DESEMBOLICANT EL CARMEL I CAN BARÓ
BARCELONA CARNET DE VOYAGE
Desembolicant el Carmel i Can Barรณ
CARMEL CAN BARÓ
1. Parc del Carmel 2. Centre Cívic Carmel 3. Ca n’Andalet 4. Mercat del Carmel 5. Centre esportiu 6. Antiaeri del turó de la Rovira 7. Biblioteca El Carmel-Juan Marsé 8. Santuari de la Mare de Déu
del Carmel
9. “Pisos Verds” 10. Cases dels periodistes 11. Masia de Can Baró
Quan arribes al Carmel amb el metro de la línia 5 et passes mig minut pujant en l’ascensor. Si no hi has estat mai, pots pensar que emergiràs al pic d’una muntanya. Però el que et trobes en sortir al carrer del Llobregós és el paisatge d’un quadre de Grosz. Els tons són més apagats, però és el mateix caos geomètric, el mateix pols irracional, que ho desordena tot. El Carmel i Can Baró són un laberint amb mil sortides. No hi ha bicicletes, no hi ha pinyó que ho resisteixi, hi ha escúters “gripades”, cotxes amb el fre de mà clavat i veïns calmosos que coneixen les dreceres i saben que cada tram de trajecte necessita un camp base. Però després de recórrer-lo tot amb la meva cadireta de trípode i les meves aquarel .les, després d’anar amunt i avall (literalment), crec que hi ha una raó profunda, una lògica oculta que reté aquests barcelonins al voltant de la seva muntanya Pelada. Els “muchachotes” en xandall, les dones grans amb bosses del súper esperant el microbús, els treballadors fumant a la porta de bars amb topònims del sud al cartell, els nens trotant despreocupats per mil plans inclinats, els turistes que volen abordar el ParK Güell pel costat... El cap de setmana el vermut és sagrat i la lliga és estripada, “¿A qué hora juega el Madrid?”. Hi ha molts ocellets engabiats als balcons però poques aus de pas. Si no vols venir no vinguis i, si véns, no portis un nivell, perquè la bombolleta se n’anirà a Horta... Però en arribarhi trobaràs gent treballadora i afable, que et pot indicar i fins i tot rescatar si et perds entre dos turons. I sempre pots albirar la ciutat sencera per a tu, el que es perden ells... I des de dalt del turó de la Rovira comproves que ja no hi ha canons, però tu pots disparar la teva mirada a tot arreu, en un cercle complet -sí que era el pic d’una muntanya!-, i sentir-te secretament, modestament, somrient per a tu, allà al bell mig del Carmel i Can Baró, a dalt de tot, al centre del món.
MIRADOR DEL TURÓ DE LA ROVIRA
Al cim del turó de la Rovira, sobre un antic assentament ibèric, les antenes de telecomunicacions i un dipòsit d’aigua conviuen amb les restes de les bateries antiaèries que durant la Guerra Civil van intentar defensar Barcelona de l’aviació franquista. En aquesta zona van perviure les barraques fins al 1990, quan era coneguda com a barri dels Canons. Ara aquest indret singular, que compta també amb un espai del MUHBA, s’ha convertit, des de la seva restauració el 2011, en un dels miradors de la ciutat.
LA RAMBLA DEL CARMEL I EL CARRER DEL LLOBREGÓS Sobre el pont groc conflueixen la rambla del Carmel i el carrer del Llobregós, la via més comercial i concorreguda del barri, que puja esforçada fins al turó de la Creueta del Coll.
LA RAMBLA DEL CARMEL
El pont groc passa per sobre del carrer del Llobregรณs
MONUMENT A LES BRIGADES INTERNACIONALS “Cuando los años pasen y las heridas de la guerra se vayan restañando…” Així comença el discurs de Dolores Ibárruri, “la Pasionaria”, dedicat a les Brigades nternacionals, que recull parcialment una placa al costat del monument de Roy Shifrin, que va commemorar el 1988 el cinquantenari de la seva partida, davant de la boca nord del túnel de la Rovira.