Barcelona
100 souvenirs
1 Mosaic de l’impluvi Segle i dC
Les restes romanes no són tan visibles a Barcelona com en altres excolònies de l’antic imperi, però una mirada atenta i curiosa ens descobrirà múltiples tresors amagats. Aquest mosaic originari de la casa dels Dofins de Baetulo (l’antiga Badalona, avui ciutat limítrofa amb Barcelona) és actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Montjuïc. Decorava la base d’un impluvi, una petita bassa-cisterna que recollia l’aigua de la pluja al vestíbul de les cases romanes.
Museu d’Arqueologia de Catalunya (Montjuïc) Dimensions : 2,96 x 2,96 m
Los restos romanos no son tan visibles en Barcelona como en otras excolonias del antiguo imperio, pero una mirada atenta y curiosa nos descubrirá múltiples tesoros escondidos. Este mosaico originario de la Casa dels Dofins de Baetulo (la antigua Badalona, en la actualidad ciudad limítrofe con Barcelona) se encuentra hoy en el Museo de Arqueología de Cataluña, en Montjuïc. Decoraba la base de un impluvio, una pequeña balsa-cisterna para la recogida del agua de lluvia en el vestíbulo de las casas romanas.
Roman ruins are less visible in Barcelona than in other ex-colonies of the ancient empire, but if you look closely you’ll discover many hidden treasures. This 1st-century AD mosaic originally from the House of the Dolphins in Baetulo (the Roman name for Badalona, a city which borders Barcelona) can now be found in the Archaeological Museum of Catalonia at Montjuïc. It adorned the base of an impluvium, a small sunken water tank which collected rainwater in the atrium of Roman houses.
2 Bastaixos de la Ribera 1329
La basílica de Santa Maria del Mar va ser sufragada i construïda pels pescadors i els comerciants del port, a diferència de la Catedral, que va ser finançada per la noblesa i l’Església. Tots dos temples gòtics es van aixecar a la mateixa època i van competir per esdevenir l’església més bella i majestuosa de la ciutat. En la construcció de Santa Maria del Mar van participar voluntàriament els bastaixos del port, els quals traslladaven les pedres a coll des de la pedrera reial de Montjuïc fins a la Ribera. Per aquest motiu a la porta principal de la basílica se’ls ret homenatge amb dos petits relleus de metall.
Basílica de Santa Maria del Mar (Barri de la Ribera)
La basílica de Santa Maria del Mar fue sufragada y construida por los pescadores y comerciantes del puerto, a diferencia de la Catedral, que fue financiada por la nobleza y la Iglesia. Ambos templos góticos fueron levantados en la misma época y compitieron por convertirse en la iglesia más bella y majestuosa de la ciudad. En la construcción de Santa Maria del Mar participaron voluntariamente los mozos del puerto, que trasladaban las piedras a peso desde la cantera real de Montjuïc hasta la Ribera. Por ello en la puerta principal de la basílica se les rinde homenaje mediante dos pequeños relieves de metal.
The Basilica of Santa Maria del Mar was paid for and constructed by fishermen and merchants from the port – in stark contrast to the Cathedral, which was financed by nobles and the Church. The two Gothic temples were erected in the same period and competed to be the most majestic church in the city. The port’s bastaixos (porters) volunteered to participate in constructing Santa Maria del Mar, carrying the stones by hand from the royal quarry in Montjuïc to the Ribera neighborhood where the church is located. The main doors of the basilica pay them tribute with two small metal reliefs.
3 Rosetó de l’església del Pi Segle xiv
El rosetó és un dels ornaments més espectaculars de l’arquitectura gòtica: filtra la llum a través de vitralls de colors i crea així una atmosfera que propicia el misticisme. El de l’església del Pi no té res a envejar als de les grans catedrals, però l’actual és una reproducció de l’original, ja que el primer es va ensorrar a causa d’un terratrèmol el 1428 i més tard va ser destruït quan l’església es va cremar durant la Guerra Civil. Josep M. Jujol, conegut arquitecte i col·laborador de Gaudí, es va fer càrrec de la darrera reconstrucció l’any 1940.
Plaça del Pi Diàmetre: 10 m
El rosetón es uno de los ornamentos más espectaculares de la arquitectura gótica: filtra la luz a través de vidrieras de colores creando una atmósfera que invita al misticismo. El de la iglesia del Pi no tiene nada que envidiar a los de las grandes catedrales, pero el actual es una reproducción del original, ya que el primero desapareció a causa de un terremoto en 1428 y posteriormente fue destruido al ser quemada la iglesia en la Guerra Civil. Josep M. Jujol, conocido arquitecto y colaborador de Gaudí, se hizo cargo de su última reconstrucción en 1940.
Rose windows are among the most spectacular elements of Gothic architecture, filtering light through colorful stained glass and creating a setting which inspires mysticism. The rose window in the Pi Church ranks among the finest such windows found in major cathedrals. The current window is a reproduction of the original, which crashed to the ground in an earthquake in 1428 and was later destroyed when the church was set on fire during the Spanish Civil War. The most recent reconstruction was carried out in 1940 by Josep M. Jujol, a celebrated architect and frequent Gaudí collaborator.
4 La Catedral Segle xv (Interior) 1888 (façana)
La catedral gòtica de la Santa Creu i Santa Eulàlia és popularment coneguda com la Catedral perquè és l’única església d’aquest rang que hi ha a la ciutat. Construïda sobre una catedral romànica (que, al seu torn, es va edificar sobre una basílica paleocristiana), durant molts segles va romandre inacabada. Finalment, arran de l’Exposició Universal del 1888, i gràcies a la donació d’un gran mecenes, se’n va construir la façana, que imita fidelment l’estil medieval. Avui passa per gòtica autèntica i és un dels monuments que més atrau els turistes de la ciutat.
Pla de la Seu (Barri gòtic) Altura: 84,5 m
La catedral gótica de la Santa Creu y Santa Eulàlia es popularmente conocida como la Catedral porque es la única iglesia de este rango existente en la ciudad. Construida sobre una catedral románica (que, a su vez, fue edificada sobre una basílica paleocristiana), durante muchos siglos permaneció inacabada. Finalmente, a raíz de la Exposición Universal de 1888, y gracias a la donación de un gran mecenas, se construyó la fachada, que imita fielmente el estilo medieval. En la actualidad pasa por gótica auténtica y es uno de los monumentos que más atrae a los turistas de la ciudad.
The Gothic Cathedral of the Santa Creu and Santa Eulàlia is referred to by residents simply as “The Cathedral” since it is the only church of this standing in the city. Constructed on top of a Romanesque cathedral (which was itself built on top of an early Christian basilica), the Cathedral remained halffinished for many years. Finally, due to the Universal Exposition of 1888 and thanks to a donation from a wealthy patron, the church’s façade was built in faithful imitation of medieval style. Today, it is taken for authentic Gothic and is one of the most popular tourist attractions in the city.
5 Gàrgoles Segle xv
Les gàrgoles són sortints de canonada que evacuen l’aigua de la pluja a l’exterior dels edificis. A les esglésies gòtiques aquests elements sovint s’adornaven amb figures grotesques o bé demoníaques (persones, animals o monstres) que protegien el recinte del mal i del pecat. Aquest elefant que carrega un temple a l’esquena és una de les gàrgoles més populars de la Catedral i representa la fortalesa i el vigor de l’Església. A la Catedral de Barcelona n’hi ha 160 de comptades, totes diferents i plenes de llegendes.
La Catedral (Barri gòtic)
Las gárgolas son salientes de canales que evacuan el agua de lluvia al exterior de los edificios. En las iglesias góticas estos elementos a menudo estaban adornados con figuras grotescas o bien demoníacas (personas, animales o monstruos) que protegían el recinto del mal y del pecado. Este elefante cargando un templo a sus espaldas es una de las gárgolas más populares de la Catedral y representa la fortaleza y el vigor de la Iglesia. En la Catedral de Barcelona se cuentan hasta 160 gárgolas, todas ellas distintas y cargadas de leyendas.
Gargoyles are roof spouts extruding from building exteriors which are designed to drain off rainwater. In Gothic churches, these were often decorated with grotesque or even demonic depictions (in the form of people, animals, or monsters) who were thought to protect the site from evil and sin. This elephant carrying a temple on its back is one of the most popular figures in the Cathedral, representing the strength and vigor of the Church. Some 160 different gargoyles can be found adorning Barcelona’s Cathedral, each unique and rich with its own legends.
6 Palau de la Generalitat 1619 (façana) Pere Blai
Aquest palau és la seu del Govern de Catalunya, una institució que ha perviscut des de l’edat mitjana malgrat haver estat abolida en diversos períodes. La façana és la peça d’arquitectura civil renaixentista més important de Catalunya. Està ubicada a la plaça de Sant Jaume, davant l’Ajuntament de Barcelona, l’altra gran institució política del país. Epicentre del poder català, la plaça de Sant Jaume està situada just al lloc on confluïen el cardo i el decumanus a l’antiga Bàrcino.
Plaça Sant Jaume
Este palacio es la sede del Gobierno de Cataluña, una institución que ha pervivido desde la Edad Media pese a haber sido abolida en varios periodos. Su fachada es la pieza de arquitectura civil renacentista más importante de Cataluña. Está ubicada en la Plaça de Sant Jaume, frente al Ayuntamiento de Barcelona, la otra gran institución política del país. Epicentro del poder catalán, la Plaça de Sant Jaume está situada justo en el lugar donde confluían el cardo y el decumanus en la antigua Barcino.
This palace is the seat of the Government of Catalonia, an institution which has survived since the Middle Ages despite being abolished several times. Its façade is the most important piece of Renaissance-era civil architecture in Catalonia. Across Plaça Sant Jaume is the City Council of Barcelona, the other major political institution of Catalonia. The epicenter of Catalan power, Plaça Sant Jaume is located at the exact point where the Cardo and the Decumanus of ancient Barcino crossed.
7 Montjuïc 1694 (castell)
Va ser un antic assentament iber i també la pedrera de la ciutat ja des de l’època romana (la major part dels edificis històrics són fets amb pedra de Montjuïc). Al final del segle xvii es va construir al cim de la muntanya un castell que en diverses ocasions va ser utilitzat per a bombardejar els ciutadans rebels de Barcelona. Actualment és un dels pulmons verds de la ciutat i, gràcies a l’Exposició Internacional del 1929 i als Jocs Olímpics del 1992, ha esdevingut un gran parc d’instal·lacions culturals, firals i esportives. El perfil d’aquesta muntanya és una de les siluetes més emblemàtiques de la ciutat.
Constituyó un antiguo asentamiento ibero y también la cantera de la ciudad ya desde época romana (la mayor parte de edificios históricos están realizados con piedra de Montjuïc). A finales del siglo xvii, en su cumbre se construyó un castillo que fué utilizado en varias ocasiones para bombardear a los ciudadanos rebeldes de Barcelona. En la actualidad es uno de los pulmones verdes de la ciudad y, gracias a la Exposición Internacional de 1929 y a los Juegos Olímpicos de 1992, se ha convertido en un gran parque de instalaciones culturales, feriales y deportivas. El perfil de esta montaña es una de las siluetas más emblemáticas de la ciudad.
This ancient Iberian settlement was also the city’s quarry at least as early as Roman times. (In fact, the majority of Barcelona’s historic buildings were constructed using stone from Montjuïc.) The castle erected atop the mountain at the end of the 17th century was used to bombard Barcelona’s rebels several times. Today, the area is one of the green lungs of the city – as a result of the International Exposition of 1929 and the 1992 Olympic Games, the mountain has been terraced over with a sprawling park featuring a fairgrounds as well as cultural and sporting venues. The mountain’s silhouette is one of the best-known images of the city.
8 Torre del rellotge 1772
Aquesta torre de pedra va ser el far del port de Barcelona fins que el 1911 se’n va substituir la llanterna per un rellotge a quatre cares. Quan al segle xix Ildefons Cerdà va projectar el pla de l’Eixample, va convertir l’antic far en un punt d’intersecció simbòlic: allà on s’havia d’encreuar la prolongació imaginària de la nova avinguda Meridiana cap al sud amb la de l’avinguda del Paral·lel cap a l’est. Durant molts anys la torre ha passat desapercebuda en una zona d’accés difícil, però aviat recuperarà visibilitat amb la reforma del moll de Pescadors.
Moll de Pescadors Altura: 27 m aprox.
Esta torre de piedra fue el faro del puerto de Barcelona hasta que en 1911 su linterna fue sustituida por un reloj a cuatro caras. Cuando en el siglo xix Ildefons Cerdà proyectó su plan del Eixample, convirtió el antiguo faro en punto de intersección simbólico: en el mismo debían cruzarse la prolongación imaginaria de la nueva Avinguda Meridiana hacia el sur con la de la Avinguda del Paral·lel hacia el este. Durante muchos años la torre ha pasado desapercibida en una zona de difícil acceso, pero pronto recuperará visibilidad con la reforma del Moll de Pescadors.
This stone tower housed the lighthouse of the port of Barcelona until its lantern was replaced with a four-faced clock in 1911. When Ildefons Cerdà laid out his plan for the Eixample neighborhood in the 19th century, the historic lighthouse became a symbolic intersection, the point where two avenues, Paral·lel and the new Meridiana, would cross if they were extended to the east and south. For many years, the clock tower lay unnoticed in a hard-to-reach area, but it will soon regain visibility when the Moll de Pescadors (Fishermen’s Dock) is remodeled.
9 Laberint d’Horta 1791 Domenico Bagutti, Joseph Delvalet
El parc del Laberint d’Horta deu el nom a l’element més característic de tot el recinte: un laberint de xiprers retallats. El conjunt del parc formava part d’una antiga finca familiar i és un model de jardí neoclàssic. Conté una gran varietat d’arbres, així com estàtues, templets, placetes, un canal, una cascada i, fins i tot, un fals cementiri. És un indret romàntic, allunyat del brogit de la ciutat, ideal per perdre-s’hi, meditar i descansar. La capacitat està limitada a un màxim de 750 persones.
Passeig dels Castanyers, 1 (Vall d’Hebron)
El parque del Laberint d’Horta debe su nombre al elemento más característico de todo el recinto: un laberinto de cipreses recortados. El conjunto del parque formaba parte de una antigua finca familiar, siendo un modelo de jardín neoclásico. Contiene gran variedad de árboles, así como estatuas, templetes, pequeñas plazas, un canal, una cascada e, incluso, un falso cementerio. Es un lugar romántico, alejado del bullicio de la ciudad, ideal para perderse en él, meditar y descansar. Su capacidad está limitada a un máximo de 750 personas.
The Parc del Laberint d’Horta is named for the most distinctive feature found on its grounds, a labyrinth of trimmed cypress trees. The entire park – with a capacity to welcome up to 750 visitors – was part of a former family estate and is an example of a neoclassical garden. Containing a wide variety of trees as well as statues, small temples and squares, a canal, a waterfall, and even a faux cemetery, this romantic location is an ideal spot to get away from it all, meditate, and relax.
10 Mercat de la Boqueria 1836 (edifici)
Tot i que molta gent prefereix la comoditat del supermercat, Barcelona ha estat capaç de conservar i revitalitzar els seus mercats municipals tradicionals, exponents de la dieta i la cultura mediterrànies. Situat al bell mig de la Rambla, el de la Boqueria és el més gran de la ciutat i el que disposa d’una oferta més variada. Qualificat de “temple de la gastronomia” i de “mercat total”, també és un punt d’atracció per als turistes. És d’estil modernista, i presideix l’entrada principal un gran escut de Barcelona fet de ferro i vitrall.
La Rambla, 91
Pese a que mucha gente prefiere la comodidad del supermercado, Barcelona ha sido capaz de conservar y revitalizar sus tradicionales mercados municipales, exponentes de la dieta y la cultura mediterráneas. Situado en el corazón de La Rambla, el de la Boqueria es el mayor de la ciudad y el que cuenta con una oferta más variada. Calificado de “templo de la gastronomía” y de “mercado total”, también es punto de atracción para turistas. Es de estilo modernista, y su entrada principal está presidida por un gran escudo de Barcelona realizado en hierro y vitral.
Though many people prefer the convenience of a supermarket, Barcelona has managed to preserve and revitalize its traditional neighborhood markets, the typical bastions of Mediterranean diet and culture. Located halfway down the Rambla, the Boqueria is the largest of the city’s markets and features the greatest variety of products. This major tourist attraction has been described as a “temple of gastronomy” and “the market par excellence.” Constructed in Modernist style, its main entrance is crowned by a stately Barcelona coat of arms crafted of iron and glass.
11 L’Ajuntament 1847 (façana) Josep Mas i Vila
L’origen de l’actual edifici de l’Ajuntament de Barcelona es remunta al Saló de Cent, una edificació gòtica del segle xiv on es reunien els 100 representants de la ciutat (el famós Consell de Cent) i que encara s’utilitza per als actes protocol·laris. La façana principal, d’estil neoclàssic, es va construir al segle xix i és just davant del Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume (el centre neuràlgic de la ciutat des de l’època romana). L’antiga façana gòtica, que va estar a punt de ser enderrocada quan es va edificar la nova, encara es conserva en un lateral de l’edifici, al carrer de la Ciutat.
Plaça Sant Jaume
El origen del actual edificio del Ayuntamiento de Barcelona se remonta al Saló de Cent, una edificación gótica del siglo xiv donde se reunían los 100 representantes de la ciudad (el famoso Consell de Cent) y que aún es utilizado en actos protocolarios. Su fachada principal, de estilo neoclásico, fue construida en el siglo xix y se encuentra justo enfrente del Palau de la Generalitat, en la Plaça de Sant Jaume (centro neurálgico de la ciudad desde época romana). La antigua fachada gótica, que estuvo a punto de ser demolida cuando fue edificada la nueva, aún se conserva en un lateral del edificio, en el Carrer de la Ciutat.
The building which currently houses the Barcelona City Council dates back to the Saló de Cent (Hall of One Hundred), a 14th century Gothic building where the city’s 100 representatives (the famous Consell de Cent or “Council of One Hundred”) met; the hall is still used for formal ceremonies. The neoclassical main façade was erected in the 19th century and faces the Palau de la Generalitat across Plaça Sant Jaume, a square which has served as the city’s nerve center since Roman times. The historic Gothic façade – which was nearly demolished when its new counterpart was constructed – can still be seen on the side of the building facing Carrer de la Ciutat.