BCNecologia 20 anys de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona by Barcelona llibres

URBANISME ECOSISTÈMIC

ESPAI PÚBLIC

METABOLISME

MEDI AMBIENT

MOBILITAT

XARXA ORTOGONAL

TRANSICIÓ ENERGÈTICA

ECONOMIA CIRCULAR

BCN ECO LO GIA 20 ANYS DE L’

AGÈNCIA D’ ECOLOGIA URBANA DE BARCELONA

SUPERILLES

BCNECOLOGIA 20 ANYS DE L’AGÈNCIA D’ECOLOGIA URBANA DE BARCELONA

Coberta

4 6

FEM L’empremta de BCNecologia. Janet Sanz Aprenent de l’Agència. Josep Bohigas

24 26

LA MISSIÓ LES IDEES

COM FEM ELS PROJECTES

ÀMBITS

INDICADORS DE SOSTENIBILITAT URBANA

54 62 72 88 100

Guia metodològica del sistema d’indicadors Aplicació del sistema d’indicadors a territoris i ciutats Aplicació del sistema d’indicadors a projectes urbans Eines d’automatització

110 118 128 142 152

Superilles a Barcelona: unitat bàsica de l’urbanisme ecosistèmic Superilles al País Basc Superilles al món Superilles i habitabilitat urbana

166 174 188 200 214

Un model de mobilitat i espai públic més sostenible per a Barcelona Mobilitat sostenible i espai públic a Vitòria-Gasteiz Altres plans de mobilitat basats en superilles Xarxes ortogonals de transport públic i superilles

228 236 248 264 276 286

Gestió del cicle hídric Eficiència i transició energètica Adaptació i mitigació del canvi climàtic Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire Biodiversitat urbana i xarxa verda a Barcelona

298 306 316 324 330

Models innovadors de recollida selectiva de residus Prevenció de residus Plans i programes de gestió de residus Instruments per a la gestió de residus

ESTRATÈGIES DE REGERACIÓ URBANA

MOBILITAT I ESPAI PÚBLIC

MEDI AMBIENT

ECONOMIA CIRCULAR

340

BCNecologia: Vint anys repensant les ciutats en clau de sostenibilitat. Salvador Rueda

356 358 360 362 376

Publicacions Bibliografia Sigles i acrònims Equips dels projectes Índex temàtic

Contracoberta

SOM

L’EMPREMTA DE BCNECOLOGIA Janet Sanz

Segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de Barcelona Regional

Vint anys després no hi ha dubte que l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona ha estat imprescindible en la definició del nou model urbà de la ciutat de Barcelona. L’Agència i el seu equip de professionals han liderat un conjunt d’accions al llarg d’aquests anys que han situat la nostra ciutat al capdavant de la transformació urbana en l’àmbit internacional. Personalment penso que hi ha tres grans aportacions de l’Agència a la ciutat que no podem oblidar. En primer lloc, i segurament el gran motiu pel qual serà recordada, gràcies a l’Agència, l’ecologia va entrar dins de la planificació urbana. Quelcom que ara ens sembla tan bàsic, l’any 2000, quan es va crear l’Agència, va ser un canvi radical i una innovació en la manera de fer ciutat, de fer urba-

BCNECOLOGIA

nisme i de pensar la mobilitat. Això ho devem a governs valents, d’esquerres i ecologistes, que van entendre la importància de l’ecologisme i van demostrar que es podia fer planificació urbana des d’una perspectiva mediambiental, i van donar resposta als efectes de la crisi climàtica que ja començava a afectar el funcionament de la ciutat i la vida dels veïns i les veïnes. Després de 20 anys, urbanisme i medi ambient són dos conceptes inseparables. Per això, també gràcies a l’Agència, tenim la sort de ser una ciutat preparada per liderar l’urbanisme sostenible del segle xxi. En segon lloc, l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona ha esdevingut un espai de reflexió i previsió de les polítiques públiques amb visió transversal i a mitjà i llarg termini. S’ha demostrat molt útil que l’Administració pública tingués espais que en depenen però que existeixen de manera separada per poder pensar la ciutat més enllà dels mandats. Que l’Agència hagi pogut tenir aquest espai per desenvolupar models i propostes ha estat un èxit, i una de les proves és que ha pogut exportar aquest coneixement creat a altres ciutats, tant nacionals com internacionals. La tercera aportació, i per mi la fonamental, és que s’ha sabut adaptar als reptes de la ciutat. L’Agència es va crear el mateix any que encetàvem el segle xxi, amb tots els reptes que el canvi de segle estava a punt de comportar, i sempre ha pogut anar un pas per endavant a l’hora de plantejar els reptes urbanístics més importants. Si fem un repàs a les grans transformacions que la ciutat ha impulsat en els darrers anys es demostra que l’Agència ha estat un agent imprescindible en la seva definició. Les principals transformacions urbanes que han redefinit la ciutat són el model de superilla i la xarxa ortogonal d’autobús. Nous models ideats ja fa gairebé una dècada que han estat precursors d’una nova manera d’entendre la ciutat que posa a les persones vianants, el verd i el transport públic al centre. Ara, tot aquest llegat i aquest coneixement continuaran dins de Barcelona Regional, a què s’ha adherit recentment l’equip de l’Agència. I és que, gràcies a tota aquesta feina, podem concloure que a Barcelona l’ecologia ha vingut per quedar-se, perquè sense ecologia no hi ha vida.

APRENENT DE L’AGÈNCIA Josep Bohigas

Arquitecte. Director de Barcelona Regional i de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona

Durant els vint anys d’existència de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, he tingut la sort de col·laborar-hi en tres ocasions. La primera, el 2003, quan Salvador Rueda va trucar a l’estudi on treballava i ens va demanar que els ajudéssim a imaginar els escenaris urbanístics que podien emergir a l’hora d’aplicar l’estratègia de les «superilles». La segona, el 2015, quan un grup d’estudiants i professors de diferents escoles d’arquitectura vam proposar implantar la primera superilla tàctica al Poblenou. I la tercera, ja més recentment, durant el període 2020-2021, en dirigir el delicat procés de traspàs de l’Agència a Barcelona Regional (BR), que a partir del 2021 hereta el formidable capital intel·lectual i humà que ha estat clau per explicar el canvi de model urbanístic dels darrers anys a Barcelona.

BCNECOLOGIA

UN NOU PLA El 2003, la ciutat estava embrancada enllestint les celebracions i les enormes transformacions urbanes del Fòrum 2004, un esdeveniment «inventat» que pretenia ser la palanca de grans millores seguint el deixant de l’èxit dels Jocs Olímpics. L’objectiu era mantenir-se en el competitiu mapa global dels enclavaments que calia visitar i on s’havia d’invertir, i alhora, continuar-se exhibint com a exemple de l’urbanisme social que havia estat en altres temps. Però darrere del fastuós esdeveniment, la ciutat ja mostrava símptomes preocupants d’extenuació d’un model basat en grans projectes transformadors que, per poder-los pagar, consentien certes prebendes discordants amb els objectius inicials. Es volia millorar la ciutat, però al mateix temps se’n venien algunes parts al millor postor, cosa que augmentava les creixents i greus desigualtats socials i ambientals. En aquest context contradictori i vulnerable, és quan la jove Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona posa sobre la taula un canvi de relat basat en la teoria de l’urbanisme ecosistèmic i en el pla radical i factible de les superilles. Quan el 2003 Salvador Rueda ens va enrolar per a la causa, l’únic que sabíem de les superilles eren les propostes d’agrupacions que Le Corbusier va formular en el Pla Macià de 1932 —en què arrasava una part important de la ciutat i creava un conjunt residencial en xarxa de 400 x 400 m—, i les que MBM arquitectes va construir a la Vila Olímpica de 1992, agrupant tímidament diverses illes del litoral postindustrial del Poblenou. Des de l’Agència ens van explicar un nou pla molt diferent, que, encara que fes servir el mateix nom que les superilles i coincidís amb la voluntat de jerarquitzar la trama de l’Eixample, abordava temes més complexos i contemporanis. El pla no pretenia arrasar la ciutat existent per construir un barri nou i exemplar (com sí que ho pretenia el Pla Macià i sí que es va fer a la Vila Olímpica), sinó que proposava reinterpretar i orientar tota la metròpolis construïda cap a un nou model ecosistèmic. El pla de l’Agència ens va obrir un món de noves aproximacions que començaven quantificant la complexitat del que és urbà més enllà de la mera transformació de sectors urbanístics. Barcelona feia anys que atenia llocs inacabats o oblidats que es transformaven en profunditat, monumentalitzant

APRENENT DE L’AGÈNCIA

els espais públics i construint edificis simbòlics i infraestructures potents. Se seguia una estratègia que en el seu moment s’explicava amb el conte il·lustratiu de la poma podrida de la cistella... però a la inversa: un projecte motor, col·locat en un lloc estratègic, aconseguirà contagiar les seves bones intencions a tot el territori proper... Així va ser com es va ordir el «model Barcelona» i com es van situar moltes de les operacions de regeneració de la ciutat: les places dels vuitanta, les àrees olímpiques dels noranta, l’Estació de la Sagrera o el Fòrum del 2004... Vist amb distància, les decisions estaven farcides de bones intencions, però els seus efectes no sempre van ser tan positius com es desitjava, i sovint, la fe cega en la transformació va acabar amb unes inversions faraòniques sense incorporar millores socials. Salvador Rueda, per contra, el que ens proposava amb el seu pla era un canvi de paradigma. No assenyalava llocs específics, però sí millores sistèmiques de múltiples qüestions que per a nosaltres (i per a la majoria de l’urbanisme barceloní) havien estat menys motrius a l’hora d’imaginar i projectar la ciutat: la contaminació acústica, la qualitat de l’aire, la salut, la biodiversitat, la justícia socioespacial, la infraestructura verda, la complexitat urbana... però sobretot, el seu pla ens parlava del reciclatge urbà, en què el menys urgent era la construcció d’edificis singulars suposadament sostenibles o d’infraestructures territorials faraòniques. Del que Salvador ens parlava era de temes més urgents vinculats al dret a la ciutat i a la necessitat de millorar la vida de la gent dels barris i no empitjorar la del planeta... Però, a més, tot això sense pretendre dibuixar una «ciutat ideal» sobre un full en blanc, sinó reciclant la contradictòria i complexa ciutat existent. Al mateix temps —i potser amb una mica de presumpció per part nostra— vam creure que, a la teoria sistèmica del pla de les superilles, li faltava l’atmosfera, el to i l’emoció del projecte adaptat. Pensàvem que la proposta era encara massa diagramàtica i que no es podia «industrialitzar» repetint-se tossudament sense més ni més fins als confins de la ciutat. El seu desplegament agosarat havia d’incorporar la gestió del «mentrestant» i un exercici d’ajust permanent a les necessitats concretes de cada lloc, per, des d’aquí, desplegar les noves possibilitats que permetia el sistema mateix.

BCNECOLOGIA

El treball que vam dur a terme el continuem recordant disset anys després com un dels projectes més suggeridors que vam fer a l’estudi, on vam aprofitar la radicalitat de l’esquema de les superilles per proposar múltiples escenaris, convençuts que estaven en sintonia amb la idea original de l’Agència: noves funcions a les noves places i carrers, noves materialitats, més permeabilitat amb els edificis, salts d’escala que enllaçaven les superilles amb els eixos cívics i verds, noves tipologies de comerç i d’habitatge en relació amb l’espai públic, augment del verd i, en conseqüència, augment de les densitats amb «remuntes» d’habitatge social, accions d’urbanisme efímer (aleshores encara no existia el terme d’«urbanisme tàctic»), i fins i tot vam proposar una superilla pilot al Poblenou en la qual assajar i corregir el model durant el Fòrum de l’any

SEQÜÈNCIA DE LES MACROILLES TOPOGRAFIA

MATERIALS

VEGETACIÓ

MOBILIARI

2002-2003. Diverses estratègies d’urbanització d’una superilla al Poblenou: topografia, materials, permeabilitat, arbrat i il·luminació. Font: Bopbaa Arquitectes

APRENENT DE L’AGÈNCIA

2004. Plantejaments que, en definitiva, feien aterrar l’esquema original incorporant noves perspectives socials, més enllà de la jerarquització de la mobilitat i de la millora indubtable de la sostenibilitat ambiental. Recordo explicar-ho tot de cop a Salvador Rueda, amb la mateixa passió amb què ell ens havia explicat el seu pla mesos enrere... Però de seguida ens vam adonar que les nostres aportacions no s’ajustaven al que ell demanava, ja que llançaven idees que sobrepassaven la urbanització estricta dels espais guanyats, amb propostes que podien espantar més que seduir el govern municipal i l’opinió pública. En vam fer un gra massa i, perquè ho entenguéssim, Salvador ens ho va il·lustrar amb una història cruel, però molt gràfica: «Sabeu com es bull una granota?, ens va preguntar. Si posem una granota en una olla amb aigua bullint, immediatament salta i surt, però si la posem en aigua a temperatura ambient i no l’espantem, es queda tranquil·la i a mesura que la temperatura augmenta, la granota està cada vegada més atordida i, encara que res no li ho impedeix, s’hi queda i bull». Han passat molts anys i diversos governs municipals des del 2003, i tenim una granota —el pla de les superilles— que encara no ha bullit, tot i que en els últims anys anem percebent com l’aigua —i l’ambient— es van escalfant a cop d’accions tàctiques, projectes pilot i concursos que acceleren l’estratègia. La ciutat comença a canviar profundament i el debat ja és al carrer, als bars, als taxis i a tots els mitjans de comunicació. Durant els últims anys han crescut les queixes de diferents col·lectius que es resisteixen al canvi de model, perquè veuen perjudicats els seus interessos o perquè són menys optimistes respecte als resultats promesos. Però no són els únics que es queixen... Simultàniament, també s’escolten altres reivindicacions en la direcció oposada, reclamant polítiques més valentes i, sobretot, més ràpides, que canviïn un model de ciutat caduc monopolitzat pel vehicle privat, que amenaça el planeta i la salut de molta gent.

BCNECOLOGIA

Propostes d’urbanització de xamfrans interns i perimetrals per a una superilla al Poblenou. Font: Bopbaa Arquitectes

Ocupacions radicals de l’espai públic: 1. Edificacions amb usos veïnals i «remuntes» en habitatge públic. 2. Zoo escolar/de barri. 3. Piscina comunitària. Font: Bopbaa Arquitectes

APRENENT DE L’AGÈNCIA

Passets insuficients per a uns, i gambades excessives per a altres, que en qualsevol cas han permès tornar a posar el «model de ciutat» al centre de totes les discussions. I aquesta vegada no es tracta d’apel·lar a la «ciutat model» —o supermodel—, preocupada essencialment per «posar-se guapa» (com clamava el famós eslògan barceloní de fa temps), sinó que exigeix urgentment «posar-se sana» i mitigar la injustícia socioespacial i ambiental apressant. L’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona ha estat al darrere de molts d’aquests passos: des de la mateixa definició del marc teòric general del pla fins a qüestions clau que s’han anat implantant progressivament, com la xarxa ortogonal d’autobusos (2012-2018) —que va jerarquitzar la trama en superilles per al desplegament racional del transport públic en superfície—, o la primera aplicació del sistema als nuclis històrics dels barris del Born i de Gràcia. Però cal recordar el paper fonamental que ha tingut recentment l’Agència en les primeres transformacions efectives de l’espai públic a l’Eixample, i més concretament, a la superilla pilot del Poblenou (2016). LA SUPERILLA PILOT El setembre del 2016, l’Agència juntament amb el col·lectiu CTPA (Corporació de Tallers de Projectes Arquitectònics), format per més de dos-cents alumnes i professors de diferents escoles d’arquitectura, vam proposar a la regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Mercedes Vidal, i al regidor de Sant Martí, Josep Maria Montaner, de fer realitat la primera superilla tàctica durant les festes del barri de Poblenou. Per dur a terme l’acció, l’Ajuntament va preparar eficaçment el terreny executant d’un dia per l’altre actuacions bàsiques, que van tenir com a objectiu permutar la jerarquia del trànsit dels carrers i delimitar la superilla per a l’ús ciutadà.

Taller sobre la superilla pilot. Font: UIC

BCNECOLOGIA

Un cop preparat el terreny vam arribar a les universitats, l’Agència i diversos col·lectius veïnals per activar actuacions tàctiques temporals i reversibles de pressupost baix (o nul), que van permetre començar a posar a prova el model. Actuacions radicals en el seu propòsit, però lleugeres pel que fa a la transformació física sobre les calçades i les voreres, sense executar grans obres, implantant la transformació amb mesures de gestió, mobiliari urbà, pintura, instal·lacions artístiques... com també la dinamització veïnal dels espais guanyats. Les accions principals durant els dies de la Festa Major del barri es van centrar en les quatre cruïlles interiors de la superilla. Cada encreuament va ser tematitzat per un grup d’estudiants i activat per diversos col·lectius ciutadans, vinculant-los a quatre drets fonamentals: la cultura, l’esbarjo, la participació i l’intercanvi. Una de les accions més memorables —i sens dubte també la més controvertida— va ser l’espai «Parlament», instal·lat a la cruïlla dels carrers dels Almogàvers i de la Ciutat de Granada, on hi va haver diversos debats apassionats durant tota la setmana. Representants polítics, personal tècnic, col·lectius, veïns i veïnes, estudiants, professionals experts... es van citar al centre d’un encreuament on dies abans transcorrien cotxes, per exposar i confrontar les idees sistèmiques del pla de les superilles. Aquí és on va començar el gran debat que es va traslladar immediatament a tots els mitjans periodístics de la ciutat i del país, i ha arribat a ocupar espais clau en diferents mitjans internacionals. També és aquí on es van començar a organitzar els col·lectius a favor i en contra del pla, i on es va iniciar la correcció del mateix model. A partir d’aquesta primera superilla experimental, es va continuar desenvolupant la idea, diagnosticant els resultats i definint criteris de disseny i participació, per establir un pla d’acció i priorització de les actuacions de la resta de les superilles previstes a la ciutat. La primera decisió valenta va ser la de no revertir la superilla a la situació original i BARCELONA. POBLENOU. 2016. Superilla pilot. Planta de la cruïlla dels carrers Almogàvers-Ciutat de Granada, dedicada a la participació. Font: CTPA

APRENENT DE L’AGÈNCIA

mantenir la idea de la pacificació en conjunt, tot i que adaptant-la a les necessitats i les reclamacions dels diferents col·lectius. A poc a poc, l’«agosarada» primera superilla de l’Eixample de Cerdà es va anar ajustant i en certa mesura allunyant de la radicalitat ideal del pla original, però, alhora, es va convertir en un laboratori fonamental de diversos estudis vinculats amb la mobilitat i al medi ambient, i en un banc de proves de nous usos veïnals. La segona superilla que es va executar va ser la de Sant Antoni (2019). Tot i que es tracta d’una casuística molt diferent (per dimensions, incidència, densitat, tècnica de disseny...) recull moltes de les lliçons apreses de la superilla pilot del Poblenou. El seu èxit immediat és deutor de la «feina bruta» i més radical que havia desenvolupat la seva predecessora, i representa la consolidació de certes estratègies per a la reprogramació de l’espai urbà en clau social i ambiental. Tot i les lectures positives dels resultats d’aquestes dues primeres ex- BARCELONA. POBLENOU. 2016. Algunes instantànies capturades durant la inauguració periències, els dubtes principals que sorgeixen de la superilla. en el debat estan vinculats precisament amb Fotografies: CTPA i Josep Bohigas un perill molt barceloní de «morir d’èxit» i amb el fet que aquesta millora evident dels barris pugui provocar o accelerar processos no desitjats de gentrificació. Un perill que ja s’ha confirmat amb lleugers augments en els preus del lloguer d’habitatges i comerços, tot i que amb interpretacions dels indicadors encara molt distorsionades a causa dels efectes recents de la pandèmia.

BCNECOLOGIA

BARCELONA. POBLENOU. 2016. Superilla pilot. Cruïlla entre els carrers Sancho de Ávila-Roc Boronat, destinada a l’esbarjo. Fotografia: CPTA

Però una de les crítiques més recurrents al pla original de les superilles ha estat la de fonamentar-se en la creació de recintes pacificats, amb una permeabilitat baixa i una continuïtat urbana difícil. Hem escoltat infinites vegades com Salvador Rueda es defensa emfàticament d’aquestes acusacions, invocant l’aplicació de tot el pla alhora (com ja es va fer a Vitòria-Gasteiz), cosa que evita el perill de la gated community que viu feliçment tancada en un lloc més privilegiat que la resta de la ciutat. El seu raonament és infal·lible, ja que, aplicant tot el pla de cop, no solament s’asseguren les continuïtats dels vials pacificats, sinó que, al mateix temps, s’evita l’excepcionalitat de l’èxit que provoca la indesitjada gentrificació esmentada. Però pretendre aplicar simultàniament tot el pla està en contradicció amb una visió més progressiva, més possibilista i més atenta, que permet aprendre sobre el que ha passat i millorar i adaptar el model segons les necessitats de cada lloc. A més, la «vacuna» de Salvador Rueda —la de l’aplicació de

APRENENT DE L’AGÈNCIA

tot el pla alhora— contradiu la seva metàfora sobre la granota, de manera que, si s’apliqués, podria ser rebutjat per la ciutadania i fer sortir disparada enlaire la granota i la proposta en conjunt. Només cal repassar l’hemeroteca d’aquests últims anys per adonar-se que el pla s’ha de reescriure i afinar a cada pas i que, tot i la gran pertinència dels seus objectius, encara és lluny d’haver convençut tothom. Així, doncs, davant del repte de redistribuir millor les accions que permet el pressupost municipal, es proposa adaptar el pla original a una nova versió en la qual la superilla dona pas al que podríem anomenar «supereixos i supercruïlles», que no són més que una xarxa pacificada de carrers i places que permeten entendre tot el districte de l’Eixample com una gran superilla en procés de transformació. Es tracta d’un gir astut i un pas més cap al pla de superilles, transitant per un «mentrestant», en el qual, en comptes de continuar generant illes pacificades, aquest cop s’aposta per una pacificació d’eixos continus que les connecten i que construeixen una nova xarxa de carrers més habitables. Aquesta nova teoria canvia el punt de vista, però dona continuïtat al que s’ha executat. La tinenta d’Alcaldia d’Urbanisme Janet Sanz i els seus equips de Model Urbà, abans dirigits per Ton Salvador, i ara per l’arquitecte en cap Xavi Matilla, han sabut perseverar i modelar un pla que ara aborda el pas fonamental de la seva execució en clau sistèmica, fent un salt d’escala que abasta tot l’Eixample. La responsabilitat que avui s’estigui duent a terme i continuï evolucionant és de molta gent, començant per la valentia dels i les polítiques que ens representen i acabant amb la ciutadania cada dia més exigent. Però caldrà reconèixer (i homenatjar) el paper fonamental que ha tingut l’Agència en tot aquest procés, que amb el seu talent i la seva tenacitat ha fet possible que continuem «fent bullir la granota» per reciclar la ciutat, millorant profundament la vida de les persones que l’habiten. EL TRASPÀS El desembre del 2019, Salvador Rueda es va jubilar, i a mi em va tocar substituir-lo al capdavant de l’Agència, amb el mandat de traspassar

BCNECOLOGIA

tots els actius i passius a Barcelona Regional, la germana gran de les agències de planificació estratègica de la ciutat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Un traspàs complex i delicat que culmina aquest 2021 en què BR no solament hereta un capital enorme d’idees innovadores i experiència acumulada, sinó també un equip de vint persones talentoses que han crescut intel·lectualment en un espai i un temps singular i privilegiat. BR es va crear el 1993 com una agència multidisciplinària que permetia a la ciutat abordar projectes d’escala metropolitana i regional, en un moment en què l’AMB encara no estava redefinida. Els seus primers treballs estaven vinculats a les infraestructures i a les grans transformacions urbanes pendents dels Jocs Olímpics, però en poc temps, va anar incorporant el vector ambiental fins a convertir l’Àrea de Medi Ambient en la que avui té més actius i més capacitat de treballar transversalment. Aquest accent progressiu és, sens dubte, un signe dels temps, però també el resultat d’una competència sana amb l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, que va accelerar un canvi de les estructures de molts organismes municipals i va ajudar a construir un nou imaginari en l’urbanisme de la ciutat. L’Agència desapareixerà, després d’uns vint anys intensos, havent complert amb escreix els seus objectius inicials. Aquest llibre reflecteix, en part, el gran abast dels treballs que s’han fet i també els reptes que encara tenim per davant. En tots els projectes hi ha subjacents uns mateixos criteris que els impulsen i que els relacionen entre si, generant una teoria holística sobre l’urbanisme ecosistèmic en el qual les superilles són el prototip de totes les aplicacions i especulacions teòriques. Aquest llegat i els seus propòsits avançats han influït i continuaran influint sobre la ciutat i el món, per mitjà dels aprenentatges d’una legió de persones col·laboradores i seguidores entre les quals m’incloc. Barcelona Regional, avui més esforçada i reforçada que mai, té l’oportunitat i l’obligació de fer-se seu aquest llegat i continuar avançant cap a un canvi de model que posi les persones i el planeta al centre de totes les decisions urbanístiques.

APRENENT DE L’AGÈNCIA

S U P E R I LL A D E G R ÀCI A , BA R C E LO N A Fotografia: Marta Torrent

S U P E R I LL A D E P O B LE N O U, BA R C E LO N A Fotografia: Marta Torrent

S U P E R I LL A D E SA N T A N TO N I , BA R C E LO N A Fotografia: Marta Torrent

LA MISSIÓ

BCNECOLOGIA

Durant la seva àmplia trajectòria, l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona (BCNecologia) s’ha centrat en la promoció d’un urbanisme ecosistèmic, que vehiculés solucions i alternatives a favor de la sostenibilitat per tal de fer front als reptes de les ciutats i els assentaments humans en qualsevol tipus de context i lloc del món. L’ecòleg Salvador Rueda va liderar aquesta idea amb la convicció ferma de fer possible un altre futur per a les metròpolis, partint del fet que tot es pot reformular sense cap mena de prejudici professional, sempre que quedin garantits els drets fonamentals de les persones, com ara la salut, l’habitabilitat, l’equitat d’oportunitats de desenvolupament i també la funcionalitat del sistema. Així és com l’equip de BCNecologia va imaginar, crear, analitzar i quantificar Superilla de Poblenou. 2016 els projectes. Fotografia: School of Architecture. Universitat Aquesta missió es va Internacional de Catalunya (UIC) materialitzar amb la participació activa de la institució en seminaris, congressos, esdeveniments i publicacions, mitjançant els quals pretenia difondre les seves idees; idees que havien d’inspirar altres entitats a iniciar el canvi. La creació de sinergies amb altres institucions públiques, com també la implicació amb el sector educatiu i acadèmic, han estat alguns dels objectius principals de l’Agència.