4 LA VANGUARDIA
VIURE
DIUMENGE, 29 MAIG 2016
PAT R IMONI
Les perles d’una obra poc complaent El PIJAMA DEL 7 PORTES
“El terme kitsch defineix una cosa impostada i pretenciosa (...) com les postres afartapobres: nata, flam, gelat, préssec amb...” Anna Pujadas, autora del llibre
FONT DE LA PLAÇA ESPANYA
“Aquest monument de Josep Maria Jujol té un aire de màquina de fer embotits que podria optar a un premi” Eduard Cairol, doctor en Filosofia
TROFEUS DEL MUSEU DEL BARÇA
“És kitsch tot el que hi hagi exposat al Museu del Barça: els trofeus, sobretot, i algunes obres de Salvador Dalí”
PLAÇA DE TOROS DE LES ARENES
“Han domesticat l’antiga plaça de toros i l’han convertit en un centre comercial per als turistes”
Raúl Oliva, arquitecte
Toni Luna. doctor en Geografia
L’Ajuntament edita un llibre que desmitifica símbols i senyes de la ciutat
Guia kitsch de Barcelona
TEMPLE DEL TIBIDABO
“Sembla una mona de Pasqua; té un punt ensucrat i formes de merenga que reclamen cireretes i un llacet blau” Teresa Camps, professora d’art de la UAB
mai un català”. Joan Minguet, del departament d’Art de la UAB, as segura que Mariscal (La gamba, del passeig Colom, surt a la llista) “no té cap força transformadora”. Sí que en té Oscar Tusquets, ca paç de convertir “una peça horte ra en art”, subratlla el dissenya dor industrial Daniel Vila. Però si algú mereix un capítol a part és Josep Maria Subirachs i el seu treball a la façana de la Passió de la Sagrada Família. “Barcelona és la ciutat del kitsch perquè tot és ficció, però la Sagrada Família és la cosa més rotundament kitsch, sobretot la intervenció de Subi rachs”, afirma el crític J.F. Yvars. La historiadora de l’art Martina Millà expressa una opinió sem blant sobre els arquitectes i escul tors que han continuat l’obra de D’I M POS TURE S . . .
El volum compara els gratacels del Fòrum amb els comerços que s’inventen un passat ...I INTERROGANTS
L’obra es pregunta si això és el que volem o bé el que ens pensem que volen els turistes
ÀLEX GARCIA
Aquesta obra de la plaça George Orwell, diu el llibre, és una “monstruositat” que va trair les instruccions de l’autor, l’escultor Leandre Cristòfol
L’
D. MARCHENA Barcelona
Ajuntament ha editat un llibre que de ben segur que tindrà una le gió de partidaris i detractors. Kitsch Barcelona des cobreix “tot el que té la ciutat d’estereotipada, comercial, fetit xista, decorativa, ensucrada i ba nal”. L’autora és la doctora Anna Pujadas, professora d’història i teoria del disseny a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Moltes persones associen el terme kitsch, d’origen alemany i admès per l’Institut d’Estudis Catalans, al mal gust i la falta de valor estètic. Anna Pujadas, que ha rebut l’ajuda d’antropòlegs, arquitectes, artistes, literats i professors d’universitat, entre al tres experts, fins i tot cuiners, defensa que avui kitsch no ha de ser sinònim de lleig o obsolet. L’obra, tot i això, inclou epítets com “barroc de xurreria”, “cari catura colossal”, “clixé”, “mons truositat” i “quinta essència de la vulgaritat”. Per les pàgines del lli bre desfilen més de cent monu ments, comerços, símbols i se
El Rei Lleó de la Sagrada Família ] Gaudí ocupa moltes
JOAN NICOLAU
La peculiar figura que va adornar fugaçment la façana de la Passió
nyes d’identitat urbanes, com els llums de Nadal, Sant Jordi i, fins i tot, el Floquet de Neu, convertit gairebé en art pop gràcies als pe luixos i les targetes postal. Les crítiques són entranyables, com en el cas del bar Pastís i el Quixot de l’estació de metro Diagonal. O no tant pel que fa al monument a
Pau Casals a prop del Turó Park i l’hotel W, de Ricardo Bofill. No és ni de bon tros una enumeració tancada ni objectiva perquè “una cosa no és mai kitsch en si matei xa, només és vista així per algú”. Els lectors hi estaran d’acord o no i hi trobaran a faltar altres pro postes, tot i que el que avui és
pàgines a Kitsch Barcelo na, tot i que el llibre no recull una de les estàtues més curioses de la Sagra da Família: un Rei Lleó concebut per Subirachs, però executat –segons alguns, en sentit literal– per un dels seus alumnes. L’obra va adornar la faça na de la Passió entre el juny i el setembre del 2015, fins que la direcció del temple la va retirar per motius estètics. L’em plaçament continua buit.
kitsch pot no serho demà, i a la inversa. Alguns artistes reben de valent, com l’escultor Apel∙les Fe nosa i l’arquitecte Josep Maria Jujol. D’una de les obres de For tuny, la monumental La batalla de Tetuan del MNAC, el crític cana denc Jeffrey Swartz diu: “El qua dre més indiferent que ha pintat
Gaudí. Altres autors d’aquest lli bre coral, valent i provocador parlen de “la disneyitzatció del món abans de Disney”, com passa a tot el barri del Born, segons Eduard Cairol, doctor en Filoso fia i professor d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Kitsch Barcelona analitza mo numents inefables, com el Cap de Barcelona, de Roy Lichtenstein, al final de la Via Laietana, i l’escul tura de la plaça George Orwell, de què l’autor només va deixar una maqueta que es “va transferir a una escala inadequada i amb un material equivocat”. L’obra tam bé radiografia recreacions com el Poble Espanyol i el pont neogòtic (construït al segle XX) que uneix la Generalitat i la casa dels Ca nonges. I els basars orientals i l’exhibicionisme de la gent rica o “directament especuladors i ma fiosos”, amb cases “que semblen transatlàntics”. El kitsch és impostura més que imitació, un desig de convèncer d’una originalitat que no va més enllà d’“una còpia epidèrmica”. Un exemple? Els gratacels del Fò rum, un postís comparable a aquests locals amb ornaments ru rals i “sense cap contacte amb el món del camp”. O als bars, boti gues, restaurants i hotels mo derns redecorats amb miralls en vellits o fustes gastades per apa rentar més història de la que tenen realment. L’arquitecte Jo sep Bohigas posa el dit a la nafra: “És això el que volem o el que cre iem que volen els turistes?”.c