Paisatgisme Urbà Barcelona

urban Landscape

BARCELONA The outstanding projects developed during the last ten years and compiled in this book are an indication of the changes that are being generated by the General Metropolitan Plan, in which quality of life and urban regeneration are key drivers.

This book is not an analysis of the urbanistic evolution of Barcelona. But it offers a journey through some of the interventions that have redefined the urban landscape of Barcelona.

Divided up into the ten districts that constitute the city, the interventions illustrated in the book correspond to different typologies of landscape design: urban parks, linear parks and tree-lined avenues, historic parks and sites, small parks and gardens, community gardens, squares, and interior city blocks.

` Paisatgisme urba

Algunes actuacions destacades realitzades durant els darrers deu anys i recollides en aquest llibre són indicacions dels canvis que s’estan generant en el Pla General Metropolità, en el que la qualitat de vida de la gent i la regeneració urbana són elements clau.

Aquest llibre no és una anàlisi de l’evolució paisatgística de Barcelona, però ofereix un recorregut per algunes de les intervencions que han redefinit el paisatge urbà de Barcelona.

Repartides pels deu districtes que conformen la ciutat, les intervencions que apareixen en el llibre corresponen a diferents tipologies de paisatgisme: parcs urbans, parcs lineals i avingudes arbrades, parcs i llocs històrics, petits parcs i jardins, horts urbans, places i interiors d’illa.

` Paisatgisme urba

BARCELONA urban Landscape

` Paisatgisme urba

BARCELONA urban Landscape

BARCELONA

Aquest llibre ens porta a fer un recorregut per algunes de les múltiples actuacions en la millora del paisatge urbà que s’han fet a Barcelona els darrers anys.

L’enderrocament de les muralles i la planificació de l’Eixample a mitjan segle XIX representen el primer pas per redefinir l’espai urbà amb una concepció moderna i adequada als usos socials. De tothom és sabut, però, que els objectius que es van marcar en aquell moment no es van poder aconseguir al cent per cent.

Malauradament, el ràpid creixement de la ciutat durant el segle XX va donar lloc a tota una sèrie de modificacions del projecte inicial de Cerdà, les quals es van accentuar dràsticament durant els anys del franquisme, amb la ciutat sumida en un període d’incertesa on la innovació i el progrés van deixar pas a l’estancament i la degradació. Ni tan sols en els anys en què hi va haver un gran desenvolupament econòmic es varen poder aprofitar les inèrcies que l’eufòria constructiva portava, fet que, molt sovint, es traduí en actuacions urbanístiques amb grans mancances, marcades per l’especulació.

L’enorme esforç que la Barcelona d’avui dia ha hagut de fer per a la recuperació i redefinició del paisatge urbà ha aconseguit una exitosa transformació a gran escala de la qual tots en gaudim i que, en molts aspectes, és reconeguda i estudiada per experts internacionals.

No només s’han esmenat errors del passat, sinó que s’han implantat nous conceptes d’espai urbà més d’acord amb els temps moderns i se n’han creat d’altres que responen a les noves necessitats, ja siguin serveis adaptats a les persones amb mobilitat reduïda, places més verdes, nous accessos a diferents sistemes de transport, àrees de jocs per als infants, nou mobiliari urbà, etc.

De ben segur que, si seguim en aquesta línia, aconseguirem una ciutat molt més agradable per passejar-hi. Perquè això sigui possible cal cuidar el paisatge urbà amb responsabilitat. Aquest llibre ens en mostra alguns exemples.

Xavier Trias L’Alcalde de Barcelona

This book takes us on a journey around some of the many urban landscape improvement projects that have been carried out in Barcelona in recent years.

The demolition of the city walls and the planning of the Eixample in the mid 19th century represented the first steps in defining our urban space as a modern concept adapted to social uses. We all know, however, that the goals that were set at that time have not been achieved one hundred percent.

Unfortunately, the fast growth of the city during the 20th century led to a series of modifications to Cerdà’s original project.

These were dramatically accentuated during Franco’s years when the city was plunged into a period of uncertainty in which innovation and progress gave way to stagnation and degradation. Even in the years when economic development was at its peak, we were not able to take advantage of the momentum that the construction boom brought. This often translated into speculative urban developments that were deficient in significant ways.

The enormous effort that modern Barcelona has made in recovering and redefining the urban landscape has achieved the successful large-scale successful transformation that we all enjoy today and that, in many respects, is recognized and studied by international experts.

Not only have mistakes that were made in the past been addressed, but also new urban spatial concepts have been introduced more in keeping with modern times, and others have been created in response to current needs, including services tailored to people with disabilities, green spaces, new access to different transport systems, playgrounds, new street furniture, etc.

Surely, if we follow this line, we will achieve a much more pleasant city in which to walk. To make this possible we should take care of the urban landscape responsibly. This book shows a few examples.

Xavier Trias Mayor of Barcelona

Edita / Edited by: Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona / Editorial and Publishing Council of the city of Barcelona: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Miquel Guiot i Rocamora, Marc Puig i Guàrdia, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez i Freijo, Pilar Roca i Viola.

Director de Comunicació i Atenció Ciutadana / Communication and Citizen Service Director: Marc Puig Director d’Imatge i Serveis Editorials / Imaging and Editorial Services Director: José Pérez Freijo Cap Editorial / Editorial Coordinator: Oriol Guiu Producció / Production: Maribel Baños Edició i Producció / Edition and Production: Imatge i Serveis Editorials Municipals Passeig de la Zona Franca, 60 08038 Barcelona Tel.: 93 402 31 31 www.bcn.cat/publications Idea, Autoria i Edició / Concept, Authoring and Edition: Àlex Sánchez Vidiella, Francesc Zamora Mola www.lymne.com Textos en Català / Texts in Catalan: Àlex Sánchez Vidiella, Francesc Zamora Mola www.lymne.com Textos en Anglès / Texts in English: Francesc Zamora Mola www.lymne.com Correcció de Textos en Català / Correction of the texts in Catalan: Mónica Campos monika.pons@gmail.com Revisió en Català / Copy-editing in Catalan: Esther Moreno estherpoulain@hotmail.com Revisió en Anglès / Copy-editing in English: Ian Ayers ianayers@gmail.com Disseny gràfic i Maquetació / Graphic design and Layout: Anabel N. Quintana www.lymne.com Lymne Fotografies i Retocs d’Imatges / Lymne Photographs and Image Retouching: Juanan Boneu Fondevilla www.lymne.com © de l’edició: Ajuntament de Barcelona, els autors esmentats © of the edition: Ajuntament de Barcelona, the mentioned authors © dels textos i fotografies LYMNE: els autors esmentats © of the texts and LYMNE photos: the mentioned authors ISBN: 978-84-9850-355-5 D.L.: B-42.322-2011 Imprès en papel ecològic / Printed on recycled paper

ÍNDex / CONTENTS Introducció / Introduction .................................................................................. 6 Breus pinzellades de paisatgistes estrangers / Brief notes by international landscape architects . .......................................... 7 Districte District Ciutat vella

Districte District Eixample

Placeta de Martina Castells ............................................ 22 Pou de la Figuera . ........................................................... 28

Districte Ronda del Guinardó ....................................................... 184 District Horta-Guinardó Parc dels Garrofers ........................................................ 190

Passeig de Sant Joan . .................................................... 34

Bateria Antiaèria ............................................................. 196

Carretera Antiga d’Horta . ............................................... 40

Parc TMB de les Cotxeres d’Horta............................... 204

Parc de la Primavera ....................................................... 52

Districte District Nou Barris

Parc Central de Nou Barris . ......................................... 210 Interior d’illa Feliu i Codina ........................................... 222 Urbanització a la Trinitat Nova ...................................... 228

Parc del Mirador del Poble Sec ..................................... 60

Jardí Botànic .................................................................... 80

Districte District Sant Andreu

Plaça de la Primavera . .................................................. 234 Plaça del Baró de Viver ................................................. 242

Jardins del Teatre Grec ................................................... 94

Rambla Ciutat d’Asunción ............................................ 248

Rambla del carrer A ....................................................... 102

Canòdrom Meridiana .................................................... 254

Entorns Colònia Castells ................................................ 110

Plaça dels Jardins d’Elx ................................................ 260

Plaça de les Ceràmiques Vicens . ................................. 116 Jardins del Gran Capità ................................................. 122

Districte District Sarrià-Sant Gervasi

Plaça de la Laguna de Lanao ........................................ 172 Plaça de Lesseps ........................................................... 178

Cims de Montjuïc . ........................................................... 68

Districte District Les Corts

Jardins de Maria Baldó .................................................. 166

Plaça de la Vila de Madrid ............................................... 10

Parc de Joan Miró ........................................................... 46 Districte District Sants-Montjuïc

Districte District Gràcia

Districte District Sant Martí

Jardins de Can Framis .................................................. 266 Parc Lineal de la Gran Via ............................................ 276

Hort Camí de Torre Melina ............................................ 128

Parc del Centre del Poblenou ...................................... 290

Hort urbà de Pedralbes . ................................................ 134

Jardins de l’Illa C-2 Fòrum ............................................ 306

Parc de Teodor Roviralta ............................................... 140

Parc Lineal Garcia Fària ................................................ 314

Ampliació Parc del Turó del Putget .............................. 146

Parc de Diagonal Mar . .................................................. 322

Parc de Joan Reventós .................................................. 154

Zona de Banys del Fòrum ............................................ 334

Can Caralleu ................................................................... 160

Directori / Directory ........................................................................................ 342

INTRODUCCIÓ / INTRODUCTION

TIPOLOGIES DE PAISATGISME LANDSCAPE TYPOLOGIES

El model urbanístic de Barcelona impulsat originalment per l’arquitecte Oriol Bohigas i que va propiciar que la ciutat es convertís en la seu dels Jocs Olímpics l’any 1992, va donar fama mundial a la urbs. Des de llavors, els objectius urbanístics s’han centrat en millorar les seves infraestructures i en crear uns espais públics coherents. Aquest esforç continuat es basa en estratègies que combinen urbanisme, ecologia i noves tecnologies de comunicació. Algunes actuacions destacades realitzades durant els darrers deu anys i recollides en aquest llibre són indicacions dels canvis que s’estan generant en el Pla General Metropolità, en el que la qualitat de vida de la gent i la regeneració urbana són elements clau.

Aquest llibre no és una anàlisi de l’evolució paisatgística de Barcelona, però ofereix un recorregut per algunes de les intervencions que han redefinit el paisatge urbà de Barcelona. De l’evolució paisatgística ens limitem a mencionar que la superfície total verda de la ciutat augmenta considerablement cada any. Això és possible gràcies al compromís de l’Ajuntament de planejar noves estratègies que permeten un manteniment de la situació, evolució i creixement dels espais verds.

A més de la creació de noves àrees verdes, la ciutat impulsa la recuperació i el manteniment d’hàbitats i la protecció d’espais naturals únics. Per tal d’aconseguir aquests objectius, es compta amb la col·laboració de professionals en les àrees de l’arquitectura i el paisatgisme tant de Barcelona com de l’estranger que desenvolupen estratègies per afavorir una coexistència agradable i segura entre la metròpolis i els espais naturals.

Així doncs, un dels objectius és reduir l’impacte de la ciutat, en particular del trànsit, sobre l’entorn natural i sobre els ciutadans.

Altres finalitats són la millora de la qualitat de vida, mitjançant la potenciació d’àrees destinades específicament a l’ús dels vianants i al traçat per a bicicletes. Tot això va lligat amb la voluntat de conscienciar a la ciutadania del valor dels espais verds.

S’han realitzat obres de millora de la vegetació existent i s’han integrat noves infraestructures adecuades a les necessitats actuals.

Això ha permès renovar o introduir nous serveis adaptats a persones amb mobilitat reduïda; crear nous accessos a diferents sistemes de transport; instal·lar diferents àrees de jocs infantils i nou mobiliari urbà. També l’aplicació de tècniques sostenibles, com la reutilització d’aigües freàtiques que permeten un estalvi considerable en aigua potable. Aquest tipus d’actuació és clau en una ciutat com Barcelona, on la possibilitat de crear nous parcs i jardins és molt limitada. Tot i així, la població s’està beneficiant d’un increment de la superfície de zones verdes amb l’ampliació de parcs i jardins existents, la recuperació d’interiors d’illa i la creació d’espais arbrats o enjardinats resultants de noves urbanitzacions.

Mentre que el nombre de parcel·les que formen els horts urbans a Barcelona s’incrementa, les cobertes verdes constitueixen un patrimoni potencial de creixement de zones verdes a la ciutat.

Repartides pels deu districtes que conformen la ciutat, les intervencions que apareixen en el llibre corresponen a diferents tipologies de paisatgisme: parcs urbans, parcs lineals i avingudes arbrades, parcs i llocs històrics, petits parcs i jardins, places i interiors d’illa.

Aquest recull ens porta així per un recorregut interessant que mostra les transformacions que estan definint la Barcelona del futur.

Originally promoted by architect Oriol Bohigas, the urban model that helped Barcelona host the Olympics in 1992 has conferred the city with worldwide fame. Since then, the focus has been on improving the city’s infrastructure and creating coherent public spaces. This ongoing effort is based on strategies that combine urban planning, ecology and new transit technologies. The outstanding projects developed during the last ten years and compiled in this book are an indication of the changes that are being generated by the General Metropolitan Plan, in which quality of life and urban regeneration are key drivers.

This book is not an analysis of the urbanistic evolution of Barcelona. But it offers a journey through some of the interventions that have redefined the urban landscape of Barcelona. About its urbanistic evolution, let’s just say that the total green area of the city is increasing considerably every year. This is possible thanks to the commitment of the City Council to planning new strategies that allow comprehensive maintenance of the existing resources, and the evolution and growth of new green spaces of the city.

In addition to the creation of new green areas, the city promotes the recovery and conservation of habitats and the protection of unique natural environments. In order to achieve these goals, the city collaborates with professionals in the fields of architecture and landscape design from both Barcelona and abroad, developing strategies to promote an enjoyable and healthy coexistence between the urban and natural spheres. Thus, one of the goals is to reduce the impact of the city —in particular of traffic— on the natural surroundings and on people. Other goals aim for quality of

life improvement by developing areas specifically designed for pedestrians and by creating bicycle lanes. These goals are tied to the promotion of citizens’ awareness of the value of green spaces.

Projects have been carried out to improve existing flora and to integrate new amenities better adapted to current needs. This has allowed the renewal of existing services accessible to people with disabilities, and the introduction of new ones; the creation of new access for different transportation systems; to install new playgrounds and new urban furniture; and the application of sustainable techniques such as the reuse of ground water that permits a considerable saving of potable water. This type of intervention is key in a city like Barcelona where the opportunity to create new parks is very limited. Yet, the city is benefiting from an increase in the total area of green area with the extension of existing parks and gardens, the recovery of the interiors of city blocks and the creation of green spaces resulting from new developments. While the number of community gardens in Barcelona increases, green roofs also constitute a potential means of increasing the green area of the city.

Divided up into the ten districts that constitute the city, the interventions illustrated in the book correspond to different typologies of landscape design: urban parks, linear parks and tree-lined avenues, historic parks and sites, small parks and gardens, community gardens, squares and interior city blocks. This compilation takes us on an engaging journey, detailing the transformations, which are defining Barcelona into the future.

The authors

[6]

Els autors juliol de 2011

July 2011

Parcs urbans Urban parks

Parcs lineals i avingudes arbrades Linear parks and tree-lined avenues

Parcs i indrets històrics Historic parks and sites

Petits parcs i jardins Small parks and gardens

Horts urbans Community gardens

Places Squares

Interiors d’illa City block interiors

Breus pinzellades de paisatgistes INTERNACIONALs / Brief notes by international lanDscape architects Què tindrà Barcelona, aquesta magnífica ciutat al costat del mar? Pot ser que sigui la seva privilegiada ubicació geogràfica. Pot ser que siguin els seus orgullosos ciutadans. Pot ser degut a les nombroses novel·les que s’han desarrollat aquí, tant en el present com en el passat. Pot ser que se senti l’esperit de Gaudí per tota Barcelona, o els innombrables projectes de renovació urbana, de parcs i d’enginyosos sistemes de tràfic.

Però al meu entendre, Barcelona és un estat d’ànim. Captiva al visitant tan aviat com surt d’un taxi, d’un tren o d’un autobús, en sentir el pes de l’estructura del centre de la ciutat; l’intens ritme que l’envolta. He visitat Barcelona durant gairebé 40 anys. He vist com la Sagrada Família s’alçava d’un munt de pedres per convertir-se en una imponent obra moderna. He estat testimoni de la Barcelona dels 80, que creixia per convertir-se en el laboratori urbà més innovador d’Europa; dels Jocs Olímpics i la urbanització del front marítim dels 90 i, en l’actualitat, de la seva consolidació, de la qual cal destacar projectes esplèndids que s’estenen fins a les afores de la ciutat.

El que més em va impressionar, durant la dècada de 1980, van ser les innovacions a gran escala distribuïdes pel centre de la ciutat, on 100 places i parcs van ser redefinits, redissenyats i reconstruïts en poc temps. Aquest mètode de recuperar espais urbans per a ús públic, i en particular per a vianants, va crear precedent a la resta d’Europa, fins al punt que es va estendre fins a l’Àrtic i els antics estats comunistes de l’est. El manteniment és crucial perquè aquestes places i parcs es conservin en el futur, i sento dir que molts d’ells han estat ja descurats. No obstant això, el més extraordinari ha estat l’habilitat que ha tingut Barcelona per donar una direcció dels desenvolupaments en l’àmbit urbà; la voluntat de finançar aquestes millores a gran escala, que de cap manera són igualades per una altra ciutat que conegui.

Quin serà, doncs, l’objectiu en la propera dècada, quan ens encaminem cap al 2020? Pot ser que la resposta estigui en el Jardí Botànic: un parc de disseny ben definit amb un enfocament educatiu. Però crec que el parc del Centre delPoblenou capta l’essència d’un nou començament per a la creació de parcs. L’etèria vegetació, particularment a la primavera, ha transformat un àrea marginal en un paisatge fantàstic, on les fronteres entre terra i cel es fonen. Endavant, Barcelona!

What is it about Barcelona, this magnificent city by the Sea? It might be its location and situation in the landscape. It might be its proud people. It might be the numerous novels that have unfolded there from the present day as well as the past. It might be the feeling of Gaudi’s spirit all over Barcelona, or it might be the many urban renewal projects, city parks and ingenious traffic systems.

But to me Barcelona is a State of Mind. It infuses every part of a visitor as soon as he steps out of a cab, train or bus: He feels the heaviness of the inner city structure, the intense pulse that surrounds him. I have been visiting Barcelona for almost forty years. I have seen the Sagrada Familia rise from an old heap of stone to a mighty modern construction site. I have witnessed Barcelona in the eighties growing into be the most innovative urban laboratory in the whole of Europe, the Olympics and the seaside development in the nineties, and present day consolidation with emphasis on grand projects also in the outskirts of Barcelona.

What was breathtaking in the eighties were the large scale inventions throughout the inner city, where 100 squares, parks and plazas were redefined, redesigned and reconstructed in a short span of time. This method of regaining urban spaces for the public use, especially for pedestrians, was an example for the rest of Europe. This trend spread all the way to the Arctic as well as to the former communist states in the East. Maintenance is crucial if all of these plazas, parks and squares are to survive into the future. I am sorry to say that far too many have been neglected relative to what one would hope. What is most impressive, though, has been Barcelona’s ability to set the direction of the development of the urban scene; the willingness to finance these huge scale city improvements, which by no means can be matched by any other city known to me.

What will then be the goal for the next decade pointing towards 2020?

Bet Figueras, Josep Lluís Canosa and Carlos Ferrater’s Jardí Botànic may be the answer: A sharply designed park with an educational approach. But I think Jean Nouvel’s Parc del Centre del Poblenou captures the essence of the start of a new way of creating parks. The ethereal floating greenery, especially in spring, has transformed a derelict area into a fairytale landscape, where the borderlines between earth and sky fade. This is the way to go Barcelona!

Els barcelonins són vianants empedreïts. Caminen, és clar, com qualsevol urbanita per anar cada dia a la feina. Però també són aficionats a caminar per plaer. Passejar per la ciutat és, amb diferència, l’activitat d’oci més popular. Cada tarda, i especialment els diumenges a la tarda, barcelonins de totes les edats surten a passejar per les nombroses rambles o passeigs.

Durant l’estiu, un gran nombre de persones passegen fins passada la mitjanit i és normal veure famílies al complet, de diverses generacions, caminant tranquil·lament.

Afortunadament per a ells, Barcelona és una ciutat estupenda pels vianants! Una congruència perfecta entre individu i ciutat. A cada cantonada i a cada barri, el vianant gaudeix d’àmplies voreres amb vells plàtans que proporcionen ombra i que estan equipades amb bancs i terrasses que conviden al descans. La qualitat del mobiliari urbà és, en general, molt alta. El trànsit és domat i ralentit per calçades estretes. I un teló de fons de façanes modernistes emmarca l’espai.

Caminar és un passatemps que requereix llargs espais lineals, i la ciutat n’està repleta. Al Barri El Gòtic, la Rambla és el passeig precursor i potser la inspiració per a l’extraordinària varietat de passeigs de tota la metròpolis.

Crec que aquesta ciutat, famosa pel seu excepcional disseny urbà, destaca justament per aquests espais lineals.

Hi ha una increïble varietat de dissenys, des d’autopistes, mig o totalment soterrades, flanquejades per carrers laterals i mitgeres pels vianants, fins a estrets carrers pels vianants amb accés restringit a vehicles. Pel que sembla, s’han provat totes les configuracions possibles de carrers, voreres i mitgeres, moltes de les quals tenen un èxit espectacular. Això fa de Barcelona un gran laboratori pel disseny de passeigs, que es desenvolupen amb cura i atenció als detalls de paviments, plantacions i mobiliari urbà. Plens d’arbres, parterres i altres tipus de vegetació, aquests espais també estan equipats amb parcs infantils, pistes de petanca, taules de ping-pong, pistes de monopatins, carrils per bicicletes, etc., que hom esperaria trobar en un parc urbà.

Però el més important és que estan pensats per als vianants, doncs ells són el perquè de la rambla i l’esperit dels barcelonins.

Barcelonans are inveterate walkers. They walk, of course, like all city dwellers, for their commute. But they are also particularly fond of walking for pleasure. The paseo is by far the most popular recreational activity in the city. Every evening, and especially on Sunday afternoons, Barcelonans of all ages are out for a walk on any one of its numerous ramblas or boulevards.

Fortunately for these folks, they are blessed with a city that is absolutely wonderful for walkers! A perfect congruence between a person and a city. At every turn, and in every quarter, the pedestrian finds herself accommodated with wide sidewalks shaded by great old plane trees and provisioned with benches and sidewalk cafes that invite one to rest a moment. The quality of the street furniture in general is very high. Traffic is often tamed and slowed by narrowed roadways. And a backdrop of Modernist façades frames the space.

Walking is an activity, which requires extended linear spaces. And the city is webbed with these spaces. Running through the Gothic core are La Rambla- the great granddad of, and perhaps the inspiration for, the extraordinary rich variety of ramblas and boulevards throughout this city. For me, in this city celebrated for its outstanding urban design, it is in these linear spaces where Barcelona truly excels.

There is a huge variety of designs for these boulevards and ramblas, from veritable freeways, half buried or fully buried, and flanked by fronting roads and pedestrian medians, to relatively narrow pedestrian malls with no dedicated car lanes. Seemingly every possible arrangement of roadways, sidewalks and pedestrian medians has been tried. Many of these permutations are fantastically successful. This makes the city a great laboratory of boulevard design. They are developed with great care and attention to details of pavements, plantings, and street furniture. Full of trees, flower beds and other vegetation, these spaces are also populated with playgrounds, bocce ball courts, ping pong tables, skate parks, bike paths and just about any other amenity you would expect to find in an urban park. But, most importantly, they are laid out for pedestrians. They are a celebration of the paseo, and the spirit of Barcelonans.

Arne Sælen/Landscape Design AS www.landskapdesign.no Landskap DESIGN es va fundar a Bergen, Noruega, en 2001 pel professor i arquitecte paisatgista Arne Sælen. Durant l’última dècada, l’estudi, especialitzat en el disseny i la planificació urbana, ha dut a terme diversos projectes importants als països escandinaus.

Molts d’ells han aparegut publicats en revistes internacionals i llibres a Europa, EUA i Àsia.

Landskap DESIGN, was founded in Bergen, Norway in 2001 by professor and landscape architect Arne Sælen. The company specializes in urban design and planning. In the last decade it has produced several major projects in Scandinavia. Many of them have been presented in international magazines and books in Europe, USA and Asia.

Ian Ayers ianayers@gmail.com Ian Ayers ha exercit l’arquitectura i el disseny urbà a la zona de la badia de Sant Francisco (Califòrnia, EUA). Va estar al capdavant del moviment que va sorgir per substituir per una rambla una important autopista alçada a nivell del sòl que va resultar malmesa en el terratrèmol de Loma Prieta en 1989, prenent com a referència els bulevards de les ciutats europees. www.sfcta.org/content/view/274/93/ Ian Ayers has practiced architecture and urban design in the San Francisco Bay area, California, USA. He has spearheaded the move to replace the elevated Central Freeway (damaged in the 1989 Loma Prieta earthquake) with a surface boulevard modeled on the urban boulevards of European cities. www.sfcta.org/content/view/274/93/

[7]

Els nostres vincles amb Barcelona es remunten a fa temps.(1) És un plantejament origen del nostre pelegrinatge que, partint de les mesures precises del Pla Cerdà, ens va empènyer a indagar sobre la urbanitat democràtica exposada per Bohigas. És una recerca d’espais i de relacions, de la proporció home-espai o, millor encara, de la relació entre ciutadà i ciutat.

En 1987 vàrem anar i vàrem trobar. Trobem la ciutat i els seus habitants.

Trobem la densitat i la fusió de les persones amb els espais, amb la ciutat i els seus angles tancats. Vàrem anar i vàrem trobar allò que havíem llegit: una ciutat d’ànimes i cossos en els quals el teixit històric no es pot moldejar i desembolicar. Hi ha interferències i superposicions.

En 1998 vàrem buscar i vàrem trobar. La recerca d’una innovació urbana i arquitectònica està preparada i documentada però, sobretot, queda certificada. Trobem dues dimensions i el preanunci de la separació.

El tema de la reordenació urbana demostra una savia dosi i netedat, una precisa voluntat de reconquesta de l’espai urbà fet útil, utilitzable, contenidor de diverses freqüentacions l’escala de les quals és l’habitant i les seves petites necessitats. Són les places.

Busquem entre els plecs de la ciutat i trobem l’escala, l’atenció pels materials, l’atenció per les persones, reequilibri urbà i “reordenació social”, que relaciona les persones amb la seva pròpia ciutat.

Vàrem començar les grans requalificacions. El Maremàgnum ens va apropar al mar i ens va permetre conèixer noves parts de la reorganitzada ciutat, en les quals la forma arquitectònica, la conformació urbana, presa del punt extrem de la Barceloneta un progressiu domini respecte a l’escala humana.

En 2009 ens vàrem perdre i no ens vàrem trobar. La deformació dels llocs, l’extremització dels espais, són els nous ingredients del disseny dels buits.

La geometrització i l’abstracció del tema de l’espai públic s’amplien als grans espais oberts de dimensions industrials. L’absència de vincles amb el context (perquè no hi ha context i tot neix d’una vastíssima tabula rasa) anul·la el tema de les relacions com a suport dels projectes. La ciutat queda llunyana i també la seva mesura. L’escala humana ha transformat Barcelona en “una ciutat que sembla créixer cada vegada que es mira”.(2)

Our ties with Barcelona go back a long way 1.

It’s an approach that, coming from Pla Cerda’s undoubted measures, which were at the origin of our walkabout, pushes for research into that democratic urbanity declared by Bohigas. It’s a research of spaces and of relationships, man-space relationships or, better still, city dweller and city.

In 1987 we went and we found. We found the city and its inhabitants. We found the density and the fusion of the people with the spaces, with the city and its angles closed within themselves. We went and we found that which we had read about: a city of souls and bodies in which the historical fabric is unable to mould or to unravel.

In 1998 we searched and we found. Research of urban and architectural innovation is prepared and documented, but above all certified. We found two dimensions and the pre-announcement of the separation.

The theme of the minute urban reorder demonstrates a knowledgeable dosage and cleanness, a precise willingness to win back the urban spaces rendered useless, into usable containers of diverse fragmentation of which the scale is of the inhabitant and his small needs. There are the squares.

We searched between the folds of the city and we found the dimension, the attention to materials, the attention to the people, urban rebalance and “social reorder”, that reconnects the people with their own city.

Great improvements began. The Maremagnum shopping centre got us close to the sea and informed us of the newly reorganised parts of the city, in which architectural form and urban conformation gets the upper hand from the far end of Barceloneta and its comparatively human dimensions.

In 2009 we got hopelessly lost. The deformation of the places and the taking-to-extremes of the spaces are the new ingredients of the urban design.

The theme of geometrical abstraction of public spaces spread into the large areas opened by industrial relocation. There is an absence of links with context, because no context is to be had on a vast blank slate, which cancels the theme of relationships that had supported earlier projects. The city is remote in its dimensions. The human dimension has transformed Barcelona into a “city that seems to grow in front of your eyes as you watch it ”2.

(1) Un viatge al que vam participar estudiants a la recerca de referències; joves professionals en missió d’exploració per a un coneixement pràctic, i docents que buscaven un innovador catàleg de llocs.

(2) En Quinteto de Buenos Aires, Manuel Vázquez Montalbán, 1997.

1 A journey that saw us as students in search of references, young professionals on an explorative mission in search of a realization awareness and teachers in search of an innovative catalogue of places.

2 Manuel Vázquez Montalbán, 1997 Quinteto de Buenos Aires

La meva primera trobada amb Gaudí va ser a l’adolescència. Les seves cases eren les meves icones i jo les admirava tant com admirava les pintures surrealistes de Magritte. Al meu entendre, Gaudí va ser un artista que va crear edificis com a escultures. Anys més tard, em vaig trobar caminant entre aquestes increïbles construccions i l’experiència va ser al·lucinant. Vaig compartir l’experiència amb molts altres que es van sentir atrets per aquests mons màgics de bellesa sanadora, rica en detalls naturals alhora que sorprenent i vital.

Gent de tot el món sent admiració pels edificis de Gaudí. Gent que potser no coneix un altre arquitecte que no sigui Gaudí. I em pregunto: s’haguessin creat les obres modernes de Barcelona si Gaudí no hagués existit?

El Park Güell em va impressionar profundament. Va començar amb un passeig cap al parc per una escala mecànica, un passeig que va marcar un recorregut mental a un lloc on tot és possible. Els elements esculturals col· laboren amb el pendent, l’olor i els colors de la terra, les plantes que floreixen, l’efecte del clima i de l’erosió. Un parell d’anys més tard, Barcelona es va convertir en un símbol de regeneració urbana a nivell mundial on tot era possible. Una escala mecànica directa al futur de la ciutat dels somnis, construïda per nous espais urbans. Un meticulós pla d’urbanització que era lògic quan un pensa en la rica cultura de la urbs. Moltes obres es van convertir en importants icones per a la resta del món. Al meu entendre, eren una gran font d’inspiració com a símbols moderns d’una construcció fantàstica.

Quan vaig a visitar la ciutat, sempre descobreixo nous llocs que, en tota la seva modèstia i delicadesa, creuen fronteres d’altres formes. Et proporcionen una forta sensació de “naturalesa” en el centre de la ciutat, mentre que tot el Jardí Botànic queda entramat en un intrínsec teixit, amb una completa simbiosi entre el disseny de recorreguts i l’experiència de la rica vegetació.

Mentre camino per la costa, prop de la Barceloneta, penso en el particular disseny de rajoles hexagonals, que configuren el paviment de diversos recorreguts per la ciutat. Un disseny ric en detalls i geometria d’espirals que cobreixen tres rajoles, no importa com les col·loquis. L’experiència d’espiritualitat i sorpresa és bàsicament la mateixa, ja et reflecteixis en la monumental naturalesa o en un prominent edifici. Tant un mur a la muntanya com unes torres esculpides o una rajola de formigó són, en si mateixos, un mar i una platja enmig d’una ciutat excepcional.

I first encountered Gaudi as a teenager. His houses were my icons; I loved them just as much as Magritte’s surrealistic paintings. To me Gaudi was an artist who created buildings as sculptures. Years later I found myself walking among these amazing constructions and it was mind-blowing. I shared the experience with many more who were drawn to these magic worlds of healing beauty, filled with a richness of organic details both surprising and life-affirming.

People from all over the world admire Gaudi’s buildings. People who might not know the name of any other architect but Gaudi. I wonder, would the sites of modern Barcelona have been created if Gaudi had not existed?

Park Güell left the deepest impression on me. It started with an escalator ride up to the park, a ride that marked a mental traverse to a place where anything is possible. The formed sculptural elements collaborate with the slope, the smell and colors of the soil, the thriving plants, the effect of the weather, the erosion.

A couple of years later Barcelona became a world symbol of urban regeneration where anything was possible. An escalator ride straight to the future’s city of dreams, constructed through new urban places and sites. A large and thorough development plan that was logical and obvious when thinking of the city’s rich culture and history. A lot of the new sites became important icons for the rest of the world. To me they worked as a great source of inspiration as modern symbols of dream building.

Today when I visit the city I always discover new sites. In all their modesty and softness they cross borders in another way. They give you a strong feeling of nature in the middle of the city. As the Jardí Botànic of Bet Figueras where the whole botanical garden gets knotted to a intricate fabric with a complete symbiosis between the design of the paths and the experience of the rich plant material.

As I walk by the coast just outside of Barceloneta, I think of the intricate pattern of the hexagon tiles of concrete that makes up the paving on several footpaths in the city. One rich with details and a pattern of spirals that pass through three tiles no matter how you compose them. The experience of spirituality and astonishment is essentially the same whether you are reflecting on monumental nature or a prominent building. A mountain wall, sculptured towers or a tile of concrete; this is all an ocean and a beach in the middle of an outstanding city.

[8]

Michaela de Poli & Adriano Marangon/ MADE associati www.madeassociati.it Tots dos es van graduar en arquitectura en 1991 per la IUAV de Venècia. En 2001, constitueixen MADE Associati. Estan compromesos amb la planificació de l’arquitectura, l’urbanisme i l’arquitectura del paisatge, centrant-se en l’anàlisi de llocs amb rellevància paisatgística i ambiental. L’equip ha participat en concursos internacionals i ha guanyat nombrosos premis.

Both graduated in architecture in 1991 at the IUAV Venice. In 2001 they constitute MADE associati office in Treviso. They are engaged in architectural planning, urban development, and landscape architecture focusing on the analysis of sites with particular landscape or environmental relevance. The team participates in international competitions and have won numerous awards.

Monika Gora/GORA art & landscape www.gora.se Monika Gora és arquitecta paisatgista i artista resident a Malmö, Suècia. Ha treballat a Austràlia, Xina, Indonèsia, Nova Zelanda i EUA. El seu treball combina el paisatgisme, l’art públic i la construcció. El Town Architecture Prize de Landskrona en 1999 i el Award from the Swedish Concrete Industry en 1993 són alguns dels premis que ha guanyat.

Monika Gora is a landscape architect and artist based in Malmö, Sweden. She has worked in Australia, China, Indonesia, New Zealand and in the United States. Her work combines landscape architecture, public art and building. The Town Architecture Prize of Landskrona in 1999 and the Award from the Swedish Concrete Industry in 1993 are amongst the prizes she has won.

Abans de convertir-se en ciutat, Barcelona va ser un lloc geogràfic. Molts milions d’anys de formació tel·lúrica són indissociables de les concrecions humanes més recents. Barcelona és un lloc on s’associen i s’enfronten temporalitats autònomes, on temps geològics, meteorològics, geoestratègics i històrics generen un entorn on els moviments i els intercanvis són els vectors de la seva estabilitat i identitat. Com diu un himne del segle XII dedicat a Shiva Nataraja, senyor de la dansa: “La immobilitat es dispersa i el moviment roman”. No hauria de sorprendre’ns, llavors, que les formes urbanes que es generen aquí, després d’una sorpresa inicial, apareguin enfront de nosaltres; no per si mateixes, sinó com a resultat d’un passat, d’un present i d’un futur units.

No haurien de sorprendre’ns ni l’expressió conjugada de les llums naturals i artificials, en les altures sublimades d’un mercat que sembla haver estat alçat per dialogar amb el vent i els estels; ni la longitud inigualada dels bancs públics que uneixen a la persona gran amb els coloms i a la dona amb les agulles de fer punt; ni els encreuaments urbans sublimats per l’eliminació dels vehicles. Apareix llavors, sense cap antecedent històric, aquesta cohabitació del salvatge i civil, de persones grans, d’aus del mar i de nens; allí, o just una mica més amunt, on la ciutat cava a la muntanya de funiculars i habiten porcs senglars.

Enfrontats a històries autònomes, paral·leles, encaixades, els objectes de la ciutat es desprenen de l’escala humana. Accedeixen a la dimensió fenomenològica de temps múltiples que ens paguen i ens traspassen. Ja es tracti del funicular de Montjuïc, de les vastes esplanades de la riba del mar, de la fusió lítica dels cementiris i de les pedreres, les dimensions de l’espai són alliberades i augmentades per a una acceptació lliure dels temps que les travessen. Cavades per fluxos, les formes urbanes no resisteixen, no s’obstinen, sinó que es caven, s’alcen, s’obren, es dilaten, s’estenen gairebé sempre més enllà de la mesura esperada. És com si el “cànon”, la norma urbana, una vegada travessada pel temps (els temps) fos tan imprevisible com un camaleó: la curvatura de l’Estació de França com la materialització de la curvatura d’un espai temporal de múltiples dimensions! Així, la ciutat segrega el que en un primer instant apareixeria com a nova forma urbana, i que són potser la manifestació natural, una expressió lleugera i alegre de les forces que la traspassen.

Before becoming a city, Barcelona was first a geographical location. Several million years of telluric formations are inseparable from the most recent human concentrations. Barcelona is the place where autonomous temporalities combine and confront each other where geological, meteorological, geostrategic and historical forces have generated an environment where movements and exchanges are the vectors of its stability and identity. In the words of a hymn of the 12th century dedicated to Shiva Nataraja, Lord of the Dance: “stillness disperses and movement remains.” This is hardly surprising since the urban forms that are being generated appear, after an initial surprise, to be in front of us not for themselves, but, more than anywhere else, as the result of a past, present and future merged together.

How can one be surprised by the joined expressions of natural and artificial lights in the subli-mated heights of a hall, which seems to have been built to interact with the wind and the stars? by the unparalleled length of public benches that associate an old man to pigeons, a lady to knitting, to the ripples of the sky and to the slow motion of the clouds? By urban intersections made sublime by the removal of auto traffic. This civil coexistence and wilderness of old men, sea birds and children appears then without history.

There, just barely higher, where the city digs into the mountain of cable cars and wild boar, confronted with autonomous, parallel and nested stories, the objects of the city are li-berated from human scale. They access the phenomenological dimension of multiple times that are in such close contact with us. Whether it is the Montjuïc ¨cable car, the vast waterfront promenades, or the lithic fusion of the cemeteries and quarries, the dimensions of the space are liberated and increased by a free acceptance of the times that go through them. Dug by the fluxes, the urban forms do not resist or insist. They carve, rise, open, distend and always expand almost beyond the expected. As if the “the canon”, the urban norms, once crossed by time (or times), became as unpredictable as a chameleon: the curvature of the Estació de França as a materialization of the curvature of space-time of multiple dimensions! The city hatches what might initially appear new urban forms, and perhaps could be a natural manifestation, a light and happy expression of forces passing through it.

Barcelona dóna molt joc segons la seva configuració urbana. Amb “joc” ens referim a l’espai en el qual un mecanisme es mou lliurement, com la distància que un volant pot recórrer abans que les rodes comencin a girar.

Digue-m’ho “el necessàriament inútil” o “marge urbà”. Barcelona és una ciutat antiga, que ha recreat repetidament la cultura d’avantguarda, com el moviment modernista del segle passat. Però tradició i avantguarda sempre coexisteixen i dialoguen en el context urbà.

Quan ens movem per la ciutat amb autobús o tramvia, o caminem pels seus carrers, trobem amb facilitat objectes i espais de disseny únic. Sembla que es tracta d’art modern, però aquests objectes compleixen funcions urbanes i estan lligats a la ciutat, ja sigui com a escultura, art públic o arquitectura, com és el cas de la plaça de la Vila de Madrid, concebuda per BCQ Arquitectes.

Barcelona té muntanyes, pujols i mar. Quan passejo per la bella platja, de vegades m’oblido que estic en una de les ciutats més grans d’Espanya. Clar que hi ha molts llocs que fan que ens sentim en una metròpoli, com les autopistes, però també hi ha llocs fruit del disseny, com la Gran Via de les Corts Catalanes, de Arriola & Fiol Arquitectes. Barcelona és una mina per al disseny de paisatgisme urbà. A més, resulta divertit. Podem trobar el retrat d’un arquitecte o dissenyador en els dissenys paisatgístics d’aquest, els quals permeten que vianants i turistes estableixin un diàleg amb la ciutat.

L’enginyós dissenyador català aporta tranquil·litat a la ciutat i ens mostra la seva veritable cara.

Com vaig dir, aquests dissenys paisatgístics es desenvolupen a partir dels marges de la ciutat. El marge en si és inútil, però no podem llegir fàcilment la ciutat sense ell. Barcelona sempre crea un marge i un joc de si mateixa.

Coneixem moltes ciutats del món, però no hi ha ciutat que tingui més espais públics ben dissenyats que Barcelona. Els barcelonins saben bé que el disseny fa la vida urbana més agradable i que converteix una ciutat en una autèntica ciutat.

Barcelona has a lot of “play” in its urban configuration. What we mean by “play” is the space in which a mechanism is free to move, like the distance a steering wheel can move before the wheels start to turn. We may call it the necessarily useless, or urban margin.

Barcelona is a ancient city, which has repeatedly recreated avant-garde culture, such as “Modernismo” movement from the last century. But, tradition and the avant-garde are always living together and talking to each other in the urban context.

When we move around the city by bus and tram, or ramble through its streets, we can easily find uniquely designed objects and spaces. It seems like a modern art, but these objects have urban functions. These are united with a city, like a sculpture, like a public work, like an architecture, such as Plaça de la Vila de Madrid by BCQ Architects.

Barcelona has mountains, hills, and a sea. When I walk along the beautiful beach, sometimes I forget I’m in one of the biggest city in Spain. Of course, there are many places, which make us feel it is a metropolis, such as its motorways. But there are also designed places, such as Gran Via de les Corts Catalanes by Arriola & Fiol Arquitectes.

Barcelona is a treasure house of urban landscape design. Furthermore, it’s fun. We can find the face of an architect or designer through their landscape designs. They make us, pedestrian and tourist, have a conversation with the city of Barcelona. The designer who is full of Catalan wit gives the city its tranquility, and shows us what the real city is.

As I said, these landscape designs grow out of the margins of the city. The margin itself is useless, but we cannot easily read the city without a margin.

Barcelona is always making a margin of the city and a play of the city.

We know many cities of the world, but there is no city, which has many well-designed public spaces city as Barcelona. Barcelonans know how design makes our urban life enjoyable and makes a city a true city.

Pierre Lafon/The Ateliers Pierre Lafon LDLV www.pierrelafon.net Ateliers Pierre Lafon, “LDLV” en Rennes, Bretanya, és un estudi interdisciplinari d’arquitectura, paisatge i infraestructures. La geografia, la física i la història són elements clau en el procés de disseny. Aquests projectes inclouen la “restauració fluvial (Pirineus)”, el “Museu de Geologia (Lubéron)” i la “conversió d’un antic parc industrial en un nou centre de la ciutat (Ningbo, Xina)”.

The Ateliers Pierre LAFON, “LDLV” in Rennes, Brittany, is an interdisciplinary studio of architecture, landscape and infrastructures. Geography, physics and history are pivotal elements in the design process. Such projects include “fluvial restoration (Pyrenees)”, “Geological Museum (Lubéron)”, and the “conversion of a former industrial park into a new city center (Ningbo, China)”.

Hideki Yoshimatsu/Archipro Architects www.yoshimat.com Archipro Architects és un estudi d’arquitectura i disseny urbà dirigit per Hideki Yoshimatsu i els seus socis des de 1987. Com a part de l’Haizuka Earthworks Projects, tres projectes van ser reconeguts a nivell internacional.

Haizuka Earthworks és una activitat artística que inclou un programa de reconstrucció de la zona de presa en Haizuka. Hideki Yoshimatsu és professor a la Universitat de Tokai des de 1998.

Archipro Architects is an architecture and urban design studio led by Hideki Yoshimatsu and partners since 1987. As part of the Haizuka Earthworks Projects, three projects were internationally recognized. Haizuka Earthworks is an art activity that involved a reconstruction program of the Haizuka Dam Area.

Hideki Yoshimatsu is a professor at Tokai University since 1998.

[9]

Districte / District • Ciutat Vella

Plaça de la Vila de Madrid Programa Program

Adreça Address Projecte Project by

Restauració i urbanització de la plaça existent.

Restoration and redevelopment of the existing square.

Entre els carrers d’en Bot, de la Canuda i de Francesc Pujols.

Santa Anna, Barri El Gòtic.

BCQ Arquitectes

` Area Area

3.240 m2

Fotos Photos

BCQ Arquitectes, Joan Estruch/ Archivo Fotográfico de Barcelona, Pérez de Rozas/Archivo Fotográfico de Barcelona, LYMNE 2003 Fase 1 2009 Fase 2

Data Date

·

Un recés de pau verda entre el sorollós ambient urbà que l’envolta A green haven in the noisy urban context that surrounds it [10]

TROBALLA ARQUEOLÒGICA

Archaeological finding

Els orígens d’aquesta plaça els trobem en el moment de l’enderrocament de l’antic convent de Santa Teresa, consagrat el 1674 i destruït després de la guerra civil espanyola, ja ben entrat el segle XX. Durant els anys cinquanta, coincidint amb la construcció d’un dels actuals edificis que envolten la plaça i dins del programa d’urbanització de la zona, l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968) va descobrir una necròpoli romana en el subsòl de l’espai públic.

Al jaciment es corresponia a les restes d’una via sepulcral dels segles II i III d.C., que s’iniciava al recinte emmurallat de l’antiga Barcino romana, i als laterals de la qual es varen dipositar tombes funeràries. Es va decidir deixar a la vista el conjunt arqueològic; es va construir una estructura amb porxos al seu voltant, i es va instal·lar un local concebut com a sala de museu. L’entorn més proper al recinte va ser enjardinat per l’arquitecte-paisatgista Lluís Riudor i Carol (1906-1989), de manera que els jaciments van ser integrats a la nova urbanització. Els grans edificis de veïns del carrer del Duc de

The origins of this square date to the demolition of the former Convent of Santa Teresa, consecrated in 1674 and destroyed in the 20th century after the Spanish Civil War. During the fifties, coinciding with the construction of one of the buildings that surrounds the square, and as part of the redevelopment program for the area, architect Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968) discovered a Roman necropolis buried under the proposed public space.

The site corresponded with a Roman sepulchral road dating from the 2nd and 3rd centuries AD, that started within the walls of Roman Barcino, and which was flanked by tombstones. The subsurface archaeological site was to be exposed and an arcade built around it with an interior space destined to accommodate a museum. Gardens were designed for the immediate surroundings by landscape architect Lluís Riudor i Caol (1906-1989), so that the site was integrated into the new development plan. Two projects that face onto the square were designed during the same decade as the project for

[11]

Durant els diferents treballs d’urbanització i reorganització que s’han fet, s’han localitzat les restes de l’antic convent de Santa Teresa, una via sepulcral romana, i un refugi antiaeri de la guerra civil espanyola. Aquestes importants troballes van fer canviar el disseny conceptual del projecte: d’ésser un jardí urbà va passar a definir-se com un espectacular paisatge arqueològic.

The Roman sepulchral road was discovered during an early phase of development. This, along with the remains of the former Convent of Santa Teresa and a Civil War air-raid shelter, led to a modification of the design concept from an urban garden to a spectacular archaeological landscape.

Descobriment de la necròpoli a la plaça de la Vila de Madrid al 1956.

Discovery of the necropolis under Plaça de la Vila de Madrid in 1956. © Joan Estruch/Archivo Fotográfico de Barcelona

Aspecte de la plaça de la Vila de Madrid a finals dels anys 50.

Appearance of Plaça de la Vila de Madrid towards the end of the 50's. © Pérez de Rozas/Arxiu Fotogràfic de Barcelona [12]

la Victòria i del passatge del mateix nom, així com la façana de l’Ateneu Barcelonès que miren cap a la plaça, van ser projectats en aquesta dècada. L’estil artístic en què es van inspirar les façanes dels edificis dels voltants, que daten de mitjan segle XIX. En un dels costats, s’hi va instal·lar el 1958 una font amb una escultura en marbre blanc d’una “maja madrileña”, esculpida per Lluís Montané i Molfulleda (1905-1997).

IMPACTE CONCEPTUAL

Plànol arqueològic / Archaelogical plan

Els arquitectes designats per a la reordenació urbana d’aquest espai, BCQ Arquitectes, es van trobar amb una plaça pavimentada que servia d’improvisat aparcament i el local en un estat d’abandonament. Per a la concepció del disseny, els arquitectes es van inspirar en l’atmosfera del claustre d’un convent (reminiscència del seu passat) i en la imatge dels jardins projectats pels patis d’interior de les illes de l’Eixample.

A més, varen tenir en compte la seva particular ubicació en el casc antic, entre la Rambla i el Portal de l’Àngel, i la necessitat de crear un espai públic tranquil que proporcionés un recés de pau entre el sorollós ambient dels voltants. L’espai havia de ser pels vianants i respectuós envers la resta de carrers i places que l’envoltaven.

La primera idea conceptual del disseny va ser la de prescindir de l’aparcament, mantenir els arbres existents i recuperar

the square: the big residential buildings on Carrer del Duc de la Victoria and on the passatge of the same name, as well as the facade of the Ateneu Barcelonès –a Catalan institution created in the 19th century to preserve and spread Catalan culture.

The neighboring buildings, built around mid 19th century, inspired the architectural style of these edifices. In 1958, a fountain with a white marble sculpture of a “Maja madrileña”, created by Lluis Montané and Molfulleda (1905-1997) was placed at one side of the square.

Conceptual impact BCQ Arquitectes, who had been commissioned to design the urban improvement of this site, were faced with a paved square that was used as a parking lot and interior spaces in poor repair. In their conception of the design the architects were inspired by the atmosphere of a convent cloister (reminiscent of its historic past) and by the idea of the gardens planned for the inner courtyards of the Eixample blocks.

They also took into account its particular location in the old city, between La Rambla and Portal de l’Àngel, and the need to create a peaceful oasis in the noisy urban environment that surrounded it.

The space needed to be for pedestrians and to be integrated with the streets and other squares nearby.

[13]

Seccions / Sections

La il·luminació dissenyada pels arquitectes juga un paper essencial en la concepció del projecte. Balises d’il·luminació han estat col·locades estratègicament per donar protago-

[14]

Esbós / Sketch

nisme a les tombes i al conjunt arqueològic.

Altres punts de llum s’han instal·lat sobre la gespa per fer ressaltar l’espai i el mantell verd situat al centre de la plaça.

The lighting, designed by the architects, plays an essential role in the conception of the project. Lighting was designed to give center stage to the tombstones and the archaeological site in

general. Other lights are installed at the lawn to emphasize the space and this green mantle located at the center of the square.

Detall del plĂ nol de situaciĂł / Site plan detail

[15]

[16]

l’antic local com a espai museístic. Per portar-ho a terme, es va decidir reunir tots els elements i concebre’ls com un espai unitari. D’aquesta manera, la plaça es convertiria en un jardí urbà amb mantells de gespa orientats cap a la necròpoli.

Durant la fase de construcció es van descobrir les restes del convent de Santa Teresa, a més d’un refugi antiaeri de la guerra civil i el conjunt sepulcral romà. Aquestes troballes van alterar en gran manera la concepció del jardí urbà i van fer que els arquitectes es plantegessin l’espai com un paisatge arqueològic en l’interior del qual es preserven alguns tresors i, al mateix temps, se’n descobreixen uns altres.

La segona fase d’urbanització es va centrar en l’entorn arqueològic de les restes romanes i en l’espai d’interpretació de la necròpoli.

TAPÍS VEGETAL El resultat final presenta les diverses actuacions principals que es van realitzar en l’entorn. D’una banda, s’ha creat una zona perimetral que circumval·la l’espai, tractat amb pavimentació, mobiliari urbà i il·luminació, com la resta dels espais públics del centre històric de la ciutat. D’altra banda, la zona central situada al nivell del carrer de la Canuda, s’ha configurat com un jardí interior en relleu, amb suaus pendents i amb gespa plantada a manera de tapís. Hi destaquen els recipients d’acer

corten que protegeixen els arbres existents i permeten la lleugera inclinació del terreny fins a situar-se al nivell de la necròpoli romana. Finalment, s’ha construït un pont pels vianants que discorre sobre les restes arqueològiques i facilita el recorregut de la plaça en diagonal. En el mateix pont, la il·luminació que s’ha instal·lat proporciona llum a la zona inferior, on s’ha creat un sistema de portes corredisses escamotejables, que funcionen com a cortines metàl·liques per protegir l’accés a la zona arqueològica. En un dels costats, davant de l’Ateneu, s’ha instal·lat una pèrgola que funciona al mateix temps de mirador i de pòrtic amb panells informatius sobre la necròpoli, l’antiga via romana i els edificis històrics de la plaça.

Actualment s’està duent a terme una sèrie d’actuacions com a pla de millora, pactades en consens amb el Consistori, el veïnat i els comerciants. Aquestes inclouen la col· locació d’una tanca perimetral per evitar l’accés al jardí en hores nocturnes; la incorporació d’un guarda de seguretat al museu durant el dia; la creació d’un àrea de jocs infantils; la restricció de l’aparcament de motos en tota la plaça, i la instal·lació de més bancs públics i una rampa d’accés a les galeries comercials. Aquestes intervencions es realitzen per adequar la urbanització de la plaça als seus usos.

The first conceptual idea of the design was to remove parking, maintain the existing trees and recuperate the old interior spaces for use as a museum. All these elements were to be brought together in order to establish a unified space.

The discovery of the Roman burial site greatly altered this concept of an urban garden. This, as well as the existence of the historically significant remains of the convent of Santa Teresa and a Civil War air-raid shelter forced the architects to re-conceptualize the space as an archaeological landscape within which treasures are preserved and displayed.

Green mantle The various improvements are evident in the final result. On the one hand a border around the central space is paved and equipped with urban furniture and lighting similar to other public spaces in the historic center of the city. On the other hand the central core adjacent to Carrer de la Canuda is formed as an interior garden with soft slopes of lawn. Planter boxes made of corten steel hold the existing trees and allow a soft slope of the terrain down to the level of the Roman necropolis. Finally, a pedestrian bridge is built above the archaeological remains and permits crossing the square on the diagonal. This bridge incorporates a lighting system that illumi-

nates the necropolis below, and a sliding gate that in the form of a chain-link curtain protects the access to the archaeological site. On one side, facing the Ateneu, a pergola serves as lookout with information panels about the necropolis, the ancient Roman road and the historic buildings on the square.

Currently some work was done on an improvement plan that was the result of negotiations between the city, local residents and shop owners. This work includes a perimeter fence to prevent the access after dark, the hiring of a guard for the museum during the day, a playground, a restriction against motorcycles in the entire square, more public benches and an access ramp to the shopping center. The work adapts the organization of the square for its different uses.

[17]

Una plaça central tapissada amb gespa, pedra basàltica i majestuosos murs d’acer corten possibiliten la permanència dels arbres ja existents. Els volums d’acer que mantenen els arbres semblen gelosos guardians asseguts sobre els tresors amagats del subsòl.

A central area planted with a lawn. Basaltic stone and corten steel constitute majestic walls that allow the existing trees to remain.

The steel-sided terraces that contain the trees seem to be zealous guards of the treasures hidden in the subsoil.

[18]

[19]

Esbรณs / Sketch

[20]

[21]

Districte / District • Ciutat Vella

Placeta de Martina Castells Programa Program

Adreça Address Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Nou espai públic darrere de l’esglèsia de Sant Llàtzer.

New public space behind Sant Llàtzer Church.

Entre la plaça del Pedró i els carrers de Sant Llàtzer, de l’Hospital i del Carme. Barri El Raval.

Jaume Arderiu, Tomàs Morató/ A & M Arquitectes; Foment de Ciutat Vella S.A. 694,5 m2

·

Andreu Adrover, Foment de Ciutat Vella S.A., LYMNE 2009

Una petita illa al cor del Raval A small island in the heart of the Raval neighborhood [22]

URBANISME I ART

URBAN PLANNING AND ART

La placeta va sorgir com a resultat de la rehabilitació d’un edifici proper, situat al carrer del Carme. El pati interior d’illa va ser recuperat com a nou espai públic. La rehabilitació de l’edifici va ser acompanyada de la recuperació de la façana posterior, que correspon a la zona de l’absis de la capella romànica del segle XII de Sant Llàtzer. L’accés a aquesta petita església es realitzava per l’actual plaça del Padró. En origen, la capella formava part del proper Hospital dels Malalts Mesells o leproseria que va fundar el bisbe Guillem Torrojà durant el segle XII. Al segle XIV es va canviar de culte religiós: la Mare de Déu dels Malalts per Sant Llàtzer, nou patró dels leprosos.

This small square was the result of the remodel of an adjacent building located on Carrer del Carme. The interior courtyard of the block was converted into a new public space. The remodel of the building was accompanied by the restoration of the apse of the 12th century Romanesque chapel of Sant Llàtzer. Access to this small church was via Plaça del Padró. The chapel was originally part of the nearby Hospital dels Malalts Mesells, a leper colony founded by Bishop Guillem Torrojà during the 12th century. In the 14th century its dedication changed.

Sant Llàtzer replaced Mare de Déu dels Malats as the new patron of the lepers.

TRES ZONES

The project focused on three distinct areas and each of them received a specific treatment. From the entrance of the small square, various wood plank paths run parallel to the side walls, emphasizing the depth of the square. The paths move towards the apse of the Romanesque chapel, which the architects highlight by creating a garden

L’actuació es va centrar en tres zones diferenciades, cada una de les quals va rebre un tractament específic. A partir de l’entrada a la placeta, neixen uns recorreguts paral·lels a les façanes construïts amb llistons de fusta que emfatitzen la profunditat de la plaça.

THREE AREAS

[23]

Sorrera de jocs infantils Paviment de saulรณ jardinera ABELIA GRANDIFLORA jardinera TEUCRIUM FRUTICAMS jardinera ESCORร A DE PI jardinera ESCALLONIA MACRANTHA HEURA A) JACARANDA MIMOSOFOLIA B) ALBIZZIA JULIBRISSIN C) ERYTHRINA CARTELL A

CARTELL B

Planta general / General plan

[24]

[25]

La plaça porta el nom de Martina Castells i Ballespí, en honor a aquesta metgessa nascuda a Lleida el 1852. Es va matricular en Medicina en 1877, a la Universitat de Barcelona. Considerada com una de les tres primeres dones catalanes en fer-ho.

Es va llicenciar en Pediatria i, posteriorment, es va traslladar a Reus per exercir a l’Hospital Militar i a l’Institut Mental Pere Mata. Va morir tràgicament el 1884, als trenta-un anys, víctima d’una nefritis soferta durant el seu primer embaràs.

The square is named after Martina Castells i Ballespí, a doctor who was born in Lleida in 1852. She was one of the earliest women in Spain to go to medical school when she enrolled at the University of Barcelona in 1877. She graduated in pediatrics and later moved to Reus to practice at the Hospital Militar and at the Instituto Mental Pere Mata. In 1884 she died tragically at age 31 of nephritis suffered during her first pregnancy.

[26]

El recorregut arriba fins a l’absis de la capella romànica que, per tal de protegirlo i fer-lo destacar, els arquitectes van crear una zona enjardinada situada a un nivell més baix. Aquest espai plantat d’herba no és accessible i la resta de la plaça se separa mitjançant la instal·lació d’uns grans blocs de pedra. Els blocs funcionen al mateix temps com a banc i de marc per a la il· luminació nocturna de la façana de l’absis.

Una altra de les zones a destacar és la part central on s’ha pavimentat amb sauló.

Es divideix en una zona assolellada, una zona de jocs infantils i un espai verd compost per les jardineres de planta circular.

Els arquitectes es van inspirar en el llenguatge pictòric de l’artista francès Robert Delaunay per crear aquest original disseny.

La geometria circular es va crear mitjançant la intersecció de volums d’acer corten amb el tancat format per tubs d’acer galvanitzat.

ESTRATÈGIES URBANES Les zones més enjardinades s’han disposat estratègicament en testos gegants, per salvaguardar-les del vandalisme. La instal· lació del reg ha estat possible mitjançant les aigües de subsòl, que formen part de la connexió a la xarxa de recursos alternatius municipals. A més de la zona de jocs infantils i, seguint el recorregut dels llistons de fusta, s’han instal·lat unes àrees de descans equipades amb bancs i cadires.

La il·luminació del conjunt s’ha resolt gràcies a la instal·lació d’una columna d’alumini que dóna suport a les llums que il·luminen la placeta.

Finalment, en la façana del carrer de Sant Llàtzer s’ha creat una gran tanca d’acer format per pales perpendiculars al carrer i construïdes amb acer corten. D’aquesta manera s’evita l’accés quan la plaça està tancada i se li confereix intimitat.

area below the square’s ground level. This area, planted with grass, is not accessible.

It is separated from the rest of the square by a curb constructed of large blocks of stone. The blocks also act as bench and accommodate a lighting system that illuminates the apse.

Another area worth mention is the central part that has been paved with coarse sand. It is divided into an open area, a playground and large circular planting beds.

The architects were inspired by the pictorial language of French artist Robert Delaunay in the creation of this original design. The circular geometry is formed by the intersection of Corten steel planters with galvanized steel posts that fence the playground in.

URBAN STRATEGIES The landscaped areas were strategically raised to protect them from vandalism.

The irrigation system, which is connected to a municipal network of alternative water sources, was made possible thanks to subsurface water. A series of benches and chairs were placed around the playground and along the wood paths.

Lighting is provided by means of an aluminum mast that supports the fixtures that are aimed at various parts of the plaza.

Finally, along Carrer de Sant Llàtzer, a fence made of Corten steel plates perpendicular to the street delimits the square.

This limits unwanted access and provides the square with privacy.

[27]

Districte / District • Ciutat Vella

Pou de la Figuera Programa Program Adreça Address

Projecte Project by

` Area Area Fotos Photos Data Date

Nou espai públic urbà i verd.

New public urban and green space.

Entre els carrers de Sant Pere Més Baix, de Jaume Giralt, del Pou de la Figuereta, de Montanyans i dels Metges. Barri Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

Greccat Enginyeria i Medi Ambient, en el marc del “Pla integral de Sant Pere i Santa Caterina” gestionat per Foment de Ciutat Vella S.A. 6.105 m2

·

Andreu Adrover, Foment de Ciutat Vella S.A., LYMNE 2007

Nou espai verd al centre de la ciutat New green space in the center of the city [28]

DISSENY PARTICIPATIU

PARTICIPATORY DESIGN

En aquesta zona del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, es va dur a terme una llarga renovació urbana que va culminar amb l’alliberament dels solars que ocupaven tres illes d’habitatges, les quals presentaven grans deficiències de manteniment, accessibilitat i serveis. La intervenció es va realitzar amb la voluntat de dotar al barri d’espais i edificis nous que acollissin equipaments públics destinats a infants, joves i persones de la tercera edat. El projecte general té 185 m lineals de llarg i una amplària que oscil·la entre 30 i 45 m lineals de superfície lliure.

Les intervencions més importants, a nivell paisatgístic, van ser la nova urbanització de l’espai conegut com el “Pou de la Figuera” i la renovació integral de les infraestructures i xarxes de serveis de la zona. Aquest nou espai públic va ser dissenyat per propiciar la reactivació econòmica i social de l’entorn.

Al principi, la proposta municipal apuntava a l’ús de l’espai per albergar un poliesportiu i un aparcament subterrani, però va ser ràpidament rebutjada per les entitats

In this area of the Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera neighborhoods, a large urban renewal project took place that resulted in the demolition of three blocks of residential buildings. These buildings were highly deficient in their maintenance, accessibility and utilities. The project was carried out with the intent to provide the neighborhood with new spaces and buildings that would accommodate public facilities for children, adults and elderly people. The overall open space is 185 m long and between 30 to 45 m wide.

From a landscape point of view the most important interventions were the development of the space known as “Pou de la Figuera” (Well of the figtree) and the integrated renovation of the infrastructure and utility networks in the area. This new public space was designed to promote the economic and social reco-very of the neighborhood.

At the outset municipal authorities proposed that this space should house a sports center and an underground parking.

But neighborhood associations quickly rejected this proposal. It became necessary

[29]

La urbanització de l’espai ha estat un element fonamental en la recuperació urbanística i social del barri. Aixó va donar continuïtat a l’eix dels carrers d’Allada-Vermell i de Francesc Cambó, permentent així una major dotació d’espais verds al barri.

A més, va acollir part dels equipaments socials previstos i va servir de nexe d’unió amb altres equipaments per a adults, petits i joves, com els del proper Palau Alòs.

The development of this space has been a key element in the urban and social recovery of the neighborhood. It links a chain of open spaces that include Carrer d’Allada Vermell and Carrer de Francesc Cambó, thus providing green spaces that accommodating part of the neighborhood’s planned social facilities. It also connects with other activities for both adults and children, like those at the nearby Palau Alòs.

[30]

Plànol de situació / Site plan

veïnals i va sorgir la necessitat d’arribar a un acord per a la definició dels equipaments. Els responsables de la intervenció van assenyalar la necessitat de la participació dels ciutadans, per la qual cosa es va convocar un procés del que va sorgir la iniciativa dels ciutadans aprovada pel Consell del Districte de Ciutat Vella. Sobre la base d’aquesta proposta, en la que demandaven una zona central lliure en un àrea densament poblada, i un espai públic vinculat a les activitats generades pels propis veïns, es va formalitzar el projecte d’urbanització.

JARDÍ FLEXIBLE La transformació d’aquest espai va originar un jardí urbà, verd i, preferentment, destinat a l’ús esportiu i lúdic per part de la ciutadania. Destaca especialment la flexibilitat del disseny, ja que la urbanització ha permès la convivència entre vianants i vehicles. Es va facilitar també l’accessibilitat per a serveis de manteniment i emergències, essent la millor solució a aquests condicionants: la creació d’un espai exempt de barreres arquitectòniques.

En aquest sentit, únicament es van zonificar els espais de jocs infantils i l’hort urbà, els quals posseeixen recinte propi. Per contra, la zona esportiva va quedar inclosa dins d’aquest concepte d’espai lliure i flexible.

El recinte es compon d’un espai destinat a espectacles on s’ha instal·lat una tarima, diversos tancats que alberguen jocs infantils, una zona de jocs per a joves i un espai tancat que conté un hort urbà. La vegetació existent va ser trasplantada i es van incorporar nous arbres d’espècies autòctones del clima mediterrani. Els arbustos van ser plantats, de forma fragmentada, en petits parterres rectangulars i protegits de la resta d’espais.

L’escultura-font, anomenada popularment “Forat de la Vergonya”, va ser resituada en un dels costats de la plaça. Aquesta escultura va ser instal·lada gràcies al moviment veïnal sorgit a l’inici del procés de transformació.

to establish a mechanism of agreement, which than determined the program. The agents responsible for this project indicated that the participation of the neighbors would be crucial. A participation process was announced and consequently the citizens’ proposal was approved by the council of the Ciutat Vella district. The development project was formalized based on a proposal that included the construction of an open central area in this high-density urban zone, and a public space related to the activities of area residents.

FLEXIBLE GARDEN The transformation of this area led to the creation of a green urban garden, preferentially intended for leisure and recreational use by the residents. The design emphasizes the concept of flexibility so that the project would permit the coexistence of pedestrians and vehicular access. Accessibility was also provided for maintenance and emergency services. The best response to these constrained conditions was the creation of a space free of architectural barriers.

In this sense, only the playgrounds and the community garden are fenced off. In contrast, the sports area is included within the large open and flexible space.

The site consists of a space for events where a stage has been installed and several protected enclosures that contain playgrounds, a recreational area and an urban vegetable garden. The existing vegetation was transplanted and new tree species indigenous to the Mediterranean climate were introduced. The shrubs were planted in small rectangular flowerbeds delimited from the rest of the space.

The sculpture-fountain, commonly known as the “Forat de la Vergonya” (Hole of Shame), was relocated to one end of the space.

This sculpture was installed at the beginning of the transformation process as a result of the neighborhood action.

[31]

Es varen utilitzar només tres tipus de materials diferents per la pavimentació: la pedra natural granítica, la sorra i la graveta. El sistema d’enllumenat públic es va integrar amb la vegetació mitjançant la utilització de columnes amb formes arbòries.

Sobre aquestes columnes es van disposar projectors de baix consum i alt rendiment.

The paving was limited to the use of three types of materials: granite stone, sand and gravel. The lighting system was designed to integrate with the vegetation by using bent posts that look like tree trunks. These posts support energy saving, high performance street lights.

[32]

[33]

Districte / District • Eixample

Programa Program

Adreça Address Projecte Project by ` Area Area

Remodelació i reurbanització com a corredor verd cap al parc de la Ciutadella.

Remodel and revelopment as a green corridor towards Parc de la Ciutadella.

Entre la plaça de Tetuan i el passeig de Lluís Companys. Barri La Dreta de l’Eixample.

Lola Domènech; ProEixample; Cimex; Teresa Galí 31.455 m2

Fotos Photos

Adrià Goula, Lola Domènech

Data Date

2011

··

Passeig de Sant Joan

Corredor verd fins al parc de la Ciutadella Green corridor to Parc de la Ciutadella [34]

REMODELACIÓ NECESSÀRIA

NEEDED RENOVATION

El passeig de Sant Joan forma part del pla urbanístic dissenyat per Ildefons Cerdà, que va projectar unes vies principals de 50 m de secció, amb voreres de doble ali· neació d’arbrat i una calçada central. Els veïns d’aquesta zona de l’Eixample sol· licitaven una reforma que revitalitzés l’acti· vitat lúdica i comercial del passeig i el fes més apropiat pels vianants. En una primera fase, el projecte es va centrar en el tram final del passeig situat entre el monument de l’Arc de Triomf i la plaça de Tetuan.

La nova proposta d’urbanització va residir en el plantejament de diversos objectius clau: construir un nou corredor verd que arribés fins al parc de la Ciutadella; reduir el trànsit diari; prioritzar l’espai per als vianants amb zones de jocs infantils i de descans, i revitalitzar l’activitat comercial existent.

The Passeig de Sant Joan is part of the urban plan designed by Ildefons Cerdà. His plan consisted of a 50 m wide street that in· cluded sidewalks, double row of trees and a central roadway. The residents of this area of the Eixample demanded a renovation that would revitalize recreational and commercial activity, as well as promote pedestrian circu· lation. In the first phase the project focused on the section of the boulevard between Arc de Triomf and Plaça de Tetuan.

The new development plan encompassed various key objectives: to build a new green corridor that would reach the nearby Parc de la Ciutadella; to reduce and alleviate daily traffic; to prioritize pedestrian spaces adding playgrounds and sitting areas; and to revitalize existing commercial activity.

OBJECTIUS ACOMPLERTS

To achieve the objectives as stated it was essential to ensure the continuity of the street section along its entire length, despite the fact that this stretch of the boulevard had three different section configurations.

Per aconseguir els objectius plantejats era fonamental garantir la continuïtat de la secció al llarg del traçat, malgrat que la secció del passeig presentés tres trams

GOALS ACCOMPLISHED

[35]

Planta general / General plan [36]

Planta de pavimentació / Pavement plan

Plànol de jardineria / Gardening plan

Secció / Section [37]

diferenciats. Es va proposar una secció simètrica de bulevard, ampliant les voreres de 12,5 m a 17 m. A més, es va mantenir l’arbrat existent i es van afegir dues noves alineacions d’arbres. La posició dels nous elements d’il·luminació (de 12 m i 7 m d’altu· ra) i el nou arbrat van contribuir a garantir la continuïtat de la secció al llarg del passeig.

VORERES MÉS AMPLES Un dels objectius fonamentals de la pro· posta va ser reduir el trànsit de vehicles.

Els estudis de viabilitat van demostrar que la calçada estava sobredimensionada i, per tant, es va decidir fixar la seva dimensió a 17 m, disposant en tots dos sentits d’un carril bus i un carril de circulació. El doble carril per a bicicletes ocupa 4 m i està situat al centre de la calçada. La reducció de la calçada ha permès ampliar les voreres de 12,5 m a 17 m en ambdós costats. Un altre dels objectius plantejats va ser l’adequació de l’espai urbà a diferents usos. Els 17 m de la vorera es van organitzar de mane· ra que els 6 m situats a prop de la façana varen quedar lliures pel recorregut dels via· nants, mentre que els 11 m restants situats sota l’arbrat han estat destinats a les zones de descans amb bancs, jocs infantils i ter· rasses de bar. Les parades d’autobús els van situar a la franja de 2 m en el límit de la vorera, per quedar en relació directa amb el carril de circulació de transport públic.

[38]

CORREDOR VERD Potenciar l’eix del passeig com un nou corredor verd i sostenible va ser un objec· tiu clau del projecte. La incorporació de les dues noves alineacions d’arbres a banda i banda de l’arbrat existent, va conformar un àmbit d’ombra natural que va acollir zones pels vianants i els veïns. Per garantir la sos· tenibilitat d’aquest conjunt verd, es va asse· gurar un drenatge del subsòl; es va apostar per un sistema de paviments, i es va instal· lar un sistema de reg automàtic que aprofi· ta les aigües freàtiques.

Aquestes actuacions han estat clau per assegurar un substrat que drena i que garanteix la supervivència de la vegetació.

La incorporació d’un sistema d’arbustives autòctones que acompanyen a la vegetació ja existent, ha contribuït a enriquir la biodi· versitat i el subsòl. Aquest tractament de paviments drenants s’ha dissenyat per ferlo compatible amb els diferents usos que es realitzen sota els arbres.

Un altre dels objectius de la proposta va ser la revitalització de l’activitat comercial que ja existia anteriorment. L’eixamplament de les voreres, la reducció del trànsit, i la compatibilitat d’usos han estat determi· nants per dinamitzar el comerç de la zona.

A symmetrical configuration of the boulevard was proposed involving the widening of the sidewalks from 12.5 m to 17 m. The existing trees were maintained and two new rows of trees were added. New light posts (7 and 12 m tall) and the new trees help to ensure the continuity of the section along this boulevard.

WIDER SIDEWALKS One of the main goals of the project was to reduce traffic. Traffic studies showed that the roadway was oversized, so it was decided to limit its width to 17 m, providing a car and a bus lane in each direction. A 4 m wide double bicycle lane down the center of the road is separated with wide borders. The re· duction of the road width has permitted the widening of the sidewalks from 12.5 m to 17 m on both sides. The adaptation of the urban space to different uses was another one of the planned goals. The 17 m side· walks are organized so that the 6 m closest to the buildings are for walking, while the remaining 11 m located under the trees are reserved for benches, playgrounds and bar terraces. The bus stops are installed on the outer 2 m band at the curb next to the lane reserved for public transportation.

GREEN CORRIDOR Another key objective of the project was to enhance the axis of the boulevard as a new and sustainable green corridor. Two new rows of trees on both sides of the existing row of trees form a natural shaded zone that accommodates sitting areas, playgrounds and spaces for bar terraces. To ensure the durability of the planted areas an under· ground drainage system was installed, a mix of paving patterns was designed and an automatic irrigation system that uses groundwater was installed.

These interventions are key to ensure a substrate that drains appropriately for the survival of the vegetation. Incorporating a series of native shrubs that complement the existing vegetation enriches the biodiversity and the subsoil. The treatment of the per· meable pavements has been designed to be compatible with the different uses that take place under the trees.

Another objective of the project was the revitalization of existing commercial activity.

The widening of the sidewalks, the reduc· tion and alleviation of traffic nuisance and the compatibility of uses have been crucial to boosting commercial activity in the area.

El sistema de paviments drenants configura el sòl de les zones de descans i dels límits del carril bici. L’esquarterament lineal del paviment s’ha dissenyat com un degradat de les juntes drenants que augmenta de grandària a mesura que s’apropen al cantell de la vorera.

Permeable pavement systems are used at the sitting areas and at the borders used to separate the bike lanes. The pattern of the pavement has been designed with progressively wider drainage joints as they get closer to the curb.

[39]

Districte / District • Eixample

Carretera Antiga d’Horta Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by

` Area Area

Recuperació d’un interior d’illa i construcció d’un centre de serveis socials.

Recuperation of a interior city block courtyard and construction of a Social Services Center.

Carretera Antiga d’Horta núm. 5-7, entre els carrers de Nàpols, de Roger de Flor, d’Alí Bei i d’Ausiàs Marc.

Barri El Fort Pienc.

Anna Vidal, Oriol Solanes/SP6 arquitectes; Carlos Ferrater, Lucía Ferrater/OAB Office Carlos Ferrater Partnership 400 m2

Fotos Photos

Alejo Bagué, LYMNE

Data Date

2003

·

Mimetisme entre arquitectura i paisatgisme Mimicry between architecture and landscape

[40]

Revitalització de l’Eixample

Revitalization of the Eixample

A mitjan anys noranta, l’Ajuntament de Barcelona es va adonar de la necessitat de revitalitzar l’històric barri dissenyat per l’arquitecte Ildefons Cerdà. Per materialitzar aquesta renovació va crear la societat anònima ProEixample que, posteriorment, va generar en empresa mixta per atendre les necessitats dels ciutadans que viuen al districte. Entre d’altres objectius, un dels principals reptes era la recuperació dels interiors d’illa com a zones verdes i espais d’ús públic, tal i com va idear en un principi Cerdà.

El projecte preveu que cada interior d’illa tingui, com a mínim, un espai interior obert per a què els veïns puguin gaudir d’una zona verda a menys de 200 m de casa seva. Des del 1996 fins al 2011, s’ha passat de 6 a 44 interiors recuperats, el que ha suposat una superfície de 93.000 m2 de zones verdes a disposició dels veïns. En relació amb aquesta política de recuperació, es va habilitar la zona delimitada pels carrers de Nàpols, de Roger de Flor, d’Alí Bei i d’Ausiàs Marc.

In the mid-90s, the City Council realized the need for revitalizing the historic Eixample neighborhood, designed by architect Ildefons Cerdà. To bring about this renovation it created ProEixample, a corporation that subsequently became a joint venture, to meet the needs of residents. Among many objectives, one of the main ones was the recovery of the city block interiors as green areas and public spaces, just as Cerdà had originally intended.

The project proposed that every city block should have, at a minimum, some open public space such that residents could enjoy a green area within 200 m of their home. Between 1996 and 2011 the number of recuperated interior city blocks has increased from 6 to 44. As a result 93,000 m2 of new park area has become available for the enjoyment of residents. In connection with this recovery policy the interior of the block bounded by Carrer de Nàpols, Carrer de Roger de Flor, Carrer d’Alí Bei and Carrer d’Ausiàs Marc was redeveloped.

[41]

Els materials de construcció més utilitzats en aquest projecte i en l’edifici són: el formigó, sobretot en l’estructura principal i en la pavimentació; el vidre als patis i ulls de bou; l’alumini perforat a les finestres de les gelosies de les façanes; i el zinc al sostre.

The most widely used construction materials in the building are concrete, both as a structural and as a flooring material, glass partitions, perforated aluminum louvers on the glass facades, and zinc on the roof.

Plànol de situació / Site plan

[42]

ANTIGA CARRETERA El projecte d’urbanització d’aquest interior segueix el traçat de l’antiga carretera d’Horta que partia de la Barcelona d’intramurs cap a la vila d’Horta (que fou integrada a la ciutat durant la dècada de 1950).

Per tant, el disseny del projecte presenta un marcat traç diagonal que queda emfatitzat per la zona pavimentada i els arbres disposats en filera. La zona pavimentada fou concebuda com a homenatge a aquest antic traçat i s’ha combinat amb zones de sauló i parterres enjardinats. S’han plantat til·lers i arbustos, a més de buganvílies que recubreixen les parets.

El jardí es divideix en diverses zones mitjançant tires de paviments variats. Per exemple, l’àrea utilitzada per passejar es va disposar estratègicament al centre per circular lliurement, mentre que la zona de descans es va situar als laterals; les zones verdes es varen situar entre els anteriors.

Aquest concepte de bandes fou aplicat a la construcció de l’edifici, amb la finalitat d’integrar el projecte paisatgístic i l’edifici.

D’aquesta manera, si es van utilitzar diversos materials per marcar les àrees dels jardins i paisatgisme, a l’edifici els diferents espais es varen assignar d’acord a l’ús i les funcions del programa.

El disseny dels dos accessos respon a diferents criteris. El que es realitza des del carrer d’Alí Bei, fruit de la intervenció

principal, és obert, mentre que l’accés del carrer d’Ausiàs Marc destaca per ésser un estret passadís amb l’acer corten com l’element protagonista.

Al 2009 es van incorporar dues àrees de jocs infantils adaptats a diferents edats, així com nou mobiliari urbà repartit a la zona de l’entrada, l’àrea infantil i un extrem de la plaça central.

La il·luminació de l’espai es va resoldre mitjançant la incorporació de dues torres metàl· liques amb cinc focus de llum orientables.

Centre de Serveis Socials Destaca la incorporació del Centre de Serveis Socials de la Dreta de l’Eixample i Fort Pienc, un edifici lineal i minimalista que s’integra de forma mimètica amb l’entorn.

L’edifici consta d’una sola planta de 400 m2 i es distribueix en franges que marquen clarament la distribució del programa funcional gràcies a la utilització de diferents paviments: una primera zona pública d’atenció al ciutadà, un segon espai de treball per als professionals i una tercera àrea de serveis per a ús intern.

Old road The layout of this mid-block project follows the route of what was once an old road that started at the medieval walls of Barcelona and finished at the village of Horta (which was integrated in the city in the 1950’s). Therefore the diagonal trace of the old road is emphasized by the paved area and the rows of trees. The paved area was conceived as a tribute to this ancient route and combines areas with gravel and flowerbeds. Lime trees were planted along with various shrubs and Bougainvillea, which hangs over the walls.

The garden is divided into various areas using different pavements in the form of a series of strips. The path runs strategically along the center between seating areas, while the planting beds act as separating strips between them. This concept of strips was also applied to a new building in order to achieve a unified design.

Therefore, if different materials were used to mark the different areas of the gardens, different materials were selected to distinguish the programmatic layout of the building. The design of the two entrances responds to different criteria.

The one that faces Carrer d’Alí Bei is broad and open, while the access from Carrer d’Ausiàs Marc is distinguished by being a narrow, covered passage with Corten steel as the primary finish.

In 2009, two playgrounds suited to different ages, as well as new urban furniture, were arranged between the area near the access on Carrer d’Alí Bei, the playground areas, and the large open space. Lighting has been solved by incorporating two metal towers with five adjustable spotlights.

Center for Social Services The incorporation of the Center for Social Services of the Eixample and Fort Pienc stands out as a linear and minimalist building that integrates effectively with the surroundings. The one-storey building of 400 m2 has a rectilinear layout that clearly marks its functional program, thanks to the use of different flooring materials. The first public area is dedicated to services for the citizens, a second is a workspace, and a third area is for internal services.

[43]

[44]

L’acer corten és el material protagonista de l’accés a l’interior d’illa pel carrer d’Ausiàs Marc. Com si fos un túnel i alhora un pont, el passadís recobert amb aquest material s’eixampla per donar pas a l’àrea de jocs infantils, seguint la línia dels arbres disposats en filera, de manera que sembla guiar la direcció a seguir pels usuaris del recinte.

Corten steel makes a statement in the access passage to the interior of block from Carrer d’Ausiàs Marc. A bridge and a tunnel simultaneously, the corridor, clad in this material, widens out onto the playgrounds. It is marked by a row of trees, which seem to indicate to passersby what direction to follow.

[45]

Districte / District • Eixample

Parc de Joan Miró Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Remodelació posterior a la construcció d’un aparcament i d’un depòsit d’aigua subterranis.

Remodeling of the area towards Tarragona Street after building a car park and underground watertank.

Carrer de Tarragona núm. 72, entre els carrers d’Aragó, de Vilamarí i de la Diputació. Barri La Nova Esquerra de l’Eixample.

Beth Galí, Jaume Benavent, Andrés Rodríguez, Ruediger Wurth/BB+GG Arquitectes 18.000 m2

·

Andrés Rodríguez, Gogortza & Llorella, LYMNE 2006

L’antic parc de l’Escorxador The former Parc of l'Escorxador [46]

REMODELACIÓ PARCIAL

PARTIAL REMODELING

El parc de Joan Miró es va forjar gràcies a exitoses reivindicacions veïnals que varen donar com a resultat un dels parcs més emblemàtics i característics de la ciutat.

Durant la dècada de 1970, es va reclamar el tancament de l’antic escorxador municipal situat en aquest lloc. Els veïns volien una zona verda de 4 ha per a gaudir-les com a zona de passeig i descans, i per a que es convertissin en un nou pulmó verd a la ciutat. Finalment, i després de moltes manifestacions, es va signar el tancament de l’escorxador l’any 1979. El 1982 es va convocar un concurs per a l’adjudicació de la reforma del recinte, el guanyador del qual va resultar ser l’equip d’arquitectes format per A. Solanes, B. Galí, M. Quintana, M. Gallego i F. Fernández.

Als anys següents es van dur a terme les obres del parc, que van acabar amb la seva inauguració el 1989 i la instal·lació de l’escultura Dona i ocell, de l’artista Joan Miró.

Aquesta escultura va propiciar el canvi de nom del parc i es va convertir en símbol del recinte.

The Parc de Joan Miró was forged by successful neighborhood demands that resulted in one of the most emblematic and characteristic parks of the city. The former municipal slaughterhouse located in this place was closed during the 70’s.

The neighbors wanted a 4 ha green area to enjoy walking and resting and also a “green lung” for the city. Finally, after many demonstrations, the city closed the slaughterhouse in 1979. In 1982 there was a competition for design of the park, which was awarded to the architectural team of A. Solanas, B. Galí, M. Quintana, M. Gallego and F. Fernández. The work was performed in the following years and the park was inaugurated in 1989 with the installation of the sculpture Dona i Ocell by Joan Miró. The sculpture led to the renaming of the park and became a symbol of the place.

Years later, the construction of a buried water storage tank and an underground parking structure effected part of the park.

This intervention left a large unusable esplanade corresponding to the parking

[47]

La gran esplanada conseqüència de la construcció de l’aparcament subterrani i del dipòsit d’aigües pluvials, va obligar a dissenyar l’actual remodelació. Es va aportar més zona verda al recinte i va millorar la connectivitat entre els espais i els accessos del parc.

The large open area that resulted from the cons- truction of the underground parking and of the rainwater tank precipitated the recent remodel. The green area was increased and the connection between spaces as well as the accesses to the park were improved.

[48]

Render / Rendering

Render / Rendering

Planta general / General plan

Render / Rendering [49]

Destaca l’obra Dona i ocell, de l’artista català Joan Miró. Té una alçada de 22 m i s’assenta en una senzilla illa enmig d’una petita làmina d’aigua. El parc està adaptat per al passeig amb bicicleta i per als discapacitats amb cadira de rodes. També s’ha habilitat una zona condicionada per a gossos.

Dona i Ocell, a work of Catalan artist Joan Miró, takes center stage. It is 22 m tall and sits on an island in the middle of a small pool. The park is suitable for walking, cycling, and for people in wheelchairs. An area reserved for dogs has also been set out.

[50]

Anys més tard, les obres de construcció d’un dipòsit soterrat d’aigües pluvials i l’aparcament subterrani del parc, van afectar a una part del recinte. Aquestes intervencions varen deixar una gran esplanada inutilitzable que corresponia a la llosa de formigó de la coberta de l’aparcament. Davant d’aquesta nova situació, el mateix estudi d’arquitectura va dur a terme la reforma parcial d’aquesta zona i la millora del parc.

MANTELL VERD El projecte va consistir a resoldre els prop de 6.000 m2 de buit existent i, al mateix temps, crear connexions amb els espais que l’envolten. Per a això es va pensar en la disposició d’una gran catifa verda sobre la llosa de formigó, que partís del carrer de la Diputació fins a la gran plaça, on es situa l’escultura de Miró.

Aquesta franja, d’uns 100 m d’ample, discorre paral·lela al carrer de Tarragona. La zona més afectada per les obres realitzades, on l’actuació va ser més intensa, és la coberta de l’aparcament, d’una amplària de 60 m i una longitud de 160 m. Amb el mantell verd que cobreix l’aparcament es varen ampliar les zones vegetals del parc.

El mantell verd es composa principalment d’herba que forma monticles irregulars de poca altura. L’aparcament subterrani ha impedit la plantació d’arbres en aquest sector. En la resta es disposen franges d’asfalt

acolorit en verd que connecten el passeig del carrer de Tarragona amb el parc.

ACCESSOS MILLORATS La segona part del projecte de remodelació es va basar en la connectivitat i accessibilitat entre la plaça i la zona boscosa, que van ser millorades per integrar els dos espais. Aquestes dues grans zones van ser projectades inicialment de manera separada i desconnectada. Per exemple, la plaça de la Pedra va quedar situada a un nivell més elevat respecte als carrers que l’envolten i a la resta del parc, a més d’oberta a aquests carrers. En canvi, la zona boscosa de pins, palmeres i altres espècies vegetals es va dissenyar per sota dels carrers adjacents; per salvar aquest desnivell i connectar els dos espais, es va construir una gran escalinata.

D’altra banda, es va crear una rampa metàl·lica que connecta la gran esplanada de pedra amb la zona més interna del parc travessant el palmerar. Aquesta estructura facilita l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda.

A més de la zona enjardinada, al parc existeixen instal·lacions esportives, una biblioteca i recentment s’ha inaugurat, amb caràcter provisional, un edifici que alberga un parc de bombers.

structure’s concrete roof. Confronted with this new situation, the architectural firm carried out a remodel of this area and an overall improvement to the park.

GREEN MANTLE The project entailed dealing with the existing empty space of approximately 6000 m2 and, at the same time, creating connections with the spaces around it. This led to the creation of a large area of green ground cover over the concrete slab that would start at Carrer de la Diputació and end at the big square where Miró’s sculpture stands.

This band of about 100 m runs parallel to Carrer deTarragona. The area most affected by the work carried out is the 60 m wide and 160 m parking structure roof deck.

With the green mantle covering the parking, the green area of the park is increased.

The mantle is mainly composed of grass on irregular low mounds. The underground parking has prevented the planting of trees in this area. The remaining area was paved with green asphalt stripes connecting the boulevard of Carrer de Tarragona and the park.

tially designed separately with no connection between the two.

For instance, on the one hand the Plaça de la Pedra is above street level and above the rest of the park, while the pine grove was designed to be below streets level. A grand staircase was built to resolve the height difference and to connect the two spaces.

Also, a metal ramp connects the large stone esplanade with the innermost zone of the park across from the palm tree grove.

This structure facilitates accessibility for persons with mobility difficulties.

In addition to the landscaped area, the park includes sports facilities, a library and more recently, a building housing a temporary fire station.

IMPROVED ACCESS The second part of the remodeling project was focused on providing access and connecting the square and the area planted with trees to better integrate them with the rest of the park. These two areas were ini-

[51]

Districte / District • Sants-Montju¨Ic

Parc de la Primavera Programa Program Adreça Address

Projecte Project by

` Area Area Fotos Photos Data Date

Nova zona verda i noves instal·lacions.

New green area and new facilities.

Entre el passeig de Montjuïc, camí de la Font-trobada, passeig de Miramar i carrer Nou de la Rambla.

Barri El Poble Sec. Patrizia Falcone/Área de Projectes i Obres, Inversions i Espai Vial, Medi Ambient, Parcs i Jardins de Barcelona; Fernando Villavecchia, Eileen Liebman, Mireia Comajuncosa/ Liebman Villavecchia Arquitectos (Parc de la Neteja) 19.530 m2

·

Gabino Carballo, Liebman Villavecchia Arquitectos, LYMNE, Patrizia Falcone 2007

Parc de transició entre un barri històric i Montjuïc Transitional park between a historic neighborhood park and Montjuïc

[52]

PLA D’ACTUACIÓ

ACTION PLAN

El Pla de Millora Urbana d’aquesta zona situada entre l’entramat residencial del barri del Poble Sec i la vessant nord del parc de Montjuïc, va permetre la construcció d’una nova zona verda, un nou edifici i la recuperació d’un refugi antiaeri. El terreny presentava un fort desnivell de 28 m en el punt de màxima diferència i una topografia molt accidentada. La zona superior albergava algunes edificacions de poc valor històric i arquitectònic que varen ser enderrocades per l’Ajuntament, mentre que la zona inferior era ocupada per magatzems i tallers.

La resta del sòl era un paratge abandonat, ple de runes i cobert per vegetació espontània. Amb aquest característic panorama topogràfic, es va iniciar la intervenció urbanística i paisatgística.

The urban improvement plan for this area, which is located between the residential fabric of the Poble Sec neighborhood and the north face of Parc de Montjuïc, envisioned the construction of a new green area, a new building and the restoration of an air raid shelter. The sloped site has a grade difference of up to 28 m and very rugged topography. The upper section had some buildings of little historic or architectural value that were demolished, while the lower part had been occupied by warehouses and workshops. The remaining area was derelict, overgrown with weeds among mounds of construction rubble.

PARC DE NETEJA L’execució primera fou la construcció de l’edifici Parc de Neteja, de Recollida i Transferència de Residus, que resol la neteja viària de part dels barris del Poble Sec, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. Aquest projecte de

SANITATION PARK The first phase was the construction of a waste collection and transfer facility for the street cleaning services in part of the Poble Sec neighborhood, Ciutat Vella and SantsMontjuïc. This 4262 m2, 90 m long building organized on two floors is notable for being partially buried and for the distinctive design of its horizontally banded façade.

[53]

L’illa presentava un aspecte inaccesible, caracteritzat per vegetació salvatge, construccions sense valor arquitectònic i voreres malmeses.

[54]

Murs de gabions, terrasses, rampes i escales van ser construïdes per generar camins ordenats i permetre la plantació de nous arbres.

The site had seemed an inaccessible tangle of unkempt vegetation, buildings with no architectural value and damaged sidewalks.

Gabion walls, terraces, ramps and stairs were built to generate organized routes and to allow the planting of new trees.

ARBRAT PA Populus alba PH Pinus halepensis PC Pyrus calleryana CL Crataegus laevigata QI Quercus Ilex QP Quercus pubescens SA Salix alba CO Celtis occidentalis TE Tilia X euchlora GT Gleditsia triacanthos KP Koelreuteria paniculata PP Pinus pinea PD Prunus dulcis OE Ostrya carpinifolia CS Cupressus sempervirens

ARBUSTOS VIVACES I ENTAPISSANTS RRT Rosa rugosa "tremenda" SG Salvia greggii HH Hedera helix MS Miscanthus sinenis WF Westringia fruticosa CP Cistus x pulverulentus ST Nasella tenuissima (Stipa tenuissima) CM Carex muricata IP Iris pseudoacorus LS Lavandula stoechas PA Pennisetum alopecuroides LS Lygeum apartum PM Phlomix marina

MASSA ARBUSTIVA MA 1 ut/m2 en proporciones iguals de:

Crataegus monogyna Cornus sanguinea Pistacia lentiscus Phillyrea angustifolia Pittosporum tobira Salix eleagnos Salix purpurea Salix caprea Salix reprens

ENFILADISSES Parthenocissus tricuspidata

PlĂ nol de jardineria / Gardening plan [55]

[56]

4.262 m2 de superfície i 90 m de longitud, repartits en dos plantes, destaca pel seu soterrament al terreny i pel seu característic disseny de façana amb línies horitzontals.

La disposició d’aquest Parc de Neteja, juntament amb la nova zona verda, va suposar al Poble Sec la possibilitat de ser un barri més sostenible i amb més qualitat de vida.

L’estructura arquitectònica del nou equipament va aportar una plataforma situada sobre la coberta i va permetre ubicar un jardí urbà. El disseny va tenir en compte les intal·lacions i les infraestructures típiques d’aquest tipus de jardí, així com una estreta relació amb la façana de l’edifici cap al carrer. D’aquesta manera la resta de l’espai verd previst es garantiria i no es veuria interromput per la disposició d’aquesta construcció.

REPTE PAISATGÍSTIC

Alçat i secció longitudinal / Elevation and longitudinal section

El disseny dels jardins es va concebre tenint en compte un recorregut accessible per als vianants des del passeig de Montjuïc fins a la part superior del terreny. Per solventar el desnivell, es varen instal·lar rampes d’accés construïdes en formigó amb un pendent màxim del 7%. Fins i tot, es van crear set punts d’entrada des de tots els carrers que envolten la parcel·la.

La mobilitat interna es completa amb dues escales i un camí que connecten amb la xarxa de rampes i milloren l’accés a la zona

The disposition of this new facility, along with its adjacent green area, allows the Poble Sec neighborhood to be more sustainable with an improved quality of life.

The structure of the new facility provided a platform at roof level that permitted the creation of an urban garden. Its design took into account the utility services and the infrastructure commonly needed for this type of garden, as well as the important relationship between the façade and the street.

In this way the green area envisioned would not be cut off by the structure.

LANDSCAPE CHALLENGE The design of the gardens was developed taking into account an accessible route for pedestrians from Passeig de Montjuïc to the uppermost part of the site. Concrete ramps with a maximum slope of 7% were built to negotiate the pronounced slope.

Seven points of entry were created, allowing access from all the adjacent streets.

The internal circulation is completed with two stairways and a trial that connect with the network of ramps and improve access to the upper areas.

To realize the accessible pathway network required that the terrain undergo extensive modifications in the form of major earthwork. The strategy involved creating terraces and banks supported by gabion retaining walls.

[57]

superior dels jardins. Per desenvolupar el recorregut va ser necessària una modificació important de la topografia, així com molts moviments de terra. El sistema utilitzat fou la creació de terrasses i talussos que es sostenen amb l’ajuda de diversos murs de gabions. El resultat d’aquests reptes fou la creació d’unes terrasses que funcionen com a miradors cap a les vivendes situades als voltants i a un nivell inferior. Aquest recorregut ordenat pels diferents camins està flantejat per arbres que l’acompanyen en el seu ascens o descens segons l’inici de la caminada.

REFUGI 307 A la zona de les terrasses s’ubiquen les infraestructures bàsiques: una zona de jocs infantils de 500 m2 situada damunt de la coberta del Parc de Neteja, i un espai per a gossos de 400 m2. El projecte dels jardins també incorpora les xemeneies de sortida d’aire del Centre de Transferència, així com l’adequació dels accessos al refugi antiaeri, que fou restaurat i obert al públic per part del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i el Districte de Sants-Montjuïc.

El refugi 307 va ser creat per a protegir la població dels atacs aeris durant la guerra civil espanyola. Va ser començat pels vols del 1937 i es considera un dels més grans entre els 1.400 construïts a la ciutat. En acabar la guerra civil espanyola, s’havien exca-

[58]

vat 200 m de túnels amb 190 m de revestiment i una amplada que oscil·la entre els 1,5 m i els 2 m. Es varen construir tres entrades i es va equipar amb sis lavabos, un equip electrògen, llum elèctrica, aigua corrent i bancs de fusta.

Answering the challenge of this project resulted in the creation of terraces that act as viewpoints over the residential areas below.

The system of paths and rest points is accompanied by flanking trees from the very beginning of the walk.

VEGETACIÓ

REFUGI 307

El punt de partida del disseny paisatgístic va ser la integració de la vegetació amb el paisatge més frondós i salvatge de la muntanya de Montjuïc. També hi havia la voluntat de relacionar aquesta zona verda amb els Jardins del Mirador del Poble Sec, situats a l’altra banda del mateix passeig de Montjuïc.

Els treballs d’implantació de la vegetació es varen realitzar mitjançant una hidrosembra feta a partir d’una barreja d’espècies especialment estudiada per reduir al màxim les desbrossades. A més, aquesta hidrosembra permet la formació de grans extensions de prat. Es van plantar més de 300 arbres de diferents espècies de fulla caduca i perenne, així com arbusts, plantes vivaces i gramínies. Totes elles seleccionades entre la flora mediterrània per la seva bona adaptació al terreny i la resistència a un entorn urbà i al clima de la ciutat.

També van ser escollides per minimitzar les podes i les tasques de manteniment.

The principle facilities are located in the area of the terraces: a 500 m2 playground located on the roof of the transfer facility, as is a 400 m2 area for dogs. There are also air vents from the transfer facility in this area, as well as the modifications made for access to the air-raid shelter, which was restored and opened to the public by the Museu d’Història de la Ciutat and the Sants-Montjuïc district.

The Refugi 307 was designed to protect the inhabitants of the city from air raids that took place during the Spanish Civil War. The construction of the shelter began around 1937 and was one of the largest amongst the 1400 shelters built in Barcelona. By the end of the Civil War 200 m of tunnels with widths ranging between 1,5 and 2 m had been excavated, 190 m of which had been faced. Three accesses were built and it was fitted with installations including six restrooms, an electric power generator, running water and wooden benches.

VEGETATION The initial impetus for of the landscape design was to integrate the plantings with the wild and verdant vegetation of Montjuïc.

There was also the desire to relate this green area with the Jardins del Mirador del Poble Sec located just across the Passeig de Montjuïc.

Planting was carried out through hydroseeding using a mix of species especially designed to minimize weeding. Hydroseeding also allowed covering large expanses of land. Over 300 trees of different deciduous and evergreen species were planted, as well as shrubs, perennials, and grasses, all of them selected from Mediterranean flora to ensure a good adaptation to the soil, resistance to an urban environment and to the climate of the city.

They were also chosen to minimize the pruning and maintenance work.

Parcs i Jardins de Barcelona va plantejar la nova àrea verda amb jardineria de baix manteniment. Els criteris sostenibles i la particularitat del terreny, caracteritzat per la forta pendent dels talussos creats com a conseqüència del reforç dels murs gabions, foren els condicionants del disseny. Tots els jardins són regats amb aigua procedent de la xarxa d’aigües freàtiques de la ciutat de Barcelona.

Parcs i Jardins de Barcelona planted the new green area with species that require low maintenance. The sustainable criteria and the steep slope of the terrain maintained by the construction of the gabion walls dictated the design. The gardens are irrigated with water from the city’s groundwater system.

[59]

Districte / District • Sants-Montju¨Ic

Parc del Mirador del Poble Sec Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area

Nou parc per a organitzar el terreny fronterís entre una àrea urbana i el bosc.

New park to organize boundary land between an urban area and the forest.

Entre la plaça de l’Armada de Miramar, carretera de Miramar, passeig de Montjuïc i passatge de les Bateries.

Parc de Montjuïc, Barri El Poble Sec. Patrizia Falcone/Área de Projectes i Obres, Inversions i Espai Vial, Medi Ambient, Parcs i Jardins de Barcelona 2,83 ha

Fotos Photos

LYMNE, Patrizia Falcone

Data Date

2009

·

Un mirador entre parcs emblemàtics A vista point between emblematic parks [60]

PARC FORESTAL

FORESTED PARK

Per la seva situació topogràfica, el desnivell que presenta l’espai verd és força pronunciat: entre el punt més alt i el més baix existeixen fins a 36 m de diferència. Aquesta característica ha generat molts problemes en les infraestructures i l’ha portat a una situació de deteriorament general que ha esdevingut en diverses rehabilitacions.

La creació d’aquest nou indret respon a la voluntat d’ordenació d’uns terrenys que feien frontera entre l’àrea urbana i la zona forestal de la muntanya de Montjuïc. A la zona existien restes d’edificacions industrials i barraques improvitzades, i el seu enderroc va permetre l’estudi del projecte.

El jardí va ser realitzat en dues fases sobre aquesta vessant de la muntanya. La primera fase de creació es va realitzar a l’any 1995 i reprodueix el típic paisatge rural i alhora forestal amb abundant vegetació mediterrània. La segona fase es va portar a terme entre els anys 1997 i 1998 amb la voluntat de representar un jardí urbà de transició entre el barri del Poble Sec i Montjuïc. La parcel·la a remodelar presentava

This green area has a pronounced slope: there’s a difference of 36 m between its highest and lowest points. This geography creates difficulties for the park’s improvements and installations, and has led to a general deterioration and constant renovations.

The creation of this new place responds to the organization of various plots of land that are on the boundary between the urban area and the forested lands of Montjuïc. Within the property there existed the remains of industrial buildings and improvised shacks, whose demolition permitted better project development.

The park was made in two phases. The first phase was carried out in 1995 recreating a natural forest with thick Mediterranean vegetation. The second phase, carried out between 1997 and 1998, responded to the desire to create an urban garden as a transition between the Poble Sec neighborhood and Montjuïc. The site to be redeveloped was steep, it was adjacent to the “mirador” (vista point) and it had remnants of retaining walls. It included an esplanade on

[61]

Plànol d'obra civil / Civil site plan

una zona amb forta pendent, adossada al mirador i amb restes de murs de contenció; una esplanada al mig del passeig de Montjuïc amb una estació transformadora que antigament estava incorporada a les naus industrials existents; i una zona verda molt degradada amb alineacions d’arbres que dificultaven l’accés a les escales monumentals del passatge de les Bateries.

cessos al parc amb escales i rampes, així com l’acondicionament de les connexions amb les escales monumentals fins arribar a l’enllaç amb els jardins de Costa i Llobera.

El passatge de les Bateries es va urbanitzar i es va obrir cap a l’avinguda de Miramar, per tal de permetre el trànsit i la connexió a nivell de carrer amb els jardins de Costa i Llobera.

FASE DECISIVA

ELEMENTS CARACTERÍSTICS

En aquesta segona fase es varen construir pistes de petanca, una pèrgola i zones d’estar. La pèrgola, situada a la zona baixa del parc, té 100 m de longitud repartits en sis mòduls de diferents dimensions. Es configura gràcies a uns perfils en voladís separats 5 m entre si i que estan travessats per cables que fan de suport a la vegetació. Es va voler donar importància a l’aigua creant una cascada artificial que uneix dues làmines: una situada a dalt i l’altra a l’extrem inferior.

La cascada fou dissenyada i disposada per a produir un efecte visible des de l’avinguda del Paral·lel i així consagrar la vocació urbana del jardí, a més d’emfatitzar la continuïtat i unitat del parc. En el recorregut del passeig de Montjuïc, que llinda amb el parc, s’hi van instal·lar parterres de verd tipus urbà, es va arranjar la vorada i es va enterrar l’estació transformadora. Es va plantar arbrat de carrer i es varen crear ac-

Donat el deteriorament general, sobretot de la primera fase, es necessitaren actuacions d’urgència en diferents punts. Aquesta recent intervenció del 2009, realitzada en base a una rehabilitació integral del parc, va contemplar la millora del paviment; la renovació total de la xarxa de regadiu; la consolidació dels talussos i desnivells dels murs; així com la millora de la pèrgola i del mobiliari urbà. Es va aprofitar per fer una poda de la jardineria existent i es van plantar noves unitats d’arbrat.

El resultat de totes aquestes fases constructives i actuacions de manteniment ha estat un parc força atalussat amb un recorregut ordenat mitjançant amples camins de sauló, que permeten accedir als espais miradors de la ciutat situats a les cotes més altes. Destaca un gran raig d’aigua que, conduït per un canalet de ferro de 28 m de llarg, va a parar a un petit estany que s’aboca muntanya avall en una cascada.

[62]

the Passeig de Montjuïc and a transformer station that had formerly been incorporated in the existing industrial buildings. There was also a highly degraded green zone with rows of trees that hindered the access to the monumental stairs of the Passatge de les Bateries.

DECISIVE PHASE This second phase included the construction of bocce ball courts, a pergola and seating areas. The pergola, located in the lower section of the park, is 100 m long divided into 6 modules of different sizes. It is formed of cantilevered members every 5 m, and strung with cables that support vines.

The water element was highlighted by creating an artificial waterfall that unites two ponds: one above the other.

The waterfall was designed and located to be seen from Avinguda del Paral·lel (three blocks away) and to thereby consecrate the site as an urban garden and to emphasize the continuity and unity of the park with the city. Planting beds were installed along the section of Passeig de Montjuïc that borders the park, the sidewalk was redone and the transformer station was buried.

Trees were planted along the road and stairs and ramps were created to access the park. Connections to the monumental stairs that link with the Jardins de Costa y Llobera were improved and the Passatge

de les Bateries was developed and opened to the Avinguda Miramar to allow traffic and street-level connection with the Jardins de Costa i Llobera.

CHARACTERISTIC ELEMENTS Given the general deterioration of the site, urgent actions were planned at different points, in particular during the first phase.

This recent project carried out in 2009, made on the basis of a comprehensive redevelopment of the park, included the improvement of the paving, the renovation of the irrigation network, the strengthening of cut banks and retaining walls, as well as the restoration of the pergola and the street furniture. Pruning of the existing trees and planning of new trees also took place.

These construction and maintenance projects have resulted in an organized circulation through via gravel paths that allow access to lookouts located at the highest points with views of the city. A large water flow through a 28 m long iron channel pours down the hillside in a cascade that falls into a small pond.

[63]

[64]

[65]

[66]

Els jardins del Mirador del Poble Sec reuneixen les característiques d’un parc forestal i les d’un parc urbà. La seva disposició permet passejar per la vessant de la muntanya, alhora que es gaudeix de les vistes al port de Barcelona, així com descansar en un gran espai ple de vegetació mediterrània.

The Jardins del Mirador del Poble Sec have the characteristics of both a forested park and those of an urban park. Its layout allows strolling and enjoyment of views of the port or relaxing in a large field of Mediterranean vegetation.

[67]

Districte / District • Sants-Montju¨Ic

Cims de Montju¨Ic Programa Program Adreça Address

Projecte Project by

` Area Area Fotos Photos Data Date

Pla mestre dels Cims de Montjuïc.

Master plan of Cims de Montjuïc.

Entre el passeig del Migdia, avinguda del Castell, carrer dels Tarongers i carretera de Montjuïc.

Barri Parc de Montjuïc.

Joan Forgas & Dolors Ylla-Català/ FORGAS ARQUITECTES; Ramon Folch-ERF; Imma Jansana; AB Paisatgistes, SL. 5,5 ha

·

Chris Tak, Forgas Arquitectes, Jordi Tost, LYMNE Diferents fases 2001-2009

El parc de Montjuïc estrena una imatge renovada The Montjuïc Park debutes a renewed image [68]

UNA IMATGE NOVA

A NEW IMAGE

L’Ajuntament de Barcelona va decidir convocar un concurs internacional on es proposessin idees per a la reordenació de les cotes més altes i la vessant marina de la muntanya de Montjuïc. Al llarg de la història d’aquest cim, icona natural de la Ciutat Comtal, ha patit successives intervencions urbanitzadores, sobretot durant el segle XX, caracteritzades per la seva parcialitat i exclusivitat. L’estat anterior de la zona, un lloc d’aproximadament 100 ha, era de difícil accés degut a un terreny escarpat, marginal i aparentment poc atractiu. Amb aquest context, la muntanya demandava una ordenació que facilités l’accés a la part més alta, on es situa l’antic castell.

La proposta guanyadora fou l’anomenada “Cims de Montjuïc”, presentada per un equip encapçalat per Forgas Arquitectes. El projecte recollia un conjunt d’actuacions: un nou telefèric, un nou passeig vertebrador i la recuperació dels accessos a l’antic castell. Seguint un propòsit potenciador de zona verda i accessible per a tothom, els arquitectes es marcaren tres objectius:

The City Council decided to hold an international competition for ideas for the redevelopment of the highest section of Montjuïc and the side facing the sea. Throughout its history this mountain, a natural landmark of the city, has been subject to a succession of urban projects, especially during the 20th century. The previous state of the area, a steeply sloping site of about 100 ha, was difficult access, marginalized and apparently unattractive. To mitigate these conditions the site required a development strategy that would facilitate access to its top, where the old castle was located.

The winning proposal was Cims de Montjuïc (Peaks of Montjuïc), presented by a team headed by Forgas Arquitectes. It consisted of various plans of action: a new aerial gondola, a new organizational path and the recuperation of the accesses to the old castle. With an eye to emphasizing green spaces and accessibility for everyone, the architects marked three goals: to facilitate access to the castle (top of Montjuïc) and reassess the latter as a historical and

[69]

Plànol d'ordenació general / General development plan

facilitar l’accés al castell i revaloritzar-lo com a espai històric i públic; urbanitzar l’espai central de la muntanya que presentava un aspecte de marginalitat; i respectar les intervencions i els elements preexistents per integrar-los a la nova imatge planejada.

L’objectiu final és que Montjuïc es converteixi en el gran parc urbà de Barcelona, i els cims, en el cor de la muntanya.

ORDENACIÓ GLOBAL El projecte d’ordenació general contempla la creació d’un llarg passeig de 2,4 km, el “Passeig dels Cims”, situat entre l’històric entorn de Miramar i el carrer del Foc. Fins l’actualitat, només s’han portat a terme 1,2 km, des de la plaça d’Ibáñez (zona Miramar) fins als accessos del castell. Aquest [70]

recorregut és una via plana que uneix la Porta Forestier (Miramar) i la Porta del Delta (el Sot del Migdia). Aquest eix longitudinal millora l’accessibilitat a peu de l’entorn del fortí i aporta una intensitat d’ús regular per part dels ciutadans i turistes. A més, uneix tots els elements interns del parc i connecta el nucli de la muntanya amb els sistemes de transport públic de Barcelona que hi arriben perimetralment.

El passeig és un recorregut adaptat a les persones amb mobilitat reduïda que millora i suavitza les pendents de gran desnivell existents. Entre la vegetació del parc, el recorregut es converteix en escales o rampes que van a parar a diferents plataformes.

S’ha transformat l’ús i el caràcter de les plataformes de part de l’antic aparcament, que

) ‘La Rambla’ a b) Port c) Colon Sea-Walk Promenade d) Olympic Ring e) MNAC (National Art Museum of Catalonia) f) Botanical Garden g) Petra Kelly botanical nursery h) Joan Brossa Gardens i) Foc Street j) Montjuïc Cemetery

1) Passeig dels Cims-Heights Walk 2) Montjuïc Castle 3) Montjuïc Cable Car stations 4) Jardins del Mirador de l’Alcalde 5) Mirador de l’Alcalde’s view point gardens 6) Migdia view point 7) Forestier Gate

public space; to develop the central area of the mountain that looked marginalized; and to respect the existing interventions and ele-ments and to integrate them into the new plan. The ultimate goal was that Montjuïc would become one of the great urban parks of Barcelona, and that its summits would become the heart of the park.

GLOBAL ORGANIZATION The general development plan proposes a 2.4 km long walk, the Passeig dels Cims, located between the historic area of Miramar and Carrer del Foc. To date only 1.2 km have been created: from Plaça Ibañez (Miramar Area) up to the accesses to the castle. This flat route connects the Porta Forestier (Miramar) and the Porta del Delta (Sot

del Migdia). This longitudinal axis improves pedestrian accessibility around the fort and provides for high traffic use by citizens and tourists. It also connects all the elements of the park and connects the core of the mountain with the public transport systems of Barcelona.

The path is suitable for allowing people with reduced mobility access across the abrupt terrain. As is passes through the existing flora, the route includes stairs and ramps that connect different terraces.

The terraces of part of the former parking lot were rebuilt to create a new path. The flora of this area has been cleared of weeds and enhanced all the way up to the castle.

The width of the road was changed so as to widen the sidewalk.

Des de la seva inauguració el 24 d’octubre del 1928, amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, el funicular ha tingut dos importants renovacions: l’any 1992 previ als Jocs Olímpics i l’any 2005 coincidint amb la renovació del telefèric. L’enginyer Emilio Echevarría i l’arquitecte Ramon Reventós foren els primers artífexs d’aquest transport.

Té una longitud de 758 m i uneix la ciutat amb l’avinguda de l’Estadi, alhora que per-

met el seu enllaç amb el telefèric. El telefèric de Montjuïc data de l’any 1970 i es va construir per cobrir les necessitats de transport donant accés a la part alta de la muntanya. La seva reforma més gran ha estat entre els anys 2004-2007, quan un nou telefèric automatitzat fou dissenyat amb dedicació cap al lleure.

Les tres noves estacions de la línia s’integren a l’entorn, i l’estació superior s’ha situat fora del recinte del castell.

Xxxxx Since its inauguration on 24 October 1928 to mark the International Exhibition of 1929, the streetcar has had two major renovations: in 1992 before the Olympics and in 2005 coinciding with the renewal of the aerial gondola.

This transportation system, designed by the engineer Emilio Echevarría and the architect Ramon Reventós, is 758 m long. It links the city with the Avinguda de l’Estadi and con-

Xxxxwith the aerial gondola. The cable car nects dates from 1970 and was built to meet the transportation needs providing access to the top of the mountain. The most important remodel took place between 2004 and 2007 when a new automated aerial gondola was designed for leisure. The three new stations of the line are integrated in the environment, the one at the top being located outside the castle grounds.

[71]

constitueix un nou itinerari entre la vegetació del parc. Aquesta vegetació ha estat sanejada i potenciada fins a enllaçar amb l’avinguda del castell, a la que s’ha modificat la secció per ampliar la vorera.

El paviment, la il·luminació i el mobiliari s’han dissenyat expressament per l’ocasió.

El terra és de formigó imprès i utilitza, per a la realització del motlle, elements de ferralla presents en els paviments catalogats del Mirador de l’Alcalde. S’ha creat una nova xarxa de regadiu per degoteig que aprofita les aigües freàtiques de la ciutat, que la bombeja fins a un gran dipòsit construït sota el camí cobert del castell.

[72]

NOU TELECABINA Una altra de les actuacions més importants fou la restauració i la modernització de l’antic telecabina de Montjuïc. Aquesta atracció, que data del 1969, s’havia transformat en poc segura i vella, i requeria d’una intervenció urgent. L’antic mitjà de transport s’ha substituït per un sistema modern de transport per cable que s’integra a la perfecció amb el nou sistema d’accés mecanitzat als cims. Aquest sistema, més còmode, veloç i segur, té molta més capacitat i està adaptat a persones amb mobilitat reduïda, així com al transport de bicicletes, cotxets de nens i cadires. Malgrat ser una instal·lació nova s’ha mantingut l’antic

The pavement, lighting and urban furniture have been specially designed for the site. A concrete mold was made using metal elements that appear in the important art-pavements of the Mirador de l’Alcalde, which was used to create patterns in the new concrete pavement. A new drip watering system was created supplied by ground water pumped up to a tank built under the road to the castle.

NEW AERIAL GONDOLA Another important action was the restoration and modernization of the old aerial gondola of Montjuïc. This attraction, dating from 1969 had deteriorated and become

unsafe, and required urgent intervention.

The old means of transport has been replaced by a modern system of transportation by cable that integrates well with the new mechanized access system to the mountaintop. The new system, more comfortable, fast and secure can transport a greater number of users and is adapted to disabled persons and allows for the transportation of bicycles, carts and baby chairs.

While being a new installation, the old layout and the locations of the different accesses, from the new station that connects with the street car that comes from Paral·lel, through an intermediate stop at the Mirador de l’Alcalde, to arrive at the uppermost new

Secciรณ recorregut per a vianants / Detail section of pedestrian path

Planta detall recorregut per a vianants / Detail plan of pedestrian path

[73]

El paviment del Mirador de l’Alcalde, obra de Joan Josep Tharrats i inaugurat el 19 de març de 1966, estava parcialment deteriorat pel pas del temps. El paviment consisteix en un gran collage de restes de ferralla, culs d’ampolla i fragments de ceràmica, que ocupen un espai de 3.000 m2. Fou rehabilitat respectant el seu disseny originari.

The pavement of the Mirador de l’Alcalde, work by Joan Josep Tharrats that was inaugurated on 19 March 1966 showed signs of deterioration over time. The pavement, forming a large collage made of metal scrap, bottom of glass bottles and ceramic fragments, occupies an area of 3000 m2. It was restored respecting its original design.

[74]

[75]

traçat i els emplaçaments des de la nova estació que enllaça amb el funicular que ve del Paral·lel, passant per una estació intermitja amb accessos al Mirador de l’Alcalde, fins eliminar la parada més superior que estava situada dins del castell.

La nova estació superior s’ha ubicat a l’extrem final del passeig del Cims i a la nova parada d’autobús. En totes les estacions dissenyades obertes i integrades perfectament al parc, s’han utilitzat materials presents en el conjunt de les intervencions: el formigó a cara vista i estampat, la fusta, el vidre i l’acer galvanitzat. Tots els materials aporten confort, transparència i qualitat en aquests espais semienterrats i s’integren perfectament amb l’entorn.

RECUPERACIÓ PATRIMONIAL L’estat de l’històric Mirador de l’Alcalde, que data del 19 de març de 1966 (data d’inauguració), era de deteriorament pel pas del temps. L’indret no cumplia amb els requisits d’accessibilitat, motiu pel qual es va decidir fer una intervenció global per integrar-lo al nou passeig.

S’ha realitzat una minuciosa restauració del característic paviment. El mirador, de 3.000 m2, fou una obra de Joan Josep Tharrats i consisteix en un collage de restes de ferralla, culs d’ampolla i fragments de ceràmica. S’han renovat les instal·lacions de reg i d’enllumenat incorporant itineraris [76]

stop located at the top end of Passeig dels Cims, which has a new bus stop.

The old upper stop located inside the castle has been removed. All the stations have an open design fully integrated in the park.

The materials used unify the entire project: exposed concrete with stamped finish, wood, glass and galvanized steel.

All the materials convey the semi-buried spaces with comfort, transparency and quality, while integrating them perfectly with the environment.

PATRIMONIAL RECUPERATION The state of the historical Mirador de l’Alcalde, dated 19 March 1966 (opening date), was deteriorating over time. The site did not comply with accessibility requirements, which led to the decision to pursue a global intervention that would integrate it to the new promenade.

A meticulous restoration of the distinctive pavement was carried out. The irrigation and lighting systems have been renovated integrating new accessible paths that connect the existing terraces. Twenty-meter deep micropilotis were used to stabilize the lookout platform.

The process of recuperation of the military castle and its annexes for public use began as soon as it was handed to the City Council. The intent was to reassess the site and bring it to the public as a historic monument

[77]

Planta general i telecabina / General plan and aerial gondola

[78]

Amb la cessió definitiva del castell de Montjuïc a l’Ajuntament de Barcelona, es va procedir a la renovació de l’entorn natural del fortí. La millora dels accessos, tant a peu com en transport públic, així com l’enjardinament del perímetre del recinte, corresponents a la cota més alta de la muntanya de Montjuïc, foren les intervencions més destacades.

adaptats a discapacitats que comuniquen les esplanades existents. S’ha corregit la inestabilitat de la plataforma del mirador ubicant micropilots de 20 m.

Un cop el castell militar va ser cedit a mans de l’Ajuntament de Barcelona, es va iniciar el procés de recuperació del fortí i dels seus espais annexos per a usos cívics.

La voluntat va ser revaloritzar aquest indret i apropar-lo a la ciutadania com a monument històric i referent de la ciutat, convertint-lo en un punt central i important de Montjuïc.

Dins del programa d’ordenació general de l’any 2002, es preveia la recuperació dels elements arqueològics i d’interès històric presents a la muntanya, com són els sitges de l’antic port, les pedreres romanes, el poblat ibèric i l’art sacre de la part baixa del cementiri històric de Montjuïc, per ferlos més visitables i accessibles.

With the handover of the castle to the Barcelona City Council, came the renewal of the fort’s natural surroundings. The most important interventions were the improvement of the pedestrian accesses and those provided by public transit, as well as the landscape design around the site at the uppermost part of the Montjuïc mountain.

and landmark of the city by turning it into an important and central focus in Montjuïc.

The 2002 general organization plan included the recuperation of the elements of archaeological value and of historic interest that remained in the mountain.

These elements included the silos of the old port of the city, the Roman quarries, the Iberian settlement, the sacred art of the lower section of the historic cemetery of Montjuïc, to make them suitable to tourist visits and accessible.

[79]

Districte / District • Sants-Montju¨Ic

` Jardí Botanic Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by

` Area Area

Jardí botànic i Centre d'Investigació CSIC. Botanical Garden and Research Facility (CSIC).

Carrer del Doctor Font i Quer núm. 2, entre el passeig del Migdia, passeig Olímpic i carrer de Can Valero.

Barri Parc de Montjuïc.

OAB. Carlos Ferrater + Josep-Lluís Canosa i Bet Figueras (Fase 1) OAB. Carlos Ferrater amb Joan Guibernau (CSIC) OAB. Carlos Ferrater + Núria Ayala (Fases 2 i 3) 14 ha

Fotos Photos

Alejo Bagué, LYMNE

Data Date

1999 Fase 1 2003 Fase 2 2008 Fase 3

·

Una joia a la muntanya de Montjuïc A jewel in the mountain of Montjuïc [80]

LA INSTITUCIÓ

THE INSTITUTION

El Jardí Botànic de Barcelona és una institució municipal que preserva col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món.

Al mateix temps, actúa com a difusor de la cultura botànica i naturista, i promou el coneixement i el respecte del ciutadà per la naturalesa.

El primer jardí botànic data de finals del segle XVI i estava situat a la plaça Reial.

Fou creat amb vocació científica per Jaume Salvador i Pedro, que inicià una saga familiar que duraria fins al segle XIX. Però el referent més immediat és el Jardí Botànic Històric, creat pel Dr. Pius Font i Quer l’any 1930 i situat a les pedreres de la Foixarda de Montjuïc. El 1986, la construcció dels accessos als nous equipaments olímpics va afectar seriosament el recinte.

A partir d’aquest aconteixement va sorgir la necessitat de crear un nou jardí botànic, que albergués l’edifici per a l’Institut Botànic i les seves col·leccions. A la nova ubicació hi havia una gran barriada de barracons, coneguda com "Can Valero", sorgida entre les dècades de 1960 i 1970,

The Jard Botànic of Barcelona is a municipal institution that preserves collections of plants from Mediterranean climates worldwide. At the same time it disseminates botanical and natural culture, and promotes knowledge and awareness amongst citizen as well as respect for nature.

Barcelona's first botanical garden dates from the late 16th century and was located in the Plaça Reial. Jaume Salvador i Pedrol created the first botanical garden with a scientific mission and started a dynasty that lasted until the 19th century. But the most immediate reference for the garden is the Jardí Botànic Historic created by Doctor Pius Font i Quer in 1930. It was located in the quarries of La Foixarda on Montjuïc. In 1986 this historic garden was seriously affected by the need to build access to the new Olympic facilities.

Because of this there came to be a need to create a botanic garden that would house a new building for the Institut Botànic and its collections. The new location was once large slum area known as Can Valero, which

[81]

Amb l’ajut d’un petit ordinador personal, els arquitectes varen crear un programa a través del qual es visualitzava la malla estructural.

Així doncs, els permetia controlar les formes del futur paisatge. Per fracturar la malla i crear el teixit, aquest sistema constructiu va dissenyar un conjunt de dobles murs triangulars còncaus i convexos que varien d’alçada, longitut i radi de gir. Gràcies a aquest sistema el paisatge va adquirir ordre i dimensió fractal, organitzant-se des de la irregularitat i la fraccionalitat.

With the help of a small portable computer, the architects designed software that allowed them to view the structural mesh and control the forms of the future landscape. To fragment the grid and create the fabric, the construction system that was created was a set of double triangular walls. These are convex and concave, and vary in height, length and turning radius. Through this system, the landscape acquired ordered and fractal appearance, adopting a formal organization from the initial irregularities and fragmentation.

Planta general / General plan [82]

Inspirat en la geometria dels fractals, el projecte creix de manera creativa i molt flexible. L’acer corten, la fusta reciclada i el formigó foren sel·leccionats com els materials més aptes per a aquesta infraestructura. Els murs de contenció foren fabricats amb terra compacta i suportats per planxes d’acer corten, amb un aspecte visual que varia segons l’incidència de la llum solar.

Inspired by fractal geometry, the design unfolds in a very flexible and imaginative way. Corten steel, recycled wood and concrete were chosen as the most suitable materials for this project. The retaining walls were made of reinforced earth contained by Corten steel plates. The steel's appearance varies depending on how sunlight strikes it.

Detall del mur-barana de la plaça / Detail of the square's guardrail

1 Compost 2 Drainage pipe, 60 cm 3 Concrete ditch 4 Selected earth 5 3 mm. corten 6 Licorella stone 7 Hooked stay, 12 diam.

8 T bar 9 Frame, 32.5x29.5, 10 mm 10 Frame, 15x15,8, 10 mm

11 Quarry rubble 12 Geotextile net 13 H-200 reinforced concrete 14 Drainage pipe, 90 mm 15 20-40 gravel 16 Geotextile, 100gr/m2 17 Galvanised triple-twisted mesh 18 Selected rubble 19 Frame, 15x15,5 mm 20 Earth compacted to 95% avg. porosity 21 Drainage sump

Detall del mur de contenció / Retaining wall detail [83]

[84]

Esbós preliminar / Preliminary sketch

El 50% de la superfície del jardí botànic es troba sobre un abocador, amb dipòsits de fins a 20 m de profunditat en algunes zones. La resta de la parcel·la la conforma un terreny pedregós amb pendents de fins a un 30%.

1 Los mediterráneos del mundo 2 Asociaciones californianas 3 Asociaciones sudafricanas 4 Asociaciones australianas 5 Dragos con palmeras de Canarias

Fifty per cent of the area of the Botanical Garden is built on a landfill with deposits up to 20 m deep in some areas. The rest of the site is formed by a rocky terrain with slopes of up to 30%.

a Proteáceas. Australia b Ericáceas. Sudáfrica c Bosquinas. Sudáfrica d Espinal. Chile e Adenostonia. California, EEUU

Zones homoclimàtiques / Homoclimatic zones [85]

[86]

i posteriorment verteder de residus urbans.

La concepció i les obres d’execució es varen realitzar en diferents fases i durant el període entre finals de la dècada de 1990 a la primera dècada del segle XXI. La institució ha pres tanta importància que ha convertit el Jardí Botànic de Barcelona en model i referent de la xarxa de parcs metropolitans. En aquest sentit, s'està experimentant molt amb les noves tecnologies aplicades al manteniment dels parcs i a la búsqueda de plantes que s’adaptin al clima mediterrani.

EL PROJECTE La realització del projecte es va definir segons estrictes criteris de sostenibilitat i eliminació de barreres físiques. El principal problema que plantejava el lloc eren els desnivells de més de 50 m. Es va solventar amb camins de formigó que seguien la topografia del terreny. La terra de la

pròpia muntanya es va reforçar per construir la nova zona i es varen utilitzar materials reciclables i ecològics. El projecte es va generar a partir d’una malla triangular que permet diferenciar cadascuna de les orientacions amb un mínim moviment de terra. Aquesta malla, que s’adapta al terreny i organitza els itineraris, les construccions i les infraestructures, està fracturada pels camins de formigó. Es va instal·lar un sistema de regadiu integral, controlat des d’un ordinador central que, mitjançant una emisora de ràdio, activa les diferents electrovàlvules. La il·luminació s’aconsegueix amb energia fotovoltaica per evitar els cablejats al jardí. Les plantes es varen distribuïr d’acord amb la seva procedència geogràfica i viuen agrupades segons les afinitats ecològiques: Austràlia, Xile, Califòrnia, Sudàfrica i la Mediterrània. Degut a les dimensions del terreny, s’ha convertit en un dels majors espais verds de la ciutat.

had emerged between 1960 and 1970. It later became a municipal waste landfill. The design and construction were carried out in different phases during the late 90's and the first decade of this century.

The Jardí Botànic de Barcelona has acquired such importance that it has become a model and a reference in the network of metropolitan parks. In this regard, experiments are being carried out on new technologies for the maintenance of parks and into the research of plants adapted to the Mediterranean climate.

THE PROJECT The development of the project's design was conditioned on strict criteria of sustainability and the removal of architectural barriers. The main issue that the site presented were its slopes with more than 50 m in grade difference. The solution was a network of sloping paths adapted to the

topography. The terrain of the mountain site was graded to build the project and recycled and organic materials were used. The project is layed out as a triangular mesh, so as to engender different orientations while minimizing earthwork. This mesh is overlaid by concrete paths and steel retaining walls, which adapt to the terrain and organize routes, buildings and infrastructure.

A comprehensive irrigation system is controlled by a central computer that activates various electrovalves by means of a transmitter. Lighting is provided by photovoltaic collectors to avoid wiring in the garden. The plants are distributed according to their geographical origin and are grouped according to ecological affinity: Australia, Chile, California, South Africa and the Mediterranean. The large dimensions of the site allow the garden to be one of the largest green spaces in the city.

[87]

[88]

[89]

[90]

[91]

[92]

L’acer corten s'ha utilitzat als murs de contenció, les portes d’accés i les façanes de l’edifici CSIC, dedicat a la investigació botànica. El formigó és present als camins del recorregut i la fusta reciclada a les tanques.

Corten steel is used on retaining walls, access doors and on the façades of the CSIC buil-ding. CSIC is devoted to botanical research. Concrete is used for the construction of the paths and recycled wood for fences.

Secció de la plaça de l'amfiteatre / Section of the amphiteater square [93]

Districte / District • Sants-Montju¨Ic

Jardins del Teatre Grec Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area

Rehabilitació dels jardins i del Teatre Grec.

Rehabilitation of the gardens and the Teatre Grec.

Passeig de Santa Madrona núm. 38, entre l’avinguda de Miramar, jardins de Laribal i passatge de Martras.

Barri Parc de Montjuïc.

Patrizia Falcone/Área de Projectes i Obres, Inversions i Espai Vial, Medi Ambient, Parcs i Jardins de Barcelona 14.294,78 m2

Fotos Photos

LYMNE, Patrizia Falcone

Data Date

2009

·

Jardins recuperats gràcies a la tecnologia Gardens recovered thanks to technology [94]

ROSERARS PÚBLICS

PUBLIC ROSE GARDENS

Els jardins del Teatre Grec estan formats pel Roserar Amargós, el Teatre Grec, jardins i diversos elements arquitectònics: pèrgola, mirador i pavelló.

El Roserar Amargós va ser impulsat i projectat per l’enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier en 1915. Forestier, qui es va encarregar de la conservació dels parcs de París, va ser designat per desenvolupar els espais verds de la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Els treballs es van iniciar amb la transformació en parc públic d’una antiga finca privada (Laribal), fins a enllaçar amb la famosa Font del Gat. El 1919 es va decidir continuar els jardins cap a l’espai que havia ocupat l’antiga “Pedrera Machinet”. En aquesta pedrera s’excavava la terra per extreure un tipus de pedra immensa i de gran duresa que servia com a base de construcció d’edificis a la ciutat. Es va decidir aprofitar el buit de la pedrera per construir “El Grec”, un teatre a l’aire lliure de clara inspiració grega dissenyat per l’arquitecte Ramon Raventós.

The gardens of the Teatre Grec consist of the Amargós rose garden and other gardens amongst the Teatre Grec and various architectural elements: a pergola, a gazebo and a pavilion.

French engineer Jean Claude Nicolas Forestier was the impetus behind and the designer of the Amargós rose garden (1915). This landscape designer was the curator of parks in Paris and was appointed to develop the green areas of Montjuïc on the occasion of the Barcelona International Exposition in 1929. Work began with the transformation of an old private estate (Laribal) into a public park that would connect with the famous Font del Gat. In 1919 the gardens were to be extended towards the old Pedrera Machinet (Machinet Quarry). From this quarry large stones, valued for their hardness, had been extracted and used in the construction of buildings throughout the city. It was decided to exploit the void of the quarry to build the “Greek”, an outdoor theater designed by architect Ramón Raventós clearly inspired by ancient

[95]

[96]

Citrus aurantium Laurus nobilis Cupressus sempervirens Taxus baccata Arbustes a determinar Hedera Cupressus sempervirens Plantació de vivaces Vorada baixa de Buxus sempervirens Tanca a dos alçades de Cupressus sempervirens Tanca discontinua de Cupressus sempervirens Tanca de Cupressus sempervirens Bougainvillea glaba

Plànol de jardineria / Gardening plan

Aquest lloc acull, des del 1977, el Festival Grec, un dels esdeveniments teatrals i musicals més importants de Barcelona.

ESTAT PREVI Forestier va introduir unes terrasses, connectades per escales, per salvar els 44 m de desnivell existents des de la plaça del Solstici, seu actual de la Fundació Miró, fins a la part baixa del passeig de Santa Madrona i els palaus construïts per a l’Exposició Internacional. Les històriques escales, conegudes com del “Generalife”, cobreixen el tram més alt d’aquests jardins.

Al projecte es van anar incorporant, de manera progressiva, noves espècies i varietats vegetals que es van adaptar a la topografia del lloc. També els espais van ser distribuïts en camins i arbustos geomètrics, típics del paisatgisme francès. Del projecte destaca l’interès per la recuperació del jardí mediterrani, juntament amb una altra de les marques característiques dels jardins de Forestier: les escalinates, pèrgoles i fonts, que es comuniquen de manera harmoniosa amb la naturalesa.

Des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat, es van realitzar diferents treballs de restauració i millora dels jardins. Paviment, pèrgoles, bancs, il·luminació i un ascensor per a discapacitats van ser les intervencions més destacades. Quant a la vegetació, amb el pas del temps s’han anat perdent espè-

Rosa banksiae blanc i groc, Hardenbergia violacea, Wisteria sinensis, Jasminum officinalis, Jasminum azoricum i de Rhaphiolepis japonica Hedera i Ophiopogon japonicum Hedera pittosporum, Cestrum Pittosporum tobira Viburnum odoratissimum Arbustos, Hedera amb multipot. arbres Danae Racemosa, Pittosporum tobira i Viburnum Carex, Ophiopogon, Buxus, Pittosporum Rosers i arbustes a determinar Ophiopogon Tanca a dos alçades de Taxus baccata

cies autòctones, que han estat substituïdes per noves plantacions. L’objectiu principal de la restauració és la recuperació d’aquestes espècies per aconseguir una reproducció fidel del jardí dissenyat el 1929.

Greek architecture. The Festival Grec, one of the most important theatrical events of Barcelona, has been held at this theater since 1977.

of this restoration was the recovery of these species to achieve a faithful reproduction of the garden designed in 1929.

RESTAURACIÓ HISTÒRICA

PREVIOUS CONDITIONS Forestier introduced terraces connected by stairs to negotiate the 44 m of grade difference between Plaça del Solstici, current site of the Fundació Miró, and the lowest part of the Passeig de Santa Madrona and the halls built for the International Exhibition.

The historic stair known as “Generalife” ascends the highest section of these gardens.

New plant species and varieties were introduced progressively to the site and adapted to the topography. The spaces were outlined with paths and topiary. This type of layout is characteristic of traditional French landscape design. This garden highlights the interest for the recovery of the Mediterranean garden. Other of Forestier’s marks can be seen in the grand staircases, the pergolas and the fountains installed to establish a harmonious connection with nature.

From the 40’s to the present, the gardens have undergone various restorations and improvements. Pavement, pergolas, benches, lighting and a disabled access elevator have been the most important interventions. In regards to the plantings, many species had been lost over time and had been replaced with new plantings. The main goal

The objective of the rehabilitation was to recover the image and the identity of the garden that the Engineer Forestier designed for the International Exhibition and, at the same time, to protect this historic green space for the city.

Also, an elevator was installed to facilitate the access to people with disabilities. Following the original design of the garden a large part of the shrubs and ground cover was renewed and the architectural elements were carefully restored; for example: stained laminated wood beams were used on the pergolas. The infrastructures and facilities for irrigation were renovated taking advantage of ground water. Finally, improvements were carried out in the utility services of the theater and of the dressing rooms.

La rehabilitació ha buscat recuperar la imatge i identitat del jardí que va dissenyar l’enginyer Forestier per a l’Exposició Internacional i, al mateix temps, protegir un espai verd i històric de la ciutat. A més, s’ha instal·lat un ascensor per facilitar l’accés a persones de mobilitat reduïda i s’ha renovat gran part de la vegetació arbustiva i tapissant, seguint el disseny del jardí original.

Els elements arquitectònics han estat restaurats de manera acurada; per exemple, a les pèrgoles es van utilitzar bigues de fusta laminada i tenyida. També s’han renovat infraestructures i instal·lacions de reg aprofitant la xarxa d’aigua freàtica. Finalment, s’han introduït millores als camerinos i a les infraestructures pels espectacles que es realitzen en aquest lloc.

HISTORIC RESTORATION

[97]

[98]

Els parterres van ser dissenyats a partir d’una geometria complexa i fragmentada. Aquest disseny enllaça i facilita l’articulació de diversos eixos geomètrics dels recorreguts existents al jardí, per formar un espectacular mosaic. Els marges dels parterres es van crear amb acer corten, seguint el disseny original.

The design of the flowerbeds was based on a complex and fragmented geometry.

This design connects and facilitates the articulation of various geometric axes of the existing paths in the garden to form a spectacular mosaic. The edges of the flowerbeds were made in corten steel, following the original design forms.

[99]

[100]

[101]

Districte / District • Sants-Montju¨Ic

Rambla del carrer A Programa Program

Adreça Address Projecte Project by

` Area Area Fotos Photos

Data Date

Urbanització del carrer A sota de la futura línia de metro L9.

Redevelopment of Carrer A below future L9 metro line to serve as boulevard.

Carrer A cap a la zona industrial de la Zona Franca de Barcelona.

Barri Zona Franca-Port.

Intraesa Ingeniería de trazados y estructuras S.A.; TEC-4 Ingenieros Consultores; Generalitat de Catalunya; IFERCAT; GISA Gestió d’Infraestructures S.A. (promotor) 45.000 m2

·······

BCN Seguiment d’Infraestructures del Transport, Consorci de la Zona Franca, GISA Gestió d’Infraestructures S.A. 2007

La rambla més llarga de la ciutat The longest boulevard of the city [102]

METRO L9 I L10

METRO L9 and L10

El nou espai públic ha sorgit amb motiu de la construcció del recorregut de les futures línies 9 i 10 del ferrocarril metropolità subterrani. Els nous trajectes recorreran cinc de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, i no només pel subsòl urbà, sinó també en superfície i en trams elevats.

Quan les obres finalitzin, el recorregut tindrà 47,8 km de longitud i es convertirà en la línia subterrània més llarga d’Europa. En total tindrà 52 estacions, vint de les quals enllaçaran amb altres mitjans de transport. Estaran soterrats 43,71 km i cada via i andana anirà per un mateix túnel, però a diferent nivell. La resta del kilometratge discorrerà per vies elevades del sòl. Les línies L9 i L10 compartiran el tronc central per permetre una alta freqüència de pas a les zones de més transbordament, a causa de la seva ubicació en zones de més densitat de població. Aquest recorregut donarà servei a nuclis urbans que no disposaven de metro i que pertanyen a barris perifèrics de Barcelona, així com a la resta de ciutats metropolitanes (per exemple, Bon Pastor,

A new public space has emerged on the occasion of the construction of the future lines 9 and 10 of the metropolitan underground railway. The new routes will cover the five metropolitan cities of Barcelona not just through the urban underground, but also on the surface and on elevated sections.

When the work is completed the route will be 47.8 km and will become the longest underground line in Europe. It will have a total of 52 stations, twenty of which will link with other transportation systems. 43.71 km will be underground and each rail track and platform will be in the same tunnel, but at different levels. The remaining mileage will run on tracks elevated from the ground.

The L9 and L10 lines will share the central trunk to allow high frequency service in the busiest transfer zones located in areas of higher population density. This route will service urban centers on the periphery of Barcelona that had not previously benefited from an underground station, as well as the rest of the metropolitan cities (eg, Bon Pastor, Llefià, La Salut, Pedralbes, Santa

[103]

Plànol de situació / Site plan [104]

Llefià, La Salut, Pedralbes, Santa Coloma de Gramenet, El Prat de Llobregat, etc.).

També connectarà amb centres logístics, industrials, zones d’equipaments i serveis (per exemple, la Zona Franca, l’aeroport, la Fira de Barcelona, el port, el Park Güell, el Camp Nou, entre d’altres).

CIRCUIT ESPORTIU El pas de les línies del metropolità ha contribuït a portar el transport públic a algunes zones que mancaven d’aquest servei i, sobretot, a la recuperació urbanística d’aquesta zona aïllada. En el projecte, la construcció de dos viaductes elevats al llarg del carrer A de la Zona Franca va permetre la creació d’un vial central. Aquesta urbanització ha convertit el vial en la major rambla de Barcelona.

El traçat de la línia de metro és recte i es sustenta sobre pilars de formigó tenyit de negre, i de formes rectilínies molt simples.

El projecte paisatgístic consisteix en la disposició d’una àmplia mitjana de 20 m situada sota les vies, on s’estén un àrea verda i lúdica de 2,5 km de longitud. A les cruïlles dels carrers 3, 4 i 6 s’han construït dues rotondes i una rotonda partida que ajuden a gestionar i distribuir el tràfic. També s’han habilitat els accessos a les quatre estacions previstes pel recorregut del metro: Zona Franca Litoral, Zona Franca Port, Zona Franca Zal i Zona Franca Nova (provisional).

La nova rambla destaca pel seu caràcter lúdic i el seu disseny original: el circuit serveix tant per a corredors, com per a ciclistes i vianants que gaudeixen d’un recorregut cromàtic. Fins i tot s’ha habilitat un espai amb aparells de gimnàstica. A la rambla també s’han instal·lat mobiliari urbà i zones enjardinades, especialment al primer tram del passeig.

Coloma de Gramenet, El Prat de Llobregat, etc.). It will also connect with logistics and industrial centers, zones with facilities and services (e.g. Zona Franca, the airport, Fira de Barcelona, the port, Park Güell, and Camp Nou, among others).

SPORTS CIRCUIT The underground line has brought public transportation to populations that had not been provided with it, and especially for urban recovery in these isolated areas. The construction of two elevated viaducts along Carrer A in Zona Franca allowed the creation of a central road. This development has turned the road into the longest boulevard in Barcelona.

The route of the above ground line is straight and rests on simple black concrete pillars. The landscape project consists of a 20 m wide and 2.5 km long median strip below the rail tracks that serves as a recrea-

tional area and green zone. At the intersections with streets 3, 4 and 6, two roundabouts and one roundabout cut in half were built to manage and distribute traffic. Access to the four stations (Zona Franca Litoral, Zona Franca Port, Zona Franca Zal and Zona Franca Nova (temporary) were included in the design.

The new boulevard stands out for its recreational character and its original design: runners, cyclists and walkers enjoy a chromatic route and even an outdoor fitness circuit has been set up. Street furniture and planted areas have also been included along the boulevard, especially in its first section.

[105]

[106]

[107]

El paviment multicolor, que alterna zones de color groc, gris, vermell i marró, convinat amb parterres enjardinats, és un dels elements visuals més destacats del conjunt paisatgístic. Aquest disseny colorista contrasta amb l’entorn gris del polígon industrial. Al paviment cromàtic s’han pintat, cada 100 m, enormes xifres que van informant als usuaris els metres que recorren en el seu trajecte.

The multicolored pavement, which alternates yellow, gray, red and brown, combined with flowerbeds, is one of the most prominent visual elements of the ensemble.

This colorful design contrasts with the gray environment that the industrial park offers.

Every 100 m big numbers announcing to users the distance they’ve covered are painted on the chromatic pavement.

[108]

[109]

Districte / District • Les Corts

Entorns Colonia Castells ` Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Projecte d’urbanització al voltant de la Colònia Castells: Jardins de Gaietà Renom i Plaça del Doctor Ignasi Barraquer.

Development project around the Colònia Castells: Jardins de Gaietà Renom and Plaça del Doctor Ignasi Barraquer.

Jardins de Gaietà Renom, entre la travessera de les Corts, carrer d’Entença, del Montnegre i de l’Equador.

Plaça del Doctor Ignasi Barraquer, entre la travessera de les Corts, avinguda de Sarrià i carrer de Loreto.

Barri Les Corts.

Bagursa, Barcelona Gestió Urbanística. Sector d’Urbanisme Jardins de Gaietà Renom 3.760 m2 Plaça d’Ignasi Barraquer 4.820 m2 Desdedalt, José Hevia, Paisajes Españoles Jardins de Gaietà Renom 2008 Plaça d’Ignasi Barraquer 2010

··

Jardins de Gaietà Renom i Plaça d'Ignasi Barraquer Jardins Gaietà Renom and Plaça d'Ignasi Barraquer

[110]

COLÒNIA CASTELLS

COLÒNIA CASTELLS

La Colònia Castells està formada per dues-centes cases baixes situades entre els carrers d’Entença, del Taquígraf Serra, del Montnegre i de l’Equador. Aquest conjunt d’habitatges va ser impulsat per l’empresari Manuel Castells amb l’objectiu d’oferir unes cases barates i de lloguer als immigrants que venien a treballar a Barcelona.

La seva construcció es va realitzar entre els anys 1923 i 1928, i aviat les cases van ser ocupades de forma massiva: es van instal· lar fins a vuit-centes persones.

El projecte es centra en els entorns més immediats a aquest conjunt d’habitatges.

El pla urbanístic pel districte de Les Corts va contemplar, en el seu disseny, construir nous equipaments pel barri, un gran nombre de zones verdes, vials renovats i nous habitatges protegits. D’entre tots els projectes destaquen dues intervencions paisatgístiques: l’interior d’illa jardins de Gaietà Renom i la remodelació de la plaça del Doctor Ignasi Barraquer.

The Colonia Castells consists of 200 row houses located between Carrer d’Entença, del Taquígraf Serra, del Montnegre and de l’Equador. Businessman Manuel Castells promoted this group of houses in order to provide immigrants, who were coming to work in Barcelona, with low-income housing. The construction took place between 1923 and 1928 and immediately the houses were crowded, accommodating about 800 people.

The project focuses on the immediate surroundings of this architectural complex.

The development plan for the district of Les Corts contemplated the building of new facilities for the neighborhood, various green areas and new subsidized public housing, as well as repaving the streets. Of all the projects, two interventions stand out: the development of the interior space of a city block as the Jardins de Gaietà Renom and the remodeling of the Plaça del Doctor Ignasi Barraquer.

[111]

[112]

Planta general / General plan

[113]

JARDINS DE GAIETÀ RENOM El principal objectiu que es va plantejar per a la concepció d’aquest projecte va ser conformar un espai agradable de trobada en un lloc on, únicament, existia un interior d’illa en desús i d’accés restringit. La construcció comportava minimitzar les rasants existents entre la cota d’accés i la cobertura d’un aparcament.

Des del seu origen, el disseny de l’entorn contemplava la configuració de l’espai com un jardí que es pogués recórrer des dels tres accessos situats als carrers del voltant.

Aquest jardí va ser comunicat, de manera directa, amb diferents serveis socials: una residència i centre de dia per a la tercera edat; un centre de salut mental, i un Centre d’Atenció Primària. Anteriorment, un mur de 2,5 m d’alçada dividia els espais diferents i els incomunicava entre si.

En desaparèixer l’abusiu soroll del trànsit, el nou espai verd s’ha convertit en un lloc que convida al repòs. El jardí s’ha organitzat mitjançant una sèrie de camins paral· lels de paviment continu, que uneixen l’espai de façana a façana i d’accés a accés.

Aquests camins es distancien i apareixen entre ells uns grans parterres de flors, plantes de tapís i nou arbrat. Aquest tapís de tres colors dóna continuïtat a la superfície desnivellada i permet amagar l’aparcament, que anteriorment emergia bruscament.

[114]

Per realitzar aquest tipus d’intervencions es va impermeabilitzar, pavimentar i omplir de terra el desnivell necessari, de manera que els recorreguts fossin accessibles i transitable de forma còmoda.

PLAÇA Del doctor IGNASI BARRAQUER La remodelació de la plaça va consistir, en primer lloc, a la regularització del perímetre, conformant límits més uniformes i urbans. La plaça ha quedat delimitada ortogonalment per la travessera de les Corts, l’avinguda de Sarrià i el carrer de Loreto.

El vial que unia la travessera i el carrer de Loreto deixava aïllada l’antiga plaça, motiu pel qual aquest vial es va incloure en el projecte com un carrer de servei. Així s’ha ampliat la superfície de la plaça des de les façanes dels habitatges en el costat riu Llobregat fins a l’avinguda de Sarrià.

S’han instal·lat bancs que segueixen els espais circulars del centre de la plaça, definint les noves zones d’estar i els jocs infantils. En el seu interior s’ha consolidat l’arbrat existent i es van pavimentar els recorreguts diagonals. Fora d’aquest límit, uns parterres amb plantes tapissants aïllen els vials per concretar uns recorreguts més urbans fets de peces prefabricades.

JARDINS GAIETÀ RENOM The main goal of this project was to transform an interior courtyard in disuse and with restricted access, into a pleasant meeting place. It was also to minimize the impact of the difference in height between the entrance floor level and the roof deck of a parking garage.

Since its conception, the design of the courtyard contemplated the creation of a garden that could be accessed from three of the adjacent streets. This garden is directly connected to different social services previously separated by a 2.5 m tall wall: a nursing home and daytime center for the elderly, a center for people with mental disorders and a primary care center.

The new green space has become a place that invites relaxation with the mitigation of annoying traffic noise. The garden is organized through a series of parallel flowing paths with a continuous paving that unifies the space from wall to wall and from access to access. These undulating paths create wide spaces for large flowerbeds, ground cover plants and new trees. This colorful mantle flows continueously over the uneven surface, concealing the existing parking garage that used to emerge harshly into the space. To carry out these interventions, the ground was flattened-out, waterproofed and paved to make the paths accessible and pleasant for everyone.

PLAÇA del doctor IGNASI BARRAQUER The remodel of the square consisted, firstly, of the regularization of the perimeter, establishing a more uniform and urban boundary. The square is therefore orthogonally bounded by Travessera de les Corts, Avinguda de Sarrià and Carrer de Loreto.

The street that linked Travessera and Carrer de Loreto isolated the old square. Consequently, the project turned this street into a service lane, extending the area of the square from the building facades on its south side to Avinguda de Sarrià.

Long benches were installed defining the circular areas in the center of the square that integrate the new sitting areas and the playgrounds. The existing trees are consolidated within the circular areas while the paths around them are paved. Groundcover plants in a long flowerbed along the street serve to separate the square from traffic and confer the paths with an urban character.

El mobiliari i la il·luminació són dos aspectes importants del projecte. En el disseny del jardí, aquests elements havien de tenir l’aspecte propi del jardí d’una casa.

Per això es van disposar cadires i llums baixes que faciliten l’accés als llocs destinats a la trobada.

The furniture and lighting are two important aspects of the project. In the design of the garden, the furniture and the lighting were conceived to convey a domestic character, as if the garden were a private backyard. To achieve this effect, chairs and low lights were installed to furnish the seating areas.

[115]

Districte / District • Les Corts

Plaça de les ` Ceramiques Vicens Programa Program Adreça Address Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Interior d’illa al carrer de Benavent.

City block courtyard on Benavent Street.

Entre el carrer de Benavent i el passatge de Felipe de Paz. Barri La Maternitat i Sant Ramon.

Manuel Ruisánchez/Ruisánchez arquitectes 1.250 m2

·

Ferran Mateo, LYMNE, REGESA, Ruisánchez arquitectes, Teresa Llordes 2006

Interior d’illa convertit en plaça City block interior converted into plaza [116]

INTERVENCIÓ CONJUNTA

JOINT INTERVENTION

Aquesta intervenció paisatgística va formar part del conjunt arquitectònic projectat per l’estudi d’arquitectura Ruisánchez, dins de la remodelació de l’entorn urbà de la travessera de les Corts.

El projecte es va dur a terme en diverses fases i va consistir en la construcció d’un edifici de 62 habitatges per a joves, una guarderia, dependències municipals de serveis socials, un aparcament subterrani i una nova plaça.

El solar on es va construir la plaça ocupa els terrenys que antigament es van destinar a la fàbrica de ceràmiques de Can Bacardí, important indústria que va inspirar el nom del nou espai. Aquesta fàbrica va tancar el 1970 i només hi va quedar una xemeneia com a únic vestigi històric. La conservació d’aquest element arquitectònic respon a la política municipal de restauració i protecció del passat industrial de Barcelona. Els arquitectes la van convertir en un element compositiu més del projecte.

La plaça va ser projectada al costat del nou edifici d’habitatges i és considerada

This landscape project was part of an architectural project designed by the firm Ruisánchez as part of the urban redevelopment of Travessera de les Corts.

The project was carried out in various phases and consisted in the construction of a 62-unit building for young people, a day care center, spaces destined for municipal social services, an underground parking garage and a new plaza.

The lot where the plaza was built occupies the land that formerly belonged to the Can Bacardi ceramics factory, an important manufacture that inspired the naming of this new space. The factory closed in 1970 and a chimney tower still remains as a historical trace. The preservation of this architectural feature responds to the municipal policy of restoration and protection of Barcelona’s industrial heritage. The architects turned it into a compositional element of their project.

The plaza was designed next to a new residential building and is considered an interior courtyard, despite the fact that it is

[117]

[118]

Plànol de situació / Site plan

Secció longitudinal / Longitudinal section

Render / Rendering

un interior d’illa, malgrat no estar envoltada d’edificis en dos dels seus costats. Es va dissenyar un aparcament subterrani municipal que ocupa la totalitat de la parcel·la, a la qual s’accedeix mitjançant un ascensor i unes escales situades al carrer de Benavent.

DOBLE DESNIVELL El terreny en pendent del solar es va resoldre mitjançant la construcció de dos plànols inclinats, que salven la considerable diferència de cotes existents als extrems del recinte. La línia divisòria entre tots dos plànols coincideix amb un “trencament” en la secció de l’aparcament situat sota la plaça.

Es va instal·lar una gran jardinera que emergeix de la junta oberta entre les dues plataformes inclinades. Aquesta àrea enjardinada consisteix en una única zona verda central que independitza ambdues plataformes. Els arbres es van plantar a les zones

on el gruix de terra ho va permetre, i en la resta es van plantar gespa i diverses plantes per a formar un únic tapís vegetal. En l’exterior es van incorporar uns originals bancs, compostos de llistons de fusta d’ipè, que acompanyen la forma circular de l’enorme jardinera central.

Els materials utilitzats per als paviments diferencien les dues zones de l’espai. La zona superior es va pavimentar amb grans lloses de pedra vermella de 60 x 40 cm, mentre que en la inferior es van emprar lloses de color gris.

Es va construir una plataforma superior, concebuda com l’avantsala de l’edifici d’habitatges, que es conecta amb la rampa de paviment flotant de fusta, i que condueix al porxo d’entrada a la construcció.

La plataforma inferior va ser habilitada per als usuaris de la residència geriàtrica encara per construir.

only surrounded by buildings on two sides.

The project also includes a municipal underground parking structure that occupies the entire lot. Pedestrian access to the parking garage is by means of an elevator and stairs located on Carrer de Benavent.

DOUBLE INCLINE The sloped grade of the site is resolved by means of the construction of two inclined platforms. The dividing line between the two planes coincides with a “break” in the roof of the parking structure. A large planter was created along this “break”. This planted area consists of a green zone that separates the two platforms.

Trees were planted in the areas where the thickness of the soil allowed it. Everywhere else, a lawn and various plant species were planted to form a uniform groundcover.

In the plaza custom benches made of ipe

wood slats harmonize with the circular shape of the large central planter.

The materials used for the pavements differentiate the two areas of the space.

The upper area was paved with large 60 x 40 cm tiles of red stone, and was conceived as the anteroom of the residential building.

In contrast, the lower area was paved with gray tiles. It connects with the wood ramp that leads to the building’s lobby.

The lower platform was planned for the use of the residents of the future geriatric facility still to be built.

[119]

[120]

L’original disseny porta a diverses interpretacions: d’una banda, visualment, es planteja com una extensió del carrer de Benavent i, d’altra, a causa de les seves petites dimensions, es concep com un racó de descans. En ambdós casos, el resultat és un lloc de qualitat al que el pas del temps ha convertit en un espai que convida a gaudir-lo.

The original design leads to different interpretations: on the one hand, the plaza was conceived as an extension of Carrer de Benavent; on the other hand, due to its small size, it is perceived as a open space connec-ting streets. In any case, the result is a plea-sant space that over time has been used as a place for playing or strolling.

[121]

Districte / District • Les Corts

Jardins del ` Gran Capita Programa Program Adreça Address Projecte Project by

` Area Area

Nova zona verda.

New green area.

Entre els carrers del Gran Capità, dels Cavallers i avinguda d’Esplugues.

Barri Pedralbes.

Gabino Carballo Pérez/Área de Projectes i Obres, Inversions i Espai Vial, Medi Ambient, Parcs i Jardins de Barcelona 1.033 m2

Fotos Photos

Gabino Carballo Pérez

Data Date

2011

·

Petit jardí d’art povera Small garden Arte Povera [122]

ESTAT ANTERIOR

PREVIOUS STATE

El terreny presentava un espai ple de runa, tanques i altres elements residuals.

El jardí, que no havia evolucionat amb el temps, mancava de personalitat pròpia i d’un traçat paisatgístic diferenciat. El manteniment mínim havia aconseguit detenir la degradació d’alguns elements, així com l’estabilització dels talussos. S’havien practicat intervencions informals per redefinir els límits de la parcel·la per part de l’escola situada en un dels costats, però no s’havia realitzat cap actuació per millorar l’accés de vianants.

L’objectiu principal del projecte va ser urbanitzar l’espai i crear un petit jardí amb la presència de plantes resistents a la sequera i a les condicions ambientals de la ciutat. La primera actuació va ser la decisió de demolir unes petites estructures de formigó i maó que es trobaven dins de l’àmbit del projecte.

Les següents intervencions van consistir a definir les àrees de trànsit per als vianants i les de descans amb nous paviments; la instal·lació de xarxes de reg i drenatge,

The site was a desolated land full of debris, fences and other residues. The garden lacked personality with a design that had not evolved over time. Minimal maintenance had achieved only a halt to the degradation of some items, and stabilized the banks.

Various improvements had redefined the boundaries of the site at one side where a school is located, but nothing had been done to improve pedestrian access.

The main goal of the project was to develop a small garden with drought resistant plants that could also stand up to the urban environment. The first work included the demolition of small concrete and brick structures. The following projects consisted in defining the areas of pedestrian circulation and rest zones with new pavement, installing a new irrigation and drainage systems, and finally selecting urban furniture and signage. The project also included the planting of species suitable to the environment, such as shrubs, perennials, vines and grasses adapted to a Mediterranean climate. Also, pruning of the existing trees

[123]

[124]

1 2 3 4 5 6

Drenatge per infiltració Paviment de formigó imprès Gabió de ferralla amb seient de fusta i drenatge Plantació de vivaces Plantació d'arbusts Paviment estabilitzat (stabilizer)

Planta general / General plan

Secció longitudinal / Longitudinal section [125]

i, finalment, la definició del mobiliari i la senyalització. El projecte també va incloure la plantació d’espècies adequades a l’entorn, com a arbustos, plantes vivaces, trepadores i gramínies, adaptades al clima mediterrani. També es va dur a terme la poda de l’arbrat existent.

Va destacar la col·locació d’una tanca amb propietats hidropòniques situada entre l’escola i el jardí. Aquesta tanca d’acer galvanitzat està composta per un sistema modular de malles i llana de roca, dissenyat per minimitzar la transmissió de soroll. L’estructura està adaptada per rebre plantes i per la instal·lació del sistema de reg.

JARDÍ EN DESNIVELL L’espai es caracteritza pels forts desnivells longitudinals i transversals que condicionen la topografia del lloc; i que determinen la seva relació amb la trama urbana existent. El projecte resultant ha estat una petita zona de pas dinàmica, amb petites opcions per al descans i per gaudir de les vistes de la ciutat.

La presència d’arbres de grans dimensions genera un ritme de llums i ombres que predetermina l’experiència de l’espai per part del visitant, a més d’establir un

[126]

patró a les àrees de descans i de pas més favorables. L’objectiu principal va ser crear un nou jardí sense pertorbar el procés ecològic existent, per la qual cosa es va haver de fer un gran esforç per conservar el drenatge natural per infiltració del terreny.

MATERIAL ARTÍSTIC Els materials utilitzats en l’espai estan basats en els principis de reciclatge i de l’art povera. El paisatgista s’ha inspirat en aquest moviment artístic per a les tècniques de construcció. El resultat d’aquesta concepció artística es present als paviments; el formigó acolorit i imprès amb un motlle improvisat i rodons d’acer de l’obra; el gavió de drenatge fet amb rodons d’acer sense pintar; les reixes de drenatge fetes amb el mateix material; el farciment de gavió de formigó i runes reciclades, i el mateix material que s’utilitza sota el paviment per generar infiltració d’aigua. Aquest reciclatge prové de la terra extreta i emmagatzemada en les operacions d’excavació.

Els parterres estan delimitats amb platina d’acer corten rematats amb un rodó d’acer inoxidable, un detall recurrent i característic del paisatgista responsable del projecte.

took place. The installation of a hydroponic fence situated between the garden and the school stands out. This galvanized steel fence consists of a modular system of mesh and rock wool to reduce noise transmission. The structure is adapted to accommodate plants and an irrigation system.

SLOPING GARDEN The topography is characterized by strong longitudinal and transverse slopes. They also determine the relationship with the existing urban fabric. The project resulted in a small transitory area that offers opportunities to rest and enjoy the views of the city.

The presence of large trees creates a rhythm of light and shadow that predetermines the visitor’s experience through the space. It also creates a pattern that distinguishes the seating areas from the paths.

The main goal was to create a new garden without disturbing the ecological processes.

An important effort was made to preserve natural drainage through soil infiltration.

ARTISTIC MATERIAL The materials used derive from the principles of recycling and from Arte Povera movement. The landscape architect was inspired in the development of his construction techniques by this artistic movement.

The result is reflected in the pavement; concrete both colored and printed with an improvised mold and rebar; the drainage gabion made of plain steel rebar; the drainage grates made of the same material; the filling of the gabion with concrete and recycled rubble, and the same material used under the pavement to generate water infiltration.

This recycled material was extracted during excavation and stored.

The planters are constructed of Corten steel plates capped with stainless steel rebar, a recurrent and characteristic detail of the landscape architect.

El mobiliari urbà instal·lat en el conjunt enjardinat és de disseny contemporani, propi d’aquest tipus de jardins creats a la ciutat. S’han utilitzat dos estils: un de formal compost per bancs accessibles d’acer i fusta, i una altre d’informal amb bancs de formigó per afavorir la interacció dels usuaris amb l’espai.

The urban furniture that has been installed in the garden is contemporary and appropriate for this type of urban garden. Two types were used: a formal one consisting of accessible benches made of steel and wood and an informal one with concrete benches to encourage interaction amongst the users of the space.

[127]

Districte / District • Les Corts

Hort Camí de Torre Melina Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Adaptació d’un terreny per a crear un hort urbà a càrrec de jubilats.

Suitability of the ground to create an urban community garden for seniors citizens.

Camí de la Torre Melina, entre els carrers de Josep Sunyol i Garriga i de Collblanc.

Barri La Maternitat i Sant Ramon.

Bagursa, Barcelona Gestió Urbanística. Sector d’Urbanisme 3.508 m2

·

DESDEDALT, José Hevia, Paisajes Españoles 2008

El primer hort urbà del districte de Les Corts The first community garden of the Les Corts district [128]

TRAMVIA TRAMBAIX

Tram TramBaix

Els horts urbans del camí de la Torre Melina es van situar a l’illa compresa entre els carrers de Josep Sunyol i Garriga, camí de la Torre Melina i la carretera de Collblanc.

Van ser delimitats pel nou traçat del tramvia en la prolongació de l’avinguda de Xile.

Quan es va implantar el tramvia Trambaix, el traçat d’aquest sistema de transport públic es va incorporar a la carretera de Collblanc des del camí de la Torre Melina, mitjançant un gir forçat. Aquest gir es va simplificar quan els terrenys per on actualment transcorre el tramvia van passar a ser públics; d’aquesta manera es va possibilitar el desplaçament 100 m de l’encreuament.

Aquesta operació va generar la reordenació de tot l’espai, l’alliberament de les vies i les marquesines del camí de la Torre Melina i un tram de la carretera de Collblanc, on se situaria una nova estació de la línia 5 del metro. Això va afectar als antics horts urbans: les 31 parcel·les de 9 x 4 m es van recol·locar buscant una integració en el lloc amb el mínim impacte possible.

The community gardens on Camí de la Torre Melina occupied an urban island between the Carrer de Josep Sunyol i Garriga, Camí de la Torre Melina and Carretera de Collblanc. They were delimited by the new streetcar route on the prolongation of Avinguda de Xile. Once the streetcar line named “Trambaix” was introduced, its route was incorporated into the Carretera de Collblanc through Camí de Torre Melina that involved a hard and complex turn. This turn was simplified when the land through which the streetcar now circulates became public. This allowed moving the intersection 100 m further down the street.

This operation led to the rearrangement of the space, the relocation of the tracks and the shelters on Camí de Torre Melina and the redesignw of a section of Carretera de Collblanc with a new underground station for the Line 5. This affected the existing community gardens. The 31, 9 x 4 m plots were relocated seeking a respectful integration with minimum disruption.

[129]

De les 31 parcel·les, quatre són gestionades per Parc i Jardins, amb l’objectiu de dur a terme formes alternatives de cultiu amb tècniques d’estalvi d’aigua i fertilitzant, i que a més no requereixen tant d’esforç físic. El paviment de sauló homogeneïtza el projecte, mentre que unes vorades de formigó defineixen les separacions entre les parcel·les i els camins. Els armaris es tanquen amb portes metàl·liques i es situen sobre una plataforma de formigó.

The environmental institution of Parc i Jardins manages 4 plots out of the 34 with the mission to carry out alternatives to common cultivation such as techniques that save water and fertilizers, and that require less physical effort. The coarse sand pavement unifies the project, while concrete curbs define the separations between the plots and the paths. The lockers, installed on a concrete platform, have steel doors.

Plànol de situació / Site plan

[130]

NOU HORT La premissa més important del projecte va ser aconseguir una topografia plana i accessible en un terreny amb una forta pendent. Els arquitectes ho van aconseguir mitjançant un moviment important de terra i amb la projecció de murs i talussos que van salvar la diferència de cota entre la plataforma de les parcel·les i l’entorn; tant la cota per on circularia el nou traçat del tramvia com la de les voreres adjacents. Es va aprofitar la construcció del mur de 3 m d’alçada per agrupar totes les dependències de serveis i magatzem d’eines, que es van situar en un porxo construït sota l’andana.

Amb aquesta solució es va incrementar la superfície per als horts i, al mateix temps, es va aprofitar el desnivell existent per ubicar aquestes instal·lacions i serveis complementaris de manera ordenada, minimitzant així l’impacte visual.

Els accessos als horts es fan des del carrer de Josep Sunyol i Garriga, a través de dues petites rampes. El perímetre de tota la zona dels horts es va tancar amb una tanca de 2 m d’alçada de malla de color verd, de senzilla torsió i visualment permeable.

La vorera del tramvia que limita els horts va quedar protegida amb una barana de vidre. Des d’aquest punt, es pot gaudir de la vista dels treballs agrícoles, del creixement de les espècies vegetals i de les fases de cultiu. El projecte es va completar amb uns banys, una zona d’eines comunes situades en dos magatzems i uns armaris individuals per a cadascun dels arrendataris de les parcel·les.

NEW COMMUNITY GARDEN The main goal of the project was to turn a steep site into a flat and accessible terrain.

The architects achieved this goal with major earthmoving and with the design of walls and banks to compensate for the difference in level between the site occupied by the plots and the surroundings, which included the streetcar tracks and the sidewalks. All the services and equipment were installed against an existing 3 m tall wall under the streetcar platform. This solution allowed expanding the area of the community garden and, at the same time and concentrate all the mechanical in one place, minimizing the visual impact.

Access to the community garden is from Carrer de Josep Sunyol i Garriga via two accessible ramps. The garden has been enclosed with a green, 2 m tall wire mesh fence that permits views through.

The streetcar platform that delimits the garden is protected by a glass guardrail.

From there, one can watch the farmers work and the crops grow. The project was completed with public toilets, a communal tool shed with two lockers and individual compartments for the tenant farmers.

[131]

[132]

L’espai hortícola compta amb 40 cm de terres vegetals per al seu cultiu. Als talussos perimetrals s’han plantat diverses espècies de rosers paisatgístics, arbres com Hibiscus syriacus situats al voltant de la tanca i tres Sophores japoniques, que donen ombra a la zona de descans i de pícnic. Aquí s’han instal·lat una sèrie de bancs i taules de fusta de pi.

The horticultural space has 40 cm of organic soil. Various species of ornamental rose trees have been planted along the perimeter banks. The project is completed with the planting of trees such as Hibiscus Syriacus along the fence and three Sophores Japoniques that provide the sitting and picnic area with shade. This area is equipped with pine wood benches and tables.

[133]

Districte / District • Les Corts

` Hort urba de Pedralbes Programa Program Adreça Address Projecte Project by ` Area Area

Hort urbà.

Community garden.

Carrer de Castellet núm. 2, entre l’avinguda de Pearson i l’avinguda d’Esplugues. Barri Pedralbes.

Patrizia Falcone/Área de Projectes i Obres, Inversions i Espai Vial, Medi Ambient, Parcs i Jardins de Barcelona 3.770 m2

Fotos Photos

LYMNE, Lluis Capilla, Patrizia Falcone

Data Date

2008

·

ESPAI ABANDONAT

ABANDONED SPACE

El lloc a intervenir era un espai no urbanitzat i delimitat, amb un mur de maó d’uns 2,5 m pel carrer de Castellet i l’Avinguda d’Esplugues. També hi havien uns murs de pedra perimetrals corresponents a l’escola Betania Patmos i a una finca veïna particular. L’interior del terreny presentava una zona en desnivell poblada de vegetació arbòria i una zona plana a la resta de l’espai.

A la cantonada on es creuen l’Avinguda d’Esplugues i el carrer de Castellet, existia una edificació en estat de ruïna, adossada al talús i parcialment esfondrada. Aquest espai era utilitzat pel districte com a magatzem de material d’obra.

The site of this project was undeveloped but delimited by a brick wall about 2.5 m tall on Carrer de Castellet and Avinguda d’Esplugues. In addition, there were also perimeter stone walls that were part of the Betania Patmos School and an adjacent private property. The site has a sloped section with trees, and a flat central area. At the intersection of Avinguda d’Esplugues and Carrer de Castellet, there was a structure in ruins attached to the bank and partially collapsed.

This space was being used by the district as a warehouse for construction material.

PARCEL·LES VEÏNALS

Hort urbà dels sentits Urban sense garden [134]

La proposta presentada es basava en demolir el mur perimetral als carrers adjacents i instal·lar una nova tanca de protecció. Aquesta separació havia de ser visible i s’havia d’incorporar vegetació. L’entrada principal del recinte es situaria en l’Avinguda d’Esplugues. L’espai havia d’albergar un hort urbà autosuficient que estaria a cura

NEIGHBORHOOD SITES The proposal was to demolish the perimeter wall adjacent to the streets and build a new fence which would allow views through to the gardens and incorporate vegetation.

The main entrance to the site would be located on Avinguda d’Esplugues. The space was to accommodate a community garden that would be taken care of by elderly neighborhood residents. Twenty plots were established on two sectors: one longitudinal

[135]

Les obres que es van dur a terme en aquest projecte van incloure l’adequació de l’entorn de l’hort urbà; la creació d’accessos a l’hort i la seva pavimentació; la construcció d’edificacions auxiliars; la instal·lació de reg, clavegueram, lampisteria i sanejament; la plantació de noves espècies; i la col·locació de la senyalització i el mobiliari.

The works included the adaptation of the site to accommodate the community garden, the creation of access points to the garden, paving, the construction of auxiliary structures, the installation of irrigation, plumbing, drainage and sanitation systems, the planting of new species and the installation of urban furniture and signage.

Secció / Section [136]

LLEGENDA ARBUSTOS, VIVACES I ENTAPISSANTS: Codi Especie Nom popular FT Flor tallada (barreja crisantems) RR Rosa rugosa Rosa rugosa BD Buddleia davidii BS Buxus sempervirens Boix LM Liriope muscari GL Gaura Lindheimeri Gaura ST Stipa tenuissima Stipa LA/RH Lavandula angustifolia/Rudbeckia hirta PA Pennisetum alupecuroides WF Westringia fruticosa Westringia HH Hedera helix Heura RO Rosmarinus officinalis prostata Romaní CP Cistus pulverulentus Estepa Barreja d'arbustos en pro. iguals: BA Arbutus unedo Cirerer PT Viburnum tinus Cirerer d'arboç Pistacia lentiscus Llentiscle Laurus nobilis Llaurer Partenocissus tricuspidata Vinya verge

Plànol de jardineria / Gardening plan

Secció / Section

LLEGENDA PLANTES AROMÀTIQUES PARTERRE JARDÍ DELS SENTITS: Especie

Nom popular Rosmarinus officinalis Romaní Thymus serpillum Serpol Thymus citriodorus Farigola Thymus vulgaris Farigola Lavandula angustifolia Espígol Lavandula dentata Espígol Lavandula stoechas Caps d'ase Melissa officinalistarongina Tarongina Petroselinum crispus Julivert Origanum majorana Marduix Aloysa triphylla Maria Lluïssa Santolina chamaecyparrissus Esparnallac Artemisa absinthium Donzell bord Coriandrum sativum Cilandre Anethum graveolens Anet Artemisia dracunculus Estragó Salvia officinalis Sàlvia Pelargonium odoratissumum Pelargonium graveolens Foeniculum vulgare Fonoll Matricaria camamilla Camamilla Majorana hortensis Mentha piperita Mentha Origanum vulgare Orenga Ruta graveolens Ruda

[137]

dels veïns de la tercera edat. Finalment, es van crear vint parcel·les distribuïdes en dos sectors: una en sentit longitudinal i una altre en sentit transversal. A més, es van instal·lar els armaris per a les eines, un sanitari, contenidors de recollida selectiva, un espai per a les piles d’abonament, taules de pícnic, bancs i papereres.

El paviment de les zones de pas es va crear amb sauló compactat i, en el límit del terreny amb la finca particular, es va construir una escala que permet l’accés al carrer de Castellet.

JARDÍ SENSORIAL Aquest espai, situat en un dels extrems del parc, convida al coneixement de les plantes aromàtiques a través dels sentits, especialment el tacte i l’olfacte. Està pensat per a que puguin gaudir-ho totes aquelles persones amb discapacitats visuals i/o motores.

[138]

and another across the width of the site.

The site also was to include tool sheds, a toilet, recycling containers, a space for compost piles, picnic tables, benches and trash cans. Coarse sand was used on the paths and at the far end of the site adjacent to the private property, a staircase was built to allow access to Carrer de Castellet.

SENSORIAL GARDEN This space, located at one end of the park, is meant to promote knowledge of aromatic herbs, engaging the senses, especially that of touch and smell. It is designed so that it can be enjoyed by anybody, including people with visual and/or mobility disabilities.

El petit jardí dels sentits es situa en un dels costats del recinte. S’han creat quatre jardineres que ofereixen un espai de cultiu amb reg i drenatge a l’altura d’una cadira de rodes. El contacte tàctil i olfactori amb la vegetació es gaudeix al llarg d’un recorregut accessible per a persones amb discapacitat, i cada planta presenta la seva senyalització botànica en sistema braille.

The small garden of the senses is to one side. Four planting boxes have been created to provide a space for cultivation, with an irrigation and drainage systems. Tactile and olfactory contact with vegetation is enjoyed along a route accessible for people with disa-bilities. The botanical information of every species is labeled in Braille.

[139]

Districte / District • Sarria-Sant Gervasi `

Parc de Teodor Roviralta Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by

Nou parc urbà vora el parc de Collserola.

New urban park adjacent to Parc de Collserola.

Entre l’avinguda del Tibidabo, la ronda de Dalt i carrer de Teodor Roviralta. Barri Sant Gervasi-la Bonanova.

Espinàs i Tarrasó

` Area Area

8.655 m2

Fotos Photos

Julià Espinàs, LYMNE

Data Date

2007

·

Un petit avançament del parc de Collserola A sneak preview of the Parc de Collserola [140]

PARC CONNECTOR

CONNECTOR PARK

La urbanització d’aquest espai correspon a la unitat d’actuació quatre, de la modificació del Pla General Metropolità de la ronda de Dalt de Barcelona, situat entre el parc de l’Oreneta, la plaça d’Alfons Comín i el carrer de Teodor Roviralta. El solar presentava una forma trapezoïdal que s’ha mantingut i, com a part de l’actuació, s’han afegit en un dels extrems, una sèrie d’edificis d’habitatges.

El projecte s’estructura a partir de dos tipus d’elements: els camins, que recorren el parc longitudinalment i relacionen el Museu de la Ciència amb el parc de la Font del Racó i el Peu del Funicular; i les plataformes horitzontals, espais de descans i oci que s’articulen al voltant dels recorreguts.

Aquests formen un anell accessible en la seva totalitat que uneix els diversos espaisplataforma distribuïts pel parc. L’amplària dels camins i de les escales varia entre un mínim de 1,5 m i un màxim de 1,8 m. Els pendents es van adaptar per permetre l’accés a persones discapacitades.

The development of this project corresponds to phase four of the amendment to the Pla General Metropolità (General Plan for Metropolitan areas) of Ronda de Dalt in Barcelona, between Parc de l’Oreneta, Plaça d’Alfons Comín and Carrer de Teodor Roviralta. The site has a trapezoidal footprint, which has been maintained. A series of apartment buildings were added at one end of the site as part of this project phase.

The project is structured around two types of elements: paths that cross the park lengthwise and connect the Museu de la Ciència (Science Museum) with the Parc de la Font del Racó and the Peu del Funicular; and the terraces, which are areas of relaxation and leisure organized along the paths. These paths allow for a fully accessible loop that connects the various terraced spaces distributed throughout the park.

The widths of the paths and stairs range from a minimum of 1.5 m to a maximum of 1.8 m. The slopes were adapted to allow access for disabled people.

[141]

El disseny del nou parc ha mantingut el caràcter suburbà de la zona. Per aconseguir-ho, s’han aprofitat en gran mesura els elements

[142]

existents: plantacions, murs de contenció, plataformes, traçats de camins, etc.

The new urban park was designed to maintain the suburban character of the area. To achieve

this, most of the existing elements were reused: plantings, retaining walls, terraces, paths, etc.

Els camins s’han construït amb solera de formigó; les places i els espais intermedis són de sauló; i les vores dels camins i les places s’han resolt amb peces de rematada de pedra artificial. Els bancs, les baranes, les tanques i les portes d’accés que limiten el parc han estat construïts amb taulons de fusta de pi de Flandes per dotar al conjunt d’una imatge d’unitat d’elements.

The paths have been built as concrete slabs; the terraces and intermediate spaces have been paved with coarse sand, and the edges of the paths and terraces were done with artificial stone curb blocks. The benches, guardrails, fences and gates that delimit the park have been made of Flanders pine boards, providing the site with a unified image.

Planta de pavimentació / Pavement plan

[143]

[144]

[145]

Districte / District • Sarria-Sant Gervasi `

Ampliació Parc del Turó del Putget Programa Program

Adreça Address Projecte Project by

` Area Area

Extensió del parc del Turó del Putget.

Extension of the Parc del Turó del Putget.

Parc del Turó del Putget, entre els carrers de Manacor i de Monegal.

Barri el Putget i el Farró.

Patrizia Falcone/Área de Projectes i Obres, Inversions i Espai Vial, Medi Ambient, Parcs i Jardins de Barcelona 1,2 ha

Fotos Photos

Patrizia Falcone

Data Date

2011

·

Un bosc ordenadament enjardinat A neatly landscaped forest [146]

EL PARC

PARC DEL TURÓ DEL PUTGET

El Turó del Putget és una petita muntanya de 178 m d’alçada que s’estén entre barriades històriques com Vallcarca i Sant Gervasi. A partir de 1870, degut a les condicions urbanes de la Barcelona vella, la burgesia barcelonina es va traslladar cap a aquesta part alta de la ciutat. En aquesta zona es van començar a construir torres per viure de manera permanent durant tot l’any. Els terrenys del conjunt paisatgístic van ser inclosos en una planificació de zones verdes consistent a reservar tots els turons de la ciutat com a espais naturals i, amb el pas del temps, la muntanya va ser urbanitzada de manera parcial. L’antic bosc mediterrani original s’havia convertit en un espai erm i explotat com a pedrera. Durant la guerra civil, gran part de la pineda que es situava a la part més alta del turó es va talar per utilitzar-se com a combustible.

L’any 1970, l’Ajuntament va expropiar els terrenys per crear un gran parc. L’arquitecte Joaquim Maria Casamor va ser l’encarregat de dissenyar un parc caracteritzat per recorreguts sinuosos de pujada, que es

The Turó del Putget is a small mountain, 178 m high, which lies between the historic neighborhoods of Vallcarca and Sant Gervasi. In 1870, because of the urban conditions of the old Barcelona, the city’s bourgeoisie started to move to the upper section of the city and began to build year-round homes.

The planted grounds were included in the green areas plan meant to keep all the hilltops of the city as natural spaces. However, over time, the Turó del Putget was partially developed. The original Mediterranean forest had become a wasteland, exploited like a quarry. During the Spanish Civil War much of the pine forest at the top of the hill was cut down for fuel.

In 1970 the Municipality expropriated the land to create a large park. Architect Joaquim Maria Casamor was commissioned to design a park with winding paths that widen to generate resting areas, playgrounds and bocce ball courts. The landscape was reseeded with new vegetation.

From 1970 to present all the improvements that have been carried out were meant to

[147]

[148]

Plànol de situació / Site plan

Plànol de projecte / Development plan

Secció / Section [149]

van engrandint per crear zones de descans, àrees de jocs infantils i pistes de petanca.

Es va restituir la frondositat que hi havia anteriorment amb la plantació de vegetació nova. Des de l’any 1970 fins a l’actualitat, totes les intervencions que s’han realitzat han tingut la voluntat de que el parc es converteixi en un mirador privilegiat de la ciutat. La seva particular orografia i una vegetació mediterrània abundant i molt variada en espècies, li han conferit un aire de “bosc ordenadament enjardinat”.

ESTAT PREVI Les obres d’ampliació han suposat incrementar en 1,2 ha la superfície total del parc. Els terrenys municipals pertanyien en origen a diferents finques, dividides en sentit ascendent per un mur mitjà derruït.

Aquests es trobaven en un estat d’abandonament i sense urbanitzar.

En aquesta zona, l’orografia original del terreny era molt abrupta, amb uns desnivells de fins a 40 m i un perfil molt irregular, degut en part a les excavacions practicades per construir un hospital que mai es va arribar a realitzar.

En la part situada al carrer de Manacor existia un mur limítrof de 4 m d’altura, amb restes d’escales i edificacions. A continuació es situava una rampa que conduïa a una zona plana utilitzada habitualment pels veïns com a aparcament provisional.

[150]

Aquest improvisat aparcament quedava separat per un tall de roca en la part superior, format per talussos boscosos amb pins blancs i alzines. També existien antics camins i marges de pedra que configuraven bancals amb oliveres i garrofers on, amb el pas del temps, la vegetació natural va anar recuperant espai.

AMPLIACIÓ VERDA El nou espai verd urbà parteix del carrer de Manacor amb una nova vorera i unes rampes accessibles que creuen tres terrasses geomètriques, amb un desnivell entre cadascuna d’elles d’1,20 m.

Les plataformes s’han situat estratègicament per conservar la topografia existent, amb l’objectiu de realitzar els mínims moviments de terra. En la plataforma superior s’ha creat un àrea de joc infantil i una zona amb taules de pícnic. Aquesta zona queda conectada amb un nivell inferior. El treball de modelatge ha permès suavitzar el pendent i restituir un perfil continu des del tall de roca fins a la zona enjardinada. És un espai de transició entre el paisatge natural del bosc existent i el nou jardí urbà.

D’acord amb la topografia preexistent, s’han conectat el costat nord amb el parc mitjançant una escala que dóna accés a la zona per a gossos. Les esplanades de descans, orientades al sud, ofereixen boniques vistes sobre la ciutat i el mar.

transform the park into a privileged viewpoint of the city. Its unique topography and its thick, and varied Mediterranean flora have given the site the air of a “neatly landscaped forest.”

PRIOR STATE Expansions have increased the area of the park by 1.2 ha. The land originally had different owners. It was divided up by partially crumbling walls running all across the site. The undeveloped plots were in a state of dereliction. The original topography of the terrain was very steep in this area, with height differences up to 40 m and a very irregular profile, partly due to the excavations carried out to build a hospital that never came to fruition.

In the section located on Carrer de Manacor there was a 4 m tall demising wall and ruins of structures. Then came a ramp that led to a flat area commonly used by locals as temporary parking. This improvised parking was set up against a bank cut out of the rock at its the upper side formed by forested banks made up of white pines and oaks. There were also old roads and stone banks that shaped terraces with olive and carob trees, where with time, the natural vegetation had taken over.

GREEN EXPANSION The new urban green space starts on Carrer de Manacor with a new sidewalk and ramps that cross three geometric terraces that have a height difference between them of 1.20 m. The terraces have been strategically placed to maintain the existing topography and minimize earthwork.

A playground and a picnic area with tables were installed on the upper terrace, which is connected with the lower level.

Regrading has smoothed the slopes and restored a continuous profile from the bank cut out of the rock to the garden. It is a transitional space between the natural landscape formed by the forested area and the new urban garden. Following the existing topography, a connection with the park was created on its north side by means of a staircase that provides access to the area reserved for dogs. The resting esplanades facing south offer views over the city and the sea.

[151]

Els murs que formen les terrasses s’han realitzat amb gavions de pedra i plantes de roca trepadores. Per al disseny dels paviments de les escales i les rampes, s’han pres com a referència els colors naturals de la roca. Al paviment de la zona de pícnic s’ha disposat un gravat amb dibuixos de fulles, traces d’elements vegetals i infiltracions d’herba.

The walls forming the terraces have been made with gabions of stone and rock-climbing plants. The natural colors of the rock were used as a reference for the design of pavements, stairs and ramps. The pavement of the picnic area gives the impression of leaves and grass growing in its joints.

[152]

[153]

Districte / District • Sarria-Sant Gervasi `

Parc de Joan Reventós Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Recuperació de l’àrea forestal abandonada.

Recuperation of an abandoned forested area.

Entre la ronda de Dalt i els carrers del General Vives, Major de Sarrià, de Santa Magdalena Sofia, de Sol i Padrís i de Ràfols. Barri Sarrià.

Bagursa, Barcelona Gestió Urbanística. Sector d’Urbanisme 25.000 m2

·

TORRENT DE LES MONGES

El 2004 es va aprovar l’ordenació del parc Torrent de les Monges. Aquesta primera denominació del parc feia referència al seu emplaçament en la riera de Les Monges, però més tard es va canviar el nom en homenatge a Joan Reventós i Carner, important polític de Sarrià mort poc abans que el projecte fos aprovat.

In 2004 a redevelopment plan for Parc Torrent de les Monges was approved. The park’s original name makes reference to its location near the creek of Les Monges, but years later it was changed to Parc de Joan Reventós i Carner, in honor of this important politician from the Sarrià neighborhood who died shortly before the project was approved.

OBJECTIU DEL PROJECTE

DESDEDALT, José Hévia, Roberto Soto Fernández 2005

Un cas pràctic de drenatge sostenible A case study of sustainable drainage [154]

TORRENT DE LES MONGES

Per la seva situació geogràfica, el parc és l’espai que conecta la ciutat amb el parc de Collserola a través del parc del Marquès de Sentmenat. Abans de la intervenció era un àrea forestal abandonada. En el lloc s’hi trobaven restes de mobiliari vell, murs, escales, passarel·les, etc., així com molts pins.

L’objectiu principal va ser la recuperació i integració d’un entorn de significatiu valor paisatgístic i ecològic com a parc urbà.

Es van restaurar els elements arquitectònics existents i es va mantenir la totalitat dels arbres, amb excepció de les espècies en mal estat fitosanitari. La intervenció més destacada va ser la recuperació de l’aigua

OBJECTIVE OF THE PROJECT The park acts as a connector between the city and the natural area of the Collserola through the adjacent Parc del Marqués de Sentmenat.

Before the intervention the site was a disused forested area. There were remains of old furniture, walls, stairs, walkways and various detritus. There were also numerous large-sized pine trees. The main goal of the project was to recover and integrate an environment that had ecological value and turn it into an urban park. The existing architectural elements were restored and all the trees were kept, except those in poor

[155]

Esquema del funcionament i recorregut de l'aigĂźa / Diagram of water runoff management system

[156]

Plànol de situació / Site plan

L’antiga riera de Les Monges era un espai privat d’accés tancat. Amb la seva recuperació s’ha reconvertit en un parc urbà i en una gran zona verda per a ús i gaudiment del veïnat. Però no només és un àrea de jocs i descans; també és un corredor de connexió entre les zones escolars properes i el centre del barri.

The old riverbed of Les Monges was a closed, private area. Its recovery has converted this site into an urban park and a large green area open for the enjoyment of residents. It is not only a playground and a sitting area; it is also a connection corridor between nearby school zones and the center of the neighborhood.

Secció / Section [157]

de pluja i el seu tractament amb sistemes de drenatge alternatius, per a la seva reposició a l’aqüífer, i per evitar l’aportació d’aigua de pluja al sistema general de clavegueram.

SISTEMA DE DRENATGE El sistema urbà de drenatge sostenible (SUDS) es concep com una cadena. El control en origen i el primer transport de l’aigua es realitza amb franges filtrants i drenes que recullen l’aigua dels vials del parc, dels carrers de Ràfols i del Naranjo de Bulnes i del camí perimetral per a vianants.

Aquestes franges se situen en la cota baixa de la calçada, al costat de la vorada, amb una amplària de 80 cm. D’aquesta forma recullen tant l’aigua de la vorera com de la calçada. Sobre aquesta franja es disposa també l’arbrat de forma alineada.

La superfície està pavimentada de manera permeable amb cel·les de graves sobre jaç [158]

de sorra i, sota aquest nivell, es disposa un paquet de graves embolicades en geotèxtil que conté tub Dren. Les voreres s’han construït amb llamborda de formigó sobre jaç de sorra.

En el camí perimetral, la franja que drena se situa en la part interior del camí per evitar arrossegaments per sobre del talús.

Una vegada que les franges filtrants arriben a la zona central del parc, es converteixen en cunetes verdes que actuen com a lleres naturals dins del parc.

Un dipòsit en làmina lliure de detecció i infiltració d’aigua, situat en les cotes baixes i planes del parc composa el procés final de la cadena.

Aquest embassament aporta un hàbitat per al desenvolupament de la flora i la fauna en un espai obert i públic.

health. The most prominent intervention was the recovery and treatment of the rainwater with a sustainable urban drainage system (SUDS), which replenishes the aquifer and prevents rainwater runoff into the general sewage system.

DRAINAGE SYSTEM The sustainable urban drainage system (SUDS) is conceived as a chain. The control at the source and the first canalization of the water is done through filter strips and drains that collect water from the park, from Carrer de Ràfols and Carrer del Naranjo de Bulnes, and from the perimeter pedestrian path. These 80 cm wide strips are located at the lowest points of the streets along the curb, thus collecting both the water from the sidewalk and from the road. Rows of trees are also planted on this strip. The surface is made permeable through gravel

cells, which sit on a bed of sand on top of a packet of gravel wrapped in geotextile that contains a Dren tube.

The walkways are paved with concrete pavers on a bed of sand.

On the perimeter path the drainage strip is located at the inner part of the path to avoid erosion of the banks. Once the filter strips reach the central area of the park, they become green curbs that act as natural water channels.

Water reservoirs located at the lowest elevations and flattest areas of the park constitute the final step of the chain.

These reservoirs provide habitat for the development of flora and fauna in this open public space.

De la intervenció també destaquen els camins que s’han construït per fer l’accés més fàcil a veïns i persones amb discapacitat. S’ha creat un àrea de jocs infantils i es preveu una segona fase en la qual s’obriran noves entrades i es guanyaran 6.000 m2 de terreny verd.

The intervention also highlights the paths that have been built to make access easier for neighbors and people with disabilities, and a playground. A second phase is expected to create new entrances and increase the green area by 6,000 m2.

[159]

Districte / District • Sarria-Sant Gervasi `

Can Caralleu Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Reorganització de l’entorn de la ronda de Dalt a prop del parc del Castell de l’Oreneta.

Reorganization of the Ronda de Dalt environment near Parc del Castell de l’Oreneta.

Carrer Major de Can Caralleu, entre els carrers dels Esports, de Gaspar Cassadó, ronda de Dalt i rotonda de Can Caralleu. Barri Sarrià.

Bagursa, Barcelona Gestió Urbanística. Sector d’Urbanisme 9.084 m2

·

DESDEDALT, José Hevia, Roberto Soto Fernández 2006

Intervenció en desnivell amb paviment permeable Project on a slope with permeable pavement [160]

CONTEXT URBANÍSTIC

URBAN CONTEXT

En aquest projecte, l’actuació va estar condicionada per la modificació que va reordenar l’entorn de la ronda de Dalt entre el parc del Castell de l’Oreneta i la plaça d’Alfons Comí. L’àrea que va quedar afectada pel projecte inclou el carrer dels Esports i les ordenacions volumètriques que envolten la zona. Aquesta intervenció va tenir els seus orígens en les modificacions del text refós del pla especial d’ordenació del conjunt d’equipaments situats en el parc del Castell de l’Oreneta i el carrer Major de Can Caralleu. Aquest pla fou la matriu bàsica que va definir el projecte, així com les operacions de viabilitat, alineacions i edificacions que componen el conjunt urbanístic.

This project was a small part of the reorganization of the area around Ronda de Dalt between Parc del Castell de L’Oreneta and Plaça d’Alfons Comí, including the developments that surround the area. This project was based on the modifications that affected the special development plan of the utilities located in the Parc del Castell de l’Oreneta and Carrer Major de Can Caralleu. This plan is the basic matrix that defines the project, the feasibility studies, alignments and structures that constitute the development complex.

PRINCIPALS OBJECTIUS El projecte va consistir en l’ampliació del carrer Major de Can Caralleu mitjançant la construcció d’un carril de baixada.

D’aquesta manera va passar de ser un vial de doble sentit, amb un carril per a cada un d’ells, a un vial de tres carrils amb

MAIN OBJECTIVES The project consisted in the expansion of Carrer Major de Can Caralleu through the construction of a downhill traffic lane. Consequently this two-way passage became a street with two downhill lanes and one uphill lane.

This expansion of the roadway led to the relocation of the public and school bus stops and the junction between Carrer Major de Can Caralleu and Carrer dels Esports.

[161]

El projecte destaca pel seu desnivell topogràfic i la instal·lació de paviment permeable. Les capes inferiors del paviment realitzen dues funcions: retenció de l’aigua pluvial i biodegradació dels contaminants. La gespa plantada manté la porositat del mitjà amb l’acció de les seves arrels, al mateix temps que assimila part dels contaminants com a matèria orgànica.

The project stands out for its topographical unevenness and for the use of permeable pavement.

The lower layers of the pavement fulfill two functions: they retain the rainwater and biodegrade the pollutants. The lawn maintains the porosity of the environment thanks to its roots, while at the same time it absorbs part of the pollutants as organic matter.

[162]

Planta general / General plan

Planta de drenatge / Drainage plan [163]

dos de baixada. Amb aquesta ampliació de calçada es desplaçaren les parades d’autobusos escolars i públics, així com la confluència entre el carrer Major amb el carrer dels Esports. Es va millorar l’ordenació del conjunt i es va reduir el trànsit de vehicles per la zona.

Un dels principals objectius va ser utilitzar la mínima pavimentació per a què la superfície urbanitzada complís la seva funció: fer que el recorregut fos còmode per caminar.

Per aconseguir-ho, es diferenciaren tres tipus d’acabats, entre els quals va destacar el vegetal. La zona intermèdia es va pavimentar amb un terra de graves reforçades amb cel·les de material plàstic reciclat, damunt de capes d’àrids de diferents granulometries. Es tracta d’una zona altament permeable i, alhora, accessible.

L’àrea més pròxima a la calçada fou pavimentada in situ amb formigó i un acabat d’àrids a la vista. D’aquesta manera, la zona intermèdia de paviment permeable fa la funció de parterre i d’àrea transitable. En la zona temporal de l’aparcament de vehicles, es va diferenciar l’espai de circulació del destinat a l’estacionament, mitjançant l’ús de formigó en el primer i de graves reforçades en el segon. Aquest sistema permet que gran part de l’espai construït sigui de material disgregat i reutilitzable, tenint en compte un possible canvi d’ús en el futur per a l’aparcament.

[164]

Pel que fa al drenatge, la superfície més gran fa que les aigües pluvials puguin infiltrar-se per tot arreu, afavorint la recàrrega de l’aqüífer.

PAVIMENT PERMEABLE Les diferents estructures que componen el paviment permeable asseguren un correcte flux i depuració de l’aigua. La missió dels geotèxtils en aquest tipus de paviments és actuar com a filtre, separació i reforç estructural.

Els processos de depuració que tenen lloc a l’interior del paviment permeable són principalment: filtració, retenció i biodegradació. Una vegada depurada l’aigua per l’acció del filtre, aquesta pot ser emmagatzemada o infiltrada en el terreny, completant el cicle natural. Per seccions, la càrrega contaminant és més alta a les zones d’aparcament que en els vials, mentre que en les àrees exclusivament per als vianants és mínima.

A la zona d’aparcament, el risc d’abocaments és alt degut a que el temps d’estada dels vehicles és més llarg en una mateixa posició. Per aquest motiu s’ha dissenyat una secció que funciona com un filtre de depuració intermitent segons el règim de pluges. Les pluges menys intenses permeten un millor funcionament, mentre que les de major intensitat renten el filtre superior.

The urban organization was improved and the traffic around the area was reduced.

One of the main goals was to create a simple pavement, whose surface would permit walking comfortably. To achieve this objective, three different types of finish were brought into play. Grass was used extensively in some areas, while gravel reinforced with recycled plastic cells over sub floors composed of different sizes of aggregates was used in others. The result is a highly permeable and accessible pavement that can be planted and is also suitable for traffic circulation.

The area closest to the road was paved with poured-in-place concrete with exposed aggregate. The pavement in the parking area is different from that where vehicles circulate: concrete in the first and reinforced gravel in the second. This design permits a large section of the built space be made of recycled materials that take into account a possible change of use for the parking lot in the near future. As for the drainage system, the large permeable surfaces allow the rainwater to filter through to return to the aquifer.

PERMEABLE PAVING The different structures that constitute the permeable pavement insure an appropriate flow and treatment of the water. The geotextile materials in this type of pavement act as filters, separation and structural reinforcement.

The purification processes that take place within the permeable pavement are mainly filtration, retention and biodegradation.

Once the water filters through the permeable pavement, it can infiltrated into, and be stored in, the terrain to complete the natural cycle. Looking at the different sections, the pollutant content would be higher in the parking areas than on the roads, while it would be minimal in the areas exclusively designed for pedestrians.

In the parking area, the spillage risk is high due to the fact that vehicles remain in the same position for long periods of time. Consequently, an area was designed to work like an intermittent purifying filter based on the rain patterns. The system works best with the rain of low intensity, while the rain of stronger intensity cleans the upper filter.

El paviment filtra i reté la matèria orgànica, els hidrocarburs, la pols i els metalls pesats generats per l’estacionament de vehicles. Gràcies a la presència de la matèria orgànica, es produeix un desenvolupament microbià natural a l’interior del paviment. Aquests microorganismes són els encarregats de biodegradar la matèria orgànica i els hidrocarburs.

The pavement filters and retains the organic matter, the hydrocarbons, the dust and the heavy metals generated by the parked vehicles. Thanks to the presence of organic matter, a natural microbial development is produced within the pavement. These microorganisms fulfill the biodegradation function of the organic matter and the hydrocarbons.

[165]

Districte / District • Gracia `

Jardins de Maria Baldó Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by

Nous jardins públics en els terrenys de l’antic Convent dels Camils.

New gardens for public use in the grounds of the former Convent dels Camils.

Entre els carrers de Gustavo Bécquer, de la Mare de Déu dels Reis, de Sant Camil i passatge d’Isabel.

Barri Vallcarca i els Penitents.

Espinàs i Tarrasó

` Area Area

2.530 m2

Fotos Photos

Julià Espinàs, LYMNE

Data Date

2007

·

D’antics horts d’un convent a jardins urbans From old convent garden to new urban garden [166]

ORIGEN RELIGIÓS

RELIGIOUS ORIGIN

El terreny objecte d’aquest projecte es remunta als orígens del barri de Vallcarca i encara conserva restes de finals del segle XIX, període en què el barri va experimentar una important urbanització que li va conferir un cert grau d’unitat en l’actual desordre morfològic. Aquest desordre urbanístic respon a un creixement incontrolat d’edificacions durant la dècada de 1960.

La parcel·la fou ocupada en el seu origen per l’antic Convent dels Camils i, posteriorment, es van construir petites edificacions per a usos industrials que van aprofitar els murs de contenció dels horts del convent.

Propera al lloc es troba l’antiga riera de Vallcarca que ocupa l’espai per on discorria l’aigua del desaparegut torrent de La Farigola.

The site of this project dates back to the origins of the Vallcarca neighborhood and still contains remnants from the late 19th century. It was during this period that the neighborhood underwent substantial development that conferred the area with a unified character. This contrasts with its current morphological disorder, which is the product of uncontrolled urban sprawl during the sixties.

The site was originally occupied by the convent of the Camillians and later, small industrial buildings were constructed. These buildings incorporated the retaining walls of the convent vegetable gardens.

Vallcarca creek and the torrent of La Farigola, both dry, once flowed nearby.

CORREDOR VERD

GREEN CORRIDOR

Amb aquests nous jardins es completa el corredor verd d’ús per a vianants, creat entre dos pulmons estratègics de la ciutat: el Park Güell i el parc del Turó del Putget.

El programa d’actuació va contemplar la consolidació de l’estructura topogràfica

With these new gardens, a green corridor for pedestrian use is completed that links two strategic green lungs of the city: Park Güell and Parc del Putget.

The program includes the consolidation of the existing topographic form and the

[167]

Planta general / General plan

Seccions / Sections

[168]

[169]

existent i la creació d’un recorregut adaptat a les necessitats del nou parc, que uneix l’accés des del carrer de Sant Camil amb el del carrer de Gustavo Adolfo Bécquer, i l’obertura d’un accés des del passatge d’Isabel.

El criteri seguit a l’hora de resoldre el projecte va posar en valor els murs i balustrades que quedaven dels horts de l’antic convent. Es van conservar les dues plataformes bàsiques del conjunt com a espais principals, garantint la plena accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Al llarg d’aquestes dues terrasses, construïdes sobre els antics murs, es van situar jocs infantils i zones de descans.

També es va modificar la topografia per aconseguir que el recorregut entre els accessos del carrer de Sant Camil i del carrer de Gustavo Adolfo Bécquer complís els requisits de la normativa. Aquestes dues plataformes es van projectar com a espais lliures assolellats i configurats per la plantació de palmeres, mimoses i altres espècies arbòries i arbustives. La selecció d’espècies vegetals i materials es va fer buscant una unitat formal amb els existents; d’aquesta manera es van utilitzar paviments de formigó de color, peces prefabricades de formigó de similar composició, saulons, murs arrebossats, tanques i baranes de ferro, i fusta tractada a l’autoclau.

[170]

MUR HISTÒRIC El mur que actualment tanca el recinte pertany al Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat de Barcelona. Va ser restaurat íntegrament per formar part d’aquests nous jardins, en els quals s’han creat tres accessos.

L’accés des del carrer de Sant Camil es fa per les dues portes situades als extrems del mur de pedra, amb un important coronament ceràmic. L’obertura practicada al mur per donar accés a camions es completa amb una reixa practicable.

L’entrada des del passatge d’Isabel es realitza a través d’una nova escalinata, construïda contra el mur de contenció, que comunica les dues grans terraces.

Finalment, des del carrer de Gustavo Adolfo Bécquer s’accedeix als jardins per una tanca, similar a la utilitzada en els accessos del carrer de Sant Camil i el passatge d’Isabel, amb una part fixa que fa de suport del coronament de maó original.

creation of a route, tailored to the functions of this new park that crosses from the park entrance on Carrer de Sant Camil to Carrer de Gustavo Adolfo Bécquer. It also incorporates a new entry at Passatge d’Isabel.

The approach taken in the design of the project emphasizes the walls and balustrades remaining from the old convent’s vegetable garden. The two main terraces atop the convent retaining walls have been maintained as the primary spaces of the park, ensuring full accessibility for people with reduced mobility. They are also used as playgrounds and seating areas.

The topography has also been modified so that the route between the entrances on Carrer de Sant Camil and Carrer de Gustavo Adolfo Bécquer would meet handicapped accessibility regulations. The two terraces were designed as open spaces planted with palm trees, mimosa trees and shrubs.

A design goal of unity resulted in the integration the new plant species and materials with those that were already in place: colored concrete pavement, precast concrete blocks, coarse sand, stucco walls, steel and treated wood fences and guardrails.

HISTORIC WALL The enclosing stone wall, with its striking ceramic coping, is currently listed as an Architectural Heritage site of the City of Barcelona. It was completely restored

as part of the new gardens project. Three entrances are provided: access on Carrer de Sant Camil is through two gates at both ends of the stone enclosing wall. An opening in the wall that provides access for trucks is gated.

The gate at Passatge d’Isabel includes a support structure for the original brick header and leads to a new staircase, built along the existing retaining wall, that connects the two large terraces.

Finally, access on Carrer de Gustavo Adolfo Bécquer is through a gate similar to the one on Carrer de Sant Camil.

El jardí ha rebut el nom de Maria Baldó i Massanet, en homenatge a la fundadora del primer grup escolar femení “La Farigola”, creat l’any 1923. El mobiliari, la jardineria i l’enllumenat han estat renovats totalment. Destaca el fet que moltes de les palmeres plantades han estat recuperades de la transformació de la Plaça de Lesseps.

The garden has been named after Maria Baldó i Massanet, the founder of the first women’s student organization “La Farigola” in 1923. The street furniture, landscape and lighting have been completely renovated. It is worth noting that a significant number of palm trees have been salvaged from a project for the renovation of Plaça de Lesseps.

[171]

Districte / District • Gracia `

Plaça de la Laguna de Lanao Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by

` Area Area

Nou espai verd públic sobre la coberta d’un garatge.

New green public space on the roof of a garage.

Entre els carrers de la Font del Remei, de l’Aldea, de Tirso, de Pere Llobet, de Lluís Bonifaç, de Jaume Cabrera i placeta de Montserrat.

Barri el Coll.

Patrizia Falcone, Gabino Carballo/ Área de Projectes i Obres, Inversions i Espai Vial, Medi Ambient, Parcs i Jardins de Barcelona 2.010 m2

Fotos Photos

Gabino Carballo, LYMNE

Data Date

2010

·

Petit mirador sobre un aparcament Small roof terrace over a parking garage [172]

MIRADOR URBÀ

URBAN LOOKOUT

La construcció d’un aparcament públic semisubterrani de 138 places va permetre la creació d’aquest original espai. L’edifici es va situar en la confluència de diversos carrers i, a causa de la seva particular topografia en gran pendent, es va plantejar la possibilitat de construir un lloc enjardinat.

El nou espai verd i públic ha aportat noves zones d’esbarjo, poc comunes en aquest barri situat a la part alta de la ciutat.

A més, funciona com un petit mirador de la ciutat i d’aquesta manera va ser concebut des del principi. Dels 1.260 m2 que conformen el conjunt, 450 m2 corresponen a jardins i 300 m2 es situen directament sobre la coberta de l’aparcament.

The construction of a partially underground public parking structure with 138 spaces allowed for the creation of a unique place. The building was built at the intersection of several streets on a steep site and raised the possibility of building a green area on its roof.

This new public green space brings recreation facilities to a district located in the upper part of the city where such facilities are scarce. It was also intended to act as a small lookout over the city. Out of the 1,260 m2 that make up the entire complex, 450 m2 correspond to gardens and 300 m2 are located directly on the parking rooftop.

PAVIMENT PICTÒRIC

The entire landscape is formed by a large planted square, situated on two levels and accessible from two different streets. At one end of the square there are escalators to facilitate access to the site. At the square’s upper level are the accesses to the parking garage, through a staircase and an elevator. Also here are two playgrounds,

El conjunt paisatgístic està format per una gran plaça enjardinada i situada en dos nivells, accessibles per dos carrers diferents. En un dels extrems de la plaça hi ha unes escales mecàniques que faciliten l’accés al recinte. En el primer nivell superior de la plaça se situen diferents elements:

PICTORIAL PAVEMENT

[173]

PlĂ nol de jardineria / Gardening plan

[174]

Paviment de formigó imprès Paviment Maó en la escala Terra vegetal

Seccions / Sections

l’accés a l’aparcament mitjançant escales i ascensor; dues zones de jocs infantils; espais enjardinats envoltats per planxes d’acer corten que serveixen de suport per als bancs i, finalment, l’espai delimitat per baranes que funciona com a mirador.

En el segon nivell inferior de la plaça, situat en una zona més baixa i de superfície més petita, s’han instal·lat únicament jardineres i un espai pavimentat, seguint el disseny del nivell superior. A la zona intermitja, únic espai de terreny natural, s’ha preservat un arbre existent.

Els límits de la plaça s’han configurat mitjançant els murs de contenció del terreny del vessant de la muntanya. Altres recursos han estat la instal·lació de balaustrades d’acer i una malla metàl·lica d’acer inoxidable situada en el perímetre del nou edifici d’aparcaments. L’acer i la fusta són els materials que s’han utilitzat per crear el mobiliari, adaptat en alguns casos a l’acer corten de les jardineres.

Del projecte destaca especialment el sistema escultòric utilitzat pel paviment, anomenat “Textnatura”, que consisteix en reproduir fidelment els elements vegetals mitjançant l’aplicació de motlles personalitzats i pigments naturals que es fixen a un morter d’alta qualitat.

a space delimited by a railing that acts as a viewpoint and planting beds. These planting beds are constructed of corten steel, and also serve as supports for benches.

The lower level of the square is smaller. It contains planters and a paved area that have been created following the design on the upper level. Halfway between the two levels is an existing tree on the natural terrain, which has been preserved.

The boundaries of the square are set by the retaining walls against the hillside. They are also delimited by the steel and stainless steel wire mesh guardrails along the perimeter of the new parking garage. Steel and wood are the materials used to create the furniture, which in some cases is attached to the corten steel planters.

The project especially highlights its pavement with a system called “Textnatura” that gives the surface with a sculptural character. This system permits the faithful reproduction of any shapes found in nature using custom-made molds and natural pigments mixed with high quality mortar.

Paviment de formigó imprès Paviment Maó en la escala Terra vegetal

Seccions / Sections [175]

Destaca el colorit paviment tenyit amb pigments naturals. La tècnica utilitzada per la imprimació dels motlles personalitzats, que imiten les formes de la naturalesa, es va fer en col·laboració amb l’escultor Josep Cerdà, professor de la Universitat de Barcelona.

The pavement features a colorful natural pigmentation. The technique used for printing the custom-made molds with natural forms was carried out in collaboration with sculptor Josep Cerdà, a professor at the University of Barcelona.

[176]

[177]

Districte / District • Gracia `

Plaça de Lesseps Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area

Reconstrucció de la plaça en un important nús de conexions.

Rebuilding of the square into an important transit hub.

Entre l’avinguda de la República Argentina, carrer de la Riera de Vallcarca, avinguda de Vallcarca, carrer de la Mare de Déu del Coll, travessera de Dalt, i carrers de Santa Perpètua, del Torrent de l’Olla, de Pérez Galdós, Gran de Gràcia, avinguda del Príncep d’Astúries i ronda General Mitre.

Barri la Vila de Gràcia.

Albert Viaplana, David Viaplana/ VIAPLANA Arquitectes; Joaquim Pascual/OFEP S.A. enginyers 43.353 m2

Fotos Photos

VIAPLANA Arquitectes

Data Date

2009

·

Espai de trobada cívica entre dos districtes Civic meeting place between two districts

[178]

NUS CONNECTOR

CONNECTION NODE

Des dels seus inicis, la plaça de Lesseps ha estat un important nus del trànsit de la ciutat, utilitzat més pels vehicles que pels veïns dels diversos barris confrontats. En el darrers anys, en aquest entorn s’han realitzat diverses intervencions de gran magnitud: les obres de la futura línia 9 del metro, enderrocaments dels edificis i el soterrament de la ronda del Mig. L’eix central de la transformació d’aquest projecte ha estat la recuperació de la pendent natural de la plaça, la modificació del nus viari existent i l’increment de 6.000 m2 per a ús del veïnat.

Amb l’antic disseny de la plaça, els carrers confrontats quedaven tallats de manera dràstica. En el nou projecte s’ha donat continuïtat a aquests carrers creant noves connexions viàries transversals. En aquest sentit és possible creuar pel centre de la plaça, al suprimir el “scalextric” existent i instal·lar semàfors.

L’eix entre els carrers de la República Argentina i del Príncep d’Astúries ha quedat anivellat amb l’eliminació del viaducte que

Since its inception Plaça de Lesseps has been an important traffic hub, more focused on vehicle movement than on the needs of pedestrians living in the surrounding neighborhoods. In recent years it has undergone various major infrastructure interventions: construction of the future metro line 9, demolition of buildings, and the submersion and capping of Ronda del Mig, a major cross-city expressway.

The centerpiece of the transformation project is the recovery of the natural slope of the plaza, the modification of the existing street junctions and the creation of a 6000 m2 area dedicated to neighborhood use. The surrounding local street circulation had been drastically severed by the old configuration of the square.

The architects extended these local circulation routes to creating new neighborhood connections. The removal of the viaduct has allowed the reestablishment of the axis formed by Carrer de la República Argentina and Carrer del Príncep d’Astúries, and visual connection across the plaza.

[179]

1

1a 1b 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Sortida TMB amb edicle/ lluernari vestíbul interming Sortida TMB Sortida TMB/ascensor Lluernari vestíbul principal 10x10 m Corredor de granit fosc 10x20x7 cm Marquesina/terrassa Pal.li 10x10 m h=20 m Canal/bassal (escala de Jacob) Anfiteatre de fusta Camí de Santiago Jocs infantils Pentanques sobre rebaix Torre/focus Església dels Josepels

Planta general / General plan

[180]

impedia físicament la visió entre ambdues voreres i la connexió de vianants. S’ha creat la connexió entre els carrers d’Homer i de Sant Magí, i entre els carrers de la Mare de Déu del Coll i del Torrent de l’Olla.

L’increment de la superfície ha estat possible gràcies a l’ampliació de les voreres i la reducció del trànsit rodat. Aquestes dues actuacions s’han realitzat com a resultat de reivindicacions veïnals de molts anys.

Actualment els cotxes circulen únicament en la part central de la plaça i, d’aquesta manera, es dóna prioritat als vianants i es minimitza la contaminació acústica. S’han instal·lat unes marquesines a les entrades dels túnels i unes plataformes que allarguen l’espai de la plaça que permeten l’ampliació de l’espai públic.

TRANSPORT PÚBLIC Al ser un important nus de comunicació per a vianants i tenir un trànsit molt elevat, es va decidir crear una nova entrada a la línia 3 del metro que, en un futur, permetrà l’accés a la nova línia 9.

El disseny previ obligava el pas dels autobusos pel túnel existent. Aquesta situació ha millorat amb la decisió de fer-los circular per la superfície, la qual cosa ha permès instal·lar dues parades en el centre de la plaça, millorant el servei i l’accessibilitat.

ZONA VERDA La intervenció inclou dues noves àrees de jocs infantils, pistes de petanques, un mirador, nous espais verds i un amfiteatre.

Aquest nou amfiteatre permet la celebració d’espectacles i activitats de petit format.

La superfície urbanitzada combina paviment amb gespa i nou arbrat. En aquells espais on no era possible la plantació s’han disposat jardineres.

Amb el pas del temps els arbustos cobriran les estructures de metall i de fusta.

La previsió és que en deu anys tots els elements com, per exemple, la gran biga que travessa de costat a costat la plaça, quedin coberts per la vegetació. La massa vegetal en poc temps superarà la frondositat consolidada que existia de manera molt concentrada i que ara es reparteix per tot l’àmbit.

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS A les diverses zones de la plaça s’han instal·lat elements arquitectònics de diferents significats. La font canal és una estructura que, a manera de biga, travessa l’espai, i és un homenatge a Ferdinand de Lesseps, personatge històric a qui se li dedica la plaça. L’anomenat “pal·li” és una estructura el sentit de la qual encara no és comprensible íntegrament, perquè és un reflex simètric de la que hi haurà sota terra en el llucernari del gran vestíbul de la futura estació de la línia 9.

Connections between Carrer d’Homer and Carrer de Sant Magí and between Carrer de la Mare de Déu del Coll and the Torrent de l’Olla were also created.

An augmentation of pedestrian area was made possible by the widening of the sidewalks and the reduction of road traffic.

These actions answered the longstanding demands of local residents.

Currently cars only circulate through the middle of the plaza, thus giving priority to pedestrians and minimizing noise pollution.

Hoods that extend over the entrances of tunnels and platforms have been installed to increase the pedestrian space of plaza.

PUBLIC TRANSPORT A new entrance to the metro line 3 was created, which in the future will also allow access to the new line 9, establishing a major transportation hub. The previous design had required the circulation of buses through an existing tunnel. This situation was improved by moving the bus lanes to the surface. As a result, two new bus stops were created in the center of the square improving service and accessibility.

The project area is planted throughout with grass and new trees. Flower beds were created in the areas where planting had not previously been possible.

Over time the shrubs will cover the existing metal and wood trellis structures. The plan is that in ten years all the elements, for example the large beam that runs across the square, will be covered by vegetation.

The new vegetation will spread throughout the area, soon surpassing the amount of greenery that had previously existed in a very concentrated zone.

ARCHITECTURAL ELEMENTS Architectural elements with different meanings were installed in various areas of the square. The water feature is a structure that, like a beam, crosses above the space. It is a tribute to Ferdinand de Lesseps, the historic figure to whom the square is dedicated.

The so-called “palio” is a structure whose meaning is not yet fully understandable, as it is a reflection of a structure that will exist in the light well above the hall of the future line 9. This cube explains what might be seen underground in a few years.

GREEN ZONE The project includes playgrounds, bocce ball courts, a gazebo, new green spaces and an amphitheater. This amphitheater accommodates small shows and performances.

[181]

Secciรณ transversal / Cross section

[182]

Un dels elements arquitectònics més impactants és l’estructura metàl·lica a manera de gran biga que travessa la plaça. Anomenat el “canal de Suez”, es tracta d’un homenatge a Ferdinand de Lesseps, qui va unir, amb aquesta obra d’enginyeria, el mar Rojo i el mar Mediterrani. Per aquest “canal” discorre l’aigua i s’uneix, de manera simbòlica, la part alta (la muntanya) amb la part baixa (el mar) de l’espai públic.

One of the most striking architectural elements is the steel beam that crosses the plaza.

It is dedicated to Ferdinand de Lesseps and makes reference to the Suez Canal, which links the Red Sea and the Mediterranean Sea. The channel carries water and symbolically connects the “mountain” and “sea” sides of this public space.

[183]

Districte / District • Horta-Guinardó

Ronda del Guinardó Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by

` Area Area

Remodelació i nova ronda del Guinardó.

Remodeling and new Ronda del Guinardó.

Entre el carrer de Cartagena, túnel de la Rovira, parc de les Aigües, plaça d’Alfons X el Savi i carrer de Sardenya. Barri el Baix Guinardó.

José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur y Laura Jiménez/Martínez Lapeña- Torres Arquitectos S.L.P; ESTEYCO SAP 51.651 m2

Fotos Photos

BIMSA, Jamlet

Data Date

2011

··

Un canvi radical en el paisatge urbanístic del barri A radical change in the urban landscape of the neighborhood [184]

REORDENACIÓ URBANÍSTICA

URBAN REMODEL

L’objectiu del projecte va ser la remodelació de l’àmbit urbà constituït pel tram de la ronda del Guinardó entre els carrers de Cartagena i de Sardenya, així com la boca sud del túnel de la Rovira. Aquesta reordenació, que respon a les noves necessitats i demandes veïnals, dóna a l’espai públic un ús més cívic i racional. El projecte original, que va experimentar petites millores fruit de noves necessitats i raons d’interès públic sorgides durant l’obra, estava dividit en dues fases principals.

La primera fase contemplava les obres de reordenació de l’àmbit més proper a la ronda, mentre que la segona fase se centrava en les proximitats de la boca sud del túnel de la Rovira, així com en altres actuacions: la creació d’una zona verda i la construcció d’un aparcament i una nova passarel·la per als vianants.

Les dues actuacions estaven planejades de forma solapada per no dilatar el temps de les obres, però la situació econòmica va fer que la segona fase no es realitzés al mateix temps. I per tant, s’incorporessin

The aim of the project was the renovation of an urban environment along a section of the Ronda Guinardó between Carrer de Cartagena and Carrer de Sardenya, which includes the south entrance of the Túnel de la Rovira. This reorganization, which responds to new needs and demands of the neighborhood, provides public space with a more civilized and rationalized use.

The original project experienced small changes as a result of new needs and requirements in the public interest that came up during construction. This led to the division the project into two main phases.

The first phase included the redevelopment of the area closest to the Ronda, while the second phase was centered on the work near the south entrance of the Túnel de la Rovira and on other interventions, such as the creation of a green area and the construction of a parking garage and a new footbridge.

The two interventions were scheduled to overlap so as not to prolong the construction. But the economic situation prevented

[185]

[186]

Planta general / General plan

Secciรณ / Section

Secciรณ / Section [187]

nous elements crucials per al funcionament i l’accessibilitat del nou espai.

Segons aquests criteris, es va incorporar un nou ascensor al carrer de Thous, ja previst en la segona fase, que facilités l’accessibilitat de veïns i vianants. També es va incloure la millora de la part alta del carrer de los Castillejos, com a conseqüència de la reposició de serveis afectats durant les obres del projecte inicial.

SOLUCIÓ EFECTIVA La gran circulació existent en aquest sector de la ciutat es va resoldre amb la creació d’un nus circulatori al voltant d’una plaça elipsoidal en un sol nivell. Els vehicles en direcció riu Llobregat, que anteriorment circulaven pel viaducte, ara ho fan paral·lels i a la mateixa cota que els vehicles que circulen en direcció riu Besòs. A més, es va poder generar una nova mitjana enjardinada que separa tots dos sentits del trànsit.

Una altra de les intervencions que es van realitzar va ser la demolició parcial de la part superior del mur existent entre els carrers de Padilla i de Cartagena, on s’ha construït un nou mur de coronament de petites dimensions. En l’espai resultant es va disposar una jardinera que millora l’entorn i que, com a conseqüència de la demolició parcial del mur, redueix l’impacte visual del mateix.

Per millorar la mobilitat per als vianants i salvar els desnivells, a més d’una rampa i una

[188]

escala en la part del mur més propera a la boca sud del túnel, es van instal·lar dues escales mecàniques i un ascensor que connecten la ronda del Guinardó amb la part alta del carrer de los Castillejos.

Les voreres del costat mar del cinturó es van mantenir pràcticament iguals, mentre que les del costat muntanya es van modificar notablement. La part que limita amb el proper parc de les Aigües s’amplia en una franja de 17 m fins a la nova posició del cinturó. Des del carrer de Pi i Maragall es creua el cinturó amb dos passos de vianants que donen accés a la nova Plaça d’Alfons X, des d’on s’arriba a l’entrada del parc i s’accedeix a la zona on es troben les pistes de petanca.

La zona entre els carrers de Cartagena i de Thous, que queda per sobre del mur de contenció, es va anivellar a la cota actual d’accés als habitatges, creant una plataforma única, resolta amb un paviment continu per on passen vianants, cotxes i bicicletes.

the second phase from happening as scheduled. Because of this, new programmatic functions crucial to the good functioning and accessibility of the space were added to the first phase. One result was that a new elevator, which was originally planned to be installed during the second phase, was added on Carrer de Thous to facilitate residents’ accessibility. Likewise, improvements to the north section of Carrer de los Castillejos were carried out, following the repositioning of various utilities affected by the development of the project.

EFFECTIVE SOLUTION The busy traffic in this part of the city was resolved by the creation of a junction around an ellipsoidal square on one level.

Vehicles heading west, which previously circulated on an elevated viaduct, would now circulate parallel to, and at the same level as those going east. Also, a new landscaped median was created to separate the two traffic flows.

Another intervention consisted in the demolition of the upper section of a wall that ran down the center of Ronda Guinardó between Carrer de Padilla and Carrer de Cartagena, and the construction of a new small coping wall. By shortening the wall, its visual impact is minimized. The resulting gap between the existing wall and the new one serves as a planter that helps improve

the environment. A ramp and a stairway were built against the section of the wall closest the tunnel’s entrance to help pedestrian accessibility and resolve the height differences. Also, two escalators and an elevator that connect the Ronda del Guinardó and the upper section of Carrer de Castillejos were installed.

The sidewalks on the south side of the Ronda remained practically untouched, while those on the north side were significantly modified.

The part that borders the nearby Parc de les Aigües was widened by 17 m to reach the new position of the Ronda. From Carrer de Pi i Maragall, two crosswalks across the Ronda provide easy access to the new Plaça d’Alfons X where the entrance to the park and to the bocce ball courts is.

The area between Carrer de Cartagena and Carrer de Thous above the retaining wall was brought down to the existing entry level of the adjacent buildings, creating a single platform with continuous pavement accessible to pedestrians, cars and bicycles.

El projecte de recuperació de la ronda del Guinardó es va iniciar amb el laboriós enderrocament del viaducte existent.

Aquesta estructura, així com el pas superior situat al carrer de Padilla, van ser construïts a la dècada de 1970. El resultat del nou projecte va incloure la pavimentació de les zones per als vianants, una nova àrea infantil, l’ampliació de zones verdes i la disminució de l’altura del mur situat entre els carrers de Cartagena i de Padilla, que redueix l’impacte acústic.

The recovery project of the Ronda del Guinardó began with the laborious demolition of the existing raised viaduct. This structure, as well as the overpass located on Carrer de Padilla, was built in the seventies. The new project included the paving of the pedestrian areas, the installation of a new playground, the expansion of the green areas and the decrease of the wall’s height between Carrer de Cartagena and Carrer de Padilla, which also reduced its acoustic impact.

[189]

Districte / District • Horta-Guinardó

Parc dels Garrofers Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Nou espai públic com a punt de trobada pels veïns.

New public space as a meeting point for neighbors.

Entre els carrers de Josep Sangenís, Escales de la Floresta, del Pantà de Tremp, plaça de la Clota, carrers de Coll i Alentorn i dels Cortada.

Barri la Teixonera.

Agència de Promoció del Carmel i entorns, S.A.; Josep Muxart (arquitecte); Taller d’Enginyeria Ambiental 3.399 m2

·

Agència de Promoció del Carmel, Andreu Adrover 2009

Un espai verd recuperat per a ús del ciutadà A recuperated green space for the use of citizens [190]

ESPAI CORTADA

“ESPAI CORTADA”

L’anomenat “Espai Cortada” va ser concebut com un parc enjardinat i un punt de confluència de diferents barris. Va ser inaugurat amb una gran assistència de veïns que demandaven un nou espai públic al barri de la Teixonera, i que van sol·licitar al districte un canvi de nom al·legant raons històriques; per aquest motiu, el parc es va passar a denominar “Parc dels Garrofers”.

Les característiques orogràfiques del terreny i el pas del temps van provocar a l’aparició d’espais poc aprofitats, xarxes de serveis obsolets i mobiliari urbà deteriorat. Era necessària una profunda renovació per fomentar un millor aprofitament d’unes zones i la redefinició d’unes altres. Amb aquest panorama paisatgístic, es va decidir aplicar una sèrie de millores que permetessin la recuperació d’un espai urbà.

The so-called “Espai Cortada” was conceived as a park and a confluence point of various neighborhoods. It opened with a meeting where residents demanded a new public space in the neighborhood of La Teixonera, and asked the district to change the name for historic reasons; thus the park was renamed as “Parc dels Garrofers.”

Underutilized spaces, obsolete utility networks and damaged urban furniture derived from the particular topographic features of the terrain due and aging infrastructures. A major renovation was needed to promote better use of some areas and to redefine others. The decision was made to implement a series of improvements that would permit the reuse of this urban space.

RECUPERACIÓ I MILLORES Una de les principals accions va ser l’ampliació de l’àrea de jocs infantils i la renovació dels ja existents. Es va construir una nova pèrgola amb bancs i cadires que,

RECOVERY AND IMPROVEMENTS One of the most significant improvements was the expansion of the playground and the regrading of the existing topography. The construction of a new pergola, the installation of benches and chairs and the planting of new trees expanded the shady area.

[191]

Planta general / General plan

[192]

Seccions / Sections [193]

amb el nou arbrat, va ampliar les zones d’ombra.

Dues pistes de petanca i l’adequació d’un espai per emmagatzemar el material de manteniment, van ser unes altres de les novetats, així com la creació d’una rotonda que permetés el gir dels vehicles cap al carrer dels Cortada. Aquesta rotonda facilita el canvi de sentit de la circulació, en tractar-se d’un carrer sense sortida i de doble sentit.

La rotonda es va senyalitzar mitjançant balises i pilons, per impedir l’estacionament de vehicles. En la illeta central de la rotonda s’ha creat una duna vegetal atravessada per una zona de paviment dur i que permet el pas en sentit longitudinal.

ACTUACIÓ PER A ÚS PÚBLIC La proposta d’actuació ha estat cautelosa, ja que ha tractat de complir les demandes socials i, al mateix temps, adaptar-se a [194]

la morfologia del terreny. L’ordenació de la globalitat de l’espai ha inclòs la redefinició i creació de zones de descans. També s’han renovat totes les instal·lacions i les xarxes de serveis, així com l’enllumenat públic i el mobiliari urbà. S’ha recuperat la pista de petanca de mesures reglamentàries, modificant la seva orientació, i s’ha creat una segona pista paral·lela a l’anterior en un bancal superior.

Aquesta zona central d’oci s’ha envoltat en la part superior per unes graderies des de les que es pot veure l’espai, de manera que tota la zona es accessible i visible.

Two new bocce ball courts, the adaptation of storage space for maintenance equipment and the construction of a roundabout to allow vehicles to turn around on Carrer dels Cortada were amongst the interventions. This roundabout facilitates a U-turn at the end of this dead end two-way street.

The roundabout is a green island delimited by alternating markers and pillars to prevent parking around it. A paved strip through the roundabout allows pedestrians to walk across.

ACTION FOR PUBLIC USE The proposed intervention was cautious, as it has sought to meet social demands, while adapting to the morphology of the terrain. The organization of the space redefined and created sitting areas.

All the facilities, utility networks, street lighting and furniture have been renovated.

The bocce ball court was redesigned according to standard dimensions and its orientation was changed. A second court, parallel to the previous one was created on a higher terrace.

This central recreational area has been connected with the existing street through steps at the top and bottom to make the entire area accessible and to make it suitable for performances.

La nova pèrgola i els nous arbres plantats en la renovació del parc han permès que es generin noves zones d’ombra. Per millorar l’accessibilitat als jardins s’ha creat un nou accés en rampa que salva un pendent de 13 m i organitza els espais que se situen per damunt i per sota del seu traçat.

The new pergola and new planted trees in the park’s renovation have allowed the creation of new shaded areas. To improve the accessibility of the gardens a new access ramp was created resolving the 13 m height difference and organizing the spaces above and below its path.

[195]

Districte / District • Horta-Guinardó

` Bateria Antiaeria Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Recuperació d’un àrea històrica en el parc dels Tres Turons.

Recuperation of a historical area in the Parc dels Tres Turons.

Carrer de Marià Lavèrnia núm. 1, entre els carrers de la Muntanya de Montserrat, de Labèrnia, del Panorama, del Turó de la Rovira i de Mülberg. Barri Can Baró.

Agència de Promoció del Carmel i entorns, S.A.; AAUP 8.900 m2

·

Agència de Promoció del Carmel, Dortoka, Toni Coll Tort 2011

Privilegiat mirador elevat en el centre de la ciutat Exceptional vista point high up in the city center [196]

CONTEXT HISTÒRIC

HISTORICAL CONTEXT

Aquesta zona del Turó de la Rovira, important elevació enmig de la ciutat, presentava un estat de gran degradació, tant de l’espai públic com de les restes de la bateria antiaèria construïda per a la defensa de la ciutat.

Amb aquesta situació, es va plantejar un projecte amb l’objectiu principal de netejar i dignificar l’espai per al seu posterior tractament paisatgístic com a zona verda.

També va ser objecte de l’actuació la recuperació i conservació del conjunt de la bateria i d’aquells elements pertanyents a edificacions il·legals, restes del barraquisme. El 1931 es van realitzar els primers reconeixements arqueològics al Turó de la Rovira i es va documentar un conjunt de 44 sitges situats en la part superior de la muntanya.

Finalment, durant la guerra civil espanyola, el Govern republicà va construir les bateries antiaèries de la ciutat per prevenir possibles atacs marítims i aeris feixistes.

Entre els anys 1990 i 1993 es van enderrocar les barraques de la part sud de la muntanya; es va construir el pont de Mühlberg, que facilita l’accés al voltant del Turó de la

The Turó de la Rovira area, a promontory near the heart of the city, was in a state of degradation that affected the quality of the public space. The site included the remains of an anti-aircraft battery built to defend the city. Given this situation, a project was planned to turn the site into a green area by cleaning and dignifying the space.

The project also included the recovery and conservation of the anti-aircraft battery, and the removal of illegally built shacks.

In 1931 the first archaeological surveys of the Turó de la Rovira were conducted and a group of 44 silos were located at the top of the mountain.

During the Spanish Civil War, the Republican government built the city’s anti-aircraft battery to prevent attacks by sea and air from the Fascists. Between 1990 and 1993 existing shacks on the south side of the mountain were demolished, the Mühlberg bridge that provides access around the Turó de la Rovira was built, and reforestation begun. At the same time, ceramic fragments of the 7th through 4th centuries BC were collected and

[197]

Vistes aèries del recinte anterior a la intervenció (fotografia superior) i de l’actualitat (fotografia inferior). La zona, que es trobava en un estat d’abandonament, s’ha convertit en un espai museístic on es pot gaudir d’unes vistes privilegiades de la ciutat de Barcelona.

Destaquen la reordenació i urbanització de l’interior i dels accessos al recinte.

Aerial views of the existing conditions (top photo) and after the project (bottom photo).

The area, which was in a state of quasi-abandonment has become a museum-like space where one can enjoy the spectacular views of the city of Barcelona. The project highlights the reorganization and development of the interior and of the accesses to the site.

[198]

Planta de superfĂ­cie / Ground floor plan

Planta inferior / Lower floor plan [199]

Rovira, i es van iniciar les obres de repoblació forestal. Al mateix temps, es van recollir i es van documentar peces de ceràmica dels segles VII-IV a.C. i es van condicionar les construccions del poblat íber.

RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A partir de l’any 2005, es va realitzar, en diferents fases, el condicionament de l’espai públic com a lloc de memòria històrica d’acord amb el projecte museístic dissenyat pel Museu d’Història de la Ciutat. En una primera fase, es van mostrar les restes dels primers pobladors íbers del lloc, la subsistència dels quals es basava en l’explotació agrícola. Es van retirar els enderrocs del lloc, acumulats durant l’ocupació il·legal, i es va habilitar el camí d’accés al recinte.

L’espai central es va urbanitzar mínimament per no introduir elements contradicto[200]

ris en un recinte en el que, únicament, s’havien de destacar les restes de la bateria i de les barraques. Es va habilitar l’accés pels visitants i, al mateix temps, es van crear les infraestructures necessàries per a la posterior actuació museística, duta a terme en una segona fase. Els camins i les escales es van conservar en el seu estat original i es van afegir d’elements de protecció. La intervenció també va incloure el tractament de l’espai interior.

En els punts d’accés es van instal·lar portes i reixes practicables com a sistemes de protecció. Finalment, per raons de seguretat, es van habilitar baranes en els punts de dificil accés, així com a les zones de conservació de les restes arqueològiques.

documented, and structures of an Iberian settlement were recuperated.

HISTORIC MEMORY RECOVERY Since 2005, the establishment of the public space as a historic site has been performed in different phases following a plan by the Museu d’Historia de la Ciutat de Barcelona.

The first phase exposed the remains of the early Iberian settlers that occupied the site and whose survival depended on agriculture explotation. Then, the rubble accummulated during the illegal occupation was removed and the access road to the site was enabled.

A central space was developed minimally to avoid introducing discordant elements to the site in which only the remains of the anti-aircraft battery and those of the shacks were to stand out. Access for visitors was enabled and, at the same time, the neces-

sary infrastructures were created to carry out the museistic intervention that would take place in the second phase. The paths and the stairs were preserved in their original state and were provided with protection elements. The intervention also included the treatment of the interior spaces. Doors and gates were installed at all the access points for protection. And finally, the areas of most difficult access were provided with guardrails for safety. The conservation areas of archaeological remains were also provided with railings.

[201]

[202]

A més d’una recuperació històrica, es va dur a terme una reforestació del lloc mitjançant la plantació de subarbustos, arbustos i arbres de petita grandària. Aquesta zona verda requereix poc manteniment i no entorpeix les vistes de l’entorn museístic ni de la ciutat que ofereix aquest petit oasi patrimonial. L’espai és un petit relat arquitectònic i històric de la ciutat i, al mateix temps, un mirador des del que es poden gaudir d’unes vistes privilegiades.

In addition to a historical recuperation, a reforestation of shrubs, bushes and small trees was carried out. This green area is low maintenance and does not obstruct the views that this little patrimonial oasis offers of the museum environment and of the city.

The site is a short architectural and historic account of the city and, at the same time, a lookout that offers spectacular views.

[203]

Districte / District • Horta-Guinardó

Parc TMB de les Cotxeres d’Horta Programa Program

Adreça Address Projecte Project by

Coberta verda sobre les Cotxeres d’Autobusos d’Horta.

Green roof over the Cotxeres d’Autobusos d’Horta.

Entre la carretera de Cerdanyola i la ronda de Dalt. Barri Horta.

Coll-Leclerc Arquitectos

` Area Area

20.000 m2

Fotos Photos

Coll-Leclerc Arquitectos, José Hévia

Data Date

2007

·

ORIGINAL UBICACIÓ

ORIGINAL LOCATION

El projecte forma part d’una intervenció major que va començar l’any 2000 a partir d’una proposta guanyadora ex aequo per a la creació d’una cotxera d’autobusos, amb una superfície de 60.000 m2 i una coberta ecològica. La intervenció va partir de dos principis: dotar la coberta de la cotxera d’un parc i d’uns equipaments que funcionin com a futura porta del parc de Collserola, i solucionar amb el seu disseny la recollida d’aigües en una coberta de 20.000 m2.

El projecte està situat en un punt estratègic de la ciutat: al límit del parc, circuit per a bicicletes i vianants, zona d’estudiants universitaris, punt d’entrada a la connexió Barcelona-Cerdanyola i accés a un cementiri.

The project is part of a larger undertaking that began in 2000 with a winning proposal ex aequo for a 60,000 m2 bus garage with a green roof. The design of the roof was based on two principles: to provide the rooftop of the bus garage with a park and facilities that would function as future gateway to the Parc de Collserola and to design a water harvest system on the 20,000 m2 roof. The project is located in a strategic part of the city, at the edge of the park—a cycling and pedestrian area, a college campus area, the beginning of the Barcelona— Cerdanyola road and an access to a cemetery.

DOBLE FUNCIÓ

El parc porta de Collserola The park gate to Collserola [204]

La primera funció del parc és la de constituir un centre d’informació i un punt de partida de bicicletes.

Un espai d’oci on es juga amb diferents velocitats: l’alta generada pels cotxes situats en la propera ronda de Dalt; la mitjana dels autobusos que entren en la cotxera;

DOUBLE FUNCTION The first function of the park is to serve as an information center and starting point for bicyclists and as a recreational area. Speed plays a thematic role: high speeds generated by the cars that circulate along the nearby Ronda de Dalt; medium speeds of the buses entering the depot; low speeds that bikes travel, and very low speeds traveled by young people on skates. And the

[205]

Plànol de jardineria i secció / Gardening plan and section

la baixa de les bicicletes; la molt baixa dels joves amb patins, i, finalment, la lenta dels vianants. La segona funció és solucionar el drenatge i la conducció d’aigua. Per a això es va plantejar el parc com una màquina de drenatge que separa les aigües en conduccions superficials i drenatges profunds. La coberta està formada per lloses de formigó escalonades de 7 x 7 m i d’1 m de gruix; 25 cm en el centre i 50 cm en els laterals.

Per guanyar altura i modelar el sòl de la manera més lleugera possible, sense sobrecarregar massa la coberta, s’han construït unes peces de PVC ensamblades i cobertes per una capa de 90 cm de terra.

[206]

Es van instal·lar uns embuts fabricats amb formigó de grans dimensions que recullen les aigües de pluja torrencials i les condueixen cap a un desguàs situat a la zona central. En total són 26 conques amb acabats de diversos materials que dibuixen dos tipus de paisatge: un paisatge fred (sorra, aigua, marbre, heura i formigó) i un paisatge càlid (gespa, enredaderes i cautxú de colors). El paisatge fred convida a realitzar les activitats dinàmiques (patinar, jugar amb l’aigua, bike trail, cotxes teledirigits i jocs de nens), mentre que el paisatge càlid estimula les activitats reposades (tombar-se, prendre el sol, llegir, pícnic, mirar i observar).

slowest speeds are those of walkers.The second function consisted in engineering the drainage. The park was conceived as a drainage machine that separates runoff through superficial pipes and through deep drainage systems. The roof is made up of concrete slabs 7 m square by 1 m thick, staggered 25 cm on center and 50 cm on the sides. PVC blocks assembled together and covered with 90 cm of soil were installed to raise and shape the grade without overloading the roof structure. Large concrete funnels were installed to collect rainwater and canalize it to a drain in the center of the area.

A total of 26 basins with different finishes are grouped into two types of landscape: a ‘cold’ landscape (sand, water, marble, ivy, and concrete) and a ‘hot’ landscape (grass, vines and rubber of diffe-rent colors). The cold landscape facilitates dynamic activities (skating, playing in the water, bike riding, playing with remote control cars and playing games), while the hot landscape promotes rest (lying, sunbathing, reading, going for picnic, watching and observing).

Es van crear una sèrie d’embuts per recollir l’aigua; unes estructures que estan sostingudes per un mur de formigó. La topografia es va corregir i es va ajustar amb cassetons de plàstic que alleugereixen i permeten increments de 25 cm. Destaca un petit mirador on es gaudeix d’una vista extraordinària de la ciutat i del mar.

A series of funnels, created to collect the water, are supported by a concrete wall.

The topography is modeled and adjusted with lightweight plastic coffers that allow height increments of up to 25 cm. Of note is a small vista point from where one can enjoy an extraordinary view of the city and of the sea.

[207]

[208]

[209]

Districte / District • Nou Barris

Parc Central de Nou Barris Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Nou parc urbà que substitueix les cases i els barrancs del desaparegut barri de Can Carreres.

New urban park that substitutes the houses and ravines of the no longer existing Can Carreres neighborhood.

Entre la plaça de Karl Marx, i els carrers de Vilalba dels Arcs, de Marie Curie, de Lorena, passeig del Verdum, passeig d’Urrutia, carrers de Feliu i Codina i de Mont-Ral. Barri la Guineueta.

Andreu Arriola + Carme Fiol/ ARRIOLA & FIOL Arquitectes 17,7 ha

·

Arriola & Fiol, Beat Marugg, Marc Treib, LYMNE, Pronoba, Sergio Belinchón 1999 Fase 1 2003 Fase 2 2007 Fase 3

Organització cubista de l’espai Cubist organization of the space [210]

RESUM HISTÒRIC

HISTORICAL SUMMARY

Els orígens d’aquest lloc es remunten a l’any 1868, quan el Dr. Emili Pi i Molist va recòrrer tot el territori barceloní a la recerca d’un bon emplaçament per a un hospital mental. Una vegada trobat, van començar les obres de la futura institució: l’Institut Mental de la Santa Creu i de Sant Pau. L’any següent es va construir l’aqüeducte de Dosrius, per portar les aigües del Maresme a Barcelona, un tram del qual es conserva actualment al mateix parc. El 1889 es va inaugurar el primer pavelló de l’hospital.

No és fins l’any 1950 quan va començar la construcció del barri que avui dia ocupa el parc central. Durant la dècada de 1960, en plena dictadura, es va produir una gran demanda d’habitatges i la falta de planejament urbanístic va provocar l’esgotament del sòl disponible.

Entrada la dècada de 1970, els camps i jardins de l’Institut Mental es van convertir progressivament en molts dels blocs i carrers actuals. L’any 1977, la Corporació Metropolitana va comprar l’edifici psiquiàtric i els terrenys adjacents.

The origins of this site date back to 1868 when Dr. Emili Pi i Molist traveled throughout the entire Barcelonan region in search of a good place to build a mental hospital.

Consequently work began on the future institution: the Institut Mental de la Santa Creu i de Sant Pau. The following year the Dosrius aqueduct, carrying water from the Maresme to Barcelona, is constructed. A stretch of this aqueduct is still preserved in the park. In 1889 the first hospital pavilion opened its doors.

During the dictatorship in the 60’s a strong demand for housing arose, which along with the lack of urban planning, quickly overruns the available land. In the 70’s, the fields and the gardens of the Mental Institute were progressively converted to streets and housing blocks.

In 1977, the Corporació Metropolitana bought the psychiatric building and the adjacent plots of land.

The last patients left the premises in 1987 and by 1988 the Seu del Districte occupied the former Mental Institute.

[211]

En el centre del recinte s’ha conservat la masia del segle XVII Can Carreres, símbol històric del passat agrícola de la zona. La seva estructura correspon a la típica casa rural catalana. Després de la seva restauració, s’ha convertit en un equipament públic per a diversos usos i entitats.

The park has preserved the 17 th century country house, Can Carreres, located in the center of the premises. It is a historic symbol that recalls the agrarian heritage of the area. It’s representative of a typical Catalan farmhouse. It has been restored and converted into an open public facility for various uses and organizations.

[212]

Planta general / General plan [213]

Els últims malalts van abandonar el recinte el 1987 i, l’any següent, la Seu del Districte es va instal·lar en l’antic Institut Mental.

El 1995 es va inaugurar el parc tecnològic Barcelona Nord; un viver d’empreses de tecnologia que va impulsar el desenvolupament urbanístic del districte i la construcció del parc central. La Biblioteca de Nou Barris es va inaugurar el 1997 i durant els anys 1999, 2003 i 2007 es van dur a terme les diferents fases de la construcció del parc central de Nou Barris.

ACTUACIÓ POSTOLÍMPICA Amb l’arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona, el districte de Nou Barris es va beneficiar d’un pla de millores. Tots els barris perifèrics es van veure afectats per la construcció de les rondes: vies ràpides que connecten Barcelona amb les ciutats properes i que permeten creuar la ciutat sense passar pel seu centre. En el cas de Nou Barris, situat en la part nord-est de la ciutat, es va plantejar un pla de millores que fou molt ben rebut pels veïns dels diferents barris, amb necessitats i realitats diverses. El parc central de Nou Barris es convertiria en la principal actuació d’aquest districte.

El projecte es va dur a terme en tres fases ben diferenciades. En la primera fase es va actuar a la zona del parc més propera als equipaments i edificis institucionals: la Seu del Districte (antic hospital mental); la Bi-

[214]

blioteca de Nou Barris, la Guàrdia Urbana i el Fòrum Nord (parc tecnològic). En una segona fase es va completar el parc fins a arribar a l’inici de la muntanya de Collserola. I, finalment, la tercera intervenció va consistir en l’execució d’algunes parts i elements pendents.

DIFERENTS FASES El principal objectiu del disseny dut a terme per Arriola & Fiol Arquitectes era crear una nova zona verda per a la ciutat de Barcelona. Un pulmó que fos accessible i que unís els espais buits existents entre els blocs de cases repartits aleatòriament pel lloc. La solució al seu disseny va ser el concepte de fragmentació, pel qual es van inspirar en el famós quadre cubista de Pablo Picasso Horta de Sant Joan (1909). Aquest quadre, pintat durant una de les estades de l’artista a la població catalana del mateix nom, és un exemple del seu característic cubisme geomètric. Els arquitectes van aplicar la múltiple divisió de l’espai en franges geomètriques, per facilitar la connexió entre els diferents espais que s’estenen pel parc.

Segons aquest plantejament, la primera zona del parc va ser pensada per facilitar el trànsit de les persones que diàriament utilitzen els equipaments. Mitjançant múltiples connexions axials es pot accedir al parc des dels carrers del voltant, gràcies a la creació d’un gran nombre d’entrades.

In 1995 the Parc Tecnològic Barcelona Nord was inaugurated. It was a concentration of technology businesses that provided a nucleus and impetus for the urban development of the district and the construction of Parc Central. The Biblioteca de Nou Barris opened in 1997 and during 1999, 2003 and 2007 various construction phases of Parc Central de Nou Barris took place.

POST-OLYMPICS With the arrival of the Olympic Games of Barcelona 92, the Nou Barris district benefited from an improvement plan. All the peripheral neighborhoods around the city center were affected by the construction of the Rondes: fast highways that make connections between the city and the suburbs possible and allow cross-town driving while avoiding the center of Barcelona. In the case of Nou Barris, located in the northeast of the city, an improvement plan was laidout. It was well received by the residents of the neighborhood. The Parc Central de Nou Barris became the principle urban project of this district.

The project was constructed in three distinct phases. The first phase involved the area of the park closest to the institutional buildings and facilities: the Seu del Districte (the former mental hospital); the Biblioteca de Nou Barris, the Guàrdia Urbana and the Fòrum Nord (technology park). The second

phase completed the park up to the base of the Collserola mountains. And finally, the third phase consisted in resolving various pending issues.

DIFFERENT PHASES The main objective of the design, conducted by Arriola & Fiol Arquitectes, was to create a new green area for the city of Barcelona: a green lung that would be accessible and safe and that would unite the existing large open spaces between the various residential blocks that are distributed randomly on this site. The design solution came from the concept of fragmentation.

The architects found their inspiration in the famous cubist painting by Pablo Picasso Horta de Sant Joan (1909). This painting, created during the artist’s stay in the Catalan town of Horta de Sant Joan, is an example of the geometric cubism characteristic of the Spanish painter. The architects reinterpreted the fractured divisions into geometric strips of space, designed to make the connections between the different spaces that extend throughout the park more fluid.

Under this approach the first area of the park was designed to facilitate the passage and movement of people who use the facilities daily.

Access to the park from surrounding streets is enabled by multiple entries and axial connections across the park.

A la part nord del parc es troben alguns detalls del projecte que es produeixen amb tints artístic-pictòrics. La fragmentació i la distribució cubista es manifesten mitjançant superfícies triangulars, planes o en pendent, que formen talusos que salven els desnivells. Algunes d’elles han estat acolorides de blau, vermell i groc, els tons típics de la ciutat de Barcelona.

Some artistic and picturesque design elements can be found in the northern part of the park.

Cubist fragmentation and distribution is rendered with horizontal or inclined triangular surfaces forming banks that resolve the irregularities of the terrain. Sometimes they are colored in blue, red and yellow: colors that represent the city of Barcelona.

[215]

[216]

L’antic Institut Mental va ser restaurat i integrat al parc, el pati central es va obrir al públic i s’hi van instal·lar la Seu del Districte, la Biblioteca i l’Oficina de l’Habitatge.

Al mateix temps, es van incorporar el parc tecnològic Barcelona Nord i un llac que va ser modificat per albergar un restaurant flotant. La segona part del parc es va crear per convertir l’espai en una transició cap a la muntanya, on el verd és el protagonista del conjunt. La tercera fase es va centrar en la urbanització d’una àmplia zona corresponent a la coberta d’un aparcament subterrani per als residents i en la remodelació dels edificis d’habitatges.

SOSTENIBILITAT I INNOVACIÓ L’aposta dels arquitectes per a la sostenibilitat es manifesta tant en el reg amb aigües freàtiques com en la vegetació. El parc alberga un dipòsit d’aigua que evita les inundacions, disminueix la contaminació de les platges i permet un major aprofitament de l’aigua. El dipòsit es troba situat entre el passeig d’Urrutia i el carrer de Vilalba dels Arcs, i té una profunditat de 5,3 m amb una capacitat de 18.000 m3.

El parc compta amb un sistema de reg automatitzat que permet subministrar la quantitat d’aigua que realment necessita cada espècie vegetal, la qual cosa minimitza les pèrdues en el consum. A més, es va construir una estructura independent

The former mental institute was restored and integrated into the park. Its central courtyard was open to the public. And the Seu del Districte, a library and the Oficina de l’Habitatge were moved into the building.

At the same time the Parc Tecnològic Barcelona Nord was built, and a lake was modified to accommodate a floating restaurant. The second part of the park, where greenery takes center stage, was created as a transition to the open space of the mountains. The third phase focused on the development of a large area that corresponded to the rooftop of an underground parking garage built for residents of the area, and on the remodeling of some residential buildings.

SUSTAINABILITY AND INNOVATION Their use of groundwater irrigation and their selection of vegetation illustraits the commitment of the architects to sustainability. The park is home to a water reservoir intended for multiple uses: as flood control, for reducing the pollution at the beaches, allowing for greater water storage and the optimization of water usage. The reservoir is located between Passeig d’Urrutia and Carrer de Vilalba dels Arcs. It is 5.3 m deep and has a capacity of 18000 m3.

The park has an automated irrigation system that permits the delivery of the right [217]

[218]

La il·luminació és un dels elements protagonistes d’aquest conjunt paisatgístic.

En diversos punts del parc s’han instal·lat unes grans estructures en forma de diapasó que, a manera de palmeres, reparteixen la llum de forma fragmentada.

Lighting is an important, integral element of this landscape design project. In various parts of the park large fork-shaped structures have been installed. These palm treeshaped structures emit fragmented light.

[219]

que permet la captació d’aigües freàtiques aptes per al subministrament i el reg de les espècies vegetals.

El recinte presenta una de les majors concentracions d’arbres en un mateix espai: 1.562 exemplars d’arbres i més de 500 arbusts de més de trenta espècies diferents.

Durant la segona fase de les obres es van plantar els arbres, arbusts i mantells d’herba que configurarien el paisatge definitiu.

Destaca la gran quantitat de palmeres, de vint espècies diferents, que es van disposar en la part més alta del parc.

En un espai triangular, la superfície del qual aconsegueix els 4.500 m2, es distribueixen aleatòriament 130 exemplars. Són característiques algunes palmeres exclusives com, per exemple, la palmera de Bismarck, la palmera Livistona, la palmera de Senegal, el palmetó de Texas, la palmera blava o la palmera de la reina. Aquestes espècies, originàries d’Àfrica tropical, Austràlia, Brasil, Xina, Illes Canàries, Madagascar i Mèxic, són les que millor s’adapten a les condicions climàtiques del Mediterrani.

L’arbrat, a més de proporcionar l’ombra necessària i acompanyar els diferents itineraris del parc, ajuda a reduir els nivells de soroll i la contaminació per diòxid de carboni. La selecció del tipus de gespa, que conforma les àrees tapissades al llarg del parc, s’ha basat en el criteri de baix consum hídric i d’alta resistència en ser trepitjada.

[220]

El recinte s’ha convertit en un àrea verda viva i en constant transformació.

PARC PREMIAT El projecte va ser guardonat l’any 2007 amb l’Urban Landscape Award, que premia internacionalment el redisseny d’espais urbans sota criteris de sostenibilitat i innovació. Segons el jurat, composat pels organismes Eurohypo AG, Talps i Architektur & Wohnen, l’actuació va ser premiada per “...crear un espai urbà i integrar-lo en una zona degradada. El jurat ha valorat positivament com es relaciona amb el seu entorn immediat, amb molts edificis construïts, i com s’ha integrat amb la seu del districte.

Es valora positivament la volumetria del parc i la creació d’elements nous que s’han convertit en un focus i punt d’atracció i ús de la ciutadania...”

amount of water at the time it is needed for each plant species. This conserves water.

A separate structure was built to allow the tapping of groundwater suitable for watering the plants.

The park has one of the largest concentrations of trees on a single site: 1562 specimens of trees and over 500 shrubs of more than 30 different species. During the second phase of work, the trees, the shrubs and the ground cover were planted, giving the park its final touches.

A large number of palm trees of 20 different species that were planted in the highest part of the park stand out. 130 specimens are randomly distributed in a triangular section of the park whose area reaches 4500 m2. The Bismarck Palm, the Livistona from China, the Senegal Date Palm, the Texas Sabal palm, the Blue Palm or Queen Palm are species of particular interest. Species from Tropical Africa, Australia, Brazil, China, the Canary Islands, Madagascar, and Mexico are the species that are best adapted to the Mediterranean climatic conditions of Barcelona.

Besides providing the shade as they flank the various pathways, the trees help reduce noise and carbon dioxide pollution. The type of grass used throughout the park was chosen based on its low water use and resistance to trampling. The site is a green area, alive with constantly changing vegetation.

PARK AWARDED The project was awarded with the Urban Landscape Award, 2007, an international architecture prize for the redesign of urban areas that takes into account sustainability and innovation. According to the jury, made up of Eurohypo AG, Topos and Architektur & Wohnen, the project was awarded for “creating an urban space and integrating it into a degraded area. The jury has considered how positively the project relates with its immediate, crowded surroundings, and how it is integrated with the Seu del Districte. The size of the park and its creation of new elements were well received and have have become a focus and attraction for residents and neighbors.”

PALMA: planta de l'ancoratge

DIAPASON: planta de l'ancoratge

PALMA 2000: planta DIAPASON 2000: vista lateral

PALMA 2000: alçat lateral

DIAPASON 98: planta

DIAPASON 98: planta

secció de l'ancoratge

PALMA 98: planta

DIAPASON: planta de l'ancoratge

Panells lumínics / Luminous panels

DIAPASON 98: vista lateral

PALMA: planta de l'ancoratge

PALMA 98: vista lateral

[221]

Districte / District • Nou Barris

Interior d’illa Feliu i Codina Programa Program

Adreça Address Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Desenvolupament d’un interior d’illa i construcció d’un aparcament subterrani.

Development of the interior city block and construction of an underground parking garage.

Entre els carrers de Feliu i Codina i de Vilalba dels Arcs.

Barri la Guineueta.

Manuel Ruisánchez/Ruisánchez arquitectes 5.040 m2

·

LYMNE, Ruisánchez arquitectes, Shlomi Almagor 2004

Interior d’illa geomètric Geometric interior city block [222]

PROJECTE EXECUTIU

PROJECT EXECUTIVE

Aquest projecte es va generar amb motiu de la construcció d’un aparcament subterrani privat a l’interior d’illa d’uns edificis. Els edificis socials construïts en aquest sector formaven part de l’actuació urbanística anomenada “Àmbit A-Karl Marx” i responien a la urbanització dels voltants del parc central de Nou Barris.

El principal problema amb el qual es van trobar els arquitectes en el moment de dissenyar aquest interior d’illa va ser el desnivell existent al solar. L’aparcament havia de tenir quatre nivells d’altura per albergar 159 places d’aparcament i la urbanització de la coberta havia de ser un espai verd i transitable.

The impetus for this project was the construction of a private underground garage in the interior of a city block. Social housing buildings constructed in this neighborhood were part of an urban development called Àmbit A-Karl Marx in response to the development plan of the land around the Parc Central de Nou Barris.

The main problem that the architects encountered when designing the interior of the city block was the slope of the site. The garage was to be 4 levels tall and accommodate 159 parking spaces and its rooftop was to be developed as a walkable green space.

L’APARCAMENT

The solution lies on the development of an underground garage with ramps and parking along the perimeter following the geometry of the site. An access ramp with a 20% slope was created. The rest have a gradual slope of 4.93%, except the turning areas, which are flat. The design includes a central courtyard that is used as a source of natural light and ventilation.

La solució va residir en desenvolupar un aparcament subterrani amb espais de circulació en rampa i aparcaments perimetrals que segueixin la geometria del solar. Es va crear una rampa d’accés de fins al 20% de pendent i la resta amb un pendent continu del 4,93%, a excepció dels espais de gir de la circulació, que són plans. El disseny

THE PARKING

[223]

PlĂ nol de jardineria / Gardening plan

[224]

contempla un pati central que és utilitzat com a entrada de llum i ventilació naturals.

Des d’aquest espai central cap al perímetre es va disposar un reticle de pilars. Els vestíbuls i les comunicacions verticals es van construir en els vèrtexs, aquells llocs on l’espai va quedar inutilitzat per crear més places d’aparcament.

EL JARDÍ INTERIOR Per solucionar el pendent continu existent a l’interior enjardinat, es van crear unes plataformes a manera de terrasses que van permetre la construcció d’uns espais de ventilació i il·luminació en les seves juntes.

En cadascun dels nivells es van col·locar diversos elements de mobiliari urbà. Per exemple, es van instal·lar papereres d’acer inoxidable model Barcelona sobre les zones de paviment de formigó prefabricat i bancs amb llistons subjectats a les lloses en els punts de canvi de nivell.

Pel que fa a la il·luminació, es van instal· lar diverses torres en columnes úniques que segueixen la trajectòria de l’eix principal que travessa l’interior.

Es van realitzar tres tipus de plantació en el terreny. Una primera àrea d’herbàcies de fins a 30 cm, es va situar a la zona de diferents nivells de lloses. Tota la superfície d’aquest sector es va tapissar amb Hereta helix. Una segona zona es va configurar amb tires entre el tapís, creant diferents tons i coloracions en la visió central de l’espai.

Les espècies utilitzades en aquest espai són Carex buchamani, Agapantus africanus y Tritoma uvaria. I, finalment, un tercer grup de plantació, de tipus arbustiva i amb una altura de fins a 1 m, es va situar en els forjats de l’aparcament dels edificis del carrer de Vilalba dels Arcs. Aquest tipus de vegetació proporciona certa privacitat als veïns.

Les espècies plantades van ser Pyracantha cocini, Abelias y Pittosporum tobira.

A grid of columns is set from this central space towards the perimeter. The vestibules, the stairs and the elevators are located in the corners where the space is not suitable for parking.

THE INTERIOR GARDEN Terraced platforms were created to resolve the slope of the landscaped courtyard. This allows for ventilation and lighting where the height differences occur. These terraces are equipped with various items of urban furniture: “Barcelona” stainless steel trash cans are installed in the areas paved with precast concrete, benches made of wood slats are mounted to the slab’s edge where level changes occur. As for lighting, various poles are installed along the main axis that runs through the courtyard.

There are three types of planting in the site: a first area of grasses up to 30 cm tall located in the area of level changes. In this sector, Hereda Helix covers the entire surface. A second area, creating stripes in the groundcover, provides the central space with different tones and hues.

These species include Carex Buchamani, Agapantus Africanus and Tritoma Uvaria. A third group of shrubs up to 1 m tall is planted along the courtyard face of the building on Carrer de Vilalba dels Arcs. This type of vegetation provides the neighbors with privacy. The planted species are Pyracantha Cocini, Abelias and Pittosporum Tobira.

Secció / Section [225]

En el disseny predomina la geometria, essent el rectangle i el cub els elements més destacats. Les lloses que formen part del paviment s’han disposat senceres, sense alterar la seva forma original. Això fa que el traçat no sigui rectilini, sinó en forma de ziga-zaga.

Geometry predominates in the design; specifically the rectangle and the cube are the most prominent elements. The concrete tiles that constitute part of the pavement are set whole without cuts that would alter their original shape. This results in a layout that is not rectilinear but in zigzag.

[226]

[227]

Districte / District • Nou Barris

Urbanització a la Trinitat Nova Programa Program

Adreça Address Projecte Project by ` Area Area

Projecte de construcció d’habitatges i urbanització als voltants al carrer de Palamós.

Housing project and development of the areas around Carrer de Palamós.

Carrer de Palamós, entre els carrers de Tamariu, d’Aiguablava i de Sa Tuna. Barri Trinitat Nova.

Bagursa, Barcelona Gestió Urbanística. Sector d’Urbanisme 53.132 m2

Fotos Photos

José Hevia, Tavisa

Data Date

2009

·

Destacada pavimentació vermellosa a la nova urbanització Striking red paving in a new development [228]

REORDENACIÓ URBANA

Urban redevelopment

El projecte es situa al barri de la Trinitat Nova, sorgit durant la dècada de 1950, com a conseqüència de la construcció d’habitatges socials. La urbanització seguia la típica configuració de blocs de cases amb apartaments de dimensions reduïdes.

Aquests edificis es trobaven envoltats d’espais enjardinats. Amb el pas del temps, el barri va sofrir la manca d’equipaments, serveis i comunicacions que va caracteritzar els polígons construïts en aquest període, a més de les conseqüències de la mala qualitat de l’edificació. L’aluminosi i altres patologies estructurals van motivar l’elaboració d’un projecte de renovació del barri, fruit dels acords entre les administracions i els veïns.

Al segle XXI, la comunicació del barri ha millorat gràcies a l’arribada de la línia 4 del metro i al projecte d’apropament de la línia 3. Destaca també la construcció de la línia 11 del metro lleuger que uneix Trinitat Nova amb els barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, convertint el barri en el nexe d’unió de la zona nord del districte.

The project is located in Trinitat Nova, a neighborhood that emerged during the 50’s with construction of social housing. The urbanization was developed in the typical configuration of apartment buildings with small flats. Over time these constructions, surrounded by gardens, suffered from the lack of facilities, services and transit in the neighborhood. This situation and the poor quality of the construction, characterize the complexes built during that era. “Aluminosis” and other structural pathologies prompted a plan for the renewal of the neighborhood, which was supported by agreements between the administration and the residents.

In the 21st century the neighborhood has seen transportation improvements thanks to the arrival of the metro line 4 and to the project that will bring line 3 closer. The construction of light rail line 11 that connects Trinitat Nova with the neighborhoods of Ciutat Meridiana, Torre Baró and Vallbona is the most significant intervention. In this context, the renovation plan (PERI) of Trinitat Nova

[229]

[230]

Planta general / General plan

En aquest context, el PERI (Pla Especial de Reforma Interior) de Trinitat Nova va determinar la substitució de pràcticament la totalitat de l’edificació a la zona. El nou projecte va reorganitzar tot l’espai en funció d’una nova concepció: la intervenció es va traduir en una regularització topogràfica, emplenant la conca, en el traçat del carrer de la Llosa, i rebaixant el vessant situat entre dit carrer i el carrer de Sa Tuna.

El perímetre format pels carrers de Tamariu, de Platja d’Aro, de S’Agaró, de Sa Tuna i part de la secció del carrer d’Aiguablava ha conservat les rasants existents, però no l’espai interior que, per les raons anteriors, es va regularitzar aconseguint una superfície d’assentament sense desnivells.

La complexitat d’aquesta optimització de l’espai es va incrementar amb el pla d’etapes pel reallotjament dels veïns, ordenat pel PERI i segons els acords amb les associacions veïnals. Per tant, va ser necessari comptabilitzar l’accessibilitat i els serveis de la nova edificació, construïda bloc per bloc, amb els blocs existents en servei i amb diferències de rasant de fins a 9 m.

INTERVENCIÓ REALITZADA L’espai urbà resultant ha permès la recuperació de l’espai de plaça. L’edificació posseeix ara més continuïtat i s’ha transformat el caràcter dels antics vials, convertintlos en carrers.

En el carrer de Palamós, de secció asimètrica, es va disposar en un costat la zona comercial i el carril bici, i en l’altre costat, l’accés als aparcaments amb les façanes opaques dels edificis.

Aquesta última vorera és més estreta i la calçada queda restringida a dos carrils de circulació. Els treballs inicials d’urbanització van ser: la realització de l’anell d’instal·lacions; la desaparició del carrer de la Llosa; el desviament del clavegueram; les modificacions de part del traçat i rasants del carrer de Palamós, i la desaparició de la mitjana de talussos al carrer d’Aiguablava.

En la intervenció destaquen els espais interiors, que són una reinvenció de les illes obertes que Ildefons Cerdà va dissenyar pel barri de l’Eixample.

Es tracta d’un àmbit públic de caràcter gairebé privat i, a diferència de l’Eixample, el desnivell és determinant en la resolució de l’espai interior. Els accessos als habitatges s’han definit a partir de les pròpies condicions de l’edificació i és l’espai urbà el que resol l’accessibilitat i les condicions de protecció contra incendis.

L’espai ha estat dissenyat com un pulmó verd, un espai de calma i silenci que ofereix confort als veïns. Finalment, es va decidir traslladar els jocs infantils i els bancs a les àrees més públiques.

called for the replacement of virtually all the buildings in the area. The urbanization was aimed at reorganizing the space according to a new concept: a new grading of the terrain by filling the basin on Carrer de la Llosa and by lowering the hillside between Carrer de la Llosa and Carrer de Sa Tuna.

The perimeter formed by Carrer de Platja d’Aro, Carrer de Tamariu, Carrer de S’Agaró, Carrer de Sa Tuna and Carrer d’Aiguablava maintains the existing slopes while the site was flattened to achieve a setting for the neighborhood without the existing unevenness. The complexity of this space optimization was increased by a plan to relocate all the residents in scheduled phases of the renovation plan per agreements with the neighborhood associations. This required a thorough coordination of accessibility and utilities in each of the new apartment buildings, along with those of the existing constructions that remained, taking into account a height difference of up to 9 m.

ACCOMPLISHED WORK The resulting urban redesign has allowed the recuperation of the space now occupied by a square. The development is endowed with greater continuity and transforms the character of the old roads, turning them into streets.

The asymmetrical configuration of Carrer de Palamós includes a commercial area

and a bike lane on one side, and the access to parking garages and the back façades of buildings on the opposite side where the sidewalk is narrower. The road is limited to two traffic lanes. The initial work of development consisted of setting up a ring of services, eliminating Carrer de la Llosa, diverting the sewage system, changing a section of Carrer de Palamós and its slope, and eliminating the median strip on Carrer d’Aiguablava.

The intervention highlights the interior courtyards, which are inspired by the open city blocks that Ildefons Cerdà designed for the Eixample. These public spaces have a private character and, unlike the Eixample, the slope determines the configuration of the courtyard. Specific conditions of the setting of the buildings determine the entries to the apartment buildings while the common spaces are designed to comply with accessibility and fire department requirements.

The space has been designed as a green lung, a calm and quiet space that provides its neighbors with comfort. Finally, the most public areas have been equipped with playgrounds and seating areas.

[231]

El disseny ha fugit de formalismes buscant simplicitat i fent ús de materials que resolen un gran ventall de problemes. La ceràmica vermella ofereix una gran versatilitat en el tractament dels paviments i revestiments dels murs, evitant afegir elements de remat. S’han creat superfícies enjardinades i passarel·les de fusta en rampa o escales que accentuen aquest disseny minimalista.

The design distances itself from formalisms by seeking the simplicity and usage of materials to resolve a wide range of technical issues. The red ceramic offers great versatili-ty in the treatment of pavements and the cladding of walls, avoiding additional finish materials. Gardens, wood ramps and stairs accent this minimalist design.

[232]

[233]

Districte / District • Sant Andreu

Plaça de la Primavera Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

P.E.R.I. (Pla Especial de Reforma Interior).

P.E.R.I. (special plan for the development of housing areas).

Plaça de la Primavera, entre el passeig de Santa Coloma, la carretera de Ribes, l’avinguda Meridiana i la ronda de Dalt. Barri Sant Andreu.

Bagursa, Barcelona Gestió Urbanística. Sector d’Urbanisme 19.100 m2

·

Desdedalt, José Hevia, Lluís Lamich, Paisajes Españoles 2011

L’illa verda "PERI de Santa Coloma" The green island "PERI de Santa Coloma" [234]

CONTEXT URBÀ

URBAN CONTEXT

El desenvolupament del projecte s’ubica en un context urbà caracteritzat per la discontinuïtat edificatoria i la disgregació de la morfologia urbana. Aquests trets deriven, en gran mesura, de la confluència històrica sobre aquesta àrea d’infraestructures viàries i d’instal·lacions elèctriques de grans dimensions. Això és degut a la seva posició estratègica a l’entrada nord de la ciutat, a través de l’avinguda Meridiana i de la carretera de Ribes. A aquests factors cal afegir la poca continuïtat de la trama urbana, resultat de l’ocupació d’una gran àrea per part de les antigues casernes de Sant Andreu, la façana de les quals es situa en el passeig de Santa Coloma.

L’illa objecte de la urbanització estava ocupada per un teixit marginal d’indústria obsoleta, que es caracteritzava per albergar habitatges que dataven del primer terç del segle XX. Aquests estaven situats en l’entorn d’un entramat de carrers anomenats “del Negoci i la Confiança”. Aquesta superfície es trobava al peu d’un gran mur, que sustentava la infraestructura viària de

The project is situated in an urban context characterized by the discontinuity of its built fabric and by the disintegration of its urban morphology. These features mostly derive from the historic convergence of road infrastructure and large facilities in the area.

This is due to its strategic location at the north entry of the city through the Avinguda Meridiana and the Carretera de Ribes. To these factors must be added the additional disruption of the urban fabric due to the large area occupied by the old barracks of Sant Andreu, whose facade is situated on the Passeig de Santa Coloma.

This city block, subject to redevelopment and occupied by obsolete industrial structures, was also characterized by homes dating from the first third of the 20th century. They were located in an area of gridded streets called “del Negoci i la confiança” (the Business and the Trust). This area was at the foot of a big wall that supported the road infrastructure of the old highway (now Avinguda Meridiana) and the underground railway tunnel.

[235]

El projecte s’adapta als grans desnivells existents entre l’avinguda Meridiana i la carretera de Ribes. D’aquesta manera trenca la linealitat tan pronunciada de la zona verda en direcció nord-sud, obrint-se al màxim cap a la carretera de Ribes i al passeig de Santa Coloma. En l’adaptació al mur de la Meridiana, se li va donar un tractament vegetal en forma de talús, per evitar al màxim l’impacte que pot tenir als habitatges l’elevat vial, i es van plantar un gran nombre de pollancres sobre una superfície tapissada amb heura.

[236]

The project aims to adapt to the existing differences in height of the ground between Avinguda Meridiana and Carretera de Ribes. Thus breaking the pronounced linearity of the green area in the north-south direction, expanding to a maximum towards the Carretera de Ribes and the Passeig de Santa Coloma. The separation space between the site and Meridiana was turned into a sloping bank covered with vegetation to minimize the impact of a road above the dwellings and poplars were planted abundantly over a ground cover of ivy.

Planta general / General plan

Secciรณ transversal / Cross section [237]

l’antiga autopista (actualment Meridiana) i el túnel ferroviari del subsòl. Aquest mur possibilitava l’encreuament en diferents nivells entre la Meridiana, la ronda de Dalt i el ferrocarril. Un altre aspecte que presentava el lloc era la diferència topogràfica existent entre el peu del mur i la carretera de Ribes.

ZONA VERDA El planejament urbanístic va incloure l’ubicació d’una torre en la confluència del passeig de Santa Coloma i la Meridiana; un gran edifici d’habitatges, la façana del qual dóna a un vial paral·lel a la Meridiana mentre es manté la rasant del terreny existent i inferior a la Meridiana; cinc blocs de pisos aïllats, la façana lateral dels quals dóna a la carretera de Ribes en desnivell. Entre aquests edificis es va crear una zona verda lineal que permet relacionar tots els elements arquitectònics que formen part del projecte.

[238]

La zona verda es formalitza amb unes franges perpendiculars a la dimensió longitudinal de l’espai, que intenten trencar aquesta direcció i comunicar lateralment els accessos als habitatges, conectant-los a la carretera de Ribes. Les franges es deformen per ajustar-se als desnivells existents i, d’aquesta manera, mantenir una continuïtat en sentit longitudinal i adaptar-se als diferents usos. Aquestes franges poden estar formades per paviment o per vegetació.

La franja vegetal és la que absorbeix els grans desnivells, de manera que apareixen uns murs situats també en sentit transversal a l’espai. Aquests murs funcionen com a suport i límit d’ambdues tipologies de franges i serveixen de suport de gran part del mobiliari urbà, com la il·luminació, les reixes, etc.

El paviment de formigó estampat és continu i presenta una superfície rugosa d’elements circulars per evitar les relliscades.

This wall allows grade-separated crossings at Meridiana and Ronda de Dalt where the railway passes below. The large topographic height difference between the base of the wall and the Carretera de Ribes was another feature of the site.

GREEN ZONE The urban plan includes a tower at the intersection of Passeig de Santa Coloma and Meridiana; a large-scale apartment building, whose main façade is on a street below and paral·lel to Meridiana, maintaining the existing slope of the terrain. As well there are five independent apartment buildings whose side elevations face Carretera de Ribes. Between these buildings, a linear green area is generated, connecting all the architectural elements that make up the project.

The green zone is formed of bands running perpendicular to the length of the spa-

ce to break down its length and indicate the apartment building entries. It establishes a connection with Carretera de Ribes. The bands adapt to the existing topography, maintaining continuity throughout while providing surfaces suitable to the various uses.

These bands are either paved or planted.

The planted areas, delimited by low concrete walls, absorb the most pronounced slopes. The concrete walls separate the different types of bands and serve as support for street fixtures, light posts, fences, etc.

The stamped concrete pavement is continuous with nonslip circular patterns.

[239]

[240]

Les zones verdes presenten mantells tapissants de l’espècie Drosanthemum floribundum, que destaca per la seva vistosa coloració en la fase de floració. Les plantacions d’arbrat inclouen Tipuana tipiu, que projecta grans ombres en l’espai, i Washingtoniana robusta, que aporta verticalitat puntual al conjunt. A la zona central s’ha situat un àrea infantil amb escalada i paviment de goma aprofitant el desnivell i la geometria del projecte.

The green areas feature ground covers that include species such as Drosanthemum floribundum, which is notable for its striking color during the flowering stage. Tree plantings include Tipuana tipiu, which provides lots of shade, and Washingtoniana robusta which introduces a sparse verticality. In the central area a playground with a climbing wall and rubber flooring was installed, making the most of the sloping terrain and the geometry of the project.

[241]

Districte / District • Sant Andreu

Plaça del Baró de Viver Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area

Remodelació, adaptació i millora de les instal·lacions d’oci, accesibilitat, mobil·liari urbà i serveis de xarxa.

Remodel, adaptation and improvement of leisure facilities, accessibility, street furniture and network services.

Entre els carrers de Campins, de la Ciutat d’Asunción, passeig de Santa Coloma i de Tiana.

Barri Baró de Viver.

Carlos Fuentes Cruz/Districte de Sant Andreu 12.111 m2

Fotos Photos

Carlos Fuentes, LYMNE

Data Date

2011

·

La nova cara del centre neuràlgic d’un barri històric The new face of the center of a historic neighborhood [242]

CASES BARATES

AFFORDABLE HOUSING

El 1928, el Patronat de l’Habitatge de Barcelona va comprar a la marquesa de Castellvell els terrenys situats prop de la ribera del riu Besòs. L’objectiu va ser construir una sèrie d’habitatges per formar un nou barri que acollís a població immigrant. Es van projectar quatre conjunts d’edificacions anomenats popularment les “Cases Barates”. El 1942, l’Ajuntament es va quedar amb el patrimoni després d’un període d’aturada urbanística, i va construir 334 habitatges unifamiliars entre el riu Besòs, els tallers de Renfe i el polígon industrial del Besòs. Aquest nou barri s’anomenaria “Baró de Viver”, com a homenatge a Darius Rumeu i Freixa, segon baró de Viver i alcalde de Barcelona entre 1924 i 1930.

A finals de la dècada de 1950 es va produir una nova onada d’immigrants que va propiciar la construcció de nous edificis.

En la segona meitat de la dècada de 1980, es va dur a terme una reforma del barri per solucionar les deficiències qualitatives i quantitatives existents. Durant aquestes actuacions es van derrocar les Cases Barates

In 1928, the Housing board of Barcelona bought land located near the Besòs River from the Marquise de Castellvell.

The goal was to build housing for a new neighborhood that would accommodate an immigrant community. Four complexes commonly named “Cases Barates” (cheap houses) were planned. In 1942, after an urban development hiatus, the City Council took over the estate and built 334 singlefamily dwellings between the Besòs River, RENFE (Spanish railroad network) workshops and the Besòs industrial park. This new neighborhood was called Baró de Viver, as a tribute to Darius Rumeu i Freixa, second baron of Viver and mayor of Barcelona between 1924 and 1930.

In the late 50’s, a new wave of immigrants spurred the construction of new buildings.

In the second half of the 80’s, a redesign of the neighborhood was conducted to address the existing quantitative and qualitative deficiencies. During the construction, the “cheap houses” were demolished to construct new buildings called “Gran Saló”

[243]

per construir nous edificis anomenats “Gran Saló”, dissenyats per l’arquitecte Emilio Donato. L’arribada del metro i del tren d’alta velocitat, ha propiciat una nova reforma al barri, que l’ha dotat de serveis i equipaments necessaris. És en aquest moment que es produeix la reforma i l’adequació de la plaça per convertir-la en el centre de relació, activitat i vida del barri.

CENTRE DE RELACIÓ Els edificis Gran Saló deuen el seu nom al fet que, des de la seva construcció, es pretenia que l’espai públic situat entre els diferents edificis es convertís en el centre de relació i convivència del barri. L’edificació configura una illa en forma de ferradura, en un dels extrems de la qual es va situar un aparcament parcialment soterrat. El pas del temps va anar deteriorant l’espai constructiu, motiu pel qual es va decidir reformar.

[244]

Amb l’actuació es va donar continuïtat física i visual a l’espai públic que s’havia fragmentat en intervencions anteriors. El resultat es caracteritza per la regularitat i la modulació de l’espai seguint la façana que l’envolta, per l’adaptació al desnivell existent entre la plataforma de la coberta de l’aparcament i la franja nord i la resta de la plaça i, finalment, per la relació entre l’assolejament de la plaça, la seva zonificació i les dues línies d’arbrat que ocupen el centre.

El projecte es genera adoptant la modularitat dels edificis que l’envolten per ordenar l’espai. Mitjançant la xarxa generada per aquesta modulació, s’articula una trama ortogonal que organitza les circulacions i la composició formal del lloc.

Les circulacions generades, transversals i longitudinals, s’adapten a aquesta trama per donar continuïtat als passos previstos en origen.

(Great Hall), designed by architect Emilio Donato. Now, with the arrival of the underground system and high-speed trains to the district, the neighborhood is again being remodeled to provide it with necessary services and utilities. In this context, a square has been changed into a center of interaction, activity and daily life for the neighborhood.

CONNECTION CENTER The buildings known as “Gran Saló” owe their name to the fact that the public space located between the various buildings has always been intended to be a meeting place for the neighborhood. The buildings form a city block in the shape of a horseshoe.

At one end is a partially buried parking garage. Over the years, the buildings had deteriorated, which has led to a new remodel. This intervention provides the public space, which had been fragmented due to

subsequent interventions, with physical and visual continuity. The result is characterized by an organization based on the regularity and modulation of the building facades that surround the space. It is also defined by the adaptation to the existing differential in floor level between the roof deck of the parking garage at the north end with the rest of the public space. Finally it is organized around the relationship between the sun exposed parts of the space, its zoning and the two rows of trees at the center of the space.

Through the grid generated by this module an orthogonal pattern is created to organize the program, the circulation and the formal composition of the space.

The transverse and longitudinal circulation paths adapt to this pattern to provide the various zones with continuity.

Detall de secció longitudinal / Longitudinal section detail

Secció longitudinal / Longitudinal section

Detall de secció transversal / Cross section detail

PAVIMENTACIÓ

MOBILIARI

A01 Paviment de panot de 20x20x4 cm

C01 Paperera model Barcelona de 60l.

A02 Paviment de peces de formigó fratasat

C02 Banc model neoliviano senzill o doble

A03 Paviment sauló

C03 "Banc Lacer Bloc" de Durbanis

A04 Xapa d'acer corten de 10 mm de gruix i de 10 cm d'ample

C04 Escossell de xapa d'acer corten de 10mm de gruix

A05 Xapa d'acer corten de 10 mm de gruix wi de 100 cm a 150 cm d'alt

C05 Pilona de fossa model Barcelona

A06 Vorada granítica

C07 Aparcament Bicing traslladat

A07 Rigola de formigó

C08 Font Atlantida

A08 Mur de gavions

C09 Barana

VEGETACIÓ B01 Vegetació perterre Hedera Helix B02 Vegetació perterre Aghapanthus Blau B03 Vegetació perterre Aghapanthus Blanc B04 Vegetació perterre Hebe Especiosa B05 Arbre nou Platanus Hispanica B06 Arbre existent

C06 Jocs infantils de la casa Kompan

ENLLUMENAT D01 Columna d'enllumenat de 12m d'alçada Sistema PR31 amb lluminària de 100w D02 Columna d'enllumenat de 7m d'alçada Sistema CL1 amb lluminària Taos SX de 50w D03 Lluminària Taos SX de 50w

Detall de banc de formigó / Concrete bench detail

Planta general / General plan

[245]

[246]

El resultat de la reforma és un mosaic de geometria ortogonal articulat per una trama fortament lligada als edificis que l’envolten. Es generen diferents textures segons el seu ús, assolejament i vegetació.

S’ha millorat l’accés i s’ha instal·lat un nou enllumenat, mobiliari urbà i un àrea de jocs infantils.

The result of the remodel is a mosaic with an orthogonal geometry articulated by a pattern strongly linked to the buildings that surround it. Different textures are generated based on use, exposure to sunlight and vegetation. Access has been improved and new lighting systems, street furniture and a playground have been installed.

[247]

Districte / District • Sant Andreu

Rambla Ciutat d’Asunción Programa Program

Adreça Address Projecte Project by

` Area Area Fotos Photos Data Date

Nova rambla al final del carrer de la Ciutat d’Asunción.

New boulevard at the end of Carrer de la Ciutat d’Asunción.

Carrer de la Ciutat d’Asunción, entre el carrer de Tucumán i passeig de Santa Coloma. Barri Baró de Viver.

Veïns del barri; Centre de Recerca POLIS/Universitat de Barcelona (disseny preliminar); Carlos Fuentes Cruz/Districte de Sant Andreu (projecte ejecutiu) 300 m2

·

Carlos Fuentes, CR POLIS, LYMNE, Universitat de Barcelona 2011

Un carrer industrial convertit en una gran rambla An industrial street converted into a promenade [248]

DISSENY CIUTADÀ

DESIGNED BY THE CITIZENS

El projecte per urbanitzar la rambla en un tram del carrer de la Ciutat d’Asunción sorgeix del procés de participació ciutadana desenvolupat entre els veïns del barri i la Universitat de Barcelona. Els resultats del procés es van fonamentar en dos criteris específics: el de la integració del lloc amb els barris veïns i amb la ciutat mitjançant la col·locació de mobiliari urbà similar al que s’utilitza en la resta de la ciutat; i el de la identitat mitjançant el disseny d’elements específics del barri, com les escultures i el mobiliari urbà característic.

El fet de seleccionar la tipologia de rambla com la millor opció paisatgística es degué al fet que aquesta va permetre desenvolupar els criteris esmentats anteriorment, així com assimilar els següents objectius: destacar on es troba el barri Baró de Viver per a que persones d’altres barris de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana puguin conèixer-ho; fer del passeig un lloc on estigui present la memòria del barri; “ramblejar” per convertir el projecte en un lloc de trobada on els veïns puguin passejar, descansar i jugar;

This project of developing a promenade on a stretch of Carrer de la Ciutat d’Asunción, arises from a process of public participation organized by the neighbors and the University of Barcelona. The results of the workshop were predicated on two specific criteria: Integration with the surrounding neighborhoods and with the city through the use of street furniture that is similar to that of the rest of the city, and the creation of neighborhood identity through the design of specific elements like sculptures and distinctive street furniture.

Choosing a promenade as the best landscape option permitted the development of these criteria. Amongst the other objectives of the project were: to promote the identity of the Baró de Viver neighborhood amongst people from other neighborhoods and the wider metropolitan area; to turn the promenade into a place where the memory of the neighborhood is preserved; to transform the site into a meeting place where neighbors can walk, rest and play; to promote a interactive design by arranging furniture

[249]

Secciรณ longitudinal i planta general / Longitudinal section and general plan [250]

Plànol de jardineria / Gardening plan

Secció transversal / Cross section

Selecció d'espècies / Selection of species

fomentar un disseny dinàmic mitjançant la disposició de mobiliari urbà, situant grups de bancs i cadires en major o menor quantitat i de forma aleatòria.

Finalment, regular i apaivagar el trànsit, reduint la velocitat a través de diverses solucions vials.

PROCÉS CREATIU Les obres de l’AVE (Tren d’Alta Velocitat) serveixen per transformar i millorar tots els barris del nord de la ciutat. L’espai i el projecte s’han beneficiat d’aquestes millores.

En un futur proper i amb la cobertura de les vies del tren en aquest lloc, serà l’espai previ al gran parc lineal, que dotarà al barri de més zones verdes i permetrà la comunicació directa amb el barri de Sant Andreu.

Les obres van obligar a l’aixecament de tot el carrer per a que pogués passar els conductes de l’aigua del riu Ter-Llobregat a la

ciutat, donant l’oportunitat per crear la rambla que tot barri hauria de tenir.

A l’inici de la rambla, al costat del passeig de Santa Coloma, es va situar amb caràcter monumental una al·legoria a les antigues “Cases Barates”.

Es tracta d’una intervenció escultòrica que funciona com a senyal, recordatori i homenatge als orígens del barri. A més, s’han instal·lat onze plafons en les pantalles acústiques del passeig de Santa Coloma que composen el Mural de la Memòria.

En ell es mostren fotografies que pretenen enaltir l’identitat del barri i l’orgull dels veïns, narrant la memòria col·lectiva amb imatges cedides pels veïns i propostes realitzades per les escoles de la zona.

and creating random clusters of benches and chairs; and finally, to regulate and pacify the traffic by slowing it down through various street design solutions.

CREATIVE PROCESS Work on the AVE (high speed train) is helping to transform and improve all the northern neighborhoods of the city. The design of the promenade takes into account these improvements, which also involve the canalization of the water from the TerLlobregat River towards the city. In the near future, when the railroad tracks are covered over, the promenade will be a forecourt to a large linear park that will provide the neighborhood with more green space and will connect directly to the Sant Andreu neighborhood. This had become the opportunity to create the promenade that every neighborhood should have.

At the end of the promenade near the Passeig de Santa Coloma, stands a sculpture as an allegory to the old “cheap houses”.

This sculptural intervention works as a sign, a reminder and tribute to the origins of the neighborhood. It is a testimony of what the “Cases Barates” (cheap houses) looked like. 11 panels on the acoustic screens of Passeig de Santa Coloma comprising the “Mural de la Memoria” (mural of Memory) were installed. It seeks to increase neighborhood identity and pride by narrating collective memory of its neighbors through photographs provided by the neighbors and through proposals created by the students of the neighborhood’s schools.

[251]

[252]

Les idees desenvolupades pels joves del barri i per la Universitat de Barcelona s’han materialitzat en una nova pavimentació amb un color que fa destacar la rambla respecte a la resta d’arquitectures; un nou mobiliari que combina el disseny propi amb el característic de la ciutat de Barcelona; una nova plantació d’arbres, en concret Sophoras japonica, i un conjunt escultòric que fa de la rambla un indret particular.

The ideas developed by the young people in the neighborhood and by the University of Barcelona have been made into a new creative pavement, whose color palette makes the promenade stand out from the rest of the architecture. New street furniture combines custom-made with the standard fixtures of the city of Barcelona. New trees, particularly of the specie Sophora Japonica, and the sculptural character of the promenade make it very distinct.

[253]

Districte / District • Sant Andreu

` Canodrom Meridiana Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area

Recuperació dels espais oberts de l’antic Canòdrom Meridiana com a àrea pública i d’oci.

Recuperation of the former Canòdrom Meridiana open spaces as a public recreational area.

Entre els carrers de Concepció Arenal, de Can Ros, de la Riera d’Horta i de Pardo.

Barri el Congrés i els Indians.

Carlos Fuentes Cruz/Districte de Sant Andreu 8.158,6 m2

Fotos Photos

Carlos Fuentes, LYMNE

Data Date

2010

·

De canòdrom a zona d'equipaments i parc provisional From greyhound racing track to large complex and temporary park [254]

CARRERA DE LLEBRERS

GREYHOUND RACING

La plaça del canòdrom ocupa els terrenys que originàriament albergaven la pista de carreres de llebrers i s’ha convertit en un petit parc urbà on s’han habilitat diversos equipaments per a ús esportiu. El barri on es situa el projecte té els seus orígens a la dècada de 1950, amb la creació d’un polígon d’habitatges promoguts en uns terrenys segregats de la finca de Can Ros, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional del 1952.

El plantejament urbà, projectat pels arquitectes Josep Soteres, Antoni Pineda i Carles Marqués, es va caracteritzar per la creació de zones profusament arbrades, la permeabilitat de les plantes baixes i la repartició d’equipaments comuns.

The racetrack square occupies the land that originally housed the greyhound racetrack and has become a small urban park with sports facilities. Its neighborhood had its origins in the 50’s, with the creation of a housing complex developed in the marginalized lands of the Can Ros estate on the occasion of the International Eucharistic Congress in 1952.

The urban approach, designed by architects Josep Soteres, Antoni Pineda and Carles Marqués, was defined by the creation of densely wooded areas, the transparency of the ground floors and the sharing of common facilities.

CANÒDROM MERIDIANA El Canòdrom Meridiana va ser l’últim canòdrom que va deixar de funcionar en tot l’Estat espanyol, l’any 2006. El conjunt va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona, que l’ha transformat en un gran complex d’equipaments socials, culturals

CANÒDROM MERIDIANA The Canòdrom Meridiana, which was the last greyhound racing track in all of Spain, closed in 2006. The site became the property of the City of Barcelona, which has transformed it into a large complex of social, cultural and sports facilities. Architects Antonio Bonet Castellana and Josep Puig Torné built the racetrack between 1961 and 1962.

[255]

Planta general / General plan

[256]

Els tancats de malla que originàriament havia previst l’arquitecte van donar pas a la construcció de suaus talussos que donen continuïtat a l’espai. L’espai central de la plaça es va modificar per crear un espai molt més ampli que permet acollir grans actes públics del barri i de la ciutat. El 2008 es va dur a terme la primera fase de restauració i reforma de l’edifici, per preservar-lo en òptimes condicions fins a la seva adequació definitiva. L’edifici va deixar de ser un element aïllat i impermeable que s’havia de protegir per passar a ser un element actiu que s’incorporés a la trama de la ciutat. En definitiva, un element arquitectònic amb una planta baixa que es relaciona molt més activament amb la plaça.

The wire mesh fence that the architect had originally planned, gave way to the construction of smooth slopes that offer continuity. The central area of the open space was changed to create a much wider area that would permit the neighborhood and the city to organize large public events. In 2008, the building underwent the first phase of a restoration and renovation project to preserve it in good conditions and adapt it to its new use. The building ceased being an isolated and impermeable structure in much need of protection to become an active element incorporated into the urban fabric of the city. In short, an architectural element with a ground floor that relates strongly with the open space.

[257]

i esportius. Els arquitectes Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné el van construir entre els anys 1961 i 1962, i es troba envoltat pels habitatges construïts amb motiu del congrés eucarístic i per promocions d’edificis de l’era franquista que van acollir les ones d’immigració de l’època. L’edifici, guardonat amb el premi FAD d’arquitectura 1963, es caracteritza per la seva forma corba, la coberta parabòlica, els brise-soleil sostinguts en filera i el conjunt de graderies i terrassa. Aquests recursos doten al conjunt arquitectònic d’un marcat aire industrial, propi dels edificis de la dècada de 1950.

RESPECTE ARQUITECTÒNIC L’any 2007, el districte de Sant Andreu va decidir reformar l’espai de l’antiga pista de carreres, per convertir-lo en un espai públic.

La intervenció ha permès integrar aquest gran espai al barri, al mateix temps que s’ha [258]

protegit l’edifici. Degut a la seva funcionalitat, la construcció va ser concebuda per interrelacionar-se amb les pistes. Aquesta relació edifici-graderia i pista s’ha mantingut minimitzant els obstacles que poguessin interferir en la vista de la plaça cap a l’edifici i de l’edifici cap a la plaça. D’aquesta manera, es poden realitzar activitats públiques i a l’aire lliure. El disseny va donar especial importància al fet de mantenir el traçat de l’antiga pista de carreres com a element històric. El conjunt s’articula mitjançant una sèrie de camins per als vianants que culminen en una espècie de tela d’aranya utilitzada com a circuit d’educació vial. El perímetre, que en un principi era un mur de color blanc i unes columnes d’enllumenat que marcaven un ritme regular, es va enderrocar per obrir l’espai que l’envolta. Aquest ritme s’ha reproduït mitjançant la instal·lació de columnes d’enllumenat de l’espai públic.

It is surrounded by the apartment buildings constructed for the Eucharistic Congress and provided housing that was intended for the large number of immigrants that were arriving during the Franco dictatorship. The building, awarded with the FAD architecture prize (1963), is characterized by its curved shape, parabolic rooftop, rows of louvered windows and the ensemble of bleachers and terrace. These features confer the architectural complex with its strong industrial air so common in 50’s buildings.

ARCHITECTURAL RESPECT In 2007, the Sant Andreu district decided to remodel the former racetrack to allow the use of this area as a public space. The intervention has integrated this large space into the neighborhood while preserving the integrity of the building. Given its function, the building was designed to relate with the

tracks. This relationship building-bleacherstrack has been maintained minimizing the obstacles that could interfere with the sightline between the open space and the building. This permits the enjoyment of the activities that take place outdoors from within the building.

The design gave special import to maintaining the plan of the old racing track as a historical element. The site is articulated by means of a series of pathways that culminate in a spider web-like area used as a driving education circuit. The perimeter, which was originally constituted as a white wall and light posts that marked a regular rhythm, were demolished to open up the space. The same rhythm has been reproduced with new light posts to illuminate the public space.

L’edifici està inclòs al catàleg de patrimoni arquitectònic. En un futur no gaire llunyà està previst que el parc urbà albergui equipaments, així com una zona verda de major superfície.

The building is included in the Architectural Heritage Catalog. It is expected that, in the near future, the urban park will see its area increased and will accommodate more facilities.

[259]

Districte / District • Sant Andreu

Plaça dels Jardins d’Elx Programa Program Adreça Address Projecte Project by ` Area Area

Remodelació de la plaça.

Rebuilding of the square.

Entre els carrers de Martí Molins, de Vallès i Ribot, de Garcilaso i de les Filipines. Barri La Sagrera.

Miquel Payà, Ivan Moraz, Pedro Barragán/PROENUR 1.384 m2

Fotos Photos

LYMNE, PROENUR

Data Date

2008

·

URBANITZACIÓ CONJUNTA

JOINT DEVELOPMENT

La remodelació de la plaça formava part del pla d’urbanització de l’eix de comunicació Nord-Sud que connecta els districtes de Sant Andreu i Sant Martí. Amb motiu de l’arribada de l’AVE a Barcelona, es va decidir crear una de les estacions més importants a La Sagrera. En aquest context, el carrer de Garcilaso, la plaça dels jardins d’Elx i la plaça de la Hispano Suïssa es convertirien en llocs estratègics dintre del barri, per la qual cosa es va decidir remodelar aquesta zona.

The remodel of this square was part of a development plan that affected the northsouth transportation axis that connects the districts of Sant Andreu and Sant Martí. In order to accommodate the new AVE highspeed train route through Barcelona, a vastly improved station was planed for the La Sagrera neighborhood. In this context, Carrer de Garcilaso, the Plaça dels Jardins d’Elx and the Plaça de la Hispano Suïssa would become strategic locations within the neighborhood. Given the situation, it was decided to redevelop this area.

ESTAT PREVI

Una plaça presidida per la Dama d'Elx The Lady of Elx dominates a square [260]

L’estat anterior de la plaça presentava un terreny en terrasses i en pendent cap al carrer de Garcilaso, combinant-se els paviments de sauló i de formigó. En els límits del carrer de Garcilaso, es varen instal·lar parterres d’herba. Davant de l’església hi havia una gran superfície pavimentada amb formigó, que pertanyia al clergat, i es va incloure en la remodelació global del projecte. Es va analitzar l’estat de les palmeres i es va decidir mantenir-les perquè estaven en bones condicions.

PRIOR STATE In its pre-existing state the square had sloped towards Carrer de Garcilaso in a series of terraces. Pavements combined coarse sand, concrete and lawns had been planted along this street. The church owned a large concrete area in front of it. This area was included in the overall remodeling project. The existing palm trees were found in good condition, and after a thorough examination it was decided to keep them.

[261]

EIX EN DIAGONAL L’actuació a la plaça es va limitar, al nord, per un gran edifici d’habitatges i una església, i al sud, per la façana d’un altre edifici d’apartaments i el carrer de Garcilaso.

També es va intervenir en el passatge per a vianants situat al sud, al carrer de les Filipines, fins arribar al carrer de Martí Molins. La remodelació de la plaça es va dur a terme gairebé en la seva totalitat, adaptant-la a la nova geometria del carrer de Garcilaso i als passatges per a vianants.

Es varen formar dos grans plans de parterres de gespa amb límits i contencions de xapa d’acer corten. Aquests parterres confrontats defineixen l’estructura de la nova plaça i les zones verdes reforcen una composició de pas de vianants en diagonal a ella. Els límits exteriors dels parterres són de formes rectes que s’adapten als carrers i a les zones per a vianants. Per l’interior de la plaça, el límit escalonat dels parterres participa i es fusiona amb el paviment dur i les zones de bancs perimetrals. Es mantenen i potencien les palmeres existents, emmarcant-les amb escocells de grans dimensions.

Els desnivells existents desapareixen per donar pas a un pla inclinat únic en tota la plaça; d’aquesta manera es van eliminar les barreres arquitectòniques. Es va pavimentar la zona central de la plaça amb lloses rectangulars de 240 x 120 cm de formigó armat i es varen aprofitar algunes de les [262]

alineacions d’arbres i palmeres existents, situant-les dins de nous parterres. Pel que fa a la il·luminació, es va decidir instal·lar un nou enllumenat amb columnes Prim de 16 m d’alçada. A més de concebre la plaça com una zona de pas cap a les noves estacions de metro i tren, es varen crear àrees de descans amb la disposició d’un nou mobiliari urbà de qualitat.

SECTOR PEATONAL Una de les actuacions més importants en aquest sector fou la reurbanització del carrer de les Filipines, que es va transformar en una zona per vianants amb pas restringit pels vehicles del veïnat. Es va situar la calçada al mateix nivell que la vorera i es va instal·lar una nova il·luminació.

A més, per afegir vegetació al carrer, es varen plantar nous arbres en filera. La zona situada al sud de la plaça es va pavimentar amb llambordes de formigó, mentre que l’acer corten es va utilitzar pel tancament dels parterres i així delimitar i protegir la vegetació de la resta dels espais.

Amb motiu de la remodelació de la plaça dels jardins d’Elx, la població d’Elx va donar a Barcelona una rèplica del bust de la Dama d’Elx.

DIAGONAL AXIS The site was delimited on the north by a large apartment building and a church and on the south by another apartment building and Carrer de Garcilaso. Work also included the walkway located south on Carrer de les Filipines that connects with Carrer de Martí Molins. The remodel of the square was conducted almost entirely by adapting to the new geometry of Carrer de Garcilaso and to the adjacent sidewalks.

Two large flat planting beds retained by corten steel plates were created. These planters that appear to interlock define the layout of the new square. The green areas reinforce a composition that marks a diagonal path across the square.

The outer boundaries of the planters are rectilinear, adapting to the surrounding streets and the pedestrian areas. The sides of the planters facing the square have zigzag edges that match with the pavement pattern and create areas for benches. The palm trees are maintained and their presence is emphasized by framing them in large planter basins.

The existing slopes give way to a single inclined plane across the plaza, thus eliminating all architectural barriers. The central area of the square is paved with rectangular slabs of reinforced concrete 240 x 120 cm.

Some existing rows of trees and groups of palm trees were kept and contained in new

planters. As for lighting, new 16 m tall light posts, model Prim, were installed to provide the needed lighting.

In addition to designing the plaza as an access route to the new underground and train stations, new urban furniture was provided in the seating areas.

PEDESTRIAN AREA One of the most important interventions at the site was the redevelopment of Carrer de les Filipines. This street was transformed into a pedestrian zone with restricted access to the neighborhood vehicles. The road was elevated to the sidewalk level and new lighting was installed. Also, to provide the street with some greenery, a new row of trees was planted.

The area south of the plaza was paved with concrete pavers. Corten steel is used to contain the planting beds and protect the vegetation from the rest of the space.

The renovation of the Plaça dels Jardins d’Elx motivated the residents of Elx, a city of the same name as the square, to donate a re-plica of the bust of the Dama d’Elx.

Planta general / General plan

[263]

[264]

Les intervencions més importants que es varen realitzar a la plaça foren la nova pavimentació amb peces de formigó prefabricades; un nou sanejament i drenatge; regularització de perfils, murs de contenció; plantació d’arbres i parterres de gespa amb regadiu automàtic, i nou enllumenat.

The most important improvements carried out in the square were the new pavements made of precast concrete slabs, a new sanitation and drainage system, the regularization of the square’s profile, new planting beds, new lighting, and the planting of trees and lawn provided with an automatic irrigation system.

[265]

Districte / District • Sant Martí

Jardins de Can Framis Programa Program Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Nova zona verda per a un museu.

New green space for a museum.

Carrer de Roc Boronat núm. 116-126, entre els carrers de la Llacuna, de Sancho de Ávila i de Tànger. 22@, Barri El Parc i la Llacuna del Poblenou.

Jordi Badia, Jordi Framis/ BAAS Arquitectes; Martí Franch/ EMF arquitectura del paisatge 8.654 m2

·

BAAS Arquitectes, LYMNE, Martí Franch, Pedro Pegenaute 2009

Un silenciós jardí que abriga un museu privat A quiet garden containing a private museum [266]

PASSAT HISTÒRIC

HISTORIC PAST

La reforma de l’antic recinte fabril de Can Framis, situat al nou districte barceloní del 22@, va suposar l’enderrocament de la majoria de construccions i la remodelació de les naus més significatives. Can Framis fou una de les primeres fàbriques que es van instal·lar al barri del Poblenou a mitjan segle XIX i la seva producció consistia en la creació de teixits a partir de la llana. Aquesta zona de l’històric barri va ser coneguda durant anys com el “Manchester català” pel seu marcat caràcter industrial. Des de finals de la dècada de 1990 i, sobretot, a partir del 2000, amb la creació del 22@, l’Ajuntament de Barcelona va engegar un pla de revitalització urbanística d’aquest districte.

El nou ordenament va ser pensat per transformar aquesta antiga àrea industrial en un pol actiu compost per espais públics, zones verdes, edificacions socials, oficines, i equipaments de nova tecnologia i coneixement. El nou model, que conviu i conviurà amb el patrimoni industrial del barri, ha permès la conservació i rehabilitació de 114 elements arquitectònics d’interès.

The recuperation of the former Can Framis factory, located in the new Barcelona district of 22@, envolved the demolition of most of the existing structures and the renovation of the most significant of them.

Can Framis was one of the first factories that opened in the Poblenou neighborhood in the mid 19th Century. It produced wool textiles. This area of the historic neighborhood has been known for years as the Catalan Manchester due to its distinct industrial character. By creating the 22@ district, the City of Barcelona launched an urban revitalization plan that took hold in the 90’s and accelerated after 2000.

The new land use regulations were designed to transform this old industrial area into a new active center composed of public spaces, green areas, social buildings, offices, and a network of new communications infrastructure. The new model coexists with the industrial heritage of the neighborhood, which has allowed the conservation and rehabilitation of 114 architectural elements of interest. About 100 factories have been

[267]

Evolució de la vegetació / Transformation of the flora

Un jardí, a diferència d’un parc, implica la dependència de l’edificació, per la qual cosa fuig de gestos i formes autònomes per sotmetre’s a la lògica global de la intervenció. En aquest sentit, de la mateixa forma que les actuacions de restauració de l’edifici no van ocultar

[268]

Nivell de terra: 100% dunes d’heura + bulbs Vegetació jove: 85% Populus (arbres petits) + 12% Quercus + 3% altres Vegetació madura: 85% Quercus + Acer i Sorbus

les marques provocades pel pas del temps, el jardí va ser creat per acompanyar-lo en la seva malenconia, amb un disseny premeditadament romàntic. Aquest racó, atemporal, serè i assossegat, esdevé un espai de recolliment que contrasta amb el ritme frenètic del districte.

Ground level: 100% Hedera dunes + bulbs Youth: 85% Populus (Starter) + 12% Quercus + 3% others Maturity: 85% Quercus + 15% Acer and Sorbus

A garden is different from a park in that it depends on buildings and therefore avoids autonomous forms and adapts itself to the larger design order. The garden was created to go along with the melancholic theme with an al-

legedly romantic design, similar to the way the restoration of the buildings did not hide the traces of time. The bustle of the surrounding neighborhood contrasts with this place of withdrawal, which is timeless, peaceful and serene.

La rehabilitació de l’antiga fàbrica de llana va donar lloc a un conjunt equilibrat i contrastat, en el que predominen materials com la pedra i el formigó, que harmonitzen amb el mantell verd del jardí. Aquesta intervenció paisatgística ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Ciutat de Barcelona i l’europeu FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2009.

The restoration converted the former wool factory into a well-balanced yet contrasting ensemble characterized by materials like stone and concrete, which combine harmoniously with the green mantle in the garden. This landscape project was the recipient of various important awards, amongst which were the Ciutat de Barcelona and the European FAD 2009 of architecture awards.

Secció del carrer / Street section [269]

El jardí, que es caracteritza pel seu esperit salvatge, accentua el contrast amb l’entorn, marcat per la densitat, l’urbanisme i la tecnologia. El conjunt d’arbres que emergeix del mantell d’heura camufla i integra l’impacte de l’edifici de formigó. Així mateix, s’han creat petits i estrets camins que no trenquen la naturalitat del conjunt.

The garden is characterized by its natural and wild character, which is in contrast with the surroundings marked by density, urba-nism and technology. The tree grove and the ivy mantle camouflage and integrate the impact of the concrete structures. Narrow paths were created without compromising the natural character of the ensemble.

[270]

Unes 100 fàbriques antigues estan sent recuperades i se’ls està donant un nou ús pel que serà la major concentració de patrimoni industrial d’Espanya.

L’ACTUACIÓ

Esbossos preliminars / Preliminary sketches

La intervenció duta a terme a Can Framis va consistir en la prolongació de la trama de carrers fins a una zona asimètrica, composta per un espai envoltat d’edificacions de diferents dimensions, i en la demolició del recinte a excepció de les naus més importants, que van ser restaurades. La geometria del terreny, que no era paral·lela a la trama reticular típica del barri barceloní de l’Eixample, ideada per Ildefons Cerdà, es degué al traçat previ de parcel·lació i a la cota de nivell de la seva implantació, 1,5 m per sota del conjunt de carrers actuals.

Les dues naus rehabilitades van ser reconvertides en l’actual museu de pintura contemporània que acull la col·lecció pictòrica

restored or are in the process of been restored, integrated and even conferred with a new use. These conserved buildings form the most important concentration of industrial heritage in Spain.

THE PROJECT The project carried out in Can Framis consisted in the extension of the urban fabric to create an asymmetrical zone composed of a space surrounded by different sized buildings, in addition to the demolition of most of the premises and the restoration of the most important ones. The geometry of the site, which is set below street level and not parallel to the regular pattern of the Ildefons Cerdà’s “Eixample” neighborhood, was due to the previous agricultural plotting of the land. The two restored buildings were converted into the current art museum, which houses the collection of the Fundació Vila Casas, while new construction acts as a

[271]

[272]

de la Fundació Vila Casas, al costat d’una nova construcció que funciona com un nexe d’unió d’ambdues. La fundació és una institució sense ànim de lucre, constituïda l’any 1986 per l’empresari farmacèutic Antonio Vila Casas, el principal objectiu de la qual és la promoció de l’art contemporani català. En l’actualitat l’entitat compta amb cinc museus d’art, tres dels quals contenen els fons escultòric, fotogràfic i pictòric. Els altres dos estan dedicats a l’exhibició de mostres temporals.

ELS ESPAIS VERDS Així com pels edificis es van respectar els vestigis històrics, el jardí va ser planificat com un espai atemporal, romàntic i acollidor. Un silenciós espai verd que permetés una estada tranquil·la als visitants del museu i als veïns que viuen als edificis propers. El disseny plantejat va consistir en una superfície d’heura, com si es tractés d’un mar amb ones, enfonsada respecte al carrer i profusament arbrada. Aquest petit racó vegetal destaca entre la modernitat del conjunt d’edificis que l’envolta.

Sota el mantell d’heura s’ha plantat una sèrie de bulbs que aniran produint flors de diferents tipus i colors de forma consecutiva, per la qual cosa, conforme les estacions de l’any vagin passant, l’entorn es convertirà en una composició monocromàtica.

connector between the two. The foundation is a non-profit organization created in 1986 by the pharmacist entrepreneur Antonio Vila Casas whose main objective was the endorsement of contemporary Catalan Art. Nowadays, the organization includes five art museums, three of which house the sculpture, photographic and pictorial collection. The other two are dedicated to the showing of temporary exhibitions.

THE GREEN AREAS While the historic remains of the buildings were respected, a garden was planned as a timeless space, romantic and welcoming. A quiet green space that would allow a peaceful interlude for the visitors of the museum and for the neighbors close to the museum. The design was conceived as an ivy covered surface that resembles a wavy sea below street level and densely planted with trees. This small green spot stands out amongst the modern buildings that surround it. Below the ivy mantle grow a variety of bulbs to produce various types of blooms of different colors. As the seasons go by, this environment will turn into a monochromatic composition.

The wooded ensemble consists of a densely-planted, fast-growing beech grove and a slow-growing, sparsely-planted oak grove. Camouflaged in this wooded setting are chairs placed randomly and isolated.

[273]

El conjunt boscós es compon d’una albereda de creixement ràpid i plantació densa, i d’un alzinar de creixement lent i plantació escampada. Camuflades en el paratge boscós s’han col·locat, de manera aleatòria, unes cadires.

En el límit entre el jardí i el carrer de la Llacuna s’ha instal·lat un gran banc corregut com a gest de complicitat cap als estudiants universitaris del veí campus audiovisual. Aquest seient de fusta, que està orientat al sol i ofereix vistes al museu, té un disseny que convida a un múltiple ús a causa de la seva original disposició en diferents nivells.

Els seus llistons de fusta ofereixen un descans ideal per als universitaris de les facultats properes durant l’esmorzar.

PATI INTERIOR La disposició dels tres edificis configura un pati interior que funciona com a vestíbul i punt de trobada dels visitants del

[274]

nou espai expositiu. Podria considerar-se l’entrada natural al museu i es caracteritza pels tres elements circulars situats gairebé en els extrems, que alberguen plantacions i funcionen com a improvisats seients. Entre els petits espais verds, aquesta plaça central pretén ser un clar dins del bosc.

Destaca la seva il·luminació que, penjada de cables, remet al seu passat industrial i permet l’ús del recinte per a inauguracions i actes del barri. El disseny de la il·luminació del projecte havia de rememorar la història fabril dels terrenys i, per a això, es van seleccionar fanals senzills i rectes el punt de llum dels quals facilités el recorregut nocturn pel jardí.

A long bench at the border between the garden and Carrer de Llacuna is friendly gesture towards the students of the nearby audiovisual school. This wood-slat bench, facing the sun and offering views of the museum, invites users to inhabit it in a variety of ways, thanks to its different levels. It makes a perfect sitting for a breakfast break for the students of the nearby university.

INTERIOR COURTYARD The disposition of the three buildings creates an interior courtyard that works as the museum’s vestibule and as a meeting point for visitors to this new exhibition space. It could be considered the museum’s main entrance and is characterized by three circular planting beds that incorporate additional seating. Other than these planting beds, the courtyard is planed as an open space in the middle of the woods.

It stands out with its lighting system suspended by cables alluding to the industrial past and allows the use of the courtyard for openings and neighborhood events. The lighting design of the project was intended to remind people of the area’s industrial past. So simple light posts were selected to illuminate the paths throughout the garden at dusk.

Secciรณ de talussos / Section through banks

[275]

Districte / District • Sant Martí

Parc Lineal de la Gran Via Programa Program Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Millora de la zona est de la Gran Via. Improvement of the eastern zone of Gran Via. Des de la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona fins a la ciutat de Sant Adrià de Besòs. Límit fronterer entre els barris de El Clot, Sant Martí de Provençals, La Verneda i La Pau al nord; El Parc i la Llacuna del Poblenou, Provençals del Poblenou, El Besòs i el Maresme al sud.

Andreu Arriola + Carme Fiol/ ARRIOLA & FIOL Arquitectes 250.000 m2

······

ARRIOLA & FIOL, Beat Marugg, Valentín Viñas 2007

Una antiga autovia convertida en un nou paisatge per a la Gran Via An old highway turned into a new landscape for the Gran Via [276]

ESTAT ANTERIOR

EXISTING CONDITIONS

Degut als problemes que presentava la Gran Via, convertida en la autopista A-19 al seu pas pel districte de Sant Martí, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van decidir signar un conveni per tirar endavant la remodelació d’aquesta important via d’accés a la ciutat. Els veïns reclamaven una actuació urgent per resoldre els problemes de contaminació acústica emesa per la circulació al tronc central i a les calçades laterals. Les zones enjardinades situades a la part central no eren utilitzables i disminuïen l’espai útil per als veïns. Aquest tram de la Gran Via presentava dificultats en l’enllaçament amb la xarxa de transport públic. A més, la connectivitat entre els barris situats al costat mar i els del costat muntanya era mínima, ja que només s’havia construït un pont cada 400 m.

Due to the problems on the Gran Via as it becomes the C 32 highway on its way through Sant Martí district, the City of Barcelona and the Generalitat de Catalunya (Catalan Government) agreed to the reconfiguration of this important access to the city. Local residents demanded a solution to the noise pollution problem caused by traffic along its the central and lateral lanes.

The landscaped medians that divided the traffic lanes were not useful and were taking up space that could be used to widen the sidewalks. Also this section of the Gran Via presented difficulties for connections with the public transportation network.

There was a scant connection between the neighborhoods on the south side of the Grand Via with those on the north side: only a bridge every 400 m.

SOLUCIONS EFECTIVES

EFFECTIVE SOLUTIONS

El principal objectiu de la remodelació fou plantejar un model que protegís el medioambient enfront de la intensitat de la circulació. Es tractava d’afavorir més als

The main goal of the reconstruction was to set out a configuration with substantial environmental protections against the busy traffic.

[277]

[278]

Diferents fotografies que representen l’estat anterior a la remodelació. La velocitat dels vehicles per aquesta via d’entrada a la ciutat era de 120 km/h, generant una contaminació acústica bastant alta. Les petites zones enjardinades, situades en pendent i encarades al tronc central, disminuïen l’espai útil per als veïns. Finalment, la connectivitat entre els costats mar i muntanya era escassa, doncs només existia un pont cada 400 m.

Various photographs that show the existing conditions prior to the redevelopment. The speed of vehicles through this entrance to the city was 120 km/h, which generated a lot of noise. The sloping planted areas facing the central highway lanes used to reduce the space that might otherwise be used by residents. Finally, there was a lack of connection between the two sides of the highway since there was only a bridge every 400 m.

vianants que no pas als automobilistes. La solució fou la creació d’una nova secció que projecta les calçades laterals formant volades de 3,5 m per damunt del tronc central de circulació.

Aquesta nova secció ofereix una major protecció contra la pol·lució acústica mitjançant un sistema de pantalles per contenir el soroll. Aquests elements, de formes esculturals, estàn situats als extrems de les volades laterals i damunt de la mitjana central. Amb aquesta solució, els edificis alineats a la Gran Via queden protegits del soroll produït per la intensa circulació de la part central. Alhora l’impacte visual provocat per la fractura de l’autopista s’ha suavitzat al transformar els 57 m existents a una obertura de 22 m.

La viabilitat es va organitzar en tres nivells de tràfic: un primer nivell és el tronc central que acull la circulació de major velocitat; un segon nivell són les calçades laterals damunt dels voladissos; finalment, un tercer nivell que correspon a dues línies de circulació i una banda d’aparcament on es troben les servituds (accessos al tronc, accessos als aparcaments, reserves de càrrega i descàrrega i parades dels autobusos). També s’inclouen uns vials de servei sense continuació de 3 m per a la circulació de veïns al llarg dels habitatges, amb voreres de 4 m i carril bici.

It was important to favor pedestrians over automobiles. The solution consisted in the creation of new lateral lanes along both sides of the central lanes 3.5 m above, and cantilevering over them.

Sculpted panels between the lateral lanes and the central traffic artery offer additional screening against noise pollution. With this solution, the buildings that line the Gran Via are better protected from the noise generated by the intense traffic in the central roadway. Also, narrowing the width of the traffic lanes from the pre-existing 57 m to 22 m lessens the visual impact barrier effect of the highway.

Circulation is organized on three levels of traffic: the first corresponds to the central road that accommodates the fastest traffic; the second level corresponds to the side lanes that cantilever over the central road; finally, the third level corresponds to parking areas, merging lanes, access to parking garages, loading zones and bus stops. In this same level, 4 m wide sidewalks along the buildings and bicycle lanes are provided.

[279]

Esbรณs preliminar / Preliminary sketch

Planta i alรงats / Plan and elevations [280]

CONNEXIONS ENTRE BARRIS Es varen construir set noves passarel·les que, sumades als sis ponts existents, generen una connexió cada 130 m. Aquestes passarel·les tenen una llum de pas reduïda a 22 m. A diferència de casos com el de la passarel·la elevada existent en la intersecció amb la rambla del Poblenou, aquí les connexions no necessiten de sistemes d’escales i rampes per guanyar alçada, sinó que travessen per damunt del tronc central a peu pla. Els ponts existents es van eixamplar adossant dues semipassarel· les que faciliten les comunicacions en les zones de vianants, ampliant les superfícies actuals de vorera.

En el carrer d’Espronceda es va construir un nou pont per a la circulació de vehicles i vianants que fa prolongar el carrer. Aquesta nova comunicació aporta una via d’enllaç entre la ronda de Dalt i la ronda del Litoral que reforça l’eix dels carrers de Felip II­— Bac de Roda.

En la intersecció de la rambla de Prim amb la Gran Via es va millorar la connectivitat mitjançant un sistema de passarel·les per a vianants entre els dos extrems de la rambla existent. Amb totes aquestes passarel·les ha quedat reforçada de manera enèrgica la relació entre els barris situats a la zona muntanya i els de la zona mar, que han estat separats físicament durant dècades.

CONNECTIONS BETWEEN NEIGHBORHOODS Seven new bridges have been built adding to the existing six, generating a connection every 130 m. These bridges span 22 m. Except for the existing bridge at the intersection of Gran Via and Rambla del Poblenou, the bridges do not need stairs or ramps.

They span over the highway at a higher elevation. The narrow pedestrian lanes on existing bridges have been widened.

At Carrer d’Espronceda, a new vehicle and pedestrian bridge has been built to extend the street. This new communication connects Ronda de Dalt and Ronda del Litoral reinforcing the axis of Felip II and

Bac de Roda. At the intersection between Gran Via and Rambla de Prim, connection between the two streaches of the rambla is improved. The bridges strengthens the relationship between neighborhoods located on the north and south sides, which had been physically separated for decades.

[281]

Estructura del panell / Panel structure

Les pantalles acústiques situades a la semicobertura foren instal·lades per reduir el nivell de soroll generat pel pas dels vehicles. El disseny, realitzat pels arquitectes EMBT i Joan Callís, és de formigó i conforma un conjunt de diferents cossos de 4 m d’alçada. Lleugerament inclinats, les pantalles tenen vidres de diferents colors que donen sensació de llum i una benvinguda original als qui entren a Barcelona.

[282]

Muntatge del panell / Panel mounting

The acoustic screens located on the cantilivered partial lid of the highway were installed to reduce traffic noise levels. The design, developed

by EMBT and Joan Callís, used concrete panels that are made up of different parts and stand 4 m tall. Slightly slanted, the panels contain glass insets of diferent colors, offering a unique welcome to the drivers entering Barcelona.

Muntatge del panell / Panel mounting

[283]

NOU TRANSPORT PÚBLIC

NEW PUBLIC TRANSPORTATION

Les franges laterals, aixecades damunt del nivell de les calçades inferiors de circulació, permeten l’aprofitament de subsòl utilitzat per l’aparcament i pels nous sistemes de transport públic. Aquest aixecament, dintre del pla d’urbanització, per damunt de la circulació central possibilita un nou traçat de la línia de tramvia (T-5) a tot el llarg del sector. Aquest transport circula semicobert per la zona, al mateix nivell que els automòbils del tronc central, on s’han creat cinc noves estacions accessibles a peu pla: dues són en superfície i tres són subterrànies. Totes són obertes als nous parcs en el costat mar. En lla part muntanya s’han construït dos aparcaments soterranis de dues plantes, en una longitud de 400 m.

The side lanes, elevated over the lower traffic circulation, allow the use of the space underneath for parking and a new public transportation system. The plan allows space for a new streetcar line (T-5) along the entire length of the project. The streetcar runs partially enclosed at highway level and five new stops have been created.

Two are above ground and three are underground. All are open to the new parks on the south side of the arterial. On the north side are 2 two-level underground parking garages, each 400 m long.

PARC LINEAL

Detall planta / Plan detail [284]

L’increment de 8 m d’amplada a ambdós costats de la Gran Via, generat per la superposició dels dos plans de circulació, va fer possible la utilització de bandes urbanitzades com a parc lineal. Aquesta nova zona, que es projecta des dels edificis que fan façana a la Gran Vía i que queden separats d’aquesta per les calçades laterals de circulació, ha resolt el desnivell entre els edificis i el vials laterals. Aquesta situació fa allunyar el tràfic local dels edificis 25 m enfront dels 8 m existents, minvant el soroll

LINEAL PARK The increase of the width to 8 m of both sidewalks along the Gran Via thanks to the superposition of the lateral traffic lanes over the central lanes permitted the design of landscaped areas in the form of lineal parks.

The lineal parks resolve the difference in grade between the buildings fronts and the raised lateral lanes, as well as increasing the space between them. This permits a separation of 25 m between the heavy traffic and the buildings, rather than the existing 8 m, which reduces noise and pollution.

The curvilinear design of this park presents slightly sloping sinuous paths. Small plazas are created. These plazas are articulated with a second series of green zones, with sloping planted areas that frame views

En aquesta secció podem observar l’augment de la superfície d’espai públic. Tant a la vora muntanya com a la vora mar, es repeteix la mateixa estructura: una via de servei, uns espais enjardinats, un aparcament subterrani (vora muntanya), un calaix pel pas del tramvia (vora mar), dos carrils laterals i el tronc central format per tres carrils i un carril bus sentit riu Llobregat.

In this section we can see the increase of public open space. The same structure is repeated on both sides of the highway: a service lane, landscaped areas, an underground parking garage (on the north side), a tunel for the street car (south side), two lateral lanes and a central artery formed by three traffic lanes and one bus lane in the easterly direction.

Seccions / Sections

[285]

i la contaminació. Les traces sinuoses d’aquest parc acompanyen les vies corbes, de petites pendents, on circulen els automòbils que connecten amb les calçades laterals. També s’han creat una sèrie de petites places amb estances diferents i situades a nivell dels edificis.

Aquestes places s’articulen a una segona sèrie d’espais verds, amb plantacions en pendent, que emmarquen les vistes dels habitatges alhora que les protegeixen de l’autovia. Sis varietats d’una mateixa espècie d’arbres es situen alternadament formant un trenat al llarg de l’avinguda.

En aquest parc lineal destaca un canal d’aigua elevat que connecta els quatre estanys amb salts d’aigua sobre cada bassa. Tot el parc es complementa amb una sèrie de bancs dissenyats expressament pel lloc i amb referents al món animal (el cargol i l’oreneta), al món aquàtic (l’espiral), al desert i als objectes volants (el boomerang i l’estrellat). Aquests elements moblen les places com si fossin habitacions exteriors.

La longitud de l’actuació del projecte fou de 2,5 km, amb una amplada mitjana de 100 m i una superfície de 25 ha. El projecte, que va realitzar Arriola & Fiol Arquitectes, va aportar 3 ha noves de zona verda a la ciutat, a més de satisfer els reclams dels ciutadans dels diferents barris d’aquest districte de Sant Martí.

[286]

from the residential buildings, while protecting them from the highway. Six varieties of the same tree specie alternate, creating a braid along the length of the Avenue.

An elevated water canal that connects 4 ponds with water cascades over each of the ponds stands out in this lineal park. The park is completed with a series of benches specifically designed for the site, which allude to animal world (the snail and the swallow), to the aquatic world (the spiral) to the desert and to flying objects (boomerang and stars). All these elements furnish the plazas as if they were exterior rooms.

The scope of the project is 2.5 km long, with an average width of 100 m and an area of 25 ha. The project was carried out by Arriola & Fiol Arquitectes and added 3 ha of new green area to the city, as well as fullfilling the neighborhood’s wishes in the district of Sant Martí.

[287]

[288]

El parc lineal, situat a les dues bandes de la via de circulació, conforma franges verdes d’uns 25 m d’amplada. A la vora mar, a prop del carrer d’Espronceda, un canal d’aigua elevat connecta els quatre estanys amb salts d’aigua sobre cada bassa. Es varen dissenyar especialment bancs amb connotacions del món animal, marí i objectes volants.

The lineal parks that flank the highway constitute green bands of about 25 m in width. On the south side, near Carrer d’Espronceda, an elevated aqueduct connects four ponds with cascades. Various benches, specifically design for this site, make reference to the animal world, the marin world and to flying objects.

[289]

Districte / District • Sant Martí

Parc del Centre del Poblenou Programa Program Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Nou pulmó verd.

New green lung.

Entre l’avinguda Diagonal i els carrers del Marroc, d’Espronceda, de Cristóbal de Moura i de Bac de Roda.

Barri Provençals del Poblenou.

Jean Nouvel Ateliers; Fermín Vázquez b720 Arquitectos 55.000 m2

·

Adrià Goula, Fermín Vázquez b720 Arquitectos, Jean Nouvel Ateliers, LYMNE 2007

Un nou pulmó verd en constant creixement A new green lung constantly growing [290]

TRANSFORMACIÓ URBANA

URBAN TRANSFORMATION

A poca distància de la Torre Agbar, el parc central del Poblenou es situa al districte econòmic i tecnològic 22@. Acoplat en el teixit urbà existent, està format per quatre espais separats. Cadascun d’ells està delimitat per murs de formigó de 3 m d’altura encofrats de canyís. La vegetació continguda sembla desbordar-se i vessar-se per la cara exterior d’aquests murs.

Des de l’exterior, l’aspecte del parc és, si fa no fa, com el d’una fortificació imponent que afegeix misteri al nou lloc. Unes finestres de formes diferents (circulars i en forma de parèntesi) estableixen un diàleg amb l’exterior i fan el parc visualment més obert.

Tot i això, el disseny ha suscitat algunes crítiques perquè aïlla el parc del seu entorn, per bé que també hi ha opinions favorables que defensen el fet que, una vegada a l’interior del parc, ens podem oblidar de la bullícia i del trànsit de l’exterior.

Certament, el parc ha revaloritzat, potser de manera exorbitant, una zona en la qual les poques traces del seu passat industrial van desapareixent, conservant en el millor

Not too far from Torre Agbar, in the economic and technological development zone of the 22@ District, is located the Parc del Centre del Poblenou, designed by French architect Jean Nouvel. It is integrated in the existing urban fabric and is formed of 4 separate spaces. Three-meter high concrete walls patterned by reed-textured formwork delimit each space. The park vegetation overflows these walls, covering their exterior faces.

From the street, the park appears like an imposing fortress, adding mystery to the site. Windows of different shapes (circular, and in the shape of double parenthesis) establish a dialog with the exterior and make the park a little more visually open.

Nonetheless, the design has provoked some criticisms because it isolates the park from its surroundings. There are also favorable opinions that say that once inside the park, one can forget the hustle and bustle of the city on the other side of the walls. In fact, the park has revitalized, perhaps to excess, an area in which the few remaining

[291]

Dins del parc es conserva l’antiga fàbrica Oliva-Artés i una xemeneia, la forma de la qual Nouvel ha evocat amb altíssimes escultures fetes de tubs d’acer i malla metàl·lica.

[292]

The former Oliva-Artés factory and a chimney stalk were preserved. Inspired by the latter, Jean Nouvel creates gigantic sculptures made of steel tubs and metallic mesh.

dels casos les carcasses o alguns elements de les velles fàbriques tèxtils i metal· lúrgiques, com la xemeneia o les dues naus de l’empresa Oliva-Artés.

Però el parc central del Poblenou creix en el nucli d’aquest entorn com un pulmó verd i els veïns, a poc a poc, se’n van apropiant al ritme que la abundant vegetació va recobrint els murs de formigó, i va creant cúpules i túnels de flors per mostrar el joc de llums i ombres que els arquitectes pretenien amb el seu disseny.

DIVISIÓ ESPACIAL En cadascuna de les quatre seccions del parc, s’hi produeixen situacions diferents.

El cos principal del parc s’organitza al voltant d’una gran plaça circular de 32 m de diàmetre envoltada d’un anell de gespa i arbres, que proporciona un espai per a la celebració d’actes festius. Entre arbres i falgueres, unes formes semiesfèriques d’acer i vímet, van adoptant forma d’iglús verds i es van integrant en una de les àrees de jocs per a nens.

L’extrem més estret acaba en proa apuntant cap a la Torre Agbar, i es tracta de la coberta inclinada de la Central de Tractament de Residus, que recrea un paisatge desèrtic o lunar de sorra i roques volcàniques. En el costat oposat de la plaça, i sobre una plataforma envoltada d’aigua i plantes a la qual s’accedeix mitjançant quatre

traces of its industrial past are disappearing. In the best cases, the shells of the old textile and metallurgic factories have been preserved. A chimney and two buildings belonging to the Oliva-Artés factory are an example of this. The new MUHBA center (Museum of History of Barcelona) will occupy these preserved structures.

The Parc del Centre del Poblenou sits in the center of this environment as a green lung and the neighbors are slowly taking to it while the lush vegetation covers over the concre-te walls and creates domes and tunnels of flowers, making a play of light and shadow, just as per the architects intended.

Spatial division The interior of each of the 4 sections of the park has a distinct character. The largest section of the park is organized around a circular plaza 32 m in diameter surrounded by a ring of lawn and trees. This plaza provides space for the celebration of festive events. Amongst trees and ferns, semispherical green igloos are made of steel and willow.

A narrow end of this section of the park is a prow that points towards Torre Agbar, and contains a small recycling center, on the roof of which is recreated a desert or lunar landscape, with sand and volcanic stones. On the opposite side of the plaza

[293]

Planta general / General plan

[294]

PlĂ nol de jardineria / Gardening plan

Llistat de plantes / Planting schedule [295]

“El jardí del Poblenou està compost per una arquitectura de pedra amb les seves voltes, sostres, sales hipòstil·les, cúpules, murs i terrasses.

Però la matèria és viva, verda o de colors, natural i controlada. Aquesta arquitectura requereix la calma, el silenci”, afirma Jean Nouvel.

“The garden of Poblenou is conceived like an architecture of stone with arches, ceilings, hypostyle rooms, domes, walls and terraces. But the matter is alive, green or other colors, natural and controlled. This architecture requires calm and silence”. (Jean Nouvel)

[296]

[297]

Els elements abstractes i minimalistes del parc destaquen immediatament: cadires giratòries d’alumini, seients, parades de bicicletes, estructures metàl·liques semblants a tiges de plantes i llums que semblen d’aspecte galàctic. Tots aquests elements tenen un disseny similar, obra de Jean Nouvel.

The abstract and minimalistic elements of the park are visible immediately: aluminum swivel chairs, benches, bicycle racks, metallic structures made to look like plant stalks and galactic looking light fixtures. All these elements have a similar design, by Jean Nouvel.

[298]

passarel·les, s’alça una cúpula composta de sis pilars metàl·lics corbats. És una referència abstracta a una antiga xemeneia de maó que, al mateix temps, suggereix el passat industrial del Poblenou.

Aquestes escultures metàl·liques minimalistes tenen una funció precisa. Aquests ajuden a les plantes a crear els espais pensats pels arquitectes. En la part posterior d’aquest primer espai, s’hi distingeixen diverses zones per a diversos usos i activitats, com la zona de petanca i de pingpong, així com la mencionada àrea de jocs per a nens.

Sota una pèrgola de glicines, el carrer d’Espronceda separa aquesta primera secció de la segona. A partir d’aquest punt, una arboreda es interrompuda per deixar pas a l’antic traçat del carrer de Pere IV, on es mantenen uns rails com a record del tramvia que passava pel Poblenou i que ara s’han adaptat com a carril bici. A un costat, la vegetació envolta dues naus de l’antiga fàbrica Oliva-Artés, encara sense rehabilitar. En el costat oposat, un espai aromàtic distribuït en nou parterres acompanya el visitant en un passeig olfactori.

En la tercera secció del parc, s’hi troba l’element més destacat del seu disseny: un “cràter” format per un camí en espiral i excavat respecte al nivell de carrer. Els seus murs estan revestits d’un espès mantell vegetal, i al centre d’ell es troba el “pou del

món”. Com a contrapès compositiu al “cràter”, s’hi han col·locat diversos elements escultòrics de gran altura per donar suport a diferents espècies vegetals. El terreny torna a canviar amb els “nius”, on el sòl s’enfonsa lleugerament, un altre cop, per fer referència a un paisatge lunar. Sobre els nius, s’instal·len els “pous de cel”, que són tubs d’acer i malla metàl·lica en forma vertical o de con, que creen entrades i pous de llum.

Fins aquí discorre el pas pel parc, ja que la quarta secció triangular està ocupada per l’edifici de manteniment, envoltat totalment per una barrera vegetal de buganvílies.

“Tots aquests temes poètics i simbòlics són per donar resposta als usos i costums dels visitants de totes les edats: plaça per ballar la sardana, joc de petanca, jocs infantils, lloc de recolliment, llargs passejos... i perquè el nostre temps pugui aportar el seu arbre a l’etern art dels jardins”, va dir l’arquitecte Jean Nouvel de la seva obra.

OMBRA I LLUM Les diferents espècies d’arbres i les diverses intensitats de llum constitueixen un joc d’ombres i de llum accentuat pels canvis subtils en la coloració de la vegetació. No obstant això, aquesta aporta una intensitat suficient en el sòl que crea una sensació de seguretat. S’ha dissenyat enllumenat artístic de caràcter temàtic: ja sigui de cúpules o voltes; ja sigui de rams gegants

is a cupola formed by six curved metallic columns on top of a plinth surrounded by water and plants. Access to it is by means of four footbridges.

This cupola is an abstract reference to the old brick chimney and to the industrial heritage of the Poblenou neighborhood.

This is one of a series of minimalistic steel sculptures that are strategically placed to support plant canopies that create various “internal” spaces. Also in this first section of the park are various areas for activities such as bocce ball and ping-pong, as well as another playground area.

Between this section of the park and the next adjacent section passes Carrer d’Espronceda, which is overarched by a pergola of wisteria. In this second section a tree grove is parted in half to mark the old route of Carrer de Pere IV, where the rails of the streetcar that used to run through Poblenou have been preserved and now mark a bicycle lane. On one side of the route the plantings surround the two buildings that constituted the old Oliva-Artés factory, one of which has not yet been restored. On the opposite side, an aromatic garden divided in nine flowerbeds takes visitors through an olfactory journey.

In a corner of the third section of the park is the most unusual design element: a “crater” formed of a spiral path excavated into the ground. Its walls are covered with a

thick green mantle. In the center of the crater is the “Pou del món” (Well of the World).

As a compositional counterpoint, various tall sculptures serve as support for plants.

The terrain changes again with the “Nius” (Nests), where the ground caves in, again, to make reference to a lunar landscape.

Over the Nests are the “Pous del cel” (Wells of the Sky) formed by steel tubes and metallic mesh creating vertical and conical shapes, becoming light wells. This is where the accessible park ends since the triangular fourth section is occupied by the maintenance building walled in by bougainvilleas.

“All these poetic and symbolic topics respond to the habits and usages of visitors of any age: a square to dance the Sardana (circle dance typical of Catalonia), Bocce ball, playgrounds, place for meditation, long strolls…and so our time brings a new tree to the eternal art of gardens.” (Jean Nouvel)

SHADOW AND LIGHT The various tree species and the different intensities of light constitute a play of light and shadow emphasized by the subtle color changes of the vegetation. Nonetheless, this light is sufficient to convey a sense of security.

The lighting design is thematic: domes or archways; giant bouquets to emphasize their height, lunar landscapes where geographical features are emphasized; a

[299]

dels quals s’accentua la sensació d’altura; de paisatges lunars dels quals es revelen els accidents; d’un camí perimetral; d’una antiga fàbrica que es torna a descobrir, o ja sigui de nius en els que es pot descansar; d’un cràter del qual es percep la profunditat, o també de cabanyes en què es revela el color.

“El jardí del Poblenou està escrit amb el vocabulari de les ombres: des de les ombres tamisades i clapejades de centelleigs solars, fins a les negres ombres negres que projecten els murs per reafirmar el dibuix geomètric dels seus límits; des de les ombres esbocinades i moribundes al voltant de les bretxes dels arbres, fins a

[300]

les ombres quadriculades sota el trenat de les lianes; des de les ombres brillants en l’aigua, fins a les ombres profundes i mats d’un llunyà sotabosc”, explica Nouvel.

VEGETACIÓ, TRACTAMENT DE SÒLS I PAVIMENTACIÓ En tot el jardí, la utilització general d’espècies variades (Salix babylonica, Tilia euchlora, Schinos molle, Salix viminalis, etc.), garanteix la variabilitat en la coloració, textura i aroma.

El disseny de la plantació d’arbres permet la formació d’arcs i cúpules vegetals amb l’ajuda d’estructures metàl·liques.S’han plantat sis espècies d’arbres (més de 1000

perimeter path; a former factory revealed anew, or a nest where one can rest; a crater whose depth is reinforced and also cabins to emphasize color.

“The garden of the Poblenou is inscribed with the vocabulary of shadows. From shadows that are sifted and spotted with solar flares to dark shadows cast by the walls that reaffirm the geometric footprint of the boundaries. From the quartering and moribund shadows around the splits in the trees to the grid of shadows under the braiding of the vines. From the sparkling shadows in the water to the deep and matte shadows of a distant undergrowth”, says Nouvel.

VEGETATION, GROUND TREATMENT AND PAVING The entire garden and its the various species (Salix babylonica, Tilia euchlora, Schinos molle, Salix viminalis, etc.), insure color, texture and scent variability.

The plantings and trees form organic arches and domes with the help of metallic structures. Six varieties of trees were chosen and over a thousand units planted throughout the park.

But to achieve an appropriate planting the soil at this previously industrial site had to be decontaminated. The soil was excavated to about 2 m and filled with sandy loam.

[301]

El paviment de la plaça està format per rajoles de formigó, algunes de les quals tenen inserides peces circulars de ceràmica i acer inoxidable de color vermell i groc, en referència a la bandera catalana.

The square is paved with concrete tiles, some of which have circular ceramic and stainless steel pieces painted red and yellow that make reference to the Catalan flag.

[302]

unitats en tot el parc), i per aconseguir una plantació adequada, s’ha realitzat un sanejament de tot el solar, ja que el sòl existent no era apropiat.

Es va rebaixar el terreny uns 2 m i es va tornar a omplir amb terra arenosa i argilenca. Gran part del terreny és de sauló, encara que en zones específiques s’han utilitzat altres materials com les rajoles de formigó amb relleu i, en ocasions, fins i tot acolorit; paviment de cautxú en les àrees de joc per a nens i terra vegetal en els parterres aromàtics.

Most of the terrain is paved with coarse sand, although in specific areas other materials were used such as stamped concrete tiles, occasionally painted; rubber in the playgrounds and garden bark in the aromatic flowerbeds.

Esbossos preliminars / Preliminary sketches [303]

[304]

L’interior del parc està revestit d’heura i vinya verge. En el costat exterior, un espès mantell de buganvílies i arbustos trepadors delimita el recinte del parc i expandeix el jardí cap al carrer.

The interior of the parc is covered with common ivy and five-leaved ivy. On the outside, a thick mantle of bougainvilleas and clim-bing plants delimit the park and expands the garden out on the street.

[305]

Districte / District • Sant Martí

Jardins de ` l’Illa C-2 Forum Programa Program

Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Urbanització en l’àmbit C-2 dins del pla de modificació del P.G.M. al litoral i a la ribera dreta del riu Besòs.

Development project in the C-2 frame within the P.G.M.modification plan of the waterfront and the right bank of the Besòs river.

Entre la rambla de Prim, plaça de Llevant, avinguda d’Eduard Maristany, carrers de Sant Ramón de Penyafort i de Llull.

Barri el Besòs i el Maresme.

Bagursa, Barcelona Gestió Urbanística. Sector d’Urbanisme 28.400 m2

·

Desdedalt, José Hevia, Lluís Lamich, Paisajes Españoles 2009

Petites gotes verdes en la zona del Fòrum Small splashes of green in the "Fòrum" area [306]

ILLA FÒRUM

"ILLA FòRUM"

El projecte correspon a la construcció de nous habitatges de protecció oficial que formen part del Pla de l’Habitatge 20042010, i al seu entorn com a zones verdes.

L’anomenada “Illa Fòrum” és un conjunt arquitectònic i paisatgístic composat per 200 habitatges nous de diferents tipologies i distribuïts en quatre grups en forma d’illa oberta. Es generen així, al seu voltant, espais enjardinats de diverses mides.

El solar va allotjar, fins al 2003, les cotxeres d’autobusos de Llevant. Amb motiu de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, el recinte va servir com a aparcament de servei pels visitants.

Posteriorment, es va urbanitzar l’espai públic configurant nous vials cívics i zones verdes, incorporant instal·lacions i serveis urbans d’última generació. A més de la construcció de nous habitatges, es va crear una residència per a la tercera edat i un complex hoteler.

The project consists of the construction of new subsidized housing and surrounding green areas as part of the Pla de la Vivenda (dwelling program) 2004-2010.

The so-called “Illa Fòrum” is an architectural and landscape complex composed of two hundred new homes of different configuration and distributed in 4 groups that form an open block, generating landscaped spaces of various sizes.

Until 2003 the site accommodated the cotxeres d’autobusos de Llevant (bus depot). During the Universal Forum of Cultures 2004, the area served as parking for visitors. Subsequently, the public space was developed with new configurations of roads and green zones and incorporating cuttingedge utilities and urban services. Besides the construction of new housing, a home for the elderly and a hotel were created.

[307]

NOVA ZONA VERDA Dins de l’àmbit urbanitzat, es van desdibuixar els límits entre vials i zones verdes, de tal forma que, globalment, es percep com una gran zona verda. Els grans espais, com per exemple els jardins de Josep Pous i Pagès, o els més petits, i fins i tot els interiors d’illa, no s’han diferenciats en el seu tractament.

El mateix ha succeït amb les instal·lacions de servei incorporades en el subsòl, que encara que són d’una envergadura molt important, s’integren en el paviment continu sense establir cap tipus de jerarquia. A més de les instal·lacions comunes, s’ha incorporat un sistema de reg a nivell freàtic. S’ha desplaçat al carrer de Llull l’aparcament exterior per a vehicles, insuficient en el barri adjacent; d’aquesta forma es pot alliberar la resta de la nova gran illa. La peça central del projecte s’ha dissenyat com un espai unitari amb un paviment continu.

[308]

El terreny s’ha elevat per donar continuïtat visual, dins dels paràmetres condicio-nats per la volumetria edificatoria.

El paviment s’ha perforat de forma intensiva per poder realitzar plantacions, tant d’arbrat com de tapissants. D’altra banda, s’ha modelat suaument per generar alguns canvis de nivell i per crear espais destinats al descans, a l’observació i al passeig dels veïns. Aquest tipus de superfície permet recollir i conduir l’aigua de pluja cap als punts baixos, i en aquestes zones concretes s’ha utilitzat grava dispersa, que permet l’infiltració de l’aigua de pluja cap al subsòl.

El material utilitzat per a la superfície dura ha estat el formigó amb còdols, en continuïtat amb la grava dispersa. El tractament d’aquesta superfície es basa en la imatge de contrast creada en un dels jardins del temple de Futurasan, a Nikko (Japó).

NEW GREEN AREA Within the developed area, the boundaries between the roads and the green areas are blurred, so the overall is perceived like a large green zone. The large spaces, such as the Jardins de Josep Pous i Pagès, or smaller ones, and even the interiors courtyards of the city blocks receive the same treatment. The same applies to the utilities built underground, that although they are significantly large, they are integrated, thanks to the continuous paving, without establishing any kind of hierarchy. In addition to the common utilities, a groundwater irrigation system was incorporated. The requirement for surface parking is moved to Carrer de Llull, benefiting the adjacent neighborhood; and consequently the rest of the oversized city block is freed.

The centerpiece of the project is a single space with a continuous pavement.

The land is elevated to offer visual continuity within the volume determined by the masses of the buildings.

The pavement is intensely perforated for planting of trees and ground cover. Also, it is gently modeled to generate level changes and to create spaces where the neighbors can sit, observe and walk. This type of surface allows collecting and carrying the rainwater towards the low points. In these specific areas, gravel allows the infiltration of rainwater into the subsoil.

The material used for the hard surface is concrete with exposed aggregate, in continuity with the gravel low spots. The treatment of this area is based on the contrasting image created in one of the gardens of the Futurasan temple in Nikko (Japan).

Planta general / General plan

[309]

[310]

[311]

[312]

El disseny del conjunt arquitectònic conegut com “Illa C2-Fòrum” es composa de petites zones enjardinades que “esquitxen” la superfície urbanitzada. Aquestes àrees verdes formen petits mantells de gespa de formes irregulars i orgàniques. El disseny del mobiliari està caracteritzat per bancs de formes rodones blanques i negres.

The design of the architectural complex known as “Illa C2-Fòrum” consists of small gardens that punctuate the developed area.

These green areas form small irregular and organic mantles. Black and white roundshaped benches are characteristic of the design of the street furniture.

[313]

Districte / District • Sant Martí

Parc Lineal ` Garcia Faria Programa Program Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Nova avinguda del front marítim.

New avenue along the waterfront.

Passeig de Garcia Fària, entre els carrers de Josep Pla, de la Selva de Mar, de Bac de Roda, de Bilbao i ronda del Litoral. Barri Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.

Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas/ Ravetllat-Ribas arquitectes 49.207 m2

···

Lourdes Jansana, LYMNE, Martí Llorens, Ravetllat-Ribas arquitectes, Roger Casas 2004

Nova porta d’accés a les platges New gateway to the beaches [314]

URBANITZACIÓ PENDENT

ONGOING DEVELOPMENT

En els anys previs a la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 durant la construcció de la ronda del Litoral, una de les vies ràpides d’accés a la ciutat, es va donar forma al passeig Garcia Fària. Aquest carrer presentava una secció de doble calçada amb mitjana central i, en el costat de mar, un aparcament adossat al mur de contenció de la ronda. La urbanització de la coberta va quedar pendent. Davant d’aquesta situació, i sota un nou criteri d’apertura urbanística cap al mar i la implantació de més zones verdes en l’entorn, es va decidir crear un nou esquema viari. Aquesta reordenació urbanística del front litoral es va revaloritzar amb motiu del Fòrum Mundial de les Cultures celebrat al 2004.

El nou plantejament va consistir en el desplaçament de la circulació del costat mar del passeig a l’altre costat muntanya en la prolongació dels carrers de Bac de Roda i de la Selva de Mar en forma de ponts sobre la ronda del Litoral. La incorporació viària al tronc central de la ronda, situada a l’altura del carrer de Josep Pla, es va traslladar a

In the years before the celebration of the Olympic Games of 1992, during the construction of the Ronda del Litoral, one of the fast entryways of the city, the Passeig de Garcia Fària was created. This two-way boulevard had a median strip and, on the seaside, a parking garage against the retaining wall of the Ronda. The rooftop of the garage offered the opportunity to be developed. Confronted with this situation under new criteria for the coastline development and more green areas, a new circulation scheme was created. This urban redevelopment of the coastline was reassed on the occasion of the World Forum of Cultures held in 2004.

The new approach involved moving the traffic along the waterfront to the other side of the boulevard. It also permitted the extension of Carrer de Bac de Roda and Carrer de la Selva de Mar by means of overpasses across the Ronda del Litoral. An onramp onto the Ronda, which had been located on Carrer de Josep Pla, was moved to the intersection of Selva de Mar and Garcia

[315]

En el parc lineal Garcia Fària, també conegut com “parc del Maresme”, es combinen topografia i vegetació. El resultat d’aquesta particular simbiosi són uns espais molt ben diferenciats, que discorren paral·lels en harmonia. El disseny del projecte va contemplar l’adequació del gran aparcament existent, els accessos del qual es varen integrar perfectament al pictòric recorregut.

In the Parc Lineal Garcia Fària, also known as Parc del Maresme, topography and vegetation combine. This harmonious symbiosis resulted in very distinct spaces that run parallel to each other. The design of the project involved the modification of an existing large sub-surface parking garage, with access ramps perfectly integrated into the design.

[316]

Detall imposta formigรณ / Ashlar concrete detail

Secciรณ transversal i planta parcial / Cross section and partial plan [317]

Planta general / General plan [318]

l’encreuament de la Selva de Mar amb el de Garcia Fària i es va esfondrar part de l’aparcament existent. D’altra banda, la creació de Diagonal Mar va proporcionar una nova rasant que va obligar a modificar el perfil longitudinal entre els carrers de la Selva de Mar i de Josep Pla. En aquest sentit, l’actuació es va dur a terme en la superfície existent entre la mitjana actual i el límit de la ronda del Litoral: una franja de 40 m d’ample i aproximadament 1,3 km de llarg, dividida en tres pastilles per la prolongació dels carrers que creuen la ronda del Litoral.

Així mateix, aquesta mateixa franja es divideix en dues parts paral·leles: la coberta de l’aparcament i l’espai existent entre aquests i el carril de circulació del costat muntanya.

Detalls de la ventilació de l'aparcament / Ventilation details of the parking garage

Fària, which led to the demolition of part of an existing parking structure. Also, the development of the Illa Diagonal Mar created a new gradient, which forced a change in the longitudinal profile of the street between Selva de Mar and Josep Pla. To this effect, the project took place on the existing area between the current median and the edge of the Ronda del Litoral: a 40 m wide by about 1.3 km long strip, divided into three sections by the streets that cross the Ronda del Litoral. This strip is divided into two parallel parts: the parking rooftop and the resulting space between the preexisting median and the subsurface parking structure.

[319]

El tranquil parc enllaça dos grans espais verds del litoral marítim barceloní, com són el parc del Poblenou i el parc de Diagonal Mar. El passeig s’ha convertit en una zona freqüentada per patinadors, usuaris del carril bici i transeünts que es dirigeixen a les platges properes.

A més, pels vianants s’ha convertit en un magnífic mirador al mar de fàcil accés.

The quiet park links two large green spaces on Barcelona’s waterfront: the Parc del Poblenou and the Parc de Diagonal Mar. The boulevard has become an area used by skaters, bicyclists and pedestrians on their way to the nearby beaches.

Also, for walkers, it has become a great and easily accessible viewpoint over the sea.

[320]

SOLUCIÓ ENCERTADA

VEGETACIÓ ACLIMATADA

SUCCESSFUL SOLUTION

ACCLIMATIZEd VEGETATION

Tret de la coberta de l’aparcament que no podia ser enjardinada i es va pavimentar amb asfalt pintat de dos colors, una part de la mitjana es va habilitar pel trànsit de bicicletes, circuits de fitness i jogging, i altres activitats similars per realitzar a l’aire lliure.

On era possible enjardinar, es va crear un jardí lineal format per peces trapezoïdals de verd. La coberta de l’aparcament i l’àrea enjardinada es varen unir mitjançant interrupcions dels parterres i plataformes sobreelevades que actuen com a miradors al mar.

L’organització del parc va presentar una nova dificultat, ja que les rampes de l’aparcament estaven situades lluny de la nova calçada vial. La solució va ser la disposició de vegetació per suavitzar la irrupció de les entrades.

En la secció transversal es va crear un pendent d’entre el 1,5 i 2%, i es va augmentar la rasant de l’actual aparcament per permetre el drenatge. En la barana existent es van instal·lar peces prefabricades de formigó que es van encaixar en el mur original.

La plantació va ser seleccionada segons la seva adequació a la singularitat de l’entorn: en primera línia de mar i sense elements arquitectònics que la protegeixin. En aquest sentit es va decidir organitzar-la en bandes ordenades: en els parterres plans es van plantar gramínees de diferents espècies i altures, així com tamarius; mentre que els parterres amb doble pendent es varen entapissar amb gespa en el costat mar i baladre en el costat oposat.

En algunes zones estratègiques es van plantar petits arbustos de moreres per convertir-se en àrees d’ombra. Les palmeres van ser tractades com a arbres singulars en grups de dos o tres, així com altres espècies ornamentals.

La il·luminació es va resoldre mitjançant la instal·lació d’una trama de bàculs que organitza tota l’àrea a banda i banda de la ronda del Litoral. Aquests alts fanals conserven la seva cota de coronació, independentment del punt topogràfic on estan ancorats.

Les noves xemeneies de ventilació dels aparcaments es van dissenyar com un element en sèrie que crea una seqüència al llarg del passeig.

Since the garage rooftop could not be planted, it was decided to use asphalt painted in two colors wherever needed, while the area of the boulevard that was apt for planting was covered with a lineal garden made up of trapezoidal planting areas. The rooftop of the garage was fitted out for bicycles, fitness circuits, jogging and similar outdoor activities, and along with the planted areas, was articulated by ramps that act as lookouts towards the sea.

The location of the parking access ramps, displaced a distance from the new configured street, entailed a challenging design situation that was resolved with plantings used to soften their presence.

In the cross section a slope of between 1.5% and 2% towards the boulevard was created and the slope of the existing parking garage roof was increased to permit drainage. Precast concrete blocks were installed as a guardrail atop the exterior garage wall in lieu of the pre-existing railing.

Plants were selected for their adaptation to unprotected exposure to the coastal environment. In this regard, it was decided to organize them in strips: flat planting beds contain a variety of grasses of different heights and tamarisks, while planting beds that are raised in the middle are planted with a lawn towards the sea and with oleanders towards the street.

In some specific areas small mulberry trees were planted to provide shade. Palm trees, grouped in clusters of two or three, and other ornamental species were treated as singular trees.

Lighting was resolved by installing a grid of light posts that organizes the entire area on both sides of the Ronda del Litoral. The top of these tall streetlights stays invariable regardless of the topographic point at which they are anchored. The new ventilation shafts of parking garage are a prefabricated element that creates a rhythm along the boulevard.

[321]

Districte / District • Sant Martí

Parc de Diagonal Mar Programa Program Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Nova zona verda a prop del mar.

New green area near the sea.

Carrer de Llull núm. 362, entre els carrers de Josep Pla, de la Selva de Mar, passeig de Garcia Fària i carrer del Taulat. Barri Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.

Enric Miralles, Benedetta Tagliabue/ EMBT arquitectes associats 14 ha

·

Giovanni Zanzi, Lourdes Jansana, LYMNE, Roger Casas 2002

El segon parc més gran de Barcelona The second largest park in Barcelona [322]

ESTAT PREVI

EXISTING CONDITIONS

Els terrenys on està ubicat el parc de Diagonal Mar albergaven les dependències de la fàbrica Macosa (anteriorment “Can Girona”), antiga producció de fosa d’acer i laminació de perfils per a material ferroviari, dedicada a la construcció i reparació d’estructures metàl·liques de vagons, cotxes i carrosseries d’autobusos. Amb el pretext de remodelar el front litoral per als Jocs Olímpics de 1992, aquests terrenys foren venuts a una multinacional que va tancar el lloc per a futures intervencions. Del seu passat industrial únicament es conserva la Torre de les Aigües, de 63 m, edificada el 1882 segons el projecte de l’arquitecte Pere Flaqués, per extreure i comercialitzar les aigües del riu Besòs. No va ser fins a finals del segle XX que es va decidir urbanitzar aquest entorn per a què ressorgís com a una nova zona residencial, comercial i d’oci.

The site where Parc Diagonal Mar is located accommodates the historic buildings of the Macosa factory (originally Can Girona), a former steel foundry and mill which fabricated railroad materials, constructed and repaired train coaches, and did bodywork on buses. The 63 m tall Torre de les Aïgues was designed in 1882 by the architect Pere Flaqués to pump and commercialize Besòs River water. On the occasion of the Olympic Games in 1992, as part of the redevelopment of the waterfront, these plots of land were sold to a multinational corporation for future development. It wasn’t until the end of the 90’s that it was decided to develop this property into a new residential, commercial and entertainment neighborhood.

INSPIRACIÓ IN SITU La construcció del parc va respondre a la necessitat de disposar d’un lloc de descans

INSPIRATION IN SITU The construction of the park responds to the necessity of providing leisure areas for the families that would come to live in the new residential buildings and for the existing residents of the district who were demanding nearby, accessible park space.

[323]

Planimetria general de la font / General dawings of the fountain

Planimetria general del pont / General drawings of the bridge

Plànol conceptual de situació / Conceptual site plan

Plànol de pavimentació / Paving plan

[324]

i passeig per a les famílies que habitessin els nous edificis residencials i per als veïns del districte, que demandaven un espai proper i accessible. En el moment de la visita al lloc per part dels arquitectes, plovia i aquest fet els va donar motiu a pensar en l’aigua com a element protagonista de la intervenció paisatgística. A més, amb l’obertura de l’avinguda de Diagonal al mar, els arquitectes van voler fer honor al nom “Diagonal Mar”, de manera que l’aigua de mar arribés fins a l’avinguda. Amb aquests elements es va concebre un parc com si fos el jardí i el pati d’esbarjo de qualsevol casa. Per exemple, els accessos al recinte són de grans dimensions i s’inspiren en els patis de les cases, amb immensos tests que pengen d’altes pèrgoles metàl·liques o bé descansen sobre un paviment construït amb rajoles de diferents dissenys i composicions.

RECORREGUT MAR-CIUTAT Si partim des del mar cap a la Diagonal, existeixen dos eixos físics i conceptuals que funcionen com a recorreguts pel parc.

D’un eix central parteix una gran ramificació de camins que recorren tot el parc, com si es tractés de les branques d’un arbre les arrels del qual les trobaríem a la mar i les branques es repartirien per la ciutat.

Aquest primer eix el conforma un passeig principal a manera de rambla, tan característic a la Ciutat Comtal, pel qual transita

On the day the architects took their first field trip to the site it was raining. That led them to think of water as the main element of the landscape. Also, with the Diagonal boulevard newly extended to the seafront, the architects wanted to honor the site with the name Diagonal Mar. With these ideas in mind, the park was conceived as the domestic garden or the backyard of a private house. For instance, the access plazas to the park are inspired in the patios of houses with immense flower pots that hang from tall steel pergolas or rest on a pavement finished in different types of ceramic tiles, forming various compositions.

SEA ROUTE-CITY ROUTE There are two physical and conceptual axes going from the sea towards the Diagonal, which work as routes through the park.

From a central axis branches stem out as paths that cover the entire park. If they were the limbs of a tree, its roots would be in the sea and the leaves in the city. This first axis is formed by a main route that acts like a boulevard, so characteristic of Barcelona and very busy with pedestrians. The route follows the edge of a long man-made lake, which along with the green areas, provide the site with character. The lake incorporates various fountains and cascades. The vegetation that surrounds it facilitates the oxygenation of the water and allow for aquatic [325]

Es van crear unes petites places on una sèrie de grans gerros de ceràmica s’uneixen amb la vegetació existent, com si d’un jardí d’una casa es tractés. Aquests gran gerros decorats amb trencadís són litografiats d’estètica pop i, juntament amb la decoració dels tauells, doten al recinte d’un gran ventall de colors.

Small squares were created where a series of large ceramic pots are integrated into the landscape as if they were flowerpots of a house. These large containers decorated in the trencadís (broken ceramic tiles) style feature lithographs with a Pop-art aesthetic, and provide the site with a colorful expression.

[326]

Estudi dels gerros / Study of vases [327]

El lloc és considerat com el primer parc ecològic de Barcelona gràcies a l’aplicació de criteris sotenibles com la utilització de sorra que prové de les excavacions realitzades en la construcció, l’ús d’aigües freàtiques per al regadiu i l’ompliment dels estanys, la plantació d’espècies autòctones de fàcil manteniment i un control intel·ligent de les fonts i la il·luminació.

The site is considered the first ecological park in Barcelona thanks the application of sustainable systems such as the recycling of the soil excavated during construction, the use of ground water for irrigation and the filling of the lake, the planting of easily maintained local species and the intelligent control of the fountains and lighting.

[328]

un gran nombre de persones. El recorregut segueix la vora d’un gran llac que, conjuntament amb la zona verda, donen caràcter al conjunt paisatgístic. En la gran superfície d’aigua s’han instal·lat diverses fonts i salts d’aigua, en les vores dels quals s’ha plantat vegetació que permet l’oxigenació de l’aigua i la implantació d’aus aquàtiques. Aquesta disposició del llac proper al passeig permet la seva transformació en un lloc d’esbarjo pels amants de les petites embarcacions de modelisme. La vegetació plantada al conjunt es desenvolupa com si ens trobéssim a la mar amb les seves característiques marismes, i que van creixent en altura i densitat fins arribar als carrers propers.

L’HOME Els arquitectes es van inspirar en les etapes de la vida de l’home per crear un segon eix principal.

L’home neix de l’aigua de la mateixa manera que el parc parteix del mar.

Seguint el recorregut mar-ciutat, la infantesa de l’home es reflecteix a la zona d’esbarjo i jocs per a nens, representada amb aparells gimnàstics, de mobilitat i musicals.

Després de l’infantesa, l’home entra en l’adolescència, que al parc s’expressa mitjançant la instal·lació de tobogans on nens de diferentes edats esdiverteixen en l’àrea denominada la “muntanya màgica”.

Finalment, l’home es converteix en adult, per tant, es sociabilitza i es relaciona amb els altres adults. En aquest sentit, els arquitectes van voler implicar als veïns creant un procés de participació ciutadana, en el que van col·laborar més de 1000 persones, amb l’objectiu de recaptar múltiples propostes que satisfessin al veïnat. Com a resultat d’aquesta enquesta es van crear un amfiteatre i unes zones esportives.

birds to lay their nests. The proximity of the lake to the route makes it a place of leisure for the lovers of model boating.The vegetation is planted as if we were by the sea, with marshland plants that grow taller and dense as they get close to the pathways.

involvement of the neighbors in a survey of more than 1000 people. The objective was to capture ideas and proposals that would satisfy the neighborhood’s needs. This survey resulted in the creation of an amphitheater and various sports areas.

MAN The architects were inspired by the phases of man’s life to create a second axis.

Man emerges from the water in the same way the park starts: at the beach.

Following the sea-city route, man’s childhood is reflected in playgrounds formed of gymnastics, mobility and musical equipment. Next comes the adolescence, expressed by slides, where kids of different ages can participate in an area called “Magic Mountain”.

Finally, man becomes an adult who socializes and interacts with other adults. At this stage, the architects decided to invite the

[329]

[330]

[331]

[332]

L’ús d’escultures tubulars d’acer i seients de formigó d’innovador disseny que simulen les ones de la mar, així com les extenses prades de gesta, fan que el recint no sigui un típic parc urbà. A la zona de jocs infantils es van instal·lar estructures que permeten activitats físiques, lúdiques i musicals.

The use of steel tubular sculptures and innovative concrete seating, whose design is reminiscent of the sea waves, and the extensive fields of lawn contribute to the special character that differentiates it from traditional urban parks. Various structures that permit physical, recreational and musical activities were installed in the playgrounds.

Plànol de la zona de jocs / Playground plan [333]

Districte / District • Sant Martí

Zona de Banys ` del Forum Programa Program Adreça Address

Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Nou parc urbà davant del mar.

New urban park in front of the sea.

Plaça del Fòrum núm.1, entre la rambla de Prim i el port de la ciutat de Sant Adrià de Besòs.

Barri El Besòs i el Maresme.

Beth Galí, Jaume Benavent, Andrés Rodríguez, Ruediger Wurth/ BB+GG Arquitectes 17.000 m2

·

Andrés Rodríguez, Gogortza & Llorella 2004

Una piscina a la vora del mar A swimming pool by the sea [334]

ENTRE CIUTATS

BETWEEN CITIES

Els Banys del Fòrum és un dels espais més originals que es van crear a l’entorn del parc dels Auditoris. L’espai es situa entre l’emissari d’aigües pluvials de la rambla de Prim i el nou port esportiu. El nou recinte, que forma part de la reordenació urbanística del front litoral del Besòs situat en la desembocadura del riu, es va dur a terme amb motiu del Fòrum Mundial de les Cultures celebrat el 2004. Aquesta nova urbanització va permetre la recuperació d’una gran extensió de terreny situat entre els termes municipals de Barcelona i la ciutat veïna de Sant Adrià de Besòs.

Banys del Fòrum is one of the most original of the spaces that were created in the Parc dels Auditoris. The space is located between stormwater outfall of Rambla Prim and the new marina. The new site is part of the urban redevelopment of the Besòs waterfront at the mouth of the Besòs river that took place on the occasion of the World Forum of Cultures in Barcelona in 2004. This new development allowed the recuperation of a large plot of land situated between the cities of Barcelona and the neighboring town of Sant Adrià del Besòs.

PLATJA ASFALTADA

The 2 ha area was paradoxically conceived as a pool of sea. It is an alternative to bathing at the beaches that line the coast of Barcelona.

This is a new concept of a beach without sand, built on the seashore and with two controlled deeper water areas, whose access is via ramps and stairs. This place of calm waters is conceived as housing a thalassotherapy spa in the future. This stretch

La superfície de 2 ha va ser ideada, paradoxalment, com una piscina de mar, una alternativa als banys que s’ofereix a les platges del front litoral de Barcelona.

Es tracta d’un nou concepte de platja sense sorra, construïda arran de mar i amb dues zones controlades de poca profunditat, l’accés a la quals es realitza a través de rampes i escalinates.

ASPHALTED BEACH

[335]

Durant les obres per a la creació de la zona dels Banys del Fòrum, va anar emergint el nou aspecte del litoral marítim barceloní.

Entre el mar obert i la costa es va formar una cavitat semitancada que abraça un tros de mar per crear una zona d’aigües tranquil·les.

During the construction of the Zona de Banys del Fòrum, the new look of the Barcelona coastline was taking shape. A semienclosed cove is created between the open sea and the shore that, like a big hand, embraces a section of the sea to create a pool of tranquil waters.

[336]

Planta general / General plan

Detalls de seccions parcials / Partial section details [337]

Aquest lloc d’aigües tranquil·les està pensat per albergar, en un futur, un parc termal de talasoterapia. La costa creada va ser projectada com si fos un moll de pedra situat a 1,5 m sobre el nivell del mar, el qual es va endinsant en l’aigua fins a arribar a una cota de -1,20 m de profunditat. Una filera de pilars que emergeixen de l’aigua emmarquen el paisatge en l’horitzó i delimiten les zones de “bany segur” de les zones de bany a mar obert. Situada prop de l’espigó existent, es va instal·lar una plataforma inclinada de fusta que funciona com a platja tocant el mar.

Entre la platja i el moll existeix un desnivell de 0,75 m per protegir aquesta zona dels temporals. Per protegir l’espai de l’onatge es va construir una illa artificial batejada com “Pangea”. Aquesta funciona com a escullera i s’hi accedeix nedant, ja que està únicament a 60 m de la costa.

L’espai de la platja queda delimitat per unes plataformes folrades de marbre blanc, semblants a petites illes de gel que es van endinsant a la zona de mar. Aquestes estructures tenen la profunditat suficient per permetre salts. L’espai es complementa amb zones d’ombra, gandules, consignes, vestidors, dutxes, oficina d’informació, botiga, restaurant i un servei de lloguer de canoes i caiacs.

[338]

of coastline was designed as a stone jetty 1.5 m above sea level that goes into the water to reach 1.20 m below sea level. A row of pillars that emerge from the water frame the landscape on the horizon and separate the areas of “safe swim” and the open sea.

A sloped wooden platform that functions as a beach was created near the existing pier.

Between the wooden beach and the jetty there is a height difference of 0.75 m to protect the area from storms. An artificial island named Pangea was built to protect the space from strong waves. It works as a breakwater and one can swim to it since it is only 60 m from the shore.

The space of the beach is delimited by white marble platforms that look like small islands of ice moving far into the sea. The water depth around these structures is sufficient to allow diving. The space is complemented with shaded areas, chaiseslongues, lockers, changing rooms, showers, information office, shop, restaurant and a canoe and kayak rental service.

[339]

[340]

Es van dissenyar expressament unes peces especials de formigó per crear un original sòcol arquitectònic. En el disseny de l’espai es va prestar especial atenció a les persones amb discapacitat, creant rampes d’accés de poc desnivell i eliminant obstacles que impedissin el recorregut del recinte. En tractar-se d’aigües tranquil·les, es van instal·lar estructures que els facilitessin el bany.

Special blocks of concrete were designed specifically to create an original architectural baseboard. By providing access ramps and removing obstacles that would interfere with circulation around the site, the design offers special attention to people with disabilities. Special structures were built for disabled people to facilitate swimming in the tranquil waters.

[341]

DIRECTORI / DIRECTORY AAUP Pl. de Ramon Berenguer el Gran, 1 3er. 2a.

08002 Barcelona, Spain T. 00 34 93 310 54 13 F. 00 34 93 505 24 98 www.aaup.cat

AB Paisatgistes Carrer d’Ortigosa, 14-16 1er. 3a.

08003 Barcelona, Spain T. 00 34 93 319 71 88 F. 00 34 93 319 81 20 www.abpaisatgistes.cat

Agència de Promoció del Carmel i entorns, S.A. Carrer del Llobregós, 107 08032 Barcelona, Spain T. 00 34 93 407 33 90 F. 00 34 93 407 33 89 www.agenciacarmel.cat

Albert Viaplana, David Viaplana/ VIAPLANA Arquitectes Joaquim Pascual/OFEP, S.A. Carrer d’Aribau, 318 Àtic 1a.

08006 Barcelona, Spain T. 00 34 93 200 61 75 F. 00 34 93 200 75 37 www.viaplana.com

Andreu Arriola + Carme Fiol/ ARRIOLA & FIOL Arquitectes Carrer de Mallorca, 289 08037 Barcelona, Spain T. 00 34 93 457 03 57 F. 00 34 93 208 04 59 www.arriolafiol.com

Anna Vidal, Oriol Solanes/SP6 arquitectes Carrer de Sol i Padrís, 6 Bxs. 08034 Barcelona, Spain T. 00 34 93 204 24 36 www.vidalisolanes.cat

Bagursa, Barcelona Gestió Urbanística.

Sector d’Urbanisme Carrer de Bolívia, 105 2a Planta.

08018 Barcelona, Spain T. 00 34 93 291 46 21 F. 00 34 93 291 46 01 www.bagursa.com [342]

BCQ Arquitectes Carrer de Sant Magí, 11-13 1er.

08006 Barcelona, Spain T. 00 34 93 237 27 21 F. 00 34 93 237 32 18 www.bcq.es

Beth Galí, Jaume Benavent, Andrés Rodríguez, Ruediger Wurth/BB+GG Arquitectes Passatge d’Escudellers, 5 Bxs. 08002 Barcelona, Spain T. 00 34 93 412 68 78 F. 00 34 93 412 64 57 www.bethgali.com

Carlos Ferrater, Lucía Ferrater, Núria Ayala/ OAB Office Carlos Ferrater Partnership Carrer de Balmes, 145 Bxs. 08008 Barcelona, Spain T. 00 34 93 238 51 36 F. 00 34 93 416 13 06 www.ferrater.com

Carlos Fuentes Cruz/ Districte de Sant Andreu Ajuntament de Barcelona Carrer dels Segadors, 2 3a. Planta.

08030 Barcelona, Spain T. 00 34 93 291 69 86 F. 00 34 93 291 69 69 http://w110.bcn.cat/portal/site/SantAndreu

Centre de Recerca POLIS Carrer de Pau Gargallo, 4 08028 Barcelona, Spain T. 00 34 93 333 34 65 F. 00 34 93 334 51 12 www.ub.edu/web/ub/ca/recerca_ innovacio/recerca_a_la_UB/instituts/ institutspropis/polis.html

CIMEX, S.A. Proyectos logísticos Carrer d’Aragó, 390-394 4t. 1a.

08013 Barcelona, Spain T. 00 34 93 487 21 20 F. 00 34 93 488 37 40 www.cimexsa.net

Coll-Leclerc Arquitectos Carrer de Ferlandina, 20 Pral. 1a.

08001 Barcelona, Spain T. 00 34 93 481 35 72 F. 00 34 93 481 35 98 www.coll-leclerc.com

Enric Miralles–Benedetta Tagliabue/ EMBT Arquitectes Associats Passatge de la Pau, 10 bis, Pral.

08002 Barcelona, Spain T. 00 34 93 412 53 42 F. 00 34 93 412 37 18 www.mirallestagliabue.com

Espinàs i Tarrasó Carrer de Verdaguer i Callís, 12 1a.

08003 Barcelona, Spain T. 00 34 93 310 24 12 F. 00 34 93 310 47 82 www.espinasitarraso.com

ESTEYCO SAP Jardins d’Atlanta, 3 08005 Barcelona, Spain T. 00 34 93 224 04 30 F. 00 34 93 221 27 20 www.esteyco.es

Fermín Vázquez b720 Arquitectos Avinguda de Josep Tarradellas, 123 9è.

08029 Barcelona, Spain T. 00 34 93 363 79 79 F. 00 34 93 363 01 39 www.b720.com

Fernando Villavecchia, Eileen Liebman, Mireia Comajuncosa/ Liebman Villavecchia Arquitectos Rambla de Catalunya, 131 1er. 2a.

08008 Barcelona, Spain T. 00 34 93 237 19 21 F. 00 34 93 237 19 21 www.liebmanvillavecchia.com

Foment de Ciutat Vella, S.A. Carrer del Pintor Fortuny, 17-19 08001 Barcelona, Spain T. 00 34 93 343 54 55 F. 00 34 93 343 54 56 www.fomentciutatvella.cat

Gabino Carballo Pérez Área de Projectes i Obress Inversions i Espai Vial Medi Ambient-Parcs i Jardins de Barcelona Carrer del Torrent de l’Olla, 218-220 2a. Planta.

08012 Barcelona, Spain T. 00 34 93 291 41 94 F. 00 34 93 413 24 24 www.bcn.cat/mediambient

GISA Gestió d’Infraestructures S.A. Carrer dels Vergós, 36-42 08017 Barcelona, Spain T. 00 34 444 44 44 F. 00 34 419 54 17 www.gisa.cat

Greccat Enginyeria i Medi Ambient Carrer de Josep Pla, 82-84 2a.

08019 Barcelona, Spain T. 00 34 93 238 74 90 F. 00 34 93 238 74 91 www.greccat.com

IFERCAT Generalitat de Catalunya Carrer del Vergós, 36-42 08017 Barcelona, Spain T. 00 34 444 44 44 F. 00 34 419 54 17 www.ifercat.cat

Imma Jansana Avinguda del Portal de l’Àngel, 7 08002 Barcelona, Spain T. 00 34 93 317 21 07 F. 00 34 93 317 45 57 www.jdvdp.com

Intraesa Ingeniería de trazados y estructuras S.A. Avinguda Baix Llobregat, 3 a 5 08970 Sant Joan Despí, Spain T. 00 34 93 470 19 90 F. 00 34 93 473 24 83 www.intraesa.com

Jaume Arderiu, Tomàs Morató/ A & M Arquitectes Carrer de Trafalgar, 10 2on 2a. D 08010 Barcelona, Spain T. 00 34 93 268 38 07 F. 00 34 93 268 38 07 www.amarq.net

Jean Nouvel Ateliers 10 Cité d’Angoulême 75011 Paris, France T. 00 33 1 49 23 83 83 F. 00 33 1 43 14 81 10 www.jeannouvel.com

Joan Forgas & Dolors Ylla-Català/ FORGAS ARQUITECTES Carrer de la Diputació, 337 Entl. C 08009 Barcelona, Spain T. 00 34 232 56 31 F. 00 34 246 58 12 www.forgasarquitectes.com

Pere Joan Ravetllat and Carme Ribas/ Ravetllat-Ribas arquitectes Rambla de Catalunya, 11 Pral. 2a.

08007 Barcelona, Spain T. 00 34 93 280 26 90 F. 00 34 93 280 04 34 www.ravetllatribas.com

TEC-4 Ingenieros Consultores Carrer de Lepant, 350 3er.

08025 Barcelona, Spain T. 00 34 93 202 21 65 F. 00 34 93 414 32 66 www.tec-cuatro.es

Lola Domènech Ronda de Sant Pere, 58 3er. 2a.

08010 Barcelona, Spain T. 00 34 93 268 32 77 F. 00 34 93 268 32 77 www.loladomenech.com

ProEixample Carrer de València, 397 1er. 1a.

08009 Barcelona, Spain T. 00 34 93 476 68 50 www.proeixample.cat

Teresa Galí-Izard Carrer del Clos de Sant Francesc, 18 Bxs. 08034 Barcelona, Spain T. 00 34 93 206 34 81 F. 00 34 93 206 37 49 www.arquitecturaagronomia.net

Manuel Ruisánchez/ Ruisánchez arquitectes Carrer de Balmes, 86 Pral.

08008 Barcelona, Spain T. 00 34 93 414 16 14 F. 00 34 93 414 43 33 www.ruisanchez.net

Ramon Folch-ERF Carrer de Balmes, 18 1er. 1a.

08007 Barcelona, Spain T. 00 34 93 301 23 29 F. 00 34 93 301 23 21 www.erf.cat

Josep Muxart Avinguda Diagonal, 400 5è. 1a.

08037 Barcelona, Spain T. 00 34 93 459 43 81 jmuxart@coac.net

Joan Guibernau Carrer de Balmes, 145 1er. 1a.

08008 Barcelona, Spain T. 00 34 93 238 51 51 F. 00 34 93 238 51 52 www.guibernau-mateu.com

Martí Franch/ EMF arquitectura del paisatge Carrer Joaquim Vayreda 64, 13è. 1a.

17001 Girona, Spain T. 00 34 972 21 48 46 F. 00 34 972 21 48 46 www.emf.cat

Jordi Badia, Jordi Framis/ BAAS Arquitectes Carrer de Montserrat de Casanovas, 105 08032 Barcelona, Spain T. 00 34 93 358 01 11 www.jordibadia.com

Miquel Payà, Ivan Moraz, Pedro Barragán/PROENUR Passeig de Maragall, 296 Entl 2a.

08031 Barcelona, Spain T. 00 34 93 420 29 10 F. 00 34 93 420 29 10 www.proenur.com

José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur y Laura Jiménez/ Martínez Lapeña-Torres Arquitectos S.L.P Carrer de Roca i Batlle, 14 08023 Barcelona, Spain T. 00 34 93 212 14 16 F. 00 34 93 254 06 82 www.jamlet.net

Josep-Lluís Canosa i Magret Carrer d’Oriol Mestres, 16 Bxs. 08034 Barcelona, Spain T. 00 34 93 204 77 13 F. 00 34 93 204 78 90 jllcanosa@coac.net

Patrizia Falcone Área de Projectes i Obres Inversions i Espai Vial Medi Ambient-Parcs i Jardins de Barcelona Carrer del Torrent de l’Olla, 218-220 2a. Planta.

08012 Barcelona, Spain T. 00 34 93 291 52 96 F. 00 34 93 291 40 70 www.bcn.cat/mediambient

Taller d’Enginyeria Ambiental Carrer de Sancho de Ávila, 89 08018 Barcelona, Spain T. 00 34 93 224 03 40 F. 00 34 93 221 62 99 www.tallering.com

Crèdits fotogràfics coberta, d'esquerra a dreta i de dalt a baix / Photographic credits of the front cover, from left to right and top to bottom: © Beat Marugg/Arriola & Fiol © www.lymne.com © Alejo Bagué © Roger Casas © Adrià Goula

Crèdits fotogràfics contracoberta / Photographic credits of the back cover: © Adrià Goula

LYMNE www.lymne.com

D’esquerra a dreta: Francesc Zamora Mola, Anabel N. Quintana, Juanan Boneu Fondevilla i Àlex Sánchez Vidiella LYMNE és un equip multidisciplinari d’editors, traductors i dissenyadors especialitzats en la creació i la concepció de llibres sobre arquitectura, paisatgisme, disseny i art.

From left to right: Francesc Zamora Mola, Anabel N. Quintana, Juanan Boneu Fondevilla and Àlex Sánchez Vidiella LYMNE is a multidisciplinary team of editors, translators and designers specializing in the creation and invention of books on architecture, landscape architecture, design and art.

[343]