TONY VISCONTI (Nova York, 24 d’abril 1944) Amb una formació musical sobre el terreny que va del rock-and-roll al progressiu o la música clàssica, el treball del novaiorquès Tony Visconti com a productor —gran part al Regne Unit— es caracteritza precisament per l’obertura de mires i la manca de prejudicis estilístics. Va tenir un paper destacat en l’escena glam de principis dels 70, produint els primers treballs de T-Rex i David Bowie, i amb aquest últim ha mantingut una llarga i estreta relació professional fins a l’actualitat.
Escena glam i progressiva: l’època d’or als 70 Els seus primers treballs com a productor van ser a finals dels anys 60 amb un joveníssim Marc Bolan al front dels Tyrannosaurus Rex, quan el glam-rock començava a florir al Regne Unit.
Tyrannosaurus Rex. A beard of stars [1970]
T-Rex. T-Rex [1970] T-Rex. Electric Warrior [1971] T-Rex. The slider [1972] Els 70 van ser una època prolífica on va produir molts treballs de bandes de rock progressiu o experimentals com Gentle Giant, Osibisa o Strawbs.
Gentle Giant. Gentle giant [1970]
Osibisa. Woyaya [1971]
Strawbs. Grave new world [1972]
Thin Lizzy. Bad reputation [1977]
Visconti i Bowie: una relació intermitent Menció apart requereix el seu vincle amb el músic britànic David Bowie, amb el que ha co-produït molts dels seus treballs de forma intermitent des del seu debut fins a l’actualitat, amb alguns incisos com l’època de Ziggy Stardust o els seus discos dels 80 i 90.
David Bowie. Space oddity [1969]
David Bowie. The man who sold the world [1970] David Bowie. Young americans [1975] David Bowie. Low [1977] David Bowie. Heroes [1977] David Bowie. Lodger [1979] David Bowie. Scary monsters [1980] David Bowie. Heathen [2002] David Bowie. Reality [2003] David Bowie. The next day [2013] Juntament amb David Bowie també va treballar en el debut d’Iggy Pop.
Iggy Pop. The idiot [1977]
Dels 80 a l’actualitat Després de la hiperactivitat dels 70, Visconti viu una etapa més tranquil·la amb algunes produccions britàniques als anys 80 per The Stranglers, la cantant de musicals Elaine Paige o els dublinesos Boomtown Rats. Als 90 no té gaires treballs remarcables, a excepció de l’únic àlbum dels anglesos The Seahorses.
The Seahorses. Do it yourself [1997]
El 2002 Visconti es retroba amb David Bowie —amb qui no havia treballat des del magnífic Scary Monsters (1980)—, per la producció de Heathen. Això fa que artistes com Morrissey, Manic Street Preachers o Dean Wareham es tornin a fixar en ell. Visconti, però, continua amb les seves inquietuds eclèctiques produint treballs per la cantant de Benin Angélique Kidjo, el texà Alejandro Escovedo o els argentins Capsula.
Dean & Britta. L’avventura [2003] Manic Street Preachers. Lifeblood [2004]
Morrissey. Ringleader of the tormentors [2006] Angélique Kidjo. Djin djin [2007] Alejandro Escovedo. Street songs of love [2010] Capsula. Solar secrets [2013]
En aquesta sèrie de guies temàtiques us proposem una aproximació diferent a la música, a través dels productors. Si pot haver perdut rellevància en un nou entorn on les noves maneres de crear música han facilitat l’autoproducció, durant molts anys la figura del productor musical ha estat clau en la concepció sonora de molts àlbums.
Escolteu la selecció de cançons: Productors: Tony Visconti