QUADERN •
elpals.catl DIJOUS, 7 DE GENER
DE 2016, NÚM, 1.6 16
Arribada a I'E"'acló de
Fran~a
de Barcelona del faquir 5unahya, el1929; / GASPAR,
LLIBRES
CLASSICA
La vistosa trama de 'La Bfblia andorrana', d'Aibert Villaró, premi Bertrana
Gener: tot un mes de passions melomanes a la capital catalana
p~···· 4
p~···· 7
SAGARRA 1 TORRENTS
Barcelona, un gran circ Un !libre repassa la intensa vida de l'espectacle total a la capital catalana, que arrenca al segle XVIII Xavier Theros
imatges, la majorla inedltes), el resultat final és un volum que estableix les bases n les pagines de La historia del clr~ a per a futures investlgaclons sobre aquest Barcelona (Viena Ediclons / 1\junta- tema. Una feh¡a rlgorosa i aclarldora, que ment de Barcelona), el figuerenc Ra- rescata un m(ln sovint lgnorat perla capimon Bech hi aboca una passló personal, 1 tal catalana. aixO es nota amb el ro i la vitalttát de les Bech rep Quadem al Cafe de !'Opera, i seves descripclons. Frult de set anys de avlat qui parla amb ell és consclent que el recerca escrupolosa, IHustrat amb nom- clrc és alguna cosa·més que materia d'estubrases imatges 1 fotografies (són unes 250 di. Recorda que tenia pocs mesos quan el
E
van portar al Circo de los Muchachos, i que aquell va ser un espectacle Importan! en la seva infimcia: "Valg tenlr sort que quan jo era petit la meva familia es va mudar a les anomenades Vivendes del Pare, just al costal d'on cada any lnstal·laven el clrc a Figueres, ja fossln els Germans Amorós, els Sllvestrini o el Circ Continental. Quan arrlbaven a la clutat, sempre estova malalt i no anava a l'escola. Em
quedava a casal em passava el matí veient des del boleó com muntaven les carpes i descarregaven els animals". Els pares del jove Ramon tenien botiga, i a !'aparador sempre hi posaven els cartells deis espectacles que arrlbaven a la capital empordanesa, que ell i el seu germil coHeccionaven, així com la publlcltat que llen~aven per la rambla de Figueres. PASSA A LA P~ei•A Z
2.REPORTATGE VE DE LA Pl81NA
QUADERN Dijous, i de gener del2016
1
"Durant molts anys no em vaig atrevir a explicar-U a ningú la meva afieló, em feia vergonya. Fins i tot valg deixar d'anar-hi, a finals de la decada deis setanta, coincidlnt amb la decadencia del clrc classic. No hl valg tomar fins el 1992 gracies al Circo Alegría. Llavors Genís Matabosch, especialista en circ i director del Festival Internacional del Circ de Figueres -avui festival Elefant d'Or-. valla fer un museu dedicat a aquesta mena d'cspectacles i ens vam coneixer. La nostra trabada va ser per casualitat, quan en una ocasió vam empaperar els aparadors de la botiga deis pares amb els meus antics cartells i ho va veure". En aquella epoca tots dos compraven peces a Internet, moltes vegades competint entre ells; en lloc de renylr, es van coordinar i van comen~ar a compartir afieló. D'aquesta manera va néixer la Circos Arts Foundarton, dirigida per Bech i Matabosch, amb la idea d'obrir una mostra permanent dedicada al circ a Catalunya, i que avui aculll'arxiu més important d'Espanya i un deis millors d'Europa en materials relaclonats amb el circ, on destaquen una esplendida coHecció de segells amb motius circenses o diversos vestits de pallasso cara blanca fets per la sastreria Vlcalre. I> CAVALLS 1 FLAIRE MILITAR Segons Bech, aquest era un tema molt difícil d'abastar perque duran! molts anys el circ va ser un espectacle marginal. Flns a les critiques i els escrits de classlcs i reputats especialistes com Joan Tomas, Jordi Ellas o Sebastiil Gasch, que el van eni10blir, el .circ era vist quasl com una activitat propia de firaires. Abans del circ tal com el coneixem avui, ja existien la gran mejoría deis seus números més caracteristics, sota la denomlnació generica de "saltimbanquis". Pero no seria fins al XVIII quan es van definir els seus límits, 1 va ser batejat amb el seu nom actual. El creador del circ modero va ser el militar angles Philips Astley, que va establir la pista rodana per fer-hl acrobilcies amb cavalls, un exercici típic de la cavalleria. "Els acróbates híplcs necessitaven un espai circular per poder circularhi a una velocitat regular", explica Bech. "Aixi dones, van ser aquests animals els que van vertebrar el que avui coneixem com circ. Al mateix temps, la condició d'oficial d'Astley explica els uniformes milltars deis caps de pista i les bandes castrenses de música". A Barcelona, el circ no va tardar gaire a arribar. Les primeres companyies que van actuar-hi es van lns-
El circ tenia prohibits els dialegs; d'aquí van néixer els números de pallassos tal·lar al Teatre de la Santa Creu (avui Teatre Principal de la Rambla), on la trouppe del frances Jacomo Ranaud va debutar ell719; o la de Francisco Frescara el 1799, que va representar la primera pantomima feta a la capital catalana i titulada La muerte del Arlequín. Llavors les representacions teátrals gaudien de diversos privilegis reials, mentre que els circs teni~n prohibit representar farses dialogades. Per evitar aquesta prohibició, els artístes circenses van copiar la Commedia deii'Arte i van muntar pantomimes sense diSleg.. com els números de pallassos. Durant els primers anys del XIX, a la capital catalana es van poder veure especiaeles com els de Luis Auriol, que el1827 va muntar les seves carpes en un solar de la Rambla on més tard s'edificaria el Teatre del Liceu. Un altre lloc on es van presentar funcions de circ va ser el Teatre Nou (més tard enrunat per fer-hi la pla~a Reial), on van actuar el famós clown Ratel o la Compañía Anglo-americana d'Eduardo I<lischnig. Per aquelles dates es van popularitzar les funclons amb bestiales ensinistrades com les rates savies, els llops marins, els óssos i els micos. Les ménagerles eren grans espectacles d'animals, com els del famós domador Bldel, a qui se Ji va morir un lleó a Barcelona, que va ser dissecat pel conegut veterinari Francesc Darder. O les de M. Bemardó, a qui se 11 van escapar dues manes que van provocar el pimic entre els vianants, una de les quals va resultar marta a la Rambla, 1l'altra al carrer de Santa Anna. .. GLOBUS 1 RECREACIONS IDSTORIQUES En nquells anys es va fer molt circ a la pla~a 'de braus del Tarín, a la Barceloneta. Llavors era un espectacle que aplegava Influencies de tota mena: "Un genere híbrid que tenia la capacitat de sorprendre, com més tard ha faria el cinema, amb la diferencia que tot passava de veritat i era en directe", afegeix Bech. Una de les primeres representacions d'exit van ser les recreaclons d'esdeveniments histories, com les de la companyla Franconia, que el1836 van rememorar en el Tarín diversos t;pisodis de les guerres napoleóniques. Aixo va
ser possible a caüsa de la prohibició de fer-hl corrides des de 1835, ·q uan uns toros mansois van provocar una revolta que va acabar amb l'incendi deis convents. Duran! el temps que Barcelona va estar sense . braus. la pla~a es va aprofitar per a espectacles com l'enlairament de globus o el circ. Alla van actuar artistes com !'aeronauta Capita MUa, o el gran funambul Blondin, el primer a travessar sobre la corda lluixa les cascades del Nlagara. Els toros i el circ fins i tot es van arribar a presentar junts en fundó doble, com una corrida de 1867 on primer van torejar tres braus i després l'elefant Pizarra es va enfrontar a les tres bestles. El Tarín no va ser l'únic espai aprofitat pe! circ, i aviat els terrenys fora muralles es van transformar en ubicaclons ideals per aixecar les seves carpes. Aixi, també es van véure espectacles circenses a l'esplanada de la Clutadella, als pares d'atraccions que hi havla al passeig de Gracia (com els Camps Elisis, els jardins del Tívoli o el Prado Catalán), o als teatres de I'Eixample, com !'Español o el Novedades, on va actuar Miss Lurlyne, "la Reina de les Algües", com se la coneixia, que executava diversos números capbussant-se dins d'un tanc d'algua. Flns 1tot es van posar en solars buits com el que van fer servir Buffalo Bill i els seus lndls, sltuat entre els carrers d'Arlbau 1 Muntaner. A dalt, programa del Circo Ecueotre Barcelonú de la ph•;a cl<t Catalunya, del 1888- A sota, número de tlr del Caplt~ Rasell-
.. DE LA PLAI;A CATALUNYA AL PARAL·LEL Barcelona va esdevenlr una capital importan! per al circ gracles al port. En una epoca arnb unes comunlcacions per carretera o ferrocarril dolentes, els complicats despla~aments d'un circ només es podien fer de manera segura 1rendible en valxell. A final del XIX, tata
REPORTATGE. 3
QUADERN Dijous, 7 de gener del 2016
Sense circ estable X. T.
B
arcelona ha estat una capital europea mancada d'un espai fix per al circ, malgrat que han estat diversos els locals que han provat a fer aquesta funció. El primer va ser el Teatro Circo Barcelonés del correr Montserrat, inaugurat el1853. Pero 'només va estar deu anys en funclonament, abans de desapa· reixer en un incendi. Després vindrien iniciatives efi· meres com el Gran Circo Real de Turin, o el seu rival i veí Circo de Madrid, de Thomas i>rtce. Fuglssers tam·
bé van ser el Circo Ecuestre '11voll al correr Casp. el Circo Canetti del ParaHel, o el Circo Español Modelo, al correr Nou de la Rambla. Només dos locals tindrien certa continuitat: el Clr· co Ecuestre Barcelonés de la pla~a de Catalunya i el Teatro Circo Olympia de la ronda de Sant Pau, que va ser enderroc.at durant la postguerra (dluen que per aprofltar la gran quantltat de ferro de les seves lnstal·laclons). El 1948, el director del Price de Madrid va propoliBr construil"ne un altre, sense sort. Pedro Balallá també ho va provar al Paral·lel, pero el seu projecte va acabar convertit en el cinema Reglo Palace. El darrer intent seria el Nuevo Coliseo de Barce!Qoo na, al carrer Lleida, patroclnat per !'empresa FeijÓÜ'> Castilla. que sois va arribar a ser umi maqueta. La maqueta va ser l'única part del proiecte del Nuevo Coliseo de Barcelona que es
va arribar a fer; s'havia d 1iMbll·hu aJ carrer Uelda
(a dalt). Sovint la via pública era també escenarl de números de circ. A
tro Circo Español, on triomfarien les pantomlmes deis famosos Germans Onofri. També es va fer circ al Pabe· llón Soriano o al Teatro Cómico, tot 1que res es podria comparar al Teatro Circo Olympia, que va obrir el1924 i va marcar un deis moments més importants en la historia del circ a Barcelona. Disposava d'un sistema hidraulic que feia apareixer una piscina del soterra ni, i tenia la segona cúpula de vidre més gran del món, després de la basílica de Sant Pere al Vatica. Entre el terra i el sastre hi havia 44 metres d'altura, la qua! cosa permetia espectaculars números aeris, com el llan~a ment d'un borne en paracaigudes. Desprésc de la Primera Guerra Mundial, la hiperinflació economica a Alemanya va provocar que les grans companyies d'aquell país es refugiessin a la neutral Barcelona. D'aquella emigració, molts artistes es van quedar a viure a Baréelona. El gran pallasso Antonet, casat amb Pilar Jarque (la germana del gran clown Tonitoft), va morir a París i va demanar, entre les seves últimes voluntats, ser trasliadat i enterrat a la capital catalana. O el gran Charlie Rivel i els seus germans, que no es movien d'aquí. En aquells anys, la ciutat va acollir els millors números del món.CEI Cirque Palisse va estar en un solar del Paral-lel ell922; o el circ Krone, un deis primers amb tres pistes; o el Zoo-Circus d'Alfred Court, que va ser la primera companyia motoritzada de la historia. Expliquen que Court, frances, va anar a veure el general Primo de Rivera, un gran aficionat al circ, a demanar-li vía Jliure per travessar la frontera, així com cartes de recomanació per a les autoritats municipals, que el dictador li va concedir. Tanmateix, quan va comen~ar a muntar les carpes a la pla~a de Cataiunya, va venirc la policia i el va detenir, tot obligant-lo a abandonar la ciutat. A aquests seguirien el circ del comandant Gleich, que a11929 es va instal-lar a les Corts, o el circ Hagenbeck, que va venir al 1934. A part de les carpes i les pistes rodones, el cinema es va convertir en el gran aliat d'aquests espectacles. En les antigues sessions cinematografiques, entre pel-lícula i pel-lícula hi havia números circenses. ... TRADICIONS NADALENQUES Acabada la Guerra Civil espanyola, durant la grisa i !larga postguerra el circes va transformar en un espectacJe pera infants que va acabar associat a les vacances de Nada!. Com ja havia passat amb la Primera, la fi de la Segona Guerra Mundial va portar a Barcelona les
.
!'esquerra, ós ballant al carrer; a baix, saltimbanquis al carrer Sanl::il Anna ttl 190-,.
Als anys vuitanta hi havia massa competidors i va venir la decadencia
/ ADOLF MAS / JOSÉ CORRONS
aquesta activitat circense es concentrava a la pla~a Catalunya, on funcionava el Circo Ecuestre Barcelonés de la familia Alegria, que entre 1879 i 1895 va ser un deis liocs de trobada pera les millors companyies euro-' pees del moment. Era una carpa amb capacitat per a unes 3.000 persones, feta de lona impermeable i columnes de fusta, amb un diametre aproximat d'uns 36 metres. Feien fundó tots els dies de la setmana, i es va convertir en un deis locals més populars de la ciutat. Els Alegria van portar algun deis millors números de la historia d'aquest espectacle, com els ciclistes Ancillotti, o l'home bala Ferroni. També hi van actuar autoctons, com la banda de músics catalans Los Empe· dradores, que tocaven llambordes del carrer amb mar· · tells de diverses mides, o Los Macarronls, que feien sonar instruments inventats. D'altres números de molt d'exit van ser els tiradors, com el Capita Rosell, que disparava contra un cigar o una patata que subjectava el seu germa. En una ocasió, la bala va passar tant a prop del seu cap que es va desmatar, cosa que va fer que els espectadors ereguessin que l'havia mort. El Circo Ecuestre Barcelonés va desapareixer en ser reformada la pla~a. Els Alegria es van traslladar al Teatre Tívoli del carrer Casp, que es va adaptar per poder-hi fer espectacles amb cavalls, com els del Circo Ecuestre Tívoli. l:altemativil a la pla~a de Catalunya va ser el Para] .. !el, que es va convertir en el nou centre d'oci de les classes populars. Alla va sorgir el Circo Español Modelo, conegut popularment com Els Cacahuets, ja que hi havia parades de venda d'aquest producte dins de l'establiment, i en acabar la funció el terra era pie de closques. Posteriorment, el 1900 seria rebatejat com Tea·
millors companyies del cóntinent. Així, el1949 va venir el circ holandes Mikkenie, que va estar a la ronda de Sant Pau. Al tres empreses van aprofitar les places de braus de Las Arenas i la Monumental, que gestionava Pedro Balañá, com el Cirque Pinder o el circ Barlay. Potser el més famós en aquest període va ser el Circo Americano, de la companyia Feijóo-Castilla, que va competir amb altres gegants d'aquesta indústria com l'Atraction Circus, el circ de Budapest, el Berlin Traber Schau, el Circo Nazionale dell Italia o el circ de Moscou. Posteriorment, el promotor circense FeijóoCastilla va substituir !'Americano pel Circo Monumental, que va apareixer a la peJ.lícula El fabulós món del circ, de Henry Hataway, amb John Wayne, Claudia Cardinale i Rita Hayworth, rodada a Barcelona, i on surten un domador i un lleó al Teatre del Liceu. Als anys seixanta, la Feijóo-Castilla va muntar el Festival Mundial del Circo al Palau deis Esports, que el 1971 va incorporar l'actriu comica Mary Santpere. Fins i tot es va crear un circ a Barcelona, el Zoo Zirkus, que va debutar el1974 i va deixar d'existir pocs mesos més tard. D'aquesta epoca també són els circs juvenils, com el Flying High o el Circo de los Muchachos del pare Silva, que va ser tot un fenomen. Tanmateix, en la decada deis vuitanta, el circ ja tenia massa competidors i va entrar en decadencia. Bech considera l'any 1979 com la frontera entre el circclassic i el contemporani, quan moltes companyies veteranes van plegar. Ho sap molt bé, ja que forma part de l'organització del Festival Internacional de Gire Eiefant d'Or de Figueres, que celebrara la propera edició del 25 al 29 de febrer. Malgrat l'esfor~. Bech es queixa que a Catalunya el circ només s'omple un cop a l'any, i no com en al tres pai'sos, on és un espectacle "molt més valorat i estimaf'. Posa com a exemple el Cirque du Soleil, nascut al Quebec a partir d'una petita subvenció pública, i ara transformat en una poderosa indústria: "Els polítics haurien de veure les possibllitats economiques de la cultura. Una de les raons de fer aquest llibre ha estat precisa· ment treure el circ de la marginalitat i fer-li justicia".