Campanades i canonades

A l’antic Ajuntament de Gràcia es va iniciar la famosa revolta de les Quintes del 1870, que després s’estengué per molts indrets. Les mares dels joves que s’havien d’incorporar a files van entrar a l’edifici, van agafar els registres i els van cremar: començava la revolta! L’exèrcit va respondre a base de canonades. El resultat fou tràgic: 27 morts i moltes cases destruïdes a tot el barri. El campanar també va rebre perquè, per tal d’animar els graciencs a resistir, una dona lligà una corda a la campana i des d’un balcó proper la va fer sonar durant cinc dies sense parar; els militars van intentar emmudir-la amb els canons, però no tingueren gaire punteria, perquè només van aconseguir fer-li algunes esquerdes. Això sí, la dona va acabar empresonada a Alcalá de Henares durant tres anys, fins que, proclamada la República, Estanislau Figueras l’amnistià.

Aquest carrer també té un origen molt antic, tot i que el camí romà i medieval que pujava cap a Sant Cugat passava, possiblement, seguint la veïna riera de Sant Miquel. En tot cas, al segle xix començà a urbanitzar-se com si fos una carretera, i ben aviat esdevingué el carrer major de Gràcia. Avui és un compendi d’elements històrics d’interès, però, per no desviar-vos gaire de la ruta, us suggerim que aprofiteu només per contemplar els edificis modernistes dels núm.

de l’antic Ajuntament de Gràcia (avui seu del Districte 6), que data de 1905 i fou dissenyat per Francesc Berenguer, un deixeble de Gaudí.

De nou a la Travessera de Gràcia, ben aviat passareu per davant de la font pública de la Travessera (núm. 126). Una placa informa sobre l’any de la seva construcció: «La escasez de agua en que se hallaba el barrio de Gracia impulsó al Ayuntamiento la construcción de esta fuente que empezó a fluir el día cinco de abril de 1845.» Cal dir que aleshores Gràcia maldava per la seva independència de Barcelona, i la font va ser un dels motius que va esgrimir l’Ajuntament barceloní per negar-s’hi, al·legant que n’havia pagat la construcció. La decoració de rajoles dona un toc colorit a l’entorn, i també cal fixar-se en el fanal, ara elèctric, que s’instal·là sobre la font.

Després de la font ja no queda gaire per arribar a Gran de Gràcia.

La font pública de la Travessera de Gràcia.

74-76, 77 i 61. El primer correspon a les Cases Salvador Andreu, amb una preciosa tribuna de cos cilíndric i estructura de ferro que, precisament, fa cantonada entre Gran de Gràcia i la Travessera. No us passarà desapercebuda. En el núm. 77 hi ha la Casa Francesc Cama, expressió d’un modernisme no menys vistós, sobretot pel morter de color verd clar de la façana; un esgrafiat n’indica la data de construcció: l’any 1905. I, per últim, en el núm. 61 hi ha la Casa Elisa Bremon (1904-05), un edifici de Jeroni F. Granell, estret i amb una espectacular tribuna vertical. Travessat el carrer Gran de Gràcia, la primera cruïlla a l’esquerra és la del carrer de Vic. Endinseu-vos-hi fins al núm. 23, no gaire lluny, per conèixer la Bodega Quimet, un altre d’aquests establiments que són veritables postals antigues del barri. Botes de vi, parets plenes de tot... i quines tapes! Ideal per al vermut si n’és l’hora. La propera fita del nostre recorregut és la plaça de Gal·la Placídia. Abans, però, una altra visita modernista: entreu a veure el mercat de la Llibertat. Construït entre els anys 1888 i 1893, mostra una d’aquelles espectaculars estructures de ferro de l’època. Sembla que no el va dissenyar cap arquitecte: el projecte està signat per l’arquitecte municipal de Gràcia, Miquel Pasqual, però els experts indiquen que segurament va ser obra de Francesc Berenguer, un col·laborador habitual de Gaudí que no disposava del títol preceptiu i acostumava a realitzar edificis amb el projecte signat per altres col·legues. Sigui com sigui, el mer-

La Casa Parés de Plet, al carrer de Muntaner.

Segon tram: de Gal·la Placídia a la Travessera de les Corts.

cat segueix dempeus, remodelat el 2009, i el seu interior és un bon aparador de la idiosincràsia i la vitalitat del barri.

A partir d’aquí, la trama urbana torna a esponjar-se. Travessareu la Via Augusta (que, per cert, no té res a veure amb el recorregut real d’aquesta via romana), i després el carrer de Balmes. Haureu deixat Gràcia i ja sereu a Sant Gervasi.

La propera descoberta comença a la cruïlla amb el carrer d’Aribau. Baixeu per aquest carrer i doneu la volta a l’illa de cases fins al núm. 5 del carrer del Bon Pastor. Allí podreu veure un gran poema visual de Joan Brossa sobre la façana del Col·legi d’Aparelladors; es titula Poema visual per a una façana i està format per 100 lletres de setze colors diferents, a més de l’escultura d’una llagosta de planxa d’acer que, amb la seva pota, forma la lletra A. D’aquest poema Brossa va dir que «les lletres són com maons perfectament ordenats que es desordenen per fer el rètol, en un desordre amb significat». Per tornar a la Travessera de Gràcia, podeu pujar ara per Muntaner, on, de passada, al núm. 231, veureu la Casa Parés de Plet, modernista (1910-12).

Travesseu la plaça de Francesc Macià, continueu una estona per la Diagonal i gireu, a la dreta, pel carrer de Loreto. L’objectiu és anar a buscar la Travessera de les Corts just davant de la plaça del Doctor Barraquer i reprendre així l’eix actual que se sobreposa a l’antic traçat del camí del Mig.

Us endinsareu al districte de les Corts pel sector del Camp de la Creu-Loreto, que rep aquest doble nom per una antiga creu de terme i pel convent de les monges franceses de Loreto, ja desaparegut. Aquesta zona va ser urbanitzada al segle xix, però la seva fesomia ha canviat moltíssim. De fet, ara teniu per davant un tram força llarg en què la construcció moderna domina el paisatge urbà. Res de massa interès, tret que sigueu afeccionats al futbol i us emocioni caminar pel costat d’on Samitier, Ramallets o Kubala van deixar empremta; llàstima que a l’indret que ocupava l’antic camp de les Corts (1922-1966) avui s’hi aixequi un enorme bloc d’habitatges d’estètica molt poc afortunada. I just al davant hi ha el pi de les Corts, al mig de la via. No es un pi qualsevol: fou plantat el 1893 i està carregat de sim-

Tercer tram: la Travessera de les Corts.

bolisme; és un testimoni viu de quan tot allò eren masies i camps. I també un símbol i punt de trobada dels barcelonistes: «quedem al pi» era habitual sentir als afeccionats abans i després del partit.

No gaire més enllà, entre els carrers de Galileu i de Joan Güell, hi ha una altra petjada històrica avui invisible. L’any 1959 la companyia d’aigües hi va obrir una rasa i van deixar al descobert un grup d’enterraments d’inhumació d’entre els segles i i iii dC, que testimonien l’ús des de molt antic d’aquest camí que trepitgeu. Molt a prop s’ajuntava amb l’antic camí que es dirigia a Barcelona (avui Marquès de Sentmenat).

Però, certament, la part més interessant d’aquest tram és cap a la banda de muntanya, perquè és allí on es va desenvolupar el nucli de les Corts. Us suggerim dues incursions. La primera, pel carrer de Cabestany: arribeu-vos fins a la plaça de la Concòrdia, un dels racons més bonics del barri, amb les seves terrasses de bar, el petit quiosc, la farmàcia Antiga i, sobretot, el pati modernista del Centre Cívic de Can Deu. Si heu de descansar una mica, aquest és el lloc. Una altra incursió la podeu fer pel carrer de Joan Güell i fins a la plaça de Joan Comas; allà trobareu l’antic Ajuntament, avui seu del districte, i la simpàtica escultura de bronze d’en Pau Farinetes, un típic pagès que ens recorda que les Corts fou un poble de pagesos i menestrals fins

L’escultura de bronze d’en Pau Farinetes, a la plaça de Comas.