Bearn definitiu

2n Batxillerat B - Artístic 2015 - 2016

3R T R I M E S T RE - C ATAL À

L L O REN Ç V I L L A L O N G A

beArn

LA SALA DE LES NINES

BETH PUJOL GIL

ÍNDEX 4 BEARN

6

RESUM

LLORENÇ VILLALONGA

7

INTRODUCCIÓ

8

ANALISI DE CONTINGUT BEARN

ANALISI D’ESTIL

12

10

CONCLUSIÓ BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA

A Bearn s’hi retrata la desfeta de la societat benestant mallorquina del segle XIX a través de la mirada del narrador, el capella Joan Mayol.

LLORENÇ VILLALONGA

RESUm La novel·la de Bearn comença amb una carta on Joan Mayol,

don Toni i discutia amb ell sobre temes que ell tractava al

el capellà de Bearn, explica el que trobarà escrit i perquè ho

Seminari, també intentava que es confessés constantment. Un

ha escrit des del seu punt de vista. Després explica una mica la

d’aquells estius va anar a la casa un nen que es deia Jaume que

vida de Toni i Maria Antònia, els amos de la casa de Bearn, i el

tenia un aspecte malaltís i provenia de la ciutat. Els dos nens

poble; i finalment s’excusa si en les pagines hi ha imprudències

feien competicions en tot, i el Joan estava gelós del nen i la

però tenia l’obligació de redactar-les per explicar tal i com es la

seva intel·ligència, un dia en Jaume desprès d’una cursa estava

situació de Bearn.

tant esgotat que va acabar morint i en Joan va sentir-se culpable per haver-lo pressionat.

Joan sempre ha estat a Bearn, ja que, no va conèixer mai als

A la casa de Bearn hi havia una sala on ningú podia entrar mai

seus pares naturals. Mentrestant va anar al Seminari per poder

“La sala de les nines” on es guardaven els secrets de la familia.

ser capellà, Maria Antònia i don Toni es van divorciar perquè

Quan en Toni i na Xima van marxar a París, dona Maria Antònia

el senyor va enganyar a la seva dona amb la neboda del mat-

va marxar a viure al poble. Dona Xima tenia mala reputació, era

rimoni, dona Xima, fugant-se a París amb ella. A les vacances

una mica meuca, ja que era l’amant de diversos homes de l’alta

en Joan tornava a la casa de Bearn i allà sortia de cacera amb

societat com l’emperador i vivia en el luxe. Un dia dona Xima

4

eSTA TANCADA AMB CLAU I NO HI ENTRA NINGÚ

després de que en Toni tornés a Bearn al

pujar a un Aeròstat-dirigible-elèctric. A

Joan volent mantenir els secrets de la

ser rebutjat per la seva neboda, que hav-

Roma van visitar al Papa però dona Mª

família va cremar la sala de les nines de-

ia trobat un home més jove i amb més

Antònia no va voler anar-hi després de

struint tota la documentació.

riqueses, aquesta es va presentar a la

discutir amb don Toni.

seva casa demanant-li diners. El senyor

Quan van tornar a Bearn, la serventa

de la casa va donar-li un dels collars de

madò Coloma, mor estrangulada i to-

diamants de la seva mare i na Xima va

thom sospita d’en Toni. També l’acusen

marxar passant a saludar abans a la seva

de bruixot perquè moltes de les nits se

tia Maria Antònia.

les passava desperts escrivint les seves

En Toni i na Mª Antònia van fer les paus

memòries. Dos dels servents de la casa

i van tornar junts a la casa de Bearn. El

Na Caterina i en Tomeu estan enamorats

problema per la família de Bearn es que

però no tenen diners per comprar-se

estaven arruïnats però vivien despre-

vestits. Un dia Na Xima torna a la casa

ocupats i l’únic que es preocupava pels

de Bearn perquè esta arruïnada i els

diners era en Joan. Un dia els senyors

senyors l’acolleixen. Aquesta s’enamora

de la casa van voler anar a Roma per a

d’en Tomeu i vol casar-se amb ell però a

que el seu capellà pogués conèixer al

la festa de Carnaval aquest la ridiculitza

Papa. En el viatge van aprofitar per fer

davant de tothom i ella pren un dels

una parada a París on Joan va embogir

bombons enverinats que tenia a una

veient a na Xina per tots els llocs, fins i

caixa. En Joan tira la caixa al foc però na

tot va trencar-li el nas a un dels homes

Mª Antonia que últimament havia per-

de seguretat del tren perquè no el deix-

dut el cap se’n va prendre un i finalment

ava baixar. En canvi els senyors de Bearn

don Toni que es va veure desolat per

estaven molt tranquils. A París en Joan

la mort de la seva dona es pren l’ultim

se n’adona de que tothom intenta apa-

bombó i mor. Abans li havia entregat les

rentar i pertànyer a l’estament de l’alta

seves memòries a en Joan.

societat. Un dia en Toni fingeix una tru-

Finalment en Joan coneix tots els secrets

cada i s’excusa perquè diu que ha d’anar

de la família quan uns homes venen a

a veure a un home, quan en realitat va a

reclamar els arxius del senyor, però en

5

LLORENÇ vILLALONGA

i Llorenç Villalonga va néixer l’1 de març de 1897 i va morir el 27 de gener de 1980 a Palma de Mallorca, a les Illes Balears. Durant la seva vida va escriure en català i castellà i és reconegut com una de les figures més important de la literatura catalana. Abans d’escriure va estudiar medicina i psiquiatria.

1931 1956 1952 1968 1967 1972 Mort de dama

Bearn

Palmira

lA GRAN BATUDA

LES FURES

miSANTROP

lNTRODUCCIÓ L

a seva obra més coneguda és Bearn o La sala de les nines que va ser escrita després de que l’autor es casés a l’any 1956. Aquesta novel·la explica la decadència de l’aristocràcia mallorquina.

A continuació analitzaré el fragment del capítol 14 de la 1a part pàg. 1-16, de l’edició Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines, col. Educaula, Ed.62, Barcelona, 2014, on na Xima visita al seu oncle a Bearn. He escollit aquest fragment perquè es veu la diferència entre els estaments i les ciutats i barreja la situació real amb la percepció que té el narrador.

7

Analisi

contingut E

capítol narra el moment que don Toni esta a Bearn, després de que na Xima l’abandonés per un home amb més diners, i apareix dona Xima visitant al seu oncle i dema nant-li que vagi amb ella a París.

8

P

rimer apareix el senyor Vicari prevenint de que na Xima esta a Bearn i en Toni afirma que ja ho sabia i li explica tot el que va fer amb ella la darrera vegada que van anar a París. Durant tot el relat en Joan esta amagat escoltant la conversa entre els homes. Don Andreu intenta fer veure a don Toni que els seus actes són impurs perquè aquest li va dir a na Xima que li agradaria tornar a l’òpera. Finalment don Toni cedeix i fa cas al sacerdot volent recuperar la seva antiga vida a Bearn i la seva dona. Una vegada el sacerdot s’ha tranquilitzat es demanen perdó entre ells per escridassar-se i actuar com immorals. Aleshores don Toni segueix explicant el seu viatge a París i el ferrocarril amb el que va anar i acaben desviant-se a temes polítics i socials. De sobte don Andreu pregunta per l’automòbil que té el senyor de Bearn a dins de casa i per la sala de les nines i el senyor li contesta que no s’hi ha de preocupar.

Aleshores es va sentir un carruatge i don Andreu va sortir, va aparèixer un home arreglat anunciant que na Xima havia arribat. El relat acaba amb l’arribada de dona Xima.

E

ls dos personatges tenen visions diferents de la vida i la manera en que s’ha d’actuar, també per les vivències que han tingut. - El dimoni el podem estafar: no és el proïsme. - No?- féu el senyor - i el tenim sempre tan a prop… (pàg. 154).

Aquest fragment m’ha agradat molt perquè es veuen els diferents estaments socials i les seves ideologies a més dels espais diferents de París una ciutat innovadora. Sa primera vegada que anàrem a París, en lloc de viatjar en carruatge, ho férem ja en ferrocarril.

A França circulen molts de trens. (pàg. 156) i de l’illa molt més endarrerida culturalment.

EN L’ESCLAT DE LA SEVA BELLESA I DE LA SEVA DEPRAVACIÓ, eRA , EN LA MEVA FANTASIA, L’ENCARNACIÓ DEL dIMONI Zeppelin en que puja en Toni a París

A

l capítol hi ha 4 personatges principals, don Andreu, don Toni, en Joan i na Xima. El fragment esta compost per diàlegs entre els senyors i na Xima i per altra part pels pensaments i les sensacions que té en Joan de la situació que esta veient des de el seu amagatall. Dona Xima, en l’esclat de la seva bellesa i de la seva depravació era en la meva fantasia, l’encarnació del Dimoni. (pàg. 147). La història succeeix durant la segona meitat del segle XIX (1859 - 1868). En aquest curt fragment podem veure la diferència dels estaments de la societat i la de la vida a la illa i a París, on el luxe està per sobre del que es troba a l’illa. Viatja com una reina: carruatge, lliurees, què sé jo… A la posada no tenen prou criats per servir-la. (pàg. 147).

Estació de Paris - s. XIX

9

Anàlisi de l’estil E

n aquest apartat em dedicaré a parlar sobre els personatges de la història, és a dir, els figurants que apareixen en el fragment del llibre que jo he escollit i les seves ideologies i estil de vida. Llorenç Villalonga utilitza l’obra de Bearn o la sala de les nines per representar la societat del s. XIX a Mallorca i a París, la ciutat amb el màxim esplendor en innovació d’Europa. Al llibre podem veure les diferents ideologies que tenen els personatges de les illes i els que están a París.

E E

ls personatges que tractaré apareixen de manera indirecta i en trobem de dos tipus: personatges rodons com: don Toni, el senyor de la casa de Bearn i en Joan, el capellà de la família, es a dir que el seu comportament va variant al llarg de la història; i personatges plans com: don Vicari o don Andreu, que es el sacerdot i na Xima, la neboda dels senyors de Bearn, els quals les seves ideologies són sempre les mateixes.

joan Mayol

10

n Toni cada vegada té una visió més liberal del que per a ell és viure la vida. Aquest personatge al final seguint els consells de’n sacerdot retorna a la seva antiga vida. En el transcurs del relat, aquest personatge cada vegada perd més la seva bona reputació pels seus actes. Na Xima és una jove aprofitada i marcolfa però a la seva vegada molt bella. Aquesta es relaciona amb l’alta societat de París, per això quan va a visitar al Tonet, es presenta amb tot tipus de luxes i els que no té els exigeix. Pareixien princeps plens de galons (pàg. 147)

dON TONI

DON aNDREU EL VICARI

DONA XIMA

E

n Joan, és el personatge principal de la història, encara que en aquest fragment apareix poc i únicament escolta tot el que diuen la resta de personatges des del seu amagatall i imagina les conseqüencies segons el que escolta. En Joan va embogint per la presencia de na Xima. Dona Xima… era en el meu somni l’encarnació amb el Dimoni (pàg. 147). Aquest personatge es preocupa per la dignitat de la familia i l’estatus social. Don Andreu es un sacerdot de mentalitat conservadora acudeix a en Toni per a que aquest es confessi i l’intenta prevenir dels seus mals actes. Vossa Mercè no pot donar l’escàndol de tornar-se’n a París (pàg.154).

Envaí la casa una bufada de perfums i colors. Dona Xima avancà somrient, amb els braços oberts.

- Oncle Tonet...

Fragment del Bearn

P

odem trobar coincidències en el comportament de’n Toni i de’n Faust (el personatge l’obra de teatre que van a veure a París).

Faust vol la joventut i ven l’ànima al diable per aconseguir-la i per l’amor aconsegueix salvar-se. En el cas dels personatges de Bearn succeeix quelcom semblant. En Toni sería en Faust que en sentir-se vell, fuig a París amb la seva neboda, na Xima (el diable) Dona Xima... l’encarnació del Dimoni. (pàg. 147) i es torna a sentir jove. Feu deu anys ja em considerava vell quan, p’es març de 1859, na Xima s’encapritxà que la dugués a l’estrena de Faust. (pàg. 149) però gràcies a l’amor que encara sent per Mª Antònia s’aconsegueix salvar.

11

Conclusió Aquest treball està format per quatre apartats: els resum, la introducció on s’explica l’autor, la seva biografia i les característiques de les seves obres literàries, en especial BEARN O LA SALA DE LES NINES i faig una introducció a l fragment que he escollit per analitzar seguidament

eL PRESENT NO EXISTEIX, ES UN PUNT ENTRE L’ILUSIÓ I L’IGNORÀNCIA LLORENC VILLALONGA

A

quest treball està format per quatre apartats: els resum, la introducció on s’explica l’autor, la seva biografia i les característiques de les seves obres literàries, en especial BEARN O LA SALA DE LES NINES i faig una

introducció a l fragment que he escollit per analitzar seguidament en els següents punts. Per tant els últims punts els he dedicat a analitzar el capítol 14 de la Primera part: Sota la influència de Faust on examino detalladament el contingut i l’estil dels personatges i les seves ideologies.

12

Bibliografia

webgrafia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lloren%C3%A7_Villalonga_i_Pons https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwjMwfGZjfPLAhXEvBoKHYV2DAUQFggrMAI&url=https%3A%2F%2Fprezi.com%2Frvjo-oeuqhrx%2Fbearn-o-la-sala-de-les-nines%2F&usg=AFQjCNFy1TS3ZFEjBbtqdLHcb79DgOChvg&sig2=3s0loxyIM1UsN8XP9n66Ow https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwjMwfGZjfPLAhXEvBoKHYV2DAUQFggwMAM&url=http%3A%2F%2Fxtec.gencat.cat%2F.content%2Falfresco%2Fd%2Fd%2Fworkspace%2FSpacesStore%2F0054%2F69d3b30b-61fa-408b-8b5a-afc15 78c198c%2FVillalonga_1998.pdf&usg=AFQjCNFy_MgHJVy-3YMVMMCsLGPq6Zm7Sg&sig2=fyaSx3G1L6c35sACiBC_Ow https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=5&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwjMwfGZjfPLAhXEvBoKHYV2DAUQFgg1MAQ&url=http%3A%2F%2Fwww.grup62.cat%2Flecturanda%2FBearn%2Fdespres_de_la_lectura.html&usg=AFQjCNHN7Ar3GxARE-YasiuRlG9LheaNfg&sig2=lMLYKlWTLMIhicylRn3Raw https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwiozde3i_PLAhXMWRoKHW8oC58QFggtMAI&url=http%3A%2F%2Fwww.escriptors.cat%2Fautors%2Fvillalongall%2Fpagina.php%3Fid_sec%3D1766&usg=AFQjCNEVt3nipqCn9158NwarHu14k9gbtA&sig2=GAcC8XYOFPGxppbZ8SEx0g https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwiozde3i_PLAhXMWRoKHW8oC58QFggzMAM&url=http%3A%2F%2Fwww.xtec.cat%2Fcentres%2Fa8026075%2Fautor.html&usg=AFQjCNFyD0Oivn7caXjb9Q13RxYOd7AImg&sig2=FmeuLn4upn1lt-_ij5MqTQ

L

lorenรง Villalonga, Bearn o la sala de les nines, col. Educaula, Ed.62, Barcelona, 2014

13