Deixant enrere Horta i La Clota i pujant cap a Collserola, trobem la Teixonera, un barri humil i singular que rep el seu nom de l’empresari Joaquim Taxonera que n’adquirí els terrenys a finals del segle xix per fer-hi parcel•les. Amb la immigració dels anys cinquanta i seixanta, i amb la construcció de l’hospital de la Vall d’Hebron, el barri va anar adquirint la seva fisonomia actual en què conviuen blocs i cases de diferents tipologies. Aquesta heterogeneïtat i el contrast d’edificis doten el barri de personalitat i d’identitat pròpies.
Diuen que tots els camins condueixen a Roma, però el que no sabem és com s’hi arriba. A la Teixonera tenim unes quantes vies per arribar al nostre destí.
Amb l’orografia tan especial que tenim, les infraestructures són vitals per fer-nos la vida més còmoda en un barri amb tantes peculiaritats com aquest. La incorporació d’autobusos, minibusos, parades de metro i molts altres serveis, ens facilita la vida en el nostre entorn immediat i convida la resta de ciutadans a visitar aquest espai.
La idea original de la Teixonera era la de fer-hi parcel•les on la gent pogués construir-hi cases amb un petit ter reny al voltant i amb pous per tenir aigua. Això és el que va fer Joaquim Taxonera amb la seva casa. Actualment l’edifici acull un casal d’avis, una associació de dones i l’associació de veïns.
Barri humil, obrer i treballador... Molts veïns van arribar a la Teixonera per viure-hi i van aixecar les seves cases i els seus edificis totxo a totxo, bloc a bloc. El mural de la plaça del Doctor Matias Guiu “Amb les nostres mans”, obra de l’artista Roc Blackblock, en deixa constància.
Una de les característiques principals del barri és la presència d’escales, donada la seva fisionomia i els grans desnivells existents.
En trobem de tot tipus: mecàniques, d’o bra, amples, estretes, amb història..., però amb la funció comuna de facilitar l’accessibilitat i la mobilitat de la gent.
L’especial orografia del terreny fa que molts indrets i llocs del barri tinguin formes molt particulars. Un exemple el tenim al parc dels Garrofers, construït en pendent i des d’on hi ha unes vistes excepcionals de part de la ciutat.
La famosa titellaire i ventríloqua Herta Frankel dona nom a una de les places més conegudes del barri, un espai de trobada veïnal i d’esbarjo infantil on passar una bona estona està garantit.