P R E G ~FIRA DE REIS DE 1994.
Sr. Alcalde, autoritats, senyores, senyors, Si, d'una banda agraeixo la deferkncia que se m'hagi nominat per al Pregó de la Fira de Reis, al mateix temps em preocupa no fer-lo d'una manera satisfactoria. El que si agraeixo en profundidat és el fet que vostks hagin vingut a escoltar-10, el pregó, d'on en sortiran amb coses que ja els són conegudes, dites, perb, tal vegada, d'una altra manera. Un servidor de vostes, el que farB és expressar en veu alta els seus pensaments i les seves opinions: una cosa que fer-la a baix, a la plaqa, i en un entorn d'amics, surt d'una manera natural i informal; pero que, en elevarlo a la categoria d'auditori, té altres connotacions. Un prec si que I'he de fer: no s'estalvZn d'expressar-me les seves divergencies o les seves critiques, tal com ho farien uns bons contertulis. De la critica se n'aprkn i, amb ella, es contrasten les opinions. Considero la Fira de Reis senzillament com un catileg de les activitats que es duen a terme a la població i a la comarca: i aixo es important, ja que el que passi en ella, és el que passa en el nostre Manlleu. La nostra comarca és com un petit cercle que, concentricament, en té d'altres de més grans que l'envolten i el condicionen. Cercles com es ara Catalunya, Espanya, Europa, el món sencer. 0, si em permeten una altra similitud, és com un globus inflable petit que pateix les pressions de tot el seu entorn, i aixb condiciona la seva trajectoria. El 1980, Alvin Tomer, autor del IlihreWLatercera ola", deia : "la humanitat ha experimentat dues grans onades de canvi, que han modificat cultures i sistemes de vida. La primera va ser l'onada agrícola que va trigar milers d'anys a desplegar-se. La segona, el naixement de la civilització industrial, que va necessitar, només, 200 anys. Ara ens impacta una tercera onada, altament tecnificada, amb uns nous codis de conducta.
d'univenalització de la producció, de noves fons d'energia. Es tanca una bretxa histbrica en les relacions entre productor i consumidor". Mirem la Fira de Reis: els ha acusat, aquests canvis Sonades? L'any 1751, quan es va iniciar la Fira, érem a la primera onada, mentre que la Fira actual estA a la tercera. En aquesta Fira, la població i la seva comarca continuaran detectant les noves onades liberalitzadores que aniran obrint el mercat fins a trobar-se enmig d'una competencia nacional i internacional. sense entranyes. Quan apareix una noticia al diari o en un medi semblant, sempre em pregunto: en que em pot afectar? Segur que vostes fan el mateix i d'una manera, a més, en que les qiiestions polítiques passen a segon terme, mentre les econbmiques assumeixen un gran protagonisme. Fixin-se quina difusió té la premsa economica, i com constitueix, junt amb l'esportiva, la del cor i la informatica un dels sectors de més creixement del periodisme. Per que?. Perque ens afecta i ens envolta. L'interes per la borsa, el valor de la divisa, els tipus d'interds, els impostos, les prestacions i el benestar social, I'escasetat del mercat de treball; Europa,...etc, I'interes, deia, augmenta i cada vegada més tothom s'ho pregunta amb la mateixa naturalitat amb que poden interessar-se, per exemple, pel resultat d'un determinat partir de futbol. He citat tot I'anterior en base a la idea que aquests són els cercles concentrics que ens envolten. I encara detallo més. Prenc com exemple el tema del G.A.T.T., perque ha estat fins ara i segueix estant de primera actualitat. El G.A.T.T. (acord per al comerq a les duanes) és un cercle mundial que va néixer després de la segona gran guerra, com un dels organismes de cooperació economica, i la seva aplicació, en aquest moment, és crucial. Es en el món agrari on s'han allotjat les majors resistencies al canvi i on han estat necessaris acords múltiples: per aixo, la negociació ha durat set anys des que es va comengar, a Umguay, com a Ronda Uruguay. Si tots els pai'sos eliminen les seves quotes i tarifes duaneres al mateix temps, tots acaben beneficiant-se'n, perque I'economia mundial no
és una equació de suma zero, no ha de perdre I'un perque I'altre hi guanyi en I'intercanvi: tots hi han de continuar guanyant. El comerg, a través de totes les fronteres, ha de créixer amb aquesta liberalització i la universialització del treball ha de crear riquesa i repartir-la. L'alternativa del G.A.T.T. és I'enfrontament bilateral entre dos blocs o paysos: quan es produeix, I'un pren represilies contra I'altre. La liberalització prevista per la Ronda Uruguay és molt difícil de quantificar, pero només en el tema de duanes es parla de bilions. No es quantifica la liberalització dels serveis, que és dels mes importants. Aqui els serveis soiliran I'impacte d'una successió d'onades. També s'ha de dir que la liberalització del comerG suposara uns costos, perdues de treball transitbries, temps perqub i'economia s'adapti a la nova situació i una disminució dels ingressos en determinats sectors, fins ara protegits, de la competencia exterior. Aquest cercle del que acabo de fer referencia es tant important que condiciona a molts més.
I tot entrant en el cercle concentric d'Europa, ens podem preguntar: que passa?. I em ve a la memoria una frase d'0rtega i Gasset: "El que passa 6s que no sabem el que ens passa". No vivim ayllats. El que té de cru aquesta realitat és que I'altre cercle, que és Espanya, depen totalment de la resta d'Europa a I'hora de trobar solucions. Europa potser també esta perdent, davant del sud-est asiatic i davant d'U.S.A. Fa pocs dies ha entrat en funcionament el CEAP (Cooperació Economica ksia-~acific)i aixo equival al disseny, a la conca del Pacífic, d'una zona de creixement economic futur. TamM ha entrat en vigencia I'acord TLC (Tractat de Lliure Comerv entre Mexic, Canada i USA) de gran potencial economic, tant tecnologic com comercial. Han estat configurades dues zones de competencia amb Europa, amb el nostre cercle, i que han de servir per esperonar i trobar solucions a la manca de creixement i a I'atur: dues cares de la mateixa moneda. mirat aixi, sembla que les futures zones de creixement es dissenyen al marge d'Europa, i que el Món pot créixer sense ella; no obstant, també ha nascut per a
nosaltres I'EEE (Espai Economic Europeu) de manera que quedem inmersos, així, en el major mercat mundial. És una esperanqa. També el Tercer Món observa els episodis europeus, que, en partels poden desplaqar. Les economies que abans eren comunistes, ara tenen salaris baixos, poblacions educades i una localització convenient al costat del mercat més gran del món. El Tercer Món ens observa, per6 també sera un cercle de pressió per a nosaltres. Pel que fa al cercle que ens envolta i ens influencia, Espanya, faig només la referencia rapida d'un exemple: la gran distorsió de preus creada per una sobrevaloració constant de la nostra divisa, una sobrevaloració que ha portat a una perdua de quotes de mercat important, en perdre competitivitat, i ha sacrificat moltes empreses. Potser he abusat d'aquesta semblanqa dels cercles que ens envolten i que he il.lustrat amb alguns exemples. Ara bé, tots ells i totes les forces que es mouen pel món tenen la seva acció i reacció sobre el petit univers de la nostra comarca. Com a resultat d'una intercomunicació de cercles que fa temps que funcionen malament, tenim una recessió. I una de les causes és la situació d'excés de capacitat productiva en molts sectors de I'economia de molts pai'sos, situació que provoca que els preus dels productes baixin, baixin i baixin, per a poder competir. Les empreses, siguin del tipus que siguin, es troben llavors davant d'una situació paradoxal: els seus costos laborals augmenten, el preu de les matiries primeres s'incrementa, els serveis tenen un cost més elevat. Tot augmenta a I'entom de les empreses i aquestes no ho poden repercutir en els preus dels seus productes, per I'excés de competencia, amb la qual cosa no solament tenim una crisi macroeconomica, sinó també micro-economica: i aixo ja ho podem identificar facilmenf al nostre entom, amb p&lsi senyals. Estem en recessió. He parlat d'efectes i problemes coneguts i que ens han portat a la recessió. Ara bé busquem I'esperanga i procurem de canviar el terme recessió pel de reactivació, a I'entom de les empreses. La reactivació es necessaria. Ningú no ens reactivara. Ens reactivarem comengant per nosaltres mateixos, des de la iniciativa personal. Parlem de reactivació perque no estarem en crisi tota la vida. Insistir en I'aspecte negatiu es, d'alguna manera, "infondre una psicosi de crisi".
Ara bé, ¿quan la reactivació? I per a qui? I on? I moltes més qüestions, dificils de respondre. No obstant, hi ha un factor que, a parer meu, hem de potenciar i que és una de les claus futures: la formació, la formació i la formació. El Rei, en el seu missatge de Nadal, va dir: "Cap programa econbmic no desplaqd el paper que correspon a l'esforq personal, a la voluntat de superació i al desig d'augmentar el coneixement". La formació ens ha d'ajudar a superar el canvi actual recessiu, que és estructural, i no el típicament cíclic en qub tot tomava a ser més o menys com abans. Sentim que ha comenqat alguna cosa nova, que ve una nova era, una nova onada. Peter Dmcker, en el seu darrer llibre "La Sociedad Postcapitalista", diu: "Seria tan neci predir la societat del saber com ho hauria estat, el 1776, predir I'any de la Revolució Americana (un incis: ja es celebrava, llavors, la Fira de Reis). Perb una cosa si que es pot predir: el canvi mixim sera el canvi en el saber, en la seva forma i en el seu contingut, en el seu significat, en la seva responsabilitat, i en el que representa ser una persona instrui'da. En la majoria de casos, les noves civilitzacions i les economies varen néixer sobre el mateix terreny: Manlleu i la seva comarca no han estat una excepció i no ho han de ser en el futur. He dit que nasqueren sobre el mateix terreny, la qual cosa hauria estat forqa incomprensible si nomes haguessin estat els recursos naturals els que haguessin fallat. Com s'haurien reconstrui't? Tot fa pensar en el fet que és I'home, i no la naturalesa, qui proporciona els recursos primaris, i que el factor clau del desenvolupament prové de la ment de I'home. Tradui't, tot plegat, en un sentit mes real: I'educació i la formació és el mes vital dels recursos. Per aquest cantó, tindrem competitivitat, I'linic i veritable avantatge competitiu: ja que el diner, la teconologia i els productes es desplacen facilment a través de les fronteres, mentre que I'ocupació es crea alla on el treball es du a terme amb mes eficacia. Com a conseqü&ncia d'aixb, uns dels recursos fonamentals són la qualificació, les habilitats i les idees que posseeixen els ciutadans del país o de la regió. Per aixb tomo, com a conclusió per a aquesta reactivació i competitivitat, al fet que procurem incrementar, al maxim, el valor potencial d'equació cultural i formació del capital hum& que pot acomplir un gran efecte, no només en el benestar material sinó en la venebració de la societat. I, com a membres d'una societat que no comparteix la mateixa
economia, la resposta dependra de la intensitat amb que, en realitat, ens sentim membres de la mateixa comunitat. Els deia que el recurs que cal potenciar en el futur és la formació, el saber. Ara bé, en la nostra societat capitalista, tenim dos recursos claus: la ma d'obra i el capital, que possiblement tindran un altre paper en el futur. Possiblement, la primera quedara molt redui'da, com a factor de producció: aixb ja ho podem veure en el nostre miniunivers, si comparem qualsevbl fabrica de les actuals amb la seves hombnimes de 50 anys enrere. Ara, el cap és gran i el cos petit, quan abans era al revés. Dit d'una altra manera, hi ha més saber fer, més formació. Serveixi, a tall d'exemple, aquest: el personal empleat en I'agricultura de casa nostra és un 4'5-S%, i fa quaranta anys era un 25-30%. Segar a ma no és el mateix que fer-ho amb la vat-isega. L'esperanga és potenciar la formació. Hauran escoltat, o comentat, o llegit, I'expressM que el capitalisme ha arribat al seu nivell. El joc econbmic que ens espera tindra tants elements de cooperació com de competencia. Ja que la competencia en el terreny economic entre comunisme i capitalisme s'ha acabat (fins i tot Xina canvia), la nova competencia sera entre maneres diferents de capitalisme. Per exemple, la forma Saxona, que exalta els valors individuals, les grans diferkncies de salaris, la facilitat per acomiadar i la facilitat per retirar-se, les fusions i les captures hostils, s'enfrontara a la variant Europea i a la Japonesa, fins i tot a la variant capitalista dels quatre dracs d'Asia que exalten més valors comunitaris: la responsabilitat social de les qualitats, el treball en equip, la lleialtat. La rotació en el treball és un factor negatiu en el capitalisme comunitari. En canvi, la rotació és considerada positiva en el món anglosaxó. L'empresa comunithria té un conjunt molt diferent a qui consultar les seves estrategies. En I'empresa japonesa, en canvi, els empleats són els principals interessats, els clients, els segons, i, els accionistes, uns tercen distants, La variant capitalista americana creu en I'economia dels consumidors, la japonesa en I'economia dels productors. Molts canvis a viure i a viure'ls de molt diferent manera. En definitiva, per a poder navegar amb una bona trajectoria o evitar que el globus de la nostra comunitat (que he fet servir com a simil al comengament) no és desinfli, se li haura d'insufler I'aire de la formació mixima i possible, a cada nivell.
Tomo a I'inici del meu petit parlament. Els he dit, en veu alta, algunes de les meves opinions, com a cosa molt personal i dites, possiblement, de forma barrejada. Gdcies per escoltar-me.
PERE RIFA i FERRER 6 de gener de 1994