9 788491 560555
El Besòs
Ponts que uneixen
BARCELONA CARNET DE VOYAGE
El Besòs
Ponts que uneixen
Juan Linares
Aquest quadern de viatge transcorre al llarg del riu Besòs. El riu i les seves ribes, així com els ponts que el creuen, marquen el mapa de la ruta. Es tracta més del resultat de la unió que no pas del curs fluvial que separa terres i creen partions a una banda i a l’altra. Per allà on passa, tot és reconeixedor: fauna, flora, ciutadans, teixit social... És clar, sempre vist des del meu prisma personal, ja que això és el que pretén el dibuix, donar la visió del dibuixant.
El riu Besòs neix de la unió, a la localitat barcelonina de Montmeló, dels rius Mogent i Congost. Passa per Mollet, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i desemboca al Mediterrani, a Sant Adrià de Besòs.
Indret on s’uneix amb els dos rius, el Congost i el Mogent.
Desembocadura del riu al mar Mediterrani.
La Casa de les Aigües de Montcada i Reixac és una antiga central d’extracció i de bombament d’aigües captades del cabal subterrani del riu Besòs. Coneguda en un principi com els pous de Montcada, va ser creada en una intervenció d’urgència de l’Ajuntament de Barcelona, atesa l’extrema sequera que patia la Ciutat Comtal el 1878.
Els usos i abusos de l’aigua de la mina de Montcada per part de l’ajuntament barceloní foren font continuada de conflictes amb la Societat de Propietaris de terres i molins de la Séquia Comtal, que defensava el seu dret històric d’ús de l’aigua. Aquest és el motiu del Reixagó, un repartidor on es materialitzà el conveni entre les dues parts per a la justa distribució de l’aigua: un terç per a l’Ajuntament de Barcelona i dos per a la Junta de Regants de la Séquia. La reixa protegia sota clau el repartidor i només s’obria en presència de les dues parts interessades.
El Rec o Séquia Comtal es va construir aproximadament fa mil anys aprofitant l’estructura de l’antic aqüeducte romà que partiria d’aquestes terres. El Rec discorria a cel obert per les terres del Bosc Sant Joan (pel carrer del Reixagó de l’actual barri de Can Sant Joan) i sortia per Vallbona al pla de Barcelona, tot regant les terres al seu pas i fomentant el conreu dels camps i la construcció de molins. A Montcada i Reixac i al pla de Barcelona, el Rec Comtal va impulsar l’aparició de molins paperers i drapers durant l’edat mitjana i moderna, així com al segle xviii, les fàbriques d’indianes, d’estampació de teixits.
Els últims horts de Barcelona s’estenien per les ribes del Besòs a l’altura de Vallbona. Camps regats per séquies que donen hortalisses i verdures de primera qualitat.
Casa de les Aigües de la Trinitat Vella. El 1910, com que l’Ajuntament no disposava del volum d’aigua necessari, va convocar un concurs per construir una estació elevadora a la Trinitat Vella. El 1919, es va acabar d’edificar la moderna central amb tecnologia elèctrica per elevar l’aigua fins a un dipòsit a 50 metres d’altura. Per portar l’aigua del dipòsit fins a la ciutat, es construí una canonada de ciment armat. A l’interior, hi ha la sala de màquines electro-bombes de la central elevadora.
La Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova avui dia és un espai dedicat al jardí i als horts, però fa 25 anys encara abastava d’aigua Barcelona. L’origen de la Casa de l’Aigua el trobem l’any 1915. Aleshores, la Companyia d’Aigües de Barcelona va projectar una gran infraestructura de canalització per millorar la capacitat de cabal i el proveïment d’aigua a la ciutat. Estava connectada amb la Trinitat Vella a través d’una galeria per sota la Meridiana.
Interior de la casa de la Trinitat Vella.
Escultura de Josep Ros (1993)
Dona que es banya, Banyista o Senyora que es banya, tres possibles títols per a aquesta obra (1985, 1993 inauguració) de l’escultor Rafael Bartolozzi