Celler i Hotel a Mas Siurana - PFC by Borja Gonzalez Ferrer-Vidal

PROJECTE FINAL DE CARRERA

BODEGA I HOTEL A MAS SIURANA Borja Gonzàlez Ferrer-Vidal

15 de Septembre de 2014

arquitectura

estructura

construcció

Situació A100 Emplaçament A101 Entorn A102 Planta Baixa A103 Planta Accés A104 Planta Coberta A105 Secció Transversal 1 A106 Secció Transversal 2 A107 Secció Transversal 3 A108 Secció Transversal 4 A109 Secció Transversal 5 A110 Secció Longitudinal 1 A111 Secció Longitudinal 2 A112 Alçat Sud A113 Alçat Nord A114 Alçat Est A115 Alçat Oest A116

Planta Fonaments E100 Planta Baixa E101 Planta Primera E102 Seccions Tipus E103 Pòrtics E105 Detalls E106

Índex PB - P1 Plantes Constructives Seccions Constructives Zones Detallades Detalls Constructius

instal·lacions C100 -108 C101 - 110 C200 - 203 C300 - 308 C400 - 412

Evacuació I100 Protecció Activa I101 Climatització I200 Climatització I201 Fontaneria I300 Sanejament I400 Electricitat I500 Acústica I600 Sostres I700

índex

memĂ˛ria

EMPLAÇAMENT

PLANA DE FALSET, PRIORAT

SERRALADA DEL MONTSANT

VILELLA ALTA

VILELLA BAIXA

TORROJA DEL PRIORAT

PRIORAT HISTÒRIC GRATALLOPS RIU DE CORTIELLA

PORRERA

EL LLOAR RIU DE SIURANA

BELLMUNT DEL PRIORAT

MAS SIURANA

FALSET

RIU DE SIURANA MONTROIG

SERRA DE LLABERIA MÓRA D’EBRE

RIU EBRE

Plana de Falset 1:25000

La plana de Falset és, més que un àmbit geogràfic, un lloc. Un espai diferenciat de gran extensió gràcies en gran part a la visió negada del mar per la serra del Godall. Entre aquesta, i l’inici de la geologia volcànica del Priorat, s’hi troba Falset. Es un petit poble, situat en un lleu turó que domina la plana, com un guardià que resta atent a l’accés d’un àmbit màgic. Cal estar convençut per no seguir el camí natural, caient lleugerament fins a Móra, a la conca de l’Ebre. Per contra, comencem a ascendir lleugerament, poc a poc cap a una serralada de poca alçada però forta pendent. Un cop creuem el Siurana els camps i masos se succeeixen fins arribar al Mas Siurana.

EMPLAÇAMENT

PLANA DE FALSET, PRIORAT

Serralada de Montsant

Serra de Llaberia

Plana de Falset

La plana está delimitada per dues serres, la de Llaberia i la serralada del Montsant. Aquesta delimitació respon al Priorat també, tot i que cal distingir entre Priorat històric i Priorat. La serra de Llaberia tanca al plana cap al Sud, negant la visió del mar, introvertint el paisatge i girant-lo cap a l’interior. La plana s’escorre pausadament al Sud-Oest cap a l’Ebre, resseguint el límit que marquen les muntanyes que fan frontera natural amb el Priorat Històric. Aquesta plana es dedica principalment a l’agricultura, sent Falset el punt neuràlgic i logísitc de la zona. La seva bona connexió a les infrastructures han desenvolupat una petita activitat industrial relacionada amb la producció agrícola. Els principals cultius son les oliveres, ametllers i la vinya. Històricament sempre ha oscil·lat entre aquestes tres, sent en el s.XX més potagonistes les dues primeres i ara a finals i s.XXi la vinya. La producció vinícola de la Plana sempre havia estat menyspreada, considerada de baixa qualitat fins a la rebifada dels vins del Priorat a mitjans anys 90. El vi que aleshores es produia en massa per al consum a granel ha passat a desenvoluapr al seva pròpia D.O. , del Montsant. El sòl granític permet una excel·lent producció en combinació al bon assoleig i pluviometria. La plana es situa encapçalant l’anomenat camp de Tarragona. Es un territori que pateix un gran desinterès per part de la resta de Catalunya en quant a desenvolupament econòmic, tot i l’elevat potencial. Grans artistes com Joan Miró, Enric Mir entre d’altres, han sabut captar la bellesa i el potencial d’aquest indret de la nostra geografia. L’abstracció de les seves pintures capten la llum i els colors tan intensos i conmovedors d’aquest paisatge.

EMPLAÇAMENT

PLANA DE FALSET, PRIORAT IINFRASTRUCTURA VIAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC COHERENT AMB EL PAISATGE El sistema viari es composa per una xarxa de petites carreteres i camins que cusen el territori de manera que ajuden a limitar els masos i ajuden a que l’escorrentia de l’aigua es dugui a terme d’una manera controlada, erosionant el mínim els camps de conreu. Aquests petits camins desemboquen en pistes forestals d’un ample d’entre 3 i 6 metres, i, des d’aquestes a les petites carreteres que abracen les muntanyes de manera curosa, seguint sempre les corbes de nivell. Les carreteres acaben connectant amb la nacional que passa per Falset i discorre la plana, des de Reus fins a Móra d’Ebre. L’autopista pot agafarse a Reus. Des d’un punt de vista logístic, aquesta xarxa pot resultar complexa però es suficientment flexible per créixer segons les necessitats. Convertir un petit camí en pista, o bé una pista en carretera no té gran complicació i permet activar una part del territori d’una manera eficient, sense grans dispendis. Es una gran oportunitat de treballar un sistema que, tot i semblar poc eficient des d’un punt de vista urbà, funciona perfectament al lloc. L’adopció d’aquest sistema permet desenvolupar la infrastructura a un ritme natural, on les actuacions venen precedides de necessitats, i no a l’inrevés. Cal tenir molt present que la necessitat de desenvolupament econòmic del Priorat es urgent. Situant estratègicament edificacions que puguin dinamitzar i enfortir la producció, la infrastructura necessària es genera al seu voltant seguitn tres regles. En primer lloc, emprar pavimentacions permeables, per no intercedir en el cicle de l’aigua, cosa que generaria riades. En segon lloc, respectar aquests caudals que, tot i semblar secs durant bona part de l’any, protegeixen l’estructura productiva del camp. Per últim, respectar les interseccions, traçats i jerarquies de les vies existents. Les necessitats de la resta de masos les han traçat així, degut a necessitats que han anat sorgint durant els anys. D’aquesta manera, no podriem entendre la millora d’un camí a pista, sense millorar les seves connexions als vials principals, sempre d’una manera jeràrquica, que potencii el desenvolupament al seu voltant. Aquest enteniment del desenvolupament es traduiria en una formalització de clústers en branca.

SISTEMA DE CAMINS I CIRCULACIONS

EL TREN I EL TURISME La proximitat al tren, a l’estació de Falset-Marçà assegura una bona distribució del producte, així com un accés per al turisme internacional. Des d’un punt de vista econòmic, la diversificació de l’economia del Priorat es la clau per a la seva supervivència. El turisme amb la producció agrària són els fonaments d’aquest resorgir. Cal conservar-lo i potenciar-lo. La situació estratègica del Mas Siurana permet ser un punt intermig entre l’estació i el Priorat antic. És un excel·lent emplaçament per a un establiment turístic.

TREN I ALTA TENSIÓ

EMPLAÇAMENT

PLANA DE FALSET, PRIORAT

EDIFICACIONS

“El Mas” de Joan Miró

LES EDIFICACIONS I ELS MASOS Les edificacions s’agraupen en dues unitats més grans, el poble i el mas. Els pobles s’agrupen al llarg d’un eix principal i son vorejats per les carreteres. Només Els pobles més grans incoporen la carretera al seu sistema viari.

Falset

Vilella Alta i Baixa

Bellmunt del Priorat

Porrera

Gratallops

Marçà

Al voltant de les poblacions s’hi troben els masos. Tal i com pintaren Miró i Mir entre d’altres, cadascun té el seu propi àmbit i la seva pròpia constel·lació d’elements girant al seu voltant. La construcció és el centre de la vida i el treball al camp, però l’espai s’extén fins on arriba la mirada. Es crea un lloc, una gran catifa continua en la cual l’edificació nés un element més. El construit esdevé la combinació de tots ells, formant un tot indivisible, el que s’entén com a Mas. Els masos son veïns, amb la peculiaritat que les seves mitgeres son els buits que l’aigua desgasta al voltant dels camins. Aquests buit cusen el territori i n’estructuren els plens que son els Masos. Els seus terrenys s’eleven o s’enfonsen, sempre buscant aconseguir una superfície el més plana possible. S’explica que quan els monjos de la cartoixa d’Escala Dei van portar per primera vegada el vi al Priorat, provinents de la Provença, el plantaven tot seguint les línies de màxima pendent. Avui dia es construeixen bancals, paralels a les cotes de nivell, per evitar que l’escorrentia de l’aigua s’endugui la terra fèrtil a les valls. L’arribada de maquinària pesada estableix un ritme de vinyes cada 2,5 m. que modula el paisatge.

GEOLOGIA

EL MAS SIURANA

Mapa Geològic Font: IGC

El Mas Siurana té la peculiaritat de trobar-se en el llindar de les dues D.O. del Priorat, Montsant i Priorat. Queda dividit en dues parts, la plana i la muntanya. La plana, de formació granítica i, per tant, D.O. Montsant, garantirà una forta producció mentre que la muntanya tindrà poca producció però de més alta qualitat, degut al seu sòl volcànic composat de licorelles (pissarres). La nova edificació se situarà en aquest llindar, on la plana acaba i comença la muntanya. Enmarca un àmbit entre la masia existent que modula el mas en extensions de terreny iguals. El color rosa correspon a sòls de Granodiorites i granits alcalins i el color verd a pissarres i gresos amb conglomerats (licorella). Aquest fet fa del Mas Siurana un emplaçament únic i excepcional.

CONCEPTE

EL MAS SIURANA

Mas Siurana L’emplaçament de la nova edificació pren com a conclusions de l’anàlisi desenvolupat que és necessari situar el celler en el llindar de les dues D.O. per diversos motius. En primer lloc, el motiu logistic del trnasport del raïm, evitant tota intersecció entre les dues collites fins a l’últim moment al celler. Per altra banda, situar-nos en el límit fa que desaprofitem el mínim de terreny conreable, un bé molt valuós en unes vinyes de tant poca producció com les del Priorat. Tantmateix, situar el celler en el llindar entre plana i muntanya permet una estructuració coherent del mas i del seu creixement cap als terrenys licorellosos del Nord, tot mantenint un bon control sobre el terreny granític. El celler connecta els dos principals vials del Mas, activant-los i fomentant el desenvolupament de clúster en branca per dos cantons que abans s’ha esmentat en l’anàlisis dels vials. La nova construcció articula el desnivell entre aquests dos vials, generant noves connexions. Cal remcarcar aquest fet degut a que es preveu que el celler treballi amb raïm d’altres terrenys, com se sol fer al Priorat, en l’anomenada piràmide de qualitats. Es produeixen totes les qualitats de vi de tota la comarca, fet que remarca l’importància de situars-e en un punt potencialment ben comunicat.

PROJECTE

IDEES DE PROJECTE

Maquetes de treball La nova construcció consta d’un ús industrial de bodega i un de turístic i hosteler, d’hotel i restaurant. Aquestes dues realitats tan allunyades es conjunten en el projecte en un diàleg constant on l’arquitectura esdevindrà un moderador actiu. En primer lloc s’escull el que serà la cota 0 del projecte, en aquest cas la cota 367. Aquesta cota permet, mitjançant el correcte encaix al llarg de la mateixa, dotar a les naus de totes les condicions i requeriments que el programa que acullen requereix. En el cas de la bodega permet enfonsar les sales de barriques al terreny, gaudint de la màxima inèrcia tot i tenint un desnivell natural de 5 metres que permetrà el decantatge del vi per gravetat. Aquestes dues cotes generaràn de la mateixa manera dos accessos, un per a l’entrada del raïm i un altre per a la sortida de les ampolles. En el cas de l’hotel la cota permet elevarlo lleument sobre el terreny, dotant-lo d’una mínima privacitat, com exigeix l’atmosfera que es vol donar. Aquests espais es conformen sobre un sòcol de formigó, que resoldrà el contacte amb el terreny, minimitzarà l’intercanvi energètic, garantirà l’humitat adient i la inèrcia necessària. D’altra banda, l’estructura de fusta contralaminada, en pòrtics unidireccionals, resoldrà l’envolvent i tractarà amb la llum i la ventilació. L’espai serà l’element que unificarà aquests dos elements, prenent-ne més d’un o de l’altre segons convingui. L’estudi volumètric de les naus desemboca en la cobertura amb una cobreta continua, que unifiqui l’espai i alhora el faci menys unidireccional. La generació d’un espai bidireccional permet un gran rang de relacions espaials, així com la dotació d’una unitat formal a l’edifici.

PROJECTE

IDEES DE PROJECTE

El celler s’acomoda en la cota 367, generant un plà d’activitats que s’estructura en dues naus. Les naus tenen diferents cruixies degut als diferents usos que acullen però ambdues estàn cobertes per un mateix sistema i unes mateixes regles. L’estructura unidireccional de fusta contralaminada permet absorbir les diferents llums amb cantells de bigues diferents. La visió del gran sostre adaptat a les llums que acull descriu subtilment els diferents espais que cobreix amb el matís d’alçada diferenciada que les jàsseres formen. D’aquesta manera, l’uniformitat i continuitat de l’espai no es veuen compromesos, així com la necessària caracterització i diferenciació dels diferents espais. Es per tant el mecanisme que permet acollir els programes de manera uniforme. La modularitat de l’estructura juga un paper fonamental de la mateixa manera. El plà de terra s’extén de homegeneament gràcies a la flexibilitat que permet el formigó. D’aqeusta manera es reforça el caràcter d’element definidor de l’espai de la coberta. Cadascun dels dos elements juguen un paper i resolen un seguit de problemàtiques constructives i lumíniques. L’element que cohesiona aquests dos elements es l’espai, que es beneficia de veure’s alliberat i pot fluir indistintament entre cruixies, plantes i sistemes constructius. Com veiem podem trobar tot tipus d’espais, des d’un espai totalment excavat en el formigó fins a espais fluits que participen de l’humitat i la foscor del formigó i de la llum i la ventilació de la coberta. Aquesta dualitat esdevé clau en l’atmosfera que es genera al celler. D’una banda l’hotel i el restaurant requereixen de l’espai modern, sanititzat i luminós, mentre que per la banda del celler, es recupera un matís de celler històric, profund, humit i misteriós.

PROJECTE

IDEES DE PROJECTE

LL CE

ÉS

C AC

UR TA S E R

LLE

IÓ AC R ST

I DM

TEL O H El programa del celler s’estructura en Celler, Hotel , Restaurant i Espais Polivalents. Tenint en compte l’anàlis anterior, es decideix dotar el celler d’un programa que el permeti respondre al màxim rang d’usos i possibles activitats econòmiques possibles. El celler es construeix de manera modular, facilitant la producció de tota la piràmide de qualitats de vins, de manera que sigui fàcil teballar amb raïms de totes procedències. L’hotel es planteja amb àmplis apartaments que permetin acollir des de turisme de luxe fins a treballadors de la verema, passant per cursos per a escoles de cuina o congressos. També es poden subdividir fàcilment, permetent a l’hotel adreçar-se al màxim rang de mercats possible. L’espai polivalent i el restaurant complementen aquesta voluntat, permetent suportar els usos descrits. Tria selectiva de raïm, cursos de gastronomia/enologia, tallers, petits congressos...

PROJECTE

IDEES DE PROJECTE

La nova construcció consta d’un ús industrial de bodega i un turístic i hosteler, d’hotel i restaurant. Aquestes dues realitats tan allunyades es conjunten en el projecte en un diàleg constant on l’arquitectura esdevindrà un moderador actiu. En primer lloc s’escull el que serà la cota 0 del projecte, en aquest cas la cota 367. Aquesta cota permet, mitjançant el correcte encaix al llarg de la mateixa, dotar a les naus de totes les condicions i requeriments que el programa que acullen requereix. En el cas de la bodega permet enfonsar les sales de barriques al terreny, gaudint de la màxima inèrcia tot i tenint un desnivell natural de 5 metres que permetrà el decantatge del vi per gravetat. Aquestes dues cotes generaràn de la mateixa manera dos accessos, un per a l’entrada del raïm i un altre per a la sortida de les ampolles. En el cas de l’hotel la cota permet elevarlo lleument sobre el terreny, dotant-lo d’una mínima privacitat, com exigeix l’atmosfera que es vol donar. Aquests espais es conformen sobre un sòcol de formigó, que resoldrà el contacte amb el terreny, minimitzarà l’intercanvi energètic, garantirà l’humitat adient i la inèrcia necessària. D’altra banda, l’estructura de fusta contralaminada, en pòrtics unidireccionals, resoldrà l’envolvent i tractarà amb la llum i la ventilació. L’espai serà l’element que unificarà aquests dos elements, prenent-ne més d’un o de l’altre segons convingui. L’estudi volumètric de les naus desemboca en la cobertura amb una cobreta continua, que unifiqui l’espai i alhora el faci menys unidireccional. La generació d’un espai bidireccional permet un gran rang de relacions espaials, així com la dotació d’una unitat formal a l’edifici.

MATERIALITAT

MINERAL I VEGETAL

El formigó in situ, rugós i aspre com el granit que forma el sòl del Montsant, genera una atmosfera fosca i humida, donant valor a la llum. Es composa de manera estereotòmica, com el sòl que s’excava una i altra vegada als camps per generar superfícies horitzontals. El bloc de formigó s’endinsa al terreny i ens hi endinsa a nosaltres també. De la seva mà deixem enrere la llum per endinsar-nos progressivament en el cor de la terra, on s’hi guarda el vi. La sensació d’entrar i sortir, gairebé com si es tractés d’una mina es comú en les bodegues però en aquest cas s’ha volgut crear una relació més dinàmica i moderna, obrint aquest cor a l’exterior amb la progressivitat que requereix per factors tèrmics. A l’exterior conforma una plataforma, un lloc en el paisatge. De la mateixa manera que Miró delimita clarament l’àmbit en el seu quadre de la masia, el formigó el fixa en una cota, dotant a cada espai de les característiques que el programa demana. La relació es més fixada però alhora més funcional. L’estructura de fusta porticada pauta l’espai de la mateixa manera que les vinyes pauten el paisatge. Aquesta subdivisió de l’espai en franjes transversals permet relacionar-se amb l’exterior de moltes maneres, portant més o menys llum a l’interior de l’edifici. De la mateixa manera permet ventilar més o menys en funció del programa o les necessitats del moment. Els pòrtics estàn conformats per una estructura continua que busca dissoldre’s en les dues direccions del plà, apropant-se a entendre’s com a una gran retícula bidireccional però mantenint les bondats del sistema unidireccional que abans s’han esmentat. L’inserció al paisatge del gran plà de coberta inclinat es duu a terme amb zenc d’oxidació blanca. S’escull el zenc per la seva capacitat d’embrutarse del pols argilós característic del terreny i, d’aquesta manera, al cap de poc temps l’edifci entrarà dins la gama cromàtica del paisatge. 1 JEFF WALL - DOMINUS WINERY // 2 MIKAEL HANSEN - LAND ART

ESTRUCTURA

ESTRUCTURA DE FORMIGÓ + FUSTA CONTRALAMINADA

COBERTA PANELLS SOBRE BIGUETES

PÒRTICS DE FUSTA CONTRALAMINADA

FORJAT DE PRELLOSA DE FORMIGÓ

PREMURS I SOLERA

El basament de formigó es construeix amb una estructura porticada de diferents llums que adapta el cantell de les jàsseres segons la llum que suporta. Aquest fet permetrà passar les instal·lacions en la direcció transversal al pòrtic. Aquesta estructura suporta un forjat format per una prellosa alleugerida amb cassetons de poliestirè expandit per augmentar l’aiïllament de les sales inferiors, i descarrega les càrregues al terreny a través de sabates puntuals d’un tamany reduit, degut a la naturalesa rocosa del sòl. L’estructura de fusta contralaminada està formada per pilars i jàsseres unit amb nussos rígids, formant pòrtics estables concatenats, solidaris entre sí. D’aquesta manera generen una superfície plana per a la coberta mentre que assoleixen diferents llums, responent amb diferents cantells sense que afecti a la planeitat de la coberta. Aquestes diferències caracteritzen els espais que cobreixen i els doten d’un caràcter especial al mantenir al màxim la proporció dels espais. De la mateixa manera, canvien la inclinàció del pla en la part nord per mantenir una alçada adient per l’entrada i alhora generar la principal entrada de llum de l’espai industrial. El gran lluernari continu dota d’unitat al projecte, al remarcar-ne la qualitat industrial. També homegeinitza l’il·luminació dels espais, dotant-los d’un caràcter comú.

Esquema Axonomètric

PAISATGE

FRANJES HORITZONTALS

Concepte Aproximació

El paisatge del Priorat es treballa de manera horitzontal, allargant bancals o bé camins que s’allunyen i tornen per salvar els desnivells amb suavitat. El projecte s’insereix en aquest joc, descomposant-se en tres franjes horitzontals. D’aquestes, dues pertanyen a la coberta i la tercera a la façana. El gran ràfec que protegeix de la irradiació de Sud a les masies del Priorat també ho fa al projecte. En aquest cas però, al estar situat a poca alçada, geenra una profunda ombra que amaga la façana i fa surar el plà de coberta sobre el paisatge, alleugerint-ne l’inserció al paisatge. Les aproximacions latarals al projecte es solucionen descomposant les façanes en volums més propers a les volumetries de les masies dels voltants, de maneta que la gran llargària del projecte nomès es percebrà quan ens aproximem des del mateix mas. Cal esmentar que l’accés es dona per la façana Nord. La idea prové del recorregut d’aproximació a l’edifici. Al arribar pel camí, tota l’estona estem veient l’edifici, mentre nosaltres estem d’esquenes al paisatge. Al tombar l’edifici cobreix el paisatge altre cop, i no serà fins que baixem les escales o bé fins que arribem a les habitacions, que el paisatge es tornarà a obrir en tota la seva magnitud un altre cop davant nostre.

IMATGE

PUNTS DE VISTA

13 8 2 5

7 12 6

1 4

IMATGE

arquitectura

estructura

construcci贸

instal路lacions