Ruta literària de "La ciutat del fum" de Vicenç Villatoro by bctxarxa bctxarxa

Ruta literària “La ciutat del fum” de Vicenç Villatoro La segona ruta literària que us presentem és La ciutat del fum de Vicenç Villatoro. La ruta i la selecció de textos ha estat dissenyada per Montse Busquet, Jaume Closa i Glòria Soler. PRESENTACIÓ La ciutat del fum, de Vicenç Villatoro, és una novel·la sobre el poder, la lluita, l’amor, els records, el pes del passat i també una novel·la sobre la ciutat de Terrassa. Una ciutat que se’ns mostra en tres èpoques diferents: la infantesa del protagonista, la seva joventut en els anys de la guerra civil i la seva maduresa, el 1956. Una mateixa ciutat que són també tres ciutats diferents, perquè canvien les perspectives i perquè són uns anys clau en els quals la ciutat patirà canvis profunds. I encara hi ha una altra Terrassa, l’actual, la del lector que llegeix la novel·la i pot comparar amb la ciutat d’aquests moments. Tot plegat, fa que aquesta obra sigui molt atractiva per fer-ne una ruta literària, perquè ens permetrà observar alguns espais literaris i com se’ns presenten en la realitat. Aquesta Ciutat del fum de Vicenç Villatoro té un precedent clar, que és el poema que Pere A. Ventalló i Vintró li va dedicar a la ciutat de Terrassa el 1904, dedicat als obrers de Terrassa. Era la Terrassa de la industrialització, la Terrassa de Ventalló. Aquesta Terrassa que ens mostra Vicenç Villatoro és una Terrassa diferent, marcada fonamentalment per un fet històric que ha determinat un abans i un després en la història del país i en la història de la ciutat: la guerra civil espanyola. -Lectura del poema de La ciutat del fum de Pere A. Ventalló a càrrec de Rosa Cadafalch. https://www.youtube.com/watch?v=3sYAo8zrwpU Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

Com era la Terrassa de l'any 1956? Estàvem en ple franquisme. Villatoro situa la novel·la en un dia i mig, i no en uns dies qualsevol, el 17 i 18 de juliol de l'any 1956, vint anys després del 18 de juliol del 1936, data d'inici de la guerra civil espanyola. L’any 1956 és també un any abans que naixés l’autor. Aquesta qüestió li ha estat preguntada en diferents entrevistes, i ell sempre respon el mateix. Té la sensació que les coses de veritat havien passat just abans que ell hagués nascut… Terrassa en l'any 1956 ja era una ciutat gran, d'aproximadament 85.000 habitants. Eren anys d'un fort creixement de població. El 1962, l'any de les riuades, es va arribar a la xifra mítica de 100.000 habitants. Aproximadament, una mica menys de la meitat de població del que té Terrassa actualment (215.000 habitants). Una ciutat urbanísticament desigual, hereva de la industrialització (finals del segle XIX, principis del XX), amb un nucli històric medieval ubicat entorn de la Plaça Vella que va créixer en direcció l’estació de tren del ferrocarril. En aquest creixement i expansió de la ciutat industrial es van anar incorporant barris com ca n'Aurell o can Palet (anomenats a la novel·la), i també els nous barris que s'estaven configurant als anys 50, els més significatius són Ca n' Anglada i Les Arenes (també apareixen a la novel·la), fora de qualsevol planificació urbanística, i en molts casos amb cases d'autoconstrucció. Ens trobàvem amb una ciutat desintegrada, sense comunicació entre els barris. Aquest aspecte també apareix molt ben reflectit a la novel·la. Una Terrassa gris, la dels anys 50, no només pel fum de les fàbriques, sinó també pel context polític i social en el que estava immersa. Villatoro a La ciutat del fum, igual que en tota la seva obra documenta molt escrupolosament tots els detalls, però amb l’objectiu que no sigui real al 100%, sinó amb la intenció de que sigui versemblant. Al mateix temps aquesta ficció versemblant, que hagués pogut ser, parteix d’històries i relats familiars que sí que van passar. Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

La Ruta que proposem, per tant, passa per alguns dels llocs més cèntrics de la ciutat. Sortim de la plaça Didó, a la Rasa, on podrem veure restes d’una nau industrial, després cap a la placeta de Saragossa, confluència de carrers, per on passaven la gent que venien des de l’estació de la RENFE. Aquí s’hi poden veure alguns dels antics magatzems de roba. Després ens dirigim al Passeig, on hi ha cases de la burgesia de l’època i el Gran Casino. Una mica més enllà, abans del pont del torrent de Vallparadís, hi havia la presó. Passem pel carrer Sant Jaume, per on es veuen els darreres de les cases del Passeig, i anem cap a on abans hi havia algunes de les grans fàbriques de Terrassa, ara convertit en plaça pública, la Plaça Nova. Una mica més enllà, ja de retorn cap al centre de la ciutat, passem per on havia estat la comissaria de policia, per l’església, i en direcció a l’ajuntament ens acostem on havia estat la Fonda España. El final del recorregut ens portarà cap a la Rambla, on hi havia alguns dels bars que acollien els treballadors, i una mica més enllà a la plaça del Progrés, on començava un dels antics barris de treballadors, Ca n’Aurell.

Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

La ruta es va inaugurar el 5 de novembre de 2016 i va comptar amb la presència de l'autor, el Vicenç Villatoro. Durant la ruta es va fer una lectura de fragments de l'obra a càrrec del mateix autor i de Jaume Closa. EL RECORREGUT DE LA RUTA 1a parada: PLAÇA DIDÓ

Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

PLAÇA DIDÓ Al voltant de la plaça i més enllà, cap al nord de la ciutat, hi havia gran quantitat de fàbriques.. Al punt d'inici, la Plaça Didó, què en veiem d'aquella Terrassa dels anys 50? La nau de tints de la fàbrica Izard (actualment la Sala Muncunill), la xemeneia del Vapor Amat, escapçada i al bell mig de la plaça, i ben a prop el vapor Marcet, reconvertit i reutilitzat com a Escola Lanaspa. Aquest últim és un dels espais que apareix reflectit a la novel·la a través d'una persona de la qual es parla i hi té un protagonisme important encara que no hi apareix directament: la Marta Marcet.

Terrassa era una fàbrica immensa, la ciutat del fum, la ciutat dels telers, la ciutat de les selfactines, les tondoses i les jacquards, de les nuadores i les filadores i els teixidors i les cardadores, de les xemeneies i el vapor i el xeviot i l'ordit. l'ordit. Cent anys, gairebé, de fàbriques, d'estam i de cotó, de mitges i mitjaires, però sobretot de llana, cent anys d'un món construït al voltant de les fàbriques. Les cases dels fabricants, al Passeig o al carrer del Nord, les cases dels obrers, alineades al carrer del Passeig, totes ben iguals, cases de casal i quarto de reixa, com de joguina. El casino dels senyors i el casino del comerç. El Condicionament Terrassenc i la Tarrasa Industrial i l’Auxiliar Tarrasense, l'Electra i l'Anònima, i totes les fàbriques fetes amb sumes de cognoms, Aymerich, Amat i Jover; Cal Sala i Badrinas; Cal Pont, Aurell i Armengol... Tota una ciutat esdevinguda fàbrica, sense amenitats, la ciutat del treball, i de les nenes que vénen del poble per entrar a la filatura encara amb trenes i en surten dones sordejant, cridant, de tant haver parlat tota una vida amb el soroll dels telers de fons. La ciutat de les ordidores, les jacquards les selfactines, dels mitjaires i les passadores i els tintorers. Una ciutat que hivernava quinze dies d'estiu, tan a toc de pito com treballava tres-cents cinquanta dies la resta de l’any, tots de cop, tot d'uniforme. Demà mateix, divuit de juliol, vacances col·lectives, tot aturat, la ciutat morta i callada, sense telers. Això era Terrassa. (pàgina 29)

El Gran Teatro Alegria és el nucli que relliga tota la topografia de la novel·la. Ens situarem davant de l’edifici on era el Teatre Alegria. Una mica d'història: El Teatre és un dels espais importants de la novel·la. És on hi ve a actuar Ramon Cardona, després de vint anys de no haver estat a Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

Terrassa. Aquest és un tema recurrent en l’obra de Villatoro: l’home que torna, o el que se’n va. El Teatre Alegria va ser inaugurat el 8 de juny de 1907. En principi, va ser pensat com a cinematògraf, malgrat el nom. Va ser tornat a inaugurar en un altre edifici, el 17 de novembre de 1917, com a Cine Teatre Alegria, situat a la Rasa. L’arquitecte va ser Lluís Muncunill i tenia una capacitat per a 2.000 espectadors. En aquell moment era el més gran de la ciutat. Al Cine Teatre Alegria s’hi feien moltes activitats: cinema, teatre, ball, mítings, i fins i tot es va utilitzar durant un període curt com a presó per a presoners de guerra, molts d’ells desertors. (MARCET, Xavier pàgs 29 a 31) Es va tancar com a cinema el 18 de gener de 1978. Avui en dia només en queda la façana, pràcticament sense canvis des del 1917. El 17 de juliol del 1956, quan el Ramon Cardona, estava a punt d’actuar al teatre Alegria, què hi feien en realitat en aquest cinema? Doncs hi passaven Amor sobre ruedas de Carmen Morell i Pepe Blanco, i El pescador de coplas, on actuava Antonio Molina. (Tarrasa Información, 17 de juliol de 1956)

No hi havia estat mai, aquí. A la porta, sí. Per davant de la porta, pel carrer de la Rasa, ara vés a saber de quin cony de general, sí, General Mola, hi havia passat de nen i de jove, hi havia passat amb el mocador al coll, amb la pistola a la mà, cantant altres cançons. Hi havia passat amb el pare, amb la mare, amb la Bruna, amb els companys, amb els adversaris, quan era un teatre, quan l'havien fet servir de presó. Però mai no hi havia entrat. No havia endevinat mai que allà a dins hi havia un món tancat i mentider de palcos daurats i un escenari ample, “de noches serenas y palmeras”. (pàgina 76)

Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

-Cinema Alegria als anys 50. Imatge extreta de l´Arxiu Muncipal de Terrassa. Autor: Carles Duran Francino. Ref: 487421.

-Programa extraordinari del Cinema Alegria, 1938. Fons Col·lecció local. Biblioteca Central de Terrassa.

Interior del Cinema Alegria. Imatge extreta de: Terrassa: 19201930/ Anna Muñoz, Dolors Font. Terrassa. Arxiu Tobella, 1986.

1. CAL SASTRE D’OLESA

Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

El camí des de l’estació fins al centre porta a l’actual Placeta de Saragossa, anomenada Plaza de la Liberación durant el franquisme. La cruïlla de Cal Sastre d’Olesa, tal com s’anomena a la novel·la, és un encreuament important de la ciutat de Terrassa. Marca el creixement de la ciutat des del nucli medieval en direcció nord, fins al ferrocarril. Un creixement desenvolupat sobretot durant la industrialització, ple de residències burgeses i magatzems.

En Ramon Cardona s'havia aturat a la cruïlla de Cal Sastre d'Olesa, venint de l'estació, a la mà hi duia la carta on li deien el dia i l'hora de l'actuació, els honoraris, les despeses —havia millorat molt des dels primers temps de les festes majors de poble— la reserva feta al seu nom en un hotel de Terrassa. (pàgina 21)

Pel camí cap al Passeig, al carrer Sant Pau número 25, hi havia la “Delegación de Información e Investigación”, dirigida per Emili Matalonga, amb un cos d’una trentena de persones uniformades a l’estil dels feixistes italians. Entre els col·laboradors de Matalonga destacava l’Emili Armengol, que era conegut popularment com El Pistoles, personatge reproduït a la novel·la, amb un paper protagonista i molt rellevant en aquesta història. És un personatge que representa a la novel·la la repressió franquista a la ciutat durant aquests anys. Aquest espai és a on el Pistoles va interrogar i abusar de la Bruna. L’any 1945 els industrials terrassencs van regalar el Magatzem Freixa, l’edifici actual de la CECOT, al Frente de Juventudes.

-La CECOT, Seu del Frente de Juventudes a partir de l’any 1945.

Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

-Delegación de Información e Investigación, al carrer Sant Pau. Anys 40. Actualment l’edifici ha desaparegut. Imatge extreta de: MARCET I GISBERT, XAVIER. Els anys foscos de la postguerra: Terrassa, 1939-1945. Fundació Torre del Palau, 1999. (Àmfora, 1). L’edifici que ubicava aquesta delegación havia estat la seu d’una entitat politicoesportiva de caire ultradretà i anticatalanista, que va ser tancada l’any 1936. Era la Peña Ibérica, vinculada al Club Esportiu Español.

2. CUINA MODERNA En Ramon Cardona va recordar mentalment el recorregut que feia amb el seu pare. I en aquest recorregut recorda el paisatge de la Font Vella i del Passeig i els atractius que tenia per a ell quan era petit: les botigues, la pastisseria, la fira... Va allargar artificialment el camí cap a l'Alegria. Era molt d’hora. L’actuació començava a quarts d'onze. Calia ser-hi tres quarts abans, potser. Va decidir anar per la Font Vella, pel carrer del Teatre i tornar per la Rasa. Era, en part, un itinerari infantil. Quan era petit, feien la fira al Passeig. Potser ara també. El pare, l'Artur Colomines, l'hi duia agafat de la mà, amb guants de llana, feia molt fred a la fira d'hivern. S'aturaven a la pastisseria, a comprar unes ulleres, un panet de viena, un llonguet amb una presa de xocolata. Pujaven la Font Vella que segur que feia molta més pujada, semblava que les llambordes haguessin de patinar, de tan brillants i de tan fredes. Ara la Font Vella semblava més curta, més plana, els aparadors més arran de terra, les cases senyorials encara més senyorials. Hi pujava tot sol. […] I ara, de sobte, la Font Vella era el carrer del pare. No era el carrer del Social ni el d'aquell tanc que van voler fer davant de la Cuina Moderna ï que mai no es va poder moure de tant que pesava el blindatge. Era el camí de la fira i el carrer del pare. No era el carrer on havien viscut, i a més, el pare l'havia portat a d'altres llocs, al camp de futbol de darrere de l'Anònima, a Barcelona, a la plaça de Catalunya, a l'avinguda de la Llum, a les golondrines del port…(pàgina 67)

Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

Camió blindat davant dela Cuina Moderna. Imatge extreta de: RAGON, Baltasar. Terrassa 1936-1939: tres anys difícils de guerra civil. Terrassa: Patronat de la Fundació Soler i Palet, 1972. Font: Arxiu Municipal de Terrassa. Ref:

En Ramon Cardona va recordar mentalment el recorregut que feia amb el seu pare (cap als anys 25/30: Font Vella, carrer del Teatre, etc...) A la Cuina Moderna l’anomena de passada i explica l’anècdota d’un tanc que van voler fer-hi davant, i no el podien moure de tant que pesava el blindatge. És una imatge molt gràfica en relació a la forma matussera com les forces d’esquerra pretenien fer la revolució i encarar la guerra civil. La Cuina Moderna, situada darrere del camió, era una botiga de parament de la llar, situada al capdamunt de la Font Vella, entre el carrer Sant Pau i el Cardaire. L’any 1927 ja apareix documentada en una guia comercial de Terrassa, data en què aproximadament en Ramon Cardona i el seu pare passejaven per aquests carrers. I al llarg de tot el segle XX i fins al 2005 va tenir aquest ús. De fet encara alguns terrassencs utilitzen aquest nom per referir-se a aquest emplaçament, sobretot veïns del centre de la ciutat. Al Passeig també s’hi feia la fira. La de primavera i la de tardor. Al segle XIX es feia la fira a l’actual Plaça Vella, però s’estenia cap al carrer Gavatxons i amunt cap a la Font Vella. I més amunt cap al Passeig. Durant una època aquestes dues fires, durant les quals també hi havia venedors de productes diversos, a part d’atraccions per a la canalla, es van celebrar en aquest indret de la ciutat.

Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

La fira al Passeig l’any 1914.Font: Arxiu Municipal de Terrassa. Col·lecció Baltasar Ragón. Ref: 132049

3. LES CASES DEL PASSEIG La casa del Passeig, on hi ha actualment el restaurant Nobadis, forma part d´un conjunt de vuit habitatges familiars continguts amb façana principal al Passeig i façana posterior al carrer Sant Jaume. Aquest edifici havia estat una de les cases senyorials del Passeig. A l’interior s’hi poden contemplar uns frescos atribuïts al pintor Pere Viver. Al darrere hi havia un pati que arribava al carrer Sant Jaume. Avui la finca està partida en dues propietats. Vicenç Villatoro ens ha confirmat que es va inspirar en aquesta casa, per descriure la casa d’en Gabriel Marina, el Pistoles. La casa del Passeig era exagerada, però la majoria de les cambres no s’obrien mai, llençols al damunt dels mobles. La vida, entre l'envidriat, la biblioteca, la cambra. Una vida de senyor. No, no se'n recordava el senyor Marina, d'en Pistoles. No se'n recordava tampoc la Flora, havia vingut a servir de Viladecavalls, quan en Pistoles ja no era en Pistoles, quan duia les camises blanques i un bastó de puny de plata en comptes d'una porra de cautxú negre. Cap indici de la pistola i les taques de sang invisibles, descomptades. Casa al Passeig. Bastó de fusta noble. El senyor Marina era un senyor. Malalt, encara que no volgués. Respectable. Propietari, rendista, cases i fàbrica, bé, fabriqueta, de fet un taller gran, uns quants telers, de junta al Casino dels senyors, el Gran Casino, a l'Institut industrial. (pàgina 28).

La casa del Passeig (on vivia en Gabriel Marina) forma part d’un conjunt de vuit habitatges unifamiliars contigus amb façana principal al Passeig i pati i façana posterior al carrer Sant Jaume. Presenten unes característiques formals i ornamentals que els donen un caràcter unitari i peculiar, que podríem definir dins de l’estil eclèctic Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

del finals del segle XIX molt present a la nostra ciutat. Es tracta d’habitatges que ocupen gairebé tots ells dos o tres casals, consten de planta baixa i dos pisos, façanes de disseny noble amb el pis principal destacat i interiors amb elements decoratius de qualitat. A partir del 1843 el Passeig es converteix en zona d’expansió urbanística de Terrassa, com a continuació del carrer Font Vella. Als anys 50, aquests habitatges tan luxosos i de grans dimensions eren ocupats per industrials, descendents en la seva major part de les grans famílies de la burgesia terrassenca. I actualment, la majoria d’ells compartimentats entre diferents propietaris i amb diferents usos, principalment comercials: restaurants, botigues, etc.

4. HOSPITAL. PRESÓ Encara que la destinació d’en Ramon Cardona fos la presó de Barcelona, a Terrassa hi havia hagut una presó situada a l’edifici contigu a l’església de Sant Francesc que actualment forma part del CAP Sant Llàtzer. En Pep i en Manuel Garcia s’hi aturen al davant. Es van aturar davant de la casa d’en Marina, però només un moment. De seguida van tornar a caminar cap al pont del torrent i només a l’alçada de l’Hospital van aturar-se una altra vegada i van fer el camí de tornada per la mateixa vorera. En Pep Anglada no sabia quina casa era. En Manuel Garcia, sí. (pàgina 89-90).

La presó de Terrassa. Imatge extreta de: LARROYA, J. Terrassa, tal com erem. Terrassa, l’autor, 1998. La presó a Terrassa estava situada a l’edifici contigu a l’església de Sant Francesc que actualment forma part del CAP Sant Llàtzer. Actualment podem veure l’edifici tal com era. Va ser presó fins a l’any 1968 i posteriorment i fins a 1980, els calabossos de la Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

policia municipal. Les obres van començar el 1855 i es van encarregar a l’arquitecte barceloní, Josep Vilar, que aprofità l’estructura de la sagristia, consistent en un pati porticat, és a dir, del clàssic claustre, on hi havia les cel·les dels frares i que es van aprofitar per cel·les carceràries. A finals dels anys vuitanta es va modificar per formar part del centre sanitari.

5. CARRER SANT JAUME En Pep i en Manuel es dirigeixen cap al darrere de les cases senyorials del Passeig, al carrer de Sant Jaume. Aquí es pot identificar perfectament el darrere de la casa d’en Gabriel Marina. En aquest carrer es conserven encara avui un parell d’edificis emblemàtics de la Terrassa de finals del segle XIX, principis del segle XX: el Banc de Terrassa o Casa Soteras i la Casa Soler Bohigas. Des del carrer de Sant Jaume, per damunt de la tanca del pati de casa d'en Gabriel Marina, en Pistoles, es veien els dos pisos més alts de la casa foscos i buits. Feia anys que no hi vivia ningú. No es veia l’envidriat del saló, només una punta, prou per certificar-ne l'absoluta foscor. […] El carrer era estret i buit, sense vida. […] El pati era molt fosc, però ja s'hi havia avesat. Rere el llimoner, unes escales baixaven als soterranis. Per damunt, una terrassa feia la volta al pati. Al mig de la terrassa, un envidriat. (pàgina 91) Al carrer Sant Jaume, cantonada amb Puig Novell es conserva una placa de carrer feta en ceràmica on hi ha el nom del carrer i l’any: San Jaime 1940. Aquest carrer conserva l’atmosfera de la Terrassa d’abans... A més dels darreres de les cases del Passeig, on podem identificar perfectament la part de darrere de la casa d’en Gabriel Marina… En aquest carrer es conserven encara avui un parell d’edificis emblemàtics de la Terrassa de finals del segle XIX, principis del segle XX. Un d’ells és el Banc de Terrassa. La primera seu del Banc de Terrassa, fundat el 1881, va ser al carrer del Passeig. El 1892 es va traslladar al carrer Sant Jaume i amb el nou edifici ja reformat segons el projecte de 1909 hi va continuar fins al 1924, quan l’entitat bancària va fer fallida. Convertit en banc comercial de Terrassa va mantenir aquesta mateixa seu fins al 1944, en què es va instal·lar al carrer Major. L’edifici del Banc de Terrassa és una construcció de caràcter monumental, de planta baixa, pis principal i segon pis, formada per un cos central i dos de laterals més estrets Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

concebuts com a torres que són coronades per puntes rematades amb pinyons. Arquitectònicament, l’edifici combina el llenguatge eclèctic i el modernista. Els elements més interessants de la façana són la galeria de cinc finestres del pis superior separades per columnes amb capitells florals; els dos mosaics amb al·legories al comerç i a la indústria que ceguen dues d’aquestes finestres; el monumental escut de Terrassa, esculpit en pedra, que presideix el centre de la cornisa, i la gran portalada d’accés inscrita en un arc de mig punt. Està documentada una reforma important l’any 1944, en la qual la portalada central és substituïda per un gran finestral i les dues finestres laterals per dues portes petites, per adaptar-se a la nova funció d’habitatge. Des de llavors també es coneix com a casa Soteras, el nom del nou propietari. (Terrassa. Patrimoni Industrial) Una altra residència senyorial d’aquest carrer és la Casa Soler Bohigas, formada per dos habitatges adossats que responen al model de casa anglesa unifamiliar. Consten de planta baixa, pis principal i superior. La façana principal, feta d’obra vista, dóna a un petit pati amb tanca de reixa. Pere Soler Bohigas (1840-1903) fou un important industrial del ram de la tintoreria, que encarregà la construcció d’aquest habitatge com a residència particular a un arquitecte barceloní, en Rafael Puig i Puig. Tenia la seva fàbrica al carrer Sant Quirze (Guia de Tarrasa, 1907)

6. CASA MARIÀ ROS El nostre recorregut ens dirigeix pel carrer del Racó i cap al Portal Nou. Als anys cinquanta del segle XX aquests carrers eren plens de fàbriques. És el paisatge que el comissari veu des del seu despatx a la Casa de Marià Ros1. El comissari Antonio Martin dinava tot sol al seu despatx, prop de l’església, prop de la fàbrica de Cal Roig, una mica més lluny del Vapor Gran. Sentia des d'allà les sirenes de totes les fàbriques que marcaven l'hora de tornada a la feina, que endreçaven el temps. Les sirenes de les fàbriques. Al poble, a Sòria, eren les campanes. També se sentien des del despatx les campanes del Sant Esperit, però era una altra cosa, les sirenes les ofegaven. No és ben igual una campana que una sirena (pàgina 31)

La Casa Marià Ros. És obra de l'arquitecte i mestre d'obres municipal Miquel Curet i Roure, construïda entre 1873 i 1874. Avui encara conserva el seu caràcter senyorial i un marcat classicisme. Era la residència dels propietaris del Vapor Ros, situat al carrer del Portal Nou. Vapor i residència es comunicaven mitjançant un passatge que dóna al carrer del Portal Nou. Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

7. EL RAVAL. FONDA ESPAÑA Durant el franquisme, igual que durant la República, es van canviar els noms dels carrers, fet que l’autor reflecteix contínuament en la novel·la.

¿Fonda España? No li sonava de res. O, més ben dit, li sonava a cosa nova, ara tot era España i Generalisimo Franco i Calvo Sotelo i José Antonio i Dieciocho de Julio. Un signe del temps, potser fins i tot una metàfora. Un nom de resclosit i d'aclaparador. Potser la fonda hi havia estat sempre, allà. Potser sempre s'havia dit aquest nom. O potser no, potser hi havia Fonda, però es deia qualsevol altra cosa, qualsevol nom que els hagués semblat pecaminós o ambigu o massa neutre, quan van entrar els altres. Fonda Central o Fonda Anglaterra, vés a saber. Moltes coses havien canviat de nom. Moltes. Va somriure, en Ramon Cardona. Ell havia canviat de nom. Quan ell no es deia Ramon Cardona, potser la Fonda España no es deia Fonda España… (pàgina 21) La Fonda España estava situada al Raval. Avui encara queda com a record la portalada, ara aparador d’una botiga de roba.

Raval de Montserrat. La portalada de l’antiga Fonda España.

Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

Al carrer de la Palla, cantonada amb el carrer Sant Pere hi havia la Fonda Espanya que donava hostatge als viatjants i comerciants i pagesos que venien la nit del dissabte pel mercat del diumenge. (Guia de Tarrasa, 1907). La Fonda tenia fama per la seva cuina i sobretot pel seu arròs amb congre. A finals dels anys 20, la fonda Espanya es va traslladar al Raval de Montserrat. Encara queda com a record la portalada, ara aparador d’una botiga de roba.

8. CANTONADA CARRER GAVATXONS AMB PLAÇA VELLA

Als anys 50 i fins més enllà dels 90, del segle XX, per tot el centre de la ciutat, ara una zona pels vianants, hi circulaven cotxes. El van fer pujar al cotxe, al darrere, amb un policia a cada banda. El comissari Martín va seure al davant. Van baixar pel carrer de Gavatxons fins a la plaça Vella, davant del Sant Esperit, després pel carrer Major cap al portal de Sant Roc. Feia calor. Els homes passejaven amb les mànigues de les camises arremangades, les noies amb una faldilla per sota el genoll, alegres. Era una claror alegre. No se sentia el soroll del telers. Festa. El cotxe va baixar la Rambla, paral·lel al tren, i a en Ramon Cardona, que ho mirava tot àvidament des de la finestreta, li va semblar que veia, a l'alçada de Gutemberg, camí de la plaça del Progrés, la Bruna amb un home, que el miraven tot quiets, espantats, ella potser amb una llàgrima o potser era el sol a la cara, que l'enlluernava. Potser no. Potser no hi eren. El cotxe ja anava massa de pressa. La Bruna i el seu marit, calia suposar-ho. Tant se val si ho eren o no ho eren. Havien quedat fora. El cotxe se n'anava cap a Barcelona i ells es quedaven a Terrassa, entre els telers aturats i les parades de síndria i la claror de juliol. (pàgina 171)

9. PORTAL DE SANT ROC La Polar va ser un bar ubicat a la cantonada de la Rambla amb el portal de Sant Roc. Es va obrir l’any 1931 com a bunyoleria i es va tancar el 19 d’agost de 1967.

En Manuel García tenia festa, la vigília del divuit de juliol, i volia fer les maletes per anar-se'n al poble, potser la setmana que ve, i mentrestant passejava pels descampats de la ciutat a mig fer, esperant l’hora de la partida i la tertúlia, no et caurà mai la casa a sobre, vetllant la llegenda d'una heroïcitat desitjada, impossible. Algun dia. Algun dia tindrien la sorpresa. Per sota les llambordes Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

dels carrers de Terrassa, alguna cosa nova bullia, no ben bé la memòria del passat, i ell seria allà quan esclatés. Ara potser no, quan esclatés, no s'han de fer les coses abans d'hora. De moment, la tertúlia a La Polar, les octavetes, la llegenda, les hores mortes a la casa del barri sense nom. (pàgina 21)

La Polar, a la cantonada de la Rambla amb el Portal de Sant Roc

La Polar, a la cantonada de la Rambla amb el Portal de Sant Roc. Extret de: Terrassa: recull gràfic 1865-1965. Barcelona, Efadós 2007.

En Manuel Garcia és el personatge que representa els intents de revolta contra la dictadura, representada pels amos de les fàbriques i les classes benestants. Manuel García hauria volgut ser un heroi. A la guerra, després de la guerra, al marejol de les fàbriques de Terrassa. No ho era. Algú es pensava que ho era. De vegades, fins i tot ell s'ho pensava. Per no desmentir-ho, responia a les preguntes dels companys amb frases ambigües, que feien veure sempre que amagava coses enormes que no es podien dir. A la policia no els contestava així. A la policia, quan l'havien vingut a buscar, quan malgrat tot se l'havien endut, els havia contestat el que sabia de veres, és a dir, no res. Però per entre els telers de l'Anònima, i fins i tot més enllà, potser fins i tot a la Fundició de Cal Reig o a les màquines de l'Electra, els més nous, els més despistats, es pensaven que en Manuel García era dels qui manaven, a les fosques, en aquells moviments de talps que mantenien alguna memòria del passat i alguna promesa de futur. I en Manuel García no manava, de vegades el manaven, de vegades no res, ni això, però ho hauria volgut. Hauria volgut sobretot ser-ne capaç. (pàgina 20)

La Polar va ser un bar ubicat a la cantonada de la Rambla amb el portal de Sant Roc. Es va obrir l’any 1931 com a bunyoleria i es va tancar el 19 d’agost de 1967. L’any 1934 s’anunciava com a orxateria. Segons el seu propietari, en una entrevista feta pel Tarrasa Información l’any del seu tancament, mai no s’hi havien fet reunions polítiques. Sí que hi havien tingut la seva seu social el club d’escacs de Terrassa o el Club Egara d’hoquei. 17 Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

Vicenç Villatoro utilitza aquest bar com a exemple d’un espai, que de ben segur que devia haver existit a Terrassa, on d’una manera clandestina i tal com diu l’autor “alguna cosa nova bullia” en forma de tertúlia, converses... Contrari al règim i amb l’intent de crear alguna cosa nova. Ara sabem però, que qualsevol canvi quedava molt lluny. De fet, uns anys més tard, el 1962 i després de les riuades, els moviments veïnals, molt desarticulats fins aleshores, van començar a activar-se, i a agafar força. Hem de tenir present que la lluita antifranquista a Terrassa, va ser de les més importants de Catalunya, de la mateixa manera que ho va ser la repressió, tant durant la guerra civil com, posteriorment, durant el franquisme. (Plans i Campderrós, Lourdes, pàg. 303) L’oposició al sistema polític no podia ser gaire manifesta en un règim totalitari i de partit únic. Els partits vençuts tenien prou feina per ajudar als presos, reorganitzar-se i subsistir en la misèria. Les classes populars van ser les grans perdedores i les que van pagar més durament la derrota. Tanmateix això no va comportar un suport actiu als grups antifranquistes, ja que, cal no oblidar la situació real dels treballadors que provocà que la lluita per la diària subsistència ocupés la majoria dels esforços. A Terrassa, dins dels grups polítics d’oposició, el PSUC va ser el partit hegemònic. Va consolidar-se als anys cinquanta, i va acabar tenint una força impressionant a la fi del franquisme. El PSUC va tenir una organització clandestina des de finals dels quaranta, i participà en les lluites de març de 1951, del període 1956-59, i, del 1962-69. (Plans i Campderrós, Lourdes, pàg. 309). Dels nostres protagonistes, en Manuel García és el representant d’aquests treballadors que havia lluitat contra el règim, implicat políticament, que volia un món millor, i que en ple règim franquista, vivia “mig amagat”.

10.

PLAÇA PROGRÉS

Ca n’Aurell és un barri emblemàtic per a l’autor. Ell mateix hi havia nascut i viscut. El barri està presidit per la Plaça del Progrés que en època franquista era anomenada Plaza del General Primo de Rivera. Al carrer Salvà és on viuen la Bruna i en Pep. Els recorreguts cap al centre que fa la Bruna sempre surten d’aquest indret. Aquí s’hi havien celebrat espectacles de circ, s’hi havia fet l’envelat de Festa Major i fins i tot s’havia convertit en una plaça de toros. És el barri de la menestralia i dels obrers, en contraposició al Passeig. I sense menysprear els altres barris de la ciutat, citats també a la novel·la i els nous barris construïts pels mateixos immigrants, les Arenes, Ca n’Anglada…. S'havia fet fosc a la Rambleta i en Manuel García fumava encaparrat. Caminaven amunt i avall, ara cap a la plaça del Progrés —refeta i acabada d'inaugurar, però sempre plaça del Progrés, encara que als murs hi digués General Primo de Rivera—, pujant per Arquímedes i baixant per Galileu, com si despistessin algú, no hi havia ningú a qui despistar (pàgina 81)

Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

La plaça del Progrés, abans de la reforma més moderna. Extret de: Terrassa: recull gràfic 1865-1965. Barcelona. Efadós, 2007.

Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

La Bruna Amat endreçava el rebost, hi buidava el cistell de l’escarola i l'enciam i els préssecs i el meló per dinar, feia bullir el pot de l'aigua amb sal, tallava els ròdols d'albergínia, posava la paella al foc amb un rajolí d'oli, cobria el terra de la cuina amb papers de diari escampats per evitar les esquitxades, tot de pressa, tot a la vegada, atabalada. Atabalar-se. Atabalar-se de feina, d'obligacions, fer el dinar i parar taula i obrir els finestrals i abaixar les persianes i endreçar la camisa blanca d'en Pep sobre la post de planxar i esperar que arribi, tot a punt quan arribi. No aturar-se ni un instant. Posar la ràdio ben forta, perquè les paraules de les cançons tapin les paraules del pensament. (pàgina 18) _________________ Quan se'n va adonar, en un dels rampells contradictoris, la Bruna Amat ja era al carrer Salvà, prop de la Sagrada Família, camí amunt cap al carrer Major… … La Bruna va passejar pels carrers de la Terrassa de tota la vida, sense fer res, sense mirar res, ben bé per no ser a casa… (pàgina 60-61) ____________________ En aquella hora, cada dia, ja estaven sopant. La Bruna Amat, sola, seia al costat dels vidres que miraven al celobert de la casa de Ca n’Aurell sense saber si cosir o sargir els mitjons o embastar les vores dels pantalons o llegir un llibre o fer el sopar per a ningú, per a ella, però ella no tenia gana. (pàgina 72) ____________________ Però en Pep no hi era. Encara no havia arribat. Tota la casa era a les fosques. La Bruna, el primer que va fer, va ser anar a la cambra, a veure si l'esperava al llit, dormint. Hauria estat estrany. Se l'imaginava més aviat esperant-la al menjador, assegut a taula, amb el llum obert i un rostre perplex. No al llit, dormint, com si res. Però no era en un lloc ni a l'altre. Primer la Bruna es va sentir alleugerida. No calien explicacions, de moment. Després es va adonar que, de veritat, no hi era, on pot ser, a aquestes hores, què li deu haver passat. ¿L'esperaria ella al menjador, asseguda en una cadira, amb rostre perplex? ¿L’esperaria al llit, sense poder dormir? Si triga hauré d’anar a l’hospital o a la policia; no, a la policia no. Abans de decidir-ho es va omplir la banyera… (pàgina 111)

Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat

RECURSOS D’INFORMACIÓ 

Les botigues del nostre record: del 5 de juny de 2008 a l’1 de març de 2009: [Catàleg de l’exposició]. Terrassa: Museu de Terrassa, DL 2008. (Catàlegs del Museu; 15).  CALAF, Andreu. El cinema a Terrassa: crònica ciutadana d’un segle amb projecció d’imatges en moviment. Terrassa: Comissió del Centenari del Cinema a Terrassa, 1997. ● FERRAN, Domènec; PEREGRINA, Neus. Terrassa, patrimoni industrial. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 1999. ● LACUEVA I MORENO, Josep Lluís; MARQUEZ I BERROCAL, Manuel; PLANS I CAMPDERRÓS, Lourdes. Combat per la llibertat: memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979). Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2007. (Àmfora; 6) ● LLOFRIU, Rafael. Guía práctica de Tarrasa. Barcelona: A.López, 1907. ● MARCET I GISBERT, XAVIER. Els anys foscos de la postguerra: Terrassa, 1939-1945. Fundació Torre del Palau, 1999. (Àmfora; 1) ● MUÑOZ, Anna; FONT I CARNICÉ, Dolors. Terrassa: 1920-1930. Terrassa. Arxiu Tobella, 1986. ● PLANS I CAMPDERRÓS, Lourdes. Terrassa: recull gràfic 1865-1965. Barcelona: Efadós, 2007. (L’Abans) ● PLANS I CAMPDERRÓS, Lourdes. La vida cultural i recreativa a la Terrassa d’ahir: 1975-1931. Fundació Torre del Palau, DL 2000. (Terrassa viva; 1) ● PONSET, Josep; FERNÀNDEZ, Leopoldo; GENÍS, Pere. Guia urbana de Tarrasa. Tarrasa [s.n.], 1949. ● RAGÓN, Baltasar. Terrassa 1936-1939: tres anys difícils de guerra civil. Terrassa: Patronat de la Fundació Soler i Palet, 1972. ● VERDAGUER I CABALLÉ, Joaquim. Terrassa, la festa al carrer: passat i present. Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2005. (Terrassa viva; 10) ● VILLATORO, Vicenç. La ciutat del fum. Barcelona, Edicions 62, 2001. A Internet ● AROZTEGUI, Rafael. Terrassa: Blog del Rafael: Petites històries de Terrassa i altres coses. [en línia] <http://pintorviver.blogspot.com/> ● ARXIU MUNICIPAL DE TERRASSA. Arxiu a fons. [en línia] <http://arxiumunicipal.terrassa.cat/afons.php> ● ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA. Vicenç Villatoro. [en línia] < http://www.escriptors.cat/autors/villatorov/> ● Records de Terrassa: recull de vivències i records de la ciutat de Terrassa. <www://recordsdeterrassa.wordpress.com> ● VERDAGUER I CABALLÉ, Joaquim. Blog http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/ ● VERDAGUER, Joaquim. “La presó de Terrassa”. La Torre, 30-03-2013 <http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/34468/preso/terrassa> ● VILLATORO, Vicenç. Pàgina personal. <http://www.villatoro.cat/> ● Viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada Passeig de les lletres, 1.-- 08221 TERRASSA Telèfon 937 894 589 c.e.: bctxarxa@terrassa.cat