6 LA VANGUARDIA
EL Á L B U M
V IV IR
PULSO C I UDADANO
LLUÍS PERMANYER
Misser Ferrer, calle con casas nobles
M
isser Ferrer es el nombre otor gado a una calle y que suscita di versas teorías entre quienes han aventurado sobre el per sonaje que evoca. El comentarista más anti guo, Víctor Balaguer, bautiza dor oficial del Eixample, se li mitó a señalar que se trataba de un antiguo título catalán que equivalía al tratamiento de señor. Ni una palabra sobre la identidad del tal Ferrer. Lluís Almerich se inclina por acotar el tratamiento a los abogados. Y lamenta que la existencia de tantos letrados con este apellido dificulte dar con el que ha sido honrado con la distinción. Precisa que fue urbanizada la calle en el si glo XIV; recuerda además que también había con igual nom bre un teólogo importante, y un abad de Poblet, y el santo Vicent Ferrer. Joan Amades apunta que era un propietario; también coinciden Vilarrúbia y Jové. Ricard Suñé apunta sobre algún letrado llamado Ferrer que allí poseyera casas. Jesús Portavella, autor del estudio canónico sobre el no menclátor, afirma que era el tratamiento dado a los huma nistas, a los que escribían. Y acota así en lo del apellido: el subsíndico del Consell de Cent, y que en 1647 tomó po sesión de una serie de casas en nombre de la ciudad, pertene cientes a misser Joseph Ami gant y misser Josep Ferrer. Creo que importa señalar la frecuencia de este apellido en el medievo. Basta repasar la lista de consellers de la ciudad: entre 1274 y 1676 he contado catorce. El que menciona Por tavella lo era y aparece citado, además, como notario. Era una calle con casas no bles. Así la de los Monistrol, que se alzaba en la esquina con la Riera de Sant Joan. La fa chada había sido modificada en el siglo XVIII, reforma que le hizo perder interés; con to
Dos heridos en un incendio provocado por una estufa de leña BESALÚ ! Una mujer de unos 55 años se quemó ayer entre el 80% y el 90% del cuerpo al intentar encender una estufa de leña con material inflamable. Su marido sufrió quemaduras en manos, brazos y piernas al intentar sofo car las llamas del cuerpo de la mujer. Ambos, un matrimonio de origen pakistaní, fueron traslada dos en helicóptero hasta el hospi tal Vall d’Hebron de Barcelona. Los hechos ocurrieron en el co medor de un céntrico piso de la calle Major de Besalú, situado en pleno casco antiguo, poco antes de la cuatro de la tarde. El matri monio, que reside en el municipio desde hace quince años, compar
te techo con tres hijos y una nieta, que resultaron ilesos. Fue preci samente una de las hijas del ma trimonio quien pidió auxilio. Los bomberos desplazaron hasta el lugar de los hechos cuatro dota ciones, que a las 16.12 dieron el fuego por apagado. Según explicó el alcalde de Besalú, Lluís Guinó, el incendio se desencadenó cuan do la mujer quiso acelerar la com bustión de la estufa con gasolina. Hasta el lugar de los hechos también se desplazaron dos am bulancias y miembros de los Mossos d’Esquadra, entre ellos de la unidad judicial, que investigará las causas del incen dio. / S. Oller
La calle, justo antes de ser destruida por la Via Laietana
JORDI PLAY / ARCHIVO
El Fòrum acoge el Real desde el año 2005
do, era, según Almerich, una entrada típica de la nobleza castellana. En la otra esquina de la mencionada Riera desta caba la casa del marqués de Castellar, pese a que era mu
Felipe V hizo colgar a Monistrol en una ventana y la familia la mantuvo tapiada hasta 1908 cho mejor la que se alzaba an tes del derribo registrado en el siglo XVIII. ¡Quién la había visto y quién la ve después del nacimiento de la Via Laietana!: fue des truido el sector entre las calles
Ripoll y Riera de Sant Joan; de ahí que quedara reducida a un tramo corto y anónimo. A propósito de la casa Mo nistrol: el caballero del mismo nombre defendió la ciudad en el asedio de 1714. Felipe V lo hizo colgar del dintel de una de las ventanas de su casa; y no sólo eso, sino que para escar miento público mandó que permaneciera allí un buen tiempo. No fue de extrañar que la familia hiciera después tapiar ese balcón de cruel oprobio; fue conservado en se mejante estado hasta su derri bo por las obras de la Via Laie tana. Se conserva un dibujo del pintor Dionís Baixeras que recoge esta curiosidad.!
Las entidades escindidas de la Fecac se postulan para organizar la Feria de Abril BARCELONA !Las asociaciones escindidas de la Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya (Fecac), aquellas que están agrupadas en la Funda ción Fecac, decidieron ayer pre sentarse al concurso público abierto por el Ayuntamiento a fin de adjudicar la organización de la próxima edición de la Feria de Abril de Catalunya. Entre tanto, la propia Fecac, la tradicional orga nizadora de este festejo, continúa deliberando si participa en el concurso o traslada su feria a otro municipio, según explicaron
fuentes suyas. Y es que la decisión del Ayuntamiento de abrir por primer vez un concurso, así como las condiciones de su pliego, les parece una invitación a marchar se. A la Fundación Fecac, en cam bio, el concurso le parece una gran idea, aunque también en tiende que las condiciones que impone son muy duras. De este modo puede darse la circunstan cia de que este año compitan dos ferias. O de que no se celebre ninguna. CiU, Ciutadans y el PSC lamentan esta nueva incertidum bre. / L. Benvenuty
IIMAGEN CEDIDA POR EL ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA
Desacuerdo entre la Generalitat y Badalona por el proyecto del lateral de la autopista C31
CUADERNO BA RCELONÉS FALTA UN CIRCO ESTABLE El lector ha de quedar por fuerza asombrado al haber terminado el libro L’història del circ a Barcelona, primo rosamente editado por Viena. Ramon Bech i Batlle, su autor, ha realizado una labor documental exhausti va, insuperable. Era la obra definitiva que cabía exigir, luego de un pasado tan nutrido, espectacular y deslumbrante. Al acabar su lectura se impone una pre gunta inquietante: ¿cómo es
JUEVES, 14 ENERO 2016
posible que Barcelona aún carezca de un circo estable e instalado con la dignidad exigible? Los equilibrios y la incertidumbre hay que dejarlos para la pista, pues semejante arte escénica de tal categoría, implantada por doquier, exige acabar aquí y de una vez por todas con esa carencia. Aún duele más recordar que el Olym pia, que al ser inaugurado en 1924 era el más avanzado tecnológicamente de Euro pa, fue derribado en 1947
para especular con la venta de su formidable estructura férrea. ¡Qué ignominia! Aunque no sé si resulta peor tal corruptela que las va guedades y los silencios que los diversos gobiernos mu nicipales han dado a los peticionarios sucesivos. Desde el intento Carcellé/ Balañá en 1958 para levan tar en el Paral∙lel el mejor circo de Europa, las negati vas no han dejado de suce derse. Y en esas seguimos. ¿Hasta cuándo?
BADALONA !La Generalitat ha adjudicado por 2,8 millones de euros las obras de un lateral en la C31 a su paso por Badalona. Una actuación que podría empe zar en marzo y prolongarse du rante nueve meses, siempre que el Ayuntamiento haya puesto los terrenos a disposición de la Ge neralitat, tal como establece el convenio firmado en la anterior legislatura. La obra prevé cons truir una calzada de tres carriles desde el cruce de la C31 con la carretera B500 a la altura de la avenida Companys hasta el Ins titut La Pineda, con una longitud de 1,051 kilómetros. El Ayunta miento ha mostrado su des
acuerdo por la obligación de asumir las expropiaciones de unas 60 viviendas del barrio de Sant Crist, previstas en la segun da fase del proyecto de construc ción de los carriles laterales. El Departament de Territori i Sos tenibilitat advierte que se trata de una obligación que pesa sobre el Consistorio. En su defensa, el Ayuntamiento alega falta de liquidez para asumir un proyec to de tal magnitud y recuerda que la Generalitat, pese a ser una reivindicación de la ciudad des de que se construyó la autopista, ha mantenido el agravio históri co en la zona al no realizar nin guna inversión. / F. Cedó
6 LA VANGUARDIA
L ’À L B UM
V IU RE
BATEC CIUTADÀ
LLUÍS PERMANYER
Misser Ferrer era un carrer noble
M
isser Ferrer és el nom atorgat a un carrer i que suscita diverses teories entre els qui han parlat sobre el personatge que evoca. El cronista Víctor Balaguer es va limitar a assenyalar que es tractava d’un antic títol català que equivalia al trac tament de senyor. Ni una paraula sobre la identitat del tal Ferrer. Lluís Almerich s’inclina per delimitar el tractament als ad vocats. I lamenta que l’exis tència de tants lletrats amb aquest cognom dificulti trobar el que ha estat honrat amb la distinció. Precisa que el carrer va ser urbanitzat al segle XIV; a més, recorda que també hi havia amb el mateix nom un teòleg important, i un abat de Poblet, i el sant Vicent Ferrer. Joan Amades apunta que era un propietari; també hi co incideixen Vilarrúbia i Jové. Ricard Suñé apunta sobre algun lletrat anomenat Ferrer que tingués cases allà. Jesús Portavella, autor de l’estudi canònic sobre el no menclàtor, afirma que era el tractament donat als huma nistes, als qui escrivien. I deli mita així el tema del cognom: el subsíndic del Consell de Cent, el 1647 va prendre pos sessió d’una sèrie de cases en nom de la ciutat pertanyents a misser Joseph Amigant i mis ser Josep Ferrer. Crec que és important fer èmfasi en la freqüència d’aquest cognom a l’edat mit jana. N’hi ha prou amb repas sar la llista de consellers de la ciutat: entre 1274 i 1676 n’he comptat catorze. El que es menta Portavella ho era i apa reix citat, a més, com a notari. Era un carrer amb cases no bles. Com la dels Monistrol, que s’alçava a la cantonada amb la Riera de Sant Joan. La façana havia estat modificada al segle XVIII, reforma que li va fer perdre interès; amb tot, era, segons Almerich, una en trada típica de la noblesa cas
Dos ferits en un incendi provocat per una estufa de llenya BESALÚ !Una dona d’uns 55 anys es va cremar ahir entre el 80% i el 90% del cos intentant encendre una estufa de llenya amb material inflamable. El seu marit va patir cremades en mans, braços i cames intentant sufocar les flames del cos de la dona. Tots dos, un matrimoni d’origen pakistanès, van ser traslladats en helicòpter fins a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Els fets van passar al menjador d’un cèntric pis del carrer Major de Besalú, situat en ple nucli antic, poc abans de la quatre de la tarda. El matrimoni, que resideix al municipi des de fa quinze anys, comparteix sos
tre amb tres fills i una néta, que van resultar il∙lesos. Va ser pre cisament una de les filles del matrimoni qui va demanar auxi li. Els bombers van desplaçar fins al lloc dels fets quatre dota cions, que a les 16.12 h van do nar el foc per apagat. Segons va explicar l’alcalde de Besalú, Lluís Guinó, l’incendi es va des encadenar quan la dona va voler accelerar la combustió de l’estu fa amb benzina. Fins al lloc dels fets també es van desplaçar dues ambulàncies i membres dels Mossos d’Esquadra, entre els quals els de la unitat judicial, que investigarà les causes de l’incendi. / Sílvia Oller
El carrer just abans de ser destruït per la Via Laietana
JORDI PLAY / ARXIU
El Fòrum acull el Real des de l’any 2005
tellana. A l’altra cantonada de l’esmentada Riera de Sant Jo an, destacava la casa del mar quès de Castellar, malgrat que era molt millor la que s’alçava abans de la demolició que va
Felip V va fer penjar Monistrol en una finestra i la família, indignada, va ferla tapiar tenir lloc el segle XVIII. Qui l’ha vist i qui el veu des prés del naixement de la cons trucció de la Via Laietana: va ser destruït tot el sector entre els carrers Ripoll i la mencio nada Riera; per això va quedar
simplement reduït a un tram curt i d’aspecte ben anònim. A propòsit de la casa Mo nistrol: el cavaller del mateix nom va defensar la ciutat durant el setge del 1714. Felip V el va fer penjar de la llinda d’una de les finestres de casa seva; i no només això, sinó que per a escarn públic va manar que romangués allà força temps. No va ser estrany així doncs que la família fes tapiar després aquest balcó de cruel oprobi; va ser conservat en aquest estat fins que va ser demolit per les obres de la Via Laietana. Se’n conserva un dibuix del pintor Dionís Baixeras, que recull aquesta curiositat.!
Les entitats escindides de la Fecac es postulen per organitzar la Feria de Abril BARCELONA !Les associacions escindides de la Federació d’En titats Culturals Andaluses a Catalunya (Fecac), les que estan agrupades a la fundació Fecac, van decidir ahir presentarse al concurs públic obert per l’Ajun tament a fi d’adjudicar l’organit zació de la pròxima edició de la Feria de Abril de Catalunya. Mentrestant, la Fecac, la tradici onal organitzadora d’aquesta celebració, també van explicar ahir fonts de l’ens, continua deliberant si participa en el con curs o trasllada la seva fira a un
altre municipi. I és que la decisió de l’Ajuntament d’obrir per primer vegada un concurs, així com les condicions, els sembla una invitació a marxar. A la fundació Fecac, en canvi, el concurs li sembla una gran idea, encara que també entén que les condicions que imposa són molt dures. D’aquesta manera es po dria produir la circumstància que aquest any competeixin dues fires. O que no se’n celebri cap. CiU, Ciutadans i el PSC lamenten aquesta nova incerte sa. / Luis Benvenuty
IIMATGE CEDIDA PER L’ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA
Desacord entre la Generalitat i Badalona pel projecte del lateral de l’autopista C31
Q UA D E R N BARCELONÍ FALTA UN CIRC ESTABLE El lector ha de quedar per força sorprès quan ha aca bat el llibre La història del circ a Barcelona, tan ben editat per Viena. Ramon Bech i Batlle, l’autor, ha fet una tasca documental ex haustiva, insuperable. Era l’obra definitiva que es podia exigir, després d’un passat tan variat, espectacu lar i enlluernador. Després de la lectura s’imposa una pregunta inquietant: com és possible que a Barcelona
DIJOUS, 14 GENER 2016
encara no tingui un circ estable i instal∙lat amb la dignitat exigible? Els equili bris i la incertesa cal deixar los per a la pista, ja que una art escènica com aquesta, de tanta categoria, implan tada a tot arreu, exigeix posar fi aquí i una vegada per sempre a aquesta man cança. Encara dol més re cordar que l’Olympia, que quan va ser inaugurat el 1924 era el més avançat tecnològicament d’Europa, va ser enderrocat el 1947
per especular amb la venda de la seva formidable es tructura fèrria. Quina igno mínia! Encara que no sé si resulta pitjor aquesta cor ruptela que les vaguetats i els silencis que els diversos governs municipals han donat als peticionaris suc cessius. Des de l’intent Carcellé/Balañá el 1958 per construir al Paral∙lel el millor circ d’Europa, les negatives no han deixat de succeirse. I encara estem així. Fins quan?
BADALONA !La Generalitat ha adjudicat per 2,8 milions d’eu ros les obres d’un lateral a la C31 a l’altura de Badalona, una actuació que podria començar al març i allargarse durant nou mesos, sempre que l’Ajunta ment hagi posat els terrenys a disposició de la Generalitat, tal com estableix el conveni firmat en la legislatura anterior. L’obra preveu construir una calçada de tres carrils des de la cruïlla de la C31 amb la carretera B500 a l’altura de l’avinguda Companys fins a l’institut La Pineda, amb una longitud d’1,051 quilòme tres. L’Ajuntament ha mostrat el seu desacord per l’obligació
d’assumir les expropiacions d’uns 60 habitatges del barri de Sant Crist, previstes en la sego na fase del projecte de cons trucció dels carrils laterals. El Departament de Territori i Sostenibilitat adverteix que es tracta d’una obligació que pesa sobre el Consistori. En la seva defensa l’Ajuntament al∙lega falta de liquiditat per assumir un projecte d’aquesta magnitud i recorda que la Generalitat, malgrat que és una reivindica ció de la ciutat des que es va construir l’autopista, ha mantin gut el greuge històric a la zona no duent a terme cap in versió. / Fede Cedó