El GUINARDÓ I EL BAIX GUINARDÓ
barcelona
El GUINARDÓ I EL BAIX GUINARDÓ CARNET DE VOYAGE
Mercè Darbra
El Guinardรณ i el Baix Guinardรณ
BARCELONA CARNET DE VOYAGE
El Guinardó i el Baix Guinardó
Mercè Darbra
1. Carrer del Telègraf 2. Plaça del Nen de la Rutlla 3. Parc del Guinardó 4. Av. de la Mare de Déu de Montserrat 5. Mas Guinardó
6. Metro Maragall (l-5) 7. Metro Maragall (l-4) 8. Passeig de Maragall 9. Mercat del Guinardó 10. Carrer de Sant Antoni Maria Claret
11. Metro Guinardó 12. Hospital Sant Pau 13. Recinte modernista de Sant Pau 14. Ronda del Guinardó 15. Jardí del Príncep de Girona
16. Carrer de Sardenya 17. Metro Alfons X 18. Casa de les Altures 19. Carrer de les Camèlies 20. Biblioteca Mercè Rodoreda
El Guinardó i el Baix Guinardó són dos barris plens d’història que ens ofereixen molts atractius arquitectònics i panoràmics per descobrir-los i gaudir-ne. El recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau és un clar exemple d’aquesta magnífica arquitectura tan nostra. I des de molts llocs d’aquests barris podem gaudir plenament d’unes fantàstiques vistes de la ciutat i dels seus parcs, com ara el Parc del Guinardó, un dels més antics de Barcelona, el Parc de les Aigües o els jardins del Príncep de Girona. En temps passats aquesta zona estava plena de camps de conreu, pasturatges i masos. Però, amb la primera gran urbanització, als anys trenta, es va omplir de casetes amb hortet, i, als anys seixanta, amb l’especulació urbanística descontrolada, aquestes casetes es van enderrocar per fer-hi pisos. Actualment algunes masies i cases senyorials s’han recuperat i resten com a testimoni del món rural que hi havia.
Can Ravetllat va ser projectat per l’arquitecte Adolf Florensa. A la part del darrere es trobava l’Institut Ravetllat-Pla, que investigava amb cavalls per trobar un sèrum contra la tuberculosi. La seva última propietària va ser la Dra. Núria Pla, que va col·leccionar unes 850 peces de mobiliari, escultura, orfebreria, pintura i altres antiguitats que formaran part d’un important espai museístic al mateix edifici. El solar, de 33.000 metres quadrats, serà obert com a parc urbà.
La parròquia de la Mare de Déu de Montserrat es va construir als anys trenta, però la peculiar torre de ferro del campanar no es va completar fins a l’any 1995. Des de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat es poden veure unes vistes impressionants de Barcelona.
La piscina descoberta del Complex Esportiu Municipal del GuinardĂł obre al pĂşblic a finals de juny.
L’Escola del Mar va ser inaugurada el 1922 al barri de la Barceloneta, però, destruïda per un bombardeig durant la Guerra Civil, va ser traslladada temporalment a Montjuïc.
De des de l’any 1948, es va instal·lar al carrer Gènova, ja que l’Ajuntament de Barcelona volia escolaritzar els infants malaltissos de la ciutat i buscava entorns saludables com el del Guinardó. El seu lema era: «A l’Escola del Mar ensenyem a pensar, a sentir i a estimar».
Els tres pavellons construïts amb simplicitat i amb pressupost reduït de l’Escola del Parc del Guinardó van ser edificats per acollir una escola a l’aire lliure. Va ser inaugurada l’any 1923 amb el nom d’Escola del Bosc i projectada per l’arquitecte Adolf Florensa. Dolors Palau i Josepa Català, deixebles de Rosa Sensat, en van ser directores durant molts anys.
El carrer del Telègraf té un fort desnivell des de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat cap a la muntanya; per salvar-lo, es van construir dos ascensors i unes escales mecàniques, l’any 2011, que fan molt més accessibles els habitatges.
Can Mascaró va ser habitada per Claudi Planàs, també propietari del Mas Melic, avui Centre Cívic del Guinardó. L’any 1916, es convertí en l’Institut Psicopedagògic del Dr. Córdoba, encara en funcionament. La casa està situada en un turó des d’on es veu una magnífica vista sobre la ciutat, al carrer del Dr. Cadevall.
La Casa Fullà va ser un projecte dels joves arquitectes Clotet i Tusquets i es va construir entre els anys 1967 i 1970 al carrer de Gènova. És una casa laberint on no hi ha dos habitatges iguals. Hi van anar a viure arquitectes, psicòlegs, músics, dissenyadors i artistes com Joan Brossa. Està encarada al mar i sembla un vaixell ancorat a la muntanya.
Santi Velasco ofereix plats de cuina casolana tots els migdies i també plats cuinats per emportar-se. La carta de vins i caves és excel·lent; deixeu-vos aconsellar per la seva filla Montse Velasco, reconeguda amb el guardó Nas d’Or el 2011. Carrer de Varsòvia, 148
Idea original i coordinació editorial: Zahorí d’Idees, SL Il·lustracions, text i disseny: Mercè Darbra Edició i producció: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Municipals Edita: Ajuntament de Barcelona Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo Cap editorial: Oriol Guiu Producció: Maribel Baños Passeig de la Zona Franca, 66 - 08038 Barcelona - Tel. 93 402 31 31 - www.bcn.cat/publicacions © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © dels textos i les imatges: Santi Sallés ISBN: 978-84-9850-726-3 DL: B-24.665-2015 Imprès en paper ecològic