LLISTAT D’AUTORS FRANCESOS QUE TROBAREU A LES NOSTRES PRESTATGERIES : Aragon, Louis. El Libertinaje Autissier, Isabelle. El Amante de la Patagonia Balzac, Honoré de. Un Assumpte tenebrós Balzac, Honoré de. La Búsqueda del absoluto Balzac, Honoré de. El Elixir de larga vida [enregistrament sonor] Balzac, Honoré de. Esplendors i misèries de les cortesanes Balzac, Honoré de. Eugénie Grandet Balzac, Honoré de. Ferragus Balzac, Honoré de. Las Ilusiones perdidas Balzac, Honoré de. La Piel de zapa Balzac, Honoré de. El Primo Pons Bataille, Christophe. El Maestro relojero Beauvoir, Simone de. Cuando predomina lo espiritual Beauvoir, Simone de. El Existencialismo y la sabiduría de los pueblos Beauvoir, Simone de. La Invitada Beauvoir, Simone de. Memorias de una joven formal ; Una muerte muy dulce Beauvoir, Simone de. La Mujer rota Beauvoir, Simone de. Ningú no neix dona : antologia de textos d'El Segon sexe Beigbeder, Frédéric. 13'99 euros Beigbeder, Frédéric. El Amor dura tres años Beigbeder, Frédéric. Auxili perdó Beigbeder, Frédéric. Una Novel·la francesa Beigbeder, Frédéric. Último inventario antes de liquidación Benoît, Michel. El Apóstol número 13 Berr, Hélène. Diari : 1942-1944 Bernard, Suzanne. Mala vida Besson, Patrick. Belle-soeur Besson, Philippe. L'Arrière-saison Besson, Philippe. Un Chico italiano Binet, Laurent. HHhH Blanchot, Maurice. La Espera el olvido Bloy, León. Cuentos de guerra Breton, André. L'Amour fou Bressant, Marc. La Dernière conférence Brisac, Geneviève. Cacería de madres Brussolo, Serge. El Laberinto del faraón Brussolo, Serge. Peggy Sue contra los Invisibles Bruckner, Pascal. Los Ladrones de belleza Trotskij, Lev. Manifiesto por un arte revolucionario e independiente Breton, André. Martinica : encantadora de serpientes
Breton, André. Nadja Cailleaux, Christian. Los Impostores Cailleaux, Christian. R97: los hombres en tierra Calmel, Mireille. La Boda de Leonor Camus, Albert. Calígula Camus, Albert. Carnets, 1 : mayo 1935 - febrero 1942 Camus, Albert. Cartas a un amigo alemán Camus, Albert. El Revés y el derecho ; Discurso de Suecia Camus, Albert. El Estado de sitio : espectáculo en tres partes Camus, Albert. L'Estrany Camus, Albert. Los Justos : pieza en cinco actos Camus, Albert. El Malentès Camus, Albert. El Mite de Sísif : assaig sobre l'absurd Camus, Albert. La Peste Carrière, Jean-Claude. Els Fantasmes de Goya Carrère, Emmanuel. De vidas ajenas Carrère, Emmanuel. Limónov Cauwelaert, Didier van. La Educación de un hada Chateaubriand, François René de. Memorias de ultratumba Chandernagor, Françoise. La Habitación : vida y muerte del último delfín de Francia, Luis XVII Chandernagor, Françoise. La Primera esposa Clément, Catherine. Azul acero La Bella y la bestia [enregistrament vídeo] / dirigida por Jean Cocteau Cocteau, Jean. Diari 1942-1945 : selecció Cocteau, Jean. Los Padres terribles ; La máquina de escribir Orfeo [enregistrament vídeo] / un film de Jean Cocteau Cocteau, Jean. Reinas de Francia Colette. Le Blé en herbe Colette. La Chatte Colette. Chéri Constant, Paule. Confidència per confidencia Decoin, Didier. Es así como mueren las mujeres Delplanque, Frantz. Un Gramo de odio Delam Lagarde, Heinz. La Maldición del brujo-leopardo Désalmand, Paul. Las Aventuras de un libro vagabundo Despentes, Virginie. Bye bye blondie Diderot, Denis. Coses de dones i homes : tal com certament s'esdevingueren a França i a Tahití Diderot, Denis. Jacques el fatalista Diderot, Denis. Jacques el fatalista i el seu amo Diderot, Denis. La Monja Diderot, Denis. La Paradoja del comediante Diderot, Denis. El Sobrino de Rameau Diderot, Denis. Tratado de la barbarie de los pueblos civilizados
Druon, Maurice. De cómo un rey perdió Francia Druon, Maurice. La Ley de los varones Druon, Maurice. La Reina estrangulada Druon, Maurice. El Rey de hierro Druon, Maurice. Los Venenos de la corona Dufossé, Christophe. La Hora de la salida Dumas, Alexandre, 1824-1895. La Dama de las camelias Dumas, Alexandre, 1802-1870. El Caballero de Harmental Dumas, Alexandre, 1802-1870. El Capità Pàmfil Dumas, Alexandre, 1802-1870. El Cavaller de Sainte-Hermine Dumas, Alexandre, 1802-1870. El Comte de Montecristo Dumas, Alexandre, 1802-1870. Historias fantásticas Dumas, Alexandre, 1802-1870. La Mujer del collar de terciopelo : [mil y un fantasmas] Dumas, Alexandre, 1802-1870. Els Tres mosqueters Dumas, Alexandre, 1802-1870. La Tulipa negra Dumas, Alexandre, 1802-1870. Las Tumbas de Saint-Denis y otros relatos Dumas, Alexandre, 1802-1870. Les Trois Mousquetaires ; Vingt ans après Echenoz, Jean. 14 Echenoz, Jean. Lago Echenoz, Jean. Me voy Echenoz, Jean. Ravel Echenoz, Jean. Relámpagos Ernaux, Annie. El Lugar Exbrayat, Charles. Amor y esparadrapo Fajardie, Frédéric H. Los Fulares rojos : siete espadas al servicio de Luis XIV Ferney, Alice. La Conversa amorosa Féval, Paul. La Ciudad vampiro : una peripecia gótica de Ann Radcliffe Flaubert, Gustave. Cuentos negros y románticos Flaubert, Gustave. L'Educació sentimental Flaubert, Gustave. Madame Bovary Flaubert, Gustave. Salambó Flaubert, Gustave. Sobre la creación literaria : extractos de la Correspondencia de Gustave Flaubert Flaubert, Gustave. Les Temptacions de Sant Antoni Flaubert, Gustave. Tres contes Flaubert, Gustave. Viaje a los Pirineos y Córcega ; Viaje a Bretaña : por campos y arenales Hugo, Victor. El Darrer dia d'un condemnat Hugo, Victor. Lucrècia Borja Hugo, Victor. Los Miserables Hugo, Victor. Nuestra Señora de París El Jorobado [enregistrament vídeo] / Inspirada en la obra de Paul Féval Franceschini, Paul-Jean. Calígula France, Anatole. Els Altars de la por France, Anatole. La Isla de los pingüinos
Frain, Irène. El Hombre fatal Friot, Bernard. Amanda Chocolate Friot, Bernard. No diré res Gailly, Christian. Una Noche en el club Gailly, Christian. Les Oubliés Gamarra, Pierre. El Asesino gana el Goncourt Gallay, Claudie. El Amor es una isla Gallo, Max. La Cruz de Occidente Gallo, Max. Napoleón Gide, André. Diari : anys 1914-1918 Gide, André. Les Faux-Monnayeurs Gide, André. El Inmoralista Giraudeau, Bernard. Les Dames de nage Gougaud, Henri. Cuentos africanos Gracq, Julien. Les Aigües estretes ; seguit de La migdiada al Flandes holandès Grangé, Jean-Christophe. La Línea negra Guenassia, Jean-Michel. El Club dels optimistes incorregibles Guibert, Hervé. L'Home del barret vermell Hermary-Vieille, Catherine. Loca de amor Houellebecq, Michel. Ampliación del campo de batalla Houellebecq, Michel. H.P. Lovecraft : contra el mundo, contra la vida Houellebecq, Michel. Intervenciones Houellebecq, Michel. Lanzarote Houellebecq, Michel. El Mapa i el territori Houellebecq, Michel. El Mundo como supermercado Houellebecq, Michel. Plataforma Houellebecq, Michel. La Possibilitat d'una illa Hughes, Yves. Nota falsa Huysmans, Joris-Karl. Allá lejos Jacq, Christian. Bajo la acacia de Occidente Jacq, Christian. La Batalla de Kadesh Jacq, Christian. El Camino de fuego Jacq, Christian. La Conspiración del mal Jacq, Christian. La Dona prudent Jacq, Christian. En busca de Tutankamón Jacq, Christian. La Espada resplandeciente Jacq, Christian. El Faraón negro Jacq, Christian. El Gran secreto Jacq, Christian. La Guerra de las coronas Jacq, Christian. El Hijo de la luz Jacq, Christian. El Imperio de las tinieblas Jacq, Christian. La Justicia del visir Jacq, Christian. La Ley del desierto Jacq, Christian. El Monje y el venerable Jacq, Christian. Mozart
Jacq, Christian. Nefer el silencioso Jacq, Christian. Paneb l'ardent Jacq, Christian. El Templo de millones de años Jacq, Christian. Tutankamón Jacq, Christian. La Venganza de los dioses Jourdan, Éric. Los Ángeles caídos Kofman, Sarah. Carrer Ordener, carrer Labat Laclos, Pierre Choderlos de. Las Amistades peligrosas Lapierre, Dominique. Un Arco iris en la noche Lapierre, Dominique. ¿Arde Nueva York? Lapierre, Dominique. La Ciudad de la alegría Lapierre, Dominique. Era medianoche en Bhopal Lapierre, Dominique. Más grandes que el amor Lapierre, Dominique. Oh, Jerusalén Lapierre, Alexandra. Artemisia Laurens, Camille. En esos brazos Le Clézio, J. M. G. L'Africà Le Clézio, J. M. G. La Cuarentena Le Clézio, J. M. G. La Música de la fam Le Clézio, J. M. G. El Pez dorado Le Clézio, J. M. G. Urania Leblanc, Maurice. Arsène Lupin contra Herlock Sholmès Leblanc, Maurice. Arsenio Lupin y la aguja hueca Leiris, Michel. L'Edat d'home ; precedit de De la literatura considerada com una tauromàquia Lemaître, Pierre .Nos vemos allá arriba Leroux, Gaston. El Fantasma de l'Òpera Leroux, Gaston. El Misteri de l'habitació groga Levy, Marc. Las Cosas que no nos dijimos Levy, Marc. Los Hijos de la libertad Levy, Marc. I si fos veritat... Levy, Marc. On ets? Levy, Marc. El Petit lladre d'ombres Levy, Marc. El Primer dia Levy, Marc. La Primera nit Levy, Marc. La Próxima vez Levy, Marc. La Química secreta de los encuentros Levy, Marc. Siete días para una eternidad Levy, Marc. Volver a verte Livingstone, J. B. L'Assassí és esquerrà Livingstone, J. B. Assassinat a Le Touquet Livingstone, J. B. Assassinat al Museu Britànic Livingstone, J. B. El Secret dels Mac Gordon Livingstone, J. B. Testimoni perfecte Malet, Léo. Ratas de Montsouris
Malraux, André. La Condition humaine Malraux, André. El Demonio del absoluto Malraux, André. L'Espoir Malraux, André. Vida de Napoleón : contada por él mismo Mantegna, Antoine. Las Alcobas del silencio Mauvignier, Laurent. Apprendre à finir Mauvignier, Laurent. Lo que yo llamo olvido Maurois, André. El Instinto de la felicidad : novela Maupassant, Guy de. Bell amic Maupassant, Guy de. Bola de Greix i altres relats Maupassant, Guy de. El Horla y otros cuentos de crueldad y delirio Maurois, André. Napoleón Mérimée, Prosper. Carmen Mérimée, Prosper. El Hugonote : crónica del reinado de Carlos IX Mirande, Jacqueline. Doble assassinat a l'abadia Modiano, Patrick. Barrio perdido Modiano, Patrick. Carrer de les botigues fosques Modiano, Patrick. Catherine Modiano, Patrick. En el cafè de la joventut perduda Modiano, Patrick. L'Horitzó Modiano, Patrick. Trilogía de la ocupación Modiano, Patrick. Un Pedigrí Mourad, Kenizé. A la ciutat d'or i argent Mourad, Kenizé. De parte de la princesa muerta Mourad, Kenizé. Un Jardí a Badalpur Mourad, Kenizé. El Perfume de nuestra tierra: voces de Palestina y de Israel Nollier, Ines. El Gran maestre de los templarios Ormesson, Jean d'. Història del jueu errant Orsenna, Erik. Tantos años Pagano, Emmanuelle. El Cajón de los pelos Paris, Gilles. Autobiografía de un Calabacín Pécassou-Camebrac, Bernadette. La Dama de los chocolates Péju, Pierre. El Librero Vollard Picouly, Daniel. El Niño leopardo Prévert, Jacques. La Cinquième saison Prévert, Jacques. Palabras Prévert, Jacques. Preversions Proust, Marcel. A l'ombra de les noies en flor Proust, Marcel. Un Amor d'en Swann ; seguit de Noms de lloc: el nom Proust, Marcel. Combray Proust, Marcel. Pel cantó de Swann Proust, Marcel. La Prisionera Proust, Marcel. Sobre la lectura Proust, Marcel. El Temps retrobat Queneau, Raymond. Diario íntimo de Sally Mara
Queneau, Raymond. Exercices de style Queneau, Raymond. On est toujours trop bon avec les femmes : un roman irlandais de Sally Mara Queneau, Raymond. El Vuelo de Ícaro Quint, Michel. Los Jardines de la memoria Raczymow, Henri. Un Grito sin voz Radiguet, Raymond. El Diable al cos Rambaud, Patrick. La Bataille Réage, Pauline. Historia de O Réage, Pauline. Retorno a Roissy : una muchacha enamorada Reza, Yasmina. Tres versiones de la vida ; Una Comedia española Reza, Yasmina. Una Desolació Reza, Yasmina. En el trineu de Schopenhauer Reza, Yasmina. Ninguna parte Riboulet, Mathieu. Les Âmes inachevées Roché, Henri-Pierre. Dos inglesas y el amor Roché, Henri-Pierre. Jules y Jim Roche, Sylviane. Adiós al tiempo de las cerezas Rouaud, Jean. Los Campos del honor Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions Rousseau, Jean-Jacques. El Contrato social Rousseau, Jean-Jacques. Discurso sobre el origen y fundamentos de la desigualdad entre los hombres Rousseau, Jean-Jacques. Emilio o De la educación Rousseau, Jean-Jacques. Els Somieigs del passejant solitari Rufin, Jean-Christophe. El Abisinio Rufin, Jean-Christophe. Las Causas perdidas Rufin, Jean-Christophe. Le Parfum d'Adam Saint-Exupéry, Antoine de. Carta a un ostatge Saint-Exupéry, Antoine de. Ciudadela Saint-Exupéry, Antoine de. El Principito Saint-Exupéry, Antoine de. Pilot de guerra Saint-Exupéry, Antoine de. Terre des hommes Sagan, Françoise. Buenos días, tristeza Sagan, Françoise. Un Chagrin de passage Sagan, Françoise. La Soga Sartre, Jean-Paul. Bosquejo de una teoría de las emociones Sartre, Jean-Paul. Defensa dels intel·lectuals Sartre, Jean-Paul. El Existencialismo es un humanismo Sartre, Jean-Paul. Fenomenologia i existencialisme Sartre, Jean-Paul. Kean : adaptació de l'obra d'Alexandre Dumas Sartre, Jean-Paul. Les Mots Sartre, Jean-Paul. La Náusea Sartre, Jean-Paul. Reflexiones sobre la cuestión judía Sardou, Romain. El Círculo de los escribas
Sardou, Romain. El Peregrino del tiempo Sauvageot, Marcelle. Deixa'm Simonay, Bernard. Moisés, el faraón rebelde Smaïl, Paul. Alí el magnífico Stendhal. La Cartoixa de Parma Stendhal. Féder o el marido adinerado : una novela ligera Stendhal. El Roig i el negre Stendhal. Vida de Napoléon Tasma, Sophie. Emma Thilliez, Franck. El Ángel rojo Thilliez, Franck. Atomka Thilliez, Franck. Gataca Thilliez, Franck. Luto de miel Thilliez, Franck. El Síndrome E Thibaux, Jean-Michel. El Misterio del Priorato de Sión Thibaux, Jean-Michel. La Princesa de la luz : la esclava de la puerta Tournier, Michel. La Gota de oro Tournier, Michel. Sept contes Tournier, Michel. Vendredi ou les limbes du Pacifique Valéry, Paul. Mi Fausto Valéry, Paul. Monsieur Teste Vargas, Fred. El Hombre de los círculos azules Vargas, Fred. Huye rápido, vete lejos Vargas, Fred. Un Lloc incert Vargas, Fred. Que se levanten los muertos Vargas, Fred. La Tercera verge Verlaine, Paul. Homes Verlaine, Paul. Mis hospitales y ; Mis prisiones Verlaine, Paul. Treinta y seis sonetos Verne, Jules. Alrededor de la luna Verne, Jules. La Caça del meteorit Verne, Jules. El Castillo de los Cárpatos... Verne, Jules. Cinc setmanes amb globus : viatge de descobriments a l'Àfrica per tres anglesos Verne, Jules. Un Descubrimiento prodigioso Verne, Jules. Dos anys de vacances Verne, Jules. Els Fills del capità Grant Verne, Jules. L'Home invisible Verne, Jules. L'Illa misteriosa Verne, Jules. Las Indias negras Verne, Jules. La Jangada Verne, Jules. Miguel Strogoff Verne, Jules. París al segle XX Verne, Jules. El Pueblo aéreo Verne, Jules. Veinte mil leguas de viaje submarino
Verne, Jules. El Volcán de oro Verne, Jules. La Volta al món en 80 dies Vercel, Roger. Capitán Conan Vian, Boris. L'Écume des jours Vian, Boris. Escritos pornográficos ; precedido por Utilidad de una literatura erótica Vian, Boris. L'Ingénieux romanesque [enregistrament sonor] Vian, Boris. El Lobo-hombre Vian, Boris. No me gustaría palmarla : poemas ilustrados Vidal, Laurence. Los Amantes de Granada Zenatti, Valérie. Una Ampolla al mar de Gaza Zenatti, Valérie. No m'ho puc creure! Zola, Émile. El Carnatge Zola, Émile. Cuentos crueles Zola, Émile. Germinal Zola, Émile. Nana Zola, Émile. L'Obra Zola, Émile. El Paraíso de las Damas Zola, Émile. El Sueño Zola, Émile. La Terra Zola, Émile. Thérèse Raquin
***********************************************************
AUTORS D’ADOPCIÓ FRANCESA Duras, Marguerite. L'Amant Duras, Marguerite. El Amante de la China del norte Duras, Marguerite. L'Amour Duras, Marguerite. Los Caballitos de Tarquinia Duras, Marguerite. Las Diez y media de una noche de verano ; Una tarde de M. Andesmas Duras, Marguerite. Un Dique contra el Pacífico Duras, Marguerite. El Dolor Duras, Marguerite. Escribir Duras, Marguerite. La Impudicia Duras, Marguerite. India Song : texto, teatro, film Duras, Marguerite. Le Marin de Gibraltar Duras, Marguerite. La Pluie d'été Duras, Marguerite. Quaderns de guerra i altres textos Duras, Marguerite. El Teatre de l'amant anglesa Némirovsky, Irène. L'Afer Curilov Némirovsky, Irène. El Ardor de la sangre
Némirovsky, Irène. David Golder Némirovsky, Irène. Els Gossos i els llops Némirovsky, Irène. Jezabel Némirovsky, Irène. El Malentendido Némirovsky, Irène. El Mestre d'ànimes Némirovsky, Irène. Nieve en otoño Némirovsky, Irène. Suite francesa Némirovsky, Irène. Vi de solitud Simenon, Georges. 45º a la sombra Simenon, Georges. La Anciana Simenon, Georges. Los Anillos de la memoria Simenon, Georges. Barrio negro Simenon, Georges. Betty Simenon, Georges. El Boig de Bergerac Simenon, Georges. Carta a mi juez Simenon, Georges. La Casa del canal Simenon, Georges. La Casa del juez Simenon, Georges. Un Crim a Holanda Simenon, Georges. Entre los flamencos Simenon, Georges. La Esclusa número uno Simenon, Georges. Una Extraña sirvienta Simenon, Georges. Los Fantasmas del sombrerero Simenon, Georges. Firmado: Picpus Simenon, Georges. Hasta el último aliento Simenon, Georges. Los Hermanos Rico Simenon, Georges. El Hijo del relojero Simenon, Georges. L'Home que mirava passar els trens Simenon, Georges. El Inspector Cadáver Simenon, Georges. Liberty Bar Simenon, Georges. Luces rojas Simenon, Georges. Maigret Simenon, Georges. Maigret a l'escola Simenon, Georges. Maigret à la mer Simenon, Georges. Maigret i el fantasma Simenon, Georges. Maigret i el lladre mandrós Simenon, Georges. Maigret i el ministre Simenon, Georges. Maigret se enfada Simenon, Georges. Les Memòries de Maigret Simenon, Georges. La Mirada indiscreta Simenon, Georges. La Mirada inocente Simenon, Georges. La Muerte de Belle Simenon, Georges. La Noche de la encrucijada Simenon, Georges. El Pasajero clandestino Simenon, Georges. Pietr el Letón Simenon, Georges. El Puerto de las brumas
Simenon, Georges. El Se帽or rat贸n Simenon, Georges. Los S贸tanos del Majestic Simenon, Georges. La Taberna del puerto Simenon, Georges. El Testamento Simenon, Georges. El Tren de Venecia Simenon, Georges. Tres habitaciones en Manhattan Simenon, Georges. Un Turista en Tahit铆 Simenon, Georges. Las Vacaciones de Maigret Simenon, Georges. Los Vecinos de enfrente Simenon, Georges. La Verdad sobre mi mujer Simenon, Georges. La Viuda Couderc
París París (en francès Paris), és la capital de França i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, 2.211.297 dels quals resideixen al municipi de París. Per la seva renda per capita és la ciutat més rica d'Europa. Els habitants es diuen parisencs. Alguns edificis importants són el Museu del Louvre, la Torre Eiffel, la Catedral de Notre-Dame, la capella dels Invàlids, la plaça de la Concòrdia, el pont Alexandre III, el Centre Pompidou, la basílica de Montmartre, el Moulin Rouge, etc. És una de les ciutats de la qual es diu que té més encant del món. Són famosos els seus bulevards o la gran avinguda que enllaça el Louvre amb l'Arc de triomf de l'Étoile, que passant per la plaça de la Concòrdia i els anomenats Camps Elisis i continua més enllà (encara que amb un altre nom), fins a l'Arc de la Défense, amb un total de prop de deu quilòmetres.
Història El nom de la ciutat prové del nom de la tribu gàl·lica, parissis que va habitar a la regió durant el temps de la conquesta romana. El cor històric de la ciutat és l'illa de la ciutat (Île de la Cité), una petita illa on es troba el Palau de la Justícia, i la famosa Catedral de Notre Dame. Aquesta illa està connectada amb una altra illa (Île Saint-Louis), on es troben cases elegants dels segles XVII i XVIII. París va ser ocupada per la tribu gàl·lica fins a l'arribada dels romans el 52 aC. Els invasors es referien als habitants gàl·lics com els "parisii", però van anomenar la ciutat "Lutècia" que vol dir "lloc pantanós". Cinquanta anys després, la ciutat es va estendre a la vora del Sena, i va canviar el seu nom a París. El govern romà va acabar el 508 quan Clovis el Franc va convertir-la en la capital de la dinastia merovíngia dels francs. El 511 va comissionar la construcció de la catedral de St. Etienne, a l'illa de la ciutat. Les invasions dels víkings van forçar als habitants a construir una fortalesa en l'illa. El 28 de març, 845 Paris va ser saquejada pels víkings, encapçalats per Ragnar Lodbrok. La debilitat dels altres reis i comtes de França va provocar l'ascens en importància dels comtes de Paris que finalment es convertirien en reis de França. Durant l'edat mitjana la ciutat va prosperar com a centre comercial i intel·lectual de l'època. Durant el regnat de Lluís XIV, de 1643 a 1715, la residència reial es va moure de París a Versalles. La Revolució Francesa va començar el 14 de juliol, 1789, i la ciutat va ser centre del conflicte. El 1814 els aliats de la sisena Coalició van ocupar la ciutat i Napoleó Bonaparte és exiliat a l'illa d'Elba. El 1870 la guerra amb Prússia va acabar amb el setge de París, que es va rendir el 1871, després d'un hivern de fam i sang. La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, va ser construïda el 1889 en un període de prosperitat conegut com la Belle Epoque, l'època bella. El 1900 París va ser
seu del Jocs Olímpics. Va caure en mans dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser alliberada l'agost de 1944. Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant literàries com musicals, com a terra de bohemis. Així, per exemple, l'acció de La Bohème de Giacomo Puccini se situa a la ciutat, i Violeta, de La Traviata, hi viu.
Govern i política
Edifici de l'Ajuntament de París
En la seva qualitat de principal urbs del país, París és la seu del govern central francès i acull les principals representacions diplomàtiques estrangeres, sent alhora una de les ciutats més destacades en l'àmbit polític de la Unió Europea (UE). El poder executiu, representat pel president de la República, té la seva seu al Palais de l'Élysée. Per la seva banda, el Primer Ministre té el seu despatx a l'Hôtel Matignon. Els poders legislatiu i judicial de França també tenen la seva seu a París. Quant al govern local, en les eleccions municipals de març de 2001, Bertrand Delanoë va ser triat alcalde (maire) de París. La seva arribada a l'ajuntament (Hôtel de Ville) va ser propiciada per la divisió interna de la dreta, que va presentar dos candidats antagonistes, Jean Tiberi i Philippe Séguin, per a aquests comicis. La revelació pública dos anys abans de la seva homosexualitat va ser vista pels electors parisencs com una mostra de sinceritat, el que li va atreure el vot no militant. Gràcies a una aliança amb Els Verds i amb el Partit Comunista Francès (PCF), Delanoë va ser el candidat més votat, aconseguint una mica més del 48%. Per la seva banda, els aspirants de la dreta van obtenir entre els dos poc més del 50% dels vots. Delanoë va ser investit alcalde de París el 18 de març de 2001.
Economia París és un dels motors de l'economia mundial. L'any 2006, el PIB de la Regió de París va ser estimat per l'INSEE en uns 500 mil milions d'euros. Si es tractés d'un país, aquesta regió seria la dissetena economia més gran del món (fins al 2006), amb un PIB gairebé tan gran com el dels Països Baixos. Encara que en termes de població, la zona urbana de París representa menys del 20% de l'àrea urbana de França, el PIB arriba fins al 28'4% del total. En referència a les zones urbanes, i segons les Nacions Unides, el seu PIB és el cinquè més gran del món després
de Tòquio, Nova York, Los Àngeles i Chicago, i el primer d'Europa. París és un dels quatre motors neurològics de l'economia global. El seu PIB és comparable al de petits països del primer món. L'economia de París és extremadament diversa i encara no ha adoptat una especialització dins l'economia global (com Los Angeles ha fet amb la indústria de l'entreteniment, o Londres i Nova York amb els serveis financers). París és essencialment una economia de serveis: el 45% del PIB de la regió de París està formada por serveis financers, immobiliaris i solucions de negocis.
Avinguda dels Camps El·lísis
Gairebé la meitat del PIB de la Regió de París està generat pel sector empresarial i els serveis financers. El sector financer del país es concentra, gairebé en la seva totalitat, en aquesta ciutat. La regió de París segueix sent una de les potències manufactureres d'Europa, degut a la gran economia, amb una canvi de la indústria tradicional cap a l'alta tecnologia. La seva economia se sosté fonamentalment en la fabricació de maquinàries de tot tipus. S'hi troben també les seus d'algunes empreses franceses d'articles de roba, marroquineria i perfums, tot i que la producció es fa fora de la ciutat. En el seu port sobre l'Atlàntic en la ciutat de Le Havre, mobilitza la cambra major volum de tonatge a Europa. El sector agrícola es mou majoritàriament en aquesta ciutat, que posseeix el major celler de mercaderies agrícoles del món. Dins la pròpia regió, l'activitat econòmica és més intensa a la porció central del departament Hauts-de-Seine i al triangles entre l'Òpera, La Défense i Val de Seine. Hauts-de-Seine s'ha convertit en una espècie d'extensió del centre de París, amb 873.775 treballadors a finals de 2005, més de la meitat de la ciutat de París pròpiament dita (1.653.551 treballadors a finals de 2005).
Comerç i finances L'avinguda dels Camps El·lísis que popularment se l'ha anomenat com "l'avinguda més bella del món", és un dels principals carrers comercials de la ciutat de París. Originalment va ser un jardí i s'ha convertit en una gran avinguda-passeig que connecta l'Arc de Triomf amb la plaça de la Concòrdia. En aquesta plaça, a ambdós costats de la
Rue Royale, existeixen dos edificis de pedra: l'oriental allotja l'Hotel de la Maria, i l'oest, el luxós Hotel de Crillon.
Turisme França és el principal destí turístic del món, i la seva capital concentra gran part de l'atenció de la gran majoria de turistes que visiten el país.
Demografia París és el centre d'una àrea metropolitana amb 11.836.970 habitants (2007) la primera de la Unió Europea. El municipi central suma un total de 2.193.031 habitants (2007), una població menor a la del seu màxim demogràfic que va ser en 1921. Això no obstant, en els darrers anys ha tornat a créixer com ha succeït en altres grans metròpolis. La meitat dels habitants menors de 15 anys és d'ascendència estrangera, en particular d'origen magribí i d'altres antigues colònies franceses de l'Àfrica subsahariana. La població de París era de 25.000 habitants l'any 59 aC, nombre que va augmentar fins als 80.000 l'any 150. Després de les invasions franques la ciutat va perdre població comptant amb 50.000 habitants el 510 i arribant al mínim l'any 1000, després de les invasions dels víkings; va arribar a comptar amb un total aproximat d'uns 20.000 habitants. A partir dels anys 1950, la població de París va patir un important descens, tot i un augment en l'habitatge, però des de 1999 el descens s'aturà. L'últim cens mostra un creixement de + 2,5% entre 1999 i 2006. La grandària mitjana de les llars ha baixat a París: el declivi de la convivència de les generacions d'adults i un menor nombre de fills per parella ha estat durant molt temps la principal explicació. No obstant això, la disminució de grandària de la llar es deu principalment a l'atracció que els adults joves sense fills tenen, ja que poden gaudir de l'oci i l'ocupació a la capital i sufragar les despeses d'immobles de petites superfícies. En contrast, les parelles amb nens tendeixen a migrar als suburbis, les cases són més adequades i més barates. Aquesta dinàmica de rodalies de París i la resta de la seva regió explica per que el 58% de les llars tenen una o dues habitacions.
Geografia
Imatge de satèl·lit de París.
Vista del Sena
París està situat al centre-nord de França, al nord de la corba que fa el riu Sena. Al centre de la ciutat en destaquen les dues illes que constitueixen la part més antiga de al ciutat, l'Île Saint-Louis i l'Île de la Cité. En general, la ciutat és relativament plana, i l'altitud més baixa és de 35 metres per sobre el nivell del mar. A la capital de França, en destaquen diversos turons, dels quals el més alt de tot és Montmartre amb 130 metre. L'última gran modificació de l'àrea de París es va donar l'any 1860. A més de l'annexió de terrenys perifèrics i de donar-li la seva forma moderna, en aquesta modificació es van crear 20 arrondissements (districtes municipals), en forma d'espiral i seguint el sentit de les agulles del rellotge. Dels 78 km² que ocupava París el 1860, la ciutat es va ampliar fins als 86,9 km² durant la dècada del 1920. El 1929 els parcs forestals Bosc de Boulogne i Bosc de Vincennes s'annexaren oficialment a la ciutat, i per tant la seva àrea va arribar als 105,4 km² actuals. L'àrea demogràfica s'expandeix molt més enllà dels límits de la ciutat, formant un oval irregular amb extensions de creixement urbà al llarg dels rius Sena i Marne cap al sudest i est, així com al llarg del Sena i del riu Oise al nord-oest i nord. Més enllà dels principals suburbis, la densitat de població descendeix bruscament: una zona mixta de boscos i zones agrícoles amb una sèrie de ciutats satèl·lit distribuïdes de manera dispersa i relativament uniforme. Aquesta corona urbana, quan es combina amb l'aglomeració de París, completa l'àrea urbana de París, que arriba fins a una àrea oval de 14.518 km², una àrea que és prop de 138 vegades major que la de la pròpia capital.
Geologia i relleu La conca parisenca s'ha format al llarg de 41 milions d'anys, formant un gran conjunt de capes successives de sediments. Es tracta d'una conca marina epicontinental sedimentada sobre massissos del Paleozoic, la serralada dels Vosges, el massís Central i el massís armoricà. Amb la formació dels Alps, la depressió restava tancada, però oberta cap al canal de la Mànega i l'Oceà Atlàntic, anticipant el futur de les conques dels rius Loira i Sena. Al final de l'Oligocè, la conca de París esdevé continental. En 1911, Pau Lemoine demostra que la conca es compon de capes concèntriques, i uns estudis complets sobre les dades sísmiques, pous i sondejos, confirmen la sedimentació en capes concèntriques, però amb objectes complexos com ara falles. Les formacions del perfil de París, correspon a les capes del Mesozoic i Paleogen (Terciari) i es van desenvolupar per l'erosió. Els primers estrats datats al terciari consisteixen en dipòsits al·luvials del riu Sena als temps moderns. Els dipòsits més antics són sorres i argiles, que daten de l'estrat Sparnacià present a l'actual barri d'Auteuil a Trocadéro. Però a dalt, el més conegut és el Lutecià, ric en guix i calcària.
El subsòl de París es caracteritza per la presència de molts pedreres de calcària de guix i gres. Algunes van ser utilitzades com catacumbes i formaren l'ossera de la ciutat, part del qual està oberta al públic. La pedra calcària es va extreure fins al segle XIV al marge esquerre de la Place d'Italie a Vaugirard, si bé ara l'extracció s'ha traslladat a SaintMaximin al departament s'Oise, per exemple. L'explotació de guix ha estat molt activa a Montmartre i Bagneux. El hidrogeologia està fortament influenciada per la urbanització. El riu Bièvre, un petit afluent del Sena que ha modelat el marge esquerre, va ser cobert el segle XIX per raons d'higiene. Moltes aigües subterrànies presents al soterrani de París, abasten d'aigua a la ciutat, com les d'Auteuil. Els aqüífers de l'Albià són els més famosos de la regió de París i s'operen a París des del 1841 pels pous artesians de Grenelle.
Clima El clima de París és oceànic semi-continentalitzat (també denominat "clima de transició") al trobar-se allunyat de la costa. Les precipitacions són una mica abundants encara que no excessives, amb una mitjana d'uns 636 mm i estan repartides al llarg de tot l'any de forma regular sense tenir un destacat mínim pluviomètric o el que és el mateix: una estació seca. Les temperatures són relativament suaus tot l'any. A l'estiu es poden superar els 30 °C ocasionalment al llarg de tota l'estació, encara que rares vegades se superen els 35 °C; les temperatures màximes solen rondar els 25 °C-30 °C i són freqüents les tempestes. La primavera i la tardor són suaus amb abundants dies de pluja. L'hivern no és molt rigorós, la temperatura mitja és d'uns 4 °C, i s'alternen dies de pluja i neu encara que és més freqüent que plogui, que nevi. El sistema de transport de París és d'una eficàcia destacada, per a una megalòpolis d'aquesta magnitud. Les seves vies es mantenen en excel·lent estat i l'únic problema per als vehicles és l'excés dels mateixos. Un eficaç sistema connecta els trens de rodalia amb el sistema de metro, que al seu torn està lligat a un dens tramat de rutes d'autobusos, el que fa que sigui molt fàcil moure's per la ciutat. París es connecta amb la resta d'Europa gràcies a una moderna xarxa d'autovies i al complet sistema ferroviari que compta amb el TGV per a connectar amb els diferents punts del país amb Londres i a partir de 2007 amb Estrasburg i Frankfurt del Main. A més, a París es troben dos dels més importants aeroports d'Europa per nombre de passatgers i vols anuals. L'Aeroport Charles de Gaulle al nord-est és el segon aeroport en importància d'Europa després del de Londres. Al sud de la capital se situa l'Aeroport de París-Orly. Ambdós aeroports es reparteixen el tràfic nacional i internacional de la ciutat i els seus voltants.
Art i cultura
La Catedral de Notre-Dame de París.
París té un lloc privilegiat en l'àmbit artístic i cultural a nivell mundial en els últims segles. Aquí han nascut moviments artístics com l'expressionisme, el surrealisme i el fauvisme i importants figures de l'art i el pensament com René Descartes, Voltaire, Victor Hugo, Émile Zola, Alexandre Dumas (fill), Edgar Degas, Claude Monet, JeanPaul Sartre, Jean Renoir, Louis Malle o Henri Cartier Bresson i el gran coreògraf i ballarí de principis del barroc Louis Pécour, també d'aquesta època fou el bressol de grans músics i cantants, com per exemple Jean Ferry Rebel, Alexis Dupont i molt d'altres. També ha acollit a nombrosos artistes estrangers com Luis Buñuel, Leonardo da Vinci, Vincent van Gogh, Pablo Picasso i a escriptors com Ernest Hemingway, Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Samuel Beckett, Julio Cortázar, Francis Scott Fitzgerald, James Joyce, Oscar Wilde i moltes altres celebritats com Lenin, Iàssir Arafat i Alexander von Humboldt. A més, la ciutat compta amb la major aglomeració d'obres d'art, repartides en els seus múltiples museus i col·leccions privades. Dintre d'aquests tresors el més destacat és la famosa Monna Lisa, una pintura de valor incalculable. Per altra banda, el patrimoni arquitectònic de París no té parangó en el món, cap altra ciutat ha aixecat tants i tan valuosos edificis dels més destacats arquitectes universals. Alguns dels museus de París són:
Museu del Louvre Museu d'Orsay Centre Pompidou Museu Grévin Museu d'Art Modern de París
http://ca.wikipedia.org/wiki/Par%C3%ADs
París huele a libro Publicado por Ágata Sala
“Si tienes la suerte de haber vivido en París de joven te acompañará, vayas donde vayas, el resto de tu vida”. Ernest Hemingway no fue el único en caer rendido ante los encantos de la ciudad más literaria del mundo, a la que dedicó París era una fiesta. Guillaume Apolinaire se dejaba ver en el Bateau-Lavoir y fue allí donde se hizo amigo de Picasso; Julio Cortázar centró en París una de sus novelas más conocidas, Rayuela, que arranca en la rue Seine y el Pont des Arts; y Oscar Wilde pasó sus últimos días en un hotel de la rue Beaux Arts, el mismo en el que curiosamente se alojó Jorge Luis Borges durante sus estancias en París. Durante siglos, el embrujo de París ha llevado a jóvenes aspirantes a escritor a emular al protagonista de Las ilusiones perdidas de Balzac y a intentar hacer realidad sus sueños en esta gran ciudad, que conserva intactos algunos de los lugares donde los grandes de la literatura compartieron vivencias, se emborracharon o simplemente escribieron su obra maestra. Saint-Germain-des-près es probablemente el distrito más literario de París. En el corazón del distrito VI, la pequeña plaza Sartre-Beauvoir pretende recordar a dos de sus vecinos más ilustres, dos asiduos del mítico (y ultracaro) Café de Floré. Allí, el autor de La náusea escribió la terrible frase: “el hombre está condenado a ser libre”. Y junto al Floré, otro café literario que en sus inicios fue una tienda de ultramarinos, Les Deux Magots, donde se podía ver a Verlaine, Rimbaud, Mallarmé, Hemingway o Prévert. Hoy día turistas e intelectuales lectores de Libération ocupan las butacas de este café. Le Procope, cuna del enciclopedismo No lejos de allí se encuentra el café más antiguo de París, Le Procope, fundado en 1686. Decorado con mobiliario de los siglos XVII y XVIII, este local histórico, reconvertido en un prestigioso restaurante, puede presumir de ser la cuna del enciclopedismo. “En París hay un local donde se aprecia el café de tal modo que otorga inteligencia a los que lo toman”, escribió Montesquieu en sus Cartas persas refiriéndose a este mítico
establecimiento. Diderot, Rousseau, d’Alembert o Voltaire fueron algunos de los autores que debatieron y escribieron en este local, que años después vio nacer las ideas revolucionarias de Robespierre y frente al cual se instaló la Comédie Française. En Saint-Germain no solo se respira literatura en estos cafés plagados hoy día de bo-bos (bourgeoises bohèmes). Pequeñas calles y plazas del distrito han quedado inmortalizadas en novelas y son muchos los inmuebles que presumen de haber dado cobijo a los nombres más destacados de la literatura, como el 58 de la rue de Vaugirard, testigo de la pasión, aunque también de las peleas, entre Scott y Zelda Fitzgerald, o el cinco de la rue Saint Benoit, residencia de Marguerite Duras desde 1942 hasta su muerte, en 1996. Enrique Vila-Matas relata en París no se acaba nunca, novela con la que rinde homenaje a Hemingway, su estancia en una pequeña buhardilla que le alquiló la propia Duras a mediados de los 70, cuando el autor barcelonés ansiaba ser escritor. A tan solo unas calles de la rue Saint Benoit se encuentra la plaza que Dan Brown dio a conocer al mundo entero con su best-seller El Código da Vinci. Pero al margen del éxito de este superventas, Saint-Sulpice es ante todo la plaza de Georges Perec. En los años 70, Perec se sentó durante tres días en un café de la plaza y anotó todo lo que allí sucedía, nada especial que no sucediera en cualquier otro lugar de la ciudad. O del mundo. Quizás eso mismo le llamó la atención. El resultado de esta observación se plasmó en Tentativa de agotar un lugar parisino, una original recopilación de estas escenas de la vida cotidiana que construyó a modo de lista. Dejando atrás Saint-Sulpice y tomando la rue Rennes, en dirección a Montparnasse, una pequeña calle que podría pasar desapercibida merece una parada para los amantes de la literatura. En el número 27 de la rue de Fleurus, Gertrude Stein y su amante Alice B. Toklas organizaban tertulias periódicas con grandes artistas, entre ellos Hemingway, Scott Fitzgerald, Apollinaire, Picasso o Matisse. Centro de la vida bohemia, el salón de Gertrude Stein fue también escenario de rivalidades y polémicas.
Volviendo haciendo el Sena y en dirección al animado barrio de Saint Michel, en el número 7 de la rue des Grands-Augustins vuelven a darse la mano arte y literatura. Picasso vivió durante casi 20 años en este inmueble, donde en 1937 pintó el Guernica. Balzac ya había escogido este mismo emplazamiento un siglo antes para iniciar su relato La obra maestra desconocida, de apenas 40 páginas. Adentrándose en el barrio de Saint Michel, donde se alzan la Sorbona y el Panteón, resulta casi imposible no toparse con la rue Mouffetard, una de las calles más antiguas de París, ya que data de la época de los romanos. Además de pequeños colmados, restaurantes y mercados callejeros, un paseo por esta encantadora calle permite descubrir los cafés frecuentados por Hemingway y sus viviendas en la place de la Contrescarpe y en la cercana Cardenal Lemoine. En Mouffetard, junto a un colorista mercado callejero se halla la histórica iglesia de Saint Médard, a la que acudía con frecuencia el personaje de Los Miserables de Víctor Hugo Jean Valjean. En una pequeña callejuela que parte de Mouffetard, la rue du-pot-fer, vivió George Orwell en 1928, hoy invadida de restaurantes con apretadas mesas sobre la acera que esperan impacientes a los turistas. Shakespeare and Company, la librería más famosa del mundo Pero hablar de París y no mencionar sus librerías puede ser considerado un pecado. Y entre ellas, sin duda, las más famosa y la más visitada: Shakespeare and Company. La librería que hoy mira al Sena y a Notre-Dame no es la librería de Sylvia Beach sino la de George Whitman. Shakespeare and Company nació en la rue Dupuytren pero Sylvia Beach acabó trasladando el negocio a la rue de l’Odéon, justo enfrente de La Maison des Amis des Livres, la librería de su pareja, Adrienne Monnier. Amiga de Joyce, la norteamericana fue la primera editora en publicar Ulysses. Y si fue Joyce quien lanzó a Beach mundialmente a la fama, el autor irlandés también fue el responsable de que años más tarde, durante la ocupación alemana de París, los nazis le cerraran el negocio después de que la librera se negara a vender un ejemplar de Finnegan’s Wake a un soldado alemán.
Tras la guerra, Whitman quiso continuar con el legado de la librería y abrió la actual Shakespare and Company junto al Sena. A pesar de los turistas que invaden el local, la librería todavía conserva cierto encanto y ese olor peculiar que desprenden los cientos de libros, nuevos y de ocasión, que se amontonan en las estanterías. Tampoco han perdido encanto los cerca de 200 libreros que se instalan en las orillas del Sena y sus casetas de latón verde, donde los libros de viejo se han visto obligados a competir con souvenirs de la ciudad. Una instantánea más que típica de París. De hecho, ¿qué sería de París sin sus famosos bouquinistes? Merece la pena tomarse un respiro y pelear con curiosos y bibliófilos para tratar de hacerse con algún tesoro. Más decadente que Saint Michel, el que fuera otro de los principales centros artísticos de la ciudad durante la belle époque, Montparnasse, conserva también algunos lugares de referencia para los aficionados al arte y la literatura. Le Coupole, en el 102 del boulevard Montparnasse, tuvo como clientes a Josephine Baker o Jean Paul Sartre, mientras la Closerie des Lilas se convertía en el bistrot favorito de Scott Fitzgerald y Hemingway. Artistas como Modigliani, Soutine o Utrillo preferían beber, recitar versos y armar sus escándalos particulares en Le Dôme o La Rotonde.
La Biblioteca Alemana de la Libertad Además de los cafés, uno de los lugares más atractivos y más desconocidos de este distrito bohemio es La Cité Fleurie, ubicada en el número 65 del boulevard Arago. Si bien a principios del siglo XX albergó los talleres de artistas como Rodin, Modigliani o Gauguin, la cité fue sede entre 1934 y 1939 de la Biblioteca Alemana de la Libertad, fundada por autores alemanes contrarios al régimen de Hitler con el apoyo de escritores franceses. Durante la ocupación de París, los nazis destruyeron todas las obras. En este singular recinto, un espacio reservado hoy a artistas, se ocultaron más de 11.000 libros de autores prohibidos por los nazis. Durante la ocupación de París, todas las obras fueron destruidas. Entre estos autores perseguidos figura Joseph Roth quien, huyendo del nazismo, se exilió a París. Enterrado en el cementerio parisino de Thiais, Roth escribió poco antes de morir alcoholizado La leyenda del Santo Bebedor, un relato que se desarrolla bajo
los puentes del Sena y en el que también tiene protagonismo la iglesia de Sainte Marie des Batignolles. En realidad, París huele a literatura en cada esquina. Sentarse a tomar un café en una de sus magníficas terrazas, acercarse a la Maison de Víctor Hugo en plena Place des Vosges, rendir respetos ante la tumba de Heine en el cementerio de Montmartre, visitar alguna de sus excelentes librerías o simplemente dejarse perder por las callejuelas de la ciudad es una excelente manera de saborear el París más literario.
Fotografía: Ágata Sala http://www.jotdown.es/2013/04/paris-huele-a-libro/
Secretos del París Literario Vesta Mónica Herrerías
Foto: Rene Palacios Version en français
En uno de sus ensayos Italo Calvino escribió que en cuanto un lector llega a París invariablemente tiene la sensación de llegar a un sitio conocido. Aunque nunca haya estado en Francia, quien ha leído a Dumas, Balzac o Malraux tendrá una imagen previa de los principales cafés, calles, museos y lugares públicos, al grado que antes que conocer, uno está recordando. Cuando uno visita la catedral de Notre-Dame es porque antes pensó en Quasimodo (o para un lector mexicano, en el suicidio de Antonieta Rivas Mercado); quien entra a los cafés de la calle Soufflot quizá los haya conocido antes en Ernest Hemingway y los curiosos que desafíen la suerte y se aventuren a caminar por Pigalle o Picpus a altas horas de la noche es porque quieren comprobar en qué medida son verídicas las novelas policiales de Georges Simenon. Por otra parte, sugiere Calvino, también es posible recorrer la ciudad como si se tratara de un libro, examinando cada cine, librería, vinatería o mercado como si fueran los tomos de una gigantesca enciclopedia. Así, entrar a una tienda de discos o posters raros equivale a indagar en el capítulo correspondiente. Por fortuna para los viajeros, algunos de los cafés y restaurantes que eran frecuentados por los escritores más famosos continúan abiertos desde hace siglos. Al visitarlos por curiosidad uno puede averiguar qué tan estrecha era la calle a la que iban a comer los tres mosqueteros o cómo eran los cafés a donde iba a tocar Boris Vian después de la segunda guerra. De los que aún existen, el más antiguo restaurant de París es Le Procope, fundado en 1686, ubicado a sólo unos metros del Carrefour del Odeón. Se dice que este clásico de la cocina francesa fue la cuna del Enciclopedismo, además de haber sido el lugar favorito de Racine y Moliere, pero también de La Fontaine (quien a pesar de frecuentar este sitio elegante y refinado, dispuso, como un rasgo de humildad, que sus restos descansaran no en un panteón particular, sino en una fosa común, en el cementerio de los Santos Inocentes). Le Procope también fue el lugar predilecto de Verlaine, pero no fue aquí donde éste intentó matar a Rimbaud con dos tiros, después de una apasionada relación. Sin embargo, las paredes están cubiertas por numerosos espejos antiguos, donde se habrá reflejado Oscar Wilde. Los precios relativamente accesibles de Le Procope no le niegan el servicio a nadie, ni siquiera a Balzac, a quien los
críticos nunca otorgaron un puesto en la Academia Francesa. Todo indica que hasta el siglo XVIII los restaurantes franceses no eran como los conocemos actualmente, sino mucho más elementales. Pero a raíz de la Revolución Francesa muchos de los aristócratas se vieron forzados a despedir a sus sirvientes, lo cual provocó que numerosos cocineros buscaran otras maneras de sobrevivir. Es así como se fundaron y popularizaron algunos de los restaurantes modernos, que además de preparar alimentos son un espacio para discutir e intercambiar ideas, así como un sitio de inspiración. Entre los restaurantes que sobreviven al siglo dieciocho está el Grand Véfour, uno de los más caros de París, donde Lamartine, Saint-Beuve y Victor Hugo, solían acudir en busca de la especialidad de la casa: el cordero con judías blancas, una receta que se ha conservado durante varias generaciones de cocineros. Le Grand Véfour (frente al Sena, en el número 17 de la calle de Beaujolais) se pone de moda de manera cíclica: por allí han pasado Colette, Jean Cocteau, el poeta-cineasta, André Malraux, Louis Aragon o Jean Genet; y dada su elegancia podría haber sido el lugar donde Simon de Beauvoir rechazó la petición de matrimonio del descorazonado Jean-Paul Sartre, proponiéndole en cambio un "pacto renovable". Al salón La Fontaine del carísimo restaurante Lapérouse Georges Simenon llevó a cenar al comisario Maigret, y Proust, quien temía no llegar a escribir mil cuartillas para En busca de tiempo perdido (y que finalmente escribió tres mil), llevó a cenar a Swan. Además, este restaurante, ubicado en la calle des Grands-Augustins, en el barrio sexto, fue un espacio de discusión para Emile Zolá, Guy de Maupassant, Alexandre Dumas padre y el autor de Los Miserables. También en el barrio sexto, en el boulevard Saint-German des Prés, se encuentran la Braserie Lipp y el café Deux Magots. Estos dos sitios han sido un verdadero imán para distintos grupos de intelectuales, de Saint-Exupéry a André Gide, y de los surrealistas a Alberto Moravia. A solo unos pasos del Deux Magots, que fascinaba a Borges, está el Café de Fiore, el lugar de tertulia de Jean-Paul Sartre, el "Papa del existencialismo", y de grupos que durante mucho tiempo despreciaron a otro cliente habitual, el poeta Jacques Prevert, ya que consideraban que su poesía era "repugnante" por el hecho de ser popular. En el Café dei Fiore cada año se entrega el premio literario del mismo nombre, que ha distinguido entre otros a Michel Houellebecq, mientras que en el Drouant (en el número 16 de la place Gaillon, igual o más caro que Le Grand Véfour) se lleva a cabo anualmente el fallo del renombrado premio Goncourt. Finalmente hay que decir que también sobreviven tres restaurantes que fascinaron a la bohemia parisina: La Coupole y el café Select (donde no sólo se podía encontrar a los pintores de Montparnasse sino a autores como Hemingway, Henry Miller, Ezra Pound y Gertude Stein), a la vez que el Polidor, que si bien no aparece en Rayuela (a pesar de que la Maga y Oliveira quizá hubieran podido permitirse uno de sus menús) Cortázar lo menciona en un capítulo de 62, modelo para armar. La lista podría seguir hasta el infinito. En este mismo momento los autores contemporáneos, incluso los que nunca visitan París, siguen registrando otros cafés y restaurantes de esta ciudad, sean reales o imaginarios.
http://mexiqueculture.pagesperso-orange.fr/nouvelles3-mherrerias-es.htm
El París de la literatura ya tiene mapa El Ayuntamiento de la capital francesa diseña un plano que recrea los lugares más emblemáticos de la historia y la literatura de la ciudad e. martín / madrid Día 05/09/2012 - 16.20h
Louis Daguerre Imagen del Boulevard du Temple, Paris (1839) «Los encuentros eran a veces tan increíbles que Oliveira se planteaba una vez más el problema de las probabilidades y le daba vueltas por todos lados, desconfiadamente. No podía ser que la Maga decidiera doblar en esa esquina de la rue de Vaugirard exactamente en el momento en que él, cinco cuadras más abajo, renunciaba a subir por la rue de Buci y se orientaba hacia la rue Monsieur le Prince sin razón alguna, dejándose llevar hasta distinguirla de golpe, parada delante de una vidriera, absorta en la contemplación de un mono embalsamado». París tiene dos caras: la física y la literaria. O mejor, dos momentos: antes de la lectura de algunas novelas y después. En el París de las primeras líneas, concretamente, suena el saxofón de Lester Young o la voz rota de Bessie Smith, y las habitaciones de las casas en Saint Germain des Prés huelen a polvo, madera vieja y mate caliente. Aunque este solo es el Paris de Rayuela de Cortázar. O al menos el Paris de Rayuela que tiene en mente el que ahora escribe. Pero no es, ni mucho menos, el único escenario posible que ofrece la capital francesa. En la memoria del lector también está el que describe Stendhal en «Rojo y Negro», el de la primera mitad del siglo XIX, que sirve de telón de fondo para describir los encuentros furtivos de Julien Sorel y la joven Mathilde. O el de Victor Hugo en «Los Miserables», o el de Marcel Proust en «Por el camino de Swann», o el de Maupassant en «Bel Ami».
La importancia de París en los últimos dos siglos ha sido tan importante en el plano cultural que todos tenemos una idea de la ciudad, formada de recuerdos que mezclan difusamente lo ficticio y lo histórico. Cada uno el suyo, con sus cafés, sus rincones oscuros, sus puentes, sus paseos junto al Sena y sus iglesias. Y ese es el París que ha intentado recrear, en una especie de plano literario, el Ayuntamiento de la capital francesa, en colaboración con algunas bibliotecas municipales y la biblioteca electrónica Feedbooks. En su página web –que también ofrece la descarga gratuita de las obras recogidas en el plano– se propone, además, una serie de «paseos culturales»: rutas que acostumbraban a seguir personajes relevantes de la cultura francesa, o lugares emblemáticos de reunión, como el Café de Flore, donde se citaron, en distintos momentos personajes de la talla de Picasso, Apollinaire, Max Jacob o Sartre y Simone de Beauvoir, que tenían incluso mesa fija. De esta manera, el Ayuntamiento aprovecha las nuevas tecnologías para acercar al turista la cara más novelesca de una ciudad que ha inspirado a tantos escritores y artistas franceses y extranjeros. http://www.abc.es/20120905/cultura-libros/abci-paris-mapa-literario-201209042017.html