ZIRKOTECA
Un llibre de Ramon Bech recopila la història del circ a Barcelona des del segle XVIII a l’any 1979
La fabulosa història del circ a Barcelona
Per
Marcel Barrera
Ramon Bech (Figueres, 1967) ha escrit un valuós llibre de 450 pàgines molt ben documentat i il·lustrat sobre la història del circ a Barcelona. El treball comprèn més de 200 anys, des del segle XVIII fins a l’any 1979.
Portada del llibre.
E
El Circo Ringland de la família Raluy davant la Sagrada Família (1978-1979). Foto: Josep Vinyes.
l llibre de recerca històrica titulat La
imatges segurament irrepetibles: elefants des-
rant la presentació del volum a la llibreria Jai-
història del circ a Barcelona, del segle XVIII
filant per la muntanya de Montjuïc el 1968. El
mes de Barcelona.
a l’any 1979, excel·lentment editat per
to del text, rigorós i afinat, denota l’admiració
l’Ajuntament de Barcelona i Viena Edicions,
de l’autor per la història i també per les arts
omple de manera brillant el buit sobre la his-
del circ, a les quals dignifica i respecta des de
tòria del circ i segueix el fil que va deixar An-
la primera ratlla.
Blondin al Liceu A banda de les valuoses imatges recopilades de diferents arxius i col·leccions públiques i
tonio R. Dalmau amb El Circo en la vida barcelonesa, editat el 1947 per la llibreria Millà, o
El llibre es va començar a gestar fa vuit anys,
privades, que permeten assegurar que el llibre
Josep Vinyes a Homenaje al circo, alhora que re-
després que Bech trobés al mercat d’antiqua-
és també una història gràfica —hi ha cartells,
cupera amb rigor i encert el testimoni que a
ris de Sant Antoni, a Barcelona, el llibre de
plànols, fotografies de totes les èpoques i pro-
través de llibres i articles van deixar els tres
Dalmau citat abans i descobrís el passat ex-
grames— un dels aspectes més interessants
grans crítics de circ Joan Tomàs, Sebastià
traordinari de la ciutat sobre el circ. Mogut
és el treball de recerca d’hemeroteca i algunes
Gasch i Jordi Elias.
per la seva coneguda passió pel circ —de pe-
de les suculentes cròniques periodístiques que
tit es posava malalt per veure com es munta-
selecciona Bech; per exemple el text que relata
La feina de reunir tot el material gràfic ha es-
ven els circs davant de casa—, Bech va comen-
el nombre de ratolins ensinistrats de Siciliani
tat ingent. El resultat és una autèntica delícia
çar a treballar sense tenir editor. Només amb
presentat el 1853 a un antic convent o les actu-
per a tots els circòfils. S’hi poden veure perles
les ganes de tirar endavant el projecte va de-
acions del funàmbul Blondin i el trapezista Le-
com la foto del pallasso Nolo Tonetti al cos-
dicar hores i hores a fullejar pàgines i pàgines
otard al Gran Teatre del Liceu. La crònica sobre
tat d’uns nens malalts estirats en un llit d’hos-
de paper, sobretot del Diario de Barcelona, a l’ar-
aquest últim, de l’any 1868, és per sucar-hi pa:
pital al Circo Americano l’any 1952, un ós pels
xiu de Casa de l’Ardiaca (Barcelona). “Hi entra-
“El terratrèmol d’aplaudiments va ser tal que
carrers de la ciutat a la fi del segle XIX, la carpa
va a les vuit del matí i en marxava a les nou de
la sala d’espectacles semblava que s’ensorra-
del circ Krone a l’avinguda Diagonal el 1927 o
la nit; fins que em feien fora”, va comentar du-
ria, mentre Leotard creuava, com una sageta,
ZIRKÒLIKA 25
ZIRKOTECA
Cartell amb la façana del Circo Ecuestre (1885). Foto: Col·lecció Circus Arts Foundation.
Els elefants de Franz Althoff al I Festival Mundial del Circ (1957-1958). Foto: Francesc Català-Roca.
26 ZIRKÒLIKA
El Cirque Pinder a la plaça de toros Les Arenes (1950). Foto: Josep Vinyes.
La història del circ a Barcelona
Acròbates al carrer de Santa Anna fa més de 100 anys (1901). Foto: José Corrons Gutiérrez.
Vista aèria del Circo Price durant el muntatge de la carpa (1952). Foto: Francesc Català-Roca.
El llibre de Ramon Bech és una delícia per a tots els circòfils i ens sorprèn amb imatges inèdites i algunes suculentes cròniques periodístiques
l’espai (...)”. En total, s’han consultat més de 100 capçaleres, entre diaris, revistes, almanacs i altres publicacions. Resseguint els capítols del llibre, el treball també és summament valuós, ja que ens ajuda a entendre la transformació urbanística de la ciutat de Barcelona a través del circ i ens explica, per exemple, com els espectacles van
Un ós ballant al carrer a la fi del s. XIX o a l’inici del XX. Foto: Adolf Mas.
sortir del recinte emmurallat de la Barcelona antiga i alguns convents es van reconvertir en
està urbanitzat i és la plaça de la Hispanitat.
circ, com el cas del Teatre de la Santa Creu,
espais per al circ i teatre a causa de la desa-
El quadre també ens permet concloure que la
el primer espai de la ciutat on es va fer circ,
mortització de Mendizábal.
plaça de toros Monumental, a l’Eixample bar-
o els tristos enderrocs del Circo Olympia l’any
celoní, ha estat l’únic espai que ha mantingut
1947 i el menys conegut del Circo Ecuestre el
L’autor del llibre ja em va sorprendre amb les
el seu ús com a circ des de l’any 1948, quan es
1895. També ofereix algunes dades que fa-
seves col·laboracions fa anys a la revista Zirkò-
va instal·lar el circ francès Amar.
ran feliços els aficionats a les efemèrides: el 1798 es té constància per primera vegada de
lika i amb la interessant biografia que va fer del pallasso del trio Los Martini, Manel Va-
Bech, cofundador de Circus Arts Foundation i
la presència de la primera companyia d’en-
llès Totó (Circus Arts Foundation, 2012). En-
actualment implicat en l’organització del Festi-
sinistradors ambulants a la ciutat, el 1825 es
tre les moltes sorpreses que ens aporta Bech
val Internacional de Circ Ciutat de Figueres i en
presenta el primer espectacle amb el nom
hi ha el quadre de circs ambulants que es van
un centre de documentació de la mateixa funda-
de circ (Circo Olímpico) i l’any 1864 es pre-
instal·lar a Barcelona en el període comprès
ció, contextualitza cada època amb la situació
senta el primer espectacle dins d’una carpa
entre 1922 i 1979. A través d’aquest quadre po-
política. En aquest sentit explica que la irrupció
(Circo Price).
dem anar recorrent tots els llocs on històrica-
a Barcelona entre 1922 i 1953 dels grans circs eu-
ment s’han instal·lat les carpes i anar-nos sor-
ropeus, com el Krone, el Gleich i el Hagenbeck,
El treball és una valuosa aportació a la histori-
prenent dels llocs on s’han instal·lat circs: L’Arc
va ser conseqüència de la crisi a Alemanya i de
ografia de la ciutat i, com assenyala Genís Ma-
de Triomf, la plaça Catalunya o la Sagrada Fa-
la dura postguerra a França. La visita dels circs
tabosch en el seu pròleg, a la història del circ a
mília. Altres espais més coneguts on es mun-
de qualitat, explica Bech, “suposa una excepció
tot Europa. No s’ha de llegir de cop, d’una glo-
taven circs també han patit una important
a l’aïllament internacional” que patia Espanya a
pada, sinó que cal anar assaborint cadascuna
transformació: la plaça de toros de Les Arenes
causa de la dictadura franquista.
de les seves pàgines setinades. Molts dels lectors de segur que, en acabar el llibre, es faran
és actualment un centre comercial; l’estació del Nord de trens és ara una estació d’autobu-
El llibre critica algunes actuacions munici-
la mateixa pregunta. I la història dels últims
sos; o el solar entre els carrers Marina i Aragó
pals que han afectat aquests dos segles al
36 anys? Qui la farà? Algú s’atreveix?
ZIRKÒLIKA 27