2012 memoria bctxarxa by bctxarxa bctxarxa

2012

Públiques Biblioteques P bliques de Terrassa

MEM MEMÒRIA RIA

Bct xarxa: Memoria dâ&#x20AC;&#x2122;activitat 2012

Montserrat Busquet

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

BCT XARXA. SERVEI DE BIBLIOTECA PÚBLICA DE TERRASSA Adreça de la Biblioteca Central de Terrassa, bct Passeig de les lletres, 1 – 08221 Telèfon: 93 789 45 89 Correu electrònic: bctxarxa@terrassa.cat Web de la xarxa de biblioteques: www.terrassa.cat/biblioteques Directora de la xarxa de biblioteques: MONTSERRAT BUSQUET DURAN

Bct xarxa: Memoria dâ&#x20AC;&#x2122;activitat 2012

Montserrat Busquet

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................................6

OBJECTIUS I PRINCIPALS LÍNIES DE TREBALL .........................................................................7

ESTUDIS D’USUARIS .....................................................................................................................18

RECURSOS .......................................................................................................................................0 4.1 RECURSOS HUMANS ...........................................................................................................20 4.1.1 Equip de la bct xarxa ................................................................................................20 4.1.2 Altres recursos humans ............................................................................................21 4.1.3 Accions realitzades...................................................................................................21 4.1.4 Formació ...................................................................................................................22 4.1.5 Treball cooperatiu .....................................................................................................23 4.2 NFRAESTRUCTURES............................................................................................................25 4.2.1 Edificis ......................................................................................................................25 4.2.2 Equipament i manteniment .......................................................................................26 4.3 RECURSOS ECONÒMICS .....................................................................................................27 4.3.1 Esforç econòmic .......................................................................................................27 4.3.2 Estructura de la despesa ..........................................................................................28 4.3.3 Eficiència ..................................................................................................................29 4.3.4 Distribució de la despesa ...........................................................................................0 4.6 FONS DOCUMENTAL.................................................................................................................31 4.3.5 Política de col·lecció .................................................................................................31 4.3.6 Creixement de la col·lecció.......................................................................................31 4.3.7 Distribució del fons documental................................................................................33 4.3.8 Publicacions periòdiques ..........................................................................................34 4.3.9 Fons especials............................................................................................................0 4.3.10 Col·lecció local i fons patrimonial .............................................................................35 4.3.11 Digitalització del fons local .......................................................................................35 4.3.12 Recursos electrònics ................................................................................................36

SERVEIS I PROGRAMES ...............................................................................................................37 5.1 DADES DELS USUARIS.........................................................................................................37 5.1.1 Visites .........................................................................................................................0 5.1.2 Carnets .....................................................................................................................38 5.1.3 Usuaris......................................................................................................................39 5.1.4 Usuaris actius ...........................................................................................................43 5.2 PRÉSTEC ...........................................................................................................................45 5.2.1 Préstec interbibliotecari ............................................................................................46 5.2.2 Préstec a entitats ......................................................................................................47 5.2.3 Rotació......................................................................................................................47 5.3 ACCÉS A LES TECNOLOGIES ................................................................................................48 5.3.1 Internet i +...................................................................................................................0 5.3.2 Servei d’accés a Internet a través de Wi-Fi..............................................................49 5.4 ACTIVITATS DE PROMOCIÓ DE LA LECTURA ...........................................................................50 5.4.1 Hora del conte ............................................................................................................0 5.4.2 Acosta’t al taller, acosta’t a la lectura .......................................................................51 5.4.3 Verspoesia................................................................................................................53 5.4.4 Terrassa llegeix ..........................................................................................................0 5.4.5 Nascuts per llegir (NPL) ...........................................................................................55 5.4.6 Històries menudes ....................................................................................................56 5.4.7 Trobades a la terrassa..............................................................................................56 5.4.8 Cerquem salut! .........................................................................................................57 5.4.9 Altres activitats..........................................................................................................57 5.5 ACTIVITATS DE FORMACIÓ ...................................................................................................59 5.5.1 Tecnologies de la informació....................................................................................59 5.5.2 Idiomes .......................................................................................................................0 5.5.3 Conèixer la bct xarxa ................................................................................................60 4

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

5.5.4 Biblioteca educadora ................................................................................................61 5.5.5 La Recerca ...............................................................................................................62 5.5.6 Tallers d’escriptura creativa......................................................................................62 5.5.7 Altres propostes........................................................................................................62 5.6 SERVEI D’INFORMACIÓ I CONSULTA .....................................................................................63 5.6.1 Pregunta. Servei de Referència Virtual ....................................................................63 5.6.2 uBiCa’T Català..........................................................................................................64 5.7 PUNTS DE SERVEI EXTERN ..................................................................................................65 5.7.1 Préstec a l’Hospital-Mútua de Terrassa ...................................................................65 5.7.2 La bibliomòbil............................................................................................................65 5.7.3 Servei de préstec a la piscina de Vallparadís ..........................................................66 5.8 SERVEIS ESPECIALS ...........................................................................................................67 5.8.1 Servei a domicili........................................................................................................67 5.8.2 Serveis per a persones amb problemes visuals i auditius .......................................67 5.9 SERVEIS VIRTUALS .............................................................................................................67 5.9.1 El web terrassa.cat/biblioteques...............................................................................67 5.9.2 biTer, el blog de les biblioteques públiques de Terrassa .........................................68 5.9.3 Xarxes socials...........................................................................................................68 6.

RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS .........................................................................................70

DIFUSIÓ DEL SERVEI BIBLIOTECARI..........................................................................................72 7.1 7.2

GUÍES DE LECTURA ............................................................................................................72 MITJANS DE COMUNICACIÓ..................................................................................................73

PROJECCIÓ EXTERIOR .................................................................................................................75

CONCLUSIONS I PROPOSTES DE FUTUR ..................................................................................76

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

1. Introducció El 2012 ha estat un any complicat. La impossibilitat de contractar personal de reforç per als períodes de vacances i l’esforç que s’ha demanat als treballadors i treballadores han marcat tant el funcionament intern com la percepció que alguns usuaris han tingut pel canvi. El 31 de maig, per exemple, un grup d’estudiants ocupen la bct durant les hores del migdia, en les quals l’equipament estava tancat. Es convoquen via Twitter, amb els hastags #ocupembct i #ocupemlabct. Reclamen l’obertura dels migdies, de dilluns a divendres. L’horari d’obertura s’amplia durant el mes d’agost a 3 biblioteques de districte que fins ara havien estat sempre tancades durant aquest mes. Les dades d’ús certifiquen la oportunitat de la proposta. Els indicadors absoluts de juliol i agost comparats amb l’any anterior augment en un 14% el nombre de visitants i en un 3% el nombre de transaccions de préstec. Però durant aquests dos mesos d’estiu el personal de la bct treballa matí i tarda i a les biblioteques de districte bd3, bd4 i bd6 queden només 3 persones per atendre el funcionament de la biblioteca. Això és avaluat a posteriori de manera força negativa perquè ocasiona una situació d’angoixa per la impossibilitat d’atendre adequadament el servei. Al setembre es fa una valoració de l’experiència i s’acorda per a l’any 2013 tornar a contractar personal de reforç els mesos de juliol i agost i tornar a obrir la bct les 61 hores setmanals anteriors a 2012 i mantenir la obertura de les biblioteques de districte (bd3, bd4 i bd6) durant el mes d’agost. L’Ajuntament posa en marxa el Pla d'Estalvi i Eficiència Energètica Municipal per al període 2012-2013, amb accions que afecten als treballadors i treballadores per a aconseguir ser més eficients. En aquest sentit doncs es continua amb l’estudi de consums de la bct i bd6 i es realitzen algunes actuacions que ajuden a la consecució de l’objectiu. Un altre aspecte clau és el treball conjunt amb Cultura a prop. Es treballa per incorporar les biblioteques en el programa de cultura al territori, mitjançant els centres cívics. Les biblioteques poden ser un bon termòmetre per detectar les necessitats culturals. Hi ha activitats que es poden desenvolupar als diferents espais (centres cívics, casals de barri, biblioteques) com a programació conjunta. L’objectiu global és enfortir la presència cultural als districtes, utilitzant la potencialitat de les biblioteques. Tot i la dificultat que això suposa pel fet que els centres cívics depenen d’un altre servei, a finals d’any s’organitzen 5 sessions de contes per a adults, en commemoració del centenari de Pere Calders. Finalment, el mes de setembre la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, lliura els resultats de l’enquesta de satisfacció d’usuaris realitzada el mes de maig. La valoració global per a la bct xarxa és d’un 8,2 una dècima més que l’any 2008 i l’aspecte més ben valorat és l’atenció del personal, amb un 8,6, la qual cosa evidencia la qualitat del treball. A continuació es troben ressenyades les dades i indicadors de l’activitat de 2012 i la valoració 1 general, comparada amb els anys anteriors i també amb municipis del mateix tram de població .

La Diputació de Barcelona treballa amb dades dels diferents municipis i a través dels Cercles de Comparació intermunicipal s’avaluen els resultats: http://www.diba.cat/biblioteques/treballenxarxa/quefem/xarxabiblioteques/cercles.asp 6

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

2. Objectius i principals línies de treball L’any 2009 iniciem l’aplicació del nou Pla d’actuació 2009-2012, que ha estat elaborat per tot el personal de la xarxa. El desembre marca el final d’aquest període de quatre anys. Intentarem redactar un breu resum dels resultats obtinguts. El pla tenia 24 objectius repartits en 5 àmbits de treball. 1. Model de xarxa 2. Informació comunitària 3. Aprenentatge al llarg de la vida 4. Col·lecció d’interès i d’actualitat 5. Alfabetització informacional

Àmbit 1: Model de xarxa En relació a aquest àmbit es van definir 6 objectius. La idea general va ser la consolidació del model de servei bibliotecari a la ciutat. Amb la inauguració de noves biblioteques calia establir la metodologia per tal de que tots els punts d’accés convergissin en un únic servei bibliotecari.

Objectiu 1. Establir un nou pla de biblioteques a Terrassa d’acord amb les noves directrius aprovades per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. També ens calia treballar amb posar les bases per adequar l’estructura de la bct xarxa, la seva organització i funcionament els nous estàndards aprovats l’any 2008. En aquest sentit s’ha 2 treballat conjuntament amb la GSB en la redacció d’un nou Pla de biblioteques. A finals de 2012 tenim redactades diferents versions, però el redactat final encara no es dona per tancat.

Objectiu 2. Desenvolupar un pla de comunicació que apropi els serveis a la ciutadania. El grup de treball, format per Maria Gental, Filo Solé, Ana Ruiz, Sabina Fernàndez, David Contreras, Laia Hernández i Montse Busquet, ha anat treballant les propostes amb un ritme lent a causa de les excessives càrregues de treball. -

Revisió i homologació de les respostes a donar als usuaris/àries per correu electrònic. Queden penjats uns protocols i models a l’UTINC que serveixen per a totes les biblioteques Homologació dels identificadors del personal.

Altres tasques que queden pendents: -

Canvi de la unitat N per adequar-la als criteris generals de l’Ajuntament Establir un sistema automàtic i homologat de resposta telefònica. Implementar el contestador automàtic i tenir cura dels missatges Sistematització de la difusió a través dels diferents mailings. Segmentació per interessos.

Objectiu 3. Augmentar un 10% la franja horària d'obertura de les biblioteques per tal d'adequar-los als nous usos i a les noves demandes.

GSB: Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona 7

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

L’any 2012 es fa una proposta de reorganització horària de tota la bct xarxa, atesa la impossibilitat de contractar personal de reforç. La proposta no és acceptada pels treballadors i treballadores, sobretot perquè obliga a l’equip de la bct a treballar en horari partit matí i tarda els períodes de vacances. Malgrat el desacord la proposta es porta a terme. Al setembre s’’elabora un informe d’avaluació que ajudarà a prendre decisions de cara a 2013. Els resultats de tot el període es poden veure en la taula següent on es pot constatar que l’augment ha estat molt per sobre de les previsions de l’indicador associat a l’objectiu, malgrat la reducció horària en la franja del migdia de l’any 2012 de la bct.

hores d'obertura matins de juliol i agost hores d'obertura tardes de juliol i agost hores d'obertura nits d'estudi hores d'obertura matins no de juliol i agost hores d'obertura dissabte mati

2008

2009

2010

2011

2012

% augment

130

172

240

240%

760

746

721

713 -

851 -

12%

2.452

2.432

2.467

2.733

2.921

19%

680

697

663

772

748

10%

600

615

585

673

666

11%

412

414

412

166

-60%

4.492

4.696

4.647

5.063

5.426

21%

hores d'obertura dissabte tarda hores d'obertura de 14 a 16

Objectiu 4. Implantar un sistema de millora contínua basat en la qualitat de servei al ciutadà, tot establint mecanismes de desenvolupament dels equips i de les persones que permeti ajustar els serveis de les biblioteques a les noves necessitats que es produeixen en el nostre entorn canviant. La proposta d’aquest objectiu respon a la necessitat de que el personal es senti part integrant d’un projecte engrescador, que sigui tingut en compte en les decisions que es prenen i se sentin realitzats en relació a les seves necessitats professionals, de manera que augmenti la seva implicació en el projecte. La situació pressupostària actual complica el poder donar resposta a la problemàtica detectada en l’enquesta de riscos psicosocials de 2009, sobretot pel què fa a la tendència d’aconseguir horaris continuats i lliurar més dissabtes al llarg de l’any. Tot plegat, juntament amb la dificultat de contractar personal de substitució en el cas de baixes o absències, agreuja la sensació d’incompliment de les expectatives creades en el moment de donar els resultats de l’estudi. S’ha treballat amb Recursos humans per tal d’ordenar la plantilla de biblioteques, i es fa una programació de les convocatòries pendents, moltes de les quals tenen realitat aquest any 2012. I es consoliden el treball per grups temàtics, les reunions individuals de les direccions amb els treballador/es i de la direcció de la bct xarxa amb les direccions de les diferents biblioteques.

Objectiu 5. Participar de manera activa en les propostes del Pla de Mandat que fan referència a temes relacionats amb la cultura, la lectura i l’aprenentatge (Pacte Cívic per a la Cultura”, Pla local 8

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

d’educació permanent, Pla de foment de la lectura, arxiu d’imatges, patrimoni fotogràfic, etc.) Les biblioteques han de participar de manera activa en les propostes culturals del municipi. La finalitat d’aquest objectiu és aconseguir que la bct xarxa sigui present en les decisions que es prenguin i pugui fer propostes relacionades amb el foment de la lectura i amb aquelles funcions que li són pròpies. Aquesta presència s’ha de fer visible també als agents socials i culturals de la ciutat de manera que vegin el servei de biblioteca pública com a servei proper i útil. El Pacte Cívic preveu l’elaboració d’El Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa, que s’inicia amb la proposta, l’any 2012, de la celebració del Congrés de la Cultura a Terrassa. També des de la direcció de la bct xarxa es pren part activa en la organització del Congrés que està previst que es porti a terme a finals de gener de 2013. Per una altra banda s’ha participat en el seminari sobre Aprenentatge&Servei organitzat pel PAME. A partir del Seminari s’ha presentat una proposta que es posa en pràctica a la bd3: “Parella TIC”

Objectiu 6. Establir un sistema per potenciar la participació dels usuaris en la definició de nous serveis de la biblioteca. Després de diferents provatures de tipus presencial, finalment l’any 2012 es posa una enquesta al web amb la idea de consultar sobre el propi web i la seva utilitat. Responen 24 persones i la mitjana de puntuació que ens donen és d’un 2,8, sobre 5. La prova que s’ha iniciat amb l’enquesta del web, servirà de model per a generar més preguntes sobre serveis concrets que es portaran a terme durant l’any 2013

Àmbit 2: Informació comunitària Objectiu 7. Augmentar la població amb carnet fins a un 50% És de gran importància aconseguir que els terrassencs de totes les edats i condició siguin usuaris de les biblioteques públiques. Encara hi ha molts ciutadans que no les coneixen i no les utilitzen per a resoldre les seves necessitats d’informació. Però el constant creixement de població anual fa que l’objectiu a aconseguir sigui complicat perquè el nombre d’usuaris no creix amb el mateix ritme que la població. Però a més cal tenir present que en els darrers anys, des de la GSB s’esborren carnets que porten 10 anys sense activitat. S’han revisat els avantatges del carnet, però no s’han buscat noves propostes. 3

Prenent com a dada el nombre d’habitants del darrer Anuari estadístic , el percentatge en relació a la població és d’un 43% (nombre d’habitants: 216.045 habitants a l’1 de gener de 2012).

Anuari Estadístic Terrassa 2012: http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/A2012/index.php 9

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

carnets bct bd2 bd3 bd4 bd5 bd6

2008

Montserrat Busquet

2009

2010

52.399 7.411

55.273 8.292

51.794 9.139

3.268 2.515 6.797 72.390

4.442 2.797 8.356 79.160

5.538 2.934 9.656 79.061

2011 52.599 9.803 4.436 7.561 3.409 11.363 89.171

2012 50.777 10.369 5.680 9.342 4.006 13.450 93.624

% d'augment -3% 40% 186% 59% 98% 29%

Objectiu 8. Augmentar els punts d'accés informàtic en un 50% L’any 2012, es procedeix a canviar el sistema de Puntxarxa gestionat per l’Ajuntament, per Internet i + gestionat per la Diputació. Els estàndards pel què fa al nombre de màquines són més baixos que els municipals i aquestes es redueixen en un 19%

Bct Bd2 Bd3 Bd4 Bd5 Bd6

2008 34 14 4 16 6 21 95

2009 34 14 4 21 6 21 100

2010 37 14 4 21 6 22 104

2011 37 14 19 22 6 22 120

2012 27 11 16 20 6 21 101

Hi ha dues consideracions a tenir en compte. Per una banda la situació de crisi econòmica que està obligant a contenir la despesa des de tots els punts de vista. El canvi de sistema de l’any 2012 respon a aquesta premissa pel què fa al manteniment. Per una altra banda, cada vegada més usuaris utilitzen enginys diversos per connectar-se a la xarxa. Tot plegat ens ha fet replantejar aquest objectiu al llarg dels 4 anys. L’augment global ha estat d’un 6%, en relació a l’any 2008.

Objectiu 9. Incrementar en un 3% el percentatge de consultes sobre temes relacionats amb la vida quotidiana i amb la informació local, ja sigui presencialment, per telèfon o virtualment. Les biblioteques han d’esdevenir centres on les persones puguin acudir en cerca d’informació. Els nivells del servei d’informació que es dona a les diferents biblioteques és divers. La idea és 10

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

que des de qualsevol punt es puguin resoldre les consultes dels usuaris amb la mateixa qualitat de servei Al llarg dels quatre anys s’organitza un grup de treball específic que s’ocupa de portar a terme l’objectiu. Dos anys es dediquen a l’obtenció de dades que permetin mesurar l’evolució del servei. Els resultats ens donen un augment d’un 4%, un punt per sobre de l’indicador previst a l’objectiu. Com a acció més destacada hi ha la proposta de l’uBiCa’T xarxa, enguany dedicat al català i l’any passat a la recerca de feina. L’objectiu específic d’aquest programa és acostar a la ciutadania els recursos relacionats amb les seves necessitats. La idea està generada per l’equip del Servei d’Informació i pretén fer visible aquest servei. Un altre servei que es posa en marxa l’any 2012 és el Servei de Referència Virtual, liderat per la GSB. El grup de treball és el que a nivell de ciutat en lidera la seva posada en marxa.

Objectiu 10. Reduir un 10% el temps d'espera per accedir a la informació. La rapidesa en accedir a la informació és d’una importància vital en la nostra societat. Millorar aquesta rapidesa significa possibilitar que els usuaris tinguin a l’abast i de manera ràpida totes les eines necessàries per a aconseguir la informació que desitgen. Avaluem el servei de Boomerang, que va ser ampliat l’any 2009 amb la creació de dues noves rutes, i el 2011 amb la incorporació de la bd3. Per a l’avaluació partim del següent supòsit: un usuari d’una biblioteca de districte demana un document a una altra biblioteca de districte, un dimecres a la tarda. L’any 2008 aquest usuari s’havia d’esperar 6 dies. L’any 2011 se n’espera dos. Això suposa un 66% de disminució del temps d’espera. En el cas que el mateix usuari d’una biblioteca de districte demani un document de la bct, el temps d’espera tant l’any 2008 com el 2011 és el mateix (1 dia) i si és un usuari de la bct que demana un document d’una biblioteca de districte, el temps d’espera tampoc no varia (1,5 dies).

Àmbit 3. Aprenentatge al llarg de la vida Objectiu 11. Incrementar en un 5% anual les activitats dirigides a grups d’adults per tal de promoure la biblioteca com un fòrum per a desenvolupar i compartir noves habilitats i coneixements. S’ha treballat amb les escoles d’adults: préstec de lots, petició de llistes, visites comentades, i vinculació amb el programa Terrassa llegeix. A més s’han consolidat diferents programes de formació que es realitzen amb l’ajuda de diferents entitats: Aprenem, CAL i Veu pròpia, Institut d’Estudis Ibers, Consorci de Normalització Lingüística, Foment de Terrassa, Creu Roja, diferents serveis Municipals, etc. etc. Però en canvi el nombre d’activitats ha disminuït significativament. 2009 Activitats de formació Conferències i xerrades Total

2010

2011

2012

Augment en relació a 2009

750

1.305

942

810

154

131

115

-51%

904

1.436

1.051

885

-2%

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Objectiu 12. Incrementar un 30% les activitats de Foment de la Lectura 0 a 3 anys. L’aprenentatge de l’habilitat lectora és imprescindible per a un bon desenvolupament de la persona, tant des del punt de vista individual, com social. Entenem que és de ben petits que els infants aprendran a apreciar els contes i els llibres, i necessàriament de la ma de les persones que en tenen cura, els pares i mares. El foment de la lectura en aquestes edats significa també el foment de la lectura amb les famílies, que participen plegades d’aquest aprenentatge. S’ha continuat amb els programes Nascuts per llegir a la bd4 i bd6 i l’Aranyeta xica a la bct. I també es crea un nou projecte, de la ma del Pla de Barris de La Maurina: Explica’m un conte. Es forma un grup de persones voluntàries per explicar contes a la bd4. L’increment des de 2008 ha estat d’un 71%. 2008 52 1.111

activitats assistents

2009 59 S/d

2010 74 2.180

2011 82 2.664

2012 89 2.599

Objectiu 13. Incrementar en un 10% les activitats relacionades amb el foment de la lectura, el coneixement i l’ús dels recursos d’informació i l’ús de la biblioteca dels infants en edat escolar (de 6 a 12 anys) Aquest objectiu es sustenta en tres potes bàsiques: • la biblioteca com a servei educador • la biblioteca com a servei que fomenta la lectura • la biblioteca com a servei que ajuda els usuaris en la cerca d’informació Al llarg dels quatre anys es treballa amb un projecte elaborat per la Imma Hernàndez i es porta a terrme amb el suport d’estudiants (convenis de cooperació educativa, pràctiques curriculars), persones contractades per Plans d’Ocupació local, implicació del Pla de Barris de Ca n’Anglada i gràcies a la conscienciació del propi personal de les biblioteques. L’augment en relació a 2008 ha estat d’un 65%.

Foment de la lectura Ús dels recursos d’informació Ús de la biblioteca total

2008

2009

2010

2011

2012

100

102

126

136

170

122

132

141

124

167

222

234

296

282

367

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Objectiu 14. Implementar al lloc web www.terrassa.cat/biblioteques, un espai que sigui útil per a l’autoaprenentatge de les matèries més demandades pels usuaris (idiomes, cerca de feina, elaboració de currículum, navegació per internet, ús de programes d’ofimàtica, cerca al catàleg, etc) Aquest objectiu persegueix l’autonomia de l’usuari, a part d’omplir de contingut el web. L’espai encara no està consolidat del tot, malgrat que en motiu de l’uBiCa’T es pengen també els recursos relacionats. Durant el període es van penjant materials diversos elaborats a partir de noves propostes. Cal tenir present que actualment existeixen moltes entitats que bolquen a la xarxa infinitat de recursos vàlids. De mica en mica es van fent enllaços per facilitar la cerca a l’usuari. Però queda pendent l’elaboració de vídeotutorials

Objectiu 15. Treballar activament amb Joventut i els centres d’ensenyament per fomentar la lectura entre els mes joves, donant a conèixer les activitats que es fan a les biblioteques i buscant noves propostes d’acostament a aquests col·lectius. Aconseguir un augment d’un 3% de participants en els clubs de lectura infantils i juvenils. El treball transversal amb altres serveis és imprescindible per arribar a certs col·lectius.

2008 2009 2010 2011 2012

Clubs de lectura 321 434 518 626 780

L5èllgx 0 0 674 0 341

Total 321 434 1.192 626 1.221

Els joves ja són usuaris de les biblioteques, però en la majoria d’ocasions, no pas com a lectors. Es detecta un retrocés en l’afecció lectora a partir de certa edat. L’any 2012 es realitza un concurs de trivial per la PS3 entre totes les biblioteques, que no te massa èxit. Però van augmentant el nombre de clubs de lectura organitzats per cadascuna de les biblioteques. Un dels projectes creats al llarg del període és el L5’ellgx i la creació d’un espai jove a la nova bd3 que incorpora materials específics i diferenciats. Des d’aquesta biblioteca s’organitza també la proposta Parella TIC, que implica els joves del districte III en la dinàmica ciutadana i els relaciona amb les entitats del territori. El percentatge d’augment en relació a les dades de 2008 és d’un 280%

Àmbit 4: Col·lecció d’interès i actualitat Objectiu 16. Incrementar el nombre de documents fins a disposar d’1,5 documents per habitant l’any 2012 La oferta de quantitat i varietat de documents a les biblioteques és de vital importància per als ciutadans. L’oferta informativa ha de ser actual, veraç i variada per poder respondre a les seves necessitats. A més la bct xarxa s’ha d’adequar als nous estàndards aprovats l’any 2008. Però aquest objectiu passa per disposar de recursos econòmics. Amb l’actual situació de crisi, ens és impossible poder garantir la consecució d'aquest objectiu. Hi ha hagut un augment considerable malgrat les dotacions pressupostàries cada vegada menors i l’esporga sistemàtica que es realitza. 13

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Els pressupostos, tant per part de la GSB com de l’Ajuntament han anat disminuint any rere any. Tenint en compte que la població segons l’Anuari estadístic de Terrassa és de 216.045 habitants a 1 de gener de 2012, tenim 1,36 volums per habitant. L’any 2009 aquest indicador era de 1,13 i l’any 2010 va ser d’1,25 i l’any 2011, 1,33. Per tant l’objectiu no s’ha aconseguit, malgrat la inauguració de la nova Biblioteca Districte 3, encara que hi ha hagut un augment sostingut del total de items. any

documents per habitant

2009

1,13

2010

1,25

2011

1,33

2012

1,36

Objectiu 17. Revisar l’actual política de col·lecció i actualitzar-la. Disposar d’una política de col·lecció clara és imprescindible per optimitzar els recursos, sempre escassos. Aquesta política s’ha de complementar amb la política de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, s’ha d’adequar a les directrius generals elaborades pels organismes especialitzats i competencials i ha de possibilitar la satisfacció dels ciutadans. Disposem ja d’un document redactat al llarg de l’execució del pla anterior, però ens cal una revisió i posada al dia. A finals de 2012, queda redactat un nou document que caldrà aprovar al llarg de 2013.

Objectiu 18. Implementar un sistema d’adquisicions que permeti l’estalvi de recursos, l’agilitat en els processos de compra, i la cooperació entre les biblioteques. Malgrat els diferents intents que es realitzen, no hi ha manera d’aconseguir aquest objectiu. Sense un programa tècnic amb cara i ulls és impossible treballar de manera coordinada. Però a primers de 2012, la GSB estrena un nou aplicatiu que pot ajudar a aconseguir aquest objectiu.

Objectiu 19. Incrementar el contingut Hemeroteca digital, etc.) en un 10%.

local

internet

(DaBi’T,

Aquest objectiu pretén augmentar la disposició de documents a través d’Internet, ja sigui a text complet, ja sigui a través de bases de dades. I sempre pensant en un sol tema: Terrassa, els terrassencs i els seus autors i autores. Fa anys que des de la bct xarxa es treballa en aquesta direcció (DABI’T, Hemeroteca digital), però cal ampliar i millorar aquests recursos i proposar-ne d’altres. Els documents originals sobre Terrassa estan a mes de a les biblioteques, a l’Arxiu Històric Comarcal. Cal treballar conjuntament amb aquest servei per incrementar aquest contingut i projectar-lo cap a l’exterior.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

S’ha continuat introduint registres a daBi’T tant per part de la bct com per part de l’Arxiu Històric Comarcal. L’any 2012, entrem en el programa de la GSB i es digitalitzen alguns títols

Hemeroteca Dabi’T Pàgines digitalitzades Fotos digitalitzades Totals

2008 175.557 pàgines 12.293 registres

2009 175.557 pàgines 13.317 registres

2010 175.557 pàgines 15.867 registres

2011 175.557 pàgines 16.823 registres

2012 177.917 pàgines 17.138 registres

2.152 pàgines

0 187.850

34 imatges 190.036

0 191.424

0 192.380

0 195.055

I gràcies a diferents aconteixements (Verspoesia, aniversaris...) obres d’autors locals com Anton Ventalló i Vintró, Josep Soler i Palet i Baltasar Ragon. Malgrat tots els esforços no aconseguim l’objectiu. El creixement en relació a 2008, és d’un 4%.

Àmbit 5. Alfabetització informacional Objectiu 20. Desplegar un pla per fomentar l’ús de les TIC per a la recerca de la informació a partir del catàleg i els recursos electrònics adreçat principalment a persones majors de 25 anys i a estudiants de secundària, per aplicar-lo a partir de 2010, un cop s’hagi implementat el nou programari Millenium. Per accedir a la informació són necessàries certes habilitats de cerca que en la majoria d’ocasions els nostres usuaris no tenen. A més l’any 2009 va ser l’any del canvi de sistema informàtic, que preveu en un futur una interactuació més àgil amb l’usuari. Amb aquest objectiu ens proposem sistematitzar sessions de formació adreçades a les persones que tenen més dificultats per conèixer les eines de cerca al catàleg en concret i a internet en general. Després dels 4 anys el que queda realment és la proposta La recerca que s’ofereix als centres de secundària i també a escoles d’adults. Es fa molt difícil d’oferir formació sobre el catàleg a nivell individual, o be organitzant sessions. No hi ha demanda

Objectiu 21. Elaborar un pla de formació sobre l'ús d'Internet adreçat a infants i pares. Es reformula l’objectiu inicial i es proposa el projecte Parella TIC, amb la idea de responsabilitzar els joves de realitzar accions de formació de persones adultes que no tinguin coneixement de l’ús de les eines informàtiques. Es porta a terme, com a prova pilot a la bd3 amb la col·laboració de l’INS Santa Eulàlia i diverses entitats cíviques del districte. El programa Parella TIC, a l’estil de les anomenades parelles lingüístiques, ha estat un encert i s’incorpora com a programa estable a la bct xarxa. L’any 2012 van participar-hi 16 joves i 23 persones adultes sense coneixements d’informàtica.

Objectiu 22. Oferir 6 programes de formació en l'ús del web 2.0 adreçat principalment a joves entre 12 i 18 anys. A partir del programa creat l’any 2010 A la tardor posa’t les piles, s’ofereixen sessions formatives però se’n beneficien les persones adultes i no tant les joves. Per una altra banda també s’organitzen sessions per a pares i mares i els seus fills sobre seguretat a Internet. En ambdós 15

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

casos les propostes són un fracàs produït per la manca d’interès en el primer i la d’habilitats en l’ús de les tecnologies en el segon. Finalment, dins del programa Parella TIC, es realitzen sessions formatives sobre seguretat a Internet impartides pels Mossos d’Esquadra que col·laboren en el projecte.

Objectiu 23. Incrementar un 15% les consultes al web de la bct xarxa L’augment des de 2009 ha estat d’un 43%.

Objectiu 24. Explorar les noves oportunitats del web 2.0 per tal d’aconseguir una relació més fluïda amb els nostres usuaris, a través d’Internet. Al llarg dels quatre anys es creen diferents perfils: Facebook, Twitter, Picasa, Delicious, Youtube... mentre es consolida el biTer com a mitjà per a publicacions que requereixen immediatesa. Es treballa mitjançant un equip de treball que de mica en mica es va especialitzant. L’any 2012 es comencen a explorar les possibilitats de la realitat augmentada i els codis QR que es publiquen a les guies de lectura i als cartells. Alhora es crea la versió mòbil del web que està en fase de proves. I es fa una sessió formativa sobre l’ús de les xarxes socials per a l’equip de la bct xarxa. biTer

http://blogs.terrassa.cat/biblioteques

Pàgines vistes: 24.544

Facebook

http://www.facebook.com/bctxarxa

Amics: 1.750

Twitter

https://twitter.com/bctxarxa

Seguidors: 511 Piulades: 3.064

Youtube

http://www.youtube.com/bctxarxa

Picasa

http://Picasaweb.google.es/bctxarxa

Delicious

https://delicious.com/bctxarxa

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

RESULTATS FINALS DEL PLA ESTRATÈGIC 200-2012 Els objectius marcats s’han aconseguit en un 46% (11 objectius) Un 29% han quedat o be desestimats o no acomplerts per causes insuperables de caire econòmic o per no disposar de recursos (7 objectius) 6 objectius no s’han aconseguit. Aquesta quantitat suposa un 25%

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

3. Estudis d’usuaris El mes de maig, es realitza una enquesta a usuaris de biblioteques de Terrassa, per encàrrec de la Gerència de Serveis de Biblioteques. La metodologia emprada ha estat l’entrevista telefònica a majors de 14 anys, residents al municipi, amb carnet de la biblioteca i que hi hagin anat els darrers dotze mesos. En general els resultats no difereixen massa de l’enquesta anterior. La bct és la biblioteca més coneguda. La més freqüentada és, per aquest ordre: bct, bd6, bd4, bd3, bd2 i bd5. És evident que el fet de construir nous equipaments va en detriment de les biblioteques més antigues. La biblioteca que més se’n ressent és la bd5, que és la única que encara manté un equipament obsolet i no fa la funció que li tocaria. En general els usuaris van a la biblioteca amb menys freqüència que en els estudis anteriors. Aquest resultat és igual per a tots els municipis i s’explica per la nova política del Servei de préstec. Augmenta el % d’usuaris que utilitzen la biblioteca tot l’any Aquesta xifra suposa un augment de 14 punts percentuals respecte l’anterior edició de l’estudi (2008). I és superior també a la mitjana de la XBM. S’estabilitza l’ús de la biblioteca pel fet de crear nous equipaments. I va baixant el % dels que només l’utilitzen pels exàmens. Quant a l’horari el 63,3% dels entrevistats va a la biblioteca a la tarda entre setmana. Si mirem el cap de setmana veiem com preferencialment els usuaris es decanten més per la tarda que pel matí. En comparació amb els 2008 s’observa un augment de l’oci com a motiu per anar a la biblioteca. En relació a les enquestes anteriors baixa molt el percentatge d’usuaris que habitualment utilitzen la biblioteca per a buscar informació, estudiar, llegir, mirar vídeos, escoltar música, usar el Wi-fi o els ordinadors de la biblioteca. Les activitats més conegudes són l’Hora del Conte (65,7%) i les conferències i debats i les presentacions de llibres (57,5%), i alhora són les més freqüentades (29,3%, 23,8% i 17,5% respectivament). La resta d’activitats recullen una notorietat inferior al 40% i una assistència de menys del 10%. Els díptics/fulls informatius (39,5%) i parlant amb la gent (15,5%) són els mitjans que més entrevistats mencionen com el mitjà a través del qual s’informen de les activitats de la biblioteca. Cal analitzar per quin canal l’usuari s’assabenta de les activitats. Un 30% no se n’assabenta i un 39,5% ho coneix per les publicacions (en paper?). Dediquem molts esforços a Internet i les xarxes socials i només un 7,75% coneix les activitats per aquest mitja. La gran majoria dels entrevistats (96,3%) no segueix l’actualitat de la biblioteca a través de les xarxes socials. En una escala del 0 al 10 els usuaris valoren la biblioteca amb un 8,2, una dècima més que al 2003 i el 2008. Amb un 8,6, la neteja i el tracte personal són els aspectes més ben valorats Quan es demana per allò que caldria millorar, un 37,8% diu que no cal millorar res i un 11,3% diu que no ho sap. Entre els que si que concreten alguna resposta un 9,0% diu que cal millorar el fons bibliogràfic i un 6,3% ampliar l’horari. Així doncs els aspectes a millorar estan relacionats amb el fons (9%) i amb l’horari (6,3%). Seguit de l’espai, les taules i cadires i el soroll. L’any 2008 el 77,8% deia que li estava be el silenci que hi havia i un 18’8% comentava que n’hi havia d’haver mes. 18

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Pel que fa a la dificultat que suposa buscar un lloc per seure, un 18,8% diu que costa molt o bastant. Un 55,0% diu que costa poc o gens. Quant a l’horari l’any 2008 un 80,9% el van trobar molt (8%) bastant (58,3%) o normal (13,8%) adequat. Un 15% el van trobar poc adequat i un 2,5% gens adequat. Si ens fixem amb el 6,3% d’usuaris que comenta que és un aspecte a millorar es podria deduir que els canvis horaris no han afectat en gran mesura el comportament dels usuaris, malgrat les accions de protesta i algunes queixes. El percentatge d’usuaris que considera que no cal millorar res és un 37% (l’any 2003 aquest percentatge va ser d’un 22,9 i l’any 2008 d’un 23,8). El 67,5% dels usuaris considera que la biblioteca és molt o bastant completa. Aquest resultat és molt similar a l’obtingut el 2008, encara que 1,7 punts per sobre. Gairebé el 80% creu que a la biblioteca és molt fàcil o fàcil trobar els documents que es busquen. El més habitual és que els entrevistats quan volen un document el busquin directament a les prestatgeries (47,8%). Un 25,3% el demana al personal de la biblioteca i un 23,8% consulta el catàleg. Respecte els anys anteriors disminueix lleugerament el nombre d’entrevistats que consulta el catàleg i augmenta el percentatge dels que demanen al personal de la biblioteca. En general són usuaris que en un 80% es connecten habitualment a Internet i en canvi no usen el catàleg. Sense suggerir la resposta s’ha demanat als entrevistats si sabien de qui depèn la biblioteca. El 25,0% ha dit que depèn de la Diputació de Barcelona, un 42,8% de l’Ajuntament i un 14,3% de la Generalitat de Catalunya. Un 33,0% no ha sabut respondre a aquesta pregunta. Respecte l’anterior edició d’aquest estudi s’observa un clar descens de les mencions a l’ajuntament i un augment dels que responen que la biblioteca depèn de la Diputació de Barcelona i dels que no saben què respondre. A causa de la crisi s’han deixat de publicar díptics i fulletons informatius, en paper. I la informació a l’usuari es dona amb materials que arriben de la GSB i a través del web.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Valoració dels usuaris sobre el tracte del personal: 8,6

4. Recursos 4.1 RECURSOS HUMANS 4.1.1

Equip de la bct xarxa

A finals de 2012 l’equip de la bct xarxa el formen un total de 52 persones. Bibliotecaris Bct xarxa Bct Bd2 Bd3 Bd4 Bd5 Bd6 Comarca total

1 6 1 2 2 1 2 1 16

Tècnics auxiliars 0 9 2 2 2 1 2 0 18

Ajudants servei 2 4 2 2 2 1 2 0 14

Altres

Total

1 2 0 0 0 0 0 0 3

4 21 5 6 6 3 6 1 52

En relació a la població de Terrassa tenim 2,41 treballadors/es per cada 10.000 habitants, 33 dècimes per sobre de la mitjana del tram (2,08) De tot l’equip, hi ha un tècnic auxiliar de biblioteques i 5 bibliotecaris que formen part de la plantilla de la Diputació de Barcelona, un dels quals és un itinerant que presta serveis a tota la comarca. La proporció entre les diverses categories laborals no és l’adequada segons els barems de la GSB. Això fa que en relació a la resta de biblioteques de la XBM els indicadors mostren un percentatge massa elevat de personal de suport o ajudants de servei. Els percentatges òptims estarien en un 35% de bibliotecaris, un 55% de tècnics auxiliars i només un 10% d’ajudants de servei.

Percentatge massa elevat de personal de suport (27%)

Pel què fa al concepte “Altres” estem molt per sobre de la mitjana perquè incorporem a l’equip l’administrativa de la bct xarxa, el conserge nocturn de la bct i el responsable de manteniment de la bct. En la següent imatge podem observar les càrregues de treball, en relació als usos del préstec i al nombre de visitants. Com es pot observar aquestes càrregues disminueixen l’any 2012 per segon any consecutiu.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Càrregues de treball menors que a les biblioteques del mateix tram Suport de personal que no prové de RRHH de l’Ajuntament

En relació a la mitjana del tram, no hi ha grans diferències però la tendència és de tenir menys càrrega.

Visites per treballador i hora de servei Préstecs per treballador i hora de servei

2010 10,57 7,11

2011 9,64 6,69

2012 9,20 6,18

Mitjana tram 9,5 6,24

Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diba

4.1.2

Altres recursos humans

A més, comptem amb altres col·laboracions: Concepte

Plans extraordinaris d’ocupació local Convenis de cooperació educativa

Pràctiques Treball en benefici de la comunitat Control i seguretat

Voluntariat

Programa Suport als tpx Suport general Suport activitats infantils Suport xarxes socials i web

Institució

Préstec hospital

UAB

Suport al tpx Integració social Formació d’usuaris

INS Montserrat Roig INS Nicolau Copèrnic

Gencat i Ajuntament

Suport

Departament de Justícia

Vigilància Suport a activitats Préstec domiciliari

Empresa externa Creu Roja Voluntaris Terrassa A títol individual

Persones

Hores

3.077

473

358

Sense dades 574,50

39 4.482,50

4.1.3 • •

Accions realitzades

Convocatòria diplomat en biblioteconomia, de la oferta pública de 2009. Guanya la plaça la Cari Martin Promoció interna de 4 tècnics auxiliars de biblioteca per passar d’APG a C2 21

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

• • •

• •

Montserrat Busquet

Promoció interna de 4 tècnics auxiliars de biblioteca. Guanyen la Glòria Soler i la Montse Casado. Dues places Realització de queden vacants diferents Convocatòria del lloc de treball de responsable de convocatòries que manteniment de la bct xarxa. El lloc de treball fins ara suposen a finals d’any exclusiu de la bct es reconverteix canvis a les plantilles Proposta de canvis horaris del personal que durant els períodes de vacances hauran de treballar en jornada Canvi d’horaris partida. Aquesta proposta és molt mal rebuda pel conjunt d’atenció al públic i de treballadors i treballadores i encara que es compleix dels treballadors/es amb la decisió, provoca malestar al llarg de tot l’any Seguiment periòdic per part del Servei de Prevenció de riscos i la direcció de la bct xarxa de les accions proposades en l’estudi de riscos psicosocials A causa de les convocatòries municipals, el mes de novembre és el mes que es realitzen els canvis previstos: – Dani Arredondo (bd6) com a bibliotecari a la bd4 – Imma Garcia (bd4) com a tab a la bd6 – Sara López (bd3) com a ajudant a la bd4 – Guida Llamas (bd4) a la bct – Imma Hernàndez (bct) a la bd3 – Montse Casado (bct), com a tab a la bct – Glòria Soler (bct) com a tab a la bct – Pilar Costas (bct), passa a jornada de matins a la bct – Anna Garcia (bct), passa a ajudant de servei a la bct

4.1.4

Formació

Els programes i cursets mes destacats són: nom del curs Actuació en cas d'emergència Analítica web per a la presa de decisions, amb l'eina Google Analytics Atenció a l'usuari Captació de recursos en temps de crisi: mecenatge, patrocini, voluntariat i altres (curs virtual) Catalogació de publicacions periòdiques Clubs de lectura: creació i gestió Comunicar, liderar i negociar: ara és el moment Comunitat virtual XBM Curs de gesió intercultural i intervenció en immigració (GIM) Curs de mentors Curs habilitats directives. Formació diba direccions 22

persones 6 1 9 4 2 2 1 10 1 2 1

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Dinamització de grups de treball virtual. Dissenya un projecte de digitalització del fons de la biblioteca a cost 0 Eines de gestió de conflictes. Taller de creativitat Els codis QR a les biblioteques com a eina de comunicació i promoció Empatia i assertivitat Escola d'hivern Explica'm un conte Gestió de conflictes amb usuaris Gestió pressupostària Habilitats Directives: Gestió del canvi a les administracions locals Llei de protecció de dades Marc 21 Millenium. Diversos mòduls Política de desenvolupament de la col·lecció: esporga Prescripció dels fons audiovisuals de les biblioteques Question Point per al SRV de la XBM Realitat augmentada amb Layar: com funciona i com creat continguts Servei de referència virtual: eines i recursos per als bibliotecaris referencistes Tractament de situacions conflictives TOTAL

2 1 2 1 1 1 2 6 1 3 5 2 5 1 3 6 1 4 10 96

Internament, en base a la formació continuada de l’equip, s’han programat sessions formativesinformatives sobre el programa Nascuts per llegir, l’ús de les xarxes socials i Picasa, l’ús de Teambox i Delicious. I Internet i + en el moment de la seva implementació. nom del curs Delicious bct xarxa Formació en xarxes socials Formació NPL Internet i + Picasa Teambox TOTAL

persones 7 13 7 19 4 13 63

A més, diferents persones de l’equip han assistit als següents seminaris, jornades o congressos: Títol IV Jornada de foment de la lectura al Prat de Llobregat: llegir i escriure a la xarxa. IV Jornades interprofessionals. Biblioteca pública: comunitat i participació Jornada “Les eines digitals per la lectura: solució o problema?” Jornada de biblioteques escolars Jornada: Immigració i cohesió social Seminari: La biblioteca pública i la seva funció social en temps de crisi Trobada de responsbles de les biblioteques públiques de Catalunya VI Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas celebrat a Burgos TOTAL

4.1.5

persones 5 4 2 5 1 5 4 2 28

Treball cooperatiu

4.1.5.1 Reunions mensuals de les direccions de les biblioteques Se’n fa una cada mes excepte els mesos de juliol i agost. En aquestes reunions es consensuen procediments, es decideixen diferents actuacions i es coordinen tasques, funcions i protocols. 23

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

La bd2 S’han tractat com a destacats els temes següents: sobreocupada • Coordinació amb Cultura a prop • Gestió de l’ús de les sales polivalents i taxes La bd5 deficitària • Implementació Internet i + • Nova butlleta per queixes i reclamacions • Prevenció de riscos laborals i simulacres d’emergència • Servei de referència virtual, nou servei de la XBM • Estalvi de consums • Icones de cinema • Temes laborals i d’horaris. Canvis de personal ran de les convocatòries • Temes de manteniment • Proposta PAC • Drets de propietat intel·lectual en relació a les fotocopiadores d’autoservei 4.1.5.2 Grups de treball Durant l’any han treballat de manera sistemàtica els grups de treball següents: • • • • • • •

Seguiment i coordinació de les àrees infantils Seguiment i programació de les activitats Seguiment i control del Pla Estratègic 2009-2012 Servei d’informació Gestió i coordinació del web, biTer i xarxes socials Revisió de la política de col·lecció Treball sobre la comunicació 4.1.5.3 Grups de treball extern

També es participa activament en els diferents grups de treball que s’han organitzat dins del programa ComunitatXBM de la Xarxa de Biblioteques Municipals, i d’altres. cognoms, nom Arredondo Sanchez, Dani Busquet Duran, Montserrat Contreras, David Llovera Montserrat, Montse Lopez Lois, Sara Maldonado Gorina, Dolors Martí Lanuza, Marta Martí Lanuza, Marta Martí Lanuza, Marta Martí Lanuza, Marta Martin Jimenez, Caridad Prat Garcia, Germinal Solà Cunill, Maria Solà Cunill, Maria Torre Garcia, Montse de la Villalonga, Marc

grup Selecció de música Bibliovoluntaris Junts som + Junts som + Junts som + Grup visites escolars Grup àrees infantils Grup visites escolars Grup sobre Gènius Grup de treball de biblioteques escolars Grup àrees infantils Taula Tècnica de Joves de la Maurina Grup de préstec Grup fons especials Grup de dinamització sociocultural Grup política d'accés a internet

organitza GSB GSB GSB GSB GSB GSB GSB GSB GSB CRP Terrassa GSB Pla de barris GSB GSB Pla de barris GSB

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

4.2 NFRAESTRUCTURES 4.2.1

Edificis

La bct xarxa està formada per 6 biblioteques a desembre de 2012. Amb un total de 7.648 m2 de superfície útil. En relació a l’any 1998 l’augment de superfície està en un 73%. Des de 1998 any d’aprovació del Pla de Biblioteques i la inauguració de la bct, s’ha anat ampliant el conjunt d’equipaments bibliotecaris de la ciutat, segons el ritme que es pot veure en la taula següent:

Bct BPR BSU BSLM Bd5 BMM Bd2 Bd3 Bd4 Bd6 total • • • • • • • • •

1999-2000 3.425 187 217 84 350 150

4.413

2001-2004 3.425 187 217 84 350

2005 3.425 150 217 84 350

2006 3.425 150 217

2007-2010 3.425 150 120

2011-2012 3.425

350

683

4.909

1.001 5.826

1.176 1.001 6.905

683 1.013 1.176 1.001 7.648

4.946

Any 1998. Biblioteca Central. Inaugurada el 10 de maig. Es tanquen les antigues Biblioteca Soler i Palet i Salvador Cardús. Any 2001. Biblioteca Districte 2. Es tanca l’antiga biblioteca Maria Miralda (BMM) Any 2005. Biblioaccés Pere Roca (BPR). Canvi de local. El nou local és més petit. Any 2006. Biblioteca Districte 6. Inaugurada el 18 de febrer. Es tanca l’antiga biblioteca Sant Llorenç del Munt (BSLM). Any 2006. Inici de les obres de la Biblioteca Districte 4. Antigament en aquest districte hi havia hagut la Biblioteca Municipal Lluís Puig Matas (tancada el 1983), i la Biblioteca Municipal Miquel Palomares (tancada el 1997). Any 2007. Trasllat del Biblioaccés Salvador Utset (BSU) al carrer Pare Font, 129. El servei s’havia inaugurat al carrer Avinyó el 4 de juliol de 1972. No va ser un canvi volgut sinó obligat per les circumstàncies: el contracte d’arrendament s’havia acabat. Any 2007. Inauguració de la bd4, biblioteca de nova planta, amb 1.286 m2 de superfície construïda i 15.000 documents. Hi treballen 6 persones. Any 2010. Primera pedra i inici de la construcció de la Biblioteca Districte 3 Any 2011. El dia 2 de maig obra les portes la nova biblioteca, amb una superfície útil de 1.013 m2 de superfície, distribuïdes en dues plantes. Hi treballen 6 persones. Es tanquen els dos biblioccessos, BPR i BSU. Amb aquesta inauguració es dona per finalitzat el Pla de Biblioteques de 1998.

Espais Habitants per biblioteca Superfície útil de servei per cada 1000 habitants Superfície útil mitjana per biblioteca Punts de lectura per cada 1000 habitants

2011 35.616 35,79m2 1.275m2 4,33

2012 35.946 35,46m2 1.275m2 4,35

Mitjana tram 47.371 37,39m2 1.566,73m2 4,44

Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diputació de Barcelona

Segons el nou Mapa de la lectura pública, aprovat l’any 2008, la superfície total d’equipaments bibliotecaris a la ciutat hauria de ser de 15.791 m2. Ens falten doncs 8.144 m2 que suposen un 51% més de la superfície actual. 25

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

4.2.2

Montserrat Busquet

Equipament i manteniment

La bct xarxa disposa d’un pressupost pel manteniment dels edificis i de la maquinària. Habitualment es te cura d’anar fent aquelles actuacions imprescindibles per tal de mantenir els espais correctes. A nivell d’edificis s’inicien els treballs d’estudi de consums de la bct i bd6, de la ma del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa. I a finals d’any es convoca la plaça de manteniment de la bct xarxa, en substitució de la que existia anteriorment, de responsable d’instal·lació de la bct. Aquesta figura ens ha d’ajudar a millorar el manteniment dels edificis i els equips.

Creada la plaça de responsable de manteniment de la xarxa Estudis de consums

Aspectes a destacar: Biblioteca Central • Millora de la connexió Wifi de la bct • Augment de 6 màquines d’accés a Internet i + • Acabament de la reparació de la coberta • Ampliació de la megafonia per adequar-nos a la normativa • Instal·lació de cèl·lules fotoelèctriques pel control automàtic de la il·luminació Biblioteca Districte 2 • Canvis en la distribució del mobiliari • Reducció del nombre de màquines d’accés a Internet i +. D’11 pcs es passa a 8. • Instal·lació d’un rètol convidant al silenci a l’exterior de la biblioteca • Canvi d’un vidre de tancament de la façana • Actualització dels rètols indicadors de prevenció de riscos • Reparació del reproductor de CD Biblioteca Districte 3 • Reducció del nombre de màquines d’accés a Internet i + • Actualització dels rètols indicadors de prevenció de riscos • Reparació del magnetitzador Biblioteca Districte 4 • Instal·lació d’un nou rètol a la teulada perquè la biblioteca sigui més visible des del cantó més oest del districte • Actualització dels rètols indicadors de prevenció de riscos • Compra d’un projector nou Biblioteca Districte 5 • Actualització dels rètols indicadors de prevenció de riscos Biblioteca Districte 6 • Solucionat el problema de la recollida d’aigües que anava directament als patis de la bd6 • Reducció del nombre de màquines d’accés a Internet i + • Canvi vidre tancament

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

4.3 RECURSOS ECONÒMICS 4.3.1

Esforç econòmic

Habitants 2008 2009 2010 2011 2012

206.245,00 210.941,00 212.724,00 213.897,00 216.045,00

Cost Biblioteques

despesa habitant / any

2.995.415,00 3.069.595,00 3.040.021,08 3.218.788,15 2.743.966,44

14,52 14,55 14,29 15,05 12,70

Disminució de la despesa per habitant, que va créixer el 2011 per la inauguració de la bd3 Despesa per habitant per sota de la mitjana del tram (12,7 €)

En relació a les dades dels municipis del mateix tram: Esforç econòmic Concepte / per habitant Despesa en manteniment Despesa en adquisicions de fons documental Despesa en activitats i difusió Despesa en personal Despesa per habitant

2011 3,56 1,64 0,12 9,23 15,05

2012 2,47 0,98 0,1 8,63 12,7

Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diputació de Barcelona

Mitjana tram 3,45 1,01 0,48 8,4 14,67

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diputació de Barcelona

4.3.2

Estructura de la despesa

Despesa 2012 BIBLIOTECA BCT BD2 BD3 BD4 BD5

Col·lecció 73.107,02 24.426,71 32.999,31 33.822,19 15.633,29

Personal 952.504,85 184.036,69 208.992,05 205.727,56 104.859,96

Activitats 9.567,79 2.456,25 2.169,86 2.948,62 1.207,74

BD6

33.326,29

211.693,16

2.901,18

Funcionament 246.821,86 81.393,83 71.888,82 100.589,08 50.670,37 90.221,97

TOTAL

213.314,81

1.867.814,27

21.251,44

641.585,92

TOTAL 1.282.001,52 292.313,48 316.050,04 343.087,45 172.371,36 338.142,60 2.743.966,44

Enguany ha pujat el percentatge de la despesa destinat a personal. L’any 2011, el percentatge era d’un 65%. Aquest indicador s’explica per la baixada generalitzada dels pressupostos per a manteniment dels equipaments, la col·lecció, les activitats i la difusió. I la disminució en menor percentatge de la despesa en recursos humans. 28

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Comparant l’estructura de la despesa amb la d’altres municipis del mateix tram, podem observar: • Un elevat percentatge destinat a personal. La mitjana està en un 57,53% • Un més elevat percentatge destinat a despesa en col·lecció. • Un baix percentatge destinat a comunicació • I un baix percentatge de la despesa en activitats • Un més baix percentatge destinat al funcionament en general, que ha disminuït considerablement en relació a 2011.

Per sobre la mitjana despesa en col·lecció (7,73%) i S’acaba el de conveni amb en la Gencat personal (68,03%) S’inicien patrocinis (Fundació Mina i Per sota en activitats (0,38%), comunicación (0,4%) i Embamat) funcionament (23,46%)

% de la despesa destinat a personal % de la despesa destinat a adquisicions de fons documental % de la despesa destinat a comunicació % de la despesa destinat a activitats culturals % de la despesa destinat a manteniment i altres despeses

2011

2012

mitjana tram

65,12 10,88 0,15 1,66 27,21

68,03 7,73 0,4 0,38 23,46

57,53 7,09 0,98 2,34 32,06

Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diputació de Barcelona

4.3.3

Eficiència

La relació cost i ús del servei per biblioteques és segons aquestes taules: Biblioteca

Cost per carnet

Cost per préstec

Cost per visitant

3,81 4,94

Cost per ús d’Internet i + 41,55 50,05 59,35 32,73 30,27 28,83 39,24

bct bd2 bd3 bd4 bd5 bd6 bct xarxa 2012

25,25 28,64 55,39 36,73 43,03 25,14 29,35

5,85 6,09 3,49 4,22 6,14

bct xarxa 2011

36,01

5,60

49,93

4,39

3,81 3,40 2,73 3,15 2,60 3,00 3,32

Pel que fa als indicadors comparatius amb altres municipis del mateix tram tenim les dades següents:

Despesa per visita Despesa en adquisicions per préstec Despesa per préstec

2011

2012

mitjana del tram

4,39

3,32

4,08

0,61 5,60

0,38 4,94

0,45 6,41

Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diba

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

4.3.4

Montserrat Busquet

Distribució de la despesa

Per al manteniment de la plantilla i fruit dels convenis signats, l’Ajuntament rep subvencions per part de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, que d’aquesta manera ajuden a finançar, entre d’altres, l’equip humà de les biblioteques. Generalment aquestes dues administracions subvencionen les places de bibliotecaris, independentment de les places que depenen directament de la Diputació de Barcelona (5 bibliotecaris i 1 tècnic auxiliar de biblioteca). La Generalitat subvenciona també una plaça de tècnic auxiliar de la bct.

BIBLIOTECA

BCT BD2 BD3 BD4 BD5 BD6 TOTALS

Diputació

Generalitat

despesa total

52.591,79 43.947,29 84.656,49 77.054,69 0,00 84.387,39 342.637,65

133.800,88 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 133.800,88

952.504,85 184.036,69 208.992,05 205.727,56 104.859,96 211.693,16 1.867.814,27

% finançament diba 6% 24% 41% 37% 0% 40% 18%

En relació a 2011, baixen els costos per tots els conceptes

% finançament gencat 14% 0% 0% 0% 0% 0% 7%

Un 26% de la despesa de personal està finançada per subvenció a l’Ajuntament de Terrassa. Un 18% per la Diputació i en un 7% per la Generalitat. El conveni signat l’any 2003 amb la Generalitat de Catalunya, s’acaba a finals de 2012 per a la subvenció de la plaça de tècnic auxiliar de biblioteca i el març de 2013 acaba la subvenció per les 3 places de bibliotecari. Percentatge de distribució de la despesa per administracions

Ajuntament Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya

2011

2012

mitjana tram

62,58% 32,49% 4,93%

60,55% 34,01% 5,43%

64,86% 34,02% 1,12%

Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diputació de Barcelona

Cal afegir el conveni signat amb la Fundació Mina d’Aigües de Terrassa per a la creació d’un fons especial sobre Cultura de l’aigua a la bd3. En aquest sentit, aquesta entitat va comprar llibres a dita biblioteca per un import de 750,53 euros. I l’empresa EMBAMAT va subvencionar la compra de llibres a la Setmana del Llibre en català, per un import de 1.000,00 euros.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

4.6 FONS DOCUMENTAL La oferta de quantitat i varietat de documents a les biblioteques és de vital importància per als ciutadans. L’oferta informativa ha de ser actual, veraç i variada per poder respondre a les seves necessitats. A més la bct xarxa s’ha d’adequar als nous estàndards aprovats l’any 2008. És per aquest motiu que, dins del Pla estratègic de la bct xarxa, existeix un àmbit dedicat exclusivament a la col·lecció. Inclou els objectius del 16 al 19. 4.3.5

Política de col·lecció

La bct xarxa disposa d’una política de col·lecció aprovada al llarg de l’execució del pla estratègic anterior (2003-2008). En el pla vigent, un dels objectius és la revisió d’aquest document. El grup de treball ha anat treballant en la redacció del document, i a finals de desembre es dona el document per acabat. Queda posar-lo en consideració del Servei de Cultura i per a la seva aprovació definitiva. 4.3.6

Creixement de la col·lecció

A finals de l’any 2012 disposem d’un total de 293.597 documents. L’augment global del fons en relació a l’any 2011, és d’un 3%.

Acabat el document “Política de desenvolupament de la col·lecció” Inauguració de SELPART i SELREV

Però en aquest cas estem parlant de xifres que inclouen les revistes. Aquest tipus de documents es donen de baixa i d’alta de manera sovintejada i periòdica per tal de garantir l’actualitat. És per 31

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

aquest motiu que hem de considerar només el fons documental sense les revistes com a indicador de quantitat vàlid per a l’avaluació. En aquest cas, les dades són les següents: bct

bd2

bd3

bd4

bd5

bd6

total 2012

total 2011

126.723

34.326

31.167

35.871

25.182

40.328

293.597

284.956

120.493

33.201

29.851

34.488

24.212

37.502

279.747

270.627

98.910

30.733

29.164

33.936

23.752

35.012

251.507

227.697

3.136

640

3.217

2.259

1.205

9.120

13.741

altes

6.427

1.893

4.041

3.201

1.340

2.786

19.688

28.707

baixes

3.769

2.595

1.187

1.084

1.234

1.503

11.372

12.984

fons documental fons sense revistes fons en lliure accés creixement de la col·lecció

Per sobre de la mitjana del tram en despesa per col·lecció 1,35 volums per habitant

En relació als altres municipis del mateix tram, els indicadors de la despesa ens dona els resultats següents: 2011

2012

Mitjana tram

Adquisicions per cada mil habitants 134 24 21 Adquisicions per biblioteca 4.785 872 916 % d’adquisicions de fons llibre 65,10% 66,32% 59,18% % d’adquisicions de fons àudio 10,91% 5,79% 13,41% % d’adquisicions de fons vídeo 19,00% 22,01% 23,55% % d’adquisicions de fons electrònics 4,70% 4,65% 3,38% % d’adquisicions d’altres fons 0,29% 1,22% 0,49% Creixement 6,35% 3,36% 3,08% Despesa en fons documental 351.440 € 213.315 € 176.095 € Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diputació de Barcelona 32

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Tot i la baixada de pressupost estem encara per sobre de la mitjana en despesa en fons documental. Crida l’atenció que la compra de fons d’àudio ha baixat molt, i està molt per sota de la mitjana. Però és clar que aquest tipus de material te cada vegada menys sortida i cal apostar per plataformes digitals (Spotify per exemple). A finals de 2012 disposem de 1,35 documents per habitant, 2 dècimes per sobre de l’any anterior. La mitjana del tram és 1,30. I segons els estàndards hauríem d’arribar als 1,5 documents per habitant.

volums per habitant llibres per cada 1000 habitants

4.3.7

2011 1,33 1332,21

2012 1,35 1358,96

Mitjana tram 1,30 1000,62

Distribució del fons documental

La distribució per biblioteques es pot veure en aquesta gràfica:

Volums per biblioteca % de volums llibre % de volums vídeo % de volums àudio % de volums electrònics % de volums d'altres fons

2011 47.492 78,23% 2,54% 8,39% 2,54% 0,84%

2012 48.932 77,81% 8,24% 10,50% 0,85% 0,00%

Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diputació de Barcelona

Mitjana tram 56.016 76,84% 10,44% 9,85% 0,40% 0,00%

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

4.3.8

Montserrat Busquet

Un 28,57% menys de títols de publicacions periódiques

Publicacions periòdiques

Per biblioteques el nombre de títols en paper rebuts ha estat un 28,57% menor que l’any anterior.

publicacions periòdiques

bct

bd2

Bd3

bd4

bd5

bd6

TOTALS

2011

383

137

134

138

952

2012

227

115

100

125

680

Aquest any deixem de tenir el servei “Diaris del món”, subscripció finançada per la Gerència de Serveis de Biblioteques.

4.3.9

Fons especials

Segons la política de col·lecció de la bct xarxa, els objectius d’especialitzar una biblioteca en un tema determinat són:

Tancament del fons intercultural de la bd2

Optimitzar els recursos Disposar d’un fons mínimament especialitzat sobre un tema determinat que pot tenir cert interès per a la ciutadania, en funció de les dinàmiques establertes a la ciutat Obtenir assessorament de la biblioteca especialista per part de la resta de biblioteques. Descongestionar títols molt demanats en determinat moment i que perden cert interès amb el pas del temps. La biblioteca especialista pot guardar un exemplar mentre el contingut sigui encara vigent (la resta de biblioteques el retiren). Aquest fons més especialitzat ha de ser sempre actual i útil per als usuaris.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Les especialitzacions estaran sempre vinculades a la dinàmica ciutadana i a l’interès dels usuaris. Durant l’any 2012 les especialitzacions mes consolidades o que s’han posat en marxa són : Tema Cinema Esports Homosexualitat Jazz Novel·la negra Novel·la romàntica Sèries de televisió

Biblioteca Bd6 Bd5 bct Bct Bd6 Bd3 Bd4

Cultura de l’aigua

Bd3

Observacions Fons Coneixement i esport (CiE) Fons GLTB

Amb el suport de la Fundació Mina d’Aigües de Terrassa

La bd2, seguint les directrius marcades pel document de Política de col·lecció, clausura el fons intercultural creat anys enrere.

4.3.10 Col·lecció local i fons patrimonial La història de la biblioteca pública terrassenca no és recent. Des de 1928 Terrassa ha tingut aquest servei encara que amb diferents nivells d’utilització segons les conjuntures socials i econòmiques del moment. Aquest fet, però, ha dotat la ciutat d’un patrimoni bibliogràfic de gran valor històric sobretot pel què fa al fons que conforma la Col·lecció Local (CL) Segons la política de col·lecció marcada, és la bct la biblioteca responsable de la conservació dels fons patrimonials i de la CL. Les biblioteques de proximitat només conserven per a la consulta aquells documents d’interès local que tinguin encara vigència informativa. De fet, no disposen de CL com a tal, sinó que integren els documents en el numero de CDU corresponent. Els distingeix únicament una icona específica, situada al llom. Aquest fons patrimonial està format per:

CL. Col·lecció local SP. Fons Soler i Palet BR. Fons Baltasar Ragon FP. Fons patrimonial

Documents 7.994 1.674 520 1.180

En creixement Tancat Tancat Tancat

La bct te catalogats i accessibles al catàleg un total de 2.748 llibres anteriors a l’any 1901 i 161 que no es pot determinar si són anteriors a aquesta data. 4.3.11 Digitalització del fons local Dins del Pla estratègic, també hi ha un objectiu que preveu l’augment del contingut local a Internet. S’ha continuat mantenint l’actualització de Dabi’T, amb un creixement de 313 registres nous. L’any 2012, entrem en el programa de la GSB i es digitalitza • El Pensamiento ilustrado: 1886 (núm. 1-22). 704 pàgines • El Mal temps: 1917-1918 (núm. 1-31). 248 pàgines • Futurisme: 1908-1909 (núm. 1-81). 684 pàgines 35

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

•

Montserrat Busquet

Butlletí del Club Pirenenc´: 1923-1930 (núm. 1-38). 760 pàgines I finalment el programa Verspoesia es dedica a autors locals la qual cosa ens permet digitalitzar les seves obres. El Verspoesia’12 amb la digitalització del poema La ciutat del fum d’Anton Ventalló i Vintró. La Diputació de Barcelona posa en marxa un nou portal, el Trencadís, des d’on es pot accedir al fons local digitalitzat.

4.3.12 Recursos electrònics La Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona possibilita l’accés a bases de dades electròniques, algunes amb contractes de subscripció i d’altres gratuïtes o proporcionades per altres organismes. Les subscripcions als diaris també faciliten l’accés a les hemeroteques digitalitzades d’aquests. Per altra banda també tenim accés a diferents bases de dades d’informació local, sobretot Dabi’T i el 010 (que pren per nom ISAC)

Manca de préstec de continguts digitals

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

5. Serveis i Programes 5.1 DADES DELS USUARIS 5.1.1

Visites Disminució de les visites en un 0,73% Les biblioteques més antigues (bct i bd2) sofreixen més disminució en benefici de la resta

Per primera vegada des de 1998 el nombre de visitants disminueix un 0,73%. El fet de reduir l’horari de la bct els migdies al llarg de l’any , que suposa una reducció d’un 14% d’hores de servei, de ben segur que ha influït en aquests resultats. Són la bct i la bd2 les dues biblioteques que disminueixen en un 11%. La bd3 augmenta un 43%; molts usuaris de la bd2 ara van a la nova biblioteca. Visites absolutes bct bd2 bd3 bd4 bd5 bd6

2011 377.151 96.809 80.729 104.088 63.514 110.509 832.800

2012 336.869 85.914 115.829 109.080 66.288 112.777 826.757

3.003 visites per dia i 439 per hora

increment -11% -11% 43% 5% 4% 2% -0,73%

Nombre de visites per sobre de la mitjana del tram

Les dades relatives també disminueixen globalment encara que a alguna biblioteca la disminució és molt més elevada, com per exemple la bd3, aspecte que s’explica per haver estat inaugurada l’any 2011 i per tant essent un pol d’atracció important que disminueix lògicament l’any 2012. visites per dia bct bd2 bd3 bd4 bd5 bd6 total

2011 1.283 425 535 386 234 406 3.269

2012 1.174 392 409 384 246 399 3.003

increment -9% -8% -24% 0% 5% -2% -8%

visites per hora bct bd2 bd3 bd4 bd5 bd6 total

2011 130 64 95 62 44 66 462

2012 135 60 68 64 45 67 439

increment 4% -7% -29% 3% 1% 2% -5%

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

En relació a la població tenim 3,83 visites per habitant. Dins del tram de municipis comparats, els nostres indicadors estan per sobre de la mitjana. 2011 832.800 3,90

Visites Visites per habitant

2012 826.757 3,83

Mitjana tram 653.014 3,72

Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diputació de Barcelona

5.1.2

Carnets

El carnet de biblioteca te diferents utilitzacions: préstec de documents, accés a bases de dades a través d’Internet, servei de Wi-fi, reserves i pròrrogues del préstec de documents de manera directa per part de l’usuari, etc. A més, amb el carnet es pot gaudir de descomptes en diferents ofertes culturals. Enguany s’hi ha incorporat l’ús d’Internet i + que ha substituït el servei municipal Terrassa Puntxarxa.

Un 42,24% de terrassencs amb carnet, per sota de la mitjana del tram (48,94%)

Alguns dels usuaris inscrits, no són residents a Terrassa. Per tant aquests no compten per a l’indicador “població amb carnet”. I per altra banda hi ha terrassencs que tenen el carnet expedit per una biblioteca de fora. Uns i altres estan pels volts d’un 3%. Aquest indicador és el que fa trontollar els resultats percentuals d’aquest indicador si es considera el nombre d’usuaris inscrits o el nombre de terrassencs amb carnet de la XBM.

Població amb carnet Usuaris inscrits Carnets nous % de població amb carnet

2011 86.862 89.171 7.158 40,65%

2012 91.110 93.624 6.425 42,24%

Mitjana tram 85.636 86.406 5.984 48,94%

Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diputació de Barcelona

Arran de les dades estadístiques obtingudes, es detecta que els infants utilitzen poc el carnet. Molts d’ells sobretot els bebès, s’emporten materials amb el carnet dels pares. Per corregir aquesta tendència es suggereix als pares que treguin els llibres infantils amb el carnet dels infants.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

5.1.3

Montserrat Busquet

Usuaris

5.1.3.1 Edat dels usuaris Un 77% de la població jove entre 16 i 25 anys, tenen carnet de biblioteca, que suposen un 18% del total de carnets.

menys de 16 de 16 a 25 de 26 a 64 65 i mes

bct

bd2

bd3

bd4

bd5

bd6

80% 267% 167% 58%

43% 91% 46% 20%

27% 34% 14% 6%

31% 34% 24% 11%

11% 20% 8% 2%

41% 49% 31% 16%

bct xarxa 38% 77% 45% 19%

El 45% de la població de 26 a 64 anys també tenen carnet de biblioteca (un 60% del total). El segueix el nombre d’infants d’entre 0 a 15 anys (un 38% de la població i un 15% del total de carnets). I finalment són les persones de més de 65 anys que menys percentatge suposen (un 19% i un 7% del total de carnets).

Els percentatges relatius a les franges d’edat estan tots per sota de les mitjanes del tram. Malgrat aquestes dades, excepte en la franja de 0 a 14 anys, en totes les altres hi ha un augment del nombre de carnets en relació a l’any anterior.

La distribució de carnets és la següent:

Augmenta el nombre de carnets en totes les franges d’edat excepte la franja de 0-14 anys

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

5.1.3.2 Gènere dels usuaris En relació a la población per gènere tenim un 53% de dones i un 47% d’homes, del total del cens. Aquesta relació és la mateixa que la de l’any anterior.

Les dones utilitzen més la biblioteca que els homes

I en relació al total de persones inscrites, augmenten els percentatges tant de dones com d’homes.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

5.1.3.3 Origen dels usuaris Els terrassencs que provenen de països estrangers usen més les biblioteques que els terrassencs autòctons o que provenen d’altres zones de l’estat espanyol. Aquesta afirmació posa de manifest de manera objectiva el paper que les biblioteques fan en relació a l’acollida de persones nouvingudes. Un 42,24% dels terrassencs tenen carnet de biblioteca. D’aquests un 16% són d’origen estranger i un 84% són autòctons. Si tenim en compte l’estructura de la població, en el cas dels primers les persones inscrites estan 2 punts per sobre d’aquest percentatge (14%) i en el cas dels segons aquest percentatge està un punt de sota (85%). Indicadors que corroboren les afirmacions del punt anterior.

Les persones d’origen estranger són més usuàries que les persones autòctones. Els estrangers més usuaris són d’origen marroquí

Un 6,66% dels usuaris inscrits provenen del Marroc, un 11% d’Equador, un 0,88% del Senegal, un 0,86 de l’Argentina i un 0,55 del Perú. La resta de nacionalitats estan per sota del 0,50%.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Marroc Equador Senegal Argentina Perú

Montserrat Busquet

% en relació al total d’inscripcions 6,66% 1,73% 0,88% 0,86% 0,55%

% en relació al total d’estrangers 42% 11% 6% 5% 3%

% d’habitants en relació a la població 6,49% 0,97% 0,71% 0,30% 0,27%

En la taula anterior es pot observar com un gran nombre de persones estrangeres s’inscriuen a les biblioteques, encara que en relació a la mitjana del tram aquest percentatge sigui força inferior.

percentatge de població estrangera percentatge d'usuaris estrangers inscrits respecte el total d'usuaris inscrits població estrangera amb carnet respecte la població estrangera del municipi

2011

2012

Mitjana tram

14,67%

14,18%

18,03%

15,68%

16,24%

23,38%

44,75%

50,16%

68,41%

Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diputació de Barcelona

La bct te molta més població inscrita que els habitants del districte I. La bd2 exerceix un major impacte al territori amb un 47% de la población inscrita

Per biblioteques els percentatges d’inscripcions en relació a la població no canvien massa de l’any anterior.

població inscrita població autoctona inscrita Població estangera inscrita Població estrangera a cada Dte. Inscrits provinents del Marroc

bct 143% 143% 10% 10% 3%

Bd2 47% 43% 37% 31% 23%

Bd3 17% 16% 20% 15% 9%

Bd4 24% 22% 19% 13% 8%

Bd5 9% 9% 7% 9% 1%

Bd6 32% 30% 12% 7% 9%

Bct xarxa 43% 42% 16% 14% 7%

El Districte II és el que te un major percentatge de població estrangera (31%), molt per sobre de la mitjana de la ciutat (14%). Aquesta realitat es fa palesa en el dia a dia de la biblioteca, amb un alt grau d’usuaris immigrats, la majoria dels quals són marroquins. De les biblioteques de districte és la biblioteca que exerceix un major impacte en el territori, seguida de la bd6. El 47% de la població del districte II te carnet de biblioteca. Dels usuaris inscrits un percentatge molt elevat correspon a persones nouvingudes, originàries de països extracomunitaris i principalment marroquins (un 23% del total d’inscrits). Un 6% dels usuaris inscrits viuen en altres poblacions.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Terrassa VAOC Terrassa VAOC Sabadell Barcelona ciutat Altres municipis total

bct 46.612 2.345 608 425 787 50.777

Montserrat Busquet

bd2 9.984 73 26 32 92 10.207

bd3 5.663 21 7 6 9 5.706

bd4 8.902 233 48 76 83 9.342

bd5 3.833 91 15 26 41 4.006

bd6 13.121 168 51 30 80 13.450

bct xarxa 88.115 2.931 734 595 1.092 93.467

Un 6% de les persones inscrites viuen fora de Terrassa, la majoria dels quals en poblacions veïnes La bct és la biblioteca amb més usuaris de fora de Terrassa (un 9%), seguida de la bd5 (un 4,32%). A les altres biblioteques aquest percentatge va del 3 a l’1%. Quan analitzem els usos de la bct, veiem com desenvolupa el seu rol de central comarcal de manera satisfactòria. És la biblioteca de Terrassa amb un percentatge més elevat d’usuaris que resideixen fora de Terrassa. D’aquests més de la meitat resideixen a les poblacions d’influència de Terrassa, sent Matadepera el municipi amb més persones inscrites a la bct. 5.1.4

Usuaris actius

Principalment el carnet de biblioteca s’utilitza pel servei de préstec, però també per altres serveis que també tenen demanda, Wi-fi i Internet i +. És el primer any que podem tenir dades per aquest darrer concepte, encara que sigui des de juliol a desembre

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

bct bd2 bd3 bd4 bd5 bd6

usuaris actius 16.669 3.172 3.285 5.254 2.063 6.109 36.552

carnets 50.777 10.369 5.680 9.342 4.006 13.450 93.624

Montserrat Busquet

Un 39% són usuaris actius i la bd3 és la que en té més, seguida de la bd4 i la bd5

% actius 33% 31% 58% 55% 51% 45% 39%

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

5.2 PRÉSTEC Enguany ha augmentat el nombre de documents prestats en un 1,2%.

AUGMENTEN els documents prestats en un 1,2%

Pel què fa a la mitjana del tram en general estem per sobre en tots els indicadors, excepte en l’indicador relacionat amb les visites.

Préstecs Préstecs per habitant Préstecs per dia Préstecs per m2 Préstecs per visita Préstecs per usuari inscrit Préstecs per document

2011 569.871 2,71 2.208,26 75,65 0,69 6,49 2,22

2012 576.831 2,58 2.051,17 72,68 0,67 5,95 2,06

Mitjana tram 414.009 2,35 1.535,06 67,07 0,65 4,74 1,80

Un 56% dels documents prestats l’any 2012 són llibres, en front d’un 34% que són material audiovisual (vídeos i àudios). El comportament dels usuaris no difereix massa de la resta de municipis del mateix tram.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

percentatge de préstec de llibres percentatge de préstec del fons vídeo percentatge de préstec del fons àudio percentatge de préstec del fons multimèdia percentatge de préstec del fons revistes

2011

2012

58,10% 24,12% 8,38% 3,23% 4,45%

55,90% 26,62% 7,49% 3,93% 5,92%

Mitjana Tram 54,88% 26,59% 9,55% 3,79% 5,04%

Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diputació de Barcelona

5.2.1

Préstec interbibliotecari

El préstec interbibliotecari ens permet disposar dels documents que es troben en altres biblioteques. Malgrat que a les biblioteques de Terrassa, fins i tot a l’antiga Xarxa de Biblioteques Soler i Palet, ja s’oferia aquest servei, amb les dificultats que suposava aleshores, no és fins al 2002 que el servei rep un fort impuls per part del Servei de Biblioteques de la Diputació. Al llarg de 8 anys aquest servei va augmentant de manera sostinguda i l’any 2010 hi ha un augment considerable que es pot veure en la gràfica següent. El canvi de programari i de política de préstec van fer que les dades superessin de llarg els anys anteriors. No obstant, l’any 2012 el servei torna a pujar considerablement.

préstec interbibliotecari 29.679 16.182 14.581

18.404 16.315

2008

2009

19.299

2010 deixats rebuts

24.074 23.099

2011

29.801 29.125

2012

El Boomerang ha mogut 51.770 documents. Un 87,86% del total

Aquestes dades inclouen tot el préstec interbibliotecari. Aquest es diversifica en: •

• • • •

Boomerang. Servei de missatgeria entre la bct xarxa. Es parteix de la idea que es disposa d’una única col·lecció i un únic servei de biblioteca pública a la ciutat i per tant no es considera com un préstec interbibliotecari, malgrat que les dades que s’extreuen del Millenium així ho considerin. Les transaccions han estat de 51.770 entre deixats i rebuts. Préstec interbibliotecari provincial. A través de missatgeria i conveni amb entitats bancàries. De gestió total de la GSB. Préstec interprovincial, entre totes les biblioteques públiques de Catalunya. Gestionat per la Generalitat de Catalunya. Préstec amb biblioteques universitàries. Conveni de la Diputació de Barcelona amb la Universitat Politècnica de Catalunya. De gestió de la Diputació de Barcelona. Altres. Amb altres centres, altres universitats, biblioteques de fora de Catalunya, etc. es gestiona directament des de la bct i l’usuari paga les taxes establertes. Aquest servei només l’ofereix la bct. Se n’han demanat 39 i se n’han deixat 6.

Les dades del total de transaccions (demanats i deixats), exceptuant les transaccions entre les biblioteques de la XBM són: 46

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Préstec interprovincial Bibliotecas Públicas del Estado Universitats BNE Altres

Montserrat Busquet

2008 4 6 13 sd Sd 23

2009 9 2 6 Sd 1 18

2010 38 1 13 1 4 57

2011 10 1 3 0 1 15

2012 35 0 8 2 0 45

El total de transaccions, entre documents rebuts i deixats, ha estat de 58.926, que suposa un augment d’un 25% en relació a l’any 2011. Només un 12,14% (un total de 7.156 documents) corresponen a préstec interbibliotecari pròpiament dit, atès que per a nosaltres el Boomerang no l’entenem com un préstec interbibliotecari. 5.2.2

Préstec a entitats

La bct xarxa deixa en préstec lots de documents a aquelles entitats (associacions, centres d’ensenyament, etc) que ho demanen. Durant el 2012 han estat actives un total de 113 entitats.

5.2.3

Rotació

La rotació ens indica el nombre de vegades que, al llarg de l’any, s’ha prestat un document. Podem destacar l’augment d’índex de rotació del fons de Petits lectors i la baixada de rotació del fons de música i cinema. També augmenta el fons especial. En ambdós casos (fons PL i especials) s’ha treballat específicament aquest any.

Augment de l’índex de rotació dels fons especials i del de Petits lectors

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

5.3 ACCÉS A LES TECNOLOGIES 5.3.1

Internet i +

A finals de juny s’implementa el servei Internet i + que ofereix la GSB. Des de la inauguració de la bct el servei d’accés a Internet havia depès de l’Ajuntament i els darrers anys concretament del Servei Puntxarxa.

Canvi de sistema: implementació d’Internet i +

El canvi pretén aconseguir: • Un estalvi de recursos per part de l’Ajuntament (manteniment, línies de comunicació...) • Preveure la possibilitat que el servei Puntxarxa desaparegui com a servei municipal • Integració al sistema de la XBM que ofereix la GSB El nou sistema facilita a l’usuari el seu ús que es fa mitjançant el carnet i és igual per a totes les biblioteques de la XBM. Es fa un canvi del maquinari i alhora queda disminuït el total de punts d’accés. De 91 màquines es passa a 88 de les quals 33 queden reservades només per a formació i per a les entitats. Són les que estan situades dins de les sales d’informàtica i Internet. El sistema continuarà sent Puntxarxa i la gestió (reserves, cessió a entitats, etc) dependrà del mateix servei municipal.

Bct Bd2 Bd3 Bd4 Bd5 Bd6

Abans del canvi Punts d’accés tpx 16 11 9 10 3 9 58

Després del canvi Punts d’accés Inernet i + 19 8 8 8 4 8 55

aules 10 0 7 8 0 8 33

Aules 10 0 7 8 0 8 33

Un altre aspecte rellevant fa referència a la política del servei que serà compartida amb la resta de biblioteques de la XBM. La idea és aprofitar l’avinentesa per introduir canvis de funcionament també als usuaris i a l’equip. Es tracta de potenciar la seva autonomia, en tots els aspectes. El nombre de punts d’accés situats a les biblioteques, en relació a la població és la següent: 48

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

punts d'accés a internet per cada 1000 habitants punts d'accés a internet per cada 1000 visites

2011 0,43 0,11

2012 0,53 0,14

mitjana tram 0,52 0,14

Font: Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012. Diba

us del servei Internet i + us del servei de wi-fi

2011 64.467 49.830

2012 69.929 42.414

mitjana tram 89.079 44.679

Enguany augmenten els usos d’Internet i + encara que estiguem força per sota de la mitjana del tram.

Disminució del maquinari

El canvi de sistema es demostra totalment positiu sobretot perquè suposa un canvi en la manera de controlar els usuaris i descarrega de tasques desagradables l’equip de la biblioteca. 5.3.2

Servei d’accés a Internet a través de Wi-Fi

L’accés al servei és un projecte de la GSB. L’indicador disponible del servei de Wi-fi contempla el nombre de sessions realitzades. Però aquest any 2012, pel fet de canviar de sistema ens trobem 49

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

que la bct no pot obtenir dades a partir del mes de juliol. Fins el juny les dades són de 9.869 usos. Fent una extrapolació podem considerar com a mes o menys vàlida la dada de 19.800.

Millora de la instal·lació de Wifi a la bct Les dades de Wifi tenen un percentatge d’error, per no disposar de les dades completes de la bct

5.4 ACTIVITATS DE PROMOCIÓ DE LA LECTURA Des de fa temps la bct xarxa fa foment de la lectura i dinamització de les biblioteques a partir de programes molt concrets que s’han anat consolidant al llarg dels anys. A part d’aquests programes, la biblioteca és com un aparador, una porta oberta a la ciutat, i per tant, xerrades, presentacions de llibres, exposicions… que se’ns ofereixen o semblen interessants es van incorporant de manera continuada a la programació. Una de les funcions més importants de la bct xarxa és la promoció de la lectura i és doncs en aquest sentit que les activitats es programen cada vegada més pensant en aquesta finalitat. Cal programar activitats directament relacionades amb la lectura. Altres tipologies d’actes ja s’organitzen des d’altres serveis, àrees o entitats. Durant el 2012 continuen augmentant les persones voluntàries que ajuden a tirar endavant els diferents programes. Les activitats s’organitzen mitjançant un grup de treball estable.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

5.4.1

Montserrat Busquet

Hora del conte HORA CONTE

És una de les activitats de més èxit a totes les biblioteques. També és la que genera els costos més elevats, ja que els/les contistes generalment són persones de diferents àmbits o bé són professionals (en ambdós casos reben un catxet per la seva feina). Però hi passen una gran quantitat d’infants, juntament amb els seus pares.

123 sessions 5.674 participants

Col·laboren amb el programa: Creu roja, Salt Idiomes, Kids and Us i diferents serveis municipals (Ciutadania i drets civils, solidaritat, Polítiques de gènere...)

Hores del conte Nombre Participants Per sessió bct 25 1.522

sessions assistents

2007 101 4.925 48

2008 123 6.015 49

2009 126 5.965 47

2010 117 6.123 52

2011 115 6.331 55

2012 123 5.674 46

bd2 23 721

bd3 19 917

bd4 23 1.074

bd5 9 373

bd6 24 1.067

totals 123 5.674

Es posa en marxa la iniciativa Explica’m un conte de la ma del Pla de Barris de la Maurina, conjuntament amb la bd4. amb l’objectiu és crear un grup que s’autogestioni i que participi de la programació de la bd4. El primer pas és la formació (5 sessions conduïdes per Carles Alcoverro) que es desenvolupa el primer trimestre de l’any al grup de persones inscrites, una quinzena. 5.4.2

Acosta’t al taller, acosta’t a la lectura Amb aquest títol genèric s’inclouen els diferents tallers i clubs de lectura que es realitzen a les diferents biblioteques. Les dinàmiques integren tant els tallers fets per professionals especialitzats, com aquells constituïts amb autogestió de les persones interessades, i els que reben el suport del propi

personal. Aquesta any s’ha portat a terme una proposta de canvi de model, alhora que s’ha elaborat un protocol de funcionament dels clubs de lectura. Relació de clubs que han funcionat: Bct • • • • •

Club de lectura infantil (11-12 anys) Clubs de lectura infantil (7-8 anys) Club de lectura infantil (9-10 anys) Club de lectura juvenil Club de lectura infantil i juvenil (CLIJ). Tertúlia a l’entorn de les obres que per les seves característiques i la seva qualitat són recomanables per als infants i joves. Adreçat a persones interessades en la literatura infantil, pares i mestres. Coorganitzat amb el 51

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

•

• •

Montserrat Busquet

Centre de Recursos Pedagògics i s’ofereix dins del seus programes formatius. Fins a juny. Taler de lectura per a adults, fins a maig. Grup per comentar i intercanviar impressions sobre una mateixa obra literària, prèviament triada, conduïts i animats per professionals amb la col·laboració de Imma Parra i Núria Viñas. El format d’aquesta proposta és la mateixa ja iniciada a l’antiga Biblioteca Soler i Palet. Club de lectura per a adults, a partir de juny. Conduit per David Yeste Reading Club, club de lectura en anglès, amb el suport de Salt Idiomes

Biblioteca Districte 2 • Club de lectura infantil (10-12 anys) • Club de lectura infantil (8-10 anys) • Club de lectura fàcil

ACOSTA’T 158 sessions 2.111 participants

Biblioteca Districte 3 • Club de lectura infantil (8-9 anys) • Club de lectura infantil (10-11 anys) Biblioteca Districte 4 • 3 Taller de lectura per a gent gran, que es realitzen fora de la bd4 però que en reben el suport • Taller de lectura per a adults. Conduit per la Fina Ginesta • Grans Lectures (lectura fàcil) de la bd4. Adreçat a la gent gran. Amb la col·laboració del Pla de barris de La Maurina. Biblioteca Districte 5 • Taller de lectura per a adults. Respostes a la vida, a partir d’octubre • Taller de lectura per a adults. Narrativa, esport i auto superació Biblioteca Districte 6 • Calaix de lletres. Club de lectura per a adults Conduit per voluntaris • Club de lectura per a adults conduit per dos voluntaris • Club de lectura infantil. Enxanetes • Club de lectura infantil Dosos • Club de lectura fàcil Bct xarxa • L5èllgx: El 5è llegeix. Hi participen 6 escoles amb 341 alumnes.

El dissabte dia 9 de juny es celebra a la bd6 la Festa final dels clubs de lectura infantils, amb l’espectacle Tot Calders a càrrec d’Agustí Planas, Tinet. El mes de juny es fa una sessió especial de club de lectura sobre El Petit Príncep, en motiu de l’homenatge ciutadà Terrassa amb el Petit príncep que organitza l’Associació Grup Filatèlic Numismàtic i de Col·leccionisme. També es crea un blog específic a Internet: http://elpetitprincep2012.blogespot.com.es I al setembre es fa una sessió sobre l’obra Bots i barrals conduïda pel mateix autor, David Yeste, que està ambientada en les riuades de 1962, dins dels actes de commemoració del cinquantenari dels fets.

sessions assistents

bct 41 633

bd2 13 128

bd3 7 135

bd4 77 1.085

bd5 2 14

bd6 18 116

totals 158 2.111

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Sessions realitzades Nombre d’assistents

Montserrat Busquet

2007 34 742

2008 89 1.391

2009 110 1.797

2010 172 2.588

2011 178 2.176

2012 158 2.111

El mes de juny rebem la visita de la biblioteca pública de Barañain. Venen a Terrassa per trobarse amb en Jaume Cabré, atès que han llegit Jo confesso. Passen una estona amb el personal de les biblioteques i participants als clubs de lectura. Per altra banda des de les biblioteques es nodreix de lots a diferents clubs que funcionen a la ciutat: • Casal de la Gent Gran de La Maurina • Club de lectura de Talamanca • AAVV Montserrat • Escoles d’adults • Escoles de primària VERSPOESIA’12 5.4.3 Verspoesia 17 activitats 697 participants Verspoesia és un conjunt d’activitats en les que poetes, poemes i poesia són protagonistes i eix vertebrador. Es fa coincidir el cicle dins del mes de març durant el qual es celebra el Dia Internacional de la Poesia (21 de març). El cicle s’adreça a tot el conjunt de la població i s’organitzen activitats diverses tant per a persones adultes com per a infants i joves: Activitats presencials: tallers, recitals, hores del conte especialitzades, lectures de poesia Activitats a la xarxa: invitació als internautes perquè escriguin poesies a través del biTer. − Activitats a les xarxes socials: Twitter i Facebook Aquest any es va agafar com a leit motiv el poema La ciutat del fum de Pere Anton Ventalló. Les activitats realitzades són Exposicions - Joan Maragall, el poeta extasiat - Mostra de llibres: Verspoesia’12 Concursos - Concurs de poetes amateurs (3ª edició). A la bd6, amb la col·laboració del Centre Cívic Francesc Macià. Guanya el concurs Alba Àlvarez, amb el poema Ella, sempre ella Recitals - Lectura del poema La ciutat del fum de Pere Antoni Ventalló i Vintró, a càrrec de Rosa Cadafalch - Meteoritos, poesia, fuego, piedra. Lectura de poemes de José Icaria - Entre la piel y el verso. A càrrec de Yolanda Gelices - Paraules de poeta: solstici de primavera. A càrrec de Ramon Pierrà, Alba Badal i Anna Serrado - Primavera poètica. Lectura de poesies i concert a càrrec de la Coral Nova Ègara, organitzat perl Grup de Dones del Centre

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Activitats infantils - Tric-trac, fum-fum: penja la teva poesia. Tallers realitzats a totes les biblioteques. - Fem rimes amb les paraules?. A càrrec de Virgínia Carmona. Taller - De què fa gust la rima?. Taller - Poemes de cada dia de Lola Casas. Club de lectura - Amanida de versos. Taller - Rapejant amb el fum. Taller realitzats a totes les biblioteques. Visites culturals - Visites al Patrimoni industrial. Itinerari industrial. Amb la col·laboració del Museu de Terrassa - Visites al Patrimoni industrial. Un dia en la vida d’un obrer del tèxtil. Amb la col·laboració del Museu de Terrassa Altres. - Taula rodona. El poema La ciutat del fum de Pere Anton Ventalló i la seva època. Amb la participació de Jaume Aulet, Vicenç Villatoro i Àngels Carles i la col·laboració del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa - Acte de cloenda del Concurs de poetes amateurs: Verspoesia 3a edició Paral·lelament s’editen punts de llibre I es publica a Twitter el poema La ciutat del fum. Els terrassencs poden publicar els seus versos al Biter, el bloc de les biblioteques públiques, http://blogs.terrassa.cat/biblioteques/. En total van ser 17 activitats amb 697 assistents, amb una mitja de 41 persones per sessió. 5.4.4

Terrassa llegeix

TERRASSA LLEGEIX Aquest programa consisteix en convidar escriptors i escriptores a les biblioteques perquè tinguin un intercanvi directe amb els seus lectors/es. S’aprofiten els autors llegits als clubs i tallers de lectura. Consisteix en: - Tertúlia o xerrada directa amb l’escriptor. - Elaboració d’una biografia i bibliografia de cada autor - Nova pàgina al web, amb informació sobre l’autor que ens visita - Exposicions dels seus llibres a totes les biblioteques Els autors que ens han visitat al llarg de 2012:

7 autors/es 505 lectors/es

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Data 15 de febrer 23 de febrer 16 de març 22 de març 18 de maig 18 de maig 31 de maig

Montserrat Busquet

Biblioteca Bd6 Bd2 Bd6 bct bct Bd6 bct

5.4.5

Autor Matthew Tree Blanca Busquets Assumpta Montellà Care Santos Sergi Pàmies Jaume Cela Emili Teixidor

Assistents 102 26 105 65 132 45 30 505

Nascuts per llegir (NPL) Després de la bona acollida del projecte Nascuts per llegir a la nostra ciutat, a començaments de l’any 2010 es va crear l’Espai Familiar de la bd6, un punt de trobada per a pares i mares amb infants de 0 a 3 anys.

NPL 17 activitats 528 participants

L’objectiu principal d’aquestes sessions és esdevenir un espai públic on les famílies puguin compartir les seves experiències i preocupacions amb els altres pares i sobretot, trobar informació, estratègies i recursos en relació amb el creixement i educació dels infants. Les activitats genèriques de l’NPL s’han anat desenvolupant a les 2 biblioteques encara que amb menys recursos econòmics.

Activitats bd4 Activitats bd6 Total activitats Assistents bd4 Assistents bd6 Total assistents

2008

2009

2010

2011

2012

5 8 106 153 259

11 21 334 308 642

14 19 171 330 501

12 24 457 212 669

10 17 239 289 528

Un gran nombre d’activitats s’han començat a fer gràcies al propi personal de les sales infantils de les biblioteques. Cadascú s’ha preparat una activitat que ha anat repetint a les dues biblioteques i a la bct. • • • •

Dolors Maldonado. La capsa de les cançons Imma Hernàndez. Un so per a cada imatge Montse de la Torre. Textures Cari Martín, La capsa dels petons

A finals de 2012 tenim un total de 664 famílies NPL entre les dues biblioteques El dia 7 de maig, les famílies NPL amb fills i filles que ja han fet els 3 anys són convidades a la Festa de lliurament de diplomes 2012, que presideix el Sr. Amadeu Aguado, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa. Hi assisteixen també els directors del CAP Nord i CAP Oest. Es 55

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

conviden 161 famílies a la festa que es duu a terme a la bct. Finalment hi assisteixen 125 persones. I finalment comentar que s’organitzen sessions formativo-informatives tan als dos CAPs com a les biblioteques per donar a conèixer a tots els equips el programa i la seva metodologia encara que no hi treballin directament. 5.4.6

Històries menudes HISTÒRIES MENUDES

Històries menudes és un cicle de xerrades i tallers adreçat a pares/mares i infants de 0 a 5 anys amb la intenció d’involucrar i familiaritzar el nen i els seus pares amb l'ús del llibre i de la biblioteca, alhora que fomentar la relació que s'estableix quan uns pares llegeixen contes, escolten música, … amb els seus fills/es.

23 activitats 1.079 participants

Inclou L’aranyeta xica amb les sessions de Cantem amb en Nico i Juguem amb en Nico, que funcionen amb l’ajuda i cooperació de dues mares voluntàries, i les Històries menudes, pròpiament dites, durant les quals es contracten professionals experts en un tema determinat. 2008 2 12

sessions assistents

2009 6 247

2010 23 994

2011 11 513

2012 23 1.079

Està previst que l’any 2013 aquest programa es reconverteixi a Nascults per llegir, amb la cooperació del CAP Rambla. 5.4.7

Trobades a la terrassa

L’objectiu d’aquest programa és la promoció dels autors i autores locals i donar a conèixer els textos i documents que tracten sobre Terrassa, sobre personatges terrassencs o temes que siguin d’interès local. Es pot presentar qualsevol tipus de document en qualsevol suport.

TROBADES A LA TERRASSA 12 activitats 667 participants

Generalment aquestes trobades prenen la forma de presentació, sobretot quan es publica una nova obra. Presentacions realitzades:

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Quiénes sois, de Mamen Fernandez Investigación en el Hospital del Torax 2 i Manual del investigador paranormal, de Miguel Angel Segura Mi amiga okupa, la depresión, de Montserrat Saló Vallès Post Mortem, Guia secreta de Barcelona i del DVD Cataluña insólita: investigación abierta, de Miguel Angel Segura La riuada de 1962, de Jaume Valls i Vila Engrunes d’hores, de Xavier Serrahima Comerma: un enginyer de l’Armada en el segle de les llums, de Jaume Rodó i Juan Prados DesIndignaos, de Luis Sasselli Aromas y sabores i altres publicats per la mateixa autora, Concha Jurado Itinerarios e identidades. Republicanos aragoneses deportados a los campos nazis, de JuanM. Calvo Gascón Optimisme global: 100 arguments en contra dels pessimistes i a favor de la felicitat, d’Eduard Biosca Sonrisa eterna, de Maria Dolores Morales Serrano

5.4.8

assistents 160 45 40 25 130 28 45 9 30 65 15 75 667

Cerquem salut! Cicle de xerrades realitzades amb la col·laboració de la Comissió d’Atenció Comunitària del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) del CAP Nord, a la bd6. Aquestes xerrades, realitzades per professionals de la salut dels diferents Centres d’Atenció Primària del CST, tenen l’objectiu de fer difusió de temes relacionats amb la salut i els estils de vida saludables.

Aquest programa pretén donar resposta a una demanda creixent per part dels usuaris que hi assisteixen. Les sessions tenen una periodicitat mensual de setembre a juny. S’han fet 11 sessions en les que hi han participat 264 persones (24 per sessió) • • • • • • • • • • •

Sobrepès, obesitat i salut emocional Com actuem davant les malalties dels nostres fills Activitat física: la medicina fantàstica Taller : Dolor i Higiene Postural Trastorns d’ansietat i tècniques de relaxació Farmaciola i primers auxilis a la llar Higiene en el nen Per un estiu saludable Arriba la grip, què hem de fer? Osteoporosi: malaltia silent Asma: Aprenent a conviure-hi

5.4.9

CERQUEM SALUT 11 activitats 264 participants

Altres activitats

Relació d’altres activitats realitzades a les diferents biblioteques que queden fora dels programes establerts però que són interessants a destacar:

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Gener - Exposició del projecte Barris creatius, en el qual ha participat la bd5. amb la proposta realitzada per Teresa Llordés Bd5, som aquí!: fotografia i instal·lació. - Petit recital a càrrec de la Orquestra simfònica del Vallès, al vestíbul de la bct, fet que porta un allau de protestes protagonitzades per les JERC a Internet i a les xarxes socials - El mes de la pau a la bd2 Març − Lliurament dels premis Agustí Bartra. El somriure del gat, concurs literari dirigit a estudiants d’ESO i batxillerat Abril − Presentació dels llibres editats en català, dels autors terrassencs, des de Sant Jordi de 2011 a Sant Jordi de 2012, organitzat per Omnium Cultural − Lliurament dels premis del XII Concurs de punts de llibre, adreçat a escolars i convocat pel PAME − Inici del concurs de trivial pursuit per a PS3. Concurs organitzat per la bd3 destinat a joves de tota la ciutat i que es realitza a totes les biblioteques. − Convocat el 3r Concurs de Narracions curtes Josep Soler i Palet Maig − Exposició virtual de la 16a Setmana de l’ensenyament, a totes les biblioteques − Convocatòria del X Premi de poesia Ciutat de Terrassa Agustí Bartra − Lliurament del premis del Concurs de còmics contra l’homofòbia, organitzat pel Servei de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa Juny − Lliurament del XVIII Premi de Poesia Raimundo Ramirez de Anton 2012 − Presentació de Tal com raja, el llibre anual que elaboren els alumnes de l’INS Blanxart − Spirougimcana, coorganitzat per la bd6, el centre cívic Francesc Macià i l’associació de comerciants − Presentació del llibre Vivencias compartidas, dels alumnes de l’Escola La Llar − Convocatòria el concurs per triar la mascota de la bd4 Juliol - Lliurament del premi al Concurs de microrelats #relatsfm, que guanya @DjCarni - Exposició de Manel Rebollo Llibres intervinguts Setembre - Exposició Vinyetes palestines a totes les biblioteques de setembre a gener 2013 Octubre - Presentació d’ Operación Garzón contra l’independentisme català, amb la intervenció d’Isabel-Clara Simó - Exposició Cavall Fort, tan divertit com un joc Novembre - Lliurament del X Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra de poesia, que guanya Josep Lluís Roig, amb l’obra Un boxejador entre la boira - Lliurament del III Concurs de Narracions curtes Josep Soler i Palet, coorganitzat amb l’Ateneu terrassenc. Guanya el concurs Josep Maria Cortès, l’acte es celebra a l’Ateneu - Taller de ràdio a la bd2, amb públic jove. Una col·laboració amb Ràdio Kaos Desembre - Contes sorneguers de Pere Calders, a càrrec de Carme Pla, a tots els centres cívics, organitzat conjuntament amb Cultura a prop i Participació ciutadana. - Presentació del numero 27 de Terme 58

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

5.5 ACTIVITATS DE FORMACIÓ Dins del pla estratègic la bct xarxa te una línia de treball dedicada a la formació dels usuaris que contempla el suport a l’aprenentatge i al coneixement de diferents disciplines i destinat de diferents segments de població 5.5.1

Tecnologies de la informació Juntament amb el Servei Puntxarxa s’organitzen sessions d’alfabetització en informàtica bàsica. Enguany se n’han fet de 3 tipus: Iniciació a la informàtica, Iniciació a Internet i Fes el teu currículum.

Però a mes a mes, entitats privades o altres serveis municipals utilitzen les aules per fer formació. A la bd4 per exemple el Pla de Barris de La Maurina, organitza un curs d’Edició de fotografia i disseny gràfic, o la Gent Gran de La Maurina organitzen un Curs d’informàtica. O la bd6 que organitza un curset sobre Com trobar feina a Internet, gràcies al voluntariat.

Inscripcions bct Bd3 bd4 bd6 Total

Cursos Puntxarxa 128 116 127 206 631

Cursos biblioteques 0 0 0 52 52

TECNOLOGIES 1.102 persones passen per les diferents propostes formatives

Cursos altres 340 0 56 0 396

5.5.1.1 Parella TIC Parella TIC és una proposta d’APS que pretén responsabilitzar els joves de realitzar accions de formació de persones adultes que no tinguin coneixement de l’ús de les eines informàtiques. Es porta a terme, com a prova pilot a la bd3 amb la col·laboració de l’INS Santa Eulàlia i diverses entitats cíviques del districte (AAVV Can Palet, Dones amb iniciativa i Gent gran del Districte III). El programa Parella TIC, a l’estil de les anomenades parelles lingüístiques, ha estat un encert i s’incorpora com a programa estable a la bct xarxa. L’any 2012 van participar-hi 16 joves i 23 persones adultes sense coneixements d’informàtica. 5.5.2

Idiomes

Una de les necessitats que mostren els usuaris de les biblioteques és l’aprenentatge d’idiomes, sobretot el català i el castellà. És per aquest motiu que diferents entitats i associacions col·laboren amb nosaltres per poder oferir aquests aprenentatges. -

Aprenem. Ofereixen de manera voluntària sessions de conversa en qualsevol dels idiomes dels participants. De manera regular aquestes sessions es porten a terme a la bct i a la bd2. La mitjana per sessió és de 4/5 persones

Xerrem. Funciona també amb persones voluntàries. Enguany s’implementa a totes les biblioteques excepte a la bd5. La mitjana per sessió és d’unes 9 persones 59

IDIOMES 6.412 persones passen per les diferents propostes formatives

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Cursos de català. El Consorci de Normalització Lingüística organitza cursos de català bàsic a la bd2 i a la bd3. També el PAME a través del Servei de Promoció Educativa, proposa cursos per a pares i mares que es realitzen a la bd2 i bd6.

Cursos de castellà. De la ma de Foment i del Pla de Continuïtat del pla de barris del districte II, s’organitzen cursos a la bd2.

Nombre absolut d’assistents

Xerrem

Aprenem

Català

Castellà

Total

Bct Bd2 Bd3 Bd4 Bd6 total

63 906 449 148 790 2.356

624 530 0 0 0 1.154

0 2.090 140 0 477 2.707

0 195 0 0 0 195

687 3.721 589 148 1.267 6.412

Nombre absolut de sessions

Xerrem

Aprenem

Català

Castellà

9 86 62 9 101 267

230 32 0 0 0 262

0 122 7 0 41 170

0 15 0 0 0 15

Bct Bd2 Bd3 Bd4 Bd6 total

5.5.3

239 255 69 9 142 714

Conèixer la bct xarxa

Per tal de donar a conèixer els equipaments i els serveis s’organitzen visites per a grups. Per una banda es disposa d’una programació de visites escolars i per l’altra s’organitzen visites d’altres grups a petició d’entitats, associacions o diferents centres. Durant l’any es porta a terme la revisió i coordinació de la metodologia de les visites, pel grup de treball de les àrees infantils.

7.388 alumnes visiten les biblioteques. Un 13% més que el 2011

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Quan a les visites organitzades, ens visiten un total de 572 persones en grups organitzats. La bd2 organitza moltes visites conjuntament amb els serveis socials del Districte II.

visites organitzades bd5 0%

bd6 14%

visites organitzades

bct 5%

2012 2011 2010

bd4 9%

2009

bd2 70%

bd3 2%

2008 -

572

43 484

845

1.117

63 616

37 200

400

600 nombre

5.5.4

800

1.000

1.200

parti cipants

Biblioteca educadora

Dins del pla estratègic hi ha un objectiu a través del qual es proposa el treball amb els infants de 6 a 12 anys. Aquest objectiu s’ha portat a terme gràcies al suport de: - Un educador un cop per setmana a la bd2: Hector Mejias - Contractació d’Anna Suñer per dinamitzar les àrees infantils. De gener a juny. Plans Extraordinaris d’Ocupació Local - Convenis de pràctiques amb estudiants d’integració social de l’IES Montserrat Roig, a la bd2 i bd6 L’Anna Suñer va portar a terme La petita editorial. La idea del projecte és treballar com si fos una petita editorial. Fer l’elaboració d’un llibre des del seu inici fins a la seva enquadernació.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Els objectius: - Treballar de manera col·laborativa i amb empatia. - Saber treballar amb idees d’altres persones. - Fomentar la imaginació i l’espontaneïtat lliure de les idees. - Lectura de diferents lletres i grafies. - Treballar la lectoescriptura. El projecte es va desenvolupar entre febrer i juny i va tenir una participació de 244 infants de 6 a 12 anys. Els 6 llibres resultants s’enquadernen amb el suport del Taller del llibre.

La petita editorial, proposta de tallers que es realitzen a totes les biblioteques

Per una altra banda, la bd6 incorpora tallers de lectoescriptura, de la ma d’una mestre voluntària. Al llarg de l’any se’n fan 7 sessions i hi passen 83 infants. 5.5.5

La Recerca

És una sessió formativa que ofereix eines i recursos per buscar informació. S’explica què són i quines són les fonts que ens poden ajudar a trobar aquella informació que necessitem ja sigui per un treball d’escola que estem fent o bé per a una necessita de la nostra vida quotidiana.

136 alumnes segueixen la formació La Recerca

Un equip de personal de les biblioteques duu a terme aquesta formació, a la biblioteca o al centre interessat. 2012 La Llar INS Montserrat Roig INS Les Aymerigues

5.5.6

sessions 1 1 1 3

participants 19 60 57 136

Tallers d’escriptura creativa

A les biblioteques bd2 i bd6 es realitzen tallers d’escriptura creativa de la ma de la professora Fina Ginesta. S’han realitzat 17 sessions a la bd2 i 10 a la bd6, amb una participació de 160 persones a la primera i 115 a la segona. La mitjana de participants per sessió és de 10. La mitjana de persones inscrites és de 17. 5.5.7 − − − − − −

Altres propostes

Curs d’introducció a la cooperació internacional, organitzat per Creu Roja i la Regidoria de Solidaritat i Cooperació Internacional, a la bd6. 7 sessions amb una participació de 105 persones. VII Curs d'Estiu sobre la Unió Europea, organitzat per el Servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa, a la bct. 4 sessions i una participació de 315 persones Curs de cultura i llengua iber, organitzada per l’ Institut d’Estudis Ibers, a la bct. 9 sessions i 292 persones participants Taller de pares i mares, organitzat pel Servei de promoció educativa del PAME, a la bd3 i a la bd2. Hi participen 340 pares i mares Taller de llengua i cultura d’escola, organitzat pel Servei de promoció educativa del PAME, a la bd3 i bd6. hi participen 174 pares i mares. Coneixement de l’entorn, organitzat pel Servei de ciutadania i drets civils, amb una participació de 90 persones, en 6 sessions, a la bct 62

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

5.6 SERVEI D’INFORMACIÓ I CONSULTA Des de l’any 1998 la bct xarxa ha treballat per aconseguir un servei d’informació que vagi més enllà de la recerca bibliogràfica. Actualment cal ampliar i consolidar aquest servei per tal que els terrassencs vegin en les biblioteques un recurs que els ajudi en la seva presa de decisions per resoldre temes de la vida quotidiana, relacionats amb la feina, l’escola, i la vida social, cívica i personal.

Es programa l’uBiCa’T català i s’inicia el servei Pregunta

El Servei d’informació com a tal i amb tota la seva amplitud funciona a la bct. A la resta de biblioteques és un servei que costa d’implementar i sobretot sistematitzar. L’any 2007 es va implementar ja a la bd2, bd4 i bd6, però amb certes dificultats. És per aquest motiu que el Pla d’actuació recull aquesta problemàtica i es proposa homologar el servei a totes les biblioteques. Durant l’any el grup de treball creat l’any 2009 s’ha reunit regularment. Les accions més significatives que s’han portat a terme són: -

Organització d’un nou uBiCa’T, aquesta vegada dedicat a l’aprenentatge del català Posada en marxa del nou servei Pregunta, coordinat i liderat per la GSB. Actualització de les targetes infociutat Consolidació de l’ús de Delicious per a l’organització dels recursos d’informació a Internet 5.6.1

Pregunta. Servei de Referència Virtual La prestació del nou Servei de Referència Virtual (SRV) és un esglaó més de la biblioteca virtual [http://bibliotecavirtual.diba.cat].

El model de treball és cooperatiu. Hi participen 12 biblioteques de la XBM i la GSB té el paper de suport i coordinació, amb l assistència tècnica d’Osiatis. L’ eina informàtica és el QuestionPoint que ha de contribuir a la gestió del Servei de Referència Virtual i a crear la base de dades del coneixement que s’alimenta de les consultes ateses i emmagatzemades. Així com el control estadístic del servei. L’usuari que vol fer una pregunta l’ha de fer a través del formulari web. I respon la biblioteca que estigui de torn durant aquells dies. En el cas de Terrassa, encara que la biblioteca titular sigui la bct, s’organitza el servei de manera que la resta de biblioteques també hi participen. Tot l’equip que conforma el grup de treball del Servei d’informació passen per les sessions de formació que la mateixa GSB organitza: l’ús de l’eina (QP) i un curset sobre el servei de referència a la biblioteca. Al llarg de l’any estem de torn dues vegades, de l’11 al 17 de juliol i del 31 d’octubre al 6 de 63

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

novembre. El total de consultes rebudes és de 90, que es responen majoritàriament (un 76%) des de la bct.

PREGUNTA Estadístiques 2012 Període de temps Consultes rebudes assignades a bct assignades a bd2 assignades a bd3 assignades a bd4 assignades a bd6 assignades a GSB

5.6.2

torn1 42 40 1 1 0 0 0

torn 2 48 28 5 8 0 6 1

totals 90 68 6 9 0 6 1

percentatge 76% 7% 10% 0% 7% 1%

uBiCa’T Català L’uBiCa’T és una proposta iniciada l’any 2011, que pretén enfortir el rol de la bct xarxa com a centre d’informació ciutadana on els usuaris puguin trobar resposta a les inquietuds relacionades amb la vida quotidiana fent promoció del servei d’informació sobretot a les biblioteques de districte.

La bct té un servei d’informació consolidat amb personal dedicat amb semi-exclusivitat. Les biblioteques de districte, sovint amb sistemes de rotació de taulell, no poden oferir un servei sempre homogeni ja que no hi ha una planificació del mateix. Sovint els usuaris només perceben el taulell d’informació com un lloc on demanar informació bibliogràfica. La posada en marxa de l’uBiCa’T xarxa pretén ajudar a renovar el concepte i la imatge del servei d’informació a les biblioteques de districte i a consolidar-lo a la bct. Durant el mes de maig es va treballar amb el centre d’interès relacionat amb l’aprenentatge del català. Indicadors: - Nombre de préstecs de la bibliografia a cada biblioteca - Nombre de còpies agafades pels usuaris del materials elaborats: llibres, recursos web, recursos terrassencs - Nombre de consultes d’informació ciutadana sobre aprenentatge del català - Nombre de visites al web Préstecs bibliografia

Còpies de materials lliurades

Consultes

Bct

100

Bd2

Bd3

Bd4

Bd5

Bd6

104

TOTAL

202

359

Consultes web

105

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

5.7 PUNTS DE SERVEI EXTERN 5.7.1

Préstec a l’Hospital-Mútua de Terrassa Aquest servei s’està portant a terme des de l’any 1994, aleshores des de la Biblioteca Soler i Palet. Amb fluctuacions diverses segons les circumstàncies produïdes per disposar o no de personal que pugui portar a terme el servei, s’ha anat mantenint al llarg dels anys. Actualment i des de ja fa anys, es porta a terme gràcies a convenis de cooperació educativa amb diferents universitats. Enguany el servei ha funcionat quasi tot l’any excepte els mesos de gener, agost, setembre i octubre. Ha portat el servei l’alumna de la Universitat Autònoma de Barcelona, Clara Sabrià.

L’evolució del servei els darrers 5 anys és la següent: 2.780 documents prestats a persones ingressades a l’hospital

Amb el suport de voluntaris d’Oncolliga es crea el “Racó de lectura”, servei de préstec a Oncologia de la Mútua de Terrassa.

5.7.2

La bibliomòbil L’any 2010 es posa en marxa una nova proposta d’acostament de la lectura als ciutadans. Conjuntament amb l’associació de comerciants del centre de la ciutat, Terrassacentre, s’organitza el servei de la Biblioteca mòbil que un dia a la setmana estarà a les dues places més concorregudes del casc antic: la Plaça Vella i la Plaça Nova. Els objectius del servei per part de la bct xarxa: - Acostar els serveis i recursos bibliotecaris a les persones que encara no els coneixen - Cooperar amb entitats i associacions de l’entorn - Difondre el servei de les biblioteques - Fomentar la lectura

Terrassacentre s’ocupa de: - Contractació del personal que condueix la bibliomòbil - Compra del carro - Difusió entre els comerciants i els consumidors La bct xarxa s’ocupa de: 65

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

La bibliomòbil ha deixat 419 documents , quasi 10 per dia de sortida

Dotar la bibliomòbil de documents que es van canviant Control i avaluació dels resultats Dotació d’un ordinador i la connexió a Internet La gestió del contingut

La persona que ha portat el servei al llarg de l’any ha estat la Marina Ballesta. Els resultats del servei són els següents:

sortides préstecs usuaris

2010

2011

2012

31 202 179

37 422 242

42 419 264

5.7.3

Servei de préstec a la piscina de Vallparadís Per segon any consecutiu, a través de la bd3, funciona un servei de bibliopiscina a la piscina del Parc de Vallparadís, encara que no gestionat directament per la biblioteca. Els gestors de la piscina, el Club Natació Terrassa, han estat els que han portat el servei. Des de la bd3 se’ls va deixar un lot de 153 documents variats. D’aquests se’n van deixar 137 exemplars a 68 usuaris/àries.

Documents del lot Documents deixats Usuaris

2011 153 102 52

2012 153 137 68

Els documents es deixen a la mateixa piscina i no es poden emportar a casa.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

5.8 SERVEIS ESPECIALS A part del préstec a l’hospital que hem analitzat dins de l’apartat anterior però que ben be podria estar dins d’aquest apartat, la bct xarxa dona serveis a diferents col·lectius amb dificultats: 5.8.1

Servei a domicili

Servei de préstec i lectura a domicili per a persones amb discapacitats, iniciat a mitjans de 2006. El servei es porta a terme amb la col·laboració de Voluntaris Terrassa i Creu Roja. Malgrat això és un servei molt poc demanat. Les dades de 2012 són: 2010 9 59

Usuaris Documents prestats

2011 4 13

Poc ús del servei a domicili

2012 3 92

La disminució és significativa. Probablement produïda per la poca difusió i algun que altre problema que hem tingut amb els voluntaris. 5.8.2

Serveis per a persones amb problemes visuals i auditius

Durant tot l’any les persones invidents han pogut accedir a l’ordinador a través del programari Jaws que s’actualitza al passar els pcs de puntxarxa a Internet i +, a la bct i s’ha mantingut la lupa tv a la bd4. Ambdós recursos són infrautilitzats. Enguany es retiren el llibres en Braille de la bct. No s’havien actualitzat i no hi havia demanda.

5.9 SERVEIS VIRTUALS És fa absolutament necessària la presència de les biblioteques a les diferents plataformes d’Internet. A través de les xarxes socials es pot arribar a altres usuaris, als quals podem fer difusió dels nostres serveis i activitats. És per aquest motiu que el Pla estratègic contempla tota una línia de treball per a desenvolupar aquestes plataformes. És important que el manteniment dels mitjans virtuals siguin portats a terme pel propi personal de la bct xarxa. Però aquest fet implica una feina afegida a algunes persones de l’equip que tenen atribuïdes aquestes tasques. Aquesta feina s’ha de fer mentre es fa atenció al públic amb les dificultats que això significa. Enguany hem tingut l’ajuda del Marc Rey, contractat pel Pla Extraordinari d’Ocupació Local, que ens ha ajudat a treballar amb els codis QR i la realitat augmentada. 5.9.1

El web terrassa.cat/biblioteques

Augmenta el nombre de visites al web, encara que disminueixen el visitants únics. Les accions més destacades: - Incrustacio del widget “Minialadí” a l’espai personalitzable - Incorporació d’una enquesta relacionada amb la utilitat del web: Amb quin propòsit has visitat el web de biblioteques?. - Creació de noves pàgines: mascota de la bd2, Parella TIC, Ventalló i Vintró, etc - Investigació i treball per a incorporar el servei Petits anuncis al web - Creació de codis QR de diferents pàgines que s’incorporen als cartell de difusió relacionats 67

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Creació del web mòbil Incorporació d’un cercador intern, amb Atomz Bloqueig de les IPs de tots els pcs de treball perquè no computin en les dades que s’obtenen de Google Analytics Incorporació de la informació sobre els fons especials a la Biblioteca Virtual de la XBM, i enllaç des del web Terrassa.cat.

5.9.2

biTer, el blog de les biblioteques públiques de Terrassa

Accions realitzades: − Presentació del bloc als Premis Blocs Catalunya 2012, on queda finalista dins de la categoria “corporatiu” − Canvi de la plantilla per una de més usable − Ús de Teambox per a la seva gestió i publicació − Incorporació d’un plugin per adaptar el blog als dispositius mòbils

5.9.3

Xarxes socials

Funciona a nivell de bct xarxa un grup de treball per tal de coordinar la gestió de les diferents plataformes. L’equip està format per Agnès Peiró, Dani Arredondo, Guida Llamas, Marc Vilallonga i Jonathan Delgado. Com a accions més rellevants: - Unificació de la imatge del perfil de totes les xarxes socials, amb la imatge dels núvols - Sessió formativa per a l’equip de la bct xarxa que no domina el tema per donar-los informació i explicar els objectius que es persegueix amb el seu ús.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Twitter. Accions més rellevants: - Anàlisi dels hastags utilitzats - Sistematització del missatge de benvinguda

Facebook. Creació del missatge de benvinguda als nous seguidors/es. Acabem l’any amb 1.750 amics

Youtube. Es pengen els vídeos del programa Aquí som de llibres i els podcasts d’El submarí Picasa Delicious

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

6. Relacions amb altres entitats La bct xarxa promou la cooperació amb altres agents culturals, econòmics i socials de la ciutat i participa en els projectes organitzats per altres entitats o serveis. Pels beneficis que suposen per al bon funcionament de les biblioteques i la facilitat d’oferir activitats variades, destaquem la col·laboració de: -

Associació de Veïns de La Maurina AFEMT (Associació de Familiars de Malalts Mentals de Terrassa). Tertúlies de salut mental Ajuntament de Terrassa. Servei de Relacions europees i internacionals. Curs d’estiu sobre la Unió Europea Ajuntament de Terrassa. Solidaritat i cooperació internacional. Exposicions i hores del conte. I activitats incloses dins de la seva programació estable: Primavera solidària i Tardor solidària Ajuntament de Terrassa. Universitat i Societat del Coneixement. Mostra del coneixement Ajuntament de Terrassa. Servei de polítiques de gènere. Taller d’inserció laboral per a dones Ajuntament. Servei de Ciutadania i Drets Civils. Taller Eines de gestió de conflictes, Taller Emoció i vida i Curs de coneixement de l’entorn Amics de les Arts i Joventut musicals. Organització conjunta del premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra de poesia catalana Aprenem. Acord signat el setembre de 2007. Permet la realització de les sessions formatives a totes les biblioteques de la xarxa. Al llarg de 2012 continuen les sessions a la bct i bd2 Arxiu Històric Comarcal. Presentació de la revista Terme i suport en el daBi’t Associació de Veïns Can Palet. Col·laboració amb el programa Parella TIC, de la bd3 Ateneu Terrassenc. Organització del Concurs de narracions curtes Josep Soler i Palet Bastoners de Terrassa. Exposició del 30 aniversari CDIAP Magroc. Col·laboració amb activitats del NPL Centres Cívics Club de la gent gran de Can Palet. Col·laboració amb el programa Parella TIC, de la bd3 Club Natació Terrassa que dona suport a les activitats programades per la bd5 i relacionades amb el Fons C i E. I ofereix conjuntament amb la bd3 la bibliopiscina al Parc de Vallparadís Consell Esportiu del Vallès Occidental. Suport a la bd5 Consorci de Normalització Lingüística. Ofereix cursos de català bàsic a la bd2, bd3 i bd6 Consorci Sanitari de Terrassa pel projecte NPL i Cerquem salut de la bd6 Acord amb Creu Roja de Terrassa, per la prestació dels serveis de préstec a domicili, iniciat l’any 2008 i el Curs de cooperació internacional que es fa a la bd6 Col·laboració amb el Departament de Justícia amb l’acollida de nois i noies així com persones adultes que han de realitzar treballs en benefici de la comunitat. Districte jove Dones amb iniciativa. Col·laboració amb el programa Parella TIC, de la bd3 EMBAMAT. Patronici per la compra de llibres per un import de 1.000,00€, a la Setmana del llibre en català. EPIC Casino del Comerç. Acord de col·laboració signat l’any 2005, en virtut del qual aquesta entitat organitza a la bct les Tertúlies amb convidat, dues vegades al mes. Espais oberts. Associació de mestres i professors Foment de Terrassa. Organitza cursos de castellà i de cerca de feina a les biblioteques. Fundació Mina d’aigües de Terrassa. Subvenció del fons Cultura de l’aigua de la bd3 i presentacions de llibres Fundació PRODIS, per als projectes La biblioteca es vesteix, i La poesia vista per altres ulls: Mira'm i toca'm. Un grup va periòdicament a la bd2 Grup de dones del centre. Dins del Verspoesia organitzen la Primavera poètica Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa. Amb la organització de Terrassa amb El Petit príncep.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

Institut Privat d’estudis ibers. Existeix un acord de col·laboració des de 2005. Aquesta entitat ofereix sessions de formació sobre els ibers durant tot l’any a la bct. Enguany es signa un conveni per a l’establiment d’un fons especialitzat en aquesta temàtica. Kids and Us. Sessions d’Story Time a les biblioteques Mossos d’Esquadra. Col·laboració amb la proposta Parella TIC Mútua Terrassa pel servei de préstec a l’hospital, l’NPL i el Racó de lectura del servei d’oncologia Òmnium Cultural. Patronat municipal d’educació. Concurs punts de llibre, Setmana de l’Ensenyament, Xerrades per a pares i mares, Taller de llengua i cultura d’escola, Taller de pares i mares, etc Pla de Barris de La Maurina. Treball estret de col·laboració amb la bd4 i posada en marxa del projecte “Explica’m un conte”, entre d’altres propostes. Salt idiomes. Des de 2001 ofereix a la bct una sessió mensual de contes en anglès. Des de la biblioteca es fa difusió de la seva activitat. Enguany s’inicia el Reading club Taller del llibre. Col·laboració amb La petita editorial Triginta Salut Mental. Cessió de l’aula d’informàtica i internet per a formació de persones amb malaltia mental Tub d’assaig 7.70. Col·laboració en el Festival de circ Veu Pròpia. Pel programa de conversa Xerrem Acord amb Voluntaris Terrassa per a la prestació dels servei de préstec a domicili, des de 2006.

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

7. Difusió del servei bibliotecari 7.1 GUÍES DE LECTURA En relació a les guies de lectura es consolida el fet de no publicar-les en paper. S’estrena un nou canal l’Issu que permet penjar les guies i presentar-les al web de manera vistosa. També s’inicia el treball de relacionar les guies amb el web terrassa.cat i la bibliotecavirtual.diba.cat. Consolidació de la guia mensual de la bd4: SèrieAddictes. Se’n publiquen 9 números al web. http://bit.ly/xFIinz

Publicació del número 35 de la col·lecció Segueix el fil... de la infantil. Amb el títol de Que comenci l’espectacle!. En aquest cas, i en motiu del Festival de Circ, paga l’edició en paper Pla de Barris de La Maurina. També queda penjada al web. http://bit.ly/KTUM00 Qui és qui. Informació biogràfica i bibliogràfica sobre algun autor/a de literatura infantil. 11 números dedicats a: Maite Carranza, Charles Dickens, Valentí Gubianas, Margaret Mahy, Anna Obiols, Núria Pradas, Maurice Bernard Sendak, Helen Ward, Pep Brocal,Judit Morales i Adrià Gòdia: http://bit.ly/jHfHjj

L'itinerari. Recomanació temàtica que mensualment ofereix la bct: 12 números dedicats a. l'energia sostenible, agents secrets, els clàssics, commemoracions literàries, costura i manualitats creatives , cotxes i motos, escacs, les novel·les de la nostra història, mens sana in corpore sano, i vivències personals en femení: http://bit.ly/fF7B0y

Menú del mes. Recomanacions a partir d’un tema per a infants. 11 números, http://bit.ly/m8yND2

Tal com sona és una selecció temàtica de música que mensualment recomana la bct. 8 números. http://bit.ly/yKX1WQ

. És una sèrie dedicada a petits lectors i sobretot al col·lectiu de Nascuts per llegir, que elabora la bd4. Se’n publiquen 3 números. A part la bd6 també va editar una guia conjuntament amb les biblioteques de la XBM especialitzades en novel·la negra, La Bòbila (L'Hospitalet), Montbau (Barcelona), Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú). El títol de la guia Collita de 2012 i és accessible des de http://bit.ly/19wVj8e

I per acabar cal afegir les guies de recursos (bibliografia, recursos web i recursos d’informació local) elaborats per l’uBiCa’T català. http://bit.ly/JIAt6k Tampoc no podem deixar de citar les publicacions periòdiques al biTer amb les seccions: Terrasons, Cric-crac, les Fotorecomanacions, Apunt de cine, Els lectors recomanen, etc

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

7.2 MITJANS DE COMUNICACIÓ La premsa local, sobretot el Diari de Terrassa es fa ressò generalment de totes les activitats que genera la bct xarxa. També la revista municipal Visquem Terrassa i cada vegada més els mitjans digitals. Com a destacable es pot relacionar: -

Continua la col·laboració periòdica amb el Canal Terrassa Vallès de recomanacions al programa Som aquí. La nostra secció pren el nom de Aquí som de llibres. Se’n fan un total de 17 intervencions. Hi participa un ampli ventall de personal de les biblioteques en funció de les seves aficions i interessos. Enguany també s’inicia la participació de les biblioteques de la comarca, amb Sentmenat. Tots els vídeos queden penjats al perfil de Youtube de la bct xarxa i es difonen a través del biTer http://www.youtube.com/user/bctxarxa/videos. Cultura de l’Aigua. A càrrec de Bet Torrell Fons CiE, Coneixement i Esport. A càrrec de Sabina Fernandez Fons GLTB, per Montse Busquet Fons intercultural bd2 – Montse Llovera La castanyada i la tardor, per Imma Hernández La Guerra Civil espanyola. A càrrec de Germinal Prat Llibres de cuina i postres, per Montse de la Torre Novel·la Juvenil. A càrrec de Marta Martí Recomanacions de Jazz. A càrrec de Maria Gental Recomanacions de llibres sobre Carnestoltes, per Imma Hernandez Recomanacions de novel·la romàntica. A càrrec de Núria Mancho Recomanacions de novel·la. Nuria Ribas de Sentmenat. Recomanacions d’estiu. A càrrec del Marc Vilallonga Recomanacions uBiCa’T català, per Imma Garcia Tardor solidària a la bct xarxa, per la Marta Martí Verspoesia 2012. A càrrec de Maria Gental Videojocs per a tothom, per Bet Torrell

Col·laboració amb El Submarí, magazine de la ràdio local Noranta cinc punt dos. Els podcasts també queden penjats al canal de Youtube. Programa “Llibres i Ones” a Ràdio Kaos, des de la bd2 Notícia al diari digital “La Torre”: La direcció de la biblioteca desafina”, en relació a la protesta realitzada per les JERC per haver permès un petit concert al vestíbul de la bct. Aquest fet ens obliga a puntualitzar mitjançant un article les funcions generals de la biblioteca pública. Aquest es publica al biTer i també al Diari Terrassa. Per altra banda Vicenç Villatoro es fa ressó de la protesta a l’article “Fora la cultura de les biblioteques!” publicat a La Torre el 30 de gener. Participació al programa de televisió emès en directe per Sant Jordi al Raval Notícia a La Torre el 25 de maig: “Les JERC ocuparan la Biblioteca Central” Notícia a El PuntAvui de l’1 de juny: “Ocupen la Biblioteca Central de Terrassa en protesta per la reducció d’horaris”

Bct xarxa: Memoria dâ&#x20AC;&#x2122;activitat 2012

Montserrat Busquet

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

8. Projecció exterior Gener - Exposició “Barris creatius” a la Sala Muncunill Març - La Laia Hernàndez, de la bd4, participa en un projecte organitzat pel Pla de Barris de La Maurina, a través del qual es pretén detectar els problemes de convivència que hi ha al barri - Publicat l’article “Els tallers de lectoescriptura com a eina d’acollida: l’experiència de la Biblioteca Districte 2”, redactat per Montse Llovera i la revista Perspectiva Escolar, numero 316 - La bd3 surt a la Rambla Jove per la Festa Major de Can Palet Maig: - Participació de la bd5 al IV Mercat de l’intercanvi de Terrassa, organitzat pel Centre Cívic Avel·lí Estrenjer, a la Plaça de la Cultura - Es publica el Mapa de lectura fàcil, on surt la bd4. El Mapa de la Lectura Fàcil és una eina de consulta perquè els usuaris LF puguin trobar el club LF o la llibreria de referència LF més propera, o les entitats que comparteixen amb l'ALF l'objectiu de fer arribar la lectura a tothom. S¡hi localitzen entitats, associacions, biblioteques i llibreries que participen del projecte Lectura Fàcil. http://bit.ly/1a2gNKv Juny - Presentació per part de la Bet Torrell del programa Parella TIC a la II Jornada d’aprenentatge i Servei, que organitza el PAME - Presentació a la XBM del document Pautes per a la creació dels clubs de lectura infantil i juvenil, treball resultant del grup de la ComunitatXBM en el qual participen la Cari Martín i la Marta Martí. -

La Maria Gental participa com a ponent al 6è Congrés Educació i Entorn, que centra el seu contingut en la lectura,

El títol de la ponència “Biblioteca pública, agent per a la lectura”. El vídeo de la intervenció es troba a Internet a http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=81830

Bct xarxa: Memoria d’activitat 2012

Montserrat Busquet

9. Conclusions i propostes de futur Aquest any 2012 es dona per finalitzat el Pla estratègic 2009-2012. Han estat quatre anys durant els quals s’ha avançat en alguns temes de manera important (atenció a infants menors de 3 anys, programes per a infants de 6 a 12 anys, xarxes socials, augment de les franges horàries d’obertura, el treball amb entitats i associacions per oferir altres propostes a la ciutadania, augment dels clubs de lectura infantils, revisió de la política de col•lecció, etc.). Moltes altres propostes no s’han pogut portar a terme amb tot l’èxit que en un primer moment es va plantejar. A partir de 2013 ens cal l’aprovació d’un altre pla que ens marqui les pautes a seguir en els propers anys. Aquest pla l’entenem molt lligat a la revisió del Pla de biblioteques que s’està treballant per tal d’adequar les infraestructures i el model de xarxa a les expectatives i necessitats socials i culturals. Els darrers mesos de l’any es treballa en la redacció d’aquest nou pla estratègic que porta per lema: Llegeix i comparteix. L’equip de redacció i seguiment del Pla estratègic 2013/2017 està format per les direccions de totes les biblioteques i la de la bct xarxa. Continuem amb una situació de crisi pressupostària que va mimvant any rere any els recursos econòmics. Però l’esperit de superació i de tirar endavant ens permeten fer propostes en les quals s’hi impliquen més tots els treballadors/es i fins i tot els usuaris/àries, a través del voluntariat. En aquest sentit cal dir que l’enquesta de satisfacció realitzada per la GSB a una mostra dels nostres usuaris/àries, ens atorga un 8,2 sobre 10. Una puntuació que supera les dues enquestes anteriors i que ens esperona a seguir endavant construint biblioteca, lectura i cultura a la nostra ciutat. Constatem una petita davallada del nombre absolut de visites. Entenem que els canvis horaris han estat un factor clau per aquesta realitat. També cal dir que s’observa com hi ha segments de la població que no utilitza i utilitza poc els serveis bibliotecaris. La franja de persones de més edat són les que menys inscripcions fan i també veiem com el servei de préstec a domicili, que està pensat per a aquestes persones principalment, és infrautilitzat. S’està treballant amb els joves, encara que les dificultats són múltiples. Tot i això s’estan provant propostes que hem aconseguit que tinguin cert èxit. La “Parella TIC” n’és un bon exemple. Quant a la col•lecció, entenem que el futur passa per anar disminuint els materials físics, lentament però inexorable. S’ha començat a esporgar les obres de referència que ja no s’usen per la immediatesa de trobar la informació a Internet. Ens cal aconseguir ben aviat el préstec d’ebooks i llibres digitals. Però en aquesta empresa no podem anar sols. I així estem, esperant que les administracions supramunicipals (Generalitat de Catalunya i Diputació) arribin a bons acords amb les editorials. També ens cal avançar en l’oferta d’accés a la informació a través de plataformes digitals. Un exemple n’és la música. Cada any disminueix el préstec de CDs. No tardarem gaire a veure com va disminuint també el préstec de DVD de cinema. Tot plegat ens ha de fer replantejar el nostre paper i analitzar amb cura com destinem els recursos, sempre escassos, de que disposem. Cada vegada més la biblioteca s’està convertint en un espai de relació, d’aprenentatge i esdevé necessària per a compartir coneixement, que es va construint entre tots i totes. Des de la biblioteca, doncs, cal anar endavant, malgrat les dificultats dels darrers anys. Entre l’equip de professionals que estan dia rere dia atenent, organitzant, aconsellant, informant, etc i els nostres usuaris i usuàries existeix un gran potencial que anirà convertint les biblioteques en aquells serveis que ens són demandats per la societat canviant d’avui. 76