Desembre : Mèxic

DESEMBRE : MÈXIC

I* Man MANSO, Anna. Sol, jugues?: una aventura a Mèxic I** Paz PAZ, Octavio. Mi vida con la ola I 398.2 (8) Pop Popocatépetl: llegendes sud-americanes I 75 (Kah) Jor JORDÀ, Maria J. Frida I 75 (Kah) Lai LAIDLAW, Jill A. Frida Kahlo I 9 (399.7) Gas GASSÓS, Dolors. Mayas I 9 (399.7) Mus MUSSET, Alain. Antes que América, los mayas y los aztecas

I 91 (72) Cor CORDERO, Flor de María. M de México I 92 (Kah) Win WINTER, Jonah. La Frida 176 Paz PAZ, Octavio. In/mediaciones 299 Cas CASTANEDA, Carlos. La Rueda del tiempo: los chamanes del antiguo México y sus pensamientos acerca de la vida, la muerte y el universo 434.2 Rel Relatos mexicanos: [audiolibro nivel avanzado] 434.2 Sol SOLER-ESPIAUBA, Dolores. Taxi a Coyoacán: México 641 Bar BARRETT, Christine. Cocina mexicana 641 Cla CLAVÉ, Montserrat. Cocina mexicana 663.5 Mur MURIÁ, José Maria. Tequila 72.036 Mod Modernidad y arquitectura en México 73.03 Sum PIJOAN, Josep. Arte precolombino, mexicano y maya 73.032.9 Cos El Cos i el cosmos: art escultòric del Mèxic precolombí 75 (Kah) Fri Frida Kahlo [100 años del nacimiento de Frida Kahlo] 75 (Kah) Ket KETTENMANN, Andrea. Frida Kahlo: 1907-1954: dolor y pasión

77 (Kah) Kah KAHLO, Frida. Frida Kahlo: sus fotos 796.3 Joc El joc de pilota al Mèxic pre-colombí i la seva supervivència a la actualitat 833.3 Guz GUZMÁN MONCADA, Carlos. Una Geografia imaginària: Mèxic i la narrativa catalana de l’exili 834B.3 (Paz) Oct Octavio Paz: premio de literatura en lengua castellana 834B.3 (Paz) Ulla ULACIA, Manel. El árbol milenario: un recorrido por la obra de Octavio Paz 834B.3 (Rul) Por PORTAL, Marta. Rulfo: dinámica de la violencia N 834B Paz PAZ, Octavio. In/mediaciones N 834B Paz PAZ, Octavio.

Jardines errantes: cartas a J.C. Lambert Hombres en su siglo y otros ensayos Las peras del olmo Libertad bajo palabra Vislumbres de la India N 837 Cec CECCHI, Emilio. México P 834B Jua JUANA INÉS DE LA CRUZ, Sor. Poesía lírica P 834B Pac PACHECO, José Emilio. Contraelegía P 834B Paz PAZ, Octavio. Árbol adentro

P 834B Paz PAZ, Octavio. El mono gramático T 834 Cus CUSTODIO, Álvaro. El regreso de Quetzalcóatl: la epopeya azteca 9 (399.7) Lon LONGHENA, Maria. México antiguo: grandes civilizaciones del pasado 9 (72) Fue FUENTES, Carlos. Nuevo tiempo mexicano 9 (72) Lan LANDA, Diego de. Relación de las cosas de Yucatán 9 (72) Leo LEÓN-PORTILLA, Miguel. Los antiguos mexicanos: a través de sus crónicas y cantares 9 (72) Mex México: historia, política, sociedad, economía, cultura 9 (72) Ree REED, John. Mèxic insurgent 902.6 Dom DOMENICI, Davide. México 91 (026) (72) Ciu Ciudad de México 91 (026) (72) Gar GARCÍA, Jesús. Cancún y península de Yucatán 91 (026) (72) Mat MATEOS, Gimena. Ciudad de México: 300 ideas y direcciones 91 (026) (72) Mex México. GeoPlaneta, 2009 91 (026) (72) Mex México. El País / Aguilar, 2007

91 (026) (72) Ons ONSTOTT, Jane. México 91 (026) (728) Bro BROSNAHAN, Tom. La Ruta Maya: Cancún, Yucatán, Belize y Guatemala 91 (72) Gua Guadalajara, México 910.4 Pei PEISSEL, Michel. El viaje de la “Itzá” y el misterio maya 910.4 (54) Cas CASADESÚS, Josep. Namastei babà 910.4 (72) Bot BOTEY PASCUAL, Maria. A la recerca d’El Quemado: un viatge mític per terres mexicanes 910.4 (72) Nad NADAL, Paco. Pedro Páramo ya no vive aquí: ni Pancho Villa ni Zapata: historias sorprendentes de un viaje por México 910.4 (72) Sol SOLANO, Francisco. Bajo las nubes de México 92 (Jua) Paz PAZ, Octavio. Sor Juana Inés de la Cruz o Las trampas de la fe 92 (Kah) Ala ALAPE, Arturo. Frida Kahlo: mujer, ideología, arte 92 (Kah) Jam JAMIS, Rauda. Frida Kahlo 92 (Riv) Tib TIBOL, Raquel. Diego Rivera, luces y sombras 92 (Vil) Tai TAIBO MAHOJO, Paco Ignacio. Pancho Villa: una biografía narrativa N Azu AZUELA, Mariano. Los de abajo

N Ben BENYELLÚN, Abdelmayid. De la niñez N Bin BINEBINE, Mahi. La Patera N Cal CALDERS, Pere. L’Ombra de l’atzavara N Cis CISNEROS, Sandra. Caramelo o Puro Cuento N Fue FUENTES, Carlos. La silla del águila N Fue FUENTES, Carlos. Los años con Laura Díaz N Fue FUENTES, Carlos. Todas las familias felices N Kin KINGSOLVER, Barbara. Laguna N Pas PASSUTH, László. El Dios de la lluvia llora sobre Méjico N Pon PONIATOWSKA, Elena. La piel del cielo N Pon PONIATOWSKA, Elena. Leonora N Rul RULFO, Juan. El llano en llamas N Rul RULFO, Juan. Pedro Páramo N Vil VILA-MATAS, Enrique. Lejos de Veracruz

N Wal WALLER, Robert James. Puerto Vallarta: la fugida cap al nord R 7 Art. México, D.F.: Frente Nacional de Artes Plásticas, 1953-, núm. 84 (2007) Artes de México R 91 De. De viajes, nº 139 (nov. 2010),pàg. 44 ARRANZ, Alicia. La esencia de México: Jalisco. Por tierras del tequila R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 19 (jul./ag.1991), pàg. 30 MORRIS, Jan. Oaxaca: Tras las huellas de los antiguos conquistadores españoles R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 44 (nov.1993), pàg. 86 MARTINO, Enrico. Chiapas: el mágico mundo de los últimos indios mayas R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 72 (maig 1996), pàg. 72 VILLERÓ, Ramón. La Ruta Maya R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 77 (nov. 1996), pàg. 23 MORATÓ, Cristina. Chiapas: la última frontera mexicana R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 91 (feb. 1998), pàgs. 51-89 AGUSTÍ, Anabel. Yucatán...dicen los mayas PIJOAN, Manuel. Descubrimiento de Chichén Itzá y exploración de su pozo sagrado VILLERÓ, Ramón i MORATÓ, Cristina. México: Isla Mujeres e Isla Cozumel. En un lugar del Caribe R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 116 (maig 2000), pàg. 22 MORATÓ, Cristina. Puebla (México). Inspiración divina R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 129 (jul./ag. 2001), pàg. 76 PUGÉS, Oriol. Chiapas (México). Viaje al corazón del mundo maya R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 139 (juny 2002), pàgs. 52-69 R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 148 (abr.2003), pàgs. 72-85 VILLERÓ, Ramón. México, península del Yucatán: el triángulo mágico de la riviera maya R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 152 (set. 2003), pàgs. 62-75 CORREA URQUIZA, Martin. Jalisco: sabor puro mexicano

R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 158 (març 2004), pàg. 56 CORREA URQUIZA, Martin. Oaxaca. Cruce de culturas R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 174 (set. 2005), pàgs. 18-33 PUGÉS, Oriol. ¡Ah, Chihuahua!: Parral, Chihuahua, Barrancas del Cobre R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 191 (març 2007), pàgs. 66-81 MARTÍNEZ BERMEJO, Ángel. Veracruz: México: viaje a los orígenes R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 197 (oct. 2007), pàg. 84 MARTINO, Enrico. México: femenino plural R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 219 (ag. 2009), pàgs. 27-58 Dossier México (Guadalajara, Jalisco, Tequila) R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 225 (feb. 2010), pàgs. 28-39 GUIJARRO, Josep. Mexcalitán: los descendientes de Aztlán R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 233 (oct. 2010), pàgs. 84-93 HERVÍAS, Patricia. México D.F: encanto inabarcable CD 049.7 CAN CANTUÀRIA, Vinicius. Lágrimas mexicanas CD 055.4 A Cuadernos de Mexico CD 055.6 FER FERNÁNDEZ, Alejandro. A corazón abierto CD 055.6 FER FERNÁNDEZ, Alejandro. Viento a favor CD 055.6 MEN MENDOZA, Lydia. The best of Lydia Mendoza CD 055.6 PAN PANCHOS. Amor de bolero CD 055.6 TIG Tigres del Norte

CD 055.7 DOW DOWNS, Lila. La Cantina CD 055.7 DOW DOWNS, Lila. Ojo de culebra CD 055.7 DOW DOWNS, Lila. One Blood CD 055.7 DUR DÚRCAL, Rocío. Amor eterno: las mejores rancheras CD 055.7 FER FERNÁNDEZ, Vicente. Que de raro tiene CD 055.7 GAB GABRIEL, Ana. 30 grandes éxitos: una voz para tu corazón CD 055.7 INF INFANTE, Pedro. Bésame morenita CD 055.7 LUI LUIS MIGUEL. Vivo CD 055.7 MED MEDINA, Fernando. Las buenas lenguas CD 055.7 NEG NEGRETE, Jorge. 30 grandes de Negrete CD 055.7 VAR VARGAS, Chavela. Chavela Vargas CD 6. RUL 12 RULFO, Juan. Antología personal [enregistrament sonor] CD 060.4 A Rolas de Aztlán: songs of the Chicano movement CD 089.6 CHI CHIEFTAINS. San Patricio CD 2.MAR 60

MARIACHI EL BRONX. Mariachi El Bronx CD 493 KRO KRONOS QUARTET. Nuevo DVD Cir El Circo [Mario Moreno “Cantinflas”] DVD Com Como agua para chocolate DVD Lab El laberinto del fauno DVD Mag El mago [Mario Moreno “Cantinflas”] DVD Olv Los olvidados DVD Vir Viridiana DVD Y tu Y tu mamá también DVD 75 (Kah) Fri Frida Kahlo [Anàlisi de la vida i obra de Frida Kahlo] DVD 834B.3 (One) Jua Juan Carlos Onetti. Juan Rulfo [Entrevistes] DVDM 055.7 LUI LUIS MIGUEL. Vivo DVD 778.5 (Fer) Emi Emilio Fernández [Entrevistes] DVD 91 (026) (72) Ciu Ciudad de México

*CURIOSITATS: Sabies que...? ¾ L'estat de Mèxic és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.

L'estat de Mèxic es localitza al centre del país, envoltant al Districte Federal.

(La ciutat de Mèxic no pertany a l'estat de Mèxic). Limita al Nord amb l'estat d'Hidalgo, a l'est amb l'estat de Puebla i l'estat de Tlaxcala, al sud amb Morelos i Guerrero i a l'oest amb Michoacán. És l'estat més poblat de Mèxic, amb 14 milions d'habitants, encara que la majoria viuen en les zones que envolten la ciutat de Mèxic, i que pertanyen a l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic, com ara Nezahualcóyotl i Ecatepec de Morelos. La capital de l'estat és Toluca, localitzada a 80 km a l'oest de la ciutat de Mèxic. ¾ La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, México, D.F. o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic. En virtut de la seva elecció com a seu dels poders de la Unió de la federació mexicana, la ciutat de Mèxic és alhora el Districte Federal, i per tant, també es coneix com a Mèxic, D.F. La població de la ciutat de Mèxic és de 8,7 milions d'habitants, encara que l'àrea metropolitana de la ciutat desborda els límits del Districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'estat de Mèxic i 1 municipi de l'estat d'Hidalgo, amb una població total de 19,3 milions d'habitants, la segona àrea metropolitana més gran del món després de Tòquio i la més gran del continent americà, segons el Report d'Urbanització Mundial de les Nacions Unides.[1] En un estudi realitzat el 2005, va ser considerada la vuitena ciutat més rica del món en el seu Producte interior brut. A més de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.

La ciutat de Mèxic està situada a la vall de Mèxic també coneguda com la vall d'Anáhuac; un altiplà al centre de Mèxic, a una altitud mitjana de 2.240 metres, envoltada per les muntanyes i volcans de l'Eix volcànic transversal o la "Sierra Nevada". Va ser construïda originalment pels asteques el 1325 sobre una illa enmig del Llac de Texcoco amb el nom de MéxicoTenochtitlán. La ciutat va ser gairebé totalment destruïda en el setge de 1521, i va ser redissenyada i reconstruïda durant els anys següents amb el patró europeu. El 1524 s'hi va establir l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, aleshores

coneguda com a México Tenustitlán i des de 1585, oficialment, com a Ciudad de México. ¾ D'acord amb una llegenda antiga, els asteques van emigrar cap al centre de Mèxic cercant el compliment d'una profecia: al lloc on haurien de construir la seva ciutat trobarien una àguila devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una petita illa enmig del llac de Texcoco (imatge que és representada en l'escut d'armes de Mèxic).

Així, els asteques hi van construir llur ciutat el 1325 amb el nom de MéxicoTenochtitlan estenent-se sobre el llac per mitjà de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es va convertir en el centre més important de l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central de l'època Pre-Hispànica, i una de les més grans del món amb 300.000 habitants. ¾ El Centre Històric de la ciutat i les jardins flotants de Xochimilco han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El centre simbòlic de la ciutat i del país és la Plaça de la Constitució, conegut com el Zócalo, la segona més àmplia del món després de la Plaça Vermella de Moscou. S'hi troben les construccions colonials del Palau Nacional i la Catedral Metropolitana, i les ruïnes del Temple Major asteca, descobertes el 1978. ¾ “El día de los muertos”, que celebren els mexicans, alguns països d’Amèrica Central, i també moltes comunitats dels Estats Units, on hi ha una gran població procedent de Mèxic i Amèrica Central, ha estat declarat Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat per la UNESCO. ¾ Mèxic és el país amb més castellano-parlants del món, amb una població de 104 milions d'habitants, i és el segon país més poblat d'Amèrica Llatina, després de Brasil. ¾ L'art postrevolucionari a Mèxic va trobar la seva expressió en les obres d'artistes reconeguts com Frida Kahlo, Diego Rivera, José Clemente Orozco, Rufino Tamayo i David Alfaro Siqueiros, entre altres. Diego Rivera és l'artista mexicà més reconegut del muralisme contemporani. Alguns dels seus murals es troben al Palau Nacional, el Palau de Belles Arts, hospitals i fins i tot al Centre Rockefeller dels Estats Units. ¾ En la literatura destaquen Carlos Fuentes, Juan Rulfo, Juana Inés de la Cruz, Elena Poniatowska, José Emilio Pacheco i Octavio Paz, guanyador del premi Nobel de literatura.

¾ Quant a la música popular endògena, destaquen els gèneres autòctons com el mariatxi, banda, duranguense, ranxera, norteño i els corridos populars. En la música acadèmica destaquen Manuel M. Ponce, Mario Lavista, Silvestre Revueltas i Juventino Rosas, alguns dels quals van incorporar elements tradicionals i folklòrics en llurs composicions. ¾ L'art postrevolucionari a Mèxic va trobar la seva expressió en les obres d'artistes reconeguts com Frida Kahlo, Diego Rivera, José Clemente Orozco, Rufino Tamayo i David Alfaro Siqueiros, entre altres. Diego Rivera és l'artista mexicà més reconegut del muralisme contemporani. Alguns dels seus murals es troben al Palau Nacional, el Palau de Belles Arts, hospitals i fins i tot al Centre Rockefeller dels Estats Units. ¾ L'era d'or del cine mexicà van ser les dècades de 1940 i 1950, amb actors com Pedro Infante, María Felix, Dolores del Río, Jorge Negrete i Cantinflas.

La resurrecció del cine mexicà a nivell internacional va començar amb Como agua para Chocolate (1992), seguit de Cronos (1993). Altres pel·lícules mexicanes recents són Amores Perros (2000), Y tú mamá también (2001), i les coproduccions d'El Laberinto del Fauno i Babel (2006), dels directors Guillermo del Toro i Alejandro González Iñárritu, respectivament. El director mexicà Alfonso Cuarón va dirigir Harry Potter i el presoner d'Azkaban. ¾ Mèxic va ser seu dels Jocs Olímpics d'estiu el 1968, i de la Copa del Món de Futbol de la FIFA el 1970 i el 1986. L'esport nacional de Mèxic és la charrería. ¾ De de fa més de 3000 anys els elements més importants de la dieta mexicana han estat el blat de moro, les mongetes, els pebrots picants o xilis, el tomàquet i el carbassó. Tot i així, el menjar mexicà, com el coneixem en l'actualitat, es va formar amb la fusió d'elements europeus portats pels colonitzadors espanyols i els autòctons. El blat de moro continua sent l'element més important de la dieta mexicana, sovint presentant en forma de tortilla, un tipus de pà pla i prim elaborat amb una massa tractada amb una substància alcalina com ara el calç. Quan hom hi posa algun tipus de carn (vedella, pollastre o porc), es crea un taco, potser un dels elements més coneguts del menjar mexicà a l'exterior. Els mexicans també creen salses amb diferents xilis en l'elaboració de guisats o sopes. Altres elements importants són l'arròs, l'alvocat i la xocolata—aquesta última originària de Mèxic. Quant a les begudes, són molt comunes les aguas frecas, (literalment, "aigües

fresques"), begudes de diferents sabors com ara la Rosa de Jamaica, l'orxata d'arròs, el tamarinde, a més de la tradicional llimonada.

En la creació de plats elaborats, la cuina mexicana mostra una gran varietat regional. A Puebla, es van originar el mole poblano—una salsa espessa feta amb molts tipus de xilis i pebrots, ametller, sèsam i altres llavors, espècies i cacau—que se serveix amb pollastre; així com els chiles en nogada, un pebrot poblano (picant) farcit amb diferents tipus de carn i diferents tipus de fruita i coberts amb nogada i llavors de magrana.

De Yucatán és la cochinita pibil, carn de porc rostida lentament marinada en suc cítric i arxiota, envoltat per una fulla de plàtan. A l'Altiplà Mexicà es va originar la barbacoa—tradicional de l'Hidalgo— que a Mèxic es refereix al mètode de fer un pou d'1,5 metres de profunditat omplit amb pedres calentes on es posa corder o cabrit marinat en pebrots i espècies, amb fulles de maguei, i després es cobreix tot amb fusta o carbó. Altres plats típics són el pozole i les enchiladas. ¾ Segons l'Organització Mundial de Turisme, Mèxic té una de les indústries del turisme més gran del món. El 2005, va ser la setena destinació turística més visitada del món, amb més de 20 milions de turistes a l'any. El turisme també és el tercer component més gran del sector industrial del PIB. Les destinacions turístiques més notables són les ruïnes mesoamericanes de Teotihuacán, Chichén-Itzá, Tulum i Palenque, així com les platges de Cancun, Acapulco, Puerto Vallarta, Los Cabos, Ixtapa, Playa del Carmen i Huatulco, entre altres. Els petits pobles colonials del centre, com ara San Miguel de Allende, Guanajuato o Real de Catroce, així com els centres històrics de les ciutats de Puebla, Querétaro, Morelia, Oaxaca i la ciutat de Mèxic, també són molt populars.

Chichén Itzá, una de les noves set meravelles del món

Uxmal, Mèxic

¾ Informació a Internet: 9 www.visitmexico.com : Oficina de turism de Mèxic.

9 www.chiapas.gob.mx : pàgina oficial del Govern de Chiapas.

9 www.tourbymexico.com/chiapas/chiapas.htm (en anglès): amb notícies i la resenya de ciutats i els llocs arqueològics més importants de l’estat de Chiapas.

9 www.turismo.chiapas.gob.mx/default2.htm: presenta molta informació, ordenada en diverses categories, entre les quals “Chiapas”, que serveix de mapa del lloc i mostra els punts turístics, arqueològics i paisatgístics de més interès, recomana dos circuits turístics (el de Palenque i el de Soconusco) i ofereix uns apunts sobre excursions d’aventures i ciutats colonials. Una altra categoria, “Cómo llegar”, presenta els transports aeris i terrestres, mentre que a “Serveis” hi ha llistats d’allotjaments, restaurants i llocs de lleure.

9 Des de “Mundo maya. Portal de acceso total al turismo”, a www.mundomaya.com.mx/default2.htm es fàcil orientar-se cap a Chiapas, on s’hi troba molta informació molt ben classificada: “Ubicación”, “Sitios”, “Ciudades”, “Servicios”, “Hoteles”.

9 També a: www.chiapas.com.mx/Índice/turismo.html hi trobareu abundant informació turística, distribuïda en seccions, com ara les zones arqueològiques (Palenque, Bonampak, etc.); ciutats importants, amb una guia de les ciutats de Chiapas, els seus atractius turístics, festes i activitats; i els atractius naturals (Cañón del Sumidro i El Triunfo), amb la proposta de nombroses rutes turístiques per conèixer l’estat a fons, directament a www.chiapas.com.mx/Bellezas/Rutas.

9 Sobre les ruïnes maies es pot consultar una pàgina de gran interès: un tour virtual per Palenque en anglès a www.virtualpalenque.com 9 www.cnart.mx/ és la web del Consell Nacional per a la Cultura i les Arts, amb abundant informació sobre aquests temes. Navegant pel portal s’arriba als llocs declarats Patrimoni de la Humanitat, explicats amb detall.

9 www.visitmexico.com és el portal del Consell de Promoció Turística de Mèxic. Un bon portal per introduir-nos a les opcions de Mèxic en general i dels diferents destins del país en particular. Té tres apartats principals: “Destinos”, “Actividades” i “Estilos de vida”. Si cliquem el primer, ens surt una llista d’estats i ciutats. Si triem Oaxaca, s’obre una pàgina amb una informació genèrica i múltiples opcions.

9 www.oaxaca.gob.mx/sedetur és la web de la Secretaria de Desenvolupament Turístic de l’Estat d’Oaxaca. Inclou apartats com “Clima”, “Eventos y Actividades”, “Turismo alternativo” o “Guia Turística”, etc. Amb informació general. Dins de Guia Turistica hi ha un bon cercador d’hotels, dividits en set zones geogràfiques.

9 http://oaxaca-travel.com és una bona guia turística d’Oaxaca, amb nombrosos apartats (“atractivos naturales, culturales, pueblos indígenas, ecoturismo”...) i força informació. Dins de “Atractivos culturales” ens ofereixen seccions com ara artesania (fang negre); zones arqueològiques (Monte Albán), gastronomia, museus, etc., amb una informació molt àmplia.

9 www.oaxacainfo.gob.mx/ és la web de l’ajuntament d’Oaxaca i conté moltes seccions i divisions dins de cada secció. Recorreguts per la ciutat, etc.

9 www.manos-de-oaxaca.com és una web dels artesans rurals d’Oaxaca i conté una bona informació sobre la ceràmica i altres artesanies de la zona. Només en anglès.