L'ultim patriarca. Najat El Hachmi

CLUB DE LECTURA 2015

BIBLIOTECA NA BATLESSA

Dimarts , 24 de marรง a les 20.30h

L’ÚLTIM BogeriesPATRIARCA de Brooklyn

L’any 2008 Najat el Hachmi va ser guardonada amb el Premi Ramon Llull de novel·la per L'últim patriarca.

L’obra és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys.

Mimoun i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l’ordre de les coses.

Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desencontres. Una història definida pel trencament que suposa la separació.

La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar a la universitat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida.

Crònica de la tertúlia disponible a: https://bibliotecaarta.wordpress.com/7-club-delectura/lectures-2015/lultim-patriarca/

El Hachmi, establerta a Catalunya des de fa 20 anys, trenca tòpics i parla sense embuts. En L’últim patriarca, l’autora ajusta comptes amb el masclisme i la violència dels caps de família.

Najat El Hachmi coneix bé la lluita quotidiana del seu protagonista, perquè sense ser aquesta una obra autobiogràfica, beu d’algunes de les seves experiències.

NAJAT EL HACHMI

Najat El Hachmi (Nador, 2 de juliol de 1979) és una escriptora catalana i mediadora cultural d’origen amazic. Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amaziga a l’antiga emissora Catalunya Cultura.

Actualment resideix a Granollers, on treballa de tècnica a l’Ajuntament.

Najat va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic, gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular a la Universitat de Barcelona.

Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d’aleshores, no ha deixat de ferho, al principi com un entreteniment i, més endavant, com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany.

El seu primer llibre, Jo també sóc catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d’arrelament al país que l’ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l’autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d’origen marroquí.

A començaments de 2011 es publica La caçadora de cossos, una novel·la narrada també en primera persona, en la qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta.

L’any 2015 s’ha publicat la seva novel·la anomenada La filla estrangera.

Informació extreta de: -- Viquipèdia. Najat el Hachmi http://ca.wikipedia.org/wiki/Najat_El_Hachmi -Lletra. La literatura catalana a Internet http://lletra.uoc.edu/ca/autora/najat-el-hachmi/comentaris-sobre-lautora - El País. Entrevista a Najat El Hachmi http://elpais.com/diario/2008/02/02/cultura/1201906804_850215.html

EXTRACTES D’UNA ENTREVISTA

La meva escriptura té una herència molt palpable: la tradició oral del meu país d’origen. Fins als vuit anys, no vaig saber què era un televisor. Tot el que era ficció, la qual cosa pertanyia al món de la imaginació, ho vaig rebre llavors a través dels contes que em narrava la meva mare.

La fantasia començava quan s’apagava la llum. Va ser a Catalunya on vaig aprendre a escriure i llegir. Llegia tot el que se’m posava per davant. Ja no hi havia espai per a aquesta tradició oral, perquè les formes de conviure no són les mateixes”. […] Quina és la seva relació amb aquest llegat? Ruptura, integració al nou país…? “És una relació complicada. He intentat allunyar-me d’uns orígens que dolen, perquè costa compaginar-los amb la resta de la meva vida. Després he entès que, quan no és possible destruir alguna cosa, només queda la possibilitat d’assumir-ho”, sosté l’autora. […] “El patriarcat és un ordre social que no perjudica només la dona i la filla. També afecta els nois menors d’edat, gent de la qual es parla poc. Ells queden en segon terme, encara que també pateixen situacions límit.

Si escau, la confrontació és major de vegades, perquè es neguen a repetir un llegat patriarcal que rebutgen.

Desgraciadament, encara no hi preocupació social pels fills homes”.

ha

LLIBRES DE L’AUTORA DISPONIBLES A LA XARXA DE BIBLIOTEQUES: o o o o

Jo també sóc catalana (2004) L’últim patriarca (2008) La caçadora de cossos (2001) La filla estrangera (2015)

Biblioteca pública Na Batlessa C/ Ciutat 1 07570 Artà Tel.: 971835267

Pàgines web http://conselldemallorca.net/bibarta www.bibliotecaspublicas.es/arta

Xarxes socials @Bibnabatlessa Biblioteca Na Batlessa Artà https://bibliotecaarta.wordpress.com