FIRA DE REIS 1996 ap
t
1
'-VU5
PREG6 DE FIRA DE REIS 1996
Un altre any, una altra fira. Un altre pregoner. Agraeixo la confianp que se m'ha donat, i intentare complaure-us, amb el desig que us ho pugui fer interessant. Molts de vosaltres em coneixeu be. i de les foteses que us pugui explicar. Conec el poble i el seu entorn: hi he nascut, viscui i crescut. Tot el que us pugui dir, doncs, anirl per aquest cantó. Se que la historia, la que val i es reconeguda,és la documentada. Pero hi ha una altra histbria que ha nascut en el temps, menuda, vivencial, que ha passat de pares a fills i que ha set protagonista també dels canvis continuats en la nostra societat pagesa. Aquesta 6s la que jo, com a pagds, conec mes, i per aqui aniran els trets d'aquest que jo autodenomino nostAlgic observador. Avancem i esbrinem les altres fires que no són la de Reis, que podien ser tant o mes importants i que em donaran peu a entrar en el passat i parlar del brusc canvi professional i de mecanitzaci6 que hem sofert. Les fires a Manlleu eren quatre: Reis, 8 d'abril, Sant Agustí i Sant Marti. La del 8 d'abril nova quallar mai, mai, i, per raons que no venen al cas, acaba sense pena ni gloria. La del 28 d'agost, Sant Agusti, era coneguda també per "la fira de les unces". Com que era I'estiu i la calor no convidava als trasllats de bestiar, la fira es decanta més al comert, a la compra i venda de finques, casalots, terrenys i, sobretot, a la fira de pactes: dels recanvis de masovers, que com és sabut es feien per Tots Sants, de les compres i vendes de borets, i tamb6, i molt importants, dels "arregles" matrimonials
entre els hereus, les pubilles I els fadristerns, per acordar les dots a aportar cadascú. Josep Pla deia de les Fires de Sant Agusti que eren "l'entrada faldillera dels fadristerns en societat" Vull aclarir que en aquests pactes i compromisos "la paraula feia I'horne" i sense passar pel gestor ni el notar^.
Us explicar6 una a n h i o t a : Elmeu pare va compraren aquesta fira,I'any 1918, una casa al carrer de "defora': que donava al passeig de Sant Joan, I que 6s on jo vaig n6ixer L va costar 220 duros i les escriptures i el notari 8 ptes. amb 65 hnbms. I, com que li faltaven 15 duros, els va manllevar a un pages prestamista que els h va concedir, dient-li: "Mira, Quim, te'ls deixo perdos anys, si me% tornes d'avui a un any, me'n dones 16, i si ho fas d'avui a dos anys, me n'hauds de donar 17 i una pesseta. W u n'hi do, gairebe un 7%. El meu pare, amb satisfacció, solia dir: els hi vaig poder tornar al cap de I'any i vaig estalviar-me 6 pessetes. El que li va fer comprar, li va ensenyar i va fer els tdmits era un tal Fco. Casellas, del carrer de Can Floquet, un home que cobrava rebuts i treballava els dissabtes i diumenges d'escrivent a la Caixa d o m s " de Manlleu. Varen convenir que per aquesta operad6 i mercadeig en Casellas cobraria 7 rals. El diumenge a sobre I després d'ofici es van veure i lipagd el deute. Li allagd dues pessetes de plata i li digu6: "quedeu-vosho tot, pel mal temps que hi haveu tingut'lWDecap manera! -li responguk-un tracte 6s un tracte: i li torn2 un ral.
Tamb6, i sobre la Fira de Sant Agusti I el mercadeig de casoris de conveni&ncia es coneixen dites, rodolins i romanws. Us en dir6 cinc: Pubill i fadri
Mares i filles
I de totes les contrades
per Sant Agustl
quines guilles!
a Manlleu les m6s fiades
Pubilla maca i airada
Per Sant Agustí
de rela/, molt vigilada
dos al mateix coixí
entre els hereus, les publlles I els fadristerns, per acordar les dots a aportar cadascu. Josep Pla deia de les Fires de Sant Agusti que eren "I'entradafaldillera dels fadristerns en societat".Vull aclarir que en aquests pactes i compromisos "la paraula feia I'home" I
sense passar pel gestor ni el notarl.
Us explicaré una ankdota: El meu pare va comprar en aquesta fra, /'any 1918, una casa al carrer de "defora': que donava al passeig de Sant Joan, I que 6s on jo va~gn6ixer Li va costar 220 duros I les escriptures i el notari 8 ptes. amb 65 dntims. I, com que li faltaven 15 duros, els va manllevar a un pages prestamista que els hi va concedir, dient-li. "Mira, Quim, te'ls deixo perdos anys, si me'ls tornes d'avui a un any, me'n dones 16, i si ho fas d'avui a dos anys, me nfiaurds de donar 17 i una pesseta. Déu n'hi do, gairebb un 7%. El meu pare, amb satlsfacci6, solia dir: els hi vaig poder tornar al cap de I'any i vaig estalv~ar-me6 pessetes El que li va fer comprar, li va ensenyar i va fer els trdmits era un tal Fco. Casellas, del carrer de Can Floquet, un home que cobrava rebuts i treballava els dissabtes i diumenges d'emivent a la Caixa dOmTOSde M a n i Varen convenir que per aquesta operaci6 i mercadeig en Caselias wbraria 7 rals. El diumenge a sobre i desprbs d'ofici es van veure i l pagd el deute. LJ allagd dues pesetes de plata i li digu6: "quedeu-vosho tot, pel mal temps que hc haveu tingut':"De cap manera! -li respongub-un tracte 6s un tracte: i li tornd un ral
També, i sobre la Fra de Sant Agusti i el mercadeig de casoris de conveniencia es coneixen dites, rodolins i romanfps. Us en diré cinc: Pubill i fadri
Mares i filies
I de totes les contrades
per Sant Agustí
quines guilles!
a Manlleu les mbs fiades
Pubilla maca i airada
Per Sant Agustí
de reüll, molt vrgilada
dos al mateix coix1
/
Fira de Sant Marti. 11 de novembre Tambe era coneguda per "la fira de les esquelles" Aquesta era la fira on acudia més bestiar
I
gent de tota la comarca. Era la baixada de ramaders i escamots, de la
muntanya a la plana, on els concurrents s'lnteressavenper la compra i venda sense gaires badocs. El personal anava al gra. HI havla de tot: anlmals engreixats a punt per a I'escorxador,altres per recriar, vedells, vedelles, pollins, bous de treball per adondar, bous de treball guarnits amb jou i amb curriculum de treball, eugues, ovelles... Dos dies abans de la fira ja es preparaven les tanques i les cledes, els abeuradors i algunes borrasses de trepadella, palla, fenc, rama d'olivera per a la seva manutenció, ]a que la fira no s'acabava en un d~a. O %a,]a hi havia un col.lectiu de persones que treballava per al seu estatge Ahl i es tancaven molts trossos de carrer amb tanques i rotllanes de cledes, i ningú no protestava. Els carrers que es solien tancar eren Pont, Call de Ter, corre16 de la seda, St. Marti Gros, Sant Marti Petit. Déu n'hi do, oi? No té ni comparanw amb la Fira de Reis d'avui amb la seva mostra comercial i de lleure. Se'n deia també 'Yira de les esquelles"per la parada de dos esquellers, un de Taradell I
I'altre de Camprodon. Venien, apedapven i anaven, ja que en desmembrar-se molts
ramats. I'esquella era de molta utilitat. I ara ve una anécdota: El serveide neteja de /'Ajuntament, si 6s que n'hi havia, no hi tenia res a fer Els fems iles cagarulles eren molf buscats per a adobs i la gent mateix ho deixava net com un llum. Recordo tamb6 que hi havia persones que es dedicaven a coNir buines pels calTers. Avancem i reculem 45-50 anys I, fins avui, desapareixen d'escena cents danys d'histbna: la mecanització, el slstema de treball, la selecció de tot, el peritatge a tots els nivells i la infomlaticaconverteixen a aquell pages d'abans en un industrial fabricant que només produelx tres productes: llet, carn de bovi i carn de porc, amb automatismes, aire condicionat i programador inforrnhtic.I amb una batalla oberta que, segons diuen,
no estem enlloc Ara, el bestlar t6fika d'entrada, carnet d'identitat, de salut, i tot 6s entrat a I'ordinador, reglamentat i massallat pel Ministeri d'Agricultura I Ramaderia, i 16 la benedicci6 -urbi et orbi- de la Uni6 Europea.I 4s així, i qub hi voleu fotre: ho hem d'acceptar. El tipus de masia que hem desenvolupat, on hem nascut i crescut ha desaparegut del sistema i punt. I, des d'una agulla de cosir sacs fins a una carreta de bous, que era I'artefacte més gros, i 240 aparells i emes més, han quedat fora de combat i han arrossegat a aquest enterrament dotzenes d'oficis nobles i artersans. Els comenprnents d'aquests canvis foren vers el 1920. Homes inquiets a Manlleu promouen la "Cooperativa Agrícola Trilladora Manlleuense" i compren la maquina de batre de fusta "Ruston" anglesa, que anava amb f o r p de vapor. L'any 1922, ja li acoplen una altra mAquina: la d'embalar, que caga bales de palla. El 1923 ja anava amb f o r p elbctr~cai treballava a tot rendiment. 1922. Els dos primers tractors de la plana de Vic. Uns Ferguson, tots dos iguals.
Anaven amb benzina, llantes de ferro i portaven politja, pero no matricula, que no existia. Pagaren 8 000 ptes. per cadascun d'ells. Vingueren en tren i -com a anbcdotacom que eren iguals, els compradors es jugaren a cara o creu qui optaria pel primer tractor descarregat. Aquests dos mpradors foren en Pere Sola Punti, de la Casanova d'en Riera de Gurb (Granollers) i en Josep Arnaus Parramon del mas Torroella de Masies de Voltrega. 1926. Josep Amaus Parramon compra la finca de I'Erm de Manlleu i s'estableix a la
masia. Com 4s de suposar arrossega el tractor, que en conseqübncia6s el pnmw i únic de Manlleu. 1950. Apareix el 2n. tractor. Un Ford i de cupo. El propietari era en Joan Morat6 i
Comerma del mas Niubo i la matricula portava el número 697. Anava amb benzina, per6 m6s tard s'adapt8 al petroli. El preu que en paga fou 52.000 pessetes. Tamb6 va ser el primer que portava rodes pneumatiques. 1952 El tercer tractor El d'en Jaume Bonet Virieta, de la masia El Mas,. Era un Ford.
I/
també de cupo, amb pneumattcs Ja anava amb gasoil, portava politja i se'n pagaren 107.000 pessetes.
Aquest canvi, diguem-ne, "de bous a tracto? va portar una escruixidora moguda de desprestigi brutal, per la polseguera que va aixecar: que si "el tractor ho xafa tot", que si s'emporta els fems enganxats a les rodes, que si no quedar&cap margera, que si sota les rodes queda fort com una llosa, mai m6s collirem vianda... I és que a tots els canvls surten els depredadors. On som avui? El parc local de tradors és de 58-70 unitats, amb dotzenes de cavalls-forp motriu. 5 6 batedores-recollidores i 4-5 picadores densilatge", i 45-50 artefactes més que arrosseguen aquestes maquinaries, des del simple dipbsit sembrador a la gegant cuba d'escampar sucs, de 20 metres cúbics. A tot Manlleu no hi ha un animal de treball. Si, cavalls d'oci, lleure o competici6. I una anhcdota: A una masia, amb la qual tinc molta relacib, un dia vaig fer-me amb la mestressa (fera potser mig any que tenien tractor i auto) per quedar bB i felicitar-la per la millora. Esquerpa com era va espetar-me: Home, Joan, qu& vols que et digur, mrra, els bousi la ruca per anar a mercat els abeuraves a la bassa i ja estava, tiraven. E l suc que beuen aquests estrisiel paper que mengen (es referia al gestor, a les assegurances, etc.) ho t m b molt car. No sé si es podd mantenir. Era la tipica dona de pag&s, esclava del treballide I'estalvi. Fins que va morir-se ara fa no pas gaires anys, es sargia les mitges i s'apedacava els davantals.. I canviem de capítol. Jo, que s6c un nostalgicnat, d'aquell clix6 fix d'un Manlleu amarat
de natura, darrels costumbristes, i, com un somni d'infant d'un dia de Reis, deixeu-me queixar de coses que mal m6s no podr6 tenir a I'abast.
Trobo a faltar aquelles estampes bucbliquesde casa pairal i familiar. La l l i p d'entrada que et donava el DĂŠu v6s guard. I'escala ampla i generosa, la sala gran majestuosa, la cuina -moltes de 50 metres quadrats- amb el testarral de foc al mig, que s'encenia per Sant Lluc i no s'apagava fins al 3 de maig, festa de la Sta. Creu, amb la benediccid del terme... Ho trobo a faltar! El celler, amb aquella pudor de greix ranci i de vi rexlosit... Trobo a faltar, a les cuines. reso3 circular o d'angle obert, amb una cabuda de 15 a 20 persones, com la de Bellfort en aquells temps, presidida per aquell avi caduc i malaltĂs, o la padrina, feinera encara, perb amb miopia profunda o sordera accentuada... TambĂŠ feien joc en aquella estampa cadells i galons. I, trobo a faltar les arrenglerades pollancredes del Mas de la Coromina i del Perer, de Casadevall, de Vilarnonte i de la Miranda, amb torrenteres d'herba, gerda, neta i mengivola. I, trobo a faltar els recs mes 'Ymndals", i aquelles dotzenes de saules-llenyers que, un cop capolats i escappts del barram llistat, prove'ien de combustible d'hivern les fogaines de les masies, i de les brostes i neteges $esbarzers en sortia el carbonet, que proporcionava el combustible d'estiu per a cada casa. I, trobo a faltar la sembra d'una "embostada" de cereals, llegums, tubercles i farratges engolits pel temps i la precanetat de rendiment com la civada, s&gle, trepadella, cigrons, fesols, guixes. "sanigrec", fenc, melca, remolatxa, fajol, nielles, carbassa de ferro, patata del bufet i m6s etc. encara. I, trobo a faltar, per a I'ombrejada de cada masia, aquella noguera gegant, els 2 o 3 lledoners, la parella de freixes, margeres de fruiterots de tota mena, I'hort arrecerat, cuidat i amb la presencia continua i lenta de la parella de tortugues... I, a I'entorn de la casa, una, dues o tres basses d'aigua dels reculls fluvials. Totes amb Bnecs, oques. algunes amb polles daigua, i a la gran, la de I'abeurada, peix i tot, com gats i la carpa. I, trobo a faltar centenars de quarteres de terreny plantades de patates del bufet (sense descafeinar) que quan es vestien de blanc per la florida donaven la impressionant
imatge d'un Manlleu nevat... de flor. Anecdota: Les patates del bufet que es plantaven a la plana de Vic es comercialitzavena travbs de diierentspersones que en deien patataires. Per donar una idea d'aquest cumeF us puc dir que al MoN de I'Estac16 de Renfe de Manlleu, els anys normals que tiraven a bons, es facturaven entre 665i 725 vagons de patates de Manlleu, Roda, Gurb, Masies de VolfregB, Cabrerds... La moguda de gent i el trafic de transport beneficiava el comerC. El ram del mam. El sang I fetge i ceba de Can Sant Marti, el capipota de Can Panedes, I'estofat de vedella de Canmonconillo el "passacami" de can Carretes. I, trobo a faltar aquells ramats d'ovelles d'estada permanent a Puig-rodon, Corc6
-
masies de molta gent-, I'escamot de cabres a Can Tltella, que donaven a tota hora la imatge pintoresca d'un pessebre. He recalcat molta gent per dir, com a anecdota, que a Corc6 cada setmana gastaven 10 pans de 10 lliures i a Bellfort (els Bigorra) bev~enun bot de vi cada 7 dies Trobo a faltar aquelles ramades transhumants de 1.000 I 1 500 caps entre maig i juny, que sovint passaven pels camtns estatals I ramaders de Manlleu, enfilant cap al Pirineu, via Vldranes, i que a Manlleu tenien el privilegi duna 'lacera", que no era res mĂŠs que un espai gran amb aigua dedicat a repbs i dormitori i que estava ubicat a la serra de Coromines, just a sobre on ara hi ha la casa-torre Quatrevents (Castellot). I us trobo a faltar a vosaltres, cap-grossos que us rebusco en bassals "lliscosos", gorcs I
aigĂźes "enxarcades i no hi trobo la teranyina mocosa i enverdida on creixĂeu i us
transformaveu, i no hi sou... Com tampoc vosaltres rats-penats serpentejants malabaristes, amos i senyors de la fosca, on sou que us he perdut?
I us trobo a faltar a vosaltres plhtans del passeig de Sant Joan, perque no hi veig estacats el ruc o I'euga de tal o qual casa, tartanes, carrets d'anar a mercat que ocupaven arbre si arbre no, en diades de fires i "bullangues" i s'ampliaven els
aparcaments des de Can Sempre fins a la casilla de burots a la carretera @Olot.Ja haveu desaparegut per sempre! Anbcdota: En Xico de la Talaia, un home gruixut i baix, quan venia a Manlleu deixava el carreti el ruc estacat en un platan del davant del bar de Can Mora. Un dia, fets els seus Ymms" i recadets, altre cop cap a la Talaia falta gent, perd sense el ruc, 6s clar. Un cop arribat, la Munda, la muller, lipregunta pel ruc. Ellli contesta: "mecagumdell: se m'ha quedat a Manlleu. Com que ja enfosquia ino tenien electricitat va dic anem per feina, el ruc ja el trobarem demd. Iun altre que no ho tingu.4 tan MI,baixava ddriament a Manlleu: la xerrera, la manilla, ipotseralgun got de ratafia, foren la causa que amb& a a s a ja de nit isense I'euga i la tarirana. Aquest, pe&, no ho tingu.6 tan planer, ja que les dones, que eren mestresses, mestresses, I'aburricaren i hagu.4d'anar a recuperar el vehicle, just on el va deixar. Elpldtan de davant de la casa de menjamibegudes de Can Panedes. I tmbo a fallar els capvespres @estiu,el dntic dels grills cadells, granotes i totils que sintonitzaven a tots els camins "peatonals" de pagbs, acompanyats de cuques de fer llum Der llanterna. I tmbo a faltar I'espedacle nat que durant quatre mesos per la primavera amb parada oficial a cal menescal, ferrer, donaven els cavalls de la remunta de I'exbrcit, majestuosos, braus i escollits, muntats per soldats nets i polits. Amb els seus passejos de filigranes a carrers i places de la vila, embadocant grans i menuts, i, dit sigui de passada, fent anar de corcoll a mes d'una mossa del poble. La conseg端ent aflubncia de persones de municipis de I'entorn relacionada amb els serveis de munta tambb contribula que anbs be el corner$ de la vila. I sino, que ho preguntin a Can Jaumira. I trobo a faltar I'estampa bucolica que donaven els nobles i soferts empleats de la Banca Delmuns i Gas Manlleu, quan podien passejar-se segurs per la poblaci6 i masies amb saquets de monedes metal.litzades a I'espatlla, producte de venciments o de
bescanvi, sense la custbdia de ningir, ni furgons de seguretat. Trobo a faltar aquell home senz~llI esquifit que en tota la seva trajectbia d'agutzil només va clavar una vegada un clatellot a un gitano pispa i una "cossa" al w l a un borratxo impertinent, perqub, en Joan Serra I Rota, amb la seva vara de mandatari d'ordre, posseia el do de mantenlr a escaire pacificament tota la poblacib. Un dia, un pagés va cometre la infraccib d'abocar un carro de fems al carrer de Sant Jaume, en ple agost! i entrar-lo en un hort. Hi acudí Serra i li va dir: la "munta"!. El pagbs defensava que s'havia abocat accidentalment, negava I'evidbncia...En Serra li digué: Quel, nl blanc ni negre, i alpnt la vara d'agutzil, digué: DemA en Calme vindrh a cobrar-te dos duros de "munta"! Aixb va passar I'agost de 1947. Em pregunto: Si d'un cop de vara de Jessb, se'ns aparegues de cop en Joan agutzil i vegés la desinseguretat ciutadana a que estem sotmesos...... val més que m'ho deixi drrer. I pmu. Com que trobo a faltar encara tantes coses, val més que plegui, pero abans i en reconeixement de tantes enyorances, ens en queda només tot un simbol, amb el bon amic en Quim de Camporat, que amb el seu tot terreny, carro,
NC
i ombrel.la, ens
envaeix cada dia amb el seu mercadeig I que sigui per molts anys! els carrers de la vila! Amb desgavell us he fet recular 70 anys. Hem conegut una mica mes aquests homes I
dones pagesos de casa nostra. Perdedors, perb femls, durs, soferts, i duna sola
peca... GrAcies per tot, I els bons auguris d'aquest pagbs de Manlleu lletraferit de se&: Bon any nou i felic i perdurable FIRA DE REIS 1996
Joan Dombnech i Muns MANLLEU. 6 de gener de 19%