Barcelona metro a metro by Barcelona llibres

de la ciutat? Barcelona metro a metro és una guia i molt més que això. És un llibre per ser viscut, per conèixer l’origen del nom de cada estació, per apropar-se a llocs d’interès des d’un punt de vista inèdit. L’autora ha inclòs, a més, suggeriments de bars i restaurants propers a les estacions de metro perquè els tafaners puguin descobrir les «recomanacions dels veïns». En una ciutat on semblava tot dit, encara queden curiositats per descobrir. En aquesta guia en trobaràs algunes. Només has de baixar al metro.

metro a metro

Barcelona és el metro? Sabies que cada estació amaga un pessic d’història

BARCELONA

Et sorprendria que algú et digués que un dels llocs més interessants de

BARCELONA metro a metro

Un viatge històric i cultural per la ciutat i l’àrea metropolitana seguint la xarxa de metro

BARCELONA metro a metro

Un viatge històric i cultural per la ciutat i l’àrea metropolitana seguint la xarxa de metro

Marta Torres Pròleg Matthew Tree

Els punts d’interès repartits per la geografia d’una ciutat com Barcelona són inacabables. Ara, amb la guia que tenim a les mans, podrem saber quins són els camins i les vies que ens poden dur als indrets més diversos. Estic segur que la unió, precisament, de les vies del metro i dels indrets de la nostra ciutat que trobem en aquest llibre farà que esdevingui tot un èxit. El metro és un dels pilars fonamentals del transport públic a Barcelona, i amb aquesta guia podrem optimitzar-ne l’ús i el nostre coneixement de la ciutat. Però no només serem els barcelonins i les barcelonines els qui gaudirem d’aquesta guia. Tots els visitants que rebem cada any arribaran a llocs dins de la nostra ciutat que mai no havien imaginat. Agafaran el metro cap a la Barcelona que mostra la diversitat dels seus barris i de la nostra cultura. No hem d’oblidar que tot això és gràcies a l’autora del llibre, a qui agraïm el treball realitzat. Gràcies per aquesta nova guia de la ciutat, que conté en les seves pàgines, en text i imatges, el nostre patrimoni i la nostra riquesa cultural.

Xavier Trias Alcalde de Barcelona

Per fi! Matthew Tree Recordo perfectament la sensació, repetida tantes vegades, d’estar assegut en un vagó qualsevol d’una línia qualsevol del metro de Barcelona i mirar, perplex, el reguitzell de noms que van des del començament fins al final de la línia i pensar, «Què (collons) signifiquen tots aquests noms?». I la perplexitat ha estat la mateixa tant per al barceloní novell que vaig ser fa trenta anys com per al barceloní bregat que em vanto de ser ara. Amb el pas del temps, és clar, he anat adquirint una mica d’informació: sé de sobres que Verdaguer és un poeta —fins i tot n’he arribat a llegir algun poema— o que la Ciutadella va ser una caserna immensa construïda pels Borbons, per exemple; però, encara ara, els noms que surten a la xarxa de metro no deixen de ser, a grans trets, unes endevinalles indesxifrables. Una llàstima, perquè el metro és, amb diferència, el mitjà de transport metropolità més eficaç i econòmic. Al contrari del que sol passar amb els autobusos, saps exactament quant de temps trigaràs per arribar al destí i, un cop arribat, saps exactament on ets. De manera que aquesta guia que teniu a les mans ve a ser com mannà informatiu caigut del cel: la clau, llargament desitjada, a tots els enigmes toponímics del metro. Gràcies a ella, he descobert —entre moltíssimes altres coses— que Lesseps era un francès fracassat, que Horta és on es rentava la roba dels barcelonins de casa bona, i qui era i què va fer Ferran Fabra i Puig. I no es pot dir que cap d’aquestes dades sigui només anecdòtica: al contrari, la guia fa que cada nom d’estació destapi una plètora d’històries, persones, episodis íntimament lligats tots ells de maneres diferents a la vida passada —i per tant, present— de la ciutat.

Havent llegit aquest llibre, no em vaig poder estar de preguntar-me: Com és que ningú mai no havia tingut abans la idea d’explicar Barcelona a través del seu mitjà de transport més popular i emblemàtic? Com és que a ningú se li havia acudit convertir cada trajecte en un entreteniment històric, en una petita mostra de fets fascinants, abans ocults? Només per això, aquesta guia mereix tenir una acollida com cal per part dels ciutadans/lectors que, i no ho dubto, la convertiran en una obra de referència imprescindible. Barcelona metro a metro, però, ha anat encara més enllà. Queda clar que l’autora, la Marta Torres, ha viscut en la pròpia pell allò que vivim tots els barcelonins de tant en tant: l’experiència de sortir del metro en un barri poc conegut sense saber ben bé on fer ni una cervesa ni un mos. Com si ens hagués llegit els pensaments, l’autora ha inclòs, per a cada estació de metro, unes «recomanacions dels veïns»: els bars i restaurants més ben considerats de cada barri. A més a més, tampoc no hi falta la informació corresponent —més convencional però necessària— sobre els monuments i esglésies (entre d’altres) que mereixen una visita. Per fi, doncs, tenim una guia sobre Barcelona que satisfà les necessitats reals dels que viatgem amb metro dia sí i dia també. I que ens ajudarà a no fer el préssec quan algun visitant amic —o fill— inquiet ens fa una pregunta d’aquelles tan freqüents, del tipus «Qui era aquest Joanic?», o bé, «Com pot haver-hi una selva prop del mar?». D’ara endavant, abans i tot que l’amic o el fill hagi acabat la pregunta, podrem dir amb una certitud tan certa que inspira confiança: «Veus, és perquè...», i tot seguit citarem el tros que correspon de la guia Barcelona metro a metro, sense que se’ns vegi ni que sigui una miqueta el llautó.

ÍNDEX

104

150

188

226

244

254

274

L10 L11

290

296

Hospital de Bellvitge p. 10 Bellvitge p. 12 L8

Avinguda Carrilet p. 14 Rambla Just Oliveras p. 16 Can Serra p. 18 Florida p. 20 Torrassa p. 22 Santa Eulàlia p. 24 Mercat Nou p. 26

Plaça de Sants p. 28 Hostafrancs p. 30

Espanya p. 32 Rocafort p. 34 Urgell p. 36

Universitat p. 38

Catalunya p. 40

Urquinaona p. 42 Arc de Triomf p. 44 Marina p. 46 Glòries p. 48

Clot p. 50 Navas p. 52

L9 L10

La Sagrera p. 54 Fabra i Puig p. 56 Sant Andreu p. 58 Torras i Bages p. 60 Trinitat Vella p. 62 Baró de Viver p. 64 Santa Coloma p. 66

Fondo p. 68 9

La parada de l’hospital Aquesta parada es va dir Feixa Llarga fins el 2003, any en què es va canviar per l’actual Hospital de Bellvitge 1 , inaugurat l’any 1970. Mentre es construïa l’edifici, l’aleshores princesa Sofia va visitar Barcelona, cosa que va propiciar que s’interessés per la construcció d’aquest hospital i va preguntar el nom que duria. Aquest fet, juntament amb la política d’acostament a la família reial del règim de Franco, va propiciar que es bategés com a Edifici dels Prínceps d’Espanya. El 1981 es va fer efectiva la transferència de competències sanitàries a Catalunya i, des de 1984, l’hospital, de titularitat pública, és gestionat per l’Institut Català de la Salut. L’any 2006 s’hi va inaugurar la nova sala d’exposicions, a l’edifici de Consultes Externes, on podem contemplar obres d’artistes nacionals prestigiosos.

Llocs d’interès A més de la sala d’exposicions de l’hospital, al costat nord de l’edifici central, hi ha els dos edificis principals del campus universitari de Ciències de la Salut de Bellvitge de la Universitat de Barcelona: el Pavelló de Govern i l’Aulari i Estabulari. Bastant a prop d’aquí es troba l’altíssim Hotel Hesperia Tower 2 , de 29 plantes i 105 metres, dissenyat per Richard Rogers, que culmina amb una

cúpula immensa que fins fa poc allotjava el restaurant Panoràmic Evo, actualment tancat i des d’on es pot gaudir d’unes magnífiques vistes de la ciutat 3 . Mentre es debat què es pot fer en aquest espai, es lloga només per a celebracions privades.

Hospital de Bellvitge L’Hospitalet de Llobregat

Els veïns recomanen… Bouquet

Hotel Hesperia Gran Via de les Corts Catalanes, 144 T. 934 135 040 Un dels restaurants de l’Hotel Hesperia a un preu més assequible.

Creuant l’autovia trobem l’Hospital Duran i Reynals que acull l’Institut Català d’Oncologia, centre assistencial de referència en el tractament del càncer.

Un bell viatge Hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquest topònim. Es creu que ve de l’expressió «bell viatge» que utilitzaven molts viatgers en passar per la zona. Es diu que els que passaven per aquí invocaven la verge d’una ermita que existia des del s. X amb aquest nom com a desig de bon viatge o potser per evitar els habituals desbordaments del riu Llobregat. Els habitants d’aquest indret es dedicaven sobretot a l’agricultura de regadiu que, gràcies a la presència del riu, era molt productiva. Conta la llegenda que l’ermita de Bellvitge es va construir gràcies a un bou. Segons s’explica, un pagès veia l’animal escarbotant sempre la terra en un mateix lloc fins que un dia va descobrir la imatge d’una verge en el forat i la va portar a l’església del poble. Poc després, la imatge va desaparèixer i va ser trobada de nou al mateix lloc on el bou senyalava, i així va succeir diverses vegades, motiu pel qual es va decidir construir-hi l’ermita. Una altra versió de l’origen del nom és que podria venir donat per una masia que se situava en aquesta zona i s’anomenava Mas de Malvitge, ja que era en una zona pantanosa i, per tant, podia ser focus d’epidèmies i malalties. La gent de la zona li devia canviar el nom per tal de tenir millors presagis.

Llocs d’interès

Els veïns recomanen…

Podrem fer un tomb pel mercat de la zona i pel parc de Bellvitge 1 , inaugurat el 1998. Aquest parc crea una sensació d’intimitat en un espai obert gràcies a la vegetació, que l’aïlla dels blocs que l’envolten. Dins el parc hi ha l’ermita de Bellvitge 2 . Els vestigis de l’ermita, tot i que es va restaurar cap als volts de 1717 en estil barroc, són del s. XI: l’àbsida és romànica i el campanar, gòtic.

Bar La Flama rambla de la Marina, 150 T. 932 632 361 Punt de trobada popular per a molts ciutadans hospitalencs, famós per les seves delicioses tapes. La seva fama ha transcendit les fronteres del barri.

Bellvitge L’Hospitalet de Llobregat

La Festa Major! La Festa Major de Bellvitge compta amb activitats culturals, lúdiques i esportives per a totes les edats. No us oblideu de passar-hi entre la primera i la segona setmana de setembre! L’associació de veïns de Bellvitge és molt activa i està al cas de totes les actuacions i remodelacions que es fan i es faran al barri.

Des d’aquesta parada i també la següent podrem accedir a l’Estadi de Futbol de l’Hospitalet 3 , a la Feixa Llarga s/n, construït per a les Olimpíades de 1992 per acollir els partits de beisbol.

El carrilet Commemora el tren de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Llobregat-Anoia, conegut popularment com a «El Carrilet» donades les vies tan estretes que feien servir al principi. L’origen d’aquesta línia la trobem en el transport de minerals i productes tèxtils de finals del s. XIX, producte de la unió de tres trams: Igualada-Martorell, Manresa-Berga i Barcelona-Martorell. El 1919 es va fundar la Companyia General de Ferrocarrils Catalans (CGFC), que va unir tots els trams i en va construir un de nou entre Martorell i Manresa. Aquesta línia va ser assumida per la Generalitat de Catalunya, l’any 1978. Cap a principis de segle es creen línies d’amplada estreta que són de pocs quilòmetres, com la línia Tortosa-La Cava, que circulava seguint en part la riba del riu Ebre. L’èxit d’aquest Carrilet va ser tal que al 1926, i en poc menys de 15 dies de la seva inauguració, fou utilitzat per més de set mil persones.

Avinguda Carrilet L’Hospitalet de Llobregat

Llocs d’interès A la cruïlla dels carrers d’Enric Prat de la Riba i de la rambla de Just Oliveras hi ha el Casino del Centre, del 1873, que conté un popular cafè i un teatre on encara es fan alguns espectacles. Molt a prop d’aquí hi ha l’anomenada Botiga Nova, una casa modernista projectada per Ramon Puig Gairalt, arquitecte nascut a L’Hospitalet, i l’església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, temple que substitueix l’antiga església gòtica del 1600, cremada l’any 1936. Davant de l’església hi ha l’Ajuntament de L’Hospitalet 1 , edifici del 1894, i al número 11 de la plaça de l’Ajuntament, l’Ateneu Popular 2 .

Can Serra o Can Famades 3

Masia Museu Serra pg. de la Campsa, 1 T. 933 774 341 Just a la frontera amb el municipi de Cornellà de Llobregat trobem l’antiga masia aixecada per la família Famades de L’Hospitalet, reformada el s. XVIII i que la família Serra va adquirir com a obrador a principis del s. XX. Actualment acull un museu amb una important col·lecció de ceràmica.

Can Sumarru 4 c. Riera de l’Escorxador, s/n T. 933 372 082 Masia construïda l’any 1585, tal com recorda la inscripció de la porta, que avui és la seu d’una biblioteca municipal.

Els veïns recomanen… La Rosa Púrpura c. de les Roselles, 41 T. 933 389 005 Menú diari, obert els migdies. Divendres i dissabte també obren a la nit. Especialitzat en bacallà i carn a la llosa. És millor reservar-hi taula perquè sempre és molt ple. Tanquen el diumenge.

La Bodegueta del Museu pg. de la Campsa, 1 T. 934 753 544 Ubicat dins la masia museu Serra, en aquest conegut restaurant fan una cuina creativa i tenen una llaminera carta de postres! I cap al tard...

Salamandra (sala 2) av. del Carrilet, 301 T. 933 370 602 Els millors concerts en directe de L’Hospitalet. Consulteu-ne la programació a la seva pàgina web.

L’alcalde estimat Just Oliveras i Prats va néixer l’any 1887 fill d’una família influent de L’Hospitalet. Ja en l’edat adulta, va ser militant de la Lliga Regionalista de L’Hospitalet, partit amb el qual es va mantenir a l’oposició durant la dictadura del general Primo de Rivera. Amb els anys, Oliveras va arribar a ser alcalde d’aquesta localitat i va ser tan estimat pels seus conciutadans que va mantenir el càrrec durant molt de temps. L’any 1938 va morir assassinat, fet que no s’ha arribat a esclarir mai. La rambla de Just Oliveras es va construir en uns terrenys propietat de Just Oliveras i Arús, pare de Just Oliveres i Prats i, com ell, molt vinculat a L’Hospitalet. La rambla va ser projectada per Marià Tomàs i Barba, el qual la va concebre com una avinguda de vint-i-dos metres d’amplada flanquejada per una línia de cases amb jardí. Es va inaugurar el 22 de març de 1907 i des d’aleshores ha estat el passeig més popular de L’Hospitalet. El pas del temps ha anat transformant aquesta zona bàsicament agrícola i de carrers ocupats per tartanes en un dels nuclis urbans més importants de l’àrea metropolitana de Barcelona i també de Catalunya.

Llocs d’interès Una de les sortides del metro és al costat de l’estació de tren de Rodalies de L’Hospitalet. L’altra sortida va directa a la rambla de Just Oliveras, que creua el barri del Centre de nord a sud. A la rambla, hi trobem l’escultura de L’Acollidora, una obra d’Arranz-Bravo que representa el tarannà obert i amable dels ciutadans de L’Hospitalet i que s’ha convertit en un dels símbols de la ciutat. En direcció a l’avinguda d’Isabel la Catòlica trobem La Farga, una fàbrica noucentista de producció de ferro avui reconvertida en recinte firal i centre d’activitats polivalent.

Centre Cultural Barradas rambla de Just Oliveras, 56 Centre amb una bona oferta de concerts els caps de setmana i amb una sala d’exposicions oberta els dissabtes.

Cases Barates 1 rambla de Just Oliveras, 77-79 Edificis residencials del 1915 que, sense allunyar-se del modernisme, buscaven un model constructiu que fos accessible per a la creixent classe mitjana de l’època.

Ca n’Espanya

Seu del Museu d’Història de L’Hospitalet 2 c.de Joan Pallarès, 38 (cantonada amb el carrer de Xipreret, un dels més antics de la zona) 3 T. 933 381 396 L’edifici data del 1563 i va ser restaurat per última vegada l’any 1969. Els seus primers propietaris van ser els Llunell, una família de grans terratinents que va voler donar a la seva residència un aspecte de palauet més que no pas de masia. El nom de Ca n’Espanya li ve donat per la família España i Muntadas, posterior propietària de l’edifici.

Rambla Just Oliveras L’Hospitalet de Llobregat

A l’actual museu hi podreu visitar la col·lecció permanent de restes arqueològiques trobades a L’Hospitalet i peces antigues de l’època de la industrialització, o exposicions temporals de temàtiques diverses. Hi destaquen el Retaule de Sant Roc i el Retaule de les ànimes del segle XVI i XVII respectivament, atribuïts al taller dels Jaume Huguet I i II. L’entrada és gratuïta.

Els veïns recomanen… La Bodegueta de l’Hospitalet c. de Lleida, 32. T. 933 386 646 Un bar emblemàtic que els hospitalencs freqüenten des de fa anys. Diumenge tancat.

Bar Deportivo rambla de Just Oliveras, 63 T. 933 375 885 Un altre dels clàssics del barri per fer-hi tertúlia els matins dels caps de setmana.

El casalot desaparegut El nom d’aquesta parada ve d’una casa pairal que antigament ocupava aquests terrenys i que va desaparèixer per la pressió urbanística que va experimentar aquesta zona a la dècada dels 60. A partir d’aquell moment, el barri va anar creixent ràpidament i es va convertir en un polígon d’habitatges, d’acord amb el model que s’estava imposant a Europa. Josep Maria Espinàs en el seu llibre El nom de les estacions de metro diu: «Se sap que Can Serra va ser edificada o reformada per Josep Serra i Font, consignatari dels vaixells de vapor que anaven de València a Anglaterra. Abans aquells terrenys portaven el nom de Tubau, possiblement perquè la propietat anterior va correspondre a Joan Tubau i Ventura; el procés s’ha repetit i també Serra s’ha convertit en nom d’indret». El mot original de Serra prové del llatí Serrum, és a dir, cadena de muntanyes o de quers retallats. Les primeres notícies d’aquest cognom provenen de l’any 1130 d. C. amb Bernard de Serra de Girona, encara que no es descarta que aquest cognom pugui ser més antic. Avui dia, el cognom Serra és un dels cinc més comuns de Catalunya. Actualment és un barri nou de blocs de pisos i una de les zones de L’Hospitalet més elevades respecte al nivell del mar 1 .

Llocs d’interès A prop d’aquesta parada trobareu el parc de Can Serra, els jardins d’Antonio Machado 2 , el pavelló poliesportiu i les pistes municipals de petanca. La vida d’aquest barri s’aglutina al voltant de la plaça de la Carpa, del mercat i de la Casa de la Reconciliació —a l’avinguda de Can Serra, 82— una parròquia on es realitzen activitats per a la gent del barri.

Porteria de Can Vilumara 3 av. de Josep Tarradellas, 153 Edifici modernista, projectat l’any 1906 per l’arquitecte Andreu Audet Puig, que avui acull una escola però que originàriament havia estat una fàbrica tèxtil de seda. D’aquesta antiga fàbrica, encara se’n conserva intacta la xemeneia de 36 metres.

Can Serra L’Hospitalet de Llobregat

Granja Font c. d’Enric Prat de la Riba, 160 Edifici residencial d’una sola planta construït l’any 1921 per l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt. Un exemple d’arquitectura noucentista enmig d’un barri ple de blocs de pisos.

Els veïns recomanen… El Abanico c. dels Tarongers, 29 T. 935 097 493 Petit local de barri on podreu fer unes tapes o demanar un bon plat combinat.

Bar Joshua av. de Can Serra, 92 T. 934 370 809 Entrepans i tapes en un local molt popular a la zona.

La Festa Major! La Festa Major del barri de Can Serra és a mitjan juny.