SENSIBILITZEM VERS
LA DIVERSITAT FUNCIONAL
Benvolguts lectors: Aquest recull pretén recopilar tots els documents disponibles a l’àrea infantil de la biblioteca Nou Barris que puguin servir per a sensibilitzar els infants sobre les discapacitats sensorials, físiques o intel·lectuals. Aquests títols donen peu a parlar i debatre sobre un tema delicat que, a vegades, és difícil d’explicar als més petits. Poder explicar als infants, d’una manera senzilla i a través dels contes, les dificultats que es poden trobar les persones amb algun tipus de discapacitat pot ajudar-los a desenvolupar la seva empatia i a deixar de banda els prejudicis. Biblioteca Nou Barris
PARÀLISI CEREBRAL La paràlisi cerebral és un grup de trastorns que afecten a la capacitat d’una persona per moure’s, mantenir l’equilibri i la postura. El trastorn apareixen durant els primers anys de vida. Generalment, no empitjoren amb el temps. Aquesta és una definició molt simple, si voleu saber més podeu consultar aquest article. Per a més informació us podeu posar en contacte amb ASPACE- Associació de la Paràlisi Cerebral. BORAU, Dolors. Una festa sobre rodes. Barcelona: Cruïlla, 2010 La vida diària de les persones amb paràlisi cerebral. La història pretén mostrar amb naturalitat algunes de les necessitats especials dels nens amb paràlisi, però que també juguen, es comuniquen, riuen i són feliços com qualsevol altre criatura. El llibre ens explica que no hi ha barreres ni límits quan l’amor guia la comunicació. MEISSNER-JOHANNKNECHT, Doris. Un cumpleaños. Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2008 Tu vens demà. És el nostre aniversari. Tindrem un pastís, com tots els anys. I, com sempre, jo apagaré les espelmes, perquè tu no pots fer-ho. SOLÍS, Pedro. Cuerdas. Vícar: Nilo, 2014 La rutina de la petita Maria a l’escola es veurà alterada amb l’arribada d’un nen molt especial. Aviat es convertiran en amics inseparables. Cuerdas és un curtmetratge, teniu disponible el tràiler.
TDAH TDAH són les sigles de Trastorn pel Dèficit d’Atenció e Hiperactivitat. Es tracta d’un trastorn de caràcter neurobiològic originat a la infància que implica un patró de dèficit de l’atenció, hiperactivitat i/o impulsivitat, que en moltes ocasions està associat a altres trastorns comòrbids. Per a més informació podeu adreçar-vos a la web de TDAH Catalunya. BIDARI, Bono. Jo, Elvis Riboldi. Barcelona: La Galera, 2011 L'Elvis Riboldi és un nen molt, molt especial. Uns diuen que és el mateix dimoni. I l'Elvis ho explica per sí mateix, sense estalviar-se detalls escabrosos. L'Elvis Riboldi provoca tants desastres com rialles als seus lectors. En aquesta primera entrega, l'Elvis repassa els seus records d'infantesa més estimats. Tres pàgines més tard, se li acaben els records d'infantesa més estimats i comença amb els més odiosos. I fa riure encara més.
AUTISME L'autisme és un grup de trastorns del desenvolupament neurològic que es manifesten obstaculitzant l’aprenentatge d’habilitats de comunicació i de relacions socials, afectant també la imaginació i la conducta. Per a més informació podeu visitar aquesta web o la de la Federació Autisme Catalunya. CARRARA, Marco. Parla’m. Sevilla: Kalandraka, 2010 Una aproximació poètica i propera al fenomen de l'autisme des del punt de vista de la infància. La comunicació i la comprensió mútua no són mai fàcils, però res no és comparable amb la singularitat de la Sara: abstracció, absència, misteri, soledat, pànic, tendresa, enuig, afecte...
ELY, Lesley. Cuidem d’en Louis. Barcelona: Serres, 2004 Hi ha un nen nou a l’escola que es diu Louis. Seu al meu costat i em cuido d’ell. No és com els altres. A vegades no sé en què pensa. Sovint es queda assegut mirant fixament la paret. Si li pregunto què mira, respon: “Miro”. I continua mirant. STEINBACH, Peter. Benni no habla. Madrid: Alfaguara, 2001 Benni és un nen de set anys. Li costa comunicar-se amb els altres, sembla no tenir interès per tot allò que l’envolta. Qualsevol cosa el fa sentir-se feliç i escapar de la realitat. VANBUCHELEN, Marleen. Barcelona: Baula, 2003
En
Joan
és
diferent.
El comportament d’en Joan, el cosí d’en Roger, de vegades és estrany: fa les coses de manera diferent. Per això la seva germana Anna s’enfada amb ell. I també amb els seus pares, perquè mai no el renyen.
SÍNDROME DE DOWN La síndrome de Down es genera a partir del desenvolupament d’una còpia extra del cromosoma 21 o bé d’una porció d’ell. Aquesta condició deu el seu nom a John Langdon Haydon Down, qui va descriure per primera vegada l’alteració genètica l’any 1866. No sempre es considera una discapacitat. Per a més informació podeu visitar la web de Down España. CADIER, Florence. Qui és la Nuria? Barcelona: Baula: 2007 La Núria té cara de lluna i la gent, de vegades, l'atura a mirar-la pel carrer. A la seva escola fa un munt de coses divertides: pintar, cantar i anar en poni, que és el que a ella més li agrada. Però, de vegades, no tothom la comprèn i llavors se sent diferent dels altres.
GUSTI. Mallko i papà. Barcelona, etc.: Océano Travesía, 2014 L’autor del llibre obre el seu cor per parlar de la relació amb el seu fill. Al Bibarnabloc es va publicar una ressenya d’aquest llibre. Si voleu conèixer a en Mallko també podeu veure el trailer del llibre i molt més.
KUCKERO, Ulrike. Alicia al país dels mongols. Barcelona: Cruïlla, 2012 L’Alícia és una nena que té síndrome de Down. Ella està convençuda, però, que els pares la van adoptar a Mongòlia, i no para fins que aconsegueix anar-hi de viatge amb la família. HELF, Claude. La Diana creix a poc a poc: la història de la Diana una nena amb síndrome de Down. Barcelona: Serres, 2003 Aquesta és una bonica història que narra la vida de la Diana des que neix fins que va a l'escola. S'hi relaten molts fets quotidians i podria ser com la vida de qualsevol altre nen, només que en aquest cas la Diana té Síndrome de Down. És una història esperançadora, però també una bona excusa per transmetre el valor de la tolerància. “La Diana creix a poc a poc” és un llibre que evoca el difícil trajecte d'un nen disminuït i de la seva família. Les explicacions són senzilles, plenes de respecte envers el nen i de disculpa per a la família. Al final del llibre hi ha una llista de direccions d'associacions i d'organitzacions que poden ser d'ajuda. MÜLLER, Birte. Planeta Willi. Barcelona: Takatuka, 2015 En Willi venia d'un altre planeta i és per això que hi havia moltes coses que no sabia fer quan va néixer. No podia respirar ni menjar, com la resta de xiquets. Va haver d'adaptar-se a l'atmosfera i acostumar-se al menjar. Els habitants del seu planeta no necessiten menjar per viure ni parlar per comunicar-se; en tenen prou de donar-se la mà o de mirar-se als ulls. Per això els seus pares li han ensenyat a comunicar-se amb signes, que resulta més fàcil.
SORDESA La sordesa és la manca o afebliment de la capacitat auditiva, independentment del grau de pèrdua; també és coneguda per hipoacúsia; la sordesa completa que afecta una orella o ambdues s'anomena cofosi. És la condició de la persona privada del sentit de l'oïda, una disminució total o parcial en la capacitat de detectar o comprendre els sons. Aquesta afectació pot ser parcial o total, transitòria o permanent, guarible amb tractament mèdic o no. Les persones amb problemes de sordesa presenten dificultats especials per percebre i comprendre la informació i per desenvolupar unes habilitats socials de tipus comunicatiu. Existeixen moltes associacions de persones sordes, a nivell estatal teniu la Confederación Estatal de Persones Sordes i a nivell autonòmic la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) ARREDONDO, Patricia. Apropa’t. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2014 L’Elisa coneix al Mateu, que té una manera de comunicar-se diferent a la d’ella. L’Elisa descobreix llavors la veu del seu cos. “Apropa’t” és una història en la que dues maneres del llenguatge es troben, es comprenen i dialoguen.
HUAINIGG, Franz-Joseph. Hablamos con las manos. Barcelona: La Puerta del Libro, 2007 Com sona el món? Com sonen les estrelles, el mar o la neu? La Lisa es fa sempre aquestes preguntes perquè és sorda de naixement. Però, molt més que escoltar, la Lisa desitja tenir amics que l’acceptin tal com és. Per sort apareix en Tomàs que sap el llenguatge de signes. Amb ells, entrem en un món silenciós i aprenem a comprendre’l. La Biblioteca Nou Barris també disposa d’una col·lecció de contes amb llenguatge de signes anomenada Ginjoler de l’editorial El Cep i la Nansa.
CEGUESA La ceguesa, ceguera o ceguetat és la condició d'una persona o animal amb privació del sentit de la vista. La ceguesa de les persones, des del punt de vista legal, és més complicada de definir. Està establerta a Nord-Amèrica i Europa quan l'agudesa visual de la persona és de 20/200 o menys en l'ull amb millor visió i proveït amb la millor correcció possible. En la pràctica significa que un cec o cego (no és un castellanisme) hauria d'estar a 2 metres d'un objecte per veure'l amb el mateix grau de claredat amb el que una persona amb visió normal ho veu des de 20 metres. Algunes legislacions també consideren ceguesa tenir un camp de visió menor de 20 graus en lloc dels 180 graus normals. Per a més informació cliqueu aquí. L’ONCE es l’organització que s’encarrega de donar suport a les persones amb discapacitat visual tot i que el seu àmbit d’actuació és més ampli. Té una llarga història des que va començar a funcionar l’any 1938. ALBÓ, Núria. Oriol. Barcelona: Cruïlla, 2005. L’Oriol és un belluguet i fa perdre la paciència a gairebé tothom. Aquest any les vacances a Vilanova i la Geltrú són diferents: la Fiona li descobreix un món nou i una manera de passar l’estiu sense fer el tabalot. COMES, Gabriel. El diari d’en Marcel. Barcelona: La Galera, 1998 En Marcel canvia d’escola. D’entre els seus nous companys, una noia li crida especialment l’atenció. És la Gemma, encantadora... i cega. Amb ella, en Marcel descobrirà com les persones invidents viuen amb tota normalitat les situacions quotidianes (i algunes de no tant!). CHMIELEWSKA, Iwona. Ulls. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2015 Quin significat té “poder veure-hi”? Tant la gent que hi pot veure com la que no pot, estar viu és una benedicció. Fes una ullada a aquesta bonica història que desperta els sentits de tot el cos.
GÓMEZ, Ricardo. Ojo de nube. Madrid: SM, 2006 Cabell Llarg necessita pedres transparents contra els maleficis; Gos Rastrejador, fusta per fabricar arcs; Corb Blanc, terra i aigua... Tots a la tribu llegendes per passar la nit, però aquell que sembla tenir menys a aportar serà qui sigui capaç d’enganyar als “malacosa”. HORTIGÜELA, Ferran. Coloraines. Barcelona: La Galera, 2003 Quan en Pol està alegre, quan sent l’olor del pa o toca l’herba, quan juga amb les onades… és capaç d’imaginar tots els colors de l’arc de Sant Martí. HUAINIGG, Franz-Joseph. Ens entenem a cegues. Barcelona: La Desclosa, 2007 La Caterina plora davant d’un centre comercial. No sap on són els seus pares. Li sorprèn que sigui precisament un home cec qui vulgui ajudar-la a buscar-los. Tanmateix, se n’adona ràpidament que, a la seva manera, en Maties pot veure-hi molt bé. Una història sobre un home cec que ensenya a veure-hi. HUDSON, Charlotte. Dan i Diesel. Barcelona: RBA/Serres, 2006 Una història que commou sobre la ceguesa i la relació tan especial que s’estableix entre els gossos pigall i els seus amos. Les brillants i modernes il·lustracions de Lindsey Gardiner donen vida a aquest relat tan tendre. PÉREZ ESCRIVÀ, Victoria. Tanca els ulls. Barcelona: Thule, 2009 Quantes maneres tenim de percebre el món? És el món igual quan estem cap per avall? I quan el mirem després de girar i girar? És el món el mateix durant la nit? A través de la pluja? I quan està nevant? És el món igual per a tots els que hi vivim?
CONDICIONS PSÍQUIQUES Recollim en aquest apartat alguns documents os es parla de retard mental en general. El retard mental és el que es considera que té una persona amb funcions cognitives significativament inferiors a les de la mitjana de la població i de manera que, a més, aquestes limiten la seva conducta adaptativa, com per exemple, tenir cura d'ella mateixa o certes habilitats socials. Definició extreta de la Viquipèdia.
L'OMS estima que un 3% de les persones de les poblacions industrialitzades estan afectades per retard mental. Entre els homes hi ha un 20% més de casos de retard mental en comparació amb les dones. Si necessiteu més informació i assessorament us podeu adreçar a l’Associació Aspanias, Associació de Pares de Persones amb Retard Mental. CALVET ARRATIBEL, Lourdes. Berta, tu pots! Barcelona: Rosa Sensat, 2002 Aquesta és la breu però intensa història d’una noia de vint-i-set anys amb una deficiència intel·lectual. Deixa’t portar, i d’una manera agradable, planera i amb un fi sentit de l’humor, t’anirà explicant com han estat aquests anys de la seva vida. KRENZER, Rolf. Una germana com la Danny. Barcelona: Cruïlla, 2007 L’Oliver té una germana, la Danny, que és més gran que ell però no ho sembla. Perquè la Danny no és una nena com les altres, és disminuïda psíquica. L’Oliver està avergonyit de la seva germana i no vol que els altres nens de la seva classe la coneguin. Però quan la Danny es perd i tots els amics de l’Oliver estan contents de poder-lo ajudar a buscar-la, ell canvia d’actitud. SCHÖSSOW, Peter. Rico & Oscar: el cas del macarró gratinat. Barcelona: Estrella Polar, 2011 En Rico i l’Oscar s’enfronten a un nou misteri ple d’obstacles i perills que superaran gràcies a la privilegiada intel·ligència de l’Oscar i la capacitat d’observació i la deducció d’en Rico.
MUTS La mudesa és la impossibilitat física de parlar degut a una lesió a les cordes vocals o per sordesa de naixement. Una mica més d’informació. JANISCH, Heinz. ¡Zas Pum! Madrid: Lóguez, 2003
¡Zas Pum!, va sonar quan en Segismundo va caure del seu niu. Des d’aleshores està trist i és una mica diferent als altres. Emília, una vella llebre, li ajuda a recuperar l’alegria.
CONDICIONS FÍSIQUES Recollim en aquest apartat contes que parlen de diverses formes de discapacitat física. Persones que van en cadira de rodes, persones que els hi manca un membre, persones amb malformacions... ASARE, Meshack. La crida d’en Sosu. Barcelona: Zendrera Zariquíey, 2000 Sosu no podia caminar i alguns pensaven que era un inútil per a la tribu. Quan tots sortien cada matí a treballar i pescar, ell es quedava sol en el poblat amb el seu gos. Però va arribar un dia en que va poder demostrar que ell també era important. BERENGUER, Carmen. El Rey Mocho. Caracas: Ekaré, 1992 Ningú al poble sabia que al rei li mancava una orella, excepte el vell barber de palau, fins que un dia va emmalaltir i va morir. Llavors el rei va haver de buscar un nou barber al que li va exigir silenci absolut.
BERNARD, Fred. Jesús Betz. México: Fondo de Cultura Contemporánea, 2003 Aquest llibre ens explica la vida d’en Jesús Betz, un nen que neix sense cames ni braços a finals del segle XIX. A través d’unes cartes enviades a la seva mare li va explicant la seva vida al circ. És un emotiu cant a la força de voluntat. Podeu veure algunes imatges d’aquest llibre en aquest vídeo o aquest curt titulat El circo de la mariposa.
CHARBERS, Marc. Els millors amics. Barcelona: Combel, 2008 En Jaume i la seva amiga imaginen que naveguen en un vaixell pirata, que són astronautes i viatgen al planeta Mart, o que es converteixen en campions olímpics. Tots dos passen molta estona junts perquè s'han convertit en els millors amics. Un llibre amb solapes i llengüetes que ensenya que la veritable amistat no té fronteres. HUAINIGG, Franz-Joseph. Els meus peus són la cadira de rodes. Barcelona: La Desclosa, 2007. -Què vol dir tenir una discapacitat? – pregunta l’Anna. -Una discapacitat és, per exemple, quan una no pot caminar – diu la Margit. -No hem d’anar a passejar caminant, podem anar-hi en cadira de rodes – diu en Sigi. Ell puja al darrera de la cadira de rodes de la Margit i tots dos baixen pel carrer a tota velocitat. La gent els mira. Però ara això ja no li fa res a la Margit. Una història sobre discapacitats, diferència i tolerància. MAS, Hermínia. La girafa del coll curt. Barcelona: Baula, 2000 L’Ester és una girafa que no va créixer com les altres. Les seves companyes la menyspreen perquè no és alta com totes les girafes, i això li sap molt de greu i la fa plorar per dins. Però un dia, les que es burlen d’ella aprendran que allò que compta és com s’és per dins i no per fora, i que, a més, val més traça que força. NESQUENS, Daniel. Com un peix a l’aigua. Barcelona: Thule, 2007 Oceà no pot caminar, però a l’aigua es pot oblidar de la cadira de rodes i el seu cos gairebé no pesa. Per això va adoptar aquest nom i per això s’estima els dies de pluja, les piscines, les banyeres, els rius i els mars. OLAIZOLA, José Luis. La flaca y el gordo. Madrid: SM, 2003 Mateo Chamero era un nen de vuit anys que un dia es va trobar que tenia tres problemes: tota la seva família estava grassa, el gos del seu veí i l’Ana, la seva companya de taula a l’escola.
PAVON, Mar. Inseparables. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2015 Eren inseparables fins que un dia va passar una cosa terrible... Un àlbum que apropa als nostres infants una altra realitat; aquella on els autèntics “superherois” no només existeixen sinó que aconsegueixen que els nens, malgrat tot, tornin a somriure. PIEPER, Christiane. Catalina, el Oso y Pedro. Sevilla: Kalandraka, 2007 Pedro s’uneix a un viatge pel món ple d’aventures emocionants. Un llibre per ajudar a trencar barreres físiques i mostrar que el moviment es fa caminant... o rodant. WENINGER, Brigitte. Corre, pardalet. Barcelona: Joventut, 2012 El pardal i el ratolí jugaven plegats tot sovint. Però un bon dia la tempesta aferrà l’ocellet i el va precipitar avall. Quan l’animalet va revenir-se, li calia ajuda. El ratolí l’animava, mentre un vell corb en tenia cura i el preparava per la seva futura vida: “Ara ja no serà com abans...” No poder volar mai més és gros. Però córrer camps a través amb el ratolí és més gran, i també el camí per a una joia nova. SCHIAVO, Piero. Un pare especial. Barcelona: La Galera, 2012 El protagonista ens explica les coses extraordinàries que sap fer el seu pare. Al final sabem que va en cadira de rodes.
Per últim, si esteu interessats en aquest tema, la Biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet de Llobregat té un centre d’interès que us pot ajudar a completar aquesta guia.
BIBLIOTECA NOU BARRIS
HORARI DE L’ÀREA INFANTIL De dilluns a dissabte de 10 a 14 h. i de 16 a 20.30 h.
Plaça Major de Nou Barris, 2, 08042 Barcelona Tel. 93/291 48 50. Fax 93/291 48 51 E-mail: b.barcelona.nb@diba.es Web: www.bcn.cat/bibnoubarris
Metro: Llucmajor(L-4)Bus: 11,12, 31, 32, 47, 50, 51, 73, 76, 82