Número 52. Març de 2025. Revista gratuïta.
Aliments per a la memòria i la concentració, entrenament de força, al·lèrgia estacional als ulls dels nens, opcions quirúrgiques per corregir la visió, tractament quirúrgic del glaucoma, graduació o refracció, la pell del voltant dels ulls i les parpelles «caigudes», Parlem amb… Dr. Jesús Téllez i totes les nostres seccions habitals.
Exemplar en català.
Departament de Màrqueting i Comunicació
A Barraquer hem denunciat l’aparició recent de vídeos manipulats a les xarxes socials en què s’utilitza de manera fraudulenta la imatge de la Dra. Elena Barraquer. Aquests vídeos, alterats mitjançant intel·ligència artificial, mostren la nostra doctora promovent un suposat remei natural que manca de qualsevol fonament científic i que no té res a veure amb la nostra institució.
Ens enfrontem a una situació greu, on la tecnologia s’ha utilitzat de manera malintencionada per suplantar la identitat i vulnerar els drets d’imatge de la Dra. Barraquer. Aquesta acció no només compromet la nostra reputació i la confiança que hem construït amb els nostres pacients, sinó que també posa en risc la seguretat de les persones que poden veure’s confoses per aquests continguts falsos.
Aquest cas posa de manifest els perills associats a l’ús irresponsable de la intel·ligència artificial. Aquestes eines, que tenen un immens potencial per millorar l’aten-
ció mèdica i impulsar avenços científics, també poden convertir-se en instruments de frau i desinformació si s’empren sense un control ètic ni una supervisió adequada. La proliferació de continguts manipulats pot induir a conductes mèdiques insegures, generar desconfiança en els professionals sanitaris i fins i tot perjudicar la salut de les persones.
A Barraquer reafirmem el nostre compromís amb l’excel·lència mèdica i l’ètica professional. Destaquem la importància d’un ús ètic i responsable de la intel·ligència artificial, ja que reconeixem que aquesta tecnologia pot ser una eina transformadora en el camp de la medicina. No obstant això, insistim que el seu desenvolupament i aplicació han de prioritzar sempre el benestar de les persones i el respecte als seus drets.
La col·laboració entre la societat, les plataformes digitals i els reguladors és clau per garantir un entorn digital segur i fiable, on la innovació serveixi per construir, no per destruir.
Revista gratuïta Pots quedar-te-la!
Barraquer 52 Març de 2025
DIRECTOR
Prof. Rafael I. Barraquer
CONSELL EDITORIAL
Alexandra Barraquer
Ignacio Elizalde
Alberto Madrigal
Alberto Madrigal Vendrell
EDICIÓ
Lorena Enciso
Raquel Fontanals
Cristian Garcia
DISSENY Forma
TRADUCCIÓ
Raquel Fontanals
IL·LUSTRACIÓ PORTADA Forma
FOTOGRAFIA
Departament de Fotografia Barraquer Álex Barrios Shutterstock
IMPRESSIÓ GPG
REDACCIÓ I PUBLICITAT
Departament de Comunicació cristian.garcia@barraquer.com 936 025 302
© Centre d’Oftalmologia Barraquer Muntaner, 314. 08021 Barcelona 932 095 311 www.barraquer.com
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, sigui electrònic o mecànic, sense l’autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright.
Nota prèvia: En aquesta revista s’utilitza la forma neutra nen, oftalmòleg, formador en singular o en plural, per referir-se tant a homes com a dones, és a dir: quan s’escriu nen, oftalmòleg, formador, etc. pot ser oftalmòleg o oftalmòloga, nen o nena, formador o formadora, etc.
Recomanacions culturals 6—11
Benestar 12—13
Benestar 14—15
Com afecta l’al·lèrgia estacional als ulls dels nens?
Actualitat 16—17
Actualitat 18—19
Tractament quirúrgic del glaucoma?
Actualitat 20—21
Graduació o refracció
Actualitat 22—23
Parlem amb el Dr. Jesús Téllez
Entrevista 24—29
Dubtes resolts
Actualitat 30—31
Barraquer
cultura de la recerca entre els joves
Investigació 32—33
Tot sobre la pell del voltant dels ulls i les parpelles «caigudes»
Estètica 34—35
Notícies
Actualitat 36—38
Jugant amb els miralls: Anamorfosi per reflexió
Curiositats visuals 40—41
Fundació
Barraquer
42—44
Institut
Barraquer 46—48
Centenari del Metro de Barcelona Durant tot el 2025
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) celebra el centenari del Metro amb un any ple d’activitats que connecten passat, present i futur. La proposta estrella són les estacions fantasma, espais ocults que es podran visitar de manera excepcional. Destaca Correus, activa entre 1934 i 1972 sota la Via Laietana, clausurada per proximitat a altres estacions, i que conserva avui el seu fotogènic rètol.
Altres són Travessera, mai construïda; Ferran (Línia 3), operativa fins a 1968; Gaudí (Línia 5), mai inaugurada; Banc (Línia 1), tancada el 1926, i Bordeta (Línia 1), clausurada el 1983.
A més, el centenari inclourà activitats destacades com jornades de portes obertes, exposicions temàtiques, experiències de realitat virtual, espectacles de drons i una cursa nocturna solidària contra l’ELA.
BRG-071, 2022
Cortesía de la Galería
Alarcón Criado
© José Guerrero, VEGAP, Madrid, 2025
10a edició
La Farga de l’Hospitalet
3 i 4 de maig de 2025
Els dies 3 i 4 de maig, La Farga de L’Hospitalet serà l’epicentre de la nostàlgia amb la RetroBarcelona 2025, que celebra el seu 10è aniversari. Amb més de 6.000 m² dedicats a la informàtica i als videojocs clàssics, aquest esdeveniment es presenta com un autèntic homenatge als anys 80 i 90.
L’edició especial inclourà noves zones temàtiques, exposicions, conferències i tornejos per als més competitius. A més, no faltarà el clàssic mercat retro i espais de joc per viure l’experiència «arcade».
RetroBarcelona no només ofereix diversió, sinó que es consolida com una cita imprescindible per a amants de la cultura retro.
La KBr Fundación MAPFRE presenta la primera gran exposició monogràfica del fotògraf granadí José Guerrero. Sota el títol A propósito del paisaje, la mostra ofereix un recorregut per més de 20 anys de trajectòria de l’artista, incloent-hi 138 fotografies i un audiovisual en col·laboració amb Antonio Blanco.
Guerrero redefineix el concepte de paisatge, explorant les tensions entre allò natural, allò cultural i allò humà. Les seves sèries es caracteritzen per una organització meticulosa, on el paisatge actua com a protagonista. Des dels horitzons infinits de La Manxa fins a la foscor de les pedreres de Carrara, la seva obra convida a reflexionar sobre les capes de temps i memòria que modelen els espais.
Amb una estètica que combina documentalisme i abstracció, Guerrero transforma el paisatge en un espai poètic, renovant la nostra percepció de l’entorn.
Raquel
Peláez
Blackie Books
Una radiografia del pijisme a Espanya, des dels senyorets del segle XIX fins als cayetanos, passant per la gauche divine o els yeyé. Un assaig que revela l’origen de la lluita de classes en la societat espanyola. Raquel Peláez ha estat redactora en cap de Vanity Fair i sotsdirectora de S Moda, a El País
Des dels anys 80, el pijo ha evolucionat de joves despreocupats i consumistes, símbols de l’Estat del Benestar, als cayetanos del segle XXI, que combinen nostàlgia i neoliberalisme. Peláez reflexiona sobre com el pijisme, lligat a l’aparença i a l’èxit, ens afecta a tots en major o menor mesura.
Laura G. de Rivera Debate
Deixaries la teva vida en mans d’un algoritme? Tots ja ho hem fet. A cegues, sense voler. Si ens ho haguessin preguntat abans, si ens haguessin advertit en lletra grossa dels riscos i les repercussions de delegar decisions a la intel·ligència artificial, potser hauríem decidit una altra cosa. Som, en certa manera, titelles de l’algoritme, tot i que no necessàriament de la manera que imaginem. Però els qui mouen els fils no estan fets de silici, sinó de carn i ossos.
Aquest llibre, fruit d’anys d’investigació de la periodista científica Laura G. De Rivera, aprofundeix en les diferents conseqüències de la penetració massiva dels algoritmes en el nostre dia a dia.
Nicolas Feuz
La Campana
Quan s’acosta el Nadal, una onada de terror recorre Suïssa. Un assassí organitza una macabra cerca del tresor enviant per tot el país uns paquets que degoten sang. La seva signatura? Segells de pell humana. Els mitjans de comunicació bategen immediatament l’autor de l’horror com «el Filatèlic».
Ana Bartomeu, inspectora de la Policia Judicial de Ginebra, divorciada i amb una greu depressió, és l’encarregada de solucionar el cas juntament amb un col·lega improvisat amb problemes d’alcoholisme. Alhora, una parella és torturada i assassinada en una cova d’algun indret desconegut de Suïssa per un home que es fa dir Sam. La investigació portarà l’Ana des dels elegants barris de Ginebra fins als carrers d’Onex, una petita localitat dels boscos del Jura envoltada de misteri des de fa vint anys per uns terribles esdeveniments que ningú sembla recordar.
Cristina Sánchez-Andrade
Anagrama
Entre el realisme rural, el fantàstic gallec i l’humor agosarat, l’autora ofereix un retrat únic de la Galícia profunda. La Manuela, afectada per una estranya dolença, viu posseïda per l’esperit d’un clergue mort a l’Havana. Parla en llatí i amb accent cubà, cosa que desperta la curiositat de metges i teòlegs.
Mentre els vilatans la veneren, la seva història personal es va desvetllant: la seva feina en un pazo, les relacions clandestines i els estranys personatges que l’envolten. La novel·la explora la repressió, els tabús sexuals i la influència del patriarcat en una Galícia marcada per llegendes i supersticions.
Milena Michiko Flašar Quaderns crema
La Suzu viu sola en una gran ciutat japonesa, on se sent insignificant, gairebé invisible. Després que la facin fora de la feina, comença a treballar en una empresa especialitzada en la neteja de cases de persones que moren soles, fenomen cada cop més habitual a la societat urbana del Japó.
La Suzu emprèn les seves noves tasques, que exigeixen paciència, respecte i cura—a més d’un estómac fort—, amb resignació i, de mica en mica, s’adona que el tracte diari amb la mort comença a soscavar el mur que la separava dels altres. Una novel·la lluminosa i amena que indaga en l’inextricable lligam que uneix no només les persones, sinó també la vida i la mort, eternes cares d’una mateixa moneda.
Paul Lynch Edicions del Periscopi
Una nit plujosa a Dublín, uns trucs a la porta sorprenen l’Eilish Stack: dos agents de la nova policia secreta d’Irlanda volen interrogar el seu marit, el Larry, professor i sindicalista, i li adverteixen que s’ha de mantenir apartat de qualsevol afer polític en contra del Partit de l’Aliança Nacional, que ha pres el control de la República d’Irlanda. Ben aviat l’Eilish es veurà obligada a preguntar-se fins on pot arribar per salvar tot allò que li importa, i què —o qui— està disposada a deixar enrere.
Emocionant, aterridora i propulsiva, El càntic del profeta és una obra d’una gran originalitat que ofereix una visió devastadora del col·lapse de la societat i un retrat profundament humà de la lluita d’una mare per mantenir unida la seva família.
Aquesta ficció de sis episodis adapta el llibre del periodista Manuel Jabois, Nos vemos en esta vida o en la otra, basat en l’entrevista que Gabriel Montoya Vidal, conegut com a Baby, li va concedir per parlar sobre la seva implicació en l’atemptat jihadista més gran comès a Europa l’11 de març de 2004. Aquell any, Baby era un adolescent de setze anys que, juntament amb Emilio Trashorras, va participar en el trasllat dels explosius utilitzats en els atacs de Madrid. Baby va ser el primer condemnat pels atemptats, i el seu testimoni va ser clau en el macrojudici celebrat el 2007.
La sèrie, original de Disney+ i creada pels germans Jorge i Alberto Sánchez-Cabezudo, destaca per les interpretacions del seu elenc, especialment la de Roberto Gutiérrez, que debuta en el paper del jove Baby, i Pol López, guanyador del Premi Gaudí per Suro, com a Emilio Trashorras.
Creada per… Jorge i Alberto Sánchez-Cabezudo
Pots veure-la a… Disney+
La sèrie Dune: La profecía és una preqüela ambientada 10.000 anys abans dels esdeveniments de les pel·lícules de Denis Villeneuve, explorant els orígens de les Bene Gesserit, una poderosa germandat femenina. La trama segueix les germanes Valya i Tula Harkonnen en la seva lluita per establir aquesta secta i consolidar la seva influència en un univers marcat per intrigues polítiques i conflictes entre cases nobles.
La sèrie combina elements de ciència-ficció i drama polític, oferint una narrativa rica en conspiracions i traïcions, similar a Joc de Trons, però en un context espacial. Amb una ambientació que reflecteix l’atmosfera del sud-est asiàtic, la producció destaca per la seva visió de la vida monàstica i l’exercici del poder en un convent galàctic. Dune: La profecía es va estrenar el 17 de novembre de 2024 a Max, consolidant-se com una de les apostes més ambicioses de la plataforma.
Creada per…
Diane Ademu-John
Pots veure-la a…
Max
(temporada 3)
La tercera temporada de The White Lotus, l’aclamada sèrie de Max, ens transporta a un luxós hotel a Tailàndia, on un nou grup d’hostes adinerats busca relaxar-se, però s’enfronta al caos, tensions i tragèdies. Seguint el format de les temporades anteriors, la història comença amb una mort misteriosa i explora els secrets i conflictes que condueixen al desenllaç impactant. Després de l’èxit a Hawaii i Sicília, aquesta entrega s’endinsa en la cultura tailandesa, on el contrast entre el luxe desmesurat i les intrigues personals pren protagonisme.
La sèrie, guanyadora de 10 premis Emmy i amb més de 30 nominacions, combina girs inesperats, diàlegs punyents i una sàtira incisiva sobre el poder, el privilegi i les dinàmiques humanes. A més, incorpora elements visuals i narratius que celebren l’atmosfera del sud-est asiàtic, intensificant el xoc entre l’entorn paradisíac i els foscos hàbits dels personatges.
Creada per…
Mike White
Pots veure-la a… Max
© Max
Karla Cané, dietista-nutricionista
Una alimentació adequada és clau per mantenir un bon rendiment cognitiu, tant per a la memòria com per a la concentració.
Els aliments rics en greixos saludables, com l’alvocat, els fruits secs com les nous i les llavors, són essencials per a la salut cerebral. Els aliments grassos rics en Omega-3, com els peixos grassos (salmó, truita, tonyina i sardines, entre d’altres), són essencials per al bon funcionament del cervell, ja que en constitueixen una gran part de la seva estructura.
Els aliments rics en antioxidants protegeixen el cervell dels danys causats per l’estrès oxidatiu. Els nabius i altres fruits vermells tenen un alt contingut antioxidant, especialment flavonoides. La xocolata negra (amb almenys un 70% de cacau) és rica en flavonoides, cafeïna i antioxidants, que poden augmentar el flux sanguini al cervell. Pot ajudar a millorar la memòria, l’enfocament i l’estat d’ànim. La magrana és rica en antioxidants, especialment polifenols, que també contribueixen a millorar la funció cerebral.
El cafè conté cafeïna i antioxidants que poden augmentar l’alerta i millorar la concentració. El te verd, per la seva banda, conté L-teanina, un aminoàcid que podria ajudar a millorar l’atenció.
A més d’assegurar un consum regular dels aliments esmentats, juntament amb molts altres del mateix grup amb qualitats nutricionals similars, també és important mantenir una dieta equilibrada, rica en fruites, verdures, proteïnes d’alta qualitat, greixos saludables i hidrats de carboni complexos. És fonamental mantenir una correcta hidratació per afavorir la concentració i evitar l’excés de sucres refinats i greixos trans, que poden afectar negativament la funció cerebral.
Els exercicis de força són essencials per a qualsevol rutina d’entrenament. Això es pot aconseguir mitjançant l’ús de peses, bandes de resistència, màquines de gimnàs o fins i tot amb el propi pes corporal.
Incorporar aquests exercicis a la teva vida diària et pot oferir múltiples beneficis.
• Augment de la massa muscular: Amb el temps, l’entrenament de força pot ajudar a desenvolupar músculs més grans i forts.
• Millora del metabolisme: Més massa muscular significa una despesa calòrica més gran, fins i tot en repòs.
• Salut òssia: L’entrenament de resistència pot augmentar la densitat òssia, reduint el risc d’osteoporosi.
• Prevenció de lesions: Enfortir els músculs i les articulacions pot ajudar a prevenir lesions en activitats diàries i esportives.
• Millora de la salut mental: L’exercici, inclòs l’entrenament de força, s’ha associat amb una reducció de l’ansietat i la depressió.
Comença amb un escalfament per preparar els teus músculs i evitar lesions. Utilitza pesos lleugers i augmenta’ls gradualment a mesura que et sentis més fort. Deixa que els músculs es recuperin entre sessions d’entrenament.
Dret amb els peus a l’amplada de les espatlles. Baixa els malucs com si anessis a seure en una cadira, mantenint l’esquena recta. Torna a la posició inicial.
Col·loca’t en posició de planxa amb les mans a l’amplada de les espatlles. Baixa el cos fins que el pit gairebé toqui el terra i després empeny cap amunt. Per fer-ho menys difícil, pots recolzar els genolls a terra.
Estira’t boca avall i aixeca el cos recolzant-te en els avantbraços i la punta dels peus. Mantingues el cos alineat des del cap fins als talons.
Dra. Anna Monés, oftalmòloga
És important un seguiment regular amb un oftalmòleg, especialment durant els períodes de més inflamació.
Les al·lèrgies estacionals causen inflamació a nivell de la nasofaringe, provocant picor nasal, esternuts, mal de coll o tos, que solen anar acompanyats d’irritació ocular o, en alguns casos, poden produir una afectació ocular aïllada. La conjuntivitis al·lèrgica i l’èczema palpebral són els quadres més freqüents associats a l’al·lèrgia.
La conjuntivitis al·lèrgica és una inflamació de la conjuntiva a causa d’un o més al·lèrgens, recurrent i estacional. Quan l’al·lergen entra en contacte amb els ulls, els mastòcits de la conjuntiva alliberen histamina i altres substàncies per combatre’l, provocant inflamació.
Els símptomes principals són la picor, la hiperèmia, l’edema de la conjuntiva, el llagrimeig i la secreció mucosa blanc-groguenca; en casos més greus també pot afectar la còrnia produint fotofòbia o la parpella ocasionant-ne una lleu caiguda. No solen afectar la visió ni deixar seqüeles amb un tractament i control adequats.
Els al·lèrgens més comuns en el nostre entorn són el pol·len de plantes i arbres, la pols, els àcars i la caspa de mascotes (cèl·lules mortes de la pell eliminades per gossos, gats o altres animals). És habitual trobar factors genètics i un historial familiar d’al·lèrgies, com l’asma o la rinitis al·lèrgica, en persones afectades.
L’èczema palpebral és una inflamació de la pell periocular amb eritema, sequedat i descamació que causa picor i dolor; sol estar desencadenat per cremes i maquillatges, però també pot aparèixer associat a l’al·lèrgia estacional. Així mateix, es relaciona amb la pell atòpica, i en aquest cas, els èczemes palpebrals solen ser més intensos.
El tractament de la conjuntivitis al·lèrgica es basa en: evitar l’al·lergen en la mesura del possible, evitar rascar-se (ja que això desencadena més alliberament d’histamina i més picor) i reduir la inflamació amb tractaments tòpics. Tanmateix, el tractament sistèmic pautat per l’al·lergòleg, com els antihistamínics orals o les vacunes contra l’al·lèrgia, també ajuda a controlar l’afectació ocular. Els tractaments a nivell ocular són:
1. Antihistamínics tòpics per reduir la inflamació i alleujar la picor.
2. Estabilitzadors de mastòcits per prevenir l’alliberament d’histamina.
3. Corticosteroides tòpics per reduir la inflamació en casos més greus, tot i que s’han d’utilitzar amb precaució per evitar efectes secundaris com l’augment de la pressió intraocular.
4. Llàgrimes artificials per mantenir la superfície ocular lubricada.
En el cas de l’èczema palpebral, s’apliquen cremes de corticoides tòpics durant pocs dies, seguides de cremes hidratants específiques per a la parpella.
És important un seguiment regular amb un oftalmòleg, especialment durant els períodes de més inflamació.
Dr. Antón Barraquer, oftalmòleg
Eliminar o reduir l’ús d’ulleres és una aspiració comuna per a moltes persones amb miopia, hipermetropia, astigmatisme o presbícia.
Els avenços en oftalmologia han desenvolupat diverses opcions quirúrgiques per corregir aquests defectes visuals.
1. LASIK (laser-assisted in situ keratomileusis):
Aquest procediment utilitza un làser per remodelar la còrnia, corregint la manera com la llum entra a l’ull. Es crea un penjall (flap) a la capa superficial de la còrnia. A continuació, el làser remodela la còrnia sota aquest penjall, que es torna a col·locar en finalitzar el procediment. És una tècnica molt popular per la seva eficàcia en el tractament de la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme. És ràpida, indolora i permet una recuperació visual gairebé immediata, amb la majoria de pacients reprenent les seves activitats diàries en 24 hores.
2. PRK (queratectomia fotorrefractiva):
És una alternativa per als qui tenen còrnies primes o no són aptes per al LASIK. Aquest procediment també utilitza làser per modificar la còrnia, però no es crea un penjall. En el seu lloc, s’elimina la capa superficial (epiteli) de la còrnia per exposar la superfície que serà tractada amb el làser. L’epiteli es regenera de manera natural al cap d’uns dies. Tot i que la recuperació és més lenta, ofereix resultats duradors i similars al LASIK.
3. SMILE (small incision lenticule extraction):
Aquesta tècnica mínimament invasiva és ideal per corregir la miopia i l’astigmatisme. Utilitza un làser per extreure un lenticle (un petit disc de teixit) a través d’una incisió molt petita a la còrnia. Té una recuperació ràpida i preserva millor l’estructura corneal en comparació amb el LASIK.
4. Lents fàquiques ICL (implantable collamer lens):
En aquest procediment, s’implanten lents intraoculars entre el cristal·lí, la lent natural de l’ull, i l’iris, sense necessitat de remodelar la còrnia. És una opció ideal per a persones amb miopia o hipermetropia severa o amb còrnies primes. A més, és reversible, ja que les lents es poden retirar o substituir si cal.
5. Reemplaçament refractiu del cristal·lí transparent: Aquesta tècnica consisteix a substituir el cristal·lí natural per una lent intraocular artificial. Es recomana principalment per a persones amb presbícia o hipermetropia elevada, i elimina el risc de desenvolupar cataractes en el futur. És un procediment similar a la cirurgia de cataractes, però dissenyat específicament per corregir problemes refractius.
Quina opció és millor per a tu?
L’elecció del procediment dependrà de factors com el tipus de defecte refractiu, la salut ocular, l’edat i les teves preferències personals. Per això, és essencial fer una avaluació exhaustiva amb un oftalmòleg especialitzat, que t’orientarà per trobar l’opció més adequada segons el teu cas.
El tractament inicial del glaucoma sol centrar-se en medicaments o tractaments assistits amb làser, però en casos avançats o refractaris, la cirurgia es converteix en una opció essencial. Existeixen diverses tècniques quirúrgiques per tractar el glaucoma, cadascuna dissenyada per reduir la pressió intraocular (PIO), el principal factor de risc modificable d’aquesta malaltia.
En els darrers anys, han sorgit tècniques menys invasives conegudes com MIGS (per les seves sigles en anglès). Es tracta de dispositius dissenyats per crear vies de drenatge addicionals o millorar el flux de l’humor aquós dins dels canals naturals de l’ull. Són procediments ràpids, amb menys riscos postoperatoris i temps de recuperació més curts, encara que solen ser més adequats per a glaucomes lleus a moderats.
La cirurgia filtrant (trabeculectomia i esclerectomia profunda no perforant) és la tècnica més utilitzada per al glaucoma avançat i/o no controlat. Consisteix a crear un canal de drenatge des de l’interior del globus ocular per permetre que l’humor aquós surti de l’ull i s’acumuli en una «ampolla» subconjuntival, des d’on es reabsorbeix. Aquesta tècnica ha demostrat ser eficaç per reduir la PIO.
Els dispositius de drenatge són tubs que deriven l’humor aquós des de l’interior de l’ull cap a un reservori extern implantat sota la conjuntiva. Són una opció versàtil, especialment útil en glaucomes complexos o en casos on altres intervencions quirúrgiques no han assolit resultats satisfactoris.
Aquesta tècnica utilitza làser per danyar parcialment el cos ciliar, reduint així la producció d’humor aquós. És una opció útil en casos greus, on altres tècniques quirúrgiques no són viables.
L’elecció de la tècnica quirúrgica es basa en el tipus de glaucoma, les condicions de l’ull i les particularitats de cada pacient. Tot i que les cirurgies poden ser altament efectives, no eliminen la necessitat d’un seguiment oftalmològic regular per prevenir complicacions i preservar la visió.
El glaucoma és una malaltia ocular crònica que pot provocar dany irreversible al nervi òptic i pèrdua de visió si no es controla adequadament.
Quan els pacients acudeixen a la nostra consulta, la primera prova que es realitza és la graduació de la vista. Amb aquesta prova, el doctor pot fer-se una idea de la visió habitual del pacient i de la possibilitat de millora que mitjançant l’ús d’ulleres, lents de contacte o cirurgia refractiva pot assolir.
Raúl Angulo, Departament d’Optometria
L’ull que aconsegueix la seva millor visió sense necessitat de correcció es denomina emmetrop. A partir d’aquí, trobem aquells ulls que necessiten un augment de potència per veure-hi bé, com en el cas dels hipermetrops, o bé una reducció de potència, com en el cas dels miops. Tant en un cas com en l’altre, també podem trobar pacients amb astigmatisme, que és quan la superfície de l’ull no és una esfera perfecta i presenta diferents curvatures/potències segons l’eix que mesurem. En aquests últims casos, la graduació sempre s’encapçala amb un eix mesurat en graus, seguit d’una quantitat de potència en diòptries, que correspon a l’astigmatisme. Després, s’indica la miopia o hipermetropia, segons el pacient.
L’ull funciona com una càmera de fotos o un projector de cinema. La imatge la capta el nostre sistema de lents format per la còrnia i el cristal·lí, i aquesta imatge s’ha de formar sobre la retina, que actuaria com el carret de fotos o la pantalla de cinema. Els ulls miops (M) formarien la imatge davant de la pantalla i els hipermetrops (H) darrere de la pantalla, mentre que els astigmàtics (A) formarien dues imatges, una davant de l’altra.
L’ull miop sol ser un ull gran, per això la imatge es forma abans de la retina i solen ser graduacions que tendeixen a augmentar a causa del creixement de l’ull.
L’ull hipermetrop és tot el contrari del miop, un ull petit que s’esperava que creixés més però no ho ha fet, i per això la imatge acaba formant-se darrere de la retina.
A l’hora de graduar, el que fem és anteposar lents positives o negatives per modificar la posició de la imatge i fer que es formi on hauria de fer-ho, és a dir, sobre la retina, com en el cas dels emmetrops (E). En el cas dels astigmàtics, es col·loquen lents de diferent potència per a cada eix afectat, de manera que les dues imatges, inicialment separades, s’uneixin i ho facin sobre la retina.
Raquel Fontanals, Departament de Comunicació
Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Navarra l’any 2001. Va continuar la seva formació professional amb el títol d’especialista en Oftalmologia a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2006. Es va especialitzar en el camp del glaucoma, elaborant diverses guies i protocols com els títols Glaucoma neovascular i Glaucoma per tancament angular primari. Des del 2002 forma part de l’equip mèdic del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’any 2023 va entrar a formar part de l’equip mèdic del Centre d’Oftalmologia Barraquer desenvolupant la seva activitat en l’àrea del glaucoma.
Un grup de música: El Último de la Fila
Destinació ideal de vacances: Illes del Mediterrani
Últim llibre que has llegit: Una família no tan feliç de Shari Lapena
Matiner o nocturn?: Matiner
Què et va portar a estudiar Medicina i a especialitzar-te en Oftalmologia?
Va ser una decisió que vaig prendre de petit, una idea que es va anar consolidant amb els anys. No tenia cap altra opció que em cridés l’atenció i el meu padrí era un metge de família d’aquells d’abans, així que, sense adonar-me’n, vaig acabar a la facultat.
Pel que fa a l’elecció de l’Oftalmologia, buscava una especialitat mèdico-quirúrgica i crec que vaig encertar.
Què és el que més t’atrau de l’àrea del glaucoma que et va portar a dedicar-t’hi?
És una subespecialitat que, per ser sincer, no m’atreia gens durant la residència. Però, per circumstàncies, al Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Sant Pau va quedar vacant una plaça de glaucoma i jo estava acabant la
residència; me la van oferir i així vaig començar en el món del glaucoma.
Com és el teu dia a dia? Què és el que més t’agrada de la teva professió?
Res d’extraordinari. Els dies laborables es reparteixen entre la jornada de feina i la vida familiar. No hi ha temps per a gaire més. Els caps de setmana procuro recuperar tasques pendents, descansar i desconnectar perquè la setmana sol ser intensa.
El que més m’agrada de la professió és la possibilitat de tractar amb persones i poder ajudar-les, és el més reconfortant. Però hi ha altres aspectes que també destacaria: l’aparició constant de nous avenços, el repte de mantenir-te actualitzat i l’estat de formació contínua en què vius.
Quins són els avenços més emocionants en l’àrea del glaucoma en els darrers anys?
El món del glaucoma ha canviat radicalment en els últims 10-15 anys, fonamentalment pel que fa al tractament. Abans era una especialitat eminentment mèdica, avui és molt més quirúrgica. Això ha estat possible gràcies a l’aparició de tècniques menys invasives, més predictibles i més segures. El nostre objectiu en la cirurgia del glaucoma és que cada vegada s’assembli més a la cirurgia de cataractes, amb tècniques que permetin «assegurar» resultats als nostres pacients.
Quin consideres que és el mite més gran o el malentès més comú que tenen els pacients sobre el glaucoma?
Encara arriben pacients a les nostres consultes amb la idea que el glaucoma no es pot operar i que condueix irremeiablement a la ceguesa. Aquests són dos mites que cal superar, i això només és possible amb educació.
Quins consells oferiries per prevenir el desenvolupament del glaucoma o gestionarlo eficaçment als pacients que ja han estat diagnosticats?
Actualment no hi ha programes de cribratge poblacionals per a la detecció precoç del glaucoma en cap país. La millor manera de fer detecció precoç és mitjançant un control oftalmològic periòdic a partir dels 40 anys. A partir d’aquí, serà l’especialista qui determinarà el perfil de risc individual i establirà la periodicitat dels futurs controls.
Pel que fa a la gestió un cop diagnosticat el glaucoma, consisteix a fer les visites de control i, mitjançant una sèrie de proves de seguiment, determinar la velocitat de progressió de la malaltia en cada cas. Dins de les opcions terapèutiques, disposem del tractament farmacològic amb col·liris, el làser en diferents variants i el tractament quirúrgic.
Com influeix l’estil de vida en la salut ocular i quins hàbits recomanaries per mantenir una bona visió?
Els hàbits de vida saludable adquireixen un paper fonamental a mesura que sumem dècades. M’explico: fins als 40 anys pots ser més o menys lax amb la disciplina de l’alimentació, l’activitat física, els horaris… Però a partir d’aquesta dècada has de lluitar per mantenir-te, i més com més anys compleixes.
Tres pilars bàsics de la salut: alimentació, esport i ordre en els horaris. Però si hagués de destacar un sol aspecte que ajuda a mantenir la salut, és la il·lusió de viure, tenir objectius clars a la vida.
A més de la teva tasca clínica, participes en investigacions o projectes relacionats amb l’oftalmologia? Si és així, ens en pots explicar més?
La tasca clínica suposa la major part de la meva activitat, però cal trobar temps i ganes per a altres àmbits com la docència i la investigació. Cosa que no és gens fàcil amb la pressió assistencial.
Actualment estem immersos en tres línies de recerca. La primera és un estudi FIS que compara l’eficàcia-seguretat i cost-efectivitat de les tècniques quirúrgiques clàssiques enfront de les cirurgies menys invasives actuals. La segona és un assaig clínic sobre el dispositiu de drenatge tipus Paul en el glaucoma, i la tercera, un altre assaig que analitzarà els canvis en el segment anterior de l’ull en pacients amb glaucoma per tancament angular primari.
Amb una feina tan absorbent, què fas per desconnectar?
Amb dues filles adolescents no és difícil desconnectar quan arribes a casa; els seus problemes passen a ser la prioritat i la teva ment deixa de banda per una estona aquella preocupació que portaves de la Clínica. A més, juguen a bàsquet i és molt gratificant veure la seva il·lusió i progressió. Però la meva principal via d’escapament és practicar esport, ja sigui a la cinta, el·líptica o bici. També gaudeixo molt veient el meu equip de futbol per la tele (no diré quin és); el dia que guanya m’encanta anar al quiròfan i, el dia que perd, encara m’agrada més perquè gaudeixo del «carinyo» dels companys.
Dr. Andrés Picó, oftalmòleg
La miopia és un defecte refractiu que dificulta veure objectes llunyans perquè la llum s’enfoca davant de la retina, sovint a causa d’un globus ocular més llarg. L’astigmatisme es produeix quan la còrnia o el cristal·lí tenen una forma irregular, cosa que provoca visió borrosa tant de lluny com de prop. Ambdós poden coexistir i corregir-se amb ulleres, lents de contacte o cirurgia refractiva.
visió?
Dra. Sònia Viver, oftalmòloga
Sí, la diabetis pot causar problemes a la retina, com la retinopatia diabètica i l’edema macular diabètic, a causa del dany als vasos sanguinis. També afavoreix l’aparició de cataractes i glaucoma. Els símptomes principals són la visió borrosa progressiva, que si no es tracta pot acabar en una pèrdua de visió irreversible total o parcial. Aquestes complicacions es deuen a nivells alts de sucre en sang durant un període prolongat. Controlar la glucosa i fer revisions oftalmològiques regulars és clau per protegir la visió.
Què són les mosques volants? Són motiu de preocupació?
Dr. Javier Elizalde, oftalmòleg
Les mosques volants són ombres mòbils al camp visual causades per opacitats en l’humor vitri. Són comunes amb l’edat i generalment inofensives, però si augmenten sobtadament o van acompanyades de llampecs poden ser un símptoma de patologies més greus, com ara l’inici d’un despreniment de retina.
Per què alguns infants desenvolupen miopia tan aviat?
Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga
En el desenvolupament de la miopia influeixen tant factors genètics, com que els pares siguin miops, com factors ambientals relacionats amb l’estil de vida, aquests últims amb un pes cada cop més gran. Per reduir-ne la progressió, els especialistes recomanen reduir l’ús de pantalles, augmentar les activitats a l’aire lliure amb llum natural, mantenir una distància adequada en les tasques de prop i fer revisions oculars periòdiques.
L’estudi de les alteracions del camp visual en miops magnes no patològics pot ajudar a conèixer millor les alteracions del nervi òptic, presents en alguns casos de miopia magna.
Proves amb el mesurador del camp visual construït pel guanyador del Premi Fundació Barraquer al Talent Jove a la Fira Exporecerca Jove 2024.
Gemma Julio, subdirectora de Recerca
La Fundació Barraquer, seguint el seu objectiu de fomentar la recerca en oftalmologia, ha creat un premi especial al talent jove, seleccionant un dels treballs amb temàtica biomèdica presentats a l’Exporecerca Jove 2024. Aquesta és una fira de recerca internacional oberta al públic, organitzada per MAGMA (Associació per Promoure la Recerca Jove), on joves d’ESO i Batxillerat d’arreu del món presenten els seus projectes d’investigació. En aquesta primera edició del premi, el guanyador ha estat Joel Mas, alumne de 2n de Batxillerat de l’IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar.
El treball premiat porta per títol “La miopia i la seva relació amb el camp visual perifèric. Es veu afectat el camp visual perifèric d’una persona miop?”. La iniciativa i l’interès científic de l’autor el van fer mereixedor del guardó. Va
construir un mesurador del camp visual i va estudiar els resultats en diversos voluntaris, comparant-los amb un campímetre professional, i obtenint evidències d’alteració del camp visual en miops magnes (més de 6 diòptries).
Recentment, un equip de científics professionals del Zhongshan Ophthalmic Center, a la Xina, liderats pel Dr. Wei Wang, va trobar que la meitat d’un total de 330 ulls amb miopia magna no patològica presentaven alteracions del camp visual, més probables com més llarg és l’ull i en còrnies primes, entre altres factors de risc.
Ens enorgulleix comprovar que molts estudiants estan interessats en la recerca biomèdica i, des de la Fundació Barraquer, continuarem fomentant aquesta cultura entre els nostres joves, ja que són el futur.
Dra. Sandra Planella, oftalmòloga
La pell periocular, zona que comprèn les parpelles, és la més fina de tot el nostre cos, per la qual cosa es ressent més que qualsevol altra àrea, perdent elasticitat, hidratació i volum amb el temps, fet que dona lloc als signes de l’edat.
Aquesta condició té una gran afectació en la mirada. L’excés de pell a les parpelles, les parpelles «caigudes» o dermatocalasi sovint reflecteixen tristesa i una mirada cansada, cosa que té un gran impacte en l’estètica oculofacial i és un dels principals motius de consulta.
Alguns dels principals factors que poden influir en l’aparició de les parpelles «caigudes» són els següents:
La producció de col·lagen i elastina disminueix amb el pas dels anys, fet que provoca que la pell es torni més prima i que la zona dels ulls sigui cada cop més vulnerable als factors externs com per exemple l’exposició solar.
L’exposició prolongada als raigs UV sense protecció pot accelerar l’envelliment de la pell del contorn de les parpelles i dels ulls.
Els mals hàbits com fumar produeixen un impacte negatiu sobre la nostra pell, ja que les substàncies nocives impedeixen la correcta oxigenació dels nostres teixits.
Algunes expressions facials que repetim de manera continuada poden acabar marcant-se al nostre rostre amb el pas del temps.
Situacions d’estrès elevades i repetitives, com per exemple en l’entorn laboral o la manca de descans, poden arribar a inhibir també la producció de col·lagen i elastina necessària per combatre els canvis de la pell.
Quines opcions terapèutiques existeixen per prevenir l’envelliment de la pell al voltant dels ulls?
El primer que recomanem i que podem fer és controlar els factors que acceleren l’envelliment. Ho podem aconseguir amb les mesures bàsiques per ajudar a mantenir un aspecte saludable de la pell: la protecció solar (ulleres de sol, cremes protectores, exposició controlada als raigs UV), beure molta aigua diàriament, seguir una dieta variada i equilibrada, dormir les hores necessàries per recuperar-nos del desgast del dia, fer esport de manera regular i tenir bons hàbits: evitar el tabac i no abusar de l’alcohol.
També la utilització de productes cosmètics ens ajudarà a millorar la textura i la hidratació de la pell.
I finalment, en aquells pacients amb celles descendides, parpelles caigudes i/o amb excés de pell o bosses grasses prominents, ens recolzem en tractaments quirúrgics i moltes vegades associem tractaments de rejoveniment amb làser de CO2 com el conegut resurfacing. Es poden combinar en una única cirurgia i així proporcionar una millora en el nostre aspecte, recuperant vitalitat i sempre mantenint la nostra expressió facial, és a dir, sense perdre la identitat personal
Al Centre d’Oftalmologia Barraquer, disposem d’un equip especialitzat en oftalmologia oculoplàstica i estètica oculofacial per tractar totes les afeccions de les parpelles i el contorn ocular, amb i sense cirurgia.
El Centre d’Oftalmologia Barraquer ha rebut el certificat de renovació de l’acreditació com a Centre d’Atenció Hospitalària Aguda després de superar satisfactòriament l’auditoria del Departament de Salut.
En el marc del Pla Estratègic de Qualitat i Seguretat dels Pacients de Catalunya 2023-2027 del Departament de Salut, al llarg del 2024 es van dur a terme les auditories d’acreditació dels centres hospitalaris per avaluar la qualitat i la seguretat
dels pacients als centres sanitaris i promoure la millora contínua dels serveis assistencials. Un total de 79 hospitals es van sotmetre al procés d’acreditació, la majoria d’ells centres del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), incloent-hi 13 hospitals privats, entre els quals va participar el Centre d’Oftalmologia Barraquer.
Els hospitals d’atenció aguda són centres especialitzats dotats de serveis avançats de diagnòstic i tracta-
ment. La seva activitat principal se centra en l’atenció de determinades patologies o pacients amb característiques comunes. El nostre centre compleix amb aquestes característiques, fet que el converteix en un referent en l’àmbit oftalmològic.
Barraquer sempre ha apostat per la qualitat en la gestió dels seus processos per oferir als seus pacients la millor atenció assistencial en oftalmologia. Mostra d’això són les certificacions del centre en el marc de les normatives ISO 9001 de Sistemes de Gestió de la Qualitat i la UNE 179003 de Gestió de Riscos per a la Seguretat del Pacient, les quals s’auditen anualment. A més, Barraquer ha estat un dels pocs centres privats que ha mantingut l’acreditació del Departament de Salut des de la seva primera avaluació l’any 2006, renovant-la amb èxit en totes les auditories realitzades.
A la fotografia, d’esquerra a dreta: Ignacio Elizalde, gerent del Centre d’Oftalmologia Barraquer; Clara Pareja Rossell, directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut; Jessica Carreras i Itziar Izuel, de Qualitat i Seguretat Clínica del Centre d’Oftalmologia Barraquer.
El 6 de febrer el Prof. Rafael I. Barraquer va intervenir en el XXXVII Curs Monogràfic d’iniciació a l’Oftalmologia a Madrid, amb la presentació «Queratoplastias penetrantes».
Del 6 al 8 de febrer va tenir lloc el congrés FacoElche 2025, en el qual la Dra. Elena Barraquer va intervenir amb diverses presentacions en diferents cursos, a més de formar part d’una sessió quirúrgica en directe. També el Dr. José Lamarca va participar en un simposi sobre lents intraoculars i el Dr. Jesús Téllez en una taula sobre glaucoma.
El 24 de gener la Dra. Miriam Barbany va participar en el curs d’Actualització i maneig de casos clínics complexos en còrnia de l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona, presentant un cas d’ostequeratopròtesi de tíbia.
El Dr. Javier Elizalde va participar amb diverses ponències en el Biennial Meeting of the International Society of Ocular Oncology (ISOO), celebrat a Goa, Índia, del 3 al 7 de desembre. Durant l’esdeveniment, va presentar «Choroidal Hemangioma», «Choroidal Hemangioma», «Resolution of a Previously Multitreated Retinal Hemangioblastoma» i «Photodynamic Therapy for the Management of Extrafoveal Choroidal Osteoma».
El programa Tot es mou de TV3 va entrevistar el 27 de novembre el Prof. Rafael I. Barraquer per parlar sobre cataractes i presbícia, així com de les solucions mèdiques que es poden oferir per a aquestes patologies.
La Dra. Elena Barraquer va participar al Congrès Canarias Oftalmológica, celebrat a Puerto de la Cruz, Tenerife, els dies 22 i 23 de novembre. Durant l’esdeveniment, va rebre un diploma d’honor en reconeixement a la seva lluita constant contra la ceguesa evitable causada per cataractes en zones amb recursos limitats a través de la Fundació Elena Barraquer.
Un equip de Barraquer va participar en el 55è Congrés de la Societat Catalana d’Oftalmologia (SCOFT), celebrat la setmana del 18 de novembre a Barcelona. En el SCOFT Jove, la Dra. Anna Monés va ser una de les moderadores de la taula sobre estrabisme i oftalmologia pediàtrica. La Dra. Núria Cintas, juntament amb la Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, va presentar el cas «Síndrome de Duane vertical: a propósito de un caso», que va guanyar el premi d’aquesta mateixa taula.
La Dra. Estel·la Rojas també va guanyar el premi al millor cas clínic en glaucoma durant el mateix congrés del SCOFT Jove. Va presentar el cas juntament amb la Dra. Halima Berrada i el Dr. Francisco Ruiz Tolosa.
La Dra. Mª José Capella va participar en el X Congrés de la SEIOC, celebrat a Barcelona el 14 i 15 de novembre, com a moderadora d’una taula de comunicacions lliures.
També va participar en el congrés Macular Edema, celebrat a Split, Croàcia, el 9 i 10 de novembre, amb la seva ponència titulada «Management of uveitic macular edema in challenging cases».
El Dr. Abengoechea va participar en el bloc «Retina médica: controversias en el tratamiento de la DMAE» en el XV Congrés Controvèrsies en Oftalmologia, celebrat a Barcelona l’11 d’octubre passat.
Reprenem el tema de les imatges distorsionades per centrar-nos en un tipus diferent del produït, clàssicament, per la distorsió de la perspectiva lineal. Aquest altre es basa en la reflexió mitjançant miralls o anamorfosi catòptrica.
Prof. Rafael I.
Barraquer
Per anamorfosi entenem la deformació (i restitució) d’una imatge mitjançant projecció o perspectiva distorsionada. Els primers exemples es troben en el dibuix i la pintura —generalment amb l’objectiu d’ocultar o donar èmfasi a un cert missatge— encara que, com vam veure, avui dia s’estenen a tècniques industrials, des del Cinemascope fins a la retolació d’envasos o senyals de trànsit. Una de les formes d’anamorfosi més curioses utilitza un mirall especial per reconstruir la imatge «normal» (Fig. 1). La capacitat dels miralls per deformar, expandir o comprimir les imatges —quelcom ben conegut per qualsevol infant després de visitar un parc d’atraccions— no podia passar desapercebuda als ulls de l’artista. Això es manifesta des del moment en què el realisme s’imposa al simbolisme medieval. Potser l’exemple més cèlebre sigui el mirall convex situat al fons del quadre de Jan van Eyck El matrimoni Arnolfini on, amb un detall hiperfotogràfic, es capta tota l’escena des del darrere (Fig. 2).
A partir de l’època del Barroc apareixen els primers «anamorfoscopis», un invent que sembla tenir origen xinès i que va arribar a Europa a través dels comerciants venecians, així com tractats que descriuen tècniques per construir anamorfosis obliqües o catòptriques. D’aquestes, el tipus més comú consisteix en un cilindre reflectant que s’ha de col·locar en un punt determinat sobre el dibuix o pintura anamòrfica. Tot i que la imatge plana resulta irreconeixible en una observació directa, apareix restituïda a la seva forma original en el reflex del mirall, que pot observar-se des de diferents angles (Fig. 3). Aquest artifici s’utilitzava per difondre, entre un públic confidencial, caricatures i escenes de bruixeria, escatològiques o eròtiques.
Al segle XIX, les anamorfosis es van popularitzar juntament amb altres jocs visuals, com els calidoscopis o els estereoscopis, i han estat revisitats per surrealistes com Salvador Dalí i nombrosos artistes contemporanis, especialment en el camp de la il·lustració. A part dels cilíndrics, també es poden utilitzar miralls cònics, piramidals, esfèrics o de formes diverses, segons la construcció de la imatge.
Les anamorfosis mitjançant miralls no són més que una variant de la deformació per perspectiva, simplement emprant un mètode inusual. De forma paral·lela, el desenvolupament de la geometria dels espais corbs per Bernhard Riemann (1826-1866), que va tenir un paper clau en la teoria de la relativitat d’Einstein, va permetre abordar científicament la creació d’anamorfosis per a aplicacions «serioses», des de la cartografia i les militars fins a la publicitat. L’interès lúdic per les anamorfosis ha revifat —de la mà de la mateixa revolució tecnològica que les havia arraconat com a simple entreteniment— amb l’aparició de programari i aplicacions que permeten crear-les fàcilment a partir de les avui omnipresents imatges digitals.
La Fundació Barraquer té entre els seus objectius el de fomentar la recerca en el camp de l’oftalmologia; per això, ha creat un premi especial al talent jove, al qual optaven els estudiants de secundària i batxillerat que van presentar treballs de temàtica biomèdica en la fira Exporecerca Jove 2024. El patronat de l’entitat, després de valorar els tres projectes finalistes presentats per l’organització del certamen, va atorgar el «1r Premi Talent Jove» a Joel Mas Jiménez pel seu treball «La miopia i la seva relació amb el camp visual perifèric».
Francesc Ballbé, director de la Fundació Barraquer
Joel, alumne de 2n de batxillerat de l’IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar, va fer recentment una visita guiada per les instal·lacions del Centre de Oftalmologia Barraquer, organitzada pel Departament de Relacions Públiques, va mantenir una entrevista amb Gemma Julio, responsable del Departament de Recerca de Barraquer, i va rebre de mans del Professor Rafael I. Barraquer el diploma acreditatiu del guardó.
La Fundació Barraquer, en el marc del programa «Mirem per tu», va organitzar durant l’últim trimestre de 2024 dues jornades de revisions integrals de la salut visual en dues de les seves entitats beneficiàries amb seu a Barcelona; la primera, el 5 de novembre a la Fundació Albert, situada en el barri del Born, i la segona, el 3 de desembre en l’associació Terral, situada al Raval.
En total, es van visitar 63 usuaris i usuàries d’aquestes entitats, la majoria nens i joves; 16 d’ells van acudir ja a General Optica a fer-se ulleres graduades i altres 6, que van presentar indicis d’una possible patologia ocular, es visitaran pròximament al Centre d’Oftalmologia Barraquer amb l’especialista que procedeixi en cada cas.
Agraïm especialment la desinteressada col·laboració dels nostres companys del Centre d’Oftalmologia Barraquer, la Dra. Andrea Pastor, la Dra. María Cejudo, la Dra. Maria Nadal i la Dra. Clara Pons, i de Cristina Rupérez i Rubén Martos, optometristes de General Optica.
La setmana del 5 al 12 d’octubre de 2024, l’associació Edugascar va organitzar una expedició mèdica multidisciplinària a Ambatondrazaka (Madagascar) en la qual van participar més de 15 professionals de la salut auditiva, bucodental i visual. La Fundació Barraquer va col·laborar amb aquesta iniciativa solidària cedint els equips necessaris per muntar el gabinet d’oftalmologia, atès per Beatriz Hernández i Elena Sánchez, optometristes de General Optica, i Ángel Domínguez, oftalmòleg independent. En total, es van realitzar més de 700 revisions de la salut visual a nens i nenes de diferents col·legis locals i es van repartir més de 200 ulleres graduades.
Terral és un centre de suport socioeducatiu que, des de fa més de vint anys, treballa per ajudar a dones i nenes desfavorides del barri del Raval de Barcelona en la seva integració i desenvolupament personal; també lluita de manera activa contra la marginació i l’exclusió social de les seves famílies i promou el voluntariat. A través de diferents programes, tallers i activitats esportives, de reforç escolar, lúdiques, formatives i culturals, atenen cada any a més de 200 nenes, joves i adultes del barri.
Des del passat mes de desembre, la Fundació Barraquer aporta el seu granet de sorra per millorar la qualitat de vida de les usuàries de Terral cobrint les seves necessitats en l’àmbit de la salut visual. Francesc Ballbé, director de la Fundació Barraquer, i Carmen Rovira, directora de Terral, van signar recentment el conveni de col·laboració al Centre d’Oftalmologia Barraquer.
Esade Alumni, l’Associació d’Antics Alumnes d’ESADE, desenvolupa cada any el «Programa de Consultoria Solidària», a través del qual diferents equips de consultors voluntaris ofereixen assessorament gratuït a entitats sense ànim de lucre per millorar la seva eficiència social i optimitzar els seus recursos. La Fundació Barraquer ha estat seleccionada per participar en l’edició de 2025. Durant el primer quadrimestre de l’any, l’equip de consultors assignat al projecte —format per Albert Guasch, Daniel Coloma, José Bleda i Sergi Noguera— treballarà colze a colze amb el director de l’entitat i el patronat per a dissenyar un nou pla estratègic i redefinir el model de finançament. A finals d’abril, els consultors solidaris presentaran l’informe final de recomanacions amb els resultats d’aquests mesos d’intens treball. Estem convençuts que serà una experiència molt enriquidora, útil i pràctica per la fundació, i que marcarà un abans i un després en el desenvolupament de la nostra tasca social. Des d’aquí agraïm a Esade Alumni l’oportunitat que ens ha brindat i al nostre estimat equip de consultors el seu entusiasme, compromís i, sobretot, la seva enorme generositat.
Eva Gomis, subdirectora de Programes Docents de l’Institut Barraquer
El Centre d’Oftalmologia Barraquer, com a unitat docent acreditada per a la Formació Sanitària Especialitzada, ofereix un programa integral per a residents d’oftalmologia, centrat en l’excel·lència acadèmica. Aquest programa de formació està dissenyat per preparar els Metges Interns Residents (MIR) en totes les àrees de l’Oftalmologia, combinant formació teòrica i pràctica. Barraquer, com a centre reconegut internacionalment, destaca per oferir una preparació completa en subespecialitats i casos clínics únics, difícils de trobar en altres centres.
A més de centrar-se en la part mèdica, la residència a Barraquer proporciona habilitats essencials com el treball en equip, la investigació i la comunicació amb el pacient. L’ús de tecnologia d’última generació, com un simulador de cirurgia 3D i quiròfans especialitzats, garanteix un aprenentatge de qualitat. El progrés dels estudiants s’avalua mitjançant rotacions en els diferents serveis, pràctiques de cirurgia d’instrucció i una sèrie d’exàmens teòrics anuals. Barraquer també prepara els seus residents per a l’examen de l’European Board of Ophthalmology (EBO), un títol reconegut a nivell europeu.
L’Institut Barraquer, fundat el 1947 pel Professor Ignacio Barraquer i la seva esposa, s’ha consolidat com un referent en l’ensenyament, la investigació i la divulgació en oftalmologia. Vinculada al Centre d’Oftalmologia Barraquer, la institució compta amb una sòlida i prestigiosa trajectòria de més de 70 anys.
En aquest context, la missió principal de l’Institut Barraquer és oferir formació de referència per a professionals del sector tant nacionals com internacionals. Entre la seva oferta formativa es troben els seus Cursos Premium, sota demanda i amb un enfocament personalitzat. Aquests programes estan dissenyats perquè s’ajustin als objectius d’aprenentatge de cada grup, que poden ser de fins a 100 participants. Les classes són impartides per experts de renom internacional, i els participants treballen amb els recursos més avançats del sector. D’entre tots els espais d’aprenentatge que ofereix l’Institut Barraquer, destaquen les estacions de
treball quirúrgiques, un simulador 3D amb el sistema EyeSi i el WetLab d’última generació, un laboratori que permet realitzar cursos per practicar tècniques quirúrgiques d’oftalmologia en un entorn que simula les característiques d’un quiròfan real. Aquesta sala està equipada amb microscopis quirúrgics, facoemulsificadors i tots els instruments necessaris per al perfeccionament de les habilitats dels professionals. A més, entre les instal·lacions docents hi ha dos auditoris, tres sales de formació i quatre quiròfans amb cúpules, que permeten als assistents presenciar cirurgies en directe. Aquestes infraestructures d’última generació, juntament amb serveis addicionals de càtering, tecnologia i coordinació, creen un entorn únic per a l’aprenentatge que ofereix Barraquer. Amb més de set dècades d’experiència, l’Institut Barraquer continua innovant i oferint experiències formatives excepcionals, preparant els oftalmòlegs del futur en un entorn que combina coneixement, pràctica i tecnologia avançada.
