CLUB DE LECTURA 2014
BIBLIOTECA NA BATLESSA
Dimarts, 30 de setembre a les 20.30h
BIOGRAFIA
Alice Ann Munro, de naixement Alice Ann Laidlaw (Winham, Ontàrio, 1931) és una escriptora de contes canadenca que escriu en anglès. S’inicià com a escriptora quan era una adolescent i publicà la seva primera història, The Dimensions of a shadow, l’any 1950, mentre estudiava filologia anglesa i periodisme. L’any 1961, al diari The Vancouver Sun, aparegué un reportatge sobre la jove escriptora Alice Munro, qui s’havia construït una certa reputació literària publicant contes en revistes o venent-los per a la ràdio pública canadenca. Munro tenia llavors trenta anys, i el simple fet que li dedicassin un espai en la premsa demostra que començava a ser reconeguda com a escriptora de gran talent. El titular que encapçalava el reportatge delata un profund anacronisme, “Mestressa de casa troba temps per escriure relats”, i en la mateixa entrevista ella explica com aprofita el temps de la migdiada de les filles per escriure en la cambra on ha col·locat el quadern i la màquina. Aquesta habitació pròpia, que Virginia Woolf va establir com a primordial perquè una dona accedís a una vida plena, estava situada, en el cas de Munro, a la cambra de la planxa. La seva filla Sheila conta, en el llibre Vida de mare i filles. Creixent amb Alice Munro, com la seva mare retirava el quadern a un costat quan ella i les seves germanes irrompien en aquella habitació, com si volgués donar a entendre que estava fent alguna cosa tan prosaica com la llista de la compra. El pare de Munro, Robert Laidlaw, era un home humil, però amant de la literatura. Procedents d’una tradició de grans lectors de la Bíblia, els Laidlaw van escriure diaris que s’han convertit en autèntics relats de la dura vida dels pioners.
“L’escriptura sense vanitat”, aquesta va ser l’escola moral de la jove Alice. I, a pesar que en la seva pròpia peripècia vital es resumeixen els grans canvis que, per a la dona, va suposar el segle XX, la seva manera d’entendre l’ofici literari segueix estretament unida a la moral presbiteriana: treballar sense fer exhibició dels assoliments, gairebé secretament. Avui, als seus gairebé vuitanta anys, Munro desplega una espècie de maternitat no desitjada, però real, sobre tots els escriptors canadencs. Batejada al seu país com “la nostra Txékhov”, Alice Munro va construir la base del realisme modern canadenc, que al país veí, els Estats Units, s’havia cimentat molt abans. L’any 1968 va guanyar el Premi del Governador General, el premi literari més important del Canadà, amb Dance of the Happy Shades, premi que guanyà novament l’any 1978, amb Who Do You Think You Are?
L’any 2013 va rebre el Premi Nobel de Literatura.
Massa felicitat Sovint jutjam una obra o una temàtica concreta anticipadament, sense parar esment en ella. En certa mesura, això és el que els ocorr als llibres de relats. Encara avui dia, per a molts lectors, el relat segueix sent considerat un gènere menor. Un paradigma perfecte de la força, l’ímpetu i la cura que comporta el relat com a gènere, és el llibre Massa felicitat de l’autora canadenca Alice Munro. Massa felicitat aplega deu històries que ens toquen, de ple, la fibra sensible. Els contes són trasbalsadors i, narrats des d’una aparent serenitat de vida corrent i comuna, amaguen sorpreses, algunes de terribles. Les històries s’expliquen discretament, amb una prosa senzilla i elegant, que fa contrastar la naturalitat de la narració amb la intensitat del tema. En poques pàgines, l’autora, ens porta cap a l’interior més profund dels personatges, majoritàriament dones. Dones de ficció, però també dones reals. I, potser, una de les claus de l’èxit del llibre resideix en què Munro sap enfocar els aspectes que condicionen l’existència dels personatges i que, sovint, no es veuen amb facilitat. A través d’ells i de les seves històries sap formular qüestions essencials i morals de la pròpia vida. Els seus relats breus componen un elogi permanent a la complexitat en miniatura, on el seu virtuosisme de l’el·lipsi i la seva genialitat per construir històries, la converteixen en un veritable prodigi literari.
Un crític canadenc va dir que Alice Munro “inventa la realitat”. I, en aquest cas ha inventat o donat a llum una realitat ombrívola. “Espero que els lectors no els trobin [els contes] massa lúgubres. No els vaig pensar d’aquesta manera. Però, pel que jo sé de la vida, sempre és dura”, declarava Munro en una entrevista a La Vanguardia
BIBLIOGRAFIA Contes: Dance of the Happy Shades (1968) Who Do You Thing You Are? o The bigger maid (1978) Les llunes de Júpiter (1982) El progreso del amor (1986) Amistat de juventud (1990) Secretos a voces (1994) El amor de una mujer generosa (1998) Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni (2001) * Escapada (2004) Massa felicitat (2009) Mi querida vida (2012) * Relats enllaçats: Las vidas de las mujeres (1971) Something I’ve been meaning to tell you (1974) La vista des de Castle Rock (2006) * Disponibles a les nostres biblioteques
Crònica de la tertúlia a: https://bibliotecaarta.wordpress.com/7-club-delectura/lectures-2014/5269-2/
Biblioteca pública Na Batlessa C/ Ciutat 1 07570 Artà Tel.: 971835267
Pàgines web http://conselldemallorca.net/bibarta www.bibliotecaspublicas.es/arta
Xarxes socials @Bibnabatlessa Biblioteca Na Batlessa Artà https://bibliotecaarta.wordpress.com