Poesia BARTRA, Agustí. Haikus d’Arinsal. Editorial Andorra, 2010 El triangle vida humana, natura i forma artística en una obra tardana del poeta a qui la vellesa va fer terrassenc. 22 Blau alciònic. Ulls nous i nova terra, i una pau d’arbres.
BURGOS, Zoraida. Convivència d’aigües. LaBreu, 2017 Volum amb l'obra completa (i algunes peces inèdites) de la poeta i bibliotecària tortosina. La geografia física i simbòlica del Delta de l’Ebre amara la seva poesia. Era el riu i el corrent que feien sonar els còdols. I era el canyar, el llot, i les arrels dels àlbers, i l’aigua desbarrada que engoleix el soldó o despulla i descarna. I els tamarius, que freguen tatuatges, filigrana carnal sobre la pell, tan jove. I era l’olor. L’olor de fang, d’humit, de llac, de llimbs, de rònec, de desig. I era l’aigua, i el somiar, i el món immens, i tot era obert i tot era possible. I la mirada horitzontal desconeixia els límits. I el temps era el·líptic i tenia dos eixos.
CABACÉS, Roser. Aiguaneix. Pagès editors, 2021 Som natura i la natura ens parla des d’aquest Premi Agustí Bartra de Poesia 2020.
Borda el vent a les muntanyes altes i els minerals i roques ho celebren des d’un silenci antic. El bosc és el retaule.
