Efemerides octubre

A l’octubre recordem a: SANTA TERESA DE JESÚS

RAFAEL ALBERTI

PíO BAROJA

GARCILASO DE LA VEGA EDGAR ALLAN POE

A l’octubre recordem a: Santa Teresa de Jesús Nom de religió de Teresa de Cepeda y Ahumada, escriptora mística castellana.

https://www.google.es/search?q=santa+teresa+de+jesus&biw=1264&bih=565&source=lnms&tbm=isch&sa=X&v ed=0CAYQ_AUoAWoVChMIj9jg0YmAxwIVkrmACh3kAQiO#imgrc=nY3JHqKsNeXC2M%3A

Gotarrendura, Àvila, 28 de març de 1515 — Alba de Tormes, 4 d’octubre de 1582 Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia.

El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat. Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir. De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel —mitigat el 1432 per Urbà IV—, a fi de fer-lo retornar a l’antic rigor (carmelità descalç).

Abans, havia tingut contacte amb grups il·luminats, probablement també amb cenacles d’influència erasmista i valdesa i havia après a practicar el mètode d’oració anomenat recogimiento, conseqüència de la lectura del Tercer abecedario espiritual de Francisco de Osuna. L’any 1562 reeixí a fundar el primer convent reformat, que fou el de San José d’Àvila. Després realitzà, enmig de dificultats, incomprensions i àdhuc persecucions, moltes altres fundacions (Medina del Campo, Malagón, Valladolid, Toledo, Salamanca, Alba de Tormes, Segòvia, etc). Simultàniament, sant Joan de la Creu i Antonio de Heredia emprengueren la reforma de la branca masculina, que cristal·litzà en la primera fundació a Duruelo (1568).

La tasca renovadora i les experiències místiques fins a la fundació de San José són narrades per Teresa en la seva Vida, de la qual ha pervingut només la segona redacció,

car la primera fou requisada per la inquisició. Els atzars de les fundacions posteriors són explicats per ella mateixa en el Libro de las fundaciones, acabat pocs mesos abans de morir. Aquests dos documents autobiogràfics es complementen amb les Cartas. Entre les seves obres de caràcter doctrinal cal remarcar, de primer, Camino de perfección (156264), escrit amb la intenció d’ensenyar a les monges dels convents reformats el mètode de la contemplació; després, les Moradas del castillo interior (1577), tractat asceticomístic en el qual exposa, mitjançant set graus, representats al·legòricament per set cambres concèntriques d’un castell, la progressió espiritual de l’ànima fins a la consumació de la unió amb Déu. Altres obres seves són: Sobre los Cantares, Relaciones espirituales, Exclamaciones, Constituciones, Visita de descalzas, Avisos, Ordenanzas de una cofradía, Apuntaciones, Desafío espiritual, Vejamen i una trentena de poesies, no totes d’atribució segura. L’estil de Teresa de Jesús és eminentment col·loquial, ple de formes de la llengua viva de l’època, de locucions populars i de comparances arrencades del contacte directe amb la vida. La seva sintaxi pren sovint girs que trenquen els motlles paradigmàtics i assoleixen una inusitada expressivitat. La primera edició de les seves obres sortí a Salamanca, el 1588, gràcies a Luis de León. La segona, el 1589, fou feta a Barcelona.

Incoat el procés de canonització, i essent ja beata, el 1617 fou nomenada patrona d’Espanya, però aquest patronatge fou anul·lat per incompatibilitat amb el de sant Jaume.

El 1622 fou canonitzada i, el 1970, proclamada doctora de l’Església.

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065633.xml

A la biblioteca trobaràs:     

N 834 Ter. Santa Teresa de Jesús. Camino de perfección N 834 Ter. Santa Teresa de Jesús. Libro de las Fundaciones N 834 Ter. Santa Teresa de Jesús. Libro de la vida N 834 Ter. Santa Teresa de Jesús. Las moradas N 834 Ter. Santa Teresa de Jesús. Prosa escogida

Edgar Allan Poe Poeta, narrador i crític literari nord-americà.

https://www.google.es/search?q=edgar+allan+poe&biw=1600&bih=799&source=lnms&tbm=isch&sa=X&sqi=2&ved=0C AYQ_AUoAWoVChMIoPrsgIyAxwIVwVwUCh2ydA2K#imgrc=LvmODvcurK_6dM%3A

Boston, 19 de gener de 1809 — Baltimore, 7 d’octubre de 1849

Fill d’uns actors teatrals i romàs orfe, fou afillat pels Allan, que li procuraren estudis a Anglaterra i a la universitat nord-americana de Charlottesville, que hagué d’abandonar per deutes de joc.

Entrà a l’exèrcit un parell de vegades al llarg de la seva vida —sempre per insolvència— i fou també cadet de l’acadèmia militar de West Point, d’on fou expulsat. La seva vida sempre ha resultat llegendària, llegenda fomentada pel seu agent literari després de la seva mort, i, bé que resulta palès el seu grau d’alcoholisme, avui hi ha dubtes respecte a la tara mental que hom diu que patia. Començà per la poesia, Tamerlane and Other Poems (1827), volum molt influït pels romàntics, en especial Byron. A Al Aaraaf, Tamerlane and Minor Poems (1829) sembla que les influències sorgeixin de la lectura atenta de Milton i Moore. Al tercer recull, Poems (1831), hi ressonen Keats, Shelley i Coleridge. Com a narrador, activitat que sembla que emprengué per obtenir diners als premis literaris convocats per publicacions periòdiques, començà amb Manuscript Found in a Bottle, i seguí amb altres obres, que podrien ésser classificades en: contes de mort (The Fall of the House of Usher); de perversió i delictes (The Murders in the Rue Morgue, traduïts al català el primer decenni del s. XX per Carles Riba i aplegats en un volum del mateix títol); narracions de supervivència o ciència-ficció (Ligeia); i de fatalitat (Man of the Crowd).

Casat el 1835 amb la seva cosina de catorze anys, Virginia Clemm, que morí ben aviat minada per la tuberculosi, Poe mantingué diverses històries amoroses amb escriptores contemporànies seves. Exercí de crític literari en diverses publicacions que dirigí, com el Southern Literary Messenger i el Burton's Gentleman's Magazine. També és autor d’una novel·la, The Narrative of Arthur Gordon Pym (1838), i d’una obra cosmològica, Eureka

(1848), considerada per alguns com una genialitat i per altres com una pura bestiesa. Bé que gaudí d’un cert èxit en vida, foren els simbolistes francesos qui el feren apreciar al seu propi país i arreu del món. Mallarmé traduí les seves narracions i Baudelaire en confessà més d’un manlleu. Agustí Esclasans traduí al català (en prosa) una selecció dels seus poemes (1934). El poema més conegut de Poe, The Raven, no sols influí dins el simbolisme poètic francès, sinó que també inspirà una de les teles més famoses de Gauguin, Never More. Poe morí en ple delírium trèmens.

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0051709.xml

A la biblioteca trobaràs:                               

N Poe. Edgar Allan Poe. Algunos relatos sobre Stonehenge CD 6. Poe 13. Edgar Allan Poe. Annabel Lee (audiollibre) 433.2 Poe. Edgar Allan Poe. Els assassinats del carrer de la Morgue i altres contes N Poe. Edgar Allan Poe. Els assassinats del carrer Morgue N 841 B Poe. Edgar Allan Poe. Bellesa i veritat CD6. Poe 13. Edgar Allan Poe. Berenice 441.2 Poe. Edgar Allan Poe. The Black cat and other stories N Poe. Edgar Allan Poe. Byron y la señorita Chaworth N Poe. Edgar Allan Poe. La carta robada I ** Poe. Edgar Allan Poe. Chevalier Auguste Dupin y la carta robada GN Poe. Edgar Allan Poe. Cinco cuentos de mujeres N Poe. Edgar Allan Poe. Contes N Poe. Edgar Allan Poe. Contes fantàstics JN Poe. Edgar Allan Poe. Contes macabres N Poe. Edgar Allan Poe. Los crímines de la calle Morgue 441.2 Poe .Edgar Allan Poe. Los crímenes de la calle Morgue CD 6. Poe 13. Edgar Allan Poe. Los crímenes de la calle Morgue (audiollibre) JN Poe. Edgar Allan Poe. Els crims del carrer de la Morgue; i el misteri de Marie Roget N Poe. Edgar Allan Poe. Cuentos CD6. Poe 13. Edgar Allan Poe. Cuervo JN Poe. Edgar Allan Poe. El diable al campanar i altres contes P 841B Poe. Edgar Allan Poe. Edgar A. Poe JN Poe. Edgar Allan Poe. El escarabajo de oro JN Poe. Edgar Allan Poe. El escarabajo de oro y otros cuentos LF Poe. Edgar Allan Poe. L’escarabat d’or JN Poe. Edgar Allan Poe. L’escarabat d’or. Els crims del carrer de la Morgue N Poe. Edgar Allan Poe. Eureka N Poe. Edgar Allan Poe. El faro JN Poe. Edgar Allan Poe. El gat negre i altres relats JN Poe. Edgar Allan Poe. El gato negro CD6. Poe 13. Edgar Allan Poe. El gato negro. El hundimiento de la casa Usher. El Cuervo (audiollibre)

     

JN Poe. Edgar Allan Poe. Històries extraordinàries I *** Poe. Edgar Allan Poe. Hop Frog N Poe. Edgar Allan Poe. El hundimiento de la casa Usher N Poe. Edgar Allan Poe. La incomparable aventura de Hans Pfaall N Poe. Edgar Allan Poe. Isla del hada N Poe. Edgar Allan Poe. Mañana en Wissahiccon

Garcilaso de la Vega Poeta castellà.

https://www.google.es/search?q=garcilaso+de+la+vega&biw=1264&bih=565&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0CAYQ_AUoA WoVChMIzrS27ZCAxwIVAYANCh2uQwIo&dpr=1#imgrc=DCsWuLXm0uN8lM%3A

Toledo, 1501? — Niça, 14 d’octubre de 1536 Descendent de dos il·lustres poetes, Fernán Pérez de Guzmán i el marquès de Santillana, formà part de la cort de l’emperador Carles des del 1520. Fou casat amb Elena de Zúñiga (1525). Participà en diverses accions militars i polítiques —batalla d’Olias (Castella), 1521; expedició a Rodes, 1522; Viena, 1531; Tunis, 1535—. Fou ferit mortalment en l’assalt a la fortalesa de Lo Muèi (Frejús).

El seu desterrament i estada a Nàpols (1532-35) fou fonamental per a la seva formació intel·lectual, com també l’amor per Isabel Freyre ho fou per a la seva obra poètica.

Aquesta, breu, fou publicada pel seu amic Joan Boscà (Las obras de Boscán y Garcilaso, Barcelona 1543). Més endavant, els seus editors i comentaristes —Sánchez de Las Brozas i F.de Herrera— hi afegiren alguns poemes inèdits. Consta en total de vuit cançons de metre curt, trenta-vuit sonets, en general amorosos, cinc cançons, dues elegies, una epístola a Boscà, tres èglogues, que canten els seus amors amb Isabel Freyre, i tres odes llatines. Les fonts principals són els clàssics, com ara Virgili i Horaci, i els moderns, com Ausiàs Marc, Ariosto, Sannazaro i, sobretot, Petrarca. Incorporà d’una manera definitiva el decasíl·lab italià amb tots els seus tipus accentuals, i introduí, amb Boscà, les formes estròfiques on intervé el decasíl·lab, l’octava reial, el tercet, el sonet, la lira, l’estança, el decasíl·lab lliure i les composicions del tipus de l’epístola, la cançó, l’ègloga i l’elegia.

Amb les noves formes estròfiques es transvasen a la poesia castellana nous continguts i una llengua poètica més apta per a sustentar l’accentuació del decasíl·lab i l’expressió d’un nou sentiment. Introdueix en la lírica les noves concepcions neoplatòniques sobre el món i, així mateix, sobre l’amor, bé que encara manté, en ocasions, una actitud propera a la dels poetes del s XV. En els seus versos hi ha trets de l’amor cortès, molt espiritualitzat, i per això proper a les noves concepcions neoplatòniques: les exposades per B.de Castiglione

a Il Cortegiano i per P.Bembo a Gli Asolani. Garcilaso representa, doncs, una actitud nova davant de la poesia. No pretén tant una imitació servil dels seus models com un ús conscient i seleccionat. Tant pel tractament de les fonts com pel vocabulari —italianismes i cultismes admesos en la parla de la cort— és a la península Ibèrica el primer poeta humanista en llengua vulgar.

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0069809.xml

A la biblioteca trobaràs:   

P 834 Veg. Garcilaso de la Vega. Poesía P 834 Veg. Garcilaso de la Vega. Poesía castellana completa P 834 Veg. Garcilaso de la Vega. Poesía completa

Rafael Alberti Poeta, dramaturg i prosista andalús.

El Puerto de Santa María, Cadis, 16 de desembre de 1902 — El Puerto de Santa María, Cadis, 28 d’octubre de 1999 Amb els estudis de batxillerat inacabats, es traslladà amb la família a Madrid (1917), on, atret per la pintura, féu diverses exposicions. A partir dels 19 anys, però, s’anà decantant, cada cop més, per la poesia i acabà per abandonar la pintura. Amb Marinero en tierra (1925), format en part per poemes publicats a revistes literàries, obtingué el Premi Nacional de Literatura i inicià una lírica de poesia popular molt reelaborada, amb influència de Juan Ramón Jiménez, que comprèn La amante (1926) i El alba del alhelí (1927).

Amb Cal y Canto (1929) participà en els afanys neogongoristes de la seva generació i alhora començà les seves experiències avantguardistes. Del mateix any és Sobre los ángeles , un dels seus llibres cabdals, en el qual traduí la seva crisi d’adolescent en termes surrealistes, i, dins aquesta mateixa tendència, cal incloure, també, diversos llibres que no recollí fins el 1934, en Poesía 1924-1930, com Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos, Sermones y moradas , etc. A partir del 1931, que ingressà al Partit Comunista, la seva poesia es comprometé amb els esdeveniments històrics: Consignas (1933) , 13 banderas y 48 estrellas (1936), etc, que recollí amb altres llibres anteriors a Poesía 1924-1938 (1940), bé que no abandonà altres gèneres poètics, i així dedicà un volum de poesia elegíaca, Verte y no verte (1935), a la mort del torero Ignacio Sánchez Mejías. El 1934, en col·laboració amb la seva muller María Teresa León, fundà i dirigí la revista Octubre i participà en la campanya del Front Popular. En exiliar-se el 1939 i instal·lar-se a l’Argentina, inicià una nova etapa de creació que es caracteritza per la incorporació de temes americans i per l’enyor del passat: Entre el clavel y la espada (1941),Pleamar (1944), A la pintura (1948), Retornos de lo vivo lejano (1952), Baladas y canciones del Paraná (1954), etc, que reuní a les Poesías completas (1961). Després de visitar diversos països americans i socialistes, fixà la seva residència a Roma. La seva activitat de dramaturg, constant, però que no aconseguí peces de repertori, és basada en un psicologisme poètic i esteticista dins unes formes de construcció tradicional, que no exclouen una certa influència expressionista: El hombre

deshabitado (1930), Fermín Galán (1931), El adefesio (1944), etc i, sobretot, Noche de guerra en el Museo del Prado (1956), la qual constitueix un intent notable de teatre èpic. A més, ha adaptat clàssics castellans (Cervantes), francesos (Molière), etc. El 1972 fou publicada una selecció molt completa de la seva obra poètica ( Poesías 1924-1967 ).

El 1977 tornà de l’exili i s’instal·là a Cadis, on sortí elegit diputat comunista en les eleccions del mateix any, càrrec que renuncià poc després. En col·laboració amb María Teresa León traduí Supervielle, Eluard, Eminescu, etc. Cal destacar, finalment, que és autor de llibres en prosa: La arboleda perdida (1942-96), Imagen primera de... (1945), tots dos elaborats amb records personals i literaris. Rebé el premi Lenin 1966 i el premi Cervantes el 1983.

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0001829.xml

A la biblioteca trobaràs:                             

IP 834 Alb. Rafael Alberti. Cuatro poemas de Rafael Alberti y una ancla abandonada P 834 Alb. Rafael Alberti. 100 poemas P 834 Alb. Rafael Alberti. 101 sonetos CD 090.7 IBA. Paco Ibáñez. A galopar (enregistrament sonor) P 834 Alb. Rafael Alberti. Abierto a todas horas IP 834 Alb. Rafael Alberti. ! Aire, que me lleva el aire! : antologia juvenil P 834 Alb. Rafael Alberti. Alba del alhelí P 834 Alb. Rafael Alberti. Amante P 834 Alb. Rafael Alberti. Antología comentada: poesia P 834 Alb. Rafael Alberti. Antología poètica 92 (Alb) Alb. Rafael Alberti. La arboleda perdida: Primer y segundo libros (1902-1931) 92 (Alb) Alb. Rafael Alberti. La arboleda perdida. Quinto libro (1988-1986) P 834 Alb. Rafael Alberti. Cal y canto: 1926-1927 P 834 Alb. Rafael Alberti. Desprecio y maravilla P 834 Esp .Andrés Morales. España reunida: antologia poética de la Guerra Civil Española: 1936-1939 P 834 Alb. Rafael Alberti. Fustigada luz: 1972-1978 P 834 Alb. Rafael Alberti. Marinero en tierra; la amante, alba del alhelí P 834 Alb. Rafael Alberti. Ora marítima P 834 Alb. Rafael Alberti. Pintar la poesia: las 4 estaciones CD 094.3 Pov. Miguel Póveda. Poemas del exilio. Rafael Albertí (enregistrament sonor) P 834 Alb. Rafael Alberti. Primavera de los pueblos N 834 Alb. Rafael Alberti. Prosas encontradas IP 834 Alb. Rafael Alberti. Rafael Albertí para ninos P 834 Alb. Rafael Alberti. Retornos de lo vivo lejano; ora marítima P 834 Alb. Rafael Alberti. Signos del día: la primavera de los pueblos IP 834 Alb. Rafael Alberti. Sobre el corazón un ancla: antologia poética P 834 Alb. Rafael Alberti. Sobre los Ángeles: 1927-1928 P 834 Alb. Rafael Alberti. Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos P 834 Alb. Rafael Alberti. Sólo la mar

Pío Baroja Novel·lista basc en llengua castellana pertanyent a l’anomenada Generació del 98.

Sant Sebastià, 28 de desembre de 1872 — Madrid, 30 d’octubre de 1956 De família d’idees liberals, visqué en diferents ciutats de la península Ibèrica per causa de l’ofici del seu pare, enginyer de mines. Estudià medicina a València i a Madrid, on es doctorà. Al cap de dos anys d’exercir a Zestua (Cestona) abandonà definitivament la medicina i es traslladà a Madrid. Començà a col·laborar en periòdics i revistes radicals, entrà en relació amb els grups d’escriptors joves que formaren la Generació del 98 i publicà el seu primer llibre, les narracions de Vidas sombrías , l’any 1900.

Tingué unes incursions frustrades al camp de la política com a lerrouxista. En esclatar la guerra civil de 1936-39, després d’un incident amb els carlins, es traslladà a França, on mantingué una actitud d’hostilitat envers tots dos grups contendents. El 1940 tornà a la península Ibèrica. L’obra de Baroja és molt extensa: als 75 volums de novel·les i narracions cal afegir els llibres d’assaigs, de teatre, de poesia i de biografies, i les seves memòries ( Desde la última vuelta del camino, 1944-49). Vint-i-dues de les seves novel·les constitueixen un grup homogeni, clarament diferenciat de la resta de la seva producció: són les Memorias de un hombre de acción (1913-35), on l’autor presenta, a partir de la vida aventurera d’un personatge històric, Eugenio de Aviraneta, una crònica novel·lada de la primera meitat del s. XIX. Baroja agrupà la major part de les altres novel·les en deu trilogies, poques de les quals presenten afinitats que en justifiquin l’agrupació: així, La lucha por la vida , formada per La busca (1904), Mala hierba (1904) i Aurora roja (1905), una de les seves obres de més qualitat, en la qual presenta els ambients de la briva i del proletariat madrileny del començament del s. XX; Tierra vasca , formada per La casa de Aizgorri (1900), El mayorazgo de Labraz (1903) i Zalacaín el aventurero(1909), que té com a base d’agrupació la geografia del País Basc; la tetralogia El mar, que narra la vida dels

mariners bascs i voreja perillosament el fulletó, defecte present també en altres obres de Baroja; i la trilogia La vida fantástica, una de les més importants, que consta d' Aventuras, inventos y mixtificaciones de Silvestre Paradox (1901), Camino de perfección (1902), narració força independent de la resta per la seva temàtica, i Paradox rey (1906), novel·la dialogada.

De la resta de la seva obra destaquen César o nada (1910), El árbol de la ciencia (1911) i La sensualidad pervertida (1920). L’obra de Baroja és un més dels intents de renovar la narrativa que apareixen a tot Europa a la fi del s. XIX i al principi del XX. Creà un tipus personal de novel·la d’una gran amenitat, en la qual donà la seva visió filosòfica del món i de la vida a partir dels personatges i de la narració de llurs peripècies, combinat tot amb els comentaris de l’autor. Sota la seva aparent superficialitat, Baroja és un escriptor ideològic, però d’escassa formació i de poc rigor; les seves idees provenen sobretot dels sentiments i de l’estat d’ànim.

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0007845.xml

A la biblioteca trobaràs:                

N Bar. Pío Baroja. El árbol de la Ciencia N Bar. Pío Baroja. Aventuras, inventos y mixtificaciones de Silvestre Paradox N Bar. Pío Baroja. Camino de perfección N Bar. Pío Baroja. Ciudad de la niebla N Bar. Pío Baroja. Cuentos de amor y muerte N Bar. Pío Baroja. Dama errante N Bar. Pío Baroja. Las inquietudes de Shanti Andía N 834 Bar. Pío Baroja. Memorias de un hombre de acción N Bar. Pío Baroja. Miserias de la guerra: las saturnales N Bar. Pío Baroja. Las noches del buen retiro 91 (46.6) Bar. Pío Baroja. País Vasco N Bar. Pío Baroja. Paradox, Rey. GN Per. Pío Baroja. Personajes con oficio N Bar. Pío Baroja. La raza N Bar. Pío Baroja. La vida fantàstica N Bar. Pío Baroja. Zalacaín el aventurero