La vida cuando era nuestra. Marian Izaguirre

CLUB DE LECTURA 2015

BIBLIOTECA NA BATLESSA

Dimarts, 27 d’octubre a les 20.30

BIOGRAFIA Marian Izaguirre va néixer a Bilbao i actualment resideix entre Madrid i Barcelona.

Al 1991 va veure la llum la seva primera novel·la, La vida elíptica, amb la qual va obtenir el Premi Sèsam. Des de llavors, ha publicat Para toda la vida (1991), El ópalo y la serpiente (1996), el volum de contes Nadie es la patria, ni siquiera el tiempo (1999), La Bolivia (2003) i La parte de los ángeles (2011).

L’any 2013 Lumen va publicar La vida cuando era nuestra, una novel·la que va ser traduïda a set idiomes i va tenir un esplèndid acolliment per part del públic espanyol i de tota Europa, i al 2014 Los pasos que nos separan, la seva obra més recent. Ara es recupera en una nova versió de El lleó dormit, una novel·la que Izaguirre va publicar l’any 2005 i va merèixer el IX Premi de Novel·la Ciutat de Salamanca.

La vida cuando era nuestra “Enyoro la vida quan era nostra”, comenta Lola, la protagonista d’aquesta novel·la, i aquesta vida, que era tan seva i tan plena d’il·lusió, estava feta de llibres i de xerrades de cafè, de migdiades lànguides i de projectes per construir un país, Espanya, que aprenia pas a pas les regles de la democràcia.

Però va arribar un dia de 1936 en què viure es va convertir en pur resistir. I ara, quinze anys després de tot allò, solament queda una petita tenda, una llibreria de vell mig amagada en un dels vells barris de Madrid, on Lola i el seu marit, Matías, acudeixen cada matí per vendre novel·les romàntiques, clàssics oblidats i llapis de colors als qui s’apropin.

És aquí, en aquest lloc modest, on una tarda de 1951 Lola coneixerà a Alice, una dona que ha trobat en els llibres la seva raó de viure. Seguint la mirada de Lola i Alice, veient-les assegudes darrere del pobre mostrador i llegint juntes el mateix llibre, viatjarem lluny, fins a Anglaterra, i enrere en el temps, cap a principis del segle XX, per conèixer una nena que va créixer preguntant-se qui eren els seus pares.

Extractes d’una entrevista Molts periodistes t’hauran formulat la pregunta sobre el nom de la teva novel·la, La vida quan era nostra.

Sí, han estat molts, però haig de dir que el títol no és meu, és d’una amiga, ella m’ho va prestar i va ocórrer de la següent manera. Estàvem les dues xatejant sobre la crisi [...] i un dels seus correus va ser: “Marian, trobo a faltar la vida quan era nostra.” […] La frase em va semblar tan rotunda que vaig decidir atribuir-la-hi a algun dels meus personatges. El títol es va obrir camí així mateix.

En qui s’inspiren els seus personatges?

Les meves novel·les estan plenes de coses personals. Hi ha moltes coses compartides amb el meu món afectiu. De vegades apareixen frases que algú diu, noms dels meus amics, les lletres de la matrícula d’algú... Són picades d’ullet a la meva gent. Les novel·les mai no reflecteixen qui som, però sí els qui somiem ser… A mi, en aquesta novel·la em diverteix molt el personatge d’Alice, perquè veig en ella al meu pare. […]

El llibre també és un clar homenatge a la literatura...

Sí, claríssim. No solament pels personatges que hi apareixen, sinó per la necessitat dels llibres. La literatura és un espai de llibertat, i aquest és un homenatge a la gent que llegeix. També als llibreters, que amb el seu esforç ens proporcionen aquesta felicitat tan gran. Mai he estat més feliç que dins d’un llibre, per això en qualsevol novel·la se’m filtra l’amor pels llibres.

Què li agradaria donar al lector?

Que veiés la quantitat de mons que hi ha dins d’un llibre i les diferents lectures que té aquest llibre, els diferents nivells en els quals es pot llegir.

Marian Izaguirre a la Xarxa de Biblioteques:

  

La vida cuando era nuestra (2013)* Los pasos que nos separan (2014) El león dormido (2015)*



Disponibles a les nostres biblioteques*

Biblioteca pública Na Batlessa C/ Ciutat 1 07570 Artà Tel.: 971835267

Pàgines web http://conselldemallorca.net/bibarta www.bibliotecaspublicas.es/arta

Xarxes socials @Bibnabatlessa Biblioteca Na Batlessa Artà https://bibliotecaarta.wordpress.com