La TRIAde... Miquel Centelles

La TRIAde Núm. 7 Hivern 2014

el convidat

Miquel Centelles Velilla és llicenciat en Filologia i diplomat en Biblioteconomia i Documentació. Actualment està elaborant la tesi sobre classificació automàtica de documents, vinculada al programa de doctorat Comunicació Lingüística i Mediació Multilingüe de la Universitat Pompeu Fabra.

És professor del Departament de Biblioteconomia i Documentació, on imparteix docència en el grau d’Informació i Documentació, i en els màsters de Gestió de Continguts Digitals i de Dret. Ha estat coordinador del màster en Gestió de Continguts Digitals.

És membre del Grup d’Innovació Docent Adaptabit (bd.ub.edu/adaptabit/), dedicat a l’accessibilitat digital en docència, recerca i innovació docent, i del projecte de recerca «La memòria històrica i les brigades internacionals: disseny d’un sistema digital per a la transferència de coneixement sobre el patrimoni històric espanyol», amb un ajut d’R+D+I del Ministeri d’Economia i Competitivitat.

publicacions destacades

Ribera, Mireia; Centelles Velilla, Miquel; Huélamo, Alberto; Splendiani, Bruno; Salse, Marina.

Evaluating solutions to process, view and listen mathematical formula within an accessible context. 2013.

Centelles Velilla, Miquel; Ribera, Mireia. Guia dSCORM. 2013.

[En línia]

[En línia]

Centelles Velilla, Miquel.

“Taxonomies: què són, perquè serveixen, i com es construeixen“.

BIBLIODOC: anuari de biblioteconomia, documentació i informació.

2006 p. 21-40.

Térmens Graells, Miquel; Centelles Velilla, Miquel; Arroyo Fernández, Domingo; García-Morales, Elisa. Buenas prácticas y recomendaciones estratégicas sobre formatos de intercambio aplicables al Servicio de Registro de Bibliotecas y Entidades Relacionadas (SERBER) en un contexto de datos abiertos y enlazados.

2012.

[En línia]

[En línia]

Golkhosravi, Mehrad; Rodríguez-Gairín, Josep Manuel; Centelles Velilla, Miquel. “Tabula decimal: laboratorio virtual de aplicaciones para la gestion de contenidos digitales”. En Drupal para bibliotecas y archivos. 2010. p. 87 92.

Centelles Velilla, Miquel.

“Sistemas semiautomáticos de categorización de la información”. En Web semántica y sistemas de información documental. Gijón: Trea, 2009. p. 217-240

[En línia]

025.3/.4 Web

TRIA 1 Hiitzler, Pascal; Krötzsch, Markus; Rudolph, Sebastian.

Foundations of semantic web tecnologies. Boca Raton: CRC Press, 2010.

004.774.2 Hit

Aquest llibre introdueix els fonaments de les tecnologies del web semàntic amb un detall i una profunditat que no es troben en cap altre manual actualment disponible. Els autors imparteixen docència i fan recerca a l’AIFB, de la Universitat de Karlsruhe, un centre de referència en l’àmbit de les tecnologies semàntiques.

A partir de la idea bàsica del web semàntic —estructurar i descriure el significat del contingut web d’una forma que puguin interpretar i processar els sistemes automàtics—, es presenten i s’exemplifiquen els seus llenguatges fonamentals: d’una banda, l’RDF com a llenguatge formal bàsic, i, de l’altra, l’RDF Schema com a llenguatge per definir ontologies bàsiques i l’OWL per definir-ne de plenes. En els dos casos es tracta primerament la sintaxi dels llenguatges, i, a continuació, la semàntica formal (dimensió lògica). A més, es presenten els llenguatges de regles (fonamentalment, l’RIF) i de consultes (fonamentalment, l’SPARQL).

Tot això es complementa amb els aspectes fonamentals de la construcció d’ontologies (ontology engineering) així com amb la presentació d’aplicacions que il·lustren les tecnologies exposades.

L’orientació d’aquest llibre és plenament pedagògica, i, de fet, els autors el centren clarament per a l’autoaprenentatge i la impartició de docència.

Cal destacar-ne l’aparell d’esquemes i mostres de codificació, ampli i ben presentat, així com els exercicis amb resolució que faciliten la consolidació de coneixements.

bibliografia selectiva Allemang, Dean; Hendler, James Semantic Web for the working ontologist: effective modeling in RDFS and OWL San Francisco: Morgan Kaufmann, 2008 004.774.2 All Daconta, Michael C.; Obrst, Leo J.; Smith, Kevin T. The Semantic web: a guide to the future of XML, web services, and knowledge management Indianapolis: Wiley Publishing, 2003 004.774.2 Dac Lacy, Lee W. Owl: representing information using the web ontology language Victoria: Trafford, 2005 004.774.2 Lac Miller, Dick R.; Clarke, Kevin S. Putting XML to work in the library: tools for improving access and management Chicago: American Library Association, 2003 004.43 Mil Powers, Shelley Practical RDF Sebastopol, Calif.: O'Reilly, 2003 004.774.2 Pow W3C Consortium Publications of the W3C Semantic Web Activity [en línia] Disponible a: <http://www.w3.org/2001/sw/Specs.html>

Sabies que....?

La Biblioteca de Biblioteconomia compta amb un exemplar de les Rules for a dictionary catalog, el tractat en el que Charles A. Cutter va exposar les teories que determinaven com s’havien de catalogar les biblioteques al segle XX, i que són l’origen dels encapçalaments de matèries i precursors dels tesaurus i de les ontologies RESERVA 025.35 Cut

TRIA 2 Berners-Lee, Tim; Hendler, James; Lassila, Ora. «The semantic web». Scientific American. v. 284, n. 5, p. , 2001, p. 34-43.

Xarxa UB

« I f p r o p e r l y d e s i g n e d , t h e S e m a n t i c We b c a n a s s i s t t h e e vo l u t i o n o f human knowledge as a w hole» En llegir aquest article estem davant d’un treball visionari sobre el paradigma que, més d’una dècada després, s’està desplegant en el context del web i, en general, de la informació i comunicació. No obstant això, és la primera exposició clarament articulada del web semàntic, escrita per al públic en general.

En ser una aproximació inicial, és possible comprendre els fonaments d’aquest paradigma, més enllà de les conjuntures tecnològiques amb què s’han concretat, i, per què no, també els límits amb què una visió tan ambiciosa s’ha topat. Els autors adopten un estil de la presentació d’un cas particular per introduir i descriure les capes (layers) del web semàntic, a partir de l’expressió de significat i de la representació del coneixement.

Successivament, ens presenta les URI com a identificadors universals de recursos, la capa d’estructuració sintàctica (XML), el model de dades de descripció de recursos (RDF) i les ontologies.

Les capes superiors, vinculades a la confiança en els processos, es presenten a través dels agents intel·ligents que consumeixen el contingut semànticament enriquit amb les tecnologies i els llenguatges indicats, l’interpreten i l’intercanvien amb altres programes per generar serveis d’alt valor.

L’article es complementa amb un bon aparell de glossaris i de gràfics que facilita la comprensió general del treball i la consolidació dels conceptes bàsics.

Sabies que...?

web semàntic i biblioteques

Els llenguatges del web semàntic s’utilitzen en les xarxes socials per fer cerques en els continguts que s'hi generen.

El protocol Open Graph, desenvolupat per Facebook per a l’optimització de continguts, fa que el interessos comunicats pels seus usuaris obtinguin més rellevància de cara al posicionament en les diferents plataformes i cercadors on es volen compartir

Antoniou, Grigoris; Van Harmelen, Frank A Semantic Web primer Cambridge: The MIT Press, 2008 004.774.2 Ant Börner, Katy ... [et al.]

VIVO: a semantic approach to scholarly networking and discovery San Rafael: Morgan & Claypool, 2012 004.774.2 Viv King, Brandy E. Finding the concept, not just the word: a librarian's guide to ontologies Oxford: Chandos, 2007 004.774.2 Kin Semantic digital libraries Berlin: Springer, 2009 004.774.2 Sem

Spinning the semantic Web: bringing the World Wide Web to its full potential Cambridge: MIT Press, 2002 004.774.2 Spi Willer, Mirna and Dunsire, Gordon Bibliographic information organization in the semantic web Oxford: Chandos, 2013 004.774.2 Wil

TRIA 3 VIVO: an interdisciplinary network [en línia] Disponible a: <http://www.vivoweb.org>

VIVO és una aplicació de codi obert orientada al web semàntic, que s’utilitza per gestionar una ontologia (VIVO Ontology) i que està formada per dades enllaçades obertes que representen l’activitat acadèmica.

Proporciona una cerca semàntica facetada per localitzar experts i oportunitats en el context acadèmic, projectes de recerca, perfils de persones, organitzacions, beques, publicacions, titulacions, etc.

En tots els casos, els continguts del VIVO estan estructurats segons el model RDF, descrits mitjançant l’ontologia VIVO, i enllaçats entre ells, i amb recursos externs, seguint el model de dades enllaçades obertes. Es pot fer clic als enllaços per accedir a la informació addicional, o introduir els termes de cerca i rebre enllaços a articles del VIVO que hi coincideixen. A més, per a cada recurs localitzat, és possible accedir i descarregar l’URI permanent assignat, i el registre del recurs codificat en el llenguatge RDF. Nombroses universitats nord-americanes l’han adoptat. Les implementacions utilitzen una convenció de designació simple amb la forma vivo.nom.edu, on nom és el nom de la universitat al web.

Addicionalment, el VIVO ofereix altres recursos de cerca d’informació basats en l’ontologia VIVO i en l’aplicació del model de dades enllaçades: el VIVO Searchlight, una miniaplicació que mostra perfils VIVO de tots els portals universitaris que es relacionen amb les pàgines que es visualitzen, i el VIVO Search (encara en fase beta), un cercador multiinstitucional que permet buscar a través de totes les universitats associades.

Així doncs, el VIVO és una mostra de l’aplicació real del web semàntic en el context universitari.

revistes especialitzades

SABIES QUE…?

ReCercador+, és una nova versió del Cercador de Recursos Electrònics, la interfície de cerca que permet buscar, en una única base de dades, informació sobre un tema específic en els diferents recursos electrònics subscrits per la Universitat de Barcelona i accedir al text complet del document, si està disponible

A la propera TRIAde... Ă&#x20AC;ngels MassĂ­simo