Número 50. Juliol de 2024. Revista gratuïta.
Nutrició per a uns ulls sans, estiraments a l’oficina, accidents oculars infantils, la presbícia, el blefarolàser, teràpia de bioestimulació amb plasma ric en plaquetes, la síndrome de l’ull sec, l’enganyalull, Parlem amb… Ignacio Elizalde Montagut i totes les nostres seccions habituals.
Exemplar en català.
Alexandra Barraquer, Gerència del Centre d’Oftalmologia Barraquer
Arribem al número 50 d’aquesta revista que tens entre les teves mans (o potser l’estàs llegint des del navegador) i, amb això, 16 anys d’història, d’immersió al món Barraquer, el de la vista, l’oftalmologia i la forma que tenim de veure les coses des d’aquí.
Si mirem enrere (les metàfores sobre la visió aquí són inevitables, em temo), trobarem una rica varietat de temes, plasmats en cadascun dels números que t’hem ofert al llarg d’aquests anys. No només com a passatemps durant les teves esperes abans que el teu oftalmòleg t’atengui, sinó com a font d’aprenentatge, informació i evasió durant aquestes estones prèvies que, de vegades, poden transcórrer amb un cert nerviosisme.
La revista va néixer amb la intenció d’apropar el món de l’oftalmologia i, inicialment, de la família Barraquer, a tota aquella persona que passés unes hores a la clínica, en qualitat de pacient, acompanyant, etc. Amb els anys, el contingut que s’ofereix ha virat cap a articles més didàctics i pràctics per al lector, cobrint des d’aspectes de la salut visual, passant per temes de nutrició, fins a curio-
sitats sobre il·lusions òptiques. Tot això, sense deixar de banda la resta de les àrees que conformen aquest centre oftalmològic: la investigació clínica, crucial en la tasca d’intentar trobar noves i millors solucions a les malalties visuals; la docència, formant cada any futurs oftalmòlegs en diferents disciplines dins de l’especialitat i que, el dia de demà, utilitzaran el que s’ha après per curar més pacients, i la Fundació Barraquer; apropant l’educació en salut visual i els tractaments per guarir o prevenir malalties visuals a aquells que més ho necessiten.
A cada número hem intentat obrir una finestra cap al nostre petit i fascinant món de l’assistència sanitària al camp de l’oftalmologia. Per això, i en aquest darrer exemplar ho has pogut comprovar a les primeres pàgines, des del seu inici hem treballat a la portada, buscant una imatge que representés el que ha estat i és Barraquer en cada moment d’aquests darrers 16 anys. Si ens hi fixem, es pot veure aquest esperit d’innovació que hem intentat mantenir sempre, paral·lel als avenços mèdics en oftalmologia que, segurament, encara en quedin molts més per arribar.
Revista gratuïta Pots quedar-te-la!
Barraquer 50
Juliol de 2024
DIRECTOR
Prof. Rafael I. Barraquer
CONSELL EDITORIAL
Alexandra Barraquer
Ignacio Elizalde
Alberto Madrigal
Alberto Madrigal Vendrell
EDICIÓ
Lorena Enciso
Raquel Fontanals
Cristian Garcia
DISSENY Forma
TRADUCCIÓ
Raquel Fontanals
IL·LUSTRACIÓ DE PORTADA
Arxiu Barraquer
FOTOGRAFIA
Departament de Fotografia Barraquer Álex Barrios
Shutterstock Unsplash
IMPRESSIÓ
GPG
REDACCIÓ I PUBLICITAT
Departament de Comunicació cristian.garcia@barraquer.com 936 025 302
© Centre d’Oftalmologia Barraquer Muntaner, 314. 08021 Barcelona 932 095 311 www.barraquer.com
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, sigui electrònic o mecànic, sense l’autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright.
Nota prèvia: En aquesta revista s’utilitza la forma neutra nen, oftalmòleg, formador en singular o en plural, per referir-se tant a homes com a dones, és a dir: quan s’escriu nen, oftalmòleg, formador, etc. pot ser oftalmòleg o oftalmòloga, nen o nena, formador o formadora, etc.
Recomanacions culturals 8—13
Benestar 14—15
Benestar 16—17
Actualitat 18—19
Actualitat
20—21
Actualitat
22—23
Parlem amb…
24—29
Estètica
30—31
Actualitat
32—33
Investigació 34—35
Actualitat 36—37
Curiositats visuals 38—39
40—42
Actualitat 44
Institut
Barraquer
46—48
Suzanne Valadon. L’habitació blava, 1923. Centre Pompidou, Musée national d’art moderneCentre de création industrielle, París © Album / Fine Art Images
MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya Fins a l’1 de setembre del 2024
Pintora, dibuixant i gravadora, Suzanne Valadon (1865-1938) va practicar tots els gèneres, des del retrat i el nu fins a la natura morta i el paisatge.
La mostra reuneix més d’un centenar d’obres, de les quals 48 només es poden veure a Barcelona: olis sobre tela i cartró, dibuixos i gravats, escultures en guix i bronze, així com un altre material documental que permet tenir una visió retrospectiva i contextualitzada de la trajectòria d’una dona artista que va tenir un paper rellevant al París de les avantguardes, durant els anys 1910-1930.
Aquesta visió es complementa amb obres d’artistes coetanis, francesos i catalans, que donen una bona idea de la riquesa de l’ambient artístic de l’època.
Fins al 31 de desembre del 2024
A poc a poc, gràcies a l’evolució de la taxidèrmia, s’han construït les grans col·leccions dels museus d’història natural. Aquestes peces són un gran recurs per a l’educació, la divulgació, la conservació i la investigació. Els nous materials i els avenços tècnics se sumen al component artístic necessari per aconseguir l’expressivitat i el moviment de les bones naturalitzacions.
L’exposició, en col·laboració amb el Parc de les Ciències de Granada, presenta el gran treball del taxidermista i escultor Antonio Pérez, referent internacional en aquesta disciplina.
Tots els animals de l’exposició han mort o bé per causes naturals o com a resultat del control cinegètic.
© Pep Herrero/MCNB
Aquest any el Jardí Botànic de Barcelona compleix el 25è aniversari. El 18 d’abril del 1999, va obrir aquest espai amb una idea simple: reunir a Barcelona les plantes que s’han adaptat a tot el món a viure a les 5 regions del planeta que tenen condicions de clima mediterrani. A més de la conca Mediterrània, aquestes regions es troben a Austràlia, Sud-àfrica, Xile i Califòrnia.
Situat al Parc de Montjuïc, entre el Castell i l’Estadi Olímpic, el Jardí Botànic de Barcelona posa a l’abast del visitant un passeig diferent a cada estació de l’any a través de la vegetació, i la seva funció és preservar i donar a conèixer col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món.
La vegetació mediterrània està considerada com una de les més riques en diversitat d’espècies, però actualment està fortament amenaçada per culpa de l’acció humana.
David Sedaris
Blackie Books
Mentre la salut del seu pare s’extingeix de mica en mica, Sedaris intenta abraçar tot l’absurd que conté la realitat. S’apunta a un camp de tir amb la seva germana, fa un tour per Europa de l’Est en companyia de diversos guies de passat fosc, veu com un huracà s’emporta casa seva, fa un discurs de graduació a la universitat amb el qual ningú no comptava i repensa l’amor des de totes les perspectives possibles.
Joseph Andras Editorial Afers
Sergi Pàmies
Quaderns Crema
Als contes d’A les dues seran les tres, la memòria es converteix en revisió de l’experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l’estat d’ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l’equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d’una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.
Segons The Guardian, el prestigiós diari britànic, «David Sedaris és el rei indiscutible de la literatura humorística». Vida, mort, famílies que fan el que poden, acudits d’alt risc, relacions de llarga durada i acupunturistes desesperats.
Alger, 1956. Fernand Iveton, un jove obrer comunista de 30 anys, decideix mostrar el seu suport a la causa independentista de l’FLN contra França col·locant una bomba. La peculiaritat d’Iveton és que és un pied noir, és a dir, un francès blanc nascut a Algèria, i aquest col·lectiu estava aleshores massivament al costat del govern colonial.
La bomba, estratègicament disposada a un lloc on no pugui provocar ferits ni víctimes, és desactivada abans que esclati, i l’activista acaba detingut. És interrogat, torturat i condemnat a mort. Els seus advocats demanen clemència a les més altes instàncies, entre d’altres al ministre de Justícia de llavors, que és el futur president François Mitterrand. Però el perdó no arriba, i Iveton esdevindrà l’únic pied noir executat pel govern francès durant la llarga guerra d’Algèria.
Marta Bayarri Navona
La Clàudia té 13 anys la primera vegada que una papallona la mossega. Aquella mateixa tarda serà testimoni d’un fatídic accident. Des d’aleshores la vida avança a batzegades per a ella i la seva germana Sara: l’època universitària, les festes de joventut, les parelles i la maternitat fins que 30 anys més tard l’esdevenir les obliga a retrobar-se i afrontar cara a cara l’episodi més cru de la seva infantesa. Mentrestant, s’imposa el pas del temps, que en la Clàudia sempre es conjuga amb un passat ferit disposat a tornar quan menys s’ho espera: com el batec d’unes ales que provoca el caos a l’altra banda del món.
Marta Bayarri explora a la novel·la les formes que una ferida del passat pot tenir quan som més grans, si no hem sabut aplacar-la abans.
Ramon Gener Columna
El protagonista de la novel·la troba el piano de so vellutat que sempre havia volgut en una petita botiga del barri de Gràcia. En Janusz Borowski, un home misteriós nascut en un bosc a l’est de Polònia, l’adverteix que es tracta d’un piano molt especial que ha de cuidar. El piano de cua, amb el número de sèrie 31887, és un Grotrian-Steinweg construït a Brunsvic (Alemanya) l’any 1915. La descoberta d’un secret ocult al seu interior el portarà a iniciar un llarg viatge en un relat que recorre la història d’Europa del segle xx.
Història d’un piano és una novel·la captivadora sobre la força d’un instrument que esdevé una metàfora del poder de redempció a través de l’amor, de l’amistat, de la bellesa i, per descomptat, de la música.
Miqui Otero Alfaguara
Valdeplata clareja després de la revetlla d’estiu. Sobre el prat, cadàvers d’estornells, un bitllet esquinçat, una bicicleta vermella, una piruleta trencada, sang a una sabatilla. L’Orquestra va tocar tota la nit i nens, joves i vells van ballar les mateixes cançons guardant secrets diferents. Els guardava el Conde, ancià que podia morir en qualsevol moment (i amb ell un món antic de màgia i por). També Ventura, camioner que va treure per fi el seu vestit de lluentons, o Placeres, somiant venjança i amors prohibits. Van ballar i van beure i semblava que podien entendre’s antics amants, enemics mortals, joves perduts.
La història d’aquesta nit d’estiu la conta la Música, que és dins i fora de cadascun d’ells i també de tu. Una música que recorda els vius que són vius i que convoca els morts.
© Netflix
La nova sèrie Ripley amb Andrew Scott i Dakota Fanning, ja disponible a Netflix, reinventa amb audàcia el clàssic literari El talent de Mr. Ripley. En un gir inesperat, la sèrie opta per una estètica en blanc i negre, i un ritme més lent, diferenciant-se clarament de la seva predecessora cinematogràfica del 1999. La trama, ubicada una dècada abans que la pel·lícula, segueix un mestre estafador a Itàlia, on la riquesa i l’engany s’entrellacen subtilment. Tot i que manté l’essència de l’original, incorpora girs que prometen sorprendre fins i tot els coneixedors de la novel·la de Patricia Highsmith. Ripley no sols desafia la nostra percepció de la realitat, sinó que amb el seu enfocament artístic promet ser una de les propostes més destacades i comentades de la temporada.
On?
Netflix
Director Steven Zaillian
Antonio Dumas (Oscar Martínez), un prestigiós historiador d’art i gestor cultural, culte i sofisticat, encara que força cínic i cregut, és nomenat director d’un important museu d’art contemporani a Madrid, en sortir victoriós en un concurs per a aquest càrrec. Un cop assumit el seu nou càrrec haurà d’afrontar, enmig de la fauna insòlita del món de l’art, un ventall de circumstàncies i conflictes dispars: des de problemes gremials i pressions polítiques, fins a situacions absurdes en relació amb les exposicions i els artistes.
Bellas Artes és una comèdia de Gastón Duprat i Mariano Cohn, escrita per Andrés Duprat. Amb múltiples premis internacionals, els 3 creadors han abordat al llarg de la seva filmografia temàtiques relatives a l’art i la cultura amb gran sofisticació i el toc únic d’humor àcid.
On?
Movistar Plus+
Director
Martín Bustos
© Movistar Plus+
Fallout, l’última sèrie de Prime Video, porta a la pantalla l’erm post-apocalíptic del cèlebre videojoc. Ambientada 200 anys després del cataclisme nuclear, ens introdueix en un món on els afortunats habitants de refugis antinuclears emergeixen a una realitat brutal, marcada per la violència i l’extravagància. Amb un elenc liderat per Ella Purnell i Walton Goggins, i un equip creatiu que inclou Jonathan Nolan i Geneva Robertson-Dworet, la sèrie promet una narrativa profunda i atrapant.
Aquesta adaptació es distingeix per la seva estètica retrofuturista i l’humor negre, elements que capturen essencialment l’esperit del joc original. La direcció de Nolan assegura una producció de qualitat cinematogràfica, que promet als fans una exploració fidel i emocionant d’aquest univers. Amb el seu to únic i un repartiment impressionant, Fallout està configurada per ser un referent en l’adaptació de videojocs a sèries, seguint els passos d’èxits recents com The Last of Us. Les expectatives són altes, però sembla que Fallout no només les complirà, sinó que potencialment les excedirà.
On?
Prime Video
Directors
Jonathan Nolan
Lisa Joy Nolan
Karla Cané, dietista-nutricionista www.karlacane.com
Els carotenoides són pigments naturals que es troben a moltes fruites i verdures de color groc, taronja i vermell. Alguns d’aquests carotenoides tenen propietats antioxidants i són importants per a la salut visual, com ara la luteïna i la zeaxantina. Aquests 2 antioxidants protegeixen la retina i poden reduir el risc de malalties oculars relacionades amb l’edat, com ara la degeneració macular associada a l’edat (DMAE) i les cataractes. Per tant, aliments rics en aquests antioxidants com els espinacs, kale, blat de moro, rovell d’ou o bròquil, podrien ajudar a mantenir una vista òptima a llarg termini.
La vitamina A (pastanaga, moniato, espinacs) es considera essencial per a la visió nocturna i la salut de la còrnia. La vitamina C (cítrics, kiwis, pebrot) i la vitamina E (nous, llavors, alvocats) també són interessants. L’omega 3 (salmó, sardines, xia, nous) ajuden a mantenir una lubricació adequada de l’ull i reduir inflamació. Minerals com el zinc (carn magra, marisc, llegums), seleni (nous del Brasil, tonyina, ous i civada) i el magnesi (bleda, fruita seca, llavors, quinoa, arròs integral), també poden cuidar la salut ocular.
A més d’una bona nutrició, és important fer controls regulars de la vista i mantenir hàbits saludables per cuidar els ulls.
Mantenir una visió òptima al llarg de la vida és fonamental. Una dieta equilibrada i rica en certs nutrients podria ajudar a preservar els ulls i reduir el risc de malalties oculars relacionades amb l’edat.
Text del Centre de Fisioteràpia Saifis www.saifis.com
A la rutina diària de treball, és comú que passem llargues hores davant de l’ordinador, cosa que pot generar tensions i rigidesa muscular. Els estiraments a l’oficina són una manera excel·lent d’alleujar l’estrès i mantenir la flexibilitat durant el dia laboral. Aquí et presentem una sèrie d’estiraments simples i efectius que pots realitzar fàcilment al teu lloc de treball per alliberar la tensió acumulada i revitalitzar el cos. 1 2
2 1
Gira completament el cos cap al costat dret i agafa el costat esquerre de la cadira amb la mà dreta. Torna a la posició inicial. Repeteix el moviment i canvia de costat.
Lentament doblega el cos des de la cintura cap al teu costat esquerre fins que sentis l’estirament als músculs oblics. Mantén l’estirament i fes-ho amb l’altra banda.
Lentament gira el coll cap a la dreta i fes una petita extensió fins que sentis l’estirament als músculs del teu coll. Repeteix cap a l’esquerra. 3 5
Inclina lentament el cap cap al costat esquerre fins que sentis l’estirament al trapezi i repeteix cap al costat dret.
4 3 7 5 6
Gira el cap 90º cap a la dreta. Torna a la posició inicial amb un moviment suau. Gira el cap 90º cap a l’esquerra.
Mira cap al sostre fins que sentis l’estirament mentre exhales i mantén l’estirament.
Aixeca els braços inflant pit fins que sentis l’estirament als músculs pectorals i bíceps i mantén uns segons.
Les lesions oculars en nens produïdes per accidents són relativament freqüents i poden ser causa de baixa visió irreversible.
Dra. Anna Monés, oftalmòloga
Cal diferenciar les lesions produïdes a la llar de les que succeeixen en activitats esportives. Les causes més comunes a l’entorn familiar són:
• Mal ús de les joguines, principalment les punxegudes o amb projectils.
• Ús d’utensilis de cuina, com són ganivets, forquilles o altres objectes com bolígrafs, llapis, clips, etc.
• Caigudes contra mobles, des d’escales o llocs elevats.
A l’esport la causa més freqüent és la contusió directa sobre el globus ocular, sigui amb els punys, colzes, etc., o bé amb una pilota de mida mitjana/petita que impacti directament a l’ull.
Moltes lesions es poden evitar amb sentit comú i prenent les mesures de prevenció adequades:
• Mantenir fora de l’abast de la criatura objectes com tisores, forquilles, clips, ganxos de metall, cordons elàstics així com productes de neteja (lleixiu, amoníac, detergents…).
• Usar amb supervisió d’un adult les joguines amb puntes esmolades, varetes, pistoles amb bales de goma, dards, arcs i fletxes; al jardí evitar jocs amb branques o pedres.
• En cas de manipular petards, sempre amb l’ajut d’un adult.
• Valorar l’ús d’ulleres protectores per a esports de contacte i amb pilotes petites, com ara el beisbol, l’hoquei o el pàdel, i en activitats al jardí com tallar la gespa.
En cas de presentar una contusió ocular, acudiu a un centre oftalmològic d’urgències per verificar si hi ha hagut dany intraocular. Si l’accident ha estat per entrada d’un producte químic, en primer lloc, renteu abundantment durant 20 minuts amb sèrum fisiològic o en cas de no disposar-ne, amb aigua freda de l’aixeta amb l’objectiu de diluir la substància, escurçar el temps de contacte amb l’ull i normalitzar el pH. Posteriorment, acudiu a la consulta de l’oftalmòleg de manera urgent. La calç en pols és una excepció ja que cal retirar-la amb oli; no apliqueu aigua ni sèrum fisiològic perquè en combinar-se amb aigua es transforma en calç viva.
Prof. Rafael I. Barraquer, oftalmòleg
Amb l’edat, és normal anar tenint dificultat per a la lectura o l’ús de dispositius electrònics. Es tracta de la presbícia, comunament anomenada «vista cansada»: una condició que afectarà totes les persones, típicament a partir dels 40 anys.
Es deu a la pèrdua gradual de la capacitat d’acomodació, el mecanisme fisiològic que ens permet enfocar els objectes pròxims. És un procés natural pel qual aquesta funció, màxima durant la infància, es va reduint gradualment fins a la seva total extinció cap a la setena dècada de la vida. Es creu que la causa de la presbícia és una disminució de l’elasticitat del teixit del cristal·lí (la lent a l’interior de l’ull) que va perdent la facultat d’escurçar la distància focal de l’ull.
Si bé existeixen solucions com l’ús d’ulleres o lents de contacte, cada cop més persones consulten sobre la possibilitat de tractar la presbícia de forma més permanent. Encara que no existeixen regles estrictes sobre quan es pot operar la presbícia, certes qüestions ens poden servir de guia.
S’ha de tenir present la naturalesa progressiva amb l’edat de la disminució en l’acomodació. Per això, la dificultat per veure-hi bé de prop sembla que augmenta gradualment i només «s’estabilitza» quan aquesta funció s’ha esgotat completament passats els 65 anys. Aquesta progressivitat condiciona les opcions de tractament segons l’edat.
La percepció personal de la presbícia dependrà de diversos factors. En primer lloc, l’estat refractiu dels ulls, és a dir, si hi havia o no un defecte previ com la miopia o la hipermetropia. Els miops tenen, de forma natural (sense correcció d’ulleres o lents de contacte), una distància focal més propera. Encara que hagin assolit l’edat de la presbícia i la seva acomodació s’hagi reduït, sovint no en són conscients ja que poden veure-hi bé de prop traient-se les ulleres per a visió llunyana. Passa el contrari en els hipermetrops, ja que el seu defecte refractiu dificulta per si mateix la visió de prop (tot i que, d’altra banda, molts hipermetrops s’han habituat a una visió propera imprecisa i la toleren millor). La presència d’un defecte refractiu pot justificar una intervenció més precoç, que al mateix temps podria tractar la presbícia.
Un altre factor important és l’estil de vida i les necessitats visuals individuals. Quan una persona requereix una visió propera clara i precisa, per al seu treball o activitats diàries, tendirà a acusar més aviat i en major mesura aquest tipus de dificultat. És possible que els mètodes tradicionals de correcció resultin enutjosos o poc pràctics per a certes activitats i tot això porti a considerar un tractament quirúrgic.
Les intervencions sobre la presbícia tenen en tot cas caràcter opcional. És el pacient qui prendrà la decisió, després de la consulta i la informació per l’oftalmòleg especialista. És necessari un examen complet de l’ull per descartar qualsevol patologia que pugui afectar els resultats de la cirurgia, contraindicar-la o augmentar el risc de complicacions, així com precisar la correcta funcionalitat i qualitat òptica de tots els components.
Fins i tot davant d’una condició dels ulls òptima per operar la presbícia, és essencial tenir expectatives realistes sobre els seus resultats. Encara que en general es millora significativament la visió de prop i en la majoria de situacions s’aconsegueix independència de les ulleres, aquestes poden ser encara necessàries en algun moment, com en llegir en condicions de poca llum o baix contrast, o en mirar textos o objectes molt petits.
Avui dia disposem de múltiples procediments per tractar la presbícia, cadascun amb els seus avantatges i consideracions específiques, cosa que excedeix l’abast d’aquest text. De forma succinta, les tècniques corneals amb làser s’orienten sobretot a pacients en el grup d’edat per sota dels 50 anys i en els quals concorren defectes refractius. Encara que siguin efectives per corregir la presbícia en aquell moment, el seu efecte serà limitat en el temps (uns lustres) a causa de la progressió del dèficit d’acomodació. L’única solució completa i definitiva per a la presbícia continua sent l’intercanvi del cristal·lí (amb cataracta o sense) per una lent intraocular multifocal o de focus estès. L’especialista us podrà aconsellar sobre les millors opcions en el vostre cas, tenint en compte tots aquests factors.
Amb el làser podem aconseguir un efecte de tensat a la pell, ajudant a estimular la producció de col·lagen i millorant la fermesa i elasticitat de la pell.
Dra. Sandra Planella, oftalmòloga
L’objectiu principal de la blefaroplàstia, ja sigui realitzada amb làser o de manera convencional, és millorar l’aparença de les parpelles, corregint imperfeccions com la caiguda de les celles, l’excés de pell a les parpelles, l’aparició de les bosses de greix o les arrugues al voltant dels ulls. De vegades pot millorar la visió en casos severs on l’excés de pell a les parpelles superiors afecta la línia de visió.
La blefaroplàstia làser, també coneguda com a blefarolàser, i la blefaroplàstia convencional, impliquen l’eliminació d’excés de pell, greix o múscul al voltant dels ulls mitjançant incisions quirúrgiques.
En el cas de la blefaroplàstia làser, s’utilitza un làser per fer tot el procediment. El fet d’utilitzar un làser ens permet fer les incisions amb més precisió i pràcticament sense necessitat de coagular vasos sanguinis ja que el tall és tan perfecte que el teixit moltes vegades no sagna. A més, amb el làser podem aconseguir un efecte de tensat a la pell, ajudant a estimular la producció de collagen i millorant la fermesa i elasticitat de la pell. Això ens permet tractar arrugues molt fines que acostumen a formar-se a les parpelles inferiors sense necessitat de retirar pell.
La utilització del làser pot oferir certs beneficis en termes de precisió i control durant la cirurgia. Aquest tractament s’utilitza principalment amb fins estètics per millorar l’aparença de les parpelles i l’àrea al voltant dels ulls.
• Eliminació d’excés de pell: La blefaroplàstia làser pot ser utilitzada per eliminar l’excés de pell a les parpelles superiors i inferiors, cosa que pot passar a causa de l’envelliment, la genètica o factors ambientals.
• Correcció de bosses de greix: Pot abordar les bosses de greix que s’acumulen al voltant dels ulls, especialment a les parpelles inferiors. Aquestes bosses poden donar una aparença cansada o envellida.
• Tractament d’arrugues: El làser es pot utilitzar per tractar arrugues fines al voltant dels ulls, millorant la qualitat i la textura de la pell.
• Millora de l’aparença general: La blefaroplàstia làser pot millorar l’aparença general de l’àrea dels ulls, proporcionant un aspecte més rejovenit i fresc de la nostra mirada.
• Millora de la visió: En alguns casos, quan l’excés de pell a les parpelles superiors afecta la visió, la blefaroplàstia làser pot ajudar a millorar la visió en eliminar aquest excés de pell.
És important destacar que en qualsevol procediment quirúrgic és crucial discutir a fons les teves expectatives i qualsevol pregunta o inquietud amb un especialista qualificat abans de decidir sotmetre’t a aquest tipus de tractaments.
Raquel Fontanals, Departament de Comunicació
Llicenciat en Ciències Empresarials i Màster en Administració d’Empreses per ESADE, es va incorporar al Centre d’Oftalmologia Barraquer el 1988, i ocupa el càrrec de gerent des de l’any 2004. Durant aquests anys ha impulsat la modernització dels processos del centre, la implantació de polítiques de qualitat, i ha apostat per la professionalització de l’estructura organitzativa. Valora comptar al seu equip amb professionals excel·lents que siguin bones persones («bona gent i gent bona»).
Esport
Bicicleta de muntanya i natació, si és possible, al mar
Menjar preferit
Arròs a la cubana, un record d’infantesa dels meus avis materns
Una sèrie
Cap… No tinc paciència!
Destinació ideal de vacances
Qualsevol lloc on pugui gaudir de la natura amb la meva dona
Últim llibre que has llegit
La paciente silenciosa d’Alex
Michaelides, un thriller que enganxa
Matiner o nocturn?
Matiner
Amb arrels que abasten tant família Barraquer com la família Elizalde, que va tenir una destacada participació a la indústria automotriu i aeronàutica a Barcelona, com creus que aquesta combinació de llegats ha enriquit la teva perspectiva? Els nostres pares ens van inculcar el valor de l’esforç i de la feina ben feta des de ben petits, i ens van facilitar, tant a mi com als meus germans, tots els mitjans per aconseguir els nostres objectius, per això sempre els estarem agraïts. Sens dubte, l’exemple proper de les sagues familiars de prestigi ens va motivar a elevar el llistó dels nostres reptes i esforçar-nos al màxim per aconseguir-los.
En els teus 20 anys com a gerent del Centre d’Oftalmologia Barraquer, quins consideres que han estat els assoliments més significatius i com han contribuït al creixement i èxit de la institució?
A aquests 20 anys, cal sumar-ne 16 més en què vaig tenir l’oportunitat d’aprendre des de la base el funcionament dels diferents departaments de la clínica (recepció, admissions, quiròfan, facturació, informàtica…). Aquesta visió m’ha permès entendre que totes les àrees estan interrelacionades, i que cal coordinar per oferir la millor atenció als nostres pacients. L’èxit de Barraquer està basat en la qualitat del seu equip, tant des del punt de vista professional com per les seves qualitats humanes, i la meva missió com a gerent és posar a la seva disposició les millors condicions de treball, en un ambient agradable. Tot plegat, al final, repercuteix en el pacient, i Barraquer sempre s’ha distingit per aquest tracte proper, cosa que ha permès el creixement i l’èxit
de la institució des del començament, fa més de 80 anys.
Com és el teu dia a dia? Quins aspectes de la teva feina t’apassionen més?
Estic molt orgullós de l’equip de gestió del centre, ja que són grans professionals i, sobretot, en vull destacar la qualitat com a persones. En el meu dia a dia, em recolzo molt en l’equip, així com en els diferents responsables d’àrea, i intento oferir la confiança i proximitat necessàries per assolir els nostres objectius. La meva satisfacció més gran és contribuir a resoldre situacions complexes, ja sigui a nivell de relacions interpersonals com de departaments, i facilitar l’entesa entre totes les parts.
Podries compartir alguna anècdota o desafiament particular que hagis enfrontat com a gerent?
Recordo especialment l’impacte que va suposar la declaració de l’estat d’alarma el març del 2020, arran de la pandèmia, que ens va obligar a cancel·lar els centenars (o milers) de visites i cirurgies programades per a les setmanes següents. Tot l’esforç que suposa omplir les agendes es va enfonsar en pocs dies, però afortunadament, l’activitat es va recuperar els mesos següents, de manera progressiva. Jo crec que tots vam aprendre molt d’aquesta situació tan excepcional i amb molta feina, i un equip cohesionat, s’aconsegueix tot.
Com s’ha mantingut el centre a l’avantguarda quant a tecnologia i tècniques oftalmològiques en un camp tan dinàmic i en evolució constant com el de l’oftalmologia?
El model que han seguit les generacions de la família Barraquer (ja som a la 5a) sempre ha estat situar el pacient al centre de les seves prioritats. Per tant, les decisions es prenen pensant en el bé del pacient, no en la rendibilitat d’un tipus de tractament o un altre, que evidentment és un factor que s’estudia i es té en compte. La presència activa a congressos per part de l’equip mèdic permet conèixer els darrers avenços tecnològics, per la qual cosa el centre disposa del millor equipament, sempre que la Direcció Mèdica ho consideri adequat.
Un dels aspectes més destacats del Centre d’Oftalmologia Barraquer és el seu enfocament a l’atenció personalitzada i al tracte humà. Com us assegureu que cada pacient se senti atès de manera individualitzada i especial?
El lema del centre des dels seus inicis és «Tractem el pacient com voldríem ser tractats al seu lloc». Per tot això, en els processos de selecció de personal, es valora molt el perfil humà dels aspirants perquè encaixin amb aquesta filosofia d’empresa. Perquè el lema no quedi en una simple declaració d’intencions, estem molt pendents de comprovar i mesurar el grau de satisfacció dels pacients respecte als diferents serveis que oferim (consultes externes, urgències, cirurgia), fem un seguiment detallat de comentaris a xarxes socials, etc.
Mirant cap al futur, quines són les teves perspectives i metes per al centre els propers anys?
Els reptes tecnològics que se’ns presenten són aclaparadors: irrupció de la intelligència artificial, nous implants i materials quirúrgics, equipament cada cop més sofisticat i costós, etc. Però l’essència de la medicina no s’ha de perdre mai. Disposarem de cada cop més ajuts tecnològics, però els professionals hauran d’aportar aquest tracte humà tan necessari per als pacients. I a Barraquer seguirem apostant per les dues vies: comptar amb la tecnologia més avançada, mantenint el tracte proper als pacients. Comptar amb la confiança dels pacients és fonamental.
Amb una feina tan absorbent, què fas per desconnectar?
Per mi, és primordial portar una vida sana i saludable, practicant esport moderat en un entorn natural, sempre que sigui possible. Intento desplaçar-me per Barcelona caminant o amb transport públic, ja que ajuda a mantenir el contacte amb la realitat. La música d’arrel americana (folk, country, blues…) és una altra de les meves grans aficions, i intento assistir a concerts. I, per altra banda, crec que és important relativitzar els problemes, ja que moltes vegades, el que anomenem «problemes» són només situacions que s’acabaran resolent, amb dedicació, tacte i paciència. I també intento ser agraït: tinc una família fantàstica, una feina motivadora, bona salut, amistats… Soc un privilegiat!
Dra. Sandra Planella, oftalmòloga
El plasma ric en plaquetes (PRP) ha emergit com una teràpia prometedora per a la regeneració de teixits, i al nostre centre, n’hem perfeccionat l’aplicació al llarg dels anys. Aquí et detallem com duem a terme aquest tractament amb precisió i seguretat.
La qualitat del PRP i la destresa en la seva preparació són fonamentals per a l’èxit del tractament. A les nostres instal·lacions, duem a terme una extracció de sang del pacient, seguida d’una anàlisi meticulosa al nostre laboratori intern, on s’aïllen els factors de creixement necessaris en condicions d’esterilitat.
El procediment es duu a terme a la nostra consulta de manera ràpida i ambulatòria, generalment amb una durada de 20 a 30 minuts. El PRP s’aplica utilitzant la tècnica de microneedling, procediment que estimula la capacitat de regeneració cutània a través de múltiples micropuncions, amb l’aplicació prèvia d’anestèsia tòpica per a la comoditat del pacient.
És important destacar que el tractament amb PRP es pot complementar amb altres procediments estètics, com l’àcid hialurònic o la toxina botulínica.
Després del tractament, és comú experimentar un lleu enrogiment facial durant les primeres 24 a 48 hores. No obstant això, el pacient pot reprendre les seves activitats normals immediatament, evitant l’exposició al sol i a temperatures extremes durant almenys 48 hores.
Es recomana realitzar diverses sessions de tractament amb un interval d’aproximadament 3 mesos entre cadascuna per obtenir resultats òptims.
El tractament amb PRP ofereix una opció de regeneració tissular prometedora, i al nostre centre, ens comprometem a brindar aquest servei amb els més alts estàndards de qualitat i seguretat.
És important destacar que el tractament amb PRP es pot complementar amb altres procediments estètics, com l’àcid hialurònic o la toxina botulínica.
Dr. Víctor Charoenrook, oftalmòleg
La síndrome de l’ull sec, també coneguda com la disfunció lacrimal, és una afecció que abasta diverses patologies caracteritzades per l’escassetat o la baixa qualitat de les llàgrimes, cosa que provoca inflamació a la superfície ocular.
Aquesta malaltia, de naturalesa crònica, no té una cura definitiva, però el seu tractament busca alleujar els seus símptomes, així com prevenir i tractar les lesions a la superfície de l’ull causades per la sequedat.
Els símptomes dels pacients amb ull sec poden ser molèsties, coïssor, cremor, sensació de sequedat i de sorra i, fins i tot, visió borrosa i fluctuació de l’agudesa visual.
Aquests símptomes solen empitjorar quan el pacient fixa la vista i parpelleja poc, o es troba en ambients amb poca humitat o molt de vent.
El diagnòstic de la síndrome de l’ull sec es realitza mitjançant diverses proves, entre les quals s’inclouen el test de Schirmer per mesurar la quantitat de llàgrimes produïdes, el test de ruptura lacrimal per avaluar la qualitat de la pel·lícula lacrimal, la meibografia per avaluar l’estat de les glàndules lipídiques i la tinció amb fluoresceïna i amb verd brillant per detectar alteracions de
les cèl·lules a la superfície ocular. És fonamental un diagnòstic precís realitzat per un oftalmòleg especialitzat, ja que en alguns casos només l’ús de llàgrimes artificials pot resultar insuficient per mitigar els símptomes i evitar danys a la superfície de l’ull.
El tractament de l’ull sec varia segons el tipus, la causa i el grau. Pot incloure l’aplicació d’humectants com llàgrimes artificials o gels sense conservants, l’oclusió de canalicles lacrimals per limitar la pèrdua de llàgrima, l’ús de col·liris de sèrum autòleg o plasma ric en factors de creixement en casos més severs, i tècniques com la llum per pulsacions intensa o la microexfoliació per activar les glàndules de Meibom i millorar la condició de la vora palpebral i de les pestanyes. En casos on existeix una malaltia sistèmica subjacent, es pot requerir tractament específic pel metge subespecialista en aquesta patologia.
Raquel Larena Moreira, coordinadora de Recerca Clínica
Per als estudis multicèntrics, es requereix la col·laboració de diversos centres, nacionals o internacionals, perquè moltes vegades un sol centre no pot reclutar suficients pacients per resoldre la pregunta de recerca amb garanties de fiabilitat. Així, permeten reunir un nombre més gran de pacients en menys temps, i a més concedeixen a l’estudi una major validesa externa, és a dir, generalitzar els resultats a tota la població.
Els principals avantatges dels estudis multicèntrics són: reclutament d’un nombre elevat de pacients en menys temps, millorar la validesa externa, més qualitat i rellevància científica i més impacte social.
No obstant això, com a desavantatge, requereixen més temps de planificació, són més complexos, poden estar influenciats per factors geogràfics, socioeconòmics i culturals, per la qual cosa cal una major rigorositat metodològica, en l’enfocament del disseny i un major control de qualitat de recol·lecció de dades.
A més, cal una bona comunicació, col·laboració i estandarització de les tasques entre les institucions i persones participants. En els darrers anys, els avenços tecnològics han afavorit la realització d’aquests projectes eliminant les barreres de distància i millorant la comunicació per investigar d’una manera més coordinada.
Finalment, cal destacar que és essencial l’esperit col·laboratiu dels equips de treball, cosa que implica qualitats professionals i humanes per desenvolupar un projecte clínic amb evidència científica de qualitat.
El Centre d’Oftalmologia Barraquer té una llarga trajectòria de participació a estudis multicèntrics, estudis que han permès millorar la qualitat de vida de molts pacients.
Els estudis multicèntrics sorgeixen de la necessitat de millorar el coneixement dels problemes de salut mundial. Es duen a terme a més d’una institució mèdica, desenvolupant un protocol únic, sota un complet sistema de coordinació.
Dins de la nostra iniciativa Tinguem Vista, cada any organitzem una activitat per als treballadors del centre per a promoure un entorn més saludable i conscienciar sobre la importància de la preservació de la biodiversitat, la cura del medi ambient i la sostenibilitat.
Gràcies a la col·laboració d’enguany amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), el mes d’abril més d’una vintena de participants, empleats de Barraquer i les seves famílies, ens vam trobar a la platja de la Murtra, a Viladecans, per a què representants del grup de recerca EMBIMOS de l’ICM-CSIC ens oferissin una ruta per a descobrir la biodiversitat marina que hi ha a la mar i les dunes.
L’activitat es va emmarcar en el BioDiverCiutat, un esdeveniment anual de participació ciutadana que s’organitza per contribuir al repte internacional City Nature Challenge, un recompte mundial de natura urbana. Durant el recorregut, l’equip de l’ICM-CSIC i el guia de natura Evarist March de Naturalwalks, ens van ensenyar a identificar flora i fauna del litoral i les platges metropolitanes, com plantes, flors, petxines i restes d’animals marins que podem trobar a la vora del mar.
A més, ens van ensenyar a utilitzar la plataforma MINKA, una eina disponible en app i web que serveix per registrar fotografies de biodiversitat i generar un mapa col·laboratiu. MINKA s’utilitza en molts projectes de medi ambient i un d’ells és el projecte BioPlatgesMet.
Amb aquesta iniciativa, continuem sumant esforços al costat d’entitats referents per a contribuir a fomentar la preservació de la biodiversitat i millorar la sostenibilitat a través d’accions locals.
A finals de maig la Dra. Sònia Viver, especialista de l’àrea de retina i vitri de Barraquer, va ser entrevistada al programa Tot Es Mou de TV3 per parlar sobre la degeneració macular associada a l’edat i resoldre els principals dubtes sobre aquesta patologia.
El 14 de maig el Dr. Antoni Esteve d’AdSalutem-Institut del Son va presentar al nostre centre l’estudi «Patología ocular y el síndrome de apnea-hipoapnea del sueño», que relaciona aquesta síndrome amb malalties oculars com el glaucoma, entre d’altres.
Del 8 al 10 de maig de 2024 va tenir lloc el 39 Congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia Ocular Implanto-Refractiva (SECOIR) a Còrdova. La reunió va comptar amb la participació d’oftalmòlegs de Barraquer com el Prof. Rafael I. Barraquer, el Dr. José Lamarca i el Dr. Milan Pešić.
A finals d’abril el Dr. José Lamarca va participar al congrés anual de la Societat Oftalmològica de la Comunitat Valenciana.
La resident del nostre centre Nuria Cintas, en col·laboració amb els doctors Idoia Rodríguez Maiztegui, Juan José Rodríguez Ezcurra i Javier Elizalde, va participar a l’abril al XXXI Congrés de la Societat Espanyola d’Estrabologia i Oftalmologia Pediàtrica, a Sevilla.
El Prof. Rafael I. Barraquer va participar al XXII Congrés Argentí d’Oftalmologia, que es va celebrar del 17 al 20 d’abril a Buenos Aires.
El mes d’abril el Dr. Ruiz Tolosa, coordinador del Departament de Glaucoma, va participar al XXIV Simposi Internacional de Controvèrsies en Glaucoma a Madrid.
El Dr. Abengoechea va oferir la ponència «Severe proliferative diabetic retinopathy surgical management» al Mallorca Retina Meeting, que es va celebrar de l’11 al 13 d’abril.
El passat 8 de març, el Dr. Javier Elizalde va participar al 27è Congrés de la Societat Espanyola de Retina i Vitri (Madrid) al Simposi satèl·lit de Vídeos quirúrgics «Lo mejor de la cirugía de vítreo-retina».
Prof. Rafael I. Barraquer
La paraula enganyalull deriva del francès «trompe l’oeil» (enganyar l’ull). Fa referència a les tècniques artístiques que intenten enganyar a la vista jugant amb la perspectiva i altres efectes òptics.
Possiblement la primera obra amb parany de la història va ser la que va decidir el desafiament entre els dos pintors més grans de l’antiguitat clàssica.
Tornem al tema de les il·lusions en l’art, camp on l’habilitat per enganyar la vista, considerada des d’antic sinònim de qualitat, conserva vigent totes les capacitats de fascinació.
← Escapant de la crítica (1874), de Pere Borrell del Cas (Puigcerdà 1835 –Barcelona 1910).
→ Un exemple de parany surrealista o hiperrealista: La condition humaine, de Rene Magritte (1993).
Segons relata Plini el Vell, el grec Zeuxis va crear un bodegó tan convincent «que els ocells intentaven picotejar els raïms», però va haver d’admetre la seva derrota després de demanar al seu rival Parrasi que «descorregués les velles cortines» (que en aparença cobrien l’obra d’aquest), per adonar-se que les mateixes cortines eren la pintura. Si Zeuxis enganyava els ocells, Parrasi va aconseguir enganyar-lo a ell.
A partir del Renaixement l’enganyalull s’apodera de murals i voltes per mitjà de perspectives il·lusionistes. Als quadres, sovint es crea la il·lusió mitjançant petits detalls com la superposició a un fals marc de part de la figura o d’un detall, una duplicitat en un paper o l’ombreig d’un objecte que sembla així sobresortir de la pintura. Naturalment els surrealistes van reprendre l’enganyalull com a mitjà per fer una crítica del propi significat de la pintura.
Avui dia l’enganyalull és recurs usual en il·lustració, cinema o decoració, com és el cas de la de parets mitgeres. A Barcelona, una de les més cèlebres és la del núm. 5 del carrer dels Enamorats, a la part baixa de la Diagonal. Realitzada el 1992 pel col·lectiu francès
La Cité de la Création, imita una façana modernista de l’Eixample, amb les seves botigues i balcons on s’apunten personatges il·lustres que han viscut a la ciutat: Antoni Gaudí, Pablo Picasso, Cristòfor Colom, Mercè Rodoreda,
Francesc Macià o Mossèn Cinto Verdaguer. En un balcó del tercer pis, a la dreta, podem veure el Professor Ignasi Barraquer, amb bata blanca i acompanyat del seu guepard. En contemplar-lo, és difícil no preguntar-nos què s’amagarà darrere la finestra del balcó? Com observava el psicoanalista Jacques Lacan, el mite de Zeuxis i Parrasio revela un interessant aspecte de la cognició humana: als animals els atrauen les aparences superficials, als humans la idea del que està ocult.
← A Autoretrat amb pipa i llibre (c. 1650), el flamenc Gerrit Dou (1613-1675) recrea el cèlebre trampantojo de la cortina de Parrasio.
→ Paret mitgera del núm. 5 del carrer dels Enamorats (Barcelona, 1992).
També un detall del balcó dedicat al Professor Ignacio Barraquer.
Francesc Ballbé, director de la Fundació Barraquer
Els dies 6, 7, 8 i 9 de març es va celebrar a la Universitat URL - Campus La Salle la XXV edició de l’Exporecerca Jove, una fira de recerca internacional oberta al públic on joves de secundària i batxillerat de tot el món presenten els seus projectes de recerca en diferents àmbits: científics, tecnològics, artístics, socials, humanístics…
La Fundació Barraquer, que des dels seus orígens sempre ha promogut i incentivat a través de diverses activitats la recerca en el camp de l’oftalmologia, va participar com a patrocinadora de la fira realitzant una aportació econòmica i oferint un premi als projectes de temàtica biomèdica. D’entre tots els projectes presentats, l’organització de la fira va seleccionar 3 treballs finalistes, que seran valorats primer pel Departament de Recerca de la clínica i posteriorment pel Patronat de la fundació.
El premi consistirà en el lliurament d’un diploma honorífic i una visita guiada per les instal·lacions del Centre d’Oftalmologia Barraquer, que finalitzarà en el Departament de Recerca del centre, on li oferiran assessorament per a la divulgació i publicació del treball.
La Fundació Barraquer ha renovat un any més la col·laboració amb la Fundació Probitas, iniciada al 2022, a través de la qual ofereix assistència oftalmològica i optomètrica als participants del programa «Dinem Junts», dirigit a adolescents i joves d’entre 11 i 18 anys amb dificultats socioeconòmiques que cursen estudis en instituts públics de secundària.
El 2024 la Fundació Barraquer organitzarà 2 jornades de revisions de la salut visual per als usuaris de la Fundació Probitas en els centres col·laboradors que l’entitat té a l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. A través d’aquesta activitat es preveu atendre uns 80 joves, als quals se’ls oferirà, quan sigui necessari, tractaments oftalmològics gratuïts en el Centre d’Oftamologia Barraquer i la possibilitat d’adquirir ulleres graduades a un preu molt reduït en qualsevol botiga de General Optica.
El mes de març passat es va publicar la resolució de la Convocatòria de projectes socials Catalunya 2023 de la Fundació ”la Caixa”, que va concedir una important ajuda econòmica a la Fundació Barraquer per a finançar una part de les activitats del programa «Mirem per tu», que té com a objectiu vetllar per la salut visual dels col·lectius més vulnerables i ofereix assistència oftalmològica als usuaris de més de 50 entitats socials públiques i privades.
Des d’aquí aprofitem per a agrair públicament la valuosa col·laboració de la Fundació ”la Caixa”, una institució que, en major o menor mesura, sempre ha donat suport al programa «Mirem per tu» des dels seus inicis l’any 2019. Gràcies a aquesta aportació es podran atendre més de 300 persones en risc d’exclusió social.
Núria Delsors, treballadora social
La Luzimar va arribar del Brasil a Catalunya l’any 2006 amb ganes de millorar la seva vida laboral.
Ens explica que sempre va tenir dificultats per veure-hi, recorda que a l’escola ja li costava llegir, però mai no va portar ulleres. L’any 2008 va anar a una òptica per primera vegada i des de llavors sempre va fer servir lents de contacte.
Al cap dels anys, les lents de contacte li van provocar ferides i moltes molèsties, «sentia com si tingués sorra constant, com si als meus ulls hi hagués una fulla d’afaitar i la llum es va tornar insuportable». Durant un temps la Luzimar va viure reclosa a la seva habitació, 3 llargs mesos en què no podia sortir al carrer a causa del malestar dels seus ulls. Recorda especialment un dia que s’ho va passar molt malament i va anar a visitar-se d’urgències a un hospital, no la va poder visitar cap oftalmòleg ja que no hi havia especialista, però li van donar una pomada. Se sentia totalment indefensa i abandonada.
Encara avui, la Luzimar quan pensa en aquells mesos es lamenta: «No tenia vida. No veia res, ni de prop ni de lluny. No podia sortir durant el dia, només a la tarda-nit perquè la llum no em permetia obrir els ulls»
Fa uns mesos va tornar a una òptica a Lleida i l’optometrista que la va visitar va parlar-li de la Fundació Barraquer. A la setmana de la visita a l’òptica, van contactar amb la fundació. Després d’estudiar el seu cas amb l’equip mèdic i revisar la documentació i entrevistar-se amb el personal de la fundació, la Luzimar es va visitar al Centre d’Oftalmologia Barraquer. La Luzimar i el seu marit Jordi, coneixien el centre ja que la mare del Jordi s’havia visitat feia molts anys, però mai no havien estat
pacients. Des de llavors, la seva vida ha canviat molt. La Luzimar ha estat operada i segueix amb els seus controls periòdics. Encara queda camí per fer.
Cada cop que va al centre, sent l’afecte del tracte personalitzat i familiar que rep a Barraquer per part de tots els professionals que la tracten. Recorda amb afecte el Gabriel, el recepcionista que tan amablement la va atendre el primer dia en què se sentia perduda. A l’equip de metges que l’han atès, el Dr. Lamarca, la Dra. Ríos, les infermeres i secretàries dels doctors, l’Eloi del Departament de Contactologia, la Victòria i la Pilar de l’equip d’Assajos, el Jesús, l’optometrista i l’equip personal de la Fundació Barraquer. De tots diu el mateix: «Sembla que fa molt de temps que els conec, són excel·lents professionals i persones implicades, estàvem poc acostumats a ser tractats amb tant d’afecte i han canviat les nostres vides i les de les nostres famílies i per això sempre els estarem agraïts»
Dr. Andrés Picó, oftalmòleg
Les ulleres de sol són essencials?
Dra. Paola Sauvageot, oftalmòloga
Com prevenir la fatiga visual?
Sí, les ulleres de sol són essencials si estem exposats de manera intensa o perllongada al sol. Protegeixen els ulls dels potencialment nocius raigs UV, reduint el risc de cataractes i altres malalties oculars. Assegura’t que les ulleres tinguin protecció UV adequada.
Per prevenir la fatiga visual és fonamental adoptar hàbits i mesures que ajudin a reduir el cansament als ulls, especialment quan es treballa davant de pantalles digitals durant llargs períodes de temps. Aplica la regla 20-20-20: cada 20 minuts, mira alguna cosa a 20 peus (uns 6 metres) de distància durant almenys 20 segons. A més, parpelleja amb freqüència per mantenir la humitat ocular i també pots fer servir amb regularitat llàgrimes artificials.
A cada número de la revista intentem resoldre els dubtes que ens feu arribar.
Si tens una consulta que vulguis plantejar-nos, pots fer-ho enviant un correu electrònic a comunicacion@barraquer.com, amb l’assumpte “Dubtes resolts”. Moltes gràcies.
Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga
Quan he de programar el primer examen ocular del meu nadó?
Després d’una primera exploració realitzada en néixer pel neonatòleg o pediatre per descartar anomalies estructurals congènites, recomanem fer un examen ocular complet per part de l’oftalmòleg especialista, als 2-3 anys, per avaluar el segment anterior i posterior de l’ull, descartar errors de refracció (hipermetropia, miopia o astigmatisme) i valorar l’estat de la motilitat ocular.
Eva Gomis, subdirectora de Programes Docents de l’Institut Barraquer
El 4 de juny del 2024, a l’Auditori II de Barcelona es va celebrar la Reunió Anual d’Institut Barraquer. Aquest esdeveniment va ser una experiència inoblidable, plena d’inspiració, reconeixement i connexions significatives.
El Professor Rafael I. Barraquer Compte va donar la benvinguda a tots els assistents marcant l’inici de la celebració. Tot seguit, es van lliurar els premis als Col·laboradors de l’Any 2023, reconeixent el seu excepcional compromís i dedicació. I es van atorgar els esperats Premis Institut Barraquer als residents del centre, destacant el talent i la dedicació dels professionals emergents al camp de l’oftalmologia.
El punt culminant de la jornada va ser la conferència especial a càrrec de José Luis Izquierdo, conegut com a Mago More, formador i humorista que va compartir la seva experiència i coneixements sobre canvi i innovació, utilitzant l’humor com a eina per transmetre missatges poderosos. Després d´una tarda plena d´aprenentatge, els convidats van tenir l´oportunitat de gaudir d´un còctel de cloenda, on van poder interactuar i gaudir en un ambient relaxat.
La residència a Barraquer ofereix una oportunitat excepcional per als futurs oftalmòlegs. Brindem formació integral en totes les subespecialitats de l’Oftalmologia, permetent als residents tractar patologies desafiadores que poques vegades es troben en altres centres. Amb una sòlida trajectòria i un enfocament innovador, garantim que els residents adquireixin habilitats essencials i coneixements tècnics que els preparen per a qualsevol desafiament a la seva carrera professional.
El 7 de maig, vam donar la benvinguda a 4 residents nous, llestos per iniciar un viatge d’aprenentatge de 4 anys. Durant aquest temps, rebran les eines i l’experiència necessàries per destacar al camp de l’oftalmologia. Benvinguts!
Barraquer ofereix 2 programes de màster avançats per a aquest curs 2024-2025, dissenyats per a professionals que busquen especialitzar-se en àrees crítiques de l’Oftalmologia. Aquests Màsters combinen teoria i pràctica en un format online, complint amb els estàndards de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).
Màster en Patologia i Cirurgia del Segment Anterior del Globus Ocular, en col·laboració amb la Universitat Internacional de Catalunya – UIC.
Màster en Patologia i Cirurgia del Segment Posterior del Globus Ocular, com a centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona – UAB.
Avalats amb 60 crèdits ECTS, es desenvolupen al llarg d’un curs acadèmic (d’octubre a juny) i s’adrecen a metges especialistes en Oftalmologia i residents d’Oftalmologia. El quadre docent especialitzat garanteix una formació de qualitat. Descobreix més informació a la nostra web.
