ABRIL : ARGENTINA
I** Mas MAS, Hermínia. E-mail de Buenos Aires 32 Gue GUEVARA, Ernesto. Escritos revolucionarios 398.2 (82) Cue Cuentos y leyendas de la Argentina 434 (03) Hae HAENSCH, Günther. Diccionario del español de Argentina 741.5 Fon FONTANARROSA, Roberto. Argentina para principiantes 796.332 Mes Messi: la gloria del fútbol 834B.3 Car CARRICABURO, Norma. El voseo en la literatura N 833 Mar MARTÍ MONTERDE, Antoni. L’Erosió
N 834B Jov La joven guardia: nueva literatura argentina 9 (82) Arg Argentina: historia, política, sociedad, economía, cultura 9 (82) Gab GABETTA, Carlos. La debacle de Argentina: una Argentina que muere y otra que bosteza 9 (82) His Historia de la Argentina 9 (82) Roc ROCK, David. Argentina: 1516-1987 9 (82) Tel TELLO, Antonio. Historia breve de Argentina:claves de una impotencia 91 (026) (8) Arg Argentina y la Patagonia 91 (026) (82) Arg Argentina 91 (026) (82) Pag PAGELLA, Gabriela. Buenos Aires 91 (82) Gom Peregrinaciones argentinas 91 (82) Vaz VÁZQUEZ RIAL, Horacio. Buenos Aires 910.4 (8) Gue GUEVARA, Ernesto. Viaje por Sudamérica 910.4 (82) Feb FEBRÉS, Xavier. Guapa, rica, culta i argentina 910.4 (82) Fra FRANCE, Miranda. Malos tiempos en Buenos Aires
92 (Gue) Gue GUEVARA, Ernesto. Otra vez: diario inédito del segundo viaje por Latinoamérica 92 (Gue) San SÁNCHEZ, Matilde. Che, sueño rebelde 92 (Mar) Bur BURNS, Jimmy. Maradona, la mano de Dios 92 (Men) Men MENEM, Carlos Saúl. Universos de mi tiempo: un testimonio personal N Fon FONTANARROSA, Roberto. Cuentos reunidos N Fon FONTANARROSA, Roberto. El mundo ha vivido equivocado N Neu NEUMAN, Andrés. Una vez Argentina N Vaz VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel. Quinteto de Buenos Aires JN Sie SIERRA I FABRA, Jordi. La memòria dels éssers perduts LF 398.2 (82) Cla CLAVERO, Carlos. Llegendes argentines R 91 De. De viajes, nº 128, des.2009, p.26 Buenos Aires. Tradición y modernidad en el barrio de San Telmo R 91 Lon. Lonely Planet Magazine, nº 29, gen. 2010 Monogràfic Argentina: Argentina, los rincones más bellos del país R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 9, set. 1990, p. 20 ONGARO, Alberto. Buenos Aires. La gran alma de Argentina R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 122, nov. 2009, p. 38-47 Dossier Argentina. Buenos Aires. Región de Cuyo
R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 38, abr. 1993, p.26 Especial Argentina. MORATÓ, Cristina. En la mágica y silenciosa “Tierra de la Plata” R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 112, gen. 2000, p. 78 VELA, Antonio. 48 horas en Buenos Aires R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 134, gen. 2002, p. 46 CORCHERO, Miguel. Parque de los glaciares (Argentina): los hielos Australes R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 142, oct. 2002, p. 58 CORREA, Martín. Argentina. El tren a las nubes R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 150, jun. 2003, p. 16-32 CORREA, Martín. Mesopotamia argentina: la tierra del jaguar R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 153, oct. 2003, p. 18-30 CORREA, Martín. El Valle del Cóndor. Valles Calchaquiés R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 194, jun. 2007, p. 64 CAMPS, Roser. Jujuy, la inmensidad de la Pachamama R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 202, març 2008, p. 100 CUKAR, Alejandra. Salinas Grandes: fusión de culturas R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 222, nov. 2009, p. 38-47 HERVÍAS, Patricia. Mendoza: aventura en la región cuyana R 91 Via. Viajar, nº 378, nov. 2010, p. 70 ERCEGOVICH, Carmen. Buenos Aires gourmet R 91 Via. Viajes National Geographic, nº 128, nov. 2010, p. 82 DOBRY, Edgardo. Un paseo por Buenos Aires, eje cultural y artístico de Sudamérica R 91 Via. Viajes National Geographic, nº 130, gen. 2011, p. 66 Patagonia argentina CD 042.4 SOL SOLEDAD. Yo sí quiero mi país CD 042.6 AUB AUBELE, Federico. Panamericana
CD 042.6 CHA CHAMINÉ, Jorge. Tangos CD 042.6 LUT LUTHIERS. Lo peor de Les Luthiers CD 042.6 PIA PIAZZOLA, Astor. Concerto pour bandonéon CD 042.6 PIA PIAZZOLA, Astor. Homenaje: adiós Nonino... y sus temas más recordados CD 042.6 PIA PIAZZOLA, Astor. Libertango CD 042.6 PIA PIAZZOLA, Astor. Oblivion CD 042.7 JOH JOHANSEN, Kevin. Sur o no sur CD 042.7 PAE PAEZ, Fito. Antología CD 042.7 PAE PAEZ, Fito. Moda y pueblo CD 042.7 SOS SOSA, Mercedes. Gestos de amor CD 042.7 SUP SUPERVIELLE. Bajofondo Tangoclub CD 042.7 YUP YUPANQUI, Atahualpa. Atahualpa Yupanki CD 042.7 YUP YUPANQUI, Atahualpa. La música, la canción y la palabra CD 042.7 YUP YUPANQUI, Atahualpa. L’Intégrale
CD 2. CAL CALAMARO, Andrés. Made in Argentina, 2005 DVDM 024.6 LUT LUTHIERS. Todo por que te rías DVDM 042.6 PIA PIAZZOLLA, Astor. Astor Piazzolla in portrait DVDM 042.6 PIA PIAZZOLA, Astor. The next tango DVD 796.332 Par Un partido inolvidable: Semifinal Copa del Rey (2007, Leo Messi) DVD 91 (026) (82) Arg Argentina DVD Vid Vidas privadas / una película de Fito Páez
*CURIOSITATS: Sabies que...? ¾ Argentina limita al nord amb Bolívia i el Paraguai, a l'est amb el Brazil, l'Uruguai i l'oceà Atlàntic i a l'oest amb Xile. El seu territori està dividit en 23 províncies. Les ciutats més importants són: Córdoba, Rosario, Mendoza, Santa Fe i La Plata. ¾ El nom d’Argentina prové del llatí, de las planxes d'argent que els primers colons observaren en possessió dels indígenes.
¾ Buenos Aires és el centre financer, industrial, comercial i social de l'Argentina. El seu port és un dels que tenen més tràfic del món; rius navegables el connecten amb el nord-est del país, el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai. ¾ A Buenos Aires hi ha nombrosos museus, teatres i biblioteques. També és el centre acadèmic pel fet de ser la seu de les universitats més influents del país.
Façana de la Facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires, una de les universitats més importants de Llatinoamèrica.
¾ La ciutat va ser elegida Capital del disseny per la UNESCO l’any 2005. ¾ Córdoba és una ciutat argentina localitzada als peus de les muntanyes de la Sierra Chica, a la vora del riu Primer (riu Suquía), el centre de l'àrea agrícola més productiva de l'Argentina. És la capital de la província homònima. Té una població superior als 1,35 milions d'habitants, la segona més gran de l'Argentina. Córdoba està localitzada a 31°24' S, 64°11' O. Va ser fundada el 1573 per Jerónimo Luis de Cabrera, qui la va anomenar Córdoba en honor a la ciutat homònima espanyola. Va ser una de les primeres capitals de la regió que avui és Argentina. Les altres dues ciutats antigues del país són Buenos Aires (1536) i Santiago del Estero (1553). La Universitat Nacional de Córdoba és la segona universitat més antiga d'Amèrica, després de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, fundada el 1613. La ciutat encara conserva construccions i monuments de l'època colonial, i és considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Catedral de Córdoba
¾ Al començament del segle XX, l'Argentina va absorbir milions d'immigrants, molts dels quals provinents d'Itàlia i Espanya. L'adopció de l'espanyol per part de la comunitat italiana va ser gradual. La barreja d'italià i espanyol es va anomenar cocoliche; amb el temps va caure en desús, i avui dia sobreviu en algunes frases, normalment pronunciades en to còmic.
¾ Molts immigrants van arribar a Buenos Aires sense la família, cosa que va comportar un significatiu fenomen de prostitució que es va iniciar pels volts de 1890. El seu producte més rellevant és el tango, que es va originar als bordells però més endavant va ampliar el seu públic. El 1902, el Teatro Óperas va començar a organitzar ballades de tangos. A la dècada dels anys 1920, el tango fou adoptat per l'alta societat parisenca i des d'allà es va estendre arreu del món. L'estil de la música de tango de Buenos Aires va anar evolucionant cap a un gènere molt elaborat. En la seva època d'or, hi van destacar els compositors Aníbal Troilo i Juan D'Arienzo, i cantants com Carlos Gardel, Roberto Firpo i Edmundo Rivero. Buenos Aires celebra cada any el "Dia del Tango" l'11 de desembre. Al barri de San Telmo, cada diumenge hi ha representacions de tango pel carrer i a la plaça Dorrego s'hi fa un mercat d'antiguitats relacionades amb aquest gènere musical. ¾ La glacera Perito Moreno neix del Camp de Gel Patagònic Sud, compartit per Argentina i Xile. S'estén sobre el Braç Sud del Llac Argentino, amb un front de cinc quilòmetres de longitud i 150 metres d'alçada (dels quals 60 estan emergits). Batejat amb aquest nom en honor de Francisco Moreno creador de la Societat Científica Argentina i actiu explorador de la zona austral d'aquest país durant el segle XIX, és una de les reserves d'aigua dolça més importants del món. És una de les glaceres més imponents del món, i ha estat considerada la vuitena meravella per les espectaculars vistes que ofereix. Situada a una zona envoltada de boscos i muntanyes, queda dintre del Parc Nacional Los Glaciares, creat el 1937 a la Província de Santa Cruz, al sud de la República Argentina. Aquest parc, de 724000 ha, té en total 356 glaceres.
¾ Adolfo Bioy Casares (Buenos Aires, 15 de setembre de 1914, Buenos Aires, 8 de març de 1999) és un escriptor argentí. Amb un estil depurat i elitista, va ser un impulsor del gènere fantàstic i un partidari del relat per sobre de la descripció, la falsedat del realisme i el costumisme. També va defensar el gènere policíac per l'interès de l'argument en si mateix. Novel·les: 9 La invención de Morel (1940) 9 El perjurio de la nieve (1944) 9 Plan de evasión (1945) 9 El sueño de los héroes (1954) 9 Diario de la guerra del cerdo (1969) 9 Dormir al Sol (1973) 9 La aventura de un fotógrafo en La Plata (1985) 9 Un campeón desparejo (1993) ¾ Jorge Francisco Isidoro Luis Borges (Buenos Aires, 24 d'agost de 1899 Ginebra, 14 de juny de 1986) va ser un escriptor argentí i un dels més destacats escriptors llatinoamericans de la seva generació, i de la literatura en espanyol en general. És conegut especialment pels seus contes, assajos i per la seva obra poètica. ¾ Julio Cortázar (Brussel·les, 26 d'agost de 1914 - París, 12 de febrer de 1984) escriptor i traductor argentí. L’any 1951 es va exiliar a França fugint del règim de Perón, i allà va treballar de traductor per a la UNESCO. Les seves novel·les més conegudes, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios (potser la més "narrativa"), i especialment, "62, Modelo para armar", van ser, i són encara, un trencament com el provocat per James Joyce amb el seu Ulises. ¾ Roberto Fontanarrosa (Rosario, 26 de novembre de 1944 - íd., 19 de juliol de 2007), malnomenat El Negro, va ser un humorista gràfic i escriptor argentí. « De mí se dirá posiblemente que soy un escritor cómico, a lo sumo. Y será cierto. No me interesa demasiado la definición que se haga de mí. No aspiro al Nobel de Literatura. Yo me doy por muy bien pagado cuando alguien se me acerca y me dice: me cagué de risa con tu libro.
»
— Roberto Fontanarrosa
Fontanarrosa dibuixant
¾ Cuestión de principios Direcció: Rodrigo Grande. Guió: Rodrigo Grande i Roberto Fontanarrosa (EUA, 2009). 110 min. Amb Federico Luppi i Norma Aleandro. Aquesta és una pel·lícula sobre els principis, aquella intangible escala de valors que tot ésser humà hauria de mantenir. La pressió que exerceix el poder sobre els que miren de preservar una determinada línia ètica és el marc on es desenvolupa una història nascuda de la imaginació del gran contista argentí Roberto Fontanarrosa, obligat autor que tot amant de la intel·ligència hauria de conèixer. Afegim-hi la solvència contrastadíssima de Federico Luppi i dels actors argentins en general i tenim un producte digne que anomenaríem d’aquells ‘que fan pensar’. Sense perdre de vista la ironia i el sarcasme com a instruments, el relat conté bones dosis de profunditat a l’hora de descriure unes quantes tipologies perfectament visibles en entorns propers i actuals. Potser el retret que se li pot fer és un caire de telefilm que rebaixa una mica la transcendència del producte i que el condueix a un oblit gairebé immediat. Però el record que deixa és el d’una correcta comèdia que té una certa habilitat per fer-nos somriure tot configurant una geografia anomenada realitat. –Xavier Sáez (http://www.timeout.cat/barcelona/ca/12015/cuestion-deprincipios) ¾ Ernesto Guevara (1928 -1967), el dirigent revolucionari conegut popularment com 'el Che', va néixer en una família burgesa de Rosario, Argentina. ¾ Emanuel David Ginóbili (Bahía Blanca, Argentina, 28 de juliol de 1977), és un jugador de bàsquet que juga als San Antonio Spurs i forma part de la Selecció Argentina. Està considerat com un dels millors jugadors de bàsquet d'Amèrica del Sud.
¾ El mate es una bebida similar al té que, tradicionalmente, se toma en familia o en grupos de amigos. Se toma a cualquier hora del día, solo o en compañía, y la peculiaridad de esta bebida es que todos toman del mismo mate, usando la misma bombilla. La palabra "mate" proviene del quechua "mati", que significa calabaza. El "mate" es el recipiente de la tradicional bebida (del mismo nombre) consumida en Argentina, Uruguay, Paraguay y en el sur de Brasil. Existen distintos tipos de mates; el tradicional esta hecho de calabaza curada, pero también los hay de loza y otros materiales. Existen también distintos diseños de mates hechos en madera con el exterior liso, de plata, forrados con cuero o piel de vaca; algunos grabados con nombres, tallados con dibujos o paisajes. La hoja de yerba mate (planta originaria de América del Sur), es una hoja seca y es la que provee la materia prima para la preparación del mate. Se venden distintos tipos de yerba: con palo y sin palo y se adquiere en paquetes de 1/2 y 1 kilo en supermercados, almacenes y kioscos. Para tomar el mate necesitamos una "bombilla", que se asemeja a un pequeño cañito y cuenta con una rejilla redondeada en el extremo, que sirve de filtro. Las bombillas también vienen de distintos tamaños, materiales y diseños, siendo las más comunes de metal y las más exclusivas de plata. El último ingrediente es el agua, que se considera "a punto" unos grados anteriores a la ebullición. Si el agua hierve, el mate no sirve, porque se quema la yerba. El mate es una tradición hogareña, por lo cual no se sirve ni se vende como bebida en lugares públicos. No es muy común que se sirva en restaurantes o bares. Si tiene la oportunidad de ir a una casa de familia y le ofrecen un mate, no diga que no, por lo menos tome uno a modo de agradecimiento por la cortesía. (http://www.easybuenosairescity.com/mate.htm )
¾ En un llibre de cuina dels anys 70 que es diu Cocinando con la Señora Siemienczuk hi podem trobar receptes argentines com aquestes: 9 LOCRO DE MAIZ Ingredientes: • • • • • • • • • • •
½ kg de maíz blanco ½ kg de carne vacuna 100 gr. de panceta 2 cebollas 2 pimientos orégano, laurel, pimentón, pimienta 3 dientes de ajo – sal 5 tomates pelados y sin semillas 1 tripa gorda 3 chorizos 50 gr. de manteca
Preparación: elegir y lavar el maíz blanco, ponerlo en remojo durante una noche; al día siguiente, cocinar a fuego suave en agua y sal hasta que esté tierno; en ese punto agregarle la fritura preparada de la siguente forma: Colocar en una cacerola la manteca, agregar los dientes de ajo, las cebollas y los pimientos, todo picado, y hacer dorar, añadir los tomates pelados y sin semillas, remover para que se deshagan, incorporar la carne cortada en dados, la tripa gorda en rebanadas y los chorizos; cocinar 15 minutos más y unir al maíz. Continuar la cocción 45 min. más, agregando caldo si fuera necesario. Condimientar con sal, pimienta y pimentón, manteniendo tapada la cacerola hasta el momento de servir.
9 EMPANADAS CRIOLLAS FRITAS
Ingredientes: Para la masa: • 1 kg de harina • 250 gr. de manteca • 1 huevo • agua salada (cantidad necesaria) Para el relleno: • 150 gr. de manteca • ¾ kg. de pulpa picada • 2 paquetes de cebollas de verdeo • 2 cucharadas de pimentón dulce • 1 cucharadita de ají molido • sal, pimienta, especias, aceitunas, huevos duros • 2 cucharadas de azúcar • 150 gr. de pasas de uva Preparación: Hacer una corona con la harina, en el centro colocar 200 gr. de manteca blanda y el huevo, formar una crema y agregar agua salada poco a poco mientras se toma la harina, hasta formar una masa ni muy dura ni muy blanda. Sobar hasta que se noten globitos en la superficie (10 min. aprox.). Dejar reposar 20 min. y estirar, algo fina, de forma rectangular, con el resto de la manteca derretida, untar la mitad de la masa, espolvorear con harina, doblar por la mitad, estirar nuevamente la masa y repetir el proceso anterior; es decir, que esta masa consta de 8 dobleces en total. Dejar descansar 15 min., estirar, y cortar discos del tamaño deseado. Colocar una cuchara de relleno en cada disco, humedecer los bordes con agua, cerrar las empanadas con un repulgo y freir en grasa hasta que se vean doraditas. Relleno: calentar la manteca en una cacerola, agregar las cebollas picadas y dejar cocinar sin que se doren. Añadir la carne picada, saltearla unos minutos, condimentar con el pimentón, ají molido, sal, pimienta y especias, mezclar todo bien, agregar azúcar si se desea, por último las aceitunas descarozadas, las pasas de uva y los huevos duros cortaditos.
9 ALFAJORES DE MAICENA Ingredientes: •
100 gr. de manteca
•
3/4 de taza de azúcar (150 gr.)
•
1 yema de huevo
•
1 huevo
•
La cáscara rallada de 1/2 limón
•
1 taza y 1/4 de fécula de maíz (150 gr.)
•
1/2 taza de harina (60 gr.)
•
1 cucharadita de polvo para hornear (levadura)
•
250 gr. de dulce de leche
•
3 cucharadas de coco rallado Preparación: Se bate la manteca con el azúcar hasta que este cremosa. Se agrega la yema y el huevo, batiendo bien. Se agrega la cáscara de limón. Se tamizan juntos la fécula de maíz, la harina y el polvo royal y se agregan a la preparación anterior. Se amasa ligeramente sobre tabla enharinada hasta que la masa quede lisa y se deja descansa 15 minutos, se estira de 1/2 cm. de espesor y se corta con un corta-pastas redondo. Se colocan sobre una placa de horno untada con manteca y se cuecen en horno moderado durante 15 minutos, no dejándolos tomar color. Una vez fríos se unen de a dos con dulce de leche entre ellos y se pasan los bordes por el coco rallado.
¾ Informació a Internet: 9 www.turismo.gov.ar és la pàgina oficial de la Secretaria de Turisme d’Argentina. 9 http://lanic.utexas.edu/la/argentina és un directori molt complet de recursos a la xarxa. 9 www.blogdeviajes.com.ar és un blog de qualitat sobre Argentina. 9 www.patagoniavolunteer.org està dedicada al treball de voluntaris a la Patagònia. 9 www.argentina.travel és una pàgina multimèdia amb fotos excel·lents de gran tamany. 9 Sobre l’ascensió a l’Aconcagua teniu el cercador de guies: www.aconcaguaguides.com 9 www.welcomsantelmo.com: amb bons mapes, adreces de lloguer d’apartaments, restaurants, botigues... 9 www.todobuenosaires.com ofereix informació actualitzada amb els últims bars i les botigues més noves, acadèmies on fan classes de tango, teatres... 9 A www.turismosalta.com hi ha informació sobre tota la província de Salta, però també té un apartat especial dedicat a Valles Calchaquíes. 9 A www.rutal.com/circuits/c14.asp hi ha una pàgina sobre el recorregut per la vall amb diversos links interessants que ofereixen detalls dels diferents pobles. Segons l’eslògan, és una pàgina per a viatgers, escrita per viatgers. 9 www.nortevirtual.com és un altre dels portals principals sobre Valles Calchaquíes. Hi ha molta informació sobre artesanies, vins i la història indígena, a més d’hotels, bodegues per visitar i restaurants. 9 Finalment, a www.intertournet.com.ar/salta/calchaquies.htm hi ha informació geogràfica sobre els Valles, amb precioses fotos de la regió.
CONTE ARGENTÍ: EL DIA QUE VAN PLOURE BUNYOLS Fa molts i molts anys, hi havia un matrimoni gran que vivia a un poblet, al camp. No tenien gaires diners, i vivien del que cultivaven. Un dia, mentre feien la collita, van trobar una bossa amb monedes d’or. L’home va dir que devia ser d’algú que hagués passat feia poc pel poble, i va proposar anar a portar els diners a la policia. Però la seva dona tenia una altra idea al cap. El va fer callar, es va guardar els diners, i van tornar cap a casa. Mentre l’home feia una becaina, la dona es va posar a fer bunyols. Però no tres, ni deu, ni vint. No. Una muntanya de bunyols! N’hi havia tants, que n’hauria pogut menjar tot el poble. Quan els va tenir a punt, els va anar agafant i els va anar deixant per tot el poble i els camps del voltant. Després va tornar a casa i li va dir al seu marit que anés a l’escola. - A l’escola, vols que vagi? Però si jo ja sóc vell i ja hi vaig anar, a l’escola! Què vols que hi vagi a fer, a la meva edat? Però la dona no el va voler ni sentir, i el va fer anar a escola durant tota la setmana. Ja us podeu imaginar quina fila feia, el pobre home, enmig de tots els nens! Al cap d’uns dies, estaven acabant de dinar quan va passar per casa seva un senyor que els va demanar si no havien pas trobat per casualitat la bossa amb els diners. - I tant que sí! – va dir el vell-. La té la meva dona! - I ara – va dir ella-. Però què dius? De quina bossa em parles? Li prego que el perdoni – li va dir al visitant-. De vegades perd una mica el cap. - A mi no em passa res al cap! No te’n recordes, que vam trobar una bossa amb diners? Va ser el dia que van ploure bunyols! - El dia que van ploure bunyols? – va preguntar el visitant, estranyat. - Ho veu com no està gaire bé del cap? Una pluja de bunyols, quina idea més absurda! No sap ni de què parla. - I tant que sé de què parlo!– va protestar el marit-. Ets tu la que ho ha oblidat tot! Que sí, que va ser els dies que jo anava a l’escola! - A l’escola, dius? Però si tu ja fa anys que no hi vas, a escola! Amb això l’estranger ja en va tenir prou per estar segur que el vell no sabia el que es deia. Va donar les gràcies i va marxar, convençut que els seus diners no eren allà. Així és com el matrimoni se’ls va poder quedar, i mai més va tornar a passar penúries.