govern de la ciutat de manera continuada des de fa més de set segles. Des de principis del segle xx també ho va començar a fer, cada vegada de manera més desacomplexada, dels fons documentals d’entitats i personalitats destacades del món de la cultura. Sarrià-Sant Gervasi és un exemple paradigmàtic de com la salvaguarda del patrimoni documental ha permès enriquir la identitat local a partir dels documents històrics. L’Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi és un dels centres de la ciutat que conserva un major nombre de documentació municipal anterior a les annexions dels seus antics pobles independents a la capital catalana. Va ser el cas de Sant Gervasi de Cassoles l’any 1897 i, posteriorment, de Sarrià, el 1921. D’ençà de la restauració de l’ajuntament democràtic, l’Arxiu va iniciar un període de creixement i modernització sense precedents. Els seus fons històrics, juntament amb els administratius generats per la mateixa administració local barcelonina, van constituir, a partir de 1988, l’actual Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Sarrià-Sant Gervasi: patrimoni documental i identitat cívica
Gràcies al seu Arxiu Municipal, Barcelona ha tingut cura del patrimoni documental del
Sarrià-Sant Gervasi: patrimoni documental i identitat cívica DANIEL VENTEO
Sarrià-Sant Gervasi: patrimoni documental i identitat cívica
Sarrià-Sant Gervasi: patrimoni documental i identitat cívica Daniel Venteo
Introducció de Joaquim Borràs Arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona
Sarrià-Sant Gervasi: patrimoni documental i identitat cívica Primera edició: març de 2022
Edita: Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Jordi Martí Grau, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, Marta Clari Padrós, Núria Costa Galobart, Sonia Frias Rollon, Pau Gonzàlez Val, Laura Pérez Castaño, Jordi Rabassa Massons, Joan Ramon Riera Alemany, Pilar Roca Viola, Edgar Rovira Sebastià i Anna Giralt Brunet. Directora de Comunicació: Águeda Bañón Directora de Serveis Editorials: Núria Costa Galobart Cap editorial: Oriol Guiu Producció: Maribel Baños Distribució: M. Àngels Alonso Coordinació: Direcció del Sistema Municipal d’Arxius Autor: Daniel Venteo i Meléndrez Realització editorial: layetanaoffice.com Retoc i producció gràfica: Xavi Parejo Revisió lingüística: textosBCN
Imatge coberta: Comiat de l’antic funicular, 1958. Foto: Brangulí. AMDSG, Fons Parc d’Atraccions del Tibidabo, caixa 21, reg. 137. Imatge pàg. 4: Festa Major de Sarrià, 6 d’octubre de 1935. AFB Pérez de Rozas. Imatge pàg. 8: Carretera de Sarrià, per Lluís Rigalt, 29 de juny de 1870. AHCB reg. 19253. © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © del text i la selecció de documents: Daniel Venteo i Meléndrez © de les imatges: els autors i arxius esmentats Dipòsit legal: B 20313-2021 ISBN: 978-84-9156-389-1 barcelona.cat/barcelonallibres El contingut d’aquest llibre no pot ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense permís de l’editor. Tots els drets reservats.
“Un document tret d’un fons d’arxiu no pot expressar per ell mateix més del que ho faria un os separat de l’esquelet d’un animal extingit i desconegut. Aquest mateix caràcter inevitable de l’arxiu el converteix en una institució receptora: els documents produïts s’integren de manera ‘natural’ a l’arxiu, que en contreu l’obligació de conservar-los, d’organitzar-los i de difondre’ls. El museu, en canvi, és una institució col·lectora lligada de manera indefectible a la noció de col·lecció: no existeix museu sense col·lecció que, lògicament, haurà d’obeir a criteris científics. Els objectes adquirits ho seran en funció de la seva individualitat i/o singularitat, amb la intenció d’assolir els objectius que han estat definits en un projecte museològic previ. […] L’avaluació, per tant, és prèvia a l’adquisició i, una vegada integrat l’objecte a la col·lecció, continuarà mantenint la seva individualitat, atès que un mateix objecte pot prendre un sentit i un valor molt diferent si se’l situa a l’entorn d’uns o altres objectes. Després de l’adquisició, la constitució de les col·leccions i la documentació dels objectes, l’activitat essencial del museu i la finalitat de la seva acció és l’exposició de les peces amb l’objectiu de crear un contacte directe entre la col·lecció i els visitants. […] Aquestes diferències de gèneres i concepció d’ambdues institucions comporten també unes diferències de mètode entre arxius i museus. Malgrat que en ambdós casos s’utilitza el terme classificació, la seva significació és absolutament diferent. No pot existir, en el cas dels arxius, la classificació d’un fons basada en criteris subjectius (aplicant un quadre realitzat a priori), sinó que cal oferirla en un quadre estructurat que reflecteixi els organismes i les activitats de la institució d’on provingui. La classificació no la crea l’arxiver, li ve imposada per la pròpia documentació i, en tot cas, l’haurà de respectar, reconstruir o refer. La classificació establerta serà el reflex de les circumstàncies originals de la creació de la documentació. La col·locació de cada unitat arxivística, que generalment és un grup o sèrie, només es pot decidir en relació amb totes les altres unitats generades per l’organisme productor.” Ramon Alberch i Joan Boadas, “Arxius i museus com a institucions culturals”, revista Aixa, núm. 2 (1990). Actes del Congrés català de museus locals i comarcals, Arbúcies-Olot, 27, 28 i 29 de novembre de 1989.
Sumari
10
Introducció de Joaquim Borràs
18
La protecció del patrimoni documental als barris de Sarrià-Sant Gervasi
40
La funció cultural de l’Arxiu
50 52 116 130 136 140 144 154 156
Patrimoni documental de l’Arxiu Municipal del Districte Fons municipals Fons institucionals Fons privats Col·leccions gràfiques Col·leccions fotogràfiques Hemeroteca Biblioteca auxiliar Quadre d’organització de fons
160
Arxius, centres d’estudi i investigadors de la memòria local
186
Bibliografia
188
Procedència de les il·lustracions
Introducció Joaquim Borràs Arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona
Aquest llibre representa un pas més en la col·lecció de monografies sobre els arxius municipals de districte i el seu patrimoni documental.
L
a col·lecció va començar pels territoris històrics de les Corts, SantsMontjuïc i ara arriba a Sarrià-Sant Gervasi. Enguany no és casual que
presentem aquest volum, ja que pretén també contribuir a la commemoració de la darrera de les agregacions dels antics pobles a Barcelona, el municipi de Sarrià (1921), un fet històric que encara avui desperta sentiments i opinions contraris, però que no hi ha cap dubte que representa la configuració de la Barcelona contemporània. L’arxiu i el govern de la ciutat Projecte d’embelliment dels vitralls del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat, degut a l’arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca, 15 de juny de 1868. AMCB, Q136, exp. 3/1-2697 (1862-1868).
Aquesta col·lecció de l’Arxiu Municipal de Barcelona vol mostrar la riquesa dels fons documentals dels districtes amb una mirada especial posada als documents com a protagonistes, perquè la memòria històrica rau, fonamentalment, en els documents que ens parlen en primera persona dels fets i que ens transmeten de moltes maneres —escrites, sonores, gràfiques, audiovisuals...— una visió determinada dels fets. Darrere d’aquests relats hi ha persones i comunitats amb interessos concrets que ens traspassen una versió de la vida, una manera de veure-la i compartir-la, la seva pròpia veritat.
11
SarriàSant Gervasi
Per això els arxius apleguen testimonis diversos i plurals d’entendre aquesta realitat, d’aquí la necessitat de complementar el discurs oficial amb els testimonis d’àmbit privat i comunitari que hem incorporat als arxius, com a conseqüència de les donacions i els llegats. Els arxius municipals de districte són l’expressió de les diferents memòries dels barris, representades pels arxius familiars i privats que hi han ingressat al llarg d’aquests més de trenta anys d’existència. Per això, en el futur proper, voldríem acréixer els fons representatius de la diversitat —sobretot dels territoris del Districte de SarriàSant Gervasi— com una mostra més de l’esperit cívic i de la seva identitat històrica. L’actual configuració de l’Arxiu Municipal de Barcelona reflecteix, d’una banda, la necessària unitat conceptual, però, de l’altra, és també deutora de l’evolució històrica dels antics territoris, ja que manté la xarxa dels deu arxius municipals de districte, al costat dels arxius d’àmbit central com l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Malgrat que l’origen de Barcelona documentada Representació d’una taula de canvi a la ciutat medieval, segons un dibuix en els marges del llibre del sotsadministrador de les places, 1412. AHCB, 1B.V-6, f. 70v.
l’arxiu de la capital catalana es remunta als temps de la creació de l’incipient govern medieval, el 1249, els municipis del pla de Barcelona, que mantenien la seva fisonomia agrícola i rural fins al se-
12
Introducció
gle xix, no és fins aleshores que coneixem algunes
municipis, ja que no és per casualitat que s’han
estructures del govern local, entre les quals cal
conservat el seu patrimoni i la seva memòria col·
esmentar l’establiment dels arxius dels petits mu-
lectiva com cap altre territori del pla de Barcelona.
nicipis i la preocupació manifesta pel seu patri-
L’Arxiu Municipal del Districte de Sarrià–Sant Ger-
moni documental.
vasi aplega una gran riquesa de fons documentals dels antics municipis de Sarrià (1747-1921), Sant
Gràcies al treball de recerca de l’historiador
Gervasi (1727-1897), Vallvidrera (1714-1890) i Santa
Daniel Venteo, aquest llibre ens desvetlla, entre
Creu d’Olorda (1766-1916): avui és sens dubte l’ar-
d’altres fets cabdals, que la mateixa creació
xiu de districte que més ha preservat els seus fons
de l’Arxiu Municipal de Sarrià es deu al Reial
documentals per les raons esmentades sobre la
decret de reordenació dels municipis espanyols
consciència dels seus representants i l’orgull de la
datat el 23 de juliol de 1835, on es despleguen
ciutadania envers la pròpia identitat.
les competències del secretari, com ara el fet de tenir cura de l’organització i la conservació
Tanmateix, aquest interès per reorganitzar els
de l’arxiu. Aquest redreçament dels arxius
arxius i la documentació de Sarrià i Sant Ger-
locals, tant el de Sarrià com el de Sant Gervasi
vasi està en consonància amb altres ciutats i
de Cassoles, Vallvidrera i Santa Creu d’Olorda,
països europeus, com França, Polònia, Norue-
s’incrementa amb altres actuacions que
ga, Bèlgica o el Regne Unit, entre d’altres, que
l’autor desgrana i analitza amb detall,
van articular sistemes de protecció i accés al
que donaran lloc a la creació dels índexs o
patrimoni documental. Justament aquests se-
inventaris de la documentació, i l’adequació de
gles representen la veritable reobertura dels
les noves instal·lacions, fins a arribar a la fita
arxius a la ciutadania per facilitar la consulta a
de l’aprovació del primer reglament de l’Arxiu
la documentació amb finalitats diverses i amb
Municipal de Sarrià el 1902.
un increment de la recerca històrica, sobretot a partir del segle xix. Els arxius ja no seran no-
Aquest relat sobre els primers arxius i instruments
més instruments de poder, sinó que esdevin-
arxivístics de Sarrià i Sant Gervasi entre la sego-
dran font de coneixement i identitat per a la
na meitat del segle
xix
i principis del xx és una de-
mostració fefaent del civisme i la cultura d’aquests
col·lectivitat. Aquests anys seran també els de la creació dels grans arxius nacionals, que, com
13
Introducció
el petit Arxiu Municipal de Sarrià, malden per
s’integren en els projectes estratègics sobre el
acomplir la seva comesa en el doble sentit de
tractament, la digitalització i la difusió dels do-
suport a l’Administració i a la recerca històrica.
cuments que formen el conjunt de l’Arxiu Municipal de Barcelona.
Amb la represa dels ajuntaments democràtics al nostre país, es viu una revifalla de l’arxi-
Al llarg dels darrers anys s’han implementat di-
vística municipal amb l’aprovació del Projecte
versos plans estratègics que pretenen millorar i
d’ordenació dels arxius de l’Ajuntament de
donar a conèixer tot el patrimoni documental de
Barcelona (1987-1988), que donà com a con-
la ciutat. Així, avui, s’ha posat l’accent en quatre
seqüència l’estructuració del sistema arxivís-
grans línies estratègiques: enfortir la vincula-
tic actual sota la direcció de l’arxiver Ramon
ció amb la ciutadania per potenciar el coneixe-
Alberch i Fugueras, més endavant nomenat
ment de la memòria de Barcelona a través del
arxiver en cap. Aquest projecte comportà un
patrimoni documental, garantir la protecció i
acostament també als barris amb la creació
l’accés als documents i recursos d’informació a
de la xarxa dels arxius municipals de districte
totes les persones, facilitar la transició digital de
(1988) que aplegà tots els fons històrics dels an-
l’Ajuntament de Barcelona per a una gestió efi-
tics municipis, la documentació transferida de
cient dels documents, i desenvolupar un model
les antigues juntes de districtes i la que s’aniria
organitzatiu i professional que doni resposta a
produint pels nous consells de districtes, a més,
les necessitats de la ciutat.
naturalment, de la documentació privada procedent de famílies, particulars, empreses i associa-
Els arxius municipals de districte contribuei-
cions que, amb el temps, en feren la donació.
xen activament a impulsar aquestes línies amb els seus objectius específics, que tenen com a
Aquesta monografia sobre el patrimoni do-
finalitat potenciar la memòria dels barris a tra-
cumental de l’Arxiu Municipal del Districte de
vés dels documents d’origen municipal i privat
Sarrià–Sant Gervasi és un estudi del passat
amb múltiples activitats de difusió, avançar en
que ens serveix també per projectar-nos al fu-
el tractament i la digitalització dels fons docu-
tur. Actualment, la xarxa dels arxius munici-
mentals que tenen en custòdia per fer-los més
pals de districte està formada per centres que
accessibles a través de les plataformes digitals
15
Memòria urbana Detall d’una postal comercial editada per Àngel Toldrà Viazo (ATV) dedicada a la Casa Vicens, obra d’Antoni Gaudí, c. 1910. AMDSG, Col·lecció de postals/ATV.
SarriàSant Gervasi
o treballar per la professionalitat i capacitació
Malgrat que a vegades es pugui pensar que
dels equips, que demostren, dia a dia, la seva
aquest patrimoni és nostre, hem d’entendre que,
vocació de servei a la ciutadania.
en realitat, és un préstec momentani dels nostres avantpassats per llegar-lo inalterablement
El conjunt de centres i persones de l’Arxiu Muni-
als que ens succeiran, com a base de la nostra
cipal de Barcelona assumeix aquests reptes amb
memòria que ens fa més lliures. En altres parau-
una mirada esperançadora per a un sistema més
les, com ens recordà el bisbe Pere Casaldàliga:
cohesionat i transparent per a la ciutadania, un
“Conservar la memòria és conservar la vida, i, al
sistema amb altes competències tecnològiques i
capdavall, el futur dependrà en gran part del que
digitals, i, en definitiva, un arxiu que camini cap a
hagi estat el nostre passat”. Aquest text no seria
la dotació d’un equipament que permeti desen-
complet sense un sincer agraïment a tots els ar-
volupar aquest programa amb la renovació de
xivers i arxiveres, el personal tècnic i auxiliar que
les seves instal·lacions a un edifici que faci jus-
al llarg d’aquests anys ha passat per l’Arxiu Mu-
tícia a les necessitats peremptòries de disposar
nicipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi amb
d’espais per acréixer els fons custodiats i per ob-
professionalitat i estimació cap a aquest patri-
tenir la projecció que es mereix.
moni de tots i totes que avui us presentem.
16
Introducció
Identitat urbana Cartell promocional de les Festes de Primavera de l’abril de 1934, editat per l’Ajuntament de Barcelona durant el període de la Segona República en pau. AHCB, Gràfics 30220.
17
La protecció del patrimoni documental als barris de Sarrià-Sant Gervasi Daniel Venteo Historiador i museòleg
Voluntat de permanència Volum manuscrit original conservat a l’Arxiu Municipal del Districte, que conté l’índex original dels fons documentals de l’antic Arxiu Municipal de Sarrià en temps de l’alcaldia de Ramon Miralles. AMDSG.
Des de finals del segle xix, la consciència pública sobre la necessitat de conservar el patrimoni documental de Sarrià i de Sant Gervasi ha estat extraordinària i ha permès disposar, avui, d’uns fons únics arreu de la ciutat de Barcelona.
E
l primer Arxiu Municipal de Sarrià va ser creat fa cent vuitantacinc anys arran de la reordenació dels municipis espanyols inclosa
en el Real decreto para el arreglo provisional de los Ayuntamientos de la Península e islas adyacentes, del 23 de juliol de 1835, publicat al dia següent en el suplement de la Gaceta de Madrid. Cal recordar que, només un dia després, el Govern espanyol aprovava un nou reial decret en què es suprimien els monestirs i convents de religiosos, amb conseqüències devastadores per al seu patrimoni arquitectònic i documental.
19
SarriàSant Gervasi
Entre les funcions que el reial decret sobre
Posteriorment, noves disposicions legals sobre
reordenació dels ajuntaments atribuïa al
el funcionament dels ajuntaments del nou Estat
secretari municipal n’hi havia una explícitament
liberal en construcció van aprofundir, també, en
específica sobre la gestió dels documents
l’organització dels seus arxius municipals, com
municipals: “Tendrá a su cargo el archivo,
ara el Reglament municipal del 16 de setembre
en donde se custodiarán los libros de actas
de 1845 i els reials decrets de 18 de juliol de
del ayuntamiento, los expedientes, papeles y
1858 i del 8 de maig de 1859, entre d’altres.
documentos pertenecientes al mismo, poniendo en el mayor orden los que tratan de los derechos del Común. Llevará un libro registro para mayor claridad y facilidad de la busca de
L’impacte del Sexenni Revolucionari
papeles cuando fuera menester”. Segons aquest article 66 del reial decret, la funció primordial
L’impacte revolucionari del Sexenni
del nou arxiu municipal ideat en plena revolució
Democràtic (1868-1874) va ser decisiu per a la
liberal democratitzadora no només era la
modernització de l’Arxiu Municipal de Sarrià.
correcta gestió de la documentació generada
Entre els primers acords del nou ajuntament
pel municipi, sinó també la defensa dels drets de
republicà reunit el 6 de març de 1873, en temps
la ciutadania que es derivava de la governança
de l’alcaldia de Ramon Vall Planas, hi va haver
local. Per últim, també especificava que el
el nomenament d’un nou secretari municipal
secretari municipal “copiará en libro separado
i, conseqüentment, també la reorganització
todas las órdenes que se reciban, poniendo al
de l’arxiu municipal al seu càrrec. El nou
margen un extracto de su contenido y expresan-
alcalde va reclamar al secretari sortint que
do a continuación el día en que dio cuenta de
lliurés, literalment, “un inventario de toda la
ellas al ayuntamiento”. Amb aquest article 67
documentación referente al período de su
concloïa l’articulat d’un reial decret que, per
administración y enseres existentes en las
als antics municipis de Sarrià i de Sant Gervasi,
oficinas”. Tot afegint que “con respecto a las
seria determinant: la documentació conservada
administraciones anteriores, no existía ningún
posterior a l’any 1836 és nombrosa, i així ha
documento fehaciente que pudiera ilustrar
arribat fins a l’actualitat als fons municipals.
al Municipio sobre el verdadero estado del
20