Itinerari 1. EL CAMÍ DEL MIG CAP AL LLOBREGAT

EL CAMÍ DE La TRAVESSERA

El primer itinerari que proposem correspon a un dels camins més antics del Pla de Barcelona. És possible, fins i tot, que es tracti d’un camí d’origen preromà que connectava els vilatges ibers de la zona. Els romans, això sí, el reutilitzaren. No se sap del cert si li donaren el nom de Strata Subteriora, però sí que més endavant és conegut com a camí del Mig i camí de la Travessera. La via entrava a l’actual terme de Barcelona per l’indret on avui hi ha el grup d’immobles del Baró de Viver, i menava en direcció a Sant Andreu; després es dirigia cap als actuals carrer de Bartrina, Concepción Arenal, Travessera de Gràcia i Travessera de les Corts fins a la carretera de Collblanc, ja a l’Hospitalet. Es tracta, doncs, d’un camí llarg, que travessava tot el pla, i és per això que la nostra proposta consisteix a dividir-lo en dos sectors: aquest primer anirà des del passeig de Sant Joan fins a la carretera de Collblanc.

Fitxa tècnica

Distància: 5,2 km. Recorregut: es pot iniciar la caminada a la confluència entre passeig de Sant Joan i Travessera de Gràcia ( Joanic, L4; 39, 55, 116).

El final l’hem establert a la carretera de Collblanc ( Collblanc, L5, L9S; 157, D20, LH1, N2, N3, N14). Al llarg de l’itinerari trobareu l’estació de Gràcia dels FGC i la parada de metro de les Corts ( L3).

Primer tram: la Travessera de Gràcia fins a Gal·la Placídia.

Com que el camí del Mig travessava tot el Pla de Barcelona, en algun moment també va rebre el nom de camí de la Travessera, que ha donat lloc a les actuals Travessera de Gràcia i Travessera de les Corts. A la confluència de la Travessera de Gràcia i el passeig de Sant Joan, el camí del Mig queda dividit en dues meitats de longituds semblants. És aquí, doncs, on començarem.

En aquest punt del capdamunt del passeig de Sant Joan hi ha un primer referent interessant: el monument a Josep Anselm Clavé; és una escultura de Manuel Fuxà en què el compositor barceloní presenta una postura potser massa rígida. L’obra va ser inaugurada el 1888, però no pas a l’indret on sou ara, sinó a la cruïlla de la Rambla de Catalunya i el carrer de València, i no fou fins a l’any 1956 quan va ser traslladat a l’emplaçament actual.

Ja a Travessera de Gràcia, i començant la passejada en sentit Llobregat, de seguida deixareu enrere la trama urbana de l’Eixample per endinsar-vos en el nucli molt més atapeït de l’antiga vila de Gràcia.

Un cop hagueu travessat el carrer de Bailèn, us proposem descobrir un petit detall: gireu a la dreta pel carrer de Montmany i, de seguida, incrustada a la façana del núm. 8, trobareu la minúscula font de la Capelleta, amb unes rajoles vidrades de color verd. Petita i oblidada, no és que tingui gaire gràcia, però permet evocar els temps en què l’aigua provenia de les mines de la vila. Sembla que data dels volts de 1860.

Tornem a la Travessera de Gràcia. Després del carrer de Quevedo ve el de Milà i Fontanals. També us suggerim que hi feu una incursió breu, fins al núm. 72. Allà hi ha l’antiga bodega Marín, tota una institució més que centenària. Botiga de vins, vermuts i queviures, és el que en diem un «colmado»; però més aviat sembla un museu, amb les parets folrades de prestatgeries farcides d’ampolles i productes de tota època. I, és clar, amb les botes de vi a granel. Aquí la litúrgia passa per prendre un vermut a peu dret i socialitzar-se.

De nou a l’itinerari, passareu per davant del mercat de l’Abaceria Central. Fou inaugurat el 1892

La campana de Gràcia s’aixeca al bell mig de la plaça de la Vila de Gràcia.

amb el nom d’Isabel (de la reina), però va ser molt més conegut com a mercat de la Revolució (la del 1868), fins que se li va donar la denominació actual. Entreu-hi.

Poc més endavant es travessa el Torrent de l’Olla, un carrer que ens recorda que l’antic camí del Mig creuava els nombrosos torrents que baixaven de nord a sud. De fet, abans ja haureu deixat enrere els carrers del Torrent d’en Vidalet i del Torrent de les Flors, també testimonis d’aquesta geografia oblidada.

Després ve el carrer del Canó, anomenat així en record dels dos carboners que durant les revoltes de les Quintes de 1870 van arrossegar un canó fins allà; tots dos van acabar afusellats. Per aquest carrer podeu pujar fins a la plaça del Sol; de ben segur que ja en coneixeu l’ambient, les terrasses, l’icònic cafè del Sol o també els edificis modernistes (núm. 4 i 13), però us proposem que us fixeu en l’escultura de bronze que hi ha en un racó, anomenada Astrolabi. Es tracta d’un rellotge equatorial que mostra els signes del zodíac. Cerqueu el vostre.

Altre cop a la Travessera, just després del carrer del Canó, cal fixar-se en l’Herboristeria Llobet (núm. 159), una botiga que compta amb 150 anys d’historia, regentada per la cinquena generació de la mateixa família. Es troba en un edifici neoclàssic del segle xix, però el que veritablement fascina és el mobiliari interior.

Tot seguit ve el carrer de Mozart, per on podeu baixar fins a la plaça de la Vila de Gràcia. És el cor del barri. Coneguda fins no fa tant amb el nom de plaça de Rius i Taulet (l’alcalde de l’Exposició Universal de 1888), està presidida per l’esvelta campana de Gràcia, un insòlit campanar d’ús civil de 33 metres d’altura que data del segle xix, i que la gent del barri sempre ha conegut com «la Marieta». Llueix un rellotge de quatre cares confeccionat pel rellotger suís Albert Billeter, afincat a Gràcia. La plaça es va començar a urbanitzar el 1835, i des d’aleshores ha rebut diversos noms: plaça del Rellotge, de la Constitució, d’Orient… però, al capdavall, el veïnat sempre n’ha dit plaça de la Campana. Allí hi ha l’edifici