Al gener recordem a

Al Gener recordem a:

Al Gener recordem a: Benito Pérez Galdós

Benito Pérez Galdós, entre Àngel Guimerà i María Guerrero, al restaurant Miramar de Barcelona, el 1903 © (IMHB) Arxiu Fototeca.cat Las Palmas de Gran Canaria, 10 de maig de 1843—Madrid, 4 de gener de 1920 Novel·lista, dramaturg i articulista castellà.

Fill del militar Sebastián Pérez Macías (1784-1871), que havia participat en la guerra contra Napoleó, el 1862 es traslladà a Madrid a estudiar la carrera de dret, que no acabà. Allà publicà la seva primera novel·la de consideració, La Fontana de Oro (1867), que sembla anunciar els Episodios Nacionales . Abans d’aquests publicà dues novel·les de tipus romàntic, La sombra (1870) i El audaz (1871). Els Episodios començaren a sortir el 1873. Des del gener d’aquest any fins al desembre del 1879 n'aparegueren les dues primeres sèries: vint novel·les lligades per l’aventura fulletonesca del seu protagonista. Tres sèries més (vint-i-sis novel·les) s’editaren més tardanament (entre el 1898 i el 1912). Aquest extens corpus va de la batalla de Trafalgar a la Restauració borbònica. Malgrat la fama dels Episodios , la part més vàlida de PérezGaldós i on es fa palès el tremp de la seva narrativa és en les seves novel·les, en especial les que es refereixen a un sector força definit del Madrid de l’època d’Isabel II i de la Restauració, conjunt iniciat ja amb La familia de León Roch (1878) i integrat per La desheredada (1881), El amigo Manso (1882), El doctor Centeno (1883), Tormento (1884), La de Bringas (1884), Lo prohibido (1885), Fortunata y Jacinta , dos volums (1886 i 1887), Miau (1888), La incógnita (1888), Realidad (1889), les quatre a l’entorn de la figura sinistra d’un usurer — Torquemada en la hoguera (1889), Torquemada en la Cruz (1893), Torquemada en el Purgatorio (1894) i Torquemada y San Pedro (1895)— i Misericordia (1897). A part aquestes novel·les, lligades entre elles per una identitat de personatges i d’ambients, n'escriví d’altres, entre les quals cal recordar: Doña Perfecta (1876), Gloria (1877), Marianela (1878), Àngel Guerra (1890), Tristana (1892), Nazarín (1895) i Halma (1895). L’adhesió al realisme —tal com l’entenia, potser a través de la comtessa de Pardo Bazán, teoritzadora del gènere— el dugué a escriure algunes

novel·les íntegrament dialogades, com La loca de la casa (1892), El abuelo (1898) i Casandra (1905). També el teatre ocupà bona part de la seva activitat i adaptà a l’escena diverses novel·les seves. Els èxits més durables són, potser, Electra (1901), Pedro Minio (1908), La de San Quintín (1894), Sor Simona (1915). Els seus articles de premsa van de la ressenya de les sessions del Parlament a la crítica literària i musical.

Fou acadèmic de l’Academia Española (1897). Es relacionà assíduament amb els escriptors catalans del seu temps, singularment amb Narcís Oller. Home d’ideologia liberal i progressista, contrari al fanatisme i a l’autoritarisme, proposava, com a pràctica, el que hom ha anomenat reformisme. http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8diacatalana/EC-GEC-0050275.xml?s.q=BENITO+P%C3%89REZ+GALD%C3%93S#.VK1W98l3oc A la nostra biblioteca trobaràs:                               

7 de julio ; Los Cien mil hijos de San Luis El 19 de marzo y el 2 de mayo El Abuelo : novela en cinco jornadas O'Donnell ; Aita Tettauen Amadeo I ; La Primera República Los Apostólicos ; Un faccioso más y unos frailes menos Los Ayacuchos ; Bodas reales Juan Martín "El Empecinado" ; La Batalla de los Arapiles Bodas reales Gerona ; Cádiz La Campaña del Maestrazgo ; La estafeta romántica De Cartago a Sagunto ; Cánovas Carlos VI en La Rápita ; La vuelta al mundo en La Numancia Trafalgar ; La Corte de Carlos IV Cuentos fantásticos De Oñate a La Granja La Desheredada Doña Perfecta Los Duendes de la Camarilla ; La revolución de julio El Equipaje del rey José ; Memorias de un cortesano de 1815 España sin rey ; España trágica La Familia de León Roch Fortunata y Jacinta : dos historias de casadas Gerona Gloria La Segunda casaca ; El Grande Oriente La Guerra de la Independencia Halma La de Bringas Prim ; La de los tristes destinos De Oñate a la Granja ; Luchana

                

Marianela Zumalacárregui ; Mendizábal Miau Misericordia Vergara ; Montes de Oca Napoleón en Chamatín ; Zaragoza Las Tormentas del 48 ; Narváez Nazarín Nela Las Novelas de Torquemada O'Donnell ; Aita Tettauen Prim ; La de los tristes destinos Teatro completo El Terror de 1824 ; Un voluntario realista Tormento Trafalgar Zaragoza

Ramón María del Valle-Inclán y Peña

Villanueva de Arosa, 28 d’octubre de 1866—Santiago de Compostel·la, 5 de gener de 1936 Escriptor gallec en llengua castellana.

Inicià estudis de dret, que no acabà, a la facultat de Santiago. Viatjà a Mèxic (1892-93), i el 1895 es traslladà a Madrid, on s’establí, bé que féu també estades a la seva terra.

Féu nous viatges a Amèrica (1910 i 1922), visità els fronts aliats durant la Primera Guerra Mundial i intentà breus intervencions en política. El 1929 fou empresonat per la seva oposició a la Dictadura de Primo de Rivera. Durant la Segona República fou director de l’Academia Española de Bellas Artes de Roma. Finalment, el 1934, ja malalt, es retirà a Galícia. Al marge de la pura biografia, Valle-Inclán es recreà a si mateix com a personatge literari, oferint una imatge bohèmia, extravagant i pintoresca i protagonitzant les anècdotes més inversemblants. Tradicionalment ha estat adscrit a la Generació del 98. Cal precisar, però, que si es manté aquesta adscripció ha d’ésser segons un criteri purament cronològic, no pas estètic ni ideològic. La seva poesia

pertany al Modernisme, bé que el darrer llibre connecta ja amb l'esperpent. Els tres reculls Aromas de leyenda (1907), El pasajero (1920) i La pipa de Kif (1919) foren reunits en un volum: Claves líricas (1930). L’obra narrativa es decantà també des de l’estètica modernista cap a la tècnica esperpèntica. Dintre el primer estil figuren els contes i les narracions breus reunits sota els títols de Corte de amor i Jardín umbrío (ambdós del 1903). La millor prosa modernista és representada per les quatre sonatas: Sonata de Primavera (1904), Sonata de Estío (1903), Sonata de Otoño (1902) i Sonata de Invierno (1905). Corresponents també a les quatre edats de la vida, són escrites en forma autobiogràfica, a manera de memòries del personatge central, el marquès de Bradomín, una de les seves creacions més reeixides. Aquesta primera època es tanca amb la trilogia sobre la guerra carlina: Los cruzados de la causa (1908), El resplandor de la hoguera (1909) i Gerifaltes de antaño (1909), on apareixen Bradomín i Juan Manuel Montenegro Cara de Plata, autèntics herois en defensa de llurs ideals (que reflecteixen alhora les simpaties de l’autor). El segon estil de Valle-Inclán palesa ja l’adaptació a la narrativa de la tècnica teatral de l'esperpent (que també féu extensiva a la darrera producció lírica). A partir d’aleshores la realitat resta desfigurada fins a la caricatura, com si els personatges i les situacions es reflectissin en un mirall deformant que només oferís els trets ridículs, en una versió irònica, satírica i alhora tragicòmica de l’existència. Cal destacar, a part Tirano Banderas (1926), narració de la vida i la tràgica mort d’un imaginari dictador sud-americà, la novel·lització d’una època històrica real, els darrers anys del regnat d’Isabel II, personatge pel qual Valle no amaga la seva antipatia i el qual ridiculitza com els altres, reals o imaginaris. En la trilogia, El ruedo ibérico, és formada per La corte de los milagros (1927), Viva mi dueño (1928) i Baza de espadas (1958). Quant al teatre, també sofreix una evolució, des de les Comedias bárbaras (Águila de blasón, 1907; Romance de lobos, 1908 i Cara de plata, 1922), Divinas palabras (1920), etc, on hom retroba també els personatges més entranyables de l’autor (Bradomín, Juan Manuel Montenegro, els seus fills, etc), tot en el marc d’una Galícia encara feudal, plena de personatges frenètics, tolits, captaires i bruixes, en una atmosfera al·lucinant de miracles, supersticions i ritus cristians i pagans. Un altre grup de comèdies, amb trets modernistes, és el format, entre altres peces, per La marquesa Rosalinda (1912), Cuento de abril (1910) i Voces de gesta (1911), caracteritzades per un cert sentimentalisme i una certa superficialitat, però plenes de fantasia, de gràcia i d’ironia. Finalment, la gran creació de Valle-Inclán és la que correspon al tercer i últim grup d’obres, és a dir, a l'esperpent, ja descrit, amb títols tan importants com Luces de Bohemia (1920), Farsa y licencia de la reina castiza (1920), El retablo de la lujuria, la avaricia y la muerte (1927) i sobretot Los cuernos de don Friolera (1921), autèntiques farses de titelles, a vegades d’una crueltat refinada, amb una tècnica que en certes ocasions en fa difícil la representació. http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8diacatalana/EC-GEC-0069222.xml?s.q=Ram%C3%B3n+Mar%C3%ADa+del+ValleIncl%C3%A1n#.VK1aW8l-3oc A la nostra biblioteca trobaràs:  Águila de Blasón : [comedia bárbara]  La Corte de los milagros

         

Martes de Carnaval : esperpentos Divinas palabras : tragicomedia de aldea Jardín umbrío : historias de santos, de almas en pena, de duendes y ladrones Luces de bohemia : esperpento Romance de lobos : [comedia bárbara] Sonata de primavera ; Sonata de estío : memorias del Marqués de Bradomín Sonata de otoño ; Sonata de invierno : memorias del Marqués de Bradomín Sonata de primavera [enregistrament sonor] Tirano Banderas : novela de tierra caliente Valle Inclán, inédito

Juan Rulfo

Sayula, Jalisco, 16 de maig de 1918—Ciutat de Mèxic, 7 de gener de 1986 Contista i novel·lista mexicà.

Ofereix un regionalisme sublimat: els temes radicalment locals passen a tenir categoria universal per la veritat i profunditat amb què són tractats. En els contes d'El llano en llamas (1953) la realitat exterior participa íntimament de la vida interior dels homes del camp. En Pedro Páramo (1955), intensifica la interiorització de la realitat externa; és bàsicament la narració de la vida i la mort del cacic Pedro Páramo. El 1973 fou guardonat amb el premi nacional de les lletres de Mèxic. http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8diacatalana/EC-GEC-0057343.xml?s.q=JUAN+RULFO#.VK1cCsl-3oc A la nostra biblioteca trobaràs:  Antología personal [enregistrament sonor] : el llano en llamas  El Llano en llamas : selección

Paul Verlaine

PaulVerlaine, retrat de per Eugene Carrière © Fototeca.cat Metz, 30 de març de 1844—París, 8 de gener de 1896 Poeta francès.

Fill d’un militar, la seva família s’instal·là a París (1851), on treballà com a escrivent a l’ajuntament. El seu primer llibre, Poèmes saturniens (1866), sota la influència de Ch.Baudelaire, palesa una crisi moral, que s’anà accentuant (trastorns nerviosos, alcoholisme), fins que semblà trobar l’equilibri en casar-se, el 1870. Fêtes galantes (1869) i La bonne chanson (1870) són obres que caracteritzen aquest breu període de felicitat, que no sobrevisqué, però, a la guerra i a la Comuna. Després d’ésser mobilitzat tornà a beure i perdé la feina, i l’arribada a París d’A.Rimbaud (1871) consumà la dissolució del matrimoni. Rimbaud l’arrossegà a Bèlgica (1872), li féu abandonar la muller i, després d’una temporada a Anglaterra, aquestes tempestuoses relacions homosexuals culminaren amb dos trets de pistola amb els quals Verlaine ferí el seu amic. A la presó recobrà la fe i escriví el volum Romances sans paroles (1874), sota la influència de Rimbaud, recull que revelà una poètica nova basada en la música del vers. Després d’una temporada dedicada a l’ensenyament a Anglaterra (1875-77), tornà a França i publicà dos reculls, Sagesse (1881), d’inspiració religiosa, i Jadis et naguère (1885), que conté alguns dels seus millors poemes. Fins a la mort visqué sempre a París, enmig de la misèria i la degradació, alcoholitzat i peregrinant d’un hospital a l’altre. Malgrat tot, i bé que gairebé no escrivia ja res d’original, els joves el consideraven com llur mestre i l’escolliren com a “príncep dels poetes” (1894). Tot i les seves grans desigualtats, la seva poesia, emocionada i intensament musical, que tractà d’expressar allò que la sensació comporta d’inefable, és una de les màximes manifestacions del lirisme contemporani. http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8diacatalana/EC-GEC-0070165.xml?s.q=PAUL+VERLAINE#.VK1cYMl-3oc A la nostra biblioteca trobaràs:  Homes  Mis hospitales y ; Mis prisiones

 Treinta y seis sonetos

Gabriela Mistral

GabrielaMistral © Fototeca.cat Vicuña, Xile, 7 d’abril de 1889—Nova York, 10 de gener de 1957 Pseudònim de Lucilia Godoy, poetessa xilena.

Filla d’un mestre d’ensenyança primària, començà a treballar a setze anys. Quan ella en tenia vint, l’home que estimava se suïcidà; llavors adoptà el nou nom, tret de Gabriele D’Annunzio i de Frederic Mistral. Ocupà diversos càrrecs docents i consulars.

El 1945 rebé el premi Nobel de literatura. Desolación (primera edició, 1922; edició definitiva molt augmentada, 1954), Ternura (1924), Tala (1938) i Lagar (1954) són els seus llibres de poesia. Fou una poetessa que treballà amb un llenguatge simple, viu i líric. http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8diacatalana/EC-GEC-0042919.xml?s.q=GABRIELA+MISTRAL#.VK1m0Ml-3oc A la nostra biblioteca trobaràs:  Gabriela Mistral para niños  Gabriela Mistral : selección poética  Ronda de astros

Ramón Gómez de la Serna

Madrid, 3 juliol 1888—Buenos Aires, 13 gener 1963 Escriptor castellà.

Es donà a conèixer amb Entrando en fuego; santas inquietudes de un colegial (1904) i Morbideces (1908). El 1915 fundà la tertúlia del cafè Pombo, freqüentada per escriptors i artistes, com Gutiérrez Solana, Manuel Abril, Lluís Bagaria i altres, que motivà les cròniques dePombo (1918) i La sagrada cripta de Pombo (1926). El 1937 s’establí a Buenos Aires. A Ramonismo (1927) definí una estètica pròpia, un dels principals elements dela qual és lagreguería, consistent en una imatge en prosa que epigramàticament presenta una visió personal i sorprenent dela realitat i que ha estat conreada a Greguerías (1917), Greguerías selectas (1919) i Novísimas greguerías (1929). Als seus relats —La malicia de las acacias (1926), Seis falsas novelas (1927), El dueño del átomo (1928)., a les seves novel·les —La viuda blanca i negra (1917), El incongruente (1922), El gran hotel (1922), El chalet de las rosas (1926), El novelista (1926), El torero Caracho (1926), El caballero del hongo gris (1928). i a la seva obra dramàtica —Beatriz (1909), La bailarina (1911). aplica el concepte degreguería a la perspectiva total de l’obra. Cal esmentar-ne també els llibres sobre Goya, Van Gogh, Oscar Wilde, Valle Inclán i Azorín, els Retratos contemporáneos (1941) i els dos llibres de memòries: Mi autobiografía (1923) i Automoribundia (1948). http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8diacatalana/EC-GEC0030417.xml?s.q=RAM%C3%93N+G%C3%93MEZ+DE+LA+SERNA#.VK1rE8l-3oc A la nostra biblioteca trobaràs:      

El Circo El Rastro ; El circo ; Senos : 1914-1917 : obras completas III Fantasmagorías y desmadres Greguerías El Incongruente Teatro muerto : antología

Agatha Christie

AgathaChristie © Fototeca.cat Torquay, Devon, 15 de setembre de 1890—Wallingford, 12 de gener de 1976 Nom amb què és coneguda l’escriptora anglesa Agatha Mary Clarissa Miller pel nom del seu primer marit, el coronel Archibald Christie, del qual es divorcià el 1928; es casà per segona vegada, amb l’arqueòleg sir Max Edgar Lucien Mallowan.

Especialitzada en novel·les de misteri, és una de les escriptores d’aquest gènere que ha assolit més difusió arreu del món. Creà la figura del detectiu amateur belga Hèrcules Poirot ja des de la seva primera obra ( The Mysterious Affair at Styles , 1920) i la de la detectiva Miss Marple ( Murder at the Vicarage , 1930). De la seva nombrosa producció, que comprèn uns cent títols, es destaquen The Murder of Roger Ackroyd (1926), The Mystery of the Blue Train (1928), Ten Little Niggers (1940), After the Funeral (1953), A Caribbean Mystery (1964), Passenger to Frankfurt (1970), Curtain (1975) i Sleeping Murder (1976). Algunes de les seves obres han aconseguit èxits extraordinaris en versió teatral ( The Mousetrap , 1952 o cinematogràfica ( Murder on the Orient Express , 1934, 1974; Death on the Nile , 1937, 1978).

http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8diacatalana/EC-GEC-0017674.xml?s.q=AGATHA+CHRISTIE#.VK1sGcl-3oc A la nostra biblioteca trobaràs:        

Asesinato en el Orient Express Asesinato en la calle Hickory La Casa torcida Cita con la muerte Némesis ; Un crimen dormido Deu negrets La Festa de Halloween El Misterio de Sans-Souci ; Maldad bajo el sol

             

Matar es fácil El Misteriós afer de Styles Muerte en el Nilo Muerte en la vicaría ; La señorita Marple y trece problemas Pasajero de Francfort Pleamares de la vida Poirot en Egipto Poirot infringe la ley Primeros casos de Poirot La Ratonera La Señora McGinty ha muerto Testigo de cargo Els Treballs d'Hèrcules Una Visita inesperada

James Augustine Joyce

JamesJoyce © Fototeca.cat Rathgar, Dublín, 2 de febrer de 1882—Zuric, 13 de gener de 1941 Escriptor irlandès en llengua anglesa.

Nat dins una nombrosa família que acabà en una dura misèria, menà una vida plena de dificultats, agreujades per la pèrdua gradual de la vista. Educat en col·legis regits pels jesuïtes, abandonà el catolicisme cap a vint anys. Des del 1904 residí, ensenyant anglès o fent periodisme, a París, a Trieste i a Zuric. Admirador d’Ibsen, en féu un parell de versions. Fou promogut per Ezra Pound, i sovint pogué sobreviure gràcies a ajuts i a algun mecenatge generós. Artista rigorós, lliurat a un treball exigent, és un dels innovadors, pel que fa a la creació lingüisticoestilística, més radicals i més sòlids de la literatura contemporània. A més de Dubliners (1914), la seva producció comprèn A Portrait of the Artist as a Young Man (1916; ‘Retrat de l’artista adolescent’ —en l’edició catalana del 1967—), obra de densitat estilística, on descriu l’experiència de

transformació humana i d’accés a l’art d’un minyó educat en els medis jesuítics que ell freqüentà. En Ulysses (1922; ‘Ulisses’ —en la magnífica traducció catalana de Joaquim Mallafré—, 1981), exploració fantàstica, increïble, dels recursos lingüístics, esquematitzada i organitzada a diversos nivells, l’autor descriu amb una gran riquesa de recursos tant la trajectòria psicològica dels personatges com el context exterior en què es mouen. Amb Finnegans Wake (1939), fruit de quinze anys de treball, arribà a l’extrem de la seva exploració lingüística, i amb un llenguatge dificilíssim, complex, encara avui poc aclarit, hi ofereix, partint de la concepció psicoanalítica coetània, un món immens recorregut en una nit de somni. La seva influència en diversos escriptors moderns ha estat notòria i fecunda. http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8diacatalana/EC-GEC-0034971.xml?s.q=JAMES+JOYCE#.VK1w2cl-3oc A la nostra biblioteca trobaràs:      

Dublinesos Exiliats El Gato y el diablo Els Morts i altres contes Retrato del artista adolescente Ulisses

Lewis Carroll

[Charles Lutwidge Dodgson] Daresbury, Cheshire, 27 de gener de 1832—Guildford, Surrey, 14 de gener de 1898 Pseudònim del matemàtic i escriptor anglès Charles Lutwidge Dodgson.

Professor de matemàtiques a Oxford, publicà moltes obres científiques. Escriví narracions pseudoinfantils que, tot i que la matèria narrativa sembla abocada a l’absurd, són susceptibles d’interpretació. La seva obra més coneguda és Alícia al país de les meravelles (1865). Altres contes seus són Through the looking-glass (‘A través

del mirall’, 1872), Sylvie and Bruno (1889), The Hunting of the Snark (‘La cacera del Snark’, 1876). http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8diacatalana/EC-GEC-0015398.xml?s.q=Lewis+Carroll#.VK1yFcl-3oc A la nostra biblioteca trobaràs:  A través del mirall i allò que l'Alícia hi va trobar  Alícia al país de les meravelles  The Hunting of the snark : an agony in eight fits = La caça del merma : una imitació en vuit crisis  El Juego de la lógica y otros escritos  El Paraguas de la rectoría ; Cajón de sastre

Camilo José Cela Trulock

Iria Flavia, Padrón, 11 de maig de 1916—Madrid, 17 de gener de 2002 Escriptor gallec en llengua castellana.

Inacabats els estudis de dret per la guerra, féu periodisme. Es donà a conèixer amb la novel·la rural tremendista La familia de Pascual Duarte (1942). Conreà la novel·la d’atmosfera ( Pabellón de reposo , 1944), imità els clàssics ( Nuevas andanzas y desventuras de Lazarillo de Tormes, 1947) i compongué un gran mosaic de vides tristes i frustrades del Madrid del 1942 ( La colmena, 1951). Escriví la narració poemàtica Mrs. Caldwell habla con su hijo (1953), amb la qual abandonà la temàtica social per la introspecció freudiana, i en La Catira (1955), novel·la d’ambient veneçolà, plena de color i de violència, s’abandonà a la recreació idiomàtica. A San Camilo 1936 (1960) aportà noves tècniques narratives en un intent de retratar la vida madrilenya en un moment històric crucial. Escriví també contes i esbossos costumistes ('' apuntes carpetovetónicos '), ferotges caricatures de l’Espanya negra, com les recollides en El bonito crimen del carabinero (1947) i El gallego y su cuadrilla (1955), i llibres de viatges per la península Ibèrica: Viaje a la Alcarria (1948), Viaje al Pirineo de Lérida (1965), etc.

Altres novel·les són: Mazurca para dos muertos (1983), La cruz de san Andrés (premi

Planeta 1994) i Madera de boj (1999). Completen la seva producció els poemes surrealistes de Pisando la dudosa luz del día (1945), el primer volum de memòries ( La cucaña , 1959), el Diccionario secreto (1968-71) i les narracions Historias familiares (1998). El 1956 fundà, a Palma, la revista literària Papeles de Son Armadans , i el 1957 ingressà a l’Academia Española. El 1984 li fou atorgat el Premio Nacional de literatura, el 1989 el premi Nobel i el 1996 el premi Cervantes. Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America. La seva obra ha sintetitzat la tradició narrativa hispànica (especialment Pío Baroja i Valle-Inclán). http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8diacatalana/EC-GEC-0016795.xml?s.q=Camilo+Jos%C3%A9+Cela+Trulock+#.VK5VTkBFAxA A la nostra biblioteca trobaràs:              

A bote pronto Cancionero de la Alcarria : con los versos manuscritos y su transcripción La Colmena Correspondencia con el exilio Cristo versus Arizona La Cruz de San Andrés Del Miño al Bidasoa Diccionario del erotismo La Extracción de la piedra de la locura, o, El inventor del garrote : homenaje al Bosco II La Familia de Pascual Duarte Historias familiares Madera de boj Rol de cornudos Viaje a la Alcarria

George Orwell

GeorgeOrwell [Eric Arthur Blair]

Motihari, Bengala, 25 de juny de 1903—Londres, 21 de gener de 1950 Nom amb què és conegut l’assagista i novel·lista anglès Eric Arthur Blair.

En desacord amb la política colonial britànica, dimití el seu càrrec de funcionari i es dedicà a la literatura i al periodisme, on destacà amb claredat obsessiva les realitats de la vida política i social del seu temps. A les obres autobiogràfiques, com Down and Out in Paris and London (1933), i Burmese Days (1934) ja mostrava una actitud d’esquerra molt clara i donava una informació desproveïda de sentimentalismes. Els seus ideals i la seva actitud personal s’anaren reflectint al llarg de la seva obra. Així el 1936 participà en la Guerra Civil Espanyola al costat del POUM. Orwell explica aquest fet a Homage to Catalonia (1938; traducció catalana de R.Folch i Camarasa, 1969), on fa constar la contradicció entre les forces d’esquerra a Barcelona; l’obra ha estat traduïda també a altres llengües. La seva millor obra, Animal Farm (1945, traduïda al català: La revolta dels animals , 1964, i representada a Barcelona en forma de comèdia musical el 1976), és una al·legoria política, on és atacada la revolució que traeix els qui lluitaren per ella. Nineteen Eighty-four (1949; traducció catalana de Joan Vinyes, 1965) és una visió espantosa d’un totalitarisme del futur i contradiu les observacions fetes a The Road to Wigan Pier (1937), Inside the Whale (1940) i The Lion and the Unicorn (1941), on havia defensat l’existència d’un proletariat capaç de fer-se sentir contra l’actitud burgesa del poble anglès. http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8diacatalana/EC-GEC-0047827.xml?s.q=george+orwell#.VK5NEkBFAxA A la nostra biblioteca trobaràs:       

1984 Diario de guerra 1940-1942 Homenatge a Catalunya Matar a un elefante y otros escritos Orwell periodista : artículos y reseñas en el Observer : 1942-1949 Rebelión en la granja Sense ni cinc a París i Londres