Aprenguem _de_ Nou_ Barris _de_ la _Harry _Walker_ a_ Can_ Dragó_ :_ un _viatge_ per_ l'economia by Biblioteca Nou Barris

Aprenguem de Nou Barris

De la Harry Walker a Can Dragó Un viatge per l’economia

Programa d'itineraris educatius

De la Harry Walker a Can Drag贸

Nom i cognoms Escola Data

............................................................................................................................

..........................................................................................

Curs ..........................................

......................................................................................................................................................

Aprenguem de Nou Barris De la Harry Walker a Can Dragó. Un viatge per l’economia Programa d’itineraris educatius. Itinerari 2 Edició Ajuntament de Barcelona. Districte de Nou Barris Proposta didàctica i disseny de l’itinerari Grup d’Història de Nou Barris Can Basté: Ricard Fernández Valentí, Neus González Monfort, Marta Grau Serrat, Manel Martín Pascual, Gemma Mateo Vicente Coordinació Serveis Personals, Arxiu Municipal i Comunicació i Qualitat del Districte de Nou Barris Centre de Recursos Pedagògics de Nou Barris Col·laboració Parc Esportiu de Can Dragó Disseny i maquetació Maper Disseny i Formació Fotografies Arxiu Excursionista Muntanya, Arxiu Josep Maria Huertas, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, Manel Martín Pascual, Marta Grau Serrat, Neus González Monfort, Parc Esportiu de Can Dragó, Valentín Viñas Il·lustracions Erika Piquer Revisió lingüística CNLB de Barcelona –delegació de Nou Barris– Impressió Imatge i Producció Editorial Dipòsit Legal: ISBN: © Ajuntament de Barcelona, 2006

Llegenda m Activitat a l’aula

m Activitat a l’itinerari

m Situació per fer les activitats a l’itinerari

Lloc: C/ Pintor Alsamora / Andreu Nin

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Índex Presentació ...................................................................................................... 7 Introducció.......................................................................................................... 9 Itinerari Activitats prèvies sobre Nou Barris ................................................................12 Activitats prèvies sobre l'itinerari .................................................................. 20 Parada 1: Can Verdaguer. L'agricultura........................................................ 24 Parada 2: La fàbrica Harry Walker. La indústria............................................ 27 Parada 3: Parc Esportiu de Can Dragó. Els serveis ........................................ 31 Parada 4: Els tallers del Nord/RENFE. Els serveis .......................................... 35 Parada 5: Heron City. Els serveis .................................................................. 38 Autoavaluació ............................................................................................ 41 Activitats complementàries d'aula Can Verdaguer, can Valent, el camí de Piferrer ............................................ La Harry Walker .......................................................................................... Els tallers del Nord/RENFE .......................................................................... L'avinguda Meridiana a Nou Barris .............................................................. Parc Esportiu de Can Dragó ........................................................................ L'Heron City ................................................................................................ El debat ......................................................................................................

44 46 48 50 52 54 56

Materials complementaris Textos complementaris.................................................................................. 59 Guia didàctica. Objectius ............................................................................ 68 Guia didàctica. Metodologia i suggeriments .................................................. 70 Bibliografia ...................................................................................................... 74 Adreces d'interès ............................................................................................ 76

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Presentació

s presentem l’itinerari De la Harry Walker a Can Dragó. Un viatge per l’economia, el segon lliurament del programa d’itineraris educatius “Aprenguem de Nou Barris”, que pretén apropar la història dels barris del nostre districte als nois i noies dels centres educatius d’aquesta part de la ciutat. Nou Barris passa per ser un dels districtes més joves de Barcelona i, tot i que administrativament ho és, aquest territori ja comptava amb la seva pròpia història abans de convertir-se en el nucli de població que és avui en dia. Una història que va començar amb un passat rural i que, al llarg dels segles XIX i XX, va evolucionar cap a una societat industrial fins a arribar al Nou Barris que coneixem en l’actualitat.

El primer itinerari s’anomena De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central. Un viatge per la història, i consisteix en un recorregut del passat al present partint del nucli més antic del districte, Santa Eulàlia, fins a arribar a la modernitat, el Parc Central. El segon itinerari, que ara us presentem, permet observar i recrear els diferents sectors productius que han estat presents a Nou Barris al llarg del temps: l’agricultura en algunes masies que encara es conserven, la indústria en les fàbriques que van existir i els serveis, representats en l’actualitat pels equipaments esportius, educatius, lúdics, etc., i en el passat pels tallers de reparació d’una companyia ferroviària. Desitgem que trobeu l’itinerari interessant i amè, i estem segurs que us ajudarà a descobrir molts nous aspectes del districte i a aprofundir una mica més en la història de la nostra ciutat.

José Cuervo Argudín Regidor del Districte

Marina Subirats i Martori Presidenta del Consell del Districte

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Introducció

mb l’itinerari De la Harry Walker a Can Dragó. Un viatge per l’economia es recorren els diferents sectors econòmics tradicionals presents a la zona que es visitarà: el sector primari, el secundari i el terciari. La passejada permet imaginar: m l’agricultura en algunes de les masies que encara es conserven, m la indústria en les fàbriques que van existir i que van ser les protagonistes econòmiques d’una època recent, i m els serveis en els tallers de reparació d’una companyia ferroviària. Simultàniament, es copsaran els canvis d’usos del sòl en aquest territori al llarg del temps. El material està dividit en tres grans parts. La primera es correspon amb la proposta d’itinerari, juntament amb algunes activitats prèvies sobre el coneixement del districte i de l’itinerari proposat. Al final d’aquesta part es troben unes preguntes per avaluar l’assoliment dels continguts treballats durant el recorregut. La segona part consta de sis textos amb una sèrie d’activitats complementàries per treballar a l’aula, també se suggereixen alguns temes a fi d’organitzar un debat. I la tercera part conté uns textos que completen la informació històrica de les parades del recorregut; a més, hi ha una breu guia que recull una relació d’objectius, orientacions i suggeriments didàctics per poder desenvolupar més còmodament la proposta didàctica. La proposta és flexible per tal d’adaptar-la a les diferents necessitats de la comunitat escolar.

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Itinerari

Activitats prèvies sobre Nou Barris

Plànol de la ciutat de Barcelona amb la divisió dels districtes 1

Dedueix quin dels deu districtes de Barcelona és Nou Barris i pinta’l al plànol anterior. És el districte que reuneix aquestes quatre característiques: a) limita amb la serra de Collserola b) limita amb Horta, districte 7 c) limita amb Sant Andreu, districte 9 d) limita amb el riu Besòs

Per tant, quins són els límits geogràfics de Nou Barris? Nord: ................................................................................................ Sud:

................................................................................................

Est:

................................................................................................

Oest: ................................................................................................

Aprenguem de Nou Barris

Activitats prèvies sobre Nou Barris 3

Observa a la pàgina següent el plànol del districte de Nou Barris i emplena els següents mots encreuats a partir de les definicions de les vies que et proposem:

VERTICALS 1. Parc amb nom de petit animal situat entre la plaça de Llucmajor i la Via Favència. 2. Via que coincideix a Nou Barris amb el traçat de la ronda de Dalt. 3. Avinguda que assenyala el límit entre els districtes de Nou Barris i de Sant Andreu. 4. Plaça situada en la unió de la Via Júlia, el passeig de Verdum i el passeig de Valldaura.

HORITZONTALS 5. Plaça situada a la ronda de Dalt en la confluència amb el passeig de Valldaura. 6. Passeig que assenyala el límit entre el districte de Nou Barris i el d’Horta–Guinardó. 7. Parc situat entre el passeig Valldaura, la Meridiana i l’avinguda de Rio de Janeiro. 8. Turó envoltat en part pel passeig de Fabra i Puig.

3 5 4 1

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Plànol de Nou Barris

Doblega per la línia de punts i munta sobre la línia de punts de la pàgina següent

PlĂ nol de Nou Barris

Activitats prèvies sobre Nou Barris 4

Marca sobre l’anterior plànol de Nou Barris les vies següents: a) Via Júlia b) Via Favència - ronda de Dalt c) plaça Llucmajor d) plaça del Virrei Amat e) passeig de Fabra i Puig f) passeig de Valldaura g) avinguda Rio de Janeiro - ronda del Mig h) avinguda Meridiana i) avinguda Vallbona j) plaça Roja

Posa el nom als catorze barris del districte de Nou Barris, tot ajudant-te de les pistes que et facilitem.

Montcada i Reixac

Serra de Collserola

Aprenguem de Nou Barris

Activitats prèvies sobre Nou Barris PISTES PER A DELIMITAR ELS BARRIS DEL DISTRICTE REFERÈNCIA URBANÍSTICA O PATRIMONIAL

REFERÈNCIA GEOGRÀFICA

BARRI 1. CIUTAT MERIDIANA

A l’oest de les autopistes continuació de l’av. Meridiana. Limita amb Montcada i Reixac.

Dos antics aqüeductes del segle XIX que conduïen aigua a Barcelona.

2. VALLBONA

Únic barri situat a l’est de les autopistes continuació de l’av. Meridiana.

Restes del Rec Comtal.

3. TORRE BARÓ

Situat al sud de Ciutat Meridiana i a l’oest de les autopistes.

L’anomenada torre del Baró, símbol emblemàtic del districte.

4. TRINITAT NOVA

Limitat per la Meridiana i situat al sud de Torre Baró.

Les antigues instal·lacions de l’estació elevadora d’aigües de l’Ajuntament de Barcelona.

5. ROQUETES

Limitat per Torre Baró, Trinitat Nova i la Via Favència.

Centre Ton i Guida.

6. CANYELLES

Situat al nord de la Via Favència i a l’oest de Roquetes.

La font màgica Manuel de Falla.

7. PROSPERITAT

Limitat per l’avinguda Meridiana i situat al sud de Trinitat Nova.

La plaça Àngel Pestaña. La plaça Harry Walker.

8. VERDUM

La Via Favència el separa de Roquetes.

Plaça de Francesc Layret.

9. GUINEUETA

La ronda de Dalt el separa de Canyelles.

Seu del Districte (antic Institut Mental).

10. PORTA

El passeig de Valldaura el separa de Prosperitat.

Cementiri de Sant Andreu. Can Dragó.

11. TURÓ DE LA PEIRA

Envolta per l’oest i el sud el Turó de la Peira.

Nucli històric de Santa Eulàlia de Vilapicina.

12. VILAPICINA

Situat al sud del barri de Porta.

Plaça del Virrei Amat.

13. CAN PEGUERA

Situat entre el passeig Urrutia i el Turó de la Peira.

Conjunt de cases d’una planta. Urbanitzat amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929.

14. TORRE LLOBETA

Limitat al sud pel passeig de Maragall i a l’est per la ronda del Mig.

Centre Cívic de Torre Llobeta (antiga masia).

A quin barri vius? ..............................................................................................................................................................................

A quin barri es troba el teu centre educatiu? ..............................................................................................................................................................................

A quin barri o barris es farà el recorregut? .............................................................................................................................................................................. Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Activitats prèvies sobre Nou Barris 9

Identifica les següents fotografies: a) Seu del Districte

d) Ateneu Popular de Nou Barris

b) Santa Eulàlia de Vilapicina

e) Torre del Baró

c) La República

f) Guineu del parc de la Guineueta

Aprenguem de Nou Barris

Activitats prèvies sobre Nou Barris 10

El boom urbanístic de Nou Barris es va produir al llarg dels anys seixanta i setanta. Saps qui va ocupar majoritàriament els nous habitatges?

Persones d’altres barris de Barcelona que volien viure en habitatges nous. Persones de les comarques de la Catalunya interior que volien viure a Barcelona, perquè és la ciutat més important.

Persones d’altres zones d’Espanya, sobretot d’Andalusia, d’Extremadura i de Galícia, que venien a buscar feina a Barcelona.

Persones d’altres països, sobretot de l’Equador, de Colòmbia, del Marroc i de Guinea que venien a buscar feina a Barcelona.

L’any 1984, es va crear administrativament aquest districte. Va rebre el nom de Nou Barris. Saps per què?

És un districte format per barris nous o de nova construcció. D’aquí el nou. Quan es va haver de decidir el nom, es va agafar el nom de la revista que publicaven conjuntament nou associacions de veïns i de veïnes i que es deia Nueve Barrios.

En el seu inici, era un districte format per 9 barris. D’aquí el nou. 12

Creus que Nou Barris és un districte amb història? Digues el perquè de la teva resposta. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................

Coneixes algun lloc de Nou Barris on encara quedin edificacions que ens recordin el passat? Posa’n algun exemple i descriu-lo. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................

Saps si a Nou Barris hi ha patrimoni que calgui conservar? Posa’n algun exemple i digues per què creus que val la pena conservar-lo. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Activitats prèvies sobre l’itinerari 1

Pinta sobre el plànol els vials següents: a) avinguda Meridiana

d) passeig de Valldaura

b) avinguda Rio de Janeiro - ronda del Mig

e) plaça de Harry Walker

c) passeig de Fabra i Puig

f) passeig d’Andreu Nin

Plànol de l’itinerari

Les masies a) Saps si a Barcelona hi ha masies? Podries posar-ne algun exemple? .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. b) Saps si a Nou Barris hi ha masies encara? En coneixes alguna? Podries dir on són? .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................

A Nou Barris hi ha una plaça que s’anomena de Harry Walker. Saps per què té aquest nom?

Perquè hi havia la residència d’un lord anglès. Perquè abans hi havia una fàbrica que es deia així. Perquè hi va néixer molt a prop un ciclista anomenat així. 20

Aprenguem de Nou Barris

Activitats prèvies sobre l’itinerari 4

Identifica les fotografies següents: a) can Valent b) can Verdaguer c) poliesportiu Can Dragó

d) plaça de Harry Walker e) Aurigues Olímpics d’en Gargallo f) Heron City

Els Jocs Olímpics de Barcelona a) Saps quin any es van celebrar? .......................................................................................... b) Va ser un esdeveniment important per a la ciutat? Digues el perquè. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. c) Coneixes algun edifici, infraestructura o barri que es construís amb motiu dels Jocs? .............................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................

Segurament que has sentit a parlar de la globalització econòmica. a) Podries explicar amb les teves paraules què és? .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. b) Posa algun exemple que demostri que també ha arribat a Nou Barris. ..............................................................................................................................................................................

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Activitats prèvies sobre l’itinerari Cronologia del recorregut 1

Emplena aquest eix cronològic de l’itinerari, amb l’ajut de l’esquema conceptual que hi ha a la pàgina següent.

XXI

2000-2009 1980-1999

1960-1979 1940-1959 1920-1939 1900-1919 1880-1899

XIX

1860-1879 1840-1859 1820-1839 1800-1819

XVIII

1780-1799 1760-1779 1740-1759 1720-1739 1700-1719 1680-1699

XVII

1660-1679 1640-1659 1620-1639 1600-1619 1580-1599

XVI

1560-1579 1540-1559 1520-1539

Aprenguem de Nou Barris

Heron City

Parc Esportiu Can Dragó

Tallers del Nord (RENFE)

Plaça Harry Walker

CAP Rio de Janeiro

Pavelló Valldaura

IES Sant Andreu

CEIP Santiago Rusiñol

Fàbrica Hispano Villiers

Fàbrica Harry Walker

Can Valent

Can Verdaguer

Anys

Segles

1500-1519

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

(1839-ara)

(anys setanta-ara)

Blocs de pisos

Cementiri

Les dues masies

on actualment hi ha

(princ. segle XVI-ara)

(princ. segle XVII-ara) (anys 1951-1973)

Hispano Villiers

Plaça Harry Walker (1999-ara) CAP Rio de Janeiro (1997-ara) IES Sant Andreu (1976-ara) CEIP Santiago Rusiñol (1979-ara) Pavelló Valldaura (1978-ara)

on actualment hi ha

(anys cinquanta1973)

Harry Walker

Les fàbriques

Les masies i el seu entorn

Can Valent

s’estudiaran

s’observaran i analitzaran

Can Verdaguer

La indústria (secundari)

L’agricultura (primari)

Els sectors econòmics tradicionals

pretén estudiar

De la Harry Walker a Can Dragó

(2005-ara)

El Corte Inglés

(2001-ara)

L’Heron City

I altres serveis: Parc de Bombers Sant Andreu Instituts de secundària...

(1990-ara)

Parc Esportiu de Can Dragó

on actualment hi ha

(1880-1964)

Els tallers del Nord i el seu entorn

s’estudiaran

Els serveis (terciari)

Activitats prèvies sobre l’itinerari

Esquema conceptual

Lloc:

Parada 1

Can Verdaguer. L’agricultura 1

Davant de can Verdaguer, al c/ Piferrer

Observa el teu entorn. Has de trobar dos edificis singulars que et semblin antics i que s’assemblin entre si.

Can ........................, abans

a) Quin tipus d’edifici creus que és? Marca amb una creu les respostes correctes.

una casa de camp una casa de pagès

una església una casa de muntanya

una masia una casa de poble

b) Identifica quina fotografia correspon a can Valent i quina a can Verdaguer. Posa el nom al peu de la foto. 2

Llegeix atentament una redacció que va escriure en Francesc, un fill dels masovers de can Verdaguer. Després observa el dibuix de la pàgina següent.

Els meus pares treballen com a masovers a la masia de can Verdaguer. Fan de pagesos i donen al seu propietari una part de les collites i dels diners que obtenen al mercat. Jo no el conec, però deu ser una persona important. La masia està al mig del camp, envoltada d’hortes, de vinya i d’arbres fruiters. Arriba fins a can Valent i fins als tallers dels ferrocarrils. Té tres plantes. A la primera planta, al costat dret, tenim la cuina. A l’altre costat hi ha una sala gran, que és el menjador de gala amb una taula de marbre que m’agrada molt. El celler, el rebost (que és el lloc on guardem els aliments que necessiten frescor) i el safareig es troben al fons de tot. Per arribar a la segona planta, hi ha unes escales. L’habitació dels meus pares és la més gran i al davant hi ha la dels meus germans, la dels meus avis i la meva. I a dalt de tot, a la tercera planta, hi ha les golfes que és on guardem el men jar que no necessita estar fresc. Aquí també guardem algunes eines del camp del meu pare, mobles vells dels avis i les meves joguines. Al darrere de la casa, hi ha el corral on estan les gallines i els conills, les dues mules, les arades, el carro, el safareig i el pou d’on traiem l’aigua. Els meus pares i avis tenen una parada al mercat de Sant Andreu de Palomar. Allí, i també als mercats del Born i de la Boqueria, venen els productes de la terra que ens sobren El que més m’agrada de la masia és el rellotge de sol que hi ha a la façana. Me’l miro sempre per saber quina hora és i si fa sol no falla mai. També m’estimo molt el lledoner del davant. Un cop hi va caure un llamp, però va resistir i fa molt bona ombra.

Aprenguem de Nou Barris

Can Verdaguer. L’agricultura

a) Tria d’aquesta llista les característiques que es corresponguin amb can Verdaguer.

és una casa unifamiliar té un pou d’aigua té piscina té habitacions

té balcons té un ascensor té xemeneia té rebost

és una casa gran té tres plantes té safareig té cuina

té terrat té golfes té horts té corral

b) A què es dedicava la família que vivia a can Verdaguer? .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. 3

Observa atentament el dibuix anterior. a) Digues què hi havia al voltant de les dues masies.

el camí de Sant Andreu a Horta un cementiri la serra de Collserola

camps de conreu i horts blocs de pisos cotxes i carrers

b) Quins indrets o quins nuclis de població se situaven a prop d’aquestes dues masies?

la ciutat de Barcelona Sant Andreu i Santa Eulàlia el Rec Comtal el castell de Torre Baró Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Can Verdaguer. L’agricultura c) Estaven can Verdaguer i can Valent ben situades? Per què? .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. 4

Observa el dibuix i compara’l amb l’actualitat que estàs veient. a) Digues tots els canvis que hi ha hagut. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. b) Avui dia, encara hi viu una família a can Verdaguer. Creus que fan de masovers? Per què? .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. c) Pensa possibles hipòtesis de per què can Verdaguer està en bon estat de conservació i can Valent no. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................

Llegeix atentament les conclusions següents: m Aquestes dues masies es van construir al costat d’un camí, a prop de l’aigua i d’un nucli poblat i estaven envoltades pels camps de conreu. m Els masovers es dedicaven bàsicament a l’agricultura i al comerç de productes d’horta per vendre al mercat local. m La masia era l’habitatge on vivien els masovers que conreaven la terra, però que no n’eren propietaris. Solia tenir golfes, celler, corral, rebost... Quines són les respostes més exactes respecte de can Valent i can Verdaguer?

La masia estava envoltada de terres de conreu, estava a prop de l’aigua i d’un camí que portava a un mercat local.

Les masies que hi ha a Barcelona continuen tenint la mateixa funció de sempre. La masia representava una explotació agrícola i ramadera. Les masies solien estar a prop dels cementiris.

Aprenguem de Nou Barris

Lloc:

Parada 2

La fàbrica Harry Walker. La indústria 1

Plaça de Harry Walker

Observa el teu entorn i fixa’t en l’espai que tens al davant. a) Busca cinc elements decoratius i de mobiliari urbà i apunta’ls. .................................................................................. .................................................................................. .................................................................................. .................................................................................. .................................................................................. .................................................................................. .................................................................................. b) Observa les persones que hi ha en aquest espai i digues què fan.

llegir jugar xerrar

treballar en una fàbrica muntar motors de cotxes i motos altres …....................................

passejar comprar

c) Quins espais a les ciutats tenen aquests elements i permeten fer aquestes activitats? .............................................................................................................................................................................. 2

Observa el plànol següent: a) Col·loca sobre el plànol el nom dels carrers que falten i que envolten l’illa. b) Identifica i col·loca en el plànol el número de cadascun dels equipaments públics que hi ha a la plaça. Escriu en el full l’activitat que realitzen.

Equipament

Activitat

1. CAP Rio de Janeiro

..............................................................................

2. CEIP Santiago Rusiñol

..............................................................................

3. IES Sant Andreu

..............................................................................

4. Pavelló Municipal Valldaura

.............................................................................. Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

La fàbrica Harry Walker. La indústria 3

Observa el dibuix, fa referència al que hi havia abans de ser plaça i de la construcció dels equipaments.

Escolta amb atenció aquest diàleg entre un antic treballador de la fàbrica Harry Walker i els seus dos néts, el Ferran i l’Anna. L’Anna i el Ferran se’n van a dormir i demanen al seu avi que els acompanyi perquè els expliqui històries de quan ell era jove. L’avi sempre en té a punt alguna de molt interessant. Anna: Avi, torna a explicar-nos la història de la Harry Walker. Avi: Bé. Cap als anys cinquanta es va traslladar una fàbrica des de Sants al barri de Prosperitat que es deia Harry Walker. Anna: I què feia? Avi: Gats hidràulics per aixecar els cotxes, pistoles de benzina per netejar els motors i sortidors de benzina per a les gasolineres. Ferran: Però no hi havia dues fàbriques? Avi: Sí, també hi havia la Hispano Villiers, que feia motors per als cotxes anomenats biscuters i per a les motos. Al llarg del passeig Valldaura hi havia altres fàbriques i tallers més petits. Anna: I per què va venir aquí la Harry Walker? Avi: Perquè els terrenys eren més grans i més barats. A més, el barri havia de ser un polígon industrial. Ferran: Per què ara ja no hi són les fàbriques al barri? Avi: Perquè les dues fàbriques van marxar de Barcelona i la planificació va canviar, en comptes de fàbriques es van fer pisos, escoles, equipaments, places. Anna: I a on van anar? Avi: Als pobles del voltant. Anna: Als pobles del voltant? I per què no es van quedar aquí?

Aprenguem de Nou Barris

La fàbrica Harry Walker. La indústria Avi: Perquè com passava a d’altres barris de Barcelona, moltes fàbriques van decidir marxar per poder créixer i modernitzar-se. A més, aquí els veïns i veïnes van començar a queixar-se dels fums i de les males olors que sortien de les fàbriques. Anna/Ferran: Aaaaah! Ferran: I és veritat que hi va haver una vaga molt gran? Avi: Sí. A finals del 1970, molts treballadors ens vam tancar a la fàbrica perquè havien acomiadat alguns companys. Humm! Va ser una vaga molt especial aquella. Sabeu? S’hi van afegir treballadors d’altres fàbriques d’Espanya. Fins i tot de la Solex de Torí, d’Itàlia. Quants records... Finalment, vam guanyar. Ferran: I què us van donar? Avi: Donar? Els van readmetre a tots i ens van pagar els dies de vaga. Et sembla poc? Anna/Ferran: Humm! Mare: Apa, nens, a dormir que ja és molt tard. Un altre dia l’avi ja us acabarà d’explicar la història de la Harry Walker o d’altres que tant us agraden. Anna/Ferran: Bona nit, mare; bona nit, avi! Pensa i digues per què es van poder construir tots els equipaments públics.

Perquè hi havia un descampat. Perquè les dues fàbriques que hi havia van desaparèixer i es va destinar el sòl a ús públic. Perquè hi havia un parc. Perquè hi havia una masia amb terrenys de conreu al voltant. 5

Classifica i posa el nom de les següents imatges segons pertanyin a la Harry Walker o la Hispano Villiers

a) La Harry Walker es dedicava a fer accessoris i recanvis per a tallers de cotxes i benzineres.

b) La Hispano Villiers es dedicava a fer petits motors per a motocicletes i d’altres màquines.

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

La fàbrica Harry Walker. La indústria 6

Observa de nou el dibuix de les dues fàbriques. a) Digues quines de les següents característiques tenien.

Eren sorolloses, contaminants, petites i ecològiques. Eren sorolloses, contaminants, àmplies i donaven feina a molta gent. Eren sorolloses, contaminants, àmplies i d’estil modernista. b) Marca sobre el dibuix els elements que t’ho han fet pensar. 7

Per què la fàbrica Harry Walker es va traslladar de Sants cap aquí?

Perquè aquí hi havia terrenys grans i barats. Perquè era un lloc tranquil. Perquè hi havia camps de conreu al voltant. Perquè estava ben comunicada amb la resta de Barcelona. 8

Per què van marxar?

Perquè com en altres llocs de Barcelona, moltes fàbriques van decidir marxar als pobles dels voltants per poder créixer i modernitzar-se.

Perquè els seus productes ja no es venien. Perquè les façanes no agradaven als veïns i veïnes. Perquè els fums i els sorolls generaven inconvenients al veïnat.

Llegeix atentament les conclusions següents: m S’ha produït un canvi dels usos del sòl: s’ha passat d’un sòl d’ús industrial a un d’ús per a equipaments i serveis. m La Harry Walker feia accessoris i recanvis per a cotxes, aparells per a estacions de servei i equips de rec per aspersió; la Hispano Villiers fabricava motors, bombes d’aigua… m Les fàbriques que hi havia a Barcelona necessitaven més espai per modernitzar-se i per això s’inicia un procés de trasllat als municipis dels voltants de la ciutat. Quines són les respostes més exactes respecte a les dues fàbriques que hi havia a la plaça de Harry Walker?

Els terrenys de les dues fàbriques s’han destinat a construir habitatges. Les indústries tendeixen a ubicar-se fora dels nuclis urbans. La Harry Walker era una fàbrica dedicada a la destil·lació de petroli. Les dues fàbriques es dedicaven al sector de l’automoció.

Aprenguem de Nou Barris

Lloc:

Parada 3, part 1

Parc Esportiu de Can Dragó. Els serveis

Edifici palestra 1

Pg. Valldaura / Andreu Nin

Llac Can Dragó

Observa les persones que es troben dins i fora de les instal·lacions des de la cantonada del passeig Valldaura amb el passeig d’Andreu Nin i al llarg d’aquest carrer. a) Digues quines activitats esportives es fan a dins i a fora del recinte. Activitats que es fan a dins:.................................................................................................. .......................................................................................................................................... Activitats que es fan a fora:.................................................................................................. .......................................................................................................................................... b) Quin tipus d’instal·lació és? .............................................................................................................................................................................. c) D’on creus que procedeix el nom de Can Dragó?

Era una zona on hi havia dracs i dragons. Era el nom d’una masia que hi havia a prop. Està dedicat a la constel·lació del mateix nom. Camina fins al carrer Rosselló i Porcel, davant la palestra 2

Observa el plànol següent:

4 Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Parc Esportiu de Can Dragó. Els serveis a) Posa al plànol anterior el número de les zones del Parc Esportiu que falten. 1. palestra (pista d’atletisme i gimnàs)

5. jardí de dels Aurigues Olímpics

2. piscines

6. camp de futbol

3. llac

7. parc exterior

4. golf b) Llegeix aquesta llista d’activitats i posa el número de la zona on es practiquen. salt de tanques

caminar

ciclisme

aeròbic

ping-pong

futbol

natació

bàsquet

fúting

c) De la llista anterior, quines de les activitats són gratuïtes? .............................................................................................................................................................................. 3

El Parc Esportiu de Can Dragó es va acabar als voltants de 1992. a) Quin gran esdeveniment creus que el va activar? .............................................................................................................................................................................. b) El Parc Esportiu de Can Dragó es va poder construir en aquests terrenys.

Perquè les masies properes van vendre les terres de conreu. Perquè hi havia unes instal·lacions que van desaparèixer. Revisa la teva resposta al final de la parada 4

Observa el plànol anterior. a) Marca els carrers següents: a) Rosselló i Porcel

d) Meridiana

b) passeig Valldaura

f) Pintor Alsamora

c) Andreu Nin

g) Rio de Janeiro

b) A partir del que has treballat en aquesta activitat digues quina és la resposta adequada.

El Parc Esportiu de Can Dragó és creuat per l’avinguda Meridiana. El Parc Esportiu de Can Dragó és creuat per l’avinguda Rio de Janeiro. El Parc Esportiu de Can Dragó és un espai rectangular molt allargat que es troba situat entre l’avinguda Meridiana i el passeig d’Andreu Nin, i dividit en tres sectors.

Aprenguem de Nou Barris

Lloc:

Parada 3, part 2

Parc Esportiu de Can Dragó. Els serveis

Interior edifici piscines

Piscines Can Dragó 1

Després de la visita i de l’explicació sobre les normes de seguretat i higiene, contesta les preguntes següents: a) Llegeix les afirmacions següents i posa una V si són veritat o una F si són falses. Cal nedar pel carril del mig per evitar topades amb altres usuaris. No es pot córrer per la platja de la piscina. És obligatori portar casquet de bany a la piscina. No cal dutxar-se després d’haver utilitzat olis o cremes. Cal dutxar-se abans d’entrar a la piscina per primer cop. Només podem menjar entrepans a la vora de la piscina. Està permès afaitar-se, depilar-se, tenyir-se, etc., dins el recinte de les dutxes. No podem entrar al recinte de la piscina amb roba de carrer. Està prohibit dur sabatilles de goma al recinte de la piscina. Abans de banyar-nos, és recomanable consultar el metge si patim infeccions a la vista o a la pell. Cal anar amb calçat de carrer a la zona de platja. Per les grans dimensions de les piscines és obligatori tenir socorristes. La piscina ha de tenir una farmaciola amb material suficient. S’admeten els animals domèstics. Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Parc Esportiu de Can Dragó. Els serveis b) Com es controla la qualitat de l’aigua de la piscina? Posa una X on calgui.

Controlant la temperatura. Afegint colorant blau a l’aigua. Controlant automàticament la quantitat de clor. No entrant al recinte de la piscina amb roba de carrer. Fent controls dels PH per part del personal de manteniment. Perfumant l’aigua. Utilitzant filtres per netejar l’aigua. Salant l’aigua. c) Què passa si hi ha una mancança o un excés dels productes químics a l‘aigua de les piscines? Posa una X on calgui.

Es truca als bombers. Es buida automàticament tota l’aigua de la piscina. Es procedeix a evacuar els banyistes. Si hi ha excés de productes, s’espera que els nivells tornin a la normalitat. Si manquen, se subministren automàticament.

Llegeix atentament les conclusions següents: m Al Parc Esportiu de Can Dragó es poden practicar una gran diversitat d’esports, individuals i col·lectius, tant a dins com a fora de les seves instal·lacions. m El Parc Esportiu de Can Dragó es va construir aprofitant l’impuls que va suposar la decisió que Barcelona fos seu dels Jocs Olímpics del 1992. m La seguretat i la higiene en l’ús de les piscines és una de les prioritats dels responsables de les instal·lacions. Quines són les respostes més exactes respecte de les instal·lacions del Parc Esportiu de Can dragó?

El Parc Esportiu de Can Dragó va ser seu olímpica a Barcelona 1992. El Parc promociona la pràctica de l’esport als barris. Tots els usuaris i usuàries del Parc competeixen al més alt nivell internacional. La pràctica de l’esport ha de ser responsable i ha de seguir uns mínims hàbits de seguretat, salut i higiene.

Aprenguem de Nou Barris

Lloc:

Parada 4

Els tallers del Nord/RENFE. Els serveis 1

Observa en el plànol que on ara hi ha el Parc Esportiu de Can Dragó abans hi havia els tallers del ferrocarril del Nord/ RENFE. Consideres que eren unes instal·lacions grans o petites? Justifica la resposta.

Av. Meridiana / Rosselló i Porcel

Plànol tallers 1967

........................................................................ ........................................................................ ........................................................................ ........................................................................ ........................................................................ tallers del ferrocarril ........................................................................ .................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................. 2

Observa el dibuix i les fotografies dels tallers. A continuació, llegeix atentament el diari d’en Josep, un aprenent de mecànic, on descriu alguns dels seus records del dia 22 de juliol de l’any 1910.

Tallers vistos des de la via en direcció a Barcelona

Tallers exterior

Tallers interior 1945 Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Els tallers del Nord/RENFE. Els serveis Diari “Avui ha arribat una locomotora (de vapor) amb l’eix davanter torçat perquè prop de Puigcerdà hi ha hagut un descarrilament. Com que se’ns han acabat algunes peces de recanvi necessàries, hem hagut de demanar-les a la Maquinista Terrestre i Marítima de la Barceloneta. Sort que en tenien i podrem reparar la locomotora aviat.” a) Digues a què es devien dedicar aquestes instal·lacions.

Cotxeres per guardar trens. Estació de tren.

Tallers de reparació de locomotores. Fàbrica de construcció de trens.

b) Enumera detalls del dibuix, de les fotografies i del text que t’han fet decidir per la resposta anterior. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. 3

Pinta al plànol anterior la línia de tren que hi apareix (Barcelona-Puigcerdà). Per què creus que es van construir cap al 1880 els tallers de ferrocarril en aquest lloc?

Passava el tren i es disposava dels terrenys. Passava el camí de Sant Andreu a Horta. Era un lloc tranquil i pla. Els masovers ho van demanar. 4

Observa el dibuix que tens a continuació i compara’l amb l’anterior.

Aprenguem de Nou Barris

Els tallers del Nord/RENFE. Els serveis a) Descriu els quatre canvis més importants que pots observar. En lloc dels tallers ara hi ha .................................................................................................................... En lloc de les vies de tren hi ha .............................................................................................................. Les vies passen per .................................................................................................................................... Les locomotores de vapor s’han transformat ...................................................................................... b) A partir d’aquesta observació, pots deduir les causes que van fer desaparèixer els tallers de RENFE?

Perquè les vies de tren han desaparegut. Perquè els tallers no es van modernitzar per reparar les noves locomotores elèctriques. Perquè calia construir el Parc Esportiu de Can Dragó. Perquè les vies se soterren per construir a sobre la Meridiana i disposar així de dues vies de comunicació.

Llegeix atentament les conclusions següents: m Els antics tallers de RENFE ocupaven aproximadament l’extensió on actualment està situat el Parc Esportiu de Can Dragó. m Als tallers de RENFE es reparaven locomotores de vapor i material ferroviari. m Els tallers de RENFE van desaparèixer a conseqüència del soterrament de les vies i la introducció de les noves locomotores elèctriques. Quines són les respostes més exactes respecte dels tallers de RENFE?

Els tallers de RENFE ocupaven tota l’extensió de l’actual barri de Porta. Els tallers de RENFE no feien ni muntaven locomotores de vapor, tan sols les reparaven, quan s’avariaven.

L’aparició de les locomotores elèctriques va permetre el soterrament de les vies del tren, perquè amb les locomotores de vapor era impossible.

A causa dels fums i dels sorolls que produïen els tallers es va prendre la decisió de traslladar-los fora de Barcelona.

Recorda la pregunta 3b de la parada 3 (pàgina 32). Quina és la resposta correcta?

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Lloc:

Parada 5

c/ Pintor Alsamora / Andreu Nin

Heron City. Els serveis

(banda mar / Besòs)

Heron City exterior

Heron City interior

Observa l’exterior i l’interior de l’edifici de l’Heron City. a) Omple els apartats del quadre següent: FORA

DINS

Colors que dominen

Formes i línies

Dimensions i volums

Elements d’atracció del públic Activitats relacionades amb l’Heron City

Entra dins l’Heron City b) L’Heron City és un edifici dissenyat cap a l’interior. Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Digues-ne el motiu. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................

Aprenguem de Nou Barris

Heron City. Els serveis 2

Gimcana per l’interior de l’Heron City. a) Feu grups de 4-5 i aneu cada grup a una zona diferent del recinte. Observeu els establiments comercials que trobeu i anoteu en l’espai en blanc que teniu a continuació els tipus d’activitats a les quals creieu que es dediquen aquests establiments. Quan acabeu torneu al punt de trobada i feu una posada en comú amb els companys per tal d’elaborar una llista conjunta de les activitats que han trobat tots els grups. – OBSERVACIÓ DEL GRUP: .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. – LLISTA CONJUNTA D’ACTIVITATS: ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ b) A partir dels establiments observats, quin tipus de centre és l’Heron City?

cultural esportiu parc d’atraccions

comercial de lleure educatiu

c) Quin tipus de públic pot venir majoritàriament a l’Heron City en les següents activitats?

L’oci i l’entreteniment La restauració (bars, cafeteries, restaurants…) L’estètica i la imatge del cos La venda de productes Els caixers automàtics Les activitats gratuïtes

Infants

Joves

Famílies

Gent gran

d) Aquest tipus de centre amb establiments semblants es pot trobar a les grans ciutats del món com Londres, París i Nova York. Coneixes alguna paraula que defineixi aquesta forma de consumir de la mateixa manera arreu? Tria-la.

uniformitat diversitat

singularitat globalització Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Heron City. Els serveis 3

Observa el plànol següent:

Heron City

a) Assenyala quins mitjans de transport permeten arribar a l’Heron City.

metro tren: RENFE

tramvia moto

cotxe a peu

bicicleta avió

vaixell autobús

b) Pinta els principals vials que permeten arribar a l’Heron City des de llocs llunyans.

Llegeix atentament les conclusions següents: m El disseny exterior de l’edifici és força auster, tot al contrari que l’interior, que és molt atraient. És un edifici que està dissenyat cap a l’interior perquè tota l’activitat de lleure i comercial es desenvolupa dins del conjunt arquitectònic. m L’Heron City és un centre lúdic amb una gran diversitat d’establiments que s’adreça a tota mena de públic i que respon a un model de consum globalitzat. m L’Heron City està ubicat en una zona de fàcil accés, gràcies als diversos mitjans de transport individuals i col·lectius que hi arriben. Quines són les respostes més exactes respecte de l’Heron City?

És una zona ben comunicada i de fàcil accés tant a peu com amb mitjans de transport. És una zona d’alt interès històric per les dues masies que hi ha a prop. És una zona amb un gran futur industrial gràcies a la gran disponibilitat de sòl. És un edifici dissenyat cap a l’interior perquè tota l’activitat lúdica i comercial es pretén que es desenvolupi dins del conjunt arquitectònic.

Aprenguem de Nou Barris

Autoavaluació 1

Tria quins d’aquests espais es trobaven a la masia de can Verdaguer quan hi vivia la familia d’en Francesc.

piscina golfes menjador corral celler cuina rebost ascensor

Actualment la masia de can Verdaguer és…

A l’itinerari s’ha parlat d’unes fàbriques que ja no existeixen. Podries dir com es deien?

una explotació agrícola un cementiri una casa unifamiliar tallers de RENFE Heron City Hispano Villiers CEIP Santiago Rusiñol Harry Walker General Motors

En el mateix espai en què hi havia les fàbriques, què hi ha actualment?

l’avinguda Meridiana una plaça una masia amb conreu un centre lúdic una estació de tren un pavelló esportiu dos centres educatius un servei de salut

Digues dos aspectes que estiguin relacionats amb l’origen del Parc Esportiu de Can Dragó. 1. .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... 2. .......................................................................................................................................................................... ..........................................................................................................................................................................

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Autoavaluació 6

Llegeix i omple el text següent sobre els tallers de RENFE. Els tallers de RENFE es dedicaven a reparar ........................................... i material ferroviari. La desaparició dels tallers és conseqüència de la introducció dels .......................................... i el ....................................... de les vies per la construcció de ...............................................

Pots situar per ordre cronològic la construcció dels espais següents? Ordena’ls del més antic al més nou. ........ Parc Esportiu de Can Dragó ........ tallers de ferrocarril ........ can Verdaguer ........ Heron City ........ plaça de Harry Walker

Completa la llista de tots els serveis i equipaments que hi ha a les tres zones següents. Als voltants de les masies de can Verdaguer i can Valent: • IES Valldemossa • IES Flos i Calcat • IES Meridiana • Parc de bombers • ............................................................................ A la plaça de Harry Walker: • IES Sant Andreu • ............................................................................ • ............................................................................ • ............................................................................ Als terrenys dels antics tallers del Nord/RENFE: • El Corte Inglés • ............................................................................ • ............................................................................

Assenyala els motius que han permès l’existència de tants equipaments i serveis en aquesta zona.

Perquè hi havia molts terrenys disponibles provinents dels terrenys agraris i industrials. Perquè al voltant del cementiri no es poden construir pisos, ja que ningú els compraria. Perquè l’Ajuntament elabora plans urbanístics que destinen aquesta zona a equipaments i serveis. Perquè és una zona ben comunicada.

De tots els indrets visitats tria aquell que t’hagi interessat més i digues el perquè. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................

Aprenguem de Nou Barris

Activitats complementĂ ries dâ&#x20AC;&#x2122;aula

nformació

1. Can Verdaguer, can Valent, el camí de Piferrer

questes masies, com totes les altres de Catalunya, eren cases de pagès aïllades i situades enmig dels camps de conreu i dels boscos que explotaven. Hi acostumava a viure una sola família, els anomenats masovers, que donaven una part de la collita i dels diners que guanyaven al propietari. L’edificació de moltes de les masies responia al model tradicional de teulada de dues aigües amb un cos central més elevat. Freqüentment, tenien tres plantes: a la primera, la cuina, el menjador, els rebost i el celler; a la segona, els dormitoris, i a la tercera, les golfes, on es guardaven els productes que calia conservar secs. La casa disposava, a més, d’espais complementaris relacionats amb l’explotació rural que s’hi practicava: quadres i corrals per al bestiar i garatges per als carros i les eines de llaurar la terra. Es combinaven l’explotació agrària de productes de secà i de regadiu i la ramadera i els animals de corral. Els masovers venien als mercats propers el bestiar o els productes dels conreus que els sobraven. Fins als anys cinquanta i part dels seixanta del segle XX, el territori de l’actual districte de Nou Barris apareixia en bona part buit d’edificacions i de carrers. El món agrari i la vida de les masies encara hi era molt present. Algunes d’aquestes masies se situaven a prop de l’antic camí de Sant Andreu a Horta i al llarg de les rieres que baixaven de Collserola fins al Besòs o a la riera d’Horta. Es tractava d’una zona amb aigua subterrània abundant que podia ser aprofitada. Entre d’altres, es poden destacar can Borràs, can Verdaguer, can Valent, can Dragó, can Solà, can Basté i can Sitjar. De totes aquestes, només resten dempeus can Basté, can Verdaguer i can Valent. Nosaltres en aquest itinerari ens centrem en can Verdaguer i can Valent, situades al costat de l’actual carrer de Piferrer. Aquest carrer havia format part de l’única via d’enllaç entre Sant Andreu i Horta fins a finals del segle XIX. Anava des de la plaça Orfila, a Sant Andreu, fins a la plaça de Santes Creus, a Horta. Les masies de can Verdaguer i can Valent es veien afavorides per la seva proximitat al camí de Piferrer, que facilitava els desplaçaments a Sant Andreu, on venien els productes d’horta que conreaven. Les dues masies són les construccions més antigues de la zona i ens ajuden a imaginar un paisatge agrari i plenament rural. Can Verdaguer data del segle XVII i estava envoltada de terrenys de conreu de secà i horta que arribaven fins a l’actual avinguda Meridiana. Fins al 1987 bona part dels productes que la família Samsó i Montagut conreava es venien al mercat de Sant Andreu, situat molt a prop del vell camí Sant Andreu-Horta. L’edifici, amb la coneguda estructura basilical, consta de planta i pis amb quatre habitacions i golfes. Una gran sala central presideix la planta i el primer pis. A baix hi ha la cuina amb llar de foc i una llarga taula al mig. També es conserven els corrals. L’antiguitat de can Valent es remunta com a mínim al segle XVI; es troba en estat d’abandonament i amenaça d’enrunar-se, la teulada és enfonsada. Ja fa anys, les activitats agrícoles que s’hi van desenvolupar van estar relacionades amb la jardineria; posteriorment va acollir el magatzem i centre administratiu d’una empresa constructora. Actualment, és de propietat municipal. Totes dues masies estan incloses en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona.

Aprenguem de Nou Barris

ctivitats

Can Verdaguer, can Valent, el camí de Piferrer

1. Comprensió lectora 1.1 Què és una masia? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 1.2 Fins a quina dècada el món agrari i la vida de les masies encara era molt present a Nou Barris? ........................................................................................................................................................................................ 1.3 Quines masies es conserven de les que se situaven prop del camí d’Horta a Sant Andreu? ........................................................................................................................................................................................ 1.4 Entre quines dues places tenia el seu recorregut el camí de Sant Andreu a Horta? ........................................................................................................................................................................................ 1.5 Quina és més antiga, can Valent o can Verdaguer? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

2. Explicació 2.1 Quins factors afavorien les masies de can Valent i can Verdaguer? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 2.2 Digues una raó que expliqui per què can Verdaguer es conserva en bon estat i can Valent està mig enrunada. ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

3. Relació text–itinerari 3.1 Què et suggereix la contemplació de dues masies com aquestes enmig d’un nucli urbà habitat? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

nformació

2. La Harry Walker

a plaça de Harry Walker es troba a l’illa formada pel passeig de Valldaura, l’avinguda de Rio de Janeiro i els carrers Sant Francesc Xavier, Badosa i Baltasar Gracián. A finals dels anys cinquanta i fins als setanta, aquests terrenys eren ocupats per dues importants fàbriques: Autoaccesorios Harry Walker SA i Hispano Villiers SA, posteriorment coneguda com a Hispanomotor SA. La Hispano Villiers SA va ser fundada el 1951. El 1954 va aparèixer el motor que equiparia la majoria de microcotxes, motocarros i alguna motocicleta de l’època a Barcelona. Entre d’altres, cal destacar el microcotxe Biscuter. Amb l’aparició del SEAT 600, l’era dels microcotxes va finalitzar i la Hispano Villiers SA es va transformar en Hispanomotor SA, dedicada a fabricar bombes d’aigua i motors industrials. La Harry Walker era una empresa de construcció d’accessoris i recanvis per a automòbils, eines i aparells auxiliars per a tallers de reparació i aparells per a estacions de servei i equips de reg per aspersió. Disposava de les instal·lacions pròpies d’aquesta mena de fàbriques: tallers de forja i soldadura, naus per a premsa, pintura i mecanització i magatzems de material i peces fabricades. Fins al 1957 la Harry Walker ocupava uns terrenys al carrer Galileu, 47, a tocar de la plaça de Sants. A partir d’aquesta data es va traslladar al passeig de Valldaura. A finals de la dècada dels cinquanta, la indústria espanyola, catalana i, sens dubte, la barcelonina començaven a millorar després de la llarga postguerra iniciada el 1939. Les noves expectatives econòmiques probablement van animar la direcció de l’empresa a ampliar la producció i traslladar la fàbrica a un indret amb terrenys més amplis i barats que els de Sants. Aquestes condicions les complia la barriada de Prosperitat. La propera obertura de la Meridiana i la remodelació del passeig de Valldaura asseguraven unes bones comunicacions. A més, l’indret i la rodalia estaven destinats a la localització de fàbriques, com a extensió dels polígons industrials de Sant Andreu. A partir de 1973 la fàbrica Harry Walker va començar a traslladar-se a Sant Andreu de la Barca. Probablement van ser dues les causes. La primera, aquesta fàbrica va seguir el mateix procés que moltes altres en abandonar Barcelona perquè a la ciutat s’estava produint un increment de les zones destinades a habitatges i també calien espais per a equipaments i zones verdes. Les fàbriques marxaven als polígons industrials de la rodalia de Barcelona, on podien disposar de les grans extensions de terreny que necessitaven. La segona, els veïns i veïnes dels carrers propers es queixaven dels fums que sortien de la xemeneia de fosa i dels sorolls dels extractors de la fàbrica i reivindicaven el seu tancament o trasllat. Al llarg de la primera meitat de la dècada dels setanta del segle XX, la Harry Walker va protagonitzar un fet destacat en la recent història de Nou Barris: la vaga dels treballadors de la fàbrica de desembre de 1970 a febrer de 1971. Va suposar una fita en la lluita per la millora de les condicions laborals dels treballadors. Els empleats de la fàbrica van iniciar el seu moviment reivindicatiu a la tardor de 1970 ja que la inflació augmentava constantment i els salaris ho feien a un nivell molt inferior. Després de dos mesos i amb la solidaritat dels treballadors d’altres grans empreses, els treballadors van aconseguir que l’empresa acceptés les seves reivindicacions. Posteriorment cal destacar la lluita veïnal per aconseguir que els terrenys de l’antiga fàbrica, un cop traslladada fora de Barcelona, fossin destinats a equipaments urbans. L’octubre de 1976 era inaugurat un institut d’ensenyament, el primer de tota la zona, en terrenys guanyats a la Harry Walker. És l’actual IES Sant Andreu. La major part de l’illa seria posteriorment dedicada també a altres equipaments com el CEIP Santiago Rusiñol o la mateixa plaça que recorda el nom de la fàbrica Harry Walker.

Aprenguem de Nou Barris

ctivitats

La Harry Walker

1. Comprensió lectora 1.1 Quines fàbriques van ocupar els terrenys de l’illa de la plaça Harry Walker? ........................................................................................................................................................................................ 1.2 En què consistia la producció industrial de la Harry Walker? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 1.3 Quants anys va estar situada l’empresa Autoaccesorios Harry Walker SA al costat del passeig de Valldaura? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 1.4 Quina era la producció industrial de la Hispano Villiers SA? ........................................................................................................................................................................................ 1.5 Quin va ser el primer equipament públic que es va situar a l’illa de la plaça Harry Walker? ........................................................................................................................................................................................

2. Explicació 2.1 Escriu una llista de causes per les quals la Harry Walker es va situar al costat del passeig de Valldaura. • .................................................................................................................................................................................... • .................................................................................................................................................................................... • .................................................................................................................................................................................... • .................................................................................................................................................................................... 2.2 Fes el mateix amb les causes per les quals es va traslladar a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

3. Relació text–itinerari 3.1 Comenta aquesta frase: “A Barcelona la sortida de les fàbriques de la ciutat ha permès en moltes ocasions la instal·lació en els antics terrenys industrials d’equipaments urbans”. Digues fins a quin punt és certa a partir de l’exemple que hem estudiat en aquesta parada. ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

nformació

3. Els tallers del Nord/RENFE

’any 1880 es van inaugurar uns tallers dedicats al manteniment i reparació de locomotores a vapor que ocupaven una part del barri de Porta. En el moment de la seva inauguració, els terrenys estaven limitats per l’actual carrer Rosselló i Porcel –abans també c/ Garrofers– (nord), el torrent de Can Piquer (sud), la línia ferroviària que resseguia la futura avinguda Meridiana (est) i l’avinguda Rio de Janeiro (oest). Pertanyien a la companyia Caminos de Hierro del Norte de España. Els tallers estaven formats per un dipòsit de locomotores, un magatzem amb peces de recanvi i unes petites naus adossades dedicades a la reparació, el repintat, el manteniment, la neteja i el desballestament de locomotores. El primer terç del segle XX els tallers del Nord es van convertir en un important centre econòmic de Sant Andreu de Palomar. A finals de 1909, es va inaugurar un baixador de passatgers en I’encreuament amb la rambla de Santa Eulàlia (actual pg. Fabra i Puig). Amb els anys els tallers van duplicar la seva superfície. Al nord els tallers limitaven amb la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera (actual pg. Valldaura) que tenia un pont per travessar sobre les vies del ferrocarril, conegut com el “pont del Dragó”. Els bombardejos de la Guerra Civil van destrossar part del material mòbil. A la postguerra moltes locomotores no es van poder recuperar, i faltaven peces de recanvi i els salaris dels treballadors eren molt baixos. L’any 1941 es va crear la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE), que va unificar les companyies ferroviàries espanyoles de via ampla en una de sola. AIs anys 50 hi va haver una certa recuperació econòmica. Hi ha peces de recanvi i milloren les condicions laborals i salarials dels treballadors. A més, es van començar a desballestar locomotores de vapor per I’increment de la tracció elèctrica. A partir dels anys seixanta, els tallers de RENFE van patir una decadència per dos motius: m A Barcelona es tendeix a recuperar el sòl per destinar-lo a habitatges i equipaments. m Es deixen de reparar locomotores a vapor perquè la gran majoria eren elèctriques. La urbanització de I’avinguda Meridiana a Sant Andreu i Nou Barris va soterrar la línia ferroviària i el baixador de Sant Andreu Arenal. L’any 1964, els tallers del Nord es van tancar i abandonar. Durant els anys setanta i vuitanta es van anar enderrocant de mica en mica. Més tard, en aquests terrenys es va construir el Parc Esportiu de Can Dragó, els IES Meridiana, Valldemossa i Flos i Calcat, el parc de bombers, habitatges i centres comercials com és el cas de l’Heron City i El Corte Inglés.

Aprenguem de Nou Barris

ctivitats

Els tallers del Nord/RENFE

1. Comprensió lectora 1.1 Quin any es van inaugurar els tallers del Nord i a què es van dedicar? ........................................................................................................................................................................................ 1.2 Amb quins carrers limitaven els tallers del Nord quan foren construïts? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 1.3 Per quines dependències estaven formats els tallers? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 1.4 Per quins dos motius, a partir dels anys seixanta, els tallers de RENFE van entrar en decadència? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 1.5 Què hi ha construït en els terrenys que ocupaven els tallers? ........................................................................................................................................................................................

2. Explicació 2.1 Explica en quins aspectes van notar els tallers una situació econòmica millor als anys cinquanta i no a la postguerra. ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 2.2 Per què creus que els tallers del Nord van duplicar la seva superfície? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

3. Relació text-itinerari 3.1 Quina ha estat l’evolució dels terrenys dels tallers des del seu tancament fins a l’actualitat? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

nformació

4. L’avinguda Meridiana a Nou Barris

mitjan segle XIX s’aprovà el pla d’eixamplament de la ciutat de Barcelona elaborat per l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà. Aquest projecte es basava en una trama de carrers rectes que formaven illes quadrades d’habitatges. Hi destacaven cinc grans vies; una era l’avinguda Meridiana, que s’orientava cap a una de les sortides naturals de la ciutat. Se la va anomenar així perquè el seu traçat nordsud segueix la línia imaginària d’un meridià terrestre. Per diverses raons, la seva construcció va ser molt lenta i en un principi només es va urbanitzar entre el Clot i la plaça de les Glòries. En el territori de Nou Barris, el paisatge del que seria I’avinguda estava format per les vies del ferrocarril del Nord, els seus tallers, el baixador, camps de conreu i masies. Aquesta imatge es va mantenir així fins als anys cinquanta. A partir dels anys cinquanta del segle XX, es va recuperar la idea d’urbanitzar I’avinguda Meridiana, però com una autopista urbana. Cap al 1967 ja s’havia acabat de construir. Els efectes que va produir foren: m La substitució de la carretera de Ribes com a via principal vers el Vallès. m El soterrament de la línia del ferrocarril. m La construcció de grans blocs d’habitatges per la forta immigració i per la voluntat municipal d’atorgar a l’avinguda un caràcter urbà de gran ciutat que no tenia fins aleshores. m Contaminació atmosfèrica i acústica per la gran quantitat de vehicles de motor. m Degradació del paisatge. m Interrupció dels carrers que connectaven les barriades que travessava. m El 1984 marcaria els límits entre els actuals districtes de Nou Barris i Sant Andreu. Als voltants de 1990 es va construir el Parc Esportiu de Can Dragó i va millorar la urbanització de la zona. L’avinguda ha perdut bona part de l’efecte barrera que tenia fins aleshores. Això es va aconseguir gràcies a tres raons: m Es van instal·lar semàfors que permeten als vianants creuar de Nou Barris a Sant Andreu. m L’obertura de nous carrers connectats a la Meridiana fa possible el trànsit amb vehicles d’un districte a l’altre. Com a exemple, l’avinguda de Rio de Janeiro permet l’accés a la pròpia Meridiana o al passeig de Santa Coloma. m A més, s’han enjardinat i condicionat els contorns per a millorar la integració de l’antiga via ràpida en l’entorn urbà.

Aprenguem de Nou Barris

ctivitats

L’avinguda Meridiana a Nou Barris

1. Comprensió lectora 1.1 Quin enginyer i urbanista va idear la construcció de l’avinguda Meridiana i en quina època? ........................................................................................................................................................................................ 1.2 Què hi havia en aquell territori de Nou Barris abans d’urbanitzar l’avinguda Meridiana? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 1.3 En quina època es van acabar les obres de construcció de l’avinguda Meridiana? ........................................................................................................................................................................................ 1.4 Digues tres efectes que va produir la construcció de l’avinguda Meridiana. ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 1.5 Enumera dues raons per les quals l’avinguda Meridiana és més transitable ara. ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

2. Explicació 2.1 Abans de la urbanització de l’avinguda Meridiana hi havia alguna via de comunicació important a la zona que no fos el ferrocarril? ........................................................................................................................................................................................ 2.2 Per què l’avinguda Meridiana es diu així? Busca un altre exemple a Barcelona de nom de carrer relacionat amb les línies imaginàries de la Terra. ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

3. Relació text-itinerari 3.1 Relaciona la història de l’espai que ocupa l’avinguda Meridiana amb els mitjans de transport que hi ha en aquest indret. ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

nformació

5. Parc Esportiu de Can Dragó

l Parc Esportiu de Can Dragó és una important zona esportiva i d’oci del districte de Nou Barris i de la ciutat de Barcelona. Està format per diferents instal·lacions esportives, zones verdes, zones de lleure i zones de pas. El Parc està situat al barri de Porta i té una extensió de 12,6 hectàrees. El seu nom prové d’una masia anomenada Can Dragó. El Parc s’ubica en un lloc estratègic del districte, tant pel que fa a la seva accessibilitat com pel fet de trobarse en una àrea d’expansió. D’una banda, està envoltat per l’av. Meridiana i Rio de Janeiro (ronda del Mig), el pg. Valldaura i Andreu Nin, i està a prop de diversos mitjans de transport (metro, tren, autobusos); d’altra banda, es troba en una àrea de concentració d’equipaments educatius, lúdics, comercials i d’altres tipus. Fins als anys seixanta del segle XX la zona va estar ocupada pels tallers del Nord. De 1986 a 1992 hi va haver una gran promoció d’espais esportius a Barcelona amb l’arribada dels Jocs Olímpics de 1992. Així doncs, en una gran part dels terrenys dels antics tallers del Nord es va projectar aquest gran espai esportiu. El podem dividir en tres grans zones amb característiques diferents cadascuna: 1) La primera s’estén des de l’inici de l‘av. Rio de Janeiro fins al c/ Pintor Alsamora amb: m El camp de futbol i la graderia. m El parc, on es troba la reproducció dels Aurigues Olímpics de bronze de Pau Gargallo que van ser realitzats l’any 1929 per coronar la porta d’accés d’atletes de l’Estadi de Montjuïc. 2) La segona està situada des del c/ Pintor Alsamora fins al c/ Rosselló i Porcel amb: m Les dues piscines cobertes i climatitzades. m El llac (piscina descoberta) i un espai de gespa tancat, on es practica el golf. 3) I la tercera, limitada entre el c/ Rosselló i Porcel i el pg. Valldaura amb: m Les instal·lacions d’atletisme amb una pista de 400 metres amb vuit carrers amb el paviment fet de cautxús, per amortir els impactes dels atletes. També trobem zones de preescalfament i diverses zones per practicar altres esports (llançament de disc i de pes, salts, bàsquet, futbol sala, etc.), les graderies per a unes mil persones, a sota de les quals hi ha un magatzem i els vestidors. Al final de la recta, hi ha la zona de foto d’arribada i la megafonia. m La palestra. És la zona central del complex esportiu. Aquest edifici té diferents espais: una sala de musculació, dues saunes, la infermeria, les sales de màquines i d’activitats; una gran sala amb graderies per a dues-centes persones, a sota de la qual hi ha magatzems i la cabina de megafonia i marcatge. També es troben les oficines de direcció i els serveis administratius i d’informació. Les instal·lacions estan molt vigilades amb l´actuació de monitors i socorristes. Estan dotades d’una infermeria on en tot moment hi ha personal sanitari, a més d’haver-hi una entrada per a ambulàncies en cas d’una evacuació urgent. Les instal·lacions són de propietat municipal i estan gestionades per diferents entitats. El camp de futbol està gestionat pel Futbol Club Alsamora. De la segona i la tercera zona del Parc s’encarrega l’empresa Ubaefitness SL, la qual cosa permet el funcionament autònom gràcies al lloguer dels espais, els cursets, les matrícules i les quotes d’abonats. La majoria dels usuaris són del districte de Nou Barris i la resta de Sant Andreu, amb un radi d’influència de dos quilòmetres. Cal destacar que les instal·lacions d’atletisme són utilitzades per moltes persones amb diferents discapacitats, i és on es realitzen normalment els campionats d’atletisme d’Espanya de minusvàlids.

Aprenguem de Nou Barris

ctivitats

Parc Esportiu de Can Dragó

1. Comprensió lectora 1.1 Què és el Parc de Can Dragó? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 1.2 Saps quina és l’extensió total del Parc i quines són les zones en què es divideix? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 1.3 Cita els carrers que envolten el Parc Esportiu. ........................................................................................................................................................................................ 1.4 Quins campionats d’Espanya es realitzen normalment en aquestes instal·lacions? ........................................................................................................................................................................................ 1.5 Quines són les mesures de seguretat de la piscina i del llac? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

2. Explicació 2.1 Per què es va crear aquest espai al districte de Nou Barris? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 2.2 Per què la majoria dels usuaris són dels districtes de Nou Barris i de Sant Andreu? ........................................................................................................................................................................................ 2.3 Per què aquestes instal·lacions poden funcionar econòmicament de manera autònoma? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

3. Relació text-itinerari 3.1 Per què creus que aquest espai es diu Parc? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

nformació

6. L’Heron City

l centre Heron City es troba situat en una zona en expansió de Nou Barris, dins dels antics terrenys de RENFE. El solar on s’aixeca està delimitat per l‘avinguda Rio de Janeiro (ronda del Mig), el passeig d’Andreu Nin i el carrer Pintor Alsamora. El barri de Porta, on se situa aquesta zona, es troba en ple procés d’execució d’un pla de reforma interior que modernitzarà els habitatges i carrers més antics. En aquesta zona es localitzen altres equipaments, com és el Parc Esportiu de Can Dragó, tres centres d’ensenyament secundari, el Parc de Bombers Sant Andreu i el centre comercial El Corte Inglés. En un futur pròxim està prevista la instal·lació d’altres tipus de serveis, com serà un nou centre de la Universitat de Barcelona per als estudis de Relacions Laborals, que aproparà d’aquesta manera l’ensenyament superior al districte de Nou Barris. També s’ubicarà un important edifici d’oficines dependent d’una entitat bancària. Aquest sector de Nou Barris disposa de bones comunicacions. El passeig de Fabra i Puig, el passeig de Valldaura, el carrer del Pintor Alsamora, l’avinguda Rio de Janeiro i l’avinguda Meridiana permeten l’accés a peu, en cotxe o en transport públic amb tota comoditat des del propi districte de Nou Barris, des d’altres punts de la ciutat o des del conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona. La presència d’altres edificacions antigues properes a l’Heron City ofereix un especial contrast amb aquest modern centre lúdic. Just al cantó oest de l‘avinguda Rio de Janeiro es troba el cementiri de Sant Andreu i la masia de can Pere Valent en estat ruïnós. També al carrer Piferrer (ronda del Mig) hi ha can Verdaguer, una altra antiga masia habitada i en bon estat. L’Heron City s’inaugurà el 19 de setembre de 2001. Va ser el tercer centre d’aquestes característiques que Heron International va obrir a Europa. El primer va ser a Estocolm i el segon a Las Rozas, molt a prop de Madrid, el 1999. Diversos establiments d’entreteniment i comerç es reparteixen pels diferents espais del centre. L’oferta pretén abastar totes les possibilitats d’oci per a totes les edats i gustos. Aquesta variada oferta es localitza en un recinte dissenyat per l’arquitecte Juli Capella. Consta de tres edificis principals de tres plantes. S’anomenen Muntanya, Turó i Mar. Una plaça central és el centre geomètric del complex i el lloc de confluència de les tres entrades al recinte. Aquestes reben els noms de Lluna, Sol i Eclipsi. A sota del complex lúdic, el pàrking té capacitat per a 1700 vehicles. La impressió de conjunt del recinte és l’enorme contrast entre l’exterior sobri i l’interior ple de moviment, llum i color. L’aspecte i les dimensions de l’Heron City van causar sorpresa entre el veïnat. A més, el tipus d’activitats que s’hi desenvolupen van generar diverses reaccions a favor i en contra. Les opinions a favor argumentaren, entre altres coses, l’efecte de dinamització que el complex exerciria per a l’economia d’aquesta zona. Les veus crítiques van dubtar d’aquest efecte dinamitzador i assenyalaren l’americanització i la globalització dels costums d’oci que implicava un centre com l’Heron City.

Aprenguem de Nou Barris

ctivitats

L’Heron City

1. Comprensió lectora 1.1 Quins equipaments moderns es localitzen a la zona dels antics tallers de RENFE? ........................................................................................................................................................................................ 1.2 Quines edificacions antigues es troben molt a prop de l’Heron City? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 1.3 Quina mena d’establiments es troben a l’Heron City? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 1.4 Quins tres edificis formen el complex de l’Heron City? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 1.5 Quantes portes d’accés té l’Heron City i com es diuen? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

2. Explicació 2.1 Per quins motius es diu que aquesta zona de Nou Barris està en expansió? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................ 2.2 Concreta les opinions a favor i en contra que va despertar la construcció de l’Heron City. A favor: .................................................................................................................................................................. En contra: ..................................................................................................................................................................

3. Relació text-itinerari 3.1 Per quins motius creus que les activitats que s’ofereixen a l’Heron City són un bon exemple de globalització en els costums i hàbits del temps lliure? ........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

El debat

continuació et proposem alguns temes per al debat. Recorda que primer hauries de buscar informació de cadascun dels posicionaments per preparar-te els arguments. Algunes preguntes que poden ajudar a preparar els arguments de cada grup: m Quines raons exposarem als altres per justificar el nostre punt de vista? m Quines són les raons més importants que contrasten amb les altres interpretacions de la realitat? m Aquestes raons són fortes i convincents per resistir la crítica? m Estem oberts als dubtes? Després del debat és recomanable que facis un text on es reflecteixi el tema, els diferents posicionaments i els arguments que cadascú utilitza, les possibles alternatives, etc. També seria interessant que diguis si has modificat alguna idea, si estàs convençut o si t’han convençut.

Alguns dels temes que et proposem són: • La masia de can Valent Aquesta masia està en estat ruïnós. Cal conservar-la o no? Si penses que s’ha de conservar, busca els arguments a favor i digues a què es podria dedicar per garantir la seva conservació. Si penses que no s’ha de conservar, busca els arguments en contra i digues a què es podria dedicar el terreny que ocupa. • La concentració de serveis Cal optar per la concentració en el territori dels serveis educatius, sanitaris, comercials, d’oci, o per la dispersió? Quins són els avantatges de la concentració dels serveis en un mateix lloc? I quins són els inconvenients? • Les vagues laborals Tots els treballadors gaudeixen del dret a la vaga, per reivindicar els seus drets laborals, socials o econòmics. Per tant, la vaga pot ser una de les accions que poden realitzar els treballadors per demanar millores. Però quines són les conseqüències d’aquestes accions reivindicatives per a la ciutadania? • El comerç als barris Què prefereixes, les grans superfícies o el petit comerç de barri? Quins avantatges i inconvenients tenen les grans superfícies per als consumidors? I el petit comerç de barri, quins avantatges i inconvenients aporta a la vida social i cultural dels carrers?

Aprenguem de Nou Barris

Materials complementaris

Textos complementaris Can Verdaguer, can Valent, el camí de Piferrer En aquest indret encara podem evocar el passat rural de Nou Barris. Aquest passat el trobem relacionat amb el món agrari i la vida de les masies situades totes prop de la Riera d’Horta o de l’antiga via d’enllaç entre Sant Andreu i Horta, com és el cas de can Verdaguer i de can Valent. L’antic carrer de Piferrer, conegut com a carrer del Bruch abans de l’agregació de Sant Andreu a Barcelona el 1897, constituïa una part del vell camí que comunicava l’antic poble de Sant Andreu amb el d’Horta. Fins a la urbanització de la rambla de Santa Eulàlia a partir de 1877 (avui passeig de Fabra i Puig), era l’única via d’enllaç entre les dues poblacions. El recorregut que seguia el camí de Sant Andreu a Horta començava a la parròquia de Sant Andreu de Palomar i la plaça Orfila. Continuava pel carrer de l’Ajuntament, plaça del Comerç i carrer de Pons i Gallarza. En el punt de confluència d’aquest vial amb el de Riera de Sant Andreu, creuava el carrer Concepción Arenal i l’avinguda Meridiana i passava a l’actual districte de Nou Barris aproximadament a l’alçada del llac del Parc Esportiu de Can Dragó. En aquest punt es bifurcava entre el carrer de Garrofers que conduïa al cementiri i el carrer de Piferrer, que en direcció SE creuava els actuals passeig d’Andreu Nin i carrer Pintor Alsamora fins a trobar la masia de can Verdaguer. A continuació seguia pel carrer d’Alella en la seva confluència amb el carrer de Maladeta. Des d’aquest punt creuava els carrers Desfar i Santanyí pel darrere de la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina i s’endinsava fins al carrer del Dr. Pi i Molist, quasi tocant a la plaça del Virrei Amat. Tot seguit creuava el carrer de Sant Iscle, i pel darrere del mercat municipal de la Mercè seguia els carrers Pere d’Artés i Vilapicina fins a la Riera d’Horta per acabar a la plaça de Santes Creus, on hi havia l’antiga casa de la vila d’Horta. Dins d’aquest recorregut, el tram comprès entre el llac de Can Dragó i el carrer de Desfar era l’antic carrer de Piferrer al qual es refereix el títol d’aquest text. A banda i banda de l’antic carrer Piferrer hi havia cases que dataven de finals del segle XIX i principis del XX. Eren habitatges menestrals de dos pisos amb un marcat caràcter de poble dotades fins i tot de quadres per al bestiar. Cap d’aquestes edificacions s’ha conservat en ser enderrocades per obrir la continuació de la ronda del Mig en el tram de l’actual carrer de Piferrer. A més, encara es poden observar senzills habitatges obrers d’una sola planta al llarg dels carrers Pintor Alsamora i Casas i Amigó. Formen part del primer barri de Porta, aparegut al llarg de la segona meitat del segle XIX i inicis del XX com a conseqüència del creixement demogràfic i urbanístic que experimentava Sant Andreu a l’època. Aquest conjunt d’antics habitatges va desapareixent i aviat seran enderrocats els darrers, fruit de l’execució del PERI de Porta. Tot just al costat de l’actual carrer de Piferrer podem trobar les velles masies de can Verdaguer i can Valent. Són les construccions més antigues de la zona i ens ajuden a imaginar un paisatge agrari i plenament rural. Can Verdaguer data del segle XVII i estava envoltada de terrenys de conreu de secà i horta que arribaven fins a la Meridiana. Fins al 1987 bona part dels productes que la família Samsó i Montagut conreava es venien al mercat del Sant Andreu, situat molt a prop del vell camí Sant AndreuHorta. L’edifici, amb la coneguda estructura basilical, consta de planta i pis amb quatre habitacions i golfes. Una gran sala central presideix la planta i el primer pis. A baix hi ha la cuina amb llar de foc i una llarga taula al mig. També es conserven els corrals. L’antiguitat de can Valent es remunta al segle XVI. Es troba en estat d’abandonament i amenaça d’enrunar-se, la teulada és enfonsada. Ja fa anys, les activitats agrícoles que s’hi van desenvolupar van estar relacionades amb la jardineria; posteriorment va acollir el magatzem i centre administratiu d’una empresa constructora. Totes dues masies estan incloses en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona. Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Textos complementaris

El cementiri de Sant Andreu El cementiri andreuenc ens parla d’una època en què no existia l’avinguda Meridiana ni l’actual divisió de districtes municipals i el terme municipal de Sant Andreu de Palomar arribava fins a Collserola. Per tal d’entendre com és possible trobar el cementiri de Sant Andreu fora de la demarcació de l’actual districte municipal IX de Sant Andreu, hem de fer una mica d’història. Des de temps medievals, tal com era costum, la primitiva parròquia de Sant Andreu de Palomar tenia el seu propi cementiri. Estava situat aproximadament a l’esplanada entre l’actual església i el passeig de Torras i Bages. Aquesta situació es va mantenir fins al 1837, data en la qual l’Ajuntament de Sant Andreu va prendre la decisió d’enderrocar la vella església i construir-ne una de nova. Per tal de guanyar espai i evitar els problemes sanitaris que sovint ocasionava la presència del cementiri al bell mig de la població, es va decidir buscar-ne un nou emplaçament fora del nucli urbà, però relativament proper i situat en un indret lliure del perill que ocasionaven les riuades de les rieres o del mateix Rec Comtal. En un primer projecte es parlava d’instal·lar-lo a l’actual barriada de Prosperitat. Finalment, es compraren el 1837 uns terrenys del mas de can Sals, l’emplaçament actual. El lloc reunia bones condicions, ja que es trobava en un indret tranquil i tocant a l’antic camí de Sant Andreu a Horta, el qual començava precisament a la parròquia andreuenca. A més, es localitzava en una lleugera elevació a resguard de la propera riera de Sant Andreu. Un cop envoltat d’un mur de considerable alçada i de rebre la corresponent benedicció va ser començat a utilitzar el 1839. Es localitza en l’actual illa formada pels carrers avinguda Rio de Janeiro, Garrofers, Escultor Ordóñez i Pintor Alsamora. L’any 1862 s’inaugurava el darrer tram de la línia de ferrocarril de Barcelona a Saragossa, entre Montcada i Barcelona. Es tracta de les vies soterrades actualment per l’avinguda Meridiana. Aquesta línia ferroviària va suposar ja un lleu primer obstacle de separació entre Sant Andreu i el seu cementiri. Amb l’agregació de Sant Andreu a Barcelona el 1897 el cementiri passaria a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona, però mantindria els seus serveis per al nou districte municipal IX. A inicis del segle XX els tallers de reparació dels ferrocarrils del Nord, construïts en els actuals terrenys del Parc Esportiu de Can Dragó, suposaven un obstacle més entre el nucli urbà tradicional i el cementiri de Sant Andreu. El 1964 les vies de ferrocarril van ser soterrades i posteriorment els tallers de reparació van ser tancats. La construcció de la Meridiana per damunt de la via de tren el 1965-1967, però, va barrar definitivament el pas entre Sant Andreu i la necròpolis andreuenca. Per fi, la reestructuració dels districtes de la ciutat va convertir l’antic districte IX de Sant Andreu, en els nous dos districtes de Nou Barris i de Sant Andreu. La línia que delimitaria aquests districtes era precisament l’avinguda Meridiana, amb la qual cosa el cementiri restava en territori de Nou Barris. El cementiri de Sant Andreu ha estat objecte de successives ampliacions i reformes des del llunyà 1839 a mesura que ho exigia el mateix creixement demogràfic del poble de Sant Andreu primer i del districte municipal IX després. A inicis del segle XX l’Ajuntament de Barcelona adquiria terrenys annexos per tal d’ampliar el cementiri. L’actual façana principal del carrer de Garrofers data del 1927 i cap al 1930 es va construir la capella. L’interior del recinte reflecteix l’ampliació i així es poden distingir dues zones, la de 1839 i la del segle XX. El cementiri té un recinte hebreu amb tombes a terra, seguint la seva tradició. Alhora conté una zona reservada a enterraments de cristians protestants. A la placeta d’entrada es troben els panteons d’importants famílies com els Basté, els Fabra o els Guix. Una de les tombes més visitades és la del capellà Francesc Pla. També ho és força la de l’il·lustre dramaturg andreuenc Ignasi Iglésias, mort el 1928. Destaca, per la seva monumentalitat, el panteó militar, erigit el 1940 pels guanyadors de la Guerra Civil. 60

Aprenguem de Nou Barris

Textos complementaris

La Harry Walker i la Hispano Villiers Aquesta parada es localitza a l’illa delimitada pel passeig de Valldaura, l’avinguda de Rio de Janeiro i els carrers Sant Francesc Xavier, Badosa i Baltasar Gracián. A finals dels anys cinquanta i fins als setanta, aquests terrenys van ser ocupats per dues importants fàbriques: Autoaccesorios Harry Walker SA i Hispano Villiers SA, posteriorment coneguda com a Hispanomotor SA. Autoaccesorios Harry Walker SA es localitzava al passeig de Valldaura, cantonada carrer Sant Francesc Xavier i carrer Badosa. Concretament, ocupava els terrenys de l’actual CEIP Santiago Rusiñol, I’IES Sant Andreu i part del Pavelló Municipal Valldaura. Tot i que la plaça urbanitzada en la confluència del passeig de Valldaura amb l’avinguda de Rio de Janeiro porta el nom de plaça de Harry Walker, la seva superfície juntament amb la del CAP i part del pavelló esportiu corresponen a l’altra fàbrica contigua, la Hispano Villiers SA. La Harry Walker era una empresa de construcció d’accessoris i recanvis per a automòbils, eines i aparells auxiliars per a tallers de reparació i aparells per a estacions de servei i equips de reg per aspersió. Disposava de les instal·lacions pròpies d’aquesta mena de fàbriques: tallers de forja i soldadura, naus per a premsa, pintura i mecanització i magatzems de material i peces fabricades. La superfície total ocupada el 1960 era ja de 3400 m2. Posteriorment va ser ampliada. Cap al 1970 donava feina a uns 470 treballadors. L’empresa havia estat creada el 1913 pel britànic Harry Walker i es consolidaria definitivament el 1926. L’objectiu de la nova Societat era la representació, importació, fabricació i comerç de maquinària, aparells, accessoris i recanvis per a les indústries de l’automòbil. A mitjan segle XX havia desenvolupat una xarxa d’empreses filials: Hispanomotor SA, Construcciones d’Equips Diesel SA, Red Wright SA, Cadenes de Precisió SA i Renold-Walker SA. A més, la secció de petita mecànica pertanyia a l’empresa Solex instal·lada a França i a Torí (Itàlia). Fins al 1957 la Harry Walker ocupava uns terrenys al carrer Galileu, 47, a tocar de la plaça de Sants. A partir d’aquesta data es va traslladar al passeig de Valldaura. El fet que una planta industrial de la importància de la Harry Walker s’instal·lés en aquest indret concret respon a determinats factors que cal entendre dins el context dels anys cinquanta i seixanta del segle XX a Barcelona. A finals de la dècada dels cinquanta, la indústria espanyola, la catalana i, no cal dirho, la barcelonina, començaven a prendre el vol després de la llarga postguerra iniciada el 1939. Les noves expectatives econòmiques probablement van animar la direcció de l’empresa a ampliar la producció i traslladar la fàbrica a un indret amb terrenys més amplis i barats que els de Sants. Aquestes condicions les complia la barriada de Prosperitat. La propera obertura de la Meridiana i la remodelació del passeig de Valldaura asseguraven unes bones comunicacions. A més, l’indret i la rodalia estaven destinats a la localització de fàbriques, com a prolongació dels polígons industrials de Sant Andreu i dins el Pla parcial d’ordenació de Prosperitat i Verdum. A inicis dels setanta la Harry Walker probablement va patir els efectes de la crisi econòmica internacional que s’havia iniciat amb l’increment dels preus del petroli. A més, el procés de desindustrialització que va experimentar Barcelona al llarg dels setanta i vuitanta va afectar també l’empresa. Finalment, es van afegir les contínues queixes a l’Administració dels veïns dels carrers Sant Francesc Xavier i Badosa pels fums que sortien de la xemeneia de fosa i els sorolls dels extractors. Tots tres factors probablement van contribuir al trasllat de la Harry Walker a Sant Andreu de la Barca a partir de 1973. La Hispano Villiers SA va ser fundada el 1951 sota llicència de la britànica The Villiers Engineering Company Ltd. Aquesta empresa havia estat representada a Espanya per la Harry Walker els anys quaranta. Va iniciar l’activitat el 1952, va arribar a tenir 800 treballadors i el 1968 va tancar definitivaItinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Textos complementaris ment la planta de producció. El 1953 es va fabricar el primer motor a Hispano Villiers; es tractava d’un monocilindre de dos temps. El 1954 va aparèixer el motor que equiparia la majoria de microcotxes, motocarros i alguna motocicleta de l’època a Barcelona. Entre d’altres, cal destacar el microcotxe Biscuter amb motor Hispano Villiers de 197 cc. Amb l’aparició del SEAT 600, l’era dels microcotxes va finalitzar i l’empresa Auto Nacional SA, fabricant del Biscuter, va fer fallida. El mateix any, la Hispano Villiers SA es va transformar en Hispanomotor SA, dedicada a fabricar bombes d’aigua i motors industrials. L’any 1968 aquesta va tancar la seva planta de producció del passeig de Valldaura. A inicis dels setanta el consell d’administració de la Harry Walker ja controlava la Hispanomotor. Al llarg de la primera meitat de la dècada dels setanta del segle XX, la Harry Walker va protagonitzar alguns fets destacats relacionats amb la situació social i econòmica del Nou Barris d’aleshores, com és la vaga dels treballadors de la fàbrica del 17 de desembre de 1970 al 15 de febrer de 1971. La vaga de la Harry Walker va suposar una fita en la lluita per la millora de les condicions laborals dels treballadors a inicis dels anys setanta a Barcelona. Els empleats de la fàbrica van iniciar el seu moviment reivindicatiu a la tardor de 1970 ja que la inflació augmentava constantment i els salaris ho feien a un nivell molt inferior. La manca d’acord amb la direcció de l’empresa va generar la vaga. Aquesta es va prolongar al llarg de dos mesos i va generar la solidaritat dels treballadors d’altres grans empreses com la Maquinista Terrestre i Marítima o la Solex a Torí (Itàlia). Finalment, els treballadors acomiadats va ser readmesos i els dies de vaga pagats. Era una victòria dels treballadors i del moviment obrer de l’època. La reivindicació d’equipaments púbics en els terrenys de la desapareguda Harry Walker a partir de 1975-1976 va representar també en el seu moment un altre episodi rellevant del moviment veïnal a Nou Barris. Fruit d’aquesta lluita i de la resposta positiva de l’Administració va ser la construcció de l’IES Sant Andreu –inaugurat el 1976–, del CEIP Santiago Rusiñol, del Pavelló Municipal Valldaura, del CAP i de la plaça que recorda el nom de la Harry Walker.

Els tallers del Nord/RENFE L’any 1880 es van inaugurar uns tallers dedicats al manteniment i reparació de locomotores a vapor que ocupaven una part del barri de Porta. Pertanyien a la companyia Caminos de Hierro del Norte de España, que explotava les línies Barcelona-Saragossa i Barcelona-Sant Joan de les Abadesses. En el moment de la seva inauguració, els terrenys que ocupaven estaven limitats pel carrer Rosselló i Porcel –abans també carrer Garrofers– (nord), el torrent de Can Piquer (sud), la línia ferroviària que resseguia la futura avinguda Meridiana (est) i l’avinguda Rio de Janeiro (oest). Els tallers estaven formats per un dipòsit de locomotores, un magatzem amb peces de recanvi i unes petites naus adossades dedicades a la reparació, el repintat, el manteniment, la neteja i el desballestament de locomotores. Al primer terç del segle XX els tallers del Nord es van convertir en un important centre econòmic de Sant Andreu de Palomar. Fins i tot, van competir amb els tallers del Clot, de la companyia MZA. A finals de 1909, es va inaugurar un baixador de passatgers en I’encreuament amb la rambla de Santa Eulàlia (actual passeig Fabra i Puig). Amb els anys els tallers van duplicar la superfície. Al nord limitaven amb la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera (actual passeig Valldaura) que tenia un pont per travessar sobre les vies del ferrocarril, conegut com el “pont del Dragó”.

Aprenguem de Nou Barris

Textos complementaris La postguerra va estroncar la prosperitat econòmica. Els bombardejos de la Guerra Civil van destrossar part del material mòbil. Moltes locomotores no es van poder recuperar i faltaven peces de recanvi. A més, les condicions de treball van ser molt precàries i els salaris dels treballadors molt baixos. L’any 1941 es va crear la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE), que va unificar les companyies ferroviàries espanyoles de via ampla en una de sola. AIs anys cinquanta hi va haver una certa recuperació econòmica. Es va disposar de peces de recanvi originals per a les reparacions, i es van començar a desballestar locomotores de vapor per I’increment de la tracció elèctrica. Les condicions salarials dels treballadors van millorar. A partir dels anys seixanta, els tallers de RENFE van patir una decadència per dos motius: • A Barcelona es tendeix a recuperar el sòl per destinar-lo a habitatges i equipaments. • Es deixen de reparar locomotores a vapor, perquè la gran majoria eren elèctriques. La urbanització de I’avinguda Meridiana a Sant Andreu i Nou Barris va soterrar la línia ferroviària i el baixador de Sant Andreu Arenal. L’any 1964, els tallers del Nord es van tancar i abandonar. Als anys setanta i vuitanta es van anar enderrocant de mica en mica. Posteriorment, en aquests terrenys es va construir el Parc Esportiu de Can Dragó.

L’a vinguda Meridiana L’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà en presentar la seva proposta d’urbanització del pla de Barcelona va estendre-hi una estructura ortogonal d’eixample. Constituïda per carrers rectes orientats en sentit NOSE i SO-NE, va projectar cinc grans eixos de comunicació: dos de perpendiculars (passeig Sant Joan i Gran Via) i tres de diagonals, dels quals un tallava la trama dels carrers (avinguda Diagonal) i els altres dos, l’avinguda Paral·lel i l’avinguda Meridiana, seguien les línies imaginàries de la Terra. La seva construcció, per diverses raons, fou molt lenta. Primerament, només s’havia consolidat el tram comprès entre el carrer Marina i el parc de la Ciutadella. Entre el carrer Navas de Tolosa i la plaça de les Glòries es van anar erigint alguns edificis alineats a I’avinguda, tot i I’ocupació del ferrocarril per la superfície, que representava una barrera física. En el territori de Nou Barris, I’avinguda no existia. El paisatge el formaven les vies del ferrocarril del Nord, els seus tallers, el baixador i un extens camp usat per a conreus i pastures, sovint esquitxat per algunes masies. Aquesta imatge es va mantenir força fidel fins als anys cinquanta, moment en què I’allau immigratòria, la redacció del Pla comarcal de 1953 i I’arribada del metro a Fabra i Puig I’any 1954 van rescatar una vegada per totes la idea d’urbanitzar I’avinguda Meridiana, pensada ara, però, com una gran via ràpida per als vehicles. La seva construcció es va accelerar a partir dels anys seixanta, coincidint amb un moment d’impuls econòmic i l’auge de I’automòbil. La seva construcció al seu pas per Sant Andreu i Nou Barris va tenir com a principals conseqüències la substitució de la carretera de Ribes com a principal via de comunicació vers el Vallès; el soterrament de les vies del ferrocarril i de I’estació i la clausura dels tallers, tot plegat I’any 1964; I’enderroc de I’autèntica torre del Baró, I’any 1967; un notable increment de la contaminació atmosfèrica i acústica a causa de la presència de vehicles de motor; la degradació del paisatge circumdant, i la interrupció de diversos carrers que connectaven les dues bandes, com és el cas de l’antic camí d’Horta a Sant Andreu. La seva funció era clarament d’autopista a partir del passeig Fabra i Puig, ja que ni carrers ni edificis es trobaven al mateix nivell, i el nombre de semàfors era quasi nul. Tan sols el passeig Valldaura i la

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Textos complementaris Via Favència permetien anar de Nou barris a Sant Andreu i a I’inrevés a través d’un pas inferior. Els vianants havien de travessar I’avinguda a través d’uns ponts de ferro. Aquesta sensació de malestar es va mantenir constant fins que, a partir de I’any 1990, la situació va començar a millorar. En primer lloc, es va construir en els antics terrenys que ocuparen els tallers del Nord, el Parc Esportiu de Can Dragó. A nivell d’infraestructures, els carrers Pintor Alsamora i Rosselló i Porcel (prolongació del carrer Garrofers) es van obrir fins a I’avinguda Meridiana, i això va motivar, en tots dos casos, la construcció d’unes escales i unes rampes a la banda de Sant Andreu, i la instal·lació d’uns semàfors. Tot plegat per donar continuïtat als vianants per anar d’un districte a I’altre i trencar així amb I’efecte barrera. Posteriorment, la connexió entre I’avinguda Rio de Janeiro i el passeig de Santa Coloma també va permetre la instal·lació de semàfors, i millorar les connexions entre Sant Andreu i Nou Barris.

Parc Esportiu de Can Dragó El Parc de Can Dragó actualment no és només un centre esportiu, és un lloc de pas i de reunió per als veïns i veïnes que s’ha convertit en una zona d’oci més del districte. Hi ha unes instal·lacions que estan gestionades per l’empresa Ubaefitness SL, i el camp de futbol, per un club. La resta dels espais del Parc són públics i la ciutadania en pot fer ús lliurement. És en aquestes zones on es poden trobar pistes de petanca, taules de ping-pong, cistelles de bàsquet i espais oberts per passejar i seure. L’origen del nom prové d’una masia anomenada can Dragó. Té una extensió d’unes 12,6 hectàrees. Aquestes instal·lacions ocupen un gran espai situat entre l’avinguda Meridiana, del pont del Dragó al passeig Fabra i Puig, i el passeig d’Andreu Nin, del passeig de Valldaura als carrers de Vèlia i Ciutat de Mallorca. El Parc es troba en un lloc estratègic dins del districte si es compta amb la importància d’alguns dels carrers que l’envolten: l’avinguda Meridiana, l’avinguda Rio de Janeiro (ronda del Mig) o el passeig de Valldaura. Fins als anys seixanta del segle XX la zona va estar ocupada pels tallers del Nord que es trobaven al costat mateix de les vies del tren, les quals anys més tard van ser soterrades i donaren lloc a l’actual avinguda Meridiana. Amb l’aprovació del Pla General Metropolità (1976), a la zona que ara ocupa el Parc Esportiu de Can Dragó només se li va assignar l’ús, però no es va concretar cap proposta. L’objectiu primordial era solucionar la insuficiència d’equipaments que tenia el districte de Nou Barris. L’any 1984, amb la redacció del Pla parcial del sector Renfe-Meridiana, es va iniciar el procés de renovació d’aquesta zona (antecedent directe del futur projecte del Parc Esportiu de Can Dragó) amb la proposta de la construcció d’un parc lineal sobre el front de l’avinguda Meridiana i la creació d’un complex esportiu. Entre els anys 1986 i 1992 hi va haver una gran promoció dels espais esportius a Barcelona com a conseqüència de l’arribada dels Jocs Olímpics de 1992. Així doncs, en una gran part dels terrenys dels antics tallers del Nord es va projectar un gran espai esportiu, molt important per al districte i per a la mateixa Barcelona, la construcció del qual s’inicià el 1986. Aquest gran espai el podem dividir en tres grans zones amb característiques diferents cadascuna. La primera s’estén des de l’inici de l’avinguda Rio de Janeiro fins al carrer Pintor Alsamora (de 4,49 hectàrees) amb:

Aprenguem de Nou Barris

Textos complementaris • El camp de futbol i la graderia per al públic. • El parc, on es troba la reproducció dels Aurigues Olímpics de bronze de Pau Gargallo que van ser realitzats l’any 1929 per coronar la porta d’accés d’atletes de l’Estadi de Montjuïc. La segona està situada des del carrer Pintor Alsamora fins al carrer Rosselló i Porcel (de 3,62 hectàrees) amb: • Les piscines cobertes i climatitzades. N’hi ha dues, una de gran de 25 metres i vuit carrils, i una altra d’aprenentatge amb tan sols un metre de fondària, cosa que dóna seguretat a la gent amb dificultats per nedar. • El llac (piscina descoberta) i un espai de gespa tancat, on es practica el golf. Pel que fa a les activitats d’aquesta zona, totes estan relacionades amb la natació (cursos, competicions, piscina a l’estiu a l’aire lliure). Pel que fa a l’aigua és necessari fer un control continu i acurat del seu estat (neteja, temperatura, composició química, etc.). Sota la piscina hi ha les instal·lacions que permeten realitzar-lo mitjançant sistemes manuals i automatitzats com filtres, bombes i analitzadors. De tot això s’encarrega el personal de manteniment. I la tercera, limitada entre el carrer Rosselló i Porcel i el passeig Valldaura (de 4,48 hectàrees), amb: • Pista d’atletisme La pista és de 400 metres de corda, amb vuit carrers delimitats i té un radi de 36,80 metres. El paviment està fet a base de cautxús naturals i sintètics de superfície rugosa gravada i gruix amb propietats constants a tota la pista. Hi ha dues zones de preescalfament (una que envolta la pista i l’altra a la zona central, fetes de gespa natural). Hi ha diferents zones de llançaments (disc, pes, llargada, triple salt, alçada…) per a entrenaments i competicions oficials. També hi ha graderies per a unes mil persones aproximadament. A sota d’aquestes graderies hi ha un magatzem per a material esportiu divers i magatzems per a maquinària, a més d’una petita sala de condicionament físic i els vestidors dels atletes. La il·luminació del camp i de la pista d’atletisme es fa a través de quatre columnes de vint metres. Al final de la recta, es troba la zona de foto d’arribada i la megafonia. En aquest espai se celebren al llarg de l’any, sobretot durant el cap setmana, diferents actes culturals i esportius. Entre aquest espai i la palestra hi ha una zona dedicada a la pràctica de l’escalada i també hi ha una pista descoberta feta de ciment per practicar el bàsquet i el futbol sala. • La palestra És la zona central del complex esportiu. Aquest edifici té una sala de musculació, dues saunes (una a cada vestidor), una sala de reunions, una sala de màquines i una d’infermeria. Té graderies amb cabuda per a dos-cents espectadors; tres magatzems sota la graderia per a material esportiu divers i una cabina de megafonia; sis vestidors per als esportistes; marcatge per a bàsquet i voleibol; pista amb l’opció de dividir en tres el seu espai per jugar a bàsquet; tres xarxes per a voleibol i ancoratges per a aparells de gimnàstica esportiva. El terra és un paviment sintètic. També es troben les oficines de direcció i personal administratiu de la instal·lació, el taulell d’informació i vestidors per als àrbitres i monitors. Les instal·lacions es troben vigilades per monitors i socorristes. Estan dotades d’una infermeria on en tot moment hi ha personal sanitari, a més d’una entrada per a ambulàncies en cas d’una evacuació urgent.

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Textos complementaris Les instal·lacions del Parc Esportiu són de propietat municipal i la gestió està cedida a diverses entitats: el camp de futbol al Futbol Club Alsamora, i la resta a l’empresa Ubaefitness SL, que està permetent el funcionament autònom de les instal·lacions gràcies al lloguer dels espais, als cursets, a les matrícules i a les quotes d’abonats. Els professionals que treballen a les instal·lacions són tècnics i gestors d’entitats, manteniment, neteja, recepció, monitors, socorristes, direcció i coordinació. La majoria dels usuaris d’aquest espai tenen entre 30 i 65 anys. Un 80% són del districte de Nou Barris i la resta de Sant Andreu. El radi d’influència d’aquest centre es troba al voltant de dos quilòmetres. Cal destacar que les instal·lacions d’atletisme són utilitzades per moltes persones amb diferents discapacitats, i és on es realitzen normalment els campionats d’atletisme d’Espanya de minusvàlids.

L’Heron Cit y El centre Heron City es troba situat en una zona en expansió de Nou Barris, dins el complex de serveis i habitatges planificat amb la urbanització dels antics terrenys de RENFE. El solar on s’aixeca l’Heron City està delimitat per l’avinguda Rio de Janeiro (ronda del Mig), el passeig d’Andreu Nin i el carrer Pintor Alsamora. Aquest sector en expansió de Nou Barris disposa d’unes excel·lents comunicacions amb altres punts del districte. El passeig de Fabra i Puig, el passeig de Valldaura, el carrer del Pintor Alsamora i la mateixa ronda del Mig permeten l’accés a peu o en cotxe amb tota comoditat. Aquesta ronda i l’avinguda Meridiana, molt propera en aquest punt al nus de la Trinitat i a les rondes Litoral i de Dalt, apropen la zona al centre de la ciutat de Barcelona i al conjunt de la seva àrea metropolitana. La presència més que centenària d’altres edificacions properes a l’Heron City ofereix un especial contrast amb aquest modern centre lúdic. Just al cantó oest de la ronda del Mig, es troba el cementiri de Sant Andreu i la masia en ruïnes de can Pere Valent. A només cent metres en direcció sud es troba can Verdaguer, una altra antiga masia, habitada i en bon estat de conservació. Totes dues masies figuren al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona. L’Heron City va ser inaugurat el 19 de setembre de 2001 i es va presentar com una gran superfície amb una nova idea de diversió i d’oci urbà. La seva oferta d’activitats s’adreça a un ventall de consumidors molt divers i amb una àmplia franja horària d’obertura. El complex va ser construït per la immobiliària anglesa Heron International i la promotora espanyola Layetana. Va ser el tercer centre d’aquestes característiques que Heron International obria a Europa. El primer havia estat a Estocolm i el segon a Las Rozas (Madrid) el 1999. L’Heron City es va convertir en la tercera gran superfície dedicada a l’oci de Catalunya: el 1995 s’havia posat en marxa el Maremàgnum, al port Vell de Barcelona, i el 1998 havia obert les portes La Nit del Vallès, a Terrassa. L’Heron City ocupa una superfície de 34.000 m2 que es reparteixen en establiments de cadenes de restauració internacional i menjar ràpid, bars, centre esportiu, pista de bitlles, discoteques, cinemes, espais d’entreteniment i locals comercials. L’oferta pretén abastar totes les possibilitats d’oci i entreteniment per a totes les edats i els gustos. Aquesta variada oferta es localitza en un complex arquitectònic dissenyat per l’arquitecte Juli Capella i consta de tres edificis principals de tres plantes, amb una plaça central i tres portes d’accés: • A l’edifici Muntanya destaca el multicinema de setze sales. • A l’edifici Turó, entre d’altres establiments, s’aixeca un hotel amb 15 plantes i 143 habitacions.

Aprenguem de Nou Barris

Textos complementaris • A l’edifici Mar s’ha de fer referència a una discoteca amb diferents ambients i una pista de bitlles. • La plaça a l’aire lliure, abans anomenada el Pla, va rebre el 2005 la denominació de plaça de Luis Buñuel. És el centre geomètric del complex i el lloc de confluència de les tres entrades al recinte. Ha estat dissenyada amb una arquitectura avantguardista, una il·luminació multicolor i amb diferents nivells, escales i cascades. La Torre dels Somnis, el Jardí Encantat i un sistema de sortidors d’aigua que s’activa a voluntat del visitant proporciona una posada en escena singular i moderna. • Les tres portes d’accés al recinte responen a temàtiques d’ambientació diferenciades. Des de l’avinguda Rio de Janeiro, entre els edificis Muntanya i Mar, s’entra per la porta de la Lluna i, seguint la Rambla, s’arriba a la plaça. L’entrada des del passeig d’Andreu Nin es fa per la porta del Sol, entre els edificis Turó i Mar. L’entrada de l’Eclipsi, entre Turó i Muntanya, permet l’accés des del costat nord, on es localitza el Corte Inglés. Cada entrada es troba animada amb combinacions de gràfics i llum especials. • Al costat sud de l’Heron City, al carrer Pintor Alsamora, s’ubiquen dos dels tres accessos al pàrquing subterrani de 1700 places. La impressió de conjunt del recinte és l’enorme contrast entre l’exterior sobri i l’interior ple de moviment, llum i color. Les quatre façanes exteriors, de murs verticals i elevats decorats amb colors terra i ocres i amb petites finestres regulars, centren tota l’atenció del visitant en qualsevol de les tres grans entrades que conflueixen a la plaça. L’Heron City va produir una profunda impressió entre el veïnat. Tanmateix, va generar diverses reaccions a favor i en contra d’aquesta mena de grans centres d’oci. Bàsicament, les opinions a favor van argumentar l’efecte dinamitzador que el complex exerciria per a l’economia d’aquesta zona del districte de Nou Barris. Les veus crítiques assenyalaren, en primer lloc, que l’efecte sobre l’economia de la zona seria més aviat de desertització, i en segon lloc, l’americanització dels costums d’oci que implicaria un centre com l’Heron City, característica aquesta especialment emfatitzada per una estètica hollywoodiana, tot i l’adaptació als gustos locals que s’estava fent. També ha estat qualificat com a majestuós monument al servei d’un consum despersonalitzat per una oferta globalitzada i idèntica a la d’altres llocs del planeta. El barri de Porta, on se situa aquesta zona, es troba en ple procés d’execució d’un pla de reforma interior que modernitzarà els habitatges i carrers més antics. En aquesta zona es localitzen altres equipaments, com és el Parc Esportiu de Can Dragó, tres centres d’ensenyament secundari, el Parc de Bombers Sant Andreu i el centre comercial El Corte Inglés. Aquest centre va ser inaugurat el 2005 i és obra de l’arquitecte Roberto Suso. Una de les particularitats de l’edifici és la lluminositat. Arquitectònicament destaca per la façana de vidre transparent, que canvia de color segons la llum del dia, així com per la vista que es contempla de Barcelona des de l’interior de cadascuna de les plantes. En un futur pròxim està prevista la instal·lació d’altres tipus de serveis, com serà un nou centre de la Universitat de Barcelona per als estudis de Relacions Laborals, que aproparà d’aquesta manera l’ensenyament superior al districte de Nou Barris. També s’ubicarà un important edifici d’oficines dependent d’una entitat bancària.

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Guia didàctica Objectius

Objectius de fets, conceptes i sistemes conceptuals Situació de Nou Barris i identificació de l’itinerari a realitzar 1. Localitzar el districte de Nou Barris dins la ciutat de Barcelona. 2. Conèixer les principals vies i places del districte de Nou Barris i de la zona de l’itinerari. 3. Ubicar els catorze barris que formen el districte de Nou Barris. 4. Identificar alguns dels edificis i indrets històrics més significatius del districte de Nou Barris i de la zona de l’itinerari (coneguda en part com a Renfe-Meridiana). 5. Situar cronològicament els conjunts urbanístics visitats i analitzar els canvis i les continuïtats en l’espai geogràfic que ocupen. Canvis dels usos del sòl en el món de la masia 6. Descriure els factors de localització de les masies de can Verdaguer i de can Pere Valent. 7. Explicar la masia com a nucli d’explotació agrària i ramadera. 8. Observar el canvis produïts en els usos del sòl de la rodalia d’aquestes dues masies. Canvis dels usos del sòl on estaven les fàbriques 9. Identificar la plaça Harry Walker com a espai de localització de les antigues fàbriques Harry Walker i Hispano Villiers. 10. Distingir els equipaments públics que es concentren a l’entorn de la plaça Harry Walker. 11. Identificar els tipus de productes industrials que es fabricaven a la Harry Walker i la Hispano Villiers. 12. Conèixer algunes de les causes per les quals aquestes dues fàbriques es van traslladar fora de Nou Barris. Canvis dels usos del sòl on estaven els tallers d’una companyia ferroviària 13. Localitzar els antics tallers del Nord/RENFE sobre un plànol històric. 14. Comparar els canvis i les continuïtats observats entre el plànol històric i l’actual de la zona. 15. Descriure les activitats que es realitzaven en aquests tallers. 16. Comprendre les causes per què els tallers de RENFE es van tancar, i finalment van desaparèixer. 17. Identificar les principals unitats funcionals i espacials del Parc Esportiu de Can Dragó. 18. Enumerar algunes de les activitats esportives que es poden realitzar en aquest Parc. 19. Descriure els factors de seguretat, higiene i bon funcionament que envolten les activitats de natació que es realitzen a la piscina coberta.

Aprenguem de Nou Barris

Objectius 20. Reflexionar sobre la importància de l’esport com a pràctica de salut. 21. Enumerar i observar les principals activitats comercials i lúdiques que es poden practicar a l’Heron City. 22. Reconèixer l’Heron City com un exemple dels moviments de globalització econòmica i d’uniformització de l’oci i dels costums de consum.

Objectius de procediments 1. Observar edificis i conjunts arquitectònics per a comprendre la seva funcionalitat i estructura bàsica. 2. Llegir i interpretar imatges (fotografies, dibuixos i plànols) d’edificis i espais urbans per a comprendre la seva funcionalitat i estructura. 3. Comparar plànols i croquis per a localitzar els diversos espais i edificis. 4. Distingir els canvis i les continuïtats que s’han produït al llarg del temps en un mateix espai.

Objectius d’actituds, valors i normes 1. Fomentar la col·laboració entre l’alumnat a través del treball cooperatiu a l’aula i durant l’itinerari. 2. Impulsar la convivència entre el professorat i l’alumnat fora del marc del centre educatiu a través d’una activitat organitzada en la qual tothom és necessari i ha de participar. 3. Respectar els equipaments i espais urbans visitats i les persones que hi són. 4. Valorar la importància cultural i patrimonial dels edificis històrics, els espais i la toponímia històrica per a conservar la memòria col·lectiva. 5. Ajudar a desenvolupar en l’alumnat l’hàbit de realitzar el treball de forma ordenada i polida. 6. Organitzar un debat i participar-hi tot argumentant les pròpies opinions i escoltant les dels altres.

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Guia didàctica

Metodologia i suggeriments

’estructura de la proposta didàctica que us presentem pretén seguir les quatre etapes del procés d’aprenentatge: l’exploració, la introducció, l’estructuració i l’aplicació (vegeu quadre 1). Considerem que aprendre és un procés de construcció, per tant, es pot dividir en diverses fases que facilitin l’adquisició del coneixement, tant conceptual com procedimental. Les etapes segueixen el camí del més simple al més complex i del més concret al més abstracte, per retornar al més concret mitjançant una aplicació pràctica dels coneixements adquirits. Quadre 1. Les etapes en el procés d’aprenentatge ETAPES EN EL PROCÉS D’APRENENTATGE ABSTRACTE ESTRUCTURACIÓ

Activitats de: •Sistematització •Estructuració lògica

INTRODUCCIÓ DEL CONCEPTE O PROCEDIMENT

Aplicació del concepte en exercicis per a: •Familiaritzar-se amb el contingut introduït. •Reconèixer les posibilitats que ofereix. •Memoritzar.

Plantejar situacions progressivament més abstractes començant per les més intuïtives i manipulatives que faciliten la construcció del coneixement per part de l’alumne.

EXPLORACIÓ Partir de situacions reals, concretes i simples, en les quals es presentin els conceptes o precediments que es volen ensenyar des de diferents punts de vista: •Perquè els alumnes sàpiguen quin serà l’objecte de l’aprenentatge i quina la seva utilitat. •Per reconèixer quins són els coneixements previs dels alumnes sobre el tema.

APLICACIÓ Aplicació del concepte o procediment a situacions reals concretes, simples o complexes per a: •Interpretar la realitat. •Saber usar el nou aprenentatge. •Reconèixer la seva utilitat.

CONCRET SIMPLE

COMPLEX

JORBA, J.; CASELLAS, E. (ed., 1996). La regulació i l’autoregulació dels aprenentatges. Barcelona: UAB-ICE, col·l. Estratègies i tècniques per a la gestió social a l’aula, vol. 1, pàg. 131.

Aprenguem de Nou Barris

Metodologia i suggeriments La descripció de les activitats que proposem l’hem presentada molt breument en el quadre 2, juntament amb el lloc de realització que suggerim, el temps de realització que calculem i el tipus d’avaluació a què es correspon.

Aplicació

Estructuració

Exploració Introducció

Fases

Quadre 2. Esquema didàctic de la proposta Descripció

Lloc de realització i temps orientatiu

Tipus d’avaluació

•Idees prèvies sobre el districte de Nou Barris.

Aula

Inicial

•Idees prèvies sobre el recorregut proposat.

Pàgines 12-23

•Confecció d’un eix cronològic de la proposta didàctica, a partir de l’esquema conceptual.

1 hora

•Al llarg de les cinc parades i mitjançant l’observació directa dels espais, la lectura cartogràfica de plànols, la descripció d’imatges fotogràfiques, l’observació del dibuixos, la comparació i la realització de les activitats proposades, l’alumnat hauria de ser capaç de conceptualitzar els canvis i les continuïtats que s’han produït en l’entorn urbanístic i històric proposat.

Sortida

Formativa

Pàgines 24-42 3-4 hores

•Autoavaluació, activitat per copsar el grau d’assoliment dels continguts conceptuals més rellevants treballats al llarg del recorregut. •Textos amb informació addicional de cada parada, acompanyats d’activitats amb diferents graus de dificultat.

Aula Pàgines 44-55 3 hores

•Debat sobre algun tema que l’itinerari els hagi suggerit.

Aula Pàgina 56 Preparació 1 hora 15 minuts Realització 40 minuts

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Sumativa

Metodologia i suggeriments

Les fases A la fase d’exploració i d’introducció, suggerim fer un tipus d’activitat individual, en la qual l’alumnat pugui verbalitzar les seves idees prèvies sobre el districte de Nou Barris i sobre el recorregut. Així es proposen alguns exercicis de situació espacial, d’ubicació temporal i d’identificació fotogràfica. Aquestes activitats haurien de servir per conèixer què és el que sap l’alumnat, per introduir-los en allò que s’analitzarà a les classes posteriors i per motivar-los a conèixer la història del seu districte. A la fase d’estructuració, proposem la realització de dos grans blocs. Per una banda estaria l’itinerari didàctic, i per l’altra estaria el seguit de textos i activitats que es vinculen amb les diferents parades en què s’ha dividit el recorregut. El bloc dels textos i activitats es proposa que es realitzi després de la sortida, perquè és a l’aula on es pot aprofundir millor en l’anàlisi dels diversos elements observats. Però l’ordre es pot invertir segons el criteri del professorat i les necessitats del grup, ja que es poden treballar primer els textos, després realitzar la sortida per consolidar els aprenentatges i a continuació fer les activitats finals que requereixen la relació entre text i itinerari. A la fase d’aplicació, proposem la realització d’un debat sobre alguns dels temes que pensem que pot haver suggerit l’itinerari. Tot i que aquesta proposta pretén ser global, evidentment el professorat l’ha d’adaptar a les necessitats del grup-classe. Per aquest motiu hem intentat diferenciar les parts de tal manera que pugui ser una proposta flexible, perquè es puguin fer aquelles parts que es considerin més rellevants o convenients segons les necessitats del grup i els objectius marcats pel professorat.

El treball cooperatiu La dinàmica de treball que proposem per al desenvolupament de les activitats a l’aula és la del treball cooperatiu (grups de tres o quatre, preferiblement). D’aquesta manera es fomenta la comunicació, el diàleg, la discussió i l’intercanvi de coneixements entre els diferents membres del grup.

El diàleg i el debat a l’aula de ciències socials El discurs de les ciències socials ha de ser un discurs que faciliti la formació d’un alumnat capaç de viure en el món de la informació, de les noves tecnologies i de la globalització. La finalitat és formar ciutadans lliures i autònoms, conscients dels seus drets i dels seus deures, capaços d’interpretar críticament la societat i amb profundes conviccions democràtiques que els permetin participar activament en la construcció d’un futur millor. Les ciències socials haurien de mostrar la relativitat i la provisionalitat del coneixement i, per tant, la necessitat d’admetre el dubte. Caldria potenciar la capacitat dels joves per analitzar, interpretar i relativitzar el coneixement. Ajudar-los a aprendre a informar-se, a entendre la informació, a formar-se opinió i criteri propi i a ser capaços de contrastar els seus punts de vista amb els d’altres interlocutors. I així saber modificar o matisar el seu punt de partida inicial, si és necessari. Les ciències socials poden potenciar la capacitat de raonar i de justificar els diversos punts de vista, saber-los defensar, saber escoltar els arguments i les raons dels altres i saber modificar el seu punt de partida, si cal, o d’arribar al consens, si és possible. L’argumentació té per objecte d’estudi el diàleg, la 72

Aprenguem de Nou Barris

Metodologia i suggeriments conversa i el debat. L’objectiu és aprendre a defensar les pròpies conviccions i entendre que un mateix problema o situació es pot resoldre o es pot interpretar de maneres molt diferents, i totes vàlides per a les persones que les defensen. Per tot això, pensem que els debats, a partir de punts de vista contraposats sobre un mateix tema, problema o conflicte, ajuden els nois i les noies a una permanent pràctica democràtica: saber defensar el punt de vista propi, saber escoltar, sentir-se escoltats i considerar la possibilitat d’arribar a acords a partir del consens o del respecte a les opinions divergents. En general es pot dir que els nostres nois i noies tenen moltes coses a dir i a fer i que cal aprofitar-ho per millorar els seus aprenentatges. Durant el debat és recomanable: • Que el professor/a faci de moderador. • Recordar les normes de comportament social (no cridar, respectar el torn de paraula…), tot dient que es tracta de contrastar diferents interpretacions de la realitat a partir d’unes raons i arguments que han de ser adequats, suficients i pertinents. • Presentar el tema a discutir i els diferents grups que intervindran. • Que cada grup es presenti i plantegi breument els arguments que defensen la seva postura. • Valorar l’esforç per dir el que pensa, per escoltar els altres i per establir un diàleg que els permeti arribar a un punt d’aproximació que faciliti el consens en la recerca de solucions alternatives al conflicte, si s’escau. • Que al final del debat cada grup aporti possibles solucions o alternatives al tema plantejat. • Acabar el debat amb una conclusió per part de cada grup.

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Bibliografia • AJUNTAMENT DE BARCELONA. Barcelona. Guia de la ciutat. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2002. • AJUNTAMENT DE BARCELONA. Projecto de creación de un centro de actividad terciaria en el área de nueva centralidad Renfe-Meridiana. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1994. • ARIZA, M. C.; GONZÁLEZ, N.; GRAU, M.; MARTÍN, M.; RODRÍGUEZ, J. “L’actual districte de Nou Barris als anys trenta”, dins de Finestrelles, núm. 9. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Barcelona, 1998. • ARXIU HISTÒRIC DE ROQUETES-NOU BARRIS. Identitats. Catàleg del patrimoni existent. Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Barcelona, 1993. • Barcelona New Projects (catàleg de l’exposició del 29 de març al 25 de maig de 1994). Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1994. • BUSQUETA, Joan; POSTICO, Núria. “Propostes per a l’estudi de la industrialització a Sant Andreu del Palomar: el segle XIX, un segle de canvis”, dins de Finestrelles, núm. 2. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Barcelona, 1990. • CAMPS ARBOIX, Joaquim de. La masia catalana. Editorial Aedos, 3a edició. Barcelona, 1976. • CELMA, Nèlida.; SERRANO, Yolanda. “El carrer Piferrer. Vestigi de l’antic camí de Sant Andreu a Horta”, dins de Finestrelles, núm. 3. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Barcelona, 1991. • CENTRE D’ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ DE NOU BARRIS. Estudi per al pla de desenvolupament integral a Nou Barris. Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris. Barcelona, 1988. • CLAPÉS, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar (tres volums). Llibreria Catalònia. Barcelona, 1931. • D. A. Barcelona. La segona renovació. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1996. • D. A. Barcelona. Espai públic. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1992. • D. A. “Heron City” (articles diversos). L’Avui, [1-7-96,12-6-97, 13-6-97, 21-5-97]. • D. A. “Heron City” (articles diversos). La Vanguardia, [4-2-98, 29-4-99]. • D. A. Parc Esportiu Can Dragó. Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris. Barcelona, 1990. • D. A. Urbanisme a Barcelona. Plans cap al 92. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1987. • D. A. Barcelona i el ferrocarril. Renfe. Barcelona, 1994. • FONT, Joan. La Vaga de la Harry Walker de Barcelona. (Desembre 1970-febrer 1971). Edicions Catalanes de París. Barcelona, 1972.

Aprenguem de Nou Barris

Bibliografia • GARCIA SOLER, Carme. Itineraris. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1998. • GIMENO BARONA, Pilar. “La industrialització de Sant Andreu de Palomar (1839-1904)”, dins de Finestrelles, núm. 9. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Barcelona, 1998. • GRUP D´HISTÒRIA DE NOU BARRIS-CAN BASTÉ. Del despertar al trencament. Nou Barris 18971936. Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, Centre Cívic Can Basté. Barcelona, 1998. • HUERTAS Josep Maria; FABRE, Jaume. Nou Barris. La penúltima Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1991. • HUERTAS Josep Maria; FABRE, Jaume. “Nou Barris” dins del llibre Els barris de Barcelona. Volum III. Ajuntament de Barcelona i Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1997. • HUERTAS Josep Maria; FABRE, Jaume. Tots els barris de Barcelona. Volums II, VI i VII. Edicions 62. Barcelona, 1976. • PASCUAL, Pere. Los cambios de la era industrial. La construcción de la Red Ferroviaria Catalana (1843-1898). Edicions Universitat de Barcelona. Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Barcelona, 1999. • PUJOL MARTÍNEZ, Francesc. Recull d’articles a Rotllana. Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé de les Roquetes. Barcelona, 1988-2002. • PUJOL MARTÍNEZ, Francesc. Relligant Nou Barris. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2003. • ROIG, Josep L. Historia de Barcelona. Desde su fundación al siglo XXI. El Periódico. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1995. • SOBREQUÉS CALLICÓ, Jaume [dir]. Història de Barcelona. El segle XX, volum VIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1997.

Recursos electrònics • Agrupació Excursionista Muntanya de Sant Andreu de Palomar. <http://www.terra.es/personal6/aemuntanya/index.html>. [consulta: 15 de maig de 2003] • Hispano Villiers. <http:// www.localhistory.scit.wlv.ac.uk/Museum/Engineering/Villiers/Villiers.htm#menu> [consulta: 25 de juny de 2003] • Biscuter. <http://grupo7.com/microcoches/biscuter.htm> [consulta: 23 de març de 2003] • Heron City. <http://www.heroncitybarcelona.com> [consulta:14 d’abril de 2003] • Tallers del Nord. <http://www.ffe.es/portada.htm> [consulta: 10 de juny de 2003]

Itinerari De la Harry Walker a Can Dragó

Adreces d’interès • Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris Ateneu Popular de Nou Barris C. Portlligat, s/n. 08042 Barcelona Tel. 93 353 95 16 - Fax 93 350 30 00 http://www.noubarris.net/arxiu • Arxiu Municipal del Districte de Nou Barris C. Doctor Pi i Molist, 133. 08042 Barcelona Tel. 93 291 68 36 - Fax 93 291 68 68 http://www.bcn.es/arxiu/noubarris • Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu C. Segadors, 2, entresòl. 08030 Barcelona Tel. 93 291 69 32 - Fax 93 291 88 78 http://www.bcn.es/arxiu/santandreu • Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra C. Segre, 24. 08030 Barcelona Tel. 93 360 05 50 - Fax 93 360 05 58 http://www.bcn.es/biblioteques • Biblioteca Nou Barris C. Albert Einstein, 2-4. 08042 Barcelona Tel. 93 291 48 50 - Fax 93 291 48 51 http://www.bcn.es/biblioteques

Aprenguem de Nou Barris

Notes

Itinerari De la Harry Walker a Can Drag贸

Notes

Aprenguem de Nou Barris

Notes

Itinerari De la Harry Walker a Can Drag贸