En la disciplina de la historia és comú acceptar la convenció, per qüestions de didàctica i necessitats de fonamentar un cert ordre que permeti el seu estudi, d’establir el període de l’edat mitjana de l’any 476 DC amb la caiguda de l'imperi romà fins al segle XV, l’any 1492 amb el descobriment d’Amèrica per uns, i
Biblioteca Central de Terrassa Pg. de les Lletres, 1 Tel. 93 789 45 89 a/e: bct@terrassa.cat De dilluns a divendres de 10 a 20.30h. Dissabtes, de 10h a 14h i de 16 a 20.30h.
l’any 1453 amb la fi de l’imperi bizantí per altres. Resulta evident que no podem elaborar un discurs artístic unitari per un període que engloba ni més ni menys que deu segles. També un error molt corrent és interpretar l’art medieval com a inferior respecte a l’art grecollatí o del renaixement, de contemplar-ho com una plàstica que ha perdut els valors formals i espirituals de bellesa clàssica vers un discurs obscur i poc destre. Per exemple, si acceptem, que l’art de fa dos segles no és igual a
Biblioteca districte 2 Sant Cosme, 157 Tel. 93 786 91 62 a/e: bd2@terrassa.cat De dimarts a dissabte, de 10 a 13h i de 16 a 20h.
l’actual, com jutjar amb un criteri tan simplista deu segles?
Biblioteca districte 3 Germà Joaquim, 66 Tel.93 739 70 14 a/e: bd3@terrassa.cat Dilluns, de 16 a 20h. De dimarts a dissabte, de 10 a 13h i de 16 a 20h. Biblioteca districte 4 Infant Martí, 183 Tel. 93 739 74 23 a/e: bd4@terrassa.cat Dilluns i dimecres, de 16 a 20h. Dimarts, dijous, divendres i dissabte, de 10 a 13h i de 16 a 20h.
Retaule dels sants Abdó i Senén, de Jaume Huguet. Església de Sant Pere, Terrassa, any 1460
La cultura grecollatina no va desaparèixer en absolut, l’únic que va succeir és que les necessitats de l’home expressades per mitjà de l’art van canviar. L’art medieval entén com a més important l’expressió del concepte que la manera de representar-lo. La bellesa resideix al símbol i a l’esperit i no tant en la forma. Amb unes societats a les quals llegir i escriure no és una qüestió fonamental per desenvolupar la vida quotidiana, i en el que l’element religiós ostenta un poder importantíssim es fa ineludible crear un art que transmeti uns missatges i uns valors clars, senzills i didàctics. No es pretén tan sols provocar un gaudi pels sentits, sinó convertir l’art en un vehicle de comunicació d’idees de primer ordre. L’art acompleix doncs una funció educadora fonamental.
Biblioteca districte 5 Jocs Olímpics, s/n – Tel. 93 735 09 27 a/e: bd5@terrassa.cat Dilluns, dimecres i divendres, de 16 a 20.30h. Dimarts i dijous, de 10 a 13h i de 16 a 20.30h. Dissabte, de 10 a 14h. Biblioteca districte 6 Rambla Francesc Macià, 191-193 Tel. 93 739 74 20 a/e: bd6@terrassa.cat Dilluns, de 16 a 20h. De dimarts a dissabte, de 10 a 13h i de 16 a 20h.
ESPAÑOL, Francesca; YARZA, Joaquín. El romànic català. Fundació CaixaManresa: Angle, 2007. ISBN 9788496970090 Conglomerat de tot l’art romànic català amb una fantàstica documentació fotogràfica que ens il·lustra amb els conjunts arquitectònics més importants, el marc litúrgic, la pintura romànica, l’escultura relacionada amb els edificis i un últim i deliciós capítol dedicat a la il·lustració de manuscrits. La raó per la qual incloem aquest llibre és la trajectòria dels autors, en especial el catedràtic Joaquín Yarza, un dels grans medievalistes de l’estat espanyol. La seva aportació al coneixement de l’art de l’edat mitjana i la seva tasca a la docència l’ha convertit en una autèntica autoritat en la matèria. ECO, Umberto. Art i bellesa en l'estètica medieval. Destino, 1990. ISBN 842331877X El distingit professor i intel·lectual italià que ens va oferir un dels best-sellers més coneguts dels anys vuitanta, que precisament es desenvolupa a la baixa edat mitjana, El nom de la rosa, gran coneixedor i estudiós de les idees i les teories filosòfiques medievals, ens fa un compendi de les teories estètiques que sorgeixen durant aquest llarg període històric. Fent honor a la seva professió, catedràtic de semiòtica de la universitat de Bolònia, i a la seva fama de rata de biblioteca, fa accessible al lector un munt de consideracions sobre la sensibilitat de l’home medieval en qüestions com la bellesa, l’experiència estètica, artificial i natural, el gust etc... un assaig que ens obre les portes a comprendre la nostra pròpia contemporaneïtat cultural. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA. El Romànic a les col·leccions del MNAC. Museu Nacional d'Art de Catalunya: Lunwerg, DL 2008. ISBN 9788497855464 Aquest llibre ens brinda l’oportunitat de tenir a les nostres mans un recull de les joies artístiques més importants del romànic català que alberga el Museu Nacional D’art de Catalunya (MNAC). Obres com les excepcionals pintures de Taüll, el Fontal d’Avià, la Majestat
Batlló o les magnífiques peces d’arts sumptuàries, tot això acompanyat de fotografies de gran format i qualitat. A destacar l’últim apartat del llibre on Manuel Castiñeiras fa una interessant reflexió de com l’art romànic va influir en l’art contemporani català. La Seu d'Ègara : les esglésies de Sant Pere de Terrassa : pedres amb ànima. Ajuntament de Terrassa, 2009. ISBN 9788486838706. També disponible en línia: http://www.terrassa.cat/Front/final/_YJxQ FCkYh8z6xaHSIIVVxgb0OZpYWaY_fi927ZMFirxe91KG-zLo3g [consulta: 18 juny 2014] Conjunt monumental, tresor de la ciutat de Terrassa i d’Europa, doncs permet contemplar un dels pocs exemples d’arquitectura de culte a cavall del final de l’imperi romà al segle V i l’inici de l’era cristiana, o el que és el mateix, la transformació i evolució d’un tipus d’arquitectura que encara no ha concretat un model a imatge de les necessitats del culte incipient que predominarà a tota Europa, el cristianisme, i l’establiment de l’estil romànic amb totes les seves característiques generals. Citem aquest llibre d’entre molts pel seu petit format i el gran treball de síntesi didàctica que apropa al gran públic tots els aspectes històrics arqueològics i artístics de les esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. Tracta també els magnífics retaules gòtics que contenen com el del gran mestre del gòtic català Jaume Huguet. BANGO TORVISO, Isidro. Arte bizantino y arte del Islam. Historia 16, 1996. ISBN 8476793049 No podem deixar de citar un títol que cobreixi dues cultures cabdals de l’art medieval, per una banda la de l’Europa oriental amb l’imperi bizantí, i per l’altra, la de l’art àrab, que com tots sabem va deixar una important petjada a la Península Ibèrica, en especial a l’Al-Àndalus, que comprèn ni més menys que dels segles VIII al XV. Amb aquest excel·lent manual publicat per dos reputats experts per iniciar-se en aquesta matèria, podem contemplar com un art deutor del món clàssic romà evoluciona fins a crear una plàstica arquitectònica que respon a una
identitat religiosa i civil pròpia. Podreu trobar anàlisis de meravelles com Santa Sofia de Constantinoble, l’Alhambra de Granada o la Mesquita de Còrdova amb un llenguatge clar i entenedor. DURAND, J; SOLER LLOPIS, J.; MASAFRET SEOANE, M. El Gótico. Larousse, 2006. ISBN 9788483328033 Nou exemple de llibre didàctic i introductori que situa els trets generals i les obres fonamentals per entendre el canvi respecte al romànic que es produeix al voltant dels segles XII i XIII. Amb una notable introducció per situar època i estil, on s’explica que el gòtic apareix en un moment àlgid que permet crear un nou tipus d’edifici religiós en el qual predomina la lleugeresa i la verticalitat, el gòtic i la seva arquitectura, igual que el romànic serveix de suport per a tota la resta de manifestacions artístiques, l’escultura i la pintura. L’ús de l’arc apuntat i la volta de creueria permet obrir els murs per crear un joc amb la llum que conformen un espai difús i espiritual. Tot això queda perfectament reflectit en aquest llibre òptim per comprendre els fonaments i pilars de l’art gòtic a Europa. MANOTE CLIVILLES, Maria Rosa; PADRÓS COSTA, Maria Rosa; RUIZ QUESADA, Francesc. Guia visual art gòtic. Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2005. ISBN 8480431393 Edició excel·lent que recull una selecció de les obres més importants pertanyents al gòtic català que alberga el MNAC. Si el romànic és un signe imprescindible de la identitat artística i cultural catalana el gòtic es va manifestar també com un moment àlgid de l’art a Catalunya. Només cal veure les esglésies de Santa Maria de Mar a Barcelona o la Seu de Manresa per descobrir un gòtic autòcton amb la claredat espacial com a atribut més distintiu. Com podem llegir al pròleg, les obres que apareixen són representatives dels aspectes més importants del gòtic català. S’hi analitzen l’estil, la tècnica, la iconografia, qüestions de patrimoni, etc. Un magnífic llibre que ens invita a descobrir l’impressionant col·lecció del MNAC.