PAÍS: España
FRECUENCIA: Diario
PÁGINAS: 4
O.J.D.: 128465
TARIFA: 42480 €
E.G.M.: 549000
ÁREA: 1021 CM² - 90%
SECCIÓN: VIVIR
224 Octubre, 2017 LA VANGUARDIA
VIURE
DIUMENGE, 22 OCTUBRE 2017
PATRIMONI
Galeria de catalans il·lustres
Joan Prim per Josep Cusachs (1884)
Manuel Milà i Fontanals per J. Lluís Pellicer (1888)
Joan Mañé i Flaquer per Manuel Cusí (1912)
Guillem Ramon de Montcada per Ramon Tusquets (1886)
Elisenda de Montcada per Jaume Pahissa (1953)
Lluís de Requesens per Joan Vicens (1884)
Isabel de Requesens per Antonio Barón (2004)
ra catalana, creada al segle XVIII i instal·lada en aquest palau des de fa cent anys, quan el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts va cedir l’ús d’allò que llavors presentava un aspecte ruïnós i descurat. Amb motiu del centenari, el palau i els seus habitants són els protagonistes d’una profunda i rigorosa anàlisi al llibre El palau de l’humanisme, editat pel periodista cultural Sergio Vila-Sanjúan i publicat per Comanegra. El volum recorre la història i els espais de l’edifici construït al segle XIII de la mà de gairebé una vintena d’autors, la majoria acadèmics coneixedors de la casa. L’immoble que els acull, d’estructura i elements gòtics, es va aixecar sobre la muralla romana, com es pot veure si s’envolta el palau i s’aixeca el cap des del carrer Sotstinent Navarro, fins on arriba el rugit de la circulació a Via Laietana, que fa oblidar
Un llibre descobreix el valor arquitectònic del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres des de fa cent anys
El palau de l’humanisme
La planta noble de l’edifici construït en part sobre la muralla romana acull una col·lecció de 47 retrats
JORDI VIDAL
Una escalinata al pati interior format per elements gòtics dona accés a la seu de la prestigiosa institució cultural DAVID GUERRERO Barcelona
L
es joies arquitectòniques del centre de Barcelona de què encara no s’han apoderat els turistes cada vegada són menys. En el cas del Palau Requesens s’entén que és el carreró fosc sense sortida vist des de la plaça Sant Just el que foragita els passejants distrets que deambulen pel Gòtic. L’edifici es manté encara per descobrir per als visitants però també per a molts barcelonins. Els que coneixen bé el lloc són els membres de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, instal·lada al palau des de fa just un segle. L’edifici, a dos minuts de la plaça Sant Jaume, lluu amb esplendor una vegada superat el carreró. El seu deliciós pati noucentista recompensa l’intrèpid explorador urbà i acull una de les institucions més prestigioses de la cultu-
SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL
El palau aixecat sobre la muralla des del carrer Basea, actualment Sotstinent Navarro, el 1919
ràpidament la tranquil·litat que es respira al palau. Tornant al seu interior, una vegada superada l’escalinata que porta a la planta noble, destaca la galeria de catalans il·lustres, una col·lecció de 47 retrats on es poden veure des d’Isabel de Requesens (en una còpia realitzada per Antonio Barón de l’original de Rafael conservat al museu del Louvre) fins a l’arquitecte Antoni Gaudí i el poeta Joan Maragall, els dos últims homenatjats complint el reglament establert des de la creació de la galeria, que dictava el pas d’almenys 25 anys des de la desaparició del personatge públic fins que pogués tenir el seu quadre penjant de tan distingides parets. El 1971 es va decidir no augmentar més la col·lecció, segons s’explica al llibre editat per VilaSanjúan. Si no hagués estat així, d’aquí uns anys possiblement hi hauria Martí de Riquer, el medievalista que va ser president d’honor de l’Acadèmia fins a la seva mort, el 2013, honorat i recordat amb un bust. “Són els ulls de Martí de Riquer: la llum cònica ens acara amb l’embut capgirat de tants segles”, li escriu com a homenatge el poeta Pere Gimferrer, l’únic numerari de la Reial Acadèmia que amb l’escriptora Carme Riera combina la butaca al Palau Requesens amb una altra a la seu de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE).