Madame Proust y la cocina Kosher. Kate Taylor

CLUB DE LECTURA 2015

BIBLIOTECA NA BATLESSA

Dimarts, 29 de setembre a les 20.30h

BIOGRAFIA

Kate Taylor. Crítica, novel·lista i periodista canadenca, va néixer a França l’any 1962. Filla d’un diplomàtic, va créixer entre Europa i Ottawa, encara que va ser a Toronto, ciutat en la qual resideix actualment, on va estudiar Història i Història de l’Art. Després de fer un màster en periodisme, va començar a treballar a The Globe and Mail, tasca per la qual va ser nominada al National Newspaper Awards i per la qual va rebre, en dues ocasions, el premi Nathan Cohen.

Actualment escriu una columna sobre art al mateix diari.

Pel seu treball com a escriptora ha merescut també diversos premis, com el Commonwealth Writers Prize for Best First Book i el City of Toronto Book Award, tots dos per Madame Proust y la cocina kosher.

Va publicar la segona novel·la l’any 2010, A man in uniform.

No s’ha de causar dolor als animals, això és, primer s’ha de deixar inconscient l’animal i, després, se l’ha de matar de forma immediata. Després del sacrifici, s’han d’eliminar els greixos, la pell i les venes.

A més, s’ha d’extreure la sang submergint l’animal en un bany d’aigua a temperatura ambient i durant 30 minuts, i la carn s’ha de salar durant una hora aproximadament.

Què és la cuina caixer (kosher)?

Si aplicam la paraula caixer (kosher), que en hebreu significa “apropiat o adequat”, a l’àmbit del menjar i l’alimentació ens referim a aliments purs, aptes, quant a seguretat alimentària i qualitat, per ser consumits per jueus.

Són les lleis jueves les que estableixen com han de ser els aliments, quins estan permesos i quins no.

Quant a la carn, la Torà indica que solament es poden menjar animals de ramaderia i caça que tenguin peülles i siguin remugants, és a dir, que tenguin les dues característiques alhora, per exemple: els porcs tenen peülles però no rumien, per tant no es poden consumir.

E fet que tenguin peülles i rumiïn no és suficient per poder ser consumits. Han de ser sacrificats per un xohet, un carnisser ritual. s’ha de causar dolor als animals,

També hi ha una prohibició que indica que no es poden cuinar productes càrnics amb llet. Fins i tot, no es poden consumir alhora de forma separada i cal deixar un espai de temps d’algunes hores per poder fer-ho El peix que es pot menjar és el que té aletes i escates; la resta no, és a dir, ni mol·luscs, ni mariscs, ni d’altres que estan prohibits.

Les fruites, verdures, hortalisses i cereals es poden menjar, totes sense excepció, ja que tot el que creix del sòl és caixer.

El rabí Daniel Ben Itzjak, director del Centre dels Estudis Judaics de Barcelona i propietari del restaurant Kosher Club, afirma el següent: «El kosher va més enllà de la cuina, reuneix virtuts com el fet de no mentir, esser humil, no jutjar i, sobretot, tractar amb respecte el proïsme».

Madame Proust i la cuina Kosher

Madame Proust y la cocina kosher és una novel·la on s’entrellacen tres històries molt diferents entre si però amb un nexe comú.

Aquestes tres històries ens arriben a través de tres veus narratives, pertanyents a les dones que protagonitzen cadascuna d’elles.

En el París de finals de segle, Jeanne Proust escriu en els seus diaris esdeveniments personals i generals, encara que el tema més recurrent és el seu fill Marcel, a qui les seves insatisfetes ambicions literàries li impedeixen instal·lar-se en les comoditats de la vida burgesa.

El diari de Madame Proust és interromput per la seva traductora, Marie Prévost, l’obsessió de la qual pel document és un bàlsam contra el seu amor no correspost cap a l’enigmàtic Max. El tercer fil conductor d’aquesta apassionada novel·la és la història de Sarah Bensimon, una refugiada parisenca a qui els seus pares van enviar de nina al Canadà perquè escapàs dels nazis. Instal·lada definitivament a Toronto i cada vegada més allunyada del seu marit i del seu fill adolescent, Sarah es refugia en la seva cuina, on batalla per reconciliar les seves esperances i decepcions i per guarir les profundes ferides provocades per la història.

BIBLIOGRAFIA Obres de Marcel Proust a la Biblioteca:

 A la recerca del temps perdut: Pel cantó de Swann (1913) A l’ombra de les noies en flor (1919) El món de Guermantes (1921) Sodoma i Gomorra (1922) La presonera (1923) La fugitiva (1925) El temps recobrat (1927)

Biblioteca pública Na Batlessa C/ Ciutat 1 07570 Artà Tel.: 971835267

Pàgines web http://conselldemallorca.net/bibarta www.bibliotecaspublicas.es/arta

Xarxes socials @Bibnabatlessa Biblioteca Na Batlessa Artà https://bibliotecaarta.wordpress.com