novembre_marroc

NOVEMBRE: MARROC

I* Gan GANGES, Montse. La Reina Rodamón al Marroc I** Oua OUAJJOU, Sonia. La boda de la tía Keltum I 91 (64) Aba ABARKAN, Hassan. El Hassan Abarkan: jo vinc de Nador I 91 (64) Oll OLLÉ, M. Àngels. Búxara: jo sóc del Marroc I 91 (64) Oll OLLÉ, M. Àngels. Samir LF Flo FLORES, Montse. L’aigua del Rif 297 Ben BEN JELLOUN, Tahar. L’Islam explicat als nostres fills 297 Bra BRAMON, Dolors. Obertura a l’Islam 30.055.2 Bil BILARABI, Aïcha. La mujer en la otra orilla

308 (64) Apr Apropem el Marroc 371 Fac FACUNDO VERICAT, Guernica. Ensenyament al Marroc i diversitat a l’escola 381 Mer Mercados del Mediterráneo 641 Coc Cocina marroquí 781 Rov ROVSING Olsen, Miriam. Cantos y danzas del Atlas N 833 Ber BERTRANA, Aurora. El Marroc sensual i fanàtic 9 64) Dal DALLE, Ignace. Los Tres reyes: la monarquía marroquí desde la independencia hasta nuestros días 9 (64) Dem DEMEUDE, Hughes. Marruecos 9 (64) Lar LAROUI, Abdallah. Marruecos: Islam y nacionalismo: ensayos 9 (64) Nav NAVIA, José Manuel. Marruecos: fragmentos de lo cotidiano 9 (64) Pen PENNELL, C.R. Breve historia de Marruecos 9 (64) Pen PENNELL, C.R. Marruecos: del imperio a la independencia 9 (64.8) Her HERRANZ, Jon. Veus del Sáhara: testimonis del passat i present d’un poble 9 (=927) Ben BEN JELLOUN, Tahar. No entenc el món àrab

9 (=927) Zeg ZEGHAL, Malika. Islam e islamismo en Marruecos 91 (026) (64) Har HARDY, Paula. Marruecos. GeoPlaneta, 2005 91 (026) (64) Mar Marruecos. Anaya Touring Club, 2000 91 (026) (64) Mar Marrakech y el sur marroquí 91 (026) (64) Mar Marrakech y lo mejor de Marruecos 91 (026) (64) Mim MIMÓ, Roger. Marruecos. Anaya Touring Club, 2009 910.4 (56.9) Bad BADIA I LEBLICH, Domènec. Viajes de Alí Bey 910.4 (6) Mes MESTRES, Jaume. Marroc i Egipte 910.4 (64) Bad BADIA I LEBLICH, Domènec. Viajes por Marruecos 910.4 (64) Pie PIERA, Josep. Seduccions de Marràqueix 910.4 (64) Sil SILVA, Lorenzo. Del Rif al Yebala: viaje al sueño y la pesadilla de Marruecos 910.4 (64) Wha WHARTON, Edith. En Marruecos 92 (Lei) Lei LEILA. Casada per força 92 (Ouf) Ouf OUFKIR, Malika. La Prisionera

JN Mim MIMÓ, Roger. Mimcina: la terra llegendària JN Rot ROTGER CERDÀ, Víctor. L’encàrrec del vell Hayyam N Ben BEN JELLOUN, Tahar. Sufrían por la luz N Maa MAALOUF, Amin. León el Africano N Mer MERNISSI, Fátima. Sueños en el umbral: memorias de una niña del harén N Mra MRABET, Mohammed. Amor por un puñado de pelos N Sha SHAH, Tahir. En mil i una nits: a la recerca de la tradició oral del Marroc N Xuk XUKRI, Mohamed. El pa de cada dia N Xuk XUKRI, Mohamed. Rostros, amores, maldiciones NA Xuk XUKRI, Mohamed. [El Temps dels errors]. Text en àrab R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 6 (maig 1990), pàg. 60 BROWN, Dale M. Marruecos, puerta de África R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 50 (maig 1994), pàg. 98 VILLERÓ, Ramón. Marruecos: La ruta de las Kasbahs R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 125 (març 2001), pàgs. 16-31 ROIG, Fèlix. El Gran Sur: Valles del Draa y Dades R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 145 (gener 2003), pàg. 68 VELA, Antonio. Marruecos. Costa Atlántica, las increíbles ciudades amuralladas

R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 163 (setembre 2004), pàgs. 60-75 ROIG, Fèlix. Marruecos: el gran sur R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 183 (juny 2006), pàg. 46 CAMPS, Roser. Sur de Marruecos: más allá del Atlas R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 191 (març 2007), pàgs. 26-38 PÉREZ, Rafa. Xauen: Marruecos: mil matices de azul R 91 Rutas del mundo, nº 217 (juny 2009), pàgs. 70-81 PÉREZ, Rafa. El Marruecos de Ali Bey R 91 Rut. Rutas del mundo, nº 230 (juliol 2010), pàgs. 66-76 GUIJARRO, Josep. Saïdia: la perla azul de Marruecos CD 021.3 ALA ALAOIU, Amina. Arco iris CD 021.3 MAR Maroc: Moyen-Atlas: musique sacrée et profane CD 021.6 GNA GNAWA NJOUM EXPERIENCE. Boum ba clash

*CURIOSITATS: Sabies que...? ¾ Marroc, l'Al-Maghreb al-Aqsa dels antics àrabs, significa més o menys "la terra més llunyana del sol ponent". ¾ Si combinem la seva riquesa cultural i arquitectònica, fruit de molts segles de grans civilitzacions, i la seva varietat geogràfica i de paisatges obtenim un país amb moltes coses a oferir al viatger amb ganes d'explorar els seus racons: ruïnes romanes, ciutats medievals, kasbah berbers, monuments islàmics, trekkings per les muntanyes del Rif o l'Atlas, rutes pel desert, platges de sorra, o esquí als cims nevats de l'Alt Atlas. ¾ Una de les frases preferides del poble marroquí és: “la pressa mata”.

¾ El grup etnicolingüístic més nombrós i dominant políticament és l'àrab (70%). Els berbers, cronològicament anteriors al territori de l'actual Marroc i majoritaris a les muntanyes de l'Atles i del Rif, constitueixen el 30% restant.

La llengua oficial és l'àrab, i també es parla el berber i el francès. L'islam de branca sunnita és la religió dominant i oficial. Hi ha minories cristianes i jueves. ¾ Els imazighan, també anomenats berbers, van ser els primers habitants de tot el nord d’Àfrica. Actualment viuen sobretot al Marroc i a Algèria. A Tunísia i a Líbia en queden molt pocs. Però també n’hi ha a Mali, al Níger i a Burkina Faso. Els tuaregs són berbers. ¾ Les babutxes són unes sabates de cuir molt lleugeres; les d’home són blanques o grogues i les de dona poden ser de diferents colors i estan decorades amb fils brillants. La gel·laba és molt típica, és una túnica amb caputxa que es posa per sobre de la roba i que es porta sobretot per anar als oficis religiosos. Tots els vestits tenen molt valor perquè estan fets a mà per artesans. Els teixits són delicats, son de seda, de llana, de vellut o de cotó, i s’ornamenten amb fils daurats o argentats.

¾ La majoria de ciutats marroquines tenen dos nuclis urbans molt diferenciats: la vila antiga, que anomenem “medina”, i la ciutat moderna. Medina va ser la ciutat on el profeta Mahoma es va exiliar en fugir de La Meca, on va organitzar la seva comunitat i on va implantar per primera vegada les lleis de l’Islam. En l’expansió de la nova religió, els conqueridors àrabs van fundar ciutats que s’assemblaven a la que establir el profeta. Aquestes ciutats havien d’expressar el seu caràcter religiós, però també econòmic i social. Les medines estan emmurallades i acostumen a tenir una gran mesquita envoltada de carrers comercials.

¾ Els souks són els mercats, la vessant comercial de les medines. Es compartimenten segons els oficis; cada especialitat té el seu carreró i els artesans treballen a l’interior de les botigues o exposats a la curiositat dels vianants.

¾ L’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans, estableix cinc obligacions essentials. Han de tenir fe –creure que Déu és Únic i Mahoma és el seu profeta-, han de resar cinc vegades al dia, han de fer dejuni durant el mes del ramadà, han de donar almoina als pobres i han de peregrinar a la Meca almenys una vegada a la vida. ¾ L’Alcorà és molt llarg, té moltes sures (capítols) i s’aprenen cantant, així ja se sap de memoria per a tota la vida. ¾ El ramadà consisteix a deixar de menjar, de beure, de fumar, de fer l’amor i moltes altres coses durant tot un mes. Un dia del ramadà comenta quan surt el sol, al matí, i s’acaba quan es pon, al vespre. Durant la nit es pot tornar a fer vida normal. Els musulmans comencen a seguir el ramadà des de petits, però no hi ha una edad fixada, només es té en compte la salut i la capacitat de resistir de cada infant. El mes del ramadà dura 20 o 30 dies. ¾ El líder espiritual dels musulmans és l’imam. ¾ Els casaments són molt cars i per això la qüestió econòmica s’ha de discutir amb molt detall. Sobre la quantitat que cal pagar, s’arriba a un acord molts dies abans. El nuvi es fa càrrec d’una part de les despeses de la familia de la núvia, i també ha de comprar vestits per a la seva futura muller. Els pares de la núvia regalen roba i joies a la seva filla. ¾ Hi ha unes quantes paraules àrabs que fan servir moltes llengües europees, com ara “sèquia”, “barnús”, “oasi”, i fins i tot es fa servir el nom d’Al·là sense saber-ho, quan es diu “A la babalà”, que és “estar a la mà de Déu”.

¾ Bastela = pastís farcit de carn. ¾ Cuscús = sèmola de blat que es pot preparar de moltes maneres: cuscús set llegums, cuscús de pollastre amb carabassa, faves i naps, regat amb llet, etc.

¾ Dirham = moneda marroquí. ¾ Harira = sopa a base de carn de be o vedella amb llegums. ¾ Henna = la pols de les fulles seques de l’olivereta es fan servir per pintar les mans, els peus i els cabells; té propietats curatives per a les malalties de la pell.

¾ Khol = pólvores d’antimoni usades per maquillar-se els ulls. ¾ Xamar = dàtils, fruits de la palmera. Hi ha més de 100 varietats de dàtils, els millors són els mejhoul. Se serveixen amb llet agra.

¾ Tahar Ben Jelloun (nascut a Fes, Marroc, l'1 de desembre del 1944) és un escriptor i poeta en llengua francesa, tot i que la seva primera llengua és l'àrab. ¾ Fàtima Mernissi, també coneguda com a Fatema Mernissi, (Fes, Marroc 1940) és una escriptora, feminista i sociòloga marroquina. És una de les intel·lectuals marroquines més conegudes a Europa.

Historiadora, assagista i doctora en sociologia, destaca per la seva defensa dels drets de la dona i pels seus coneixements sobre l'Alcorà. Actualment és professora a la Universitat Mohamed V de Rabat.

Mernissi defensa en les seves obres un concepte humanista on les dones han d'assumir el seu paper lluitant amb la paraula, l'arma principal per a assolir la igualtat i fer la revolució. L'any 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, al costat de Susan Sontag, ambdues per haver desenvolupat una obra literària en diversos gèneres que, amb profunditat de pensament i qualitat estètica, aborda qüestions essencials del nostre temps des d'una perspectiva complementària en el diàleg de les cultures.

¾ Informació a Internet:

(1) Webs pràctiques: 9 www.tourisme-marocain.com : pàgina oficial de turisme marroquí.

9 www.turismomarruecos.com : Oficina Nacional de Turisme del Marroc a Espanya.

9 www.ouarzazate.com : informació de la ciutat i tot el sud del Marroc.

9 www.marrakech.costasur.com: pàgina d’història, hotels, lleure... tot sobre Marrakech.

9 www.maroc.ma : portal nacional del Marroc.

(2) Pàgines específiques: 9 www.contesdelmarroc.blogspot.com