SUGGERIMENTS PER A LA LECTURA
Pàgina web oficial Rosa Montero: http://www.rosamontero.es/
Perfil de Facebook: https://www.facebook.com/escritorarosamontero
Perfil de Twitter: https://twitter.com/@BrunaHusky
Fitxa a Escritoras.com : http://escritoras.com/escritoras/Rosa-Montero
Articles escrits per Rosa Montero publicats a El País: http://elpais.com/autor/rosa_montero/a/
Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert El peso del corazón Rosa Montero Divendres 4 novembre 19 h (Sala d’actes) Conductor: Maite Casado
AUTORA
Rosa Montero va néixer a Madrid el 3 de gener de 1951. De petita, a causa de la tuberculosi, va estar reclosa a casa dels 5 als 9 anys, dedicant-se a llegir i escriure. Va estudiar periodisme i psicologia mentre col·laborava amb grups de teatre independent com Tábano i Canon. Ha publicat en diversos mitjans de comunicació i des de 1976 treballa exclusivament per al diari El País. L'any 1978 guanyà el Premi Mundo d'entrevistes i el 1980 el Premi Nacional de Periodisme per a reportatges i articles literaris. Fou redactora en cap del suplement dominical de El País els anys 1980-1981. Va publicar la seva primera obra, “Crónica del desamor”, el 1979 i ha escrit en total 15 novel·les, entre elles “Te trataré como a una reina”, “La hija del caníbal” (Premi Primavera de Novel·la el 1997), “La loca de la casa” (Premi Qué Leer 2004 al millor llibre de l'any, Premi Grinzane Cavour al millor llibre estranger publicat a Itàlia el 2005 i Premi Roman Primeur 2006). La seva darrera novel·la ha estat “La carne” (2016). Ha publicat relats, contes infantils i juvenils i diversos llibres relacionats amb el de periodisme. La seva obra està traduïda a més de vint llengües. És Doctora Honoris Causa por la Universitat de Puerto Rico i Premi Internacional Columnistes del Mundo 2014.
L’OBRA
“El peso del corazón" és una novel·la , absoluta, rotunda, poderosa i captivadora. Una història gens plana, carregada de matisos, on no hi ha cap paràgraf ni cap escena gratuïta i on tot hi és per algun motiu, obeint a la saviesa, a la creativitat, a la sensibilitat i a la màgia de l’autora.
L'any 2011, Montero va publicar “Lágrimas en la lluvia”, una història ambientada l’any 2109 en un Madrid futurista i protagonitzada per Bruna Husky, una replicant de combat que fa de detectiu privat. Amb “El peso del corazón”, l'autora reprèn el personatge de Bruna, androide que s'enfronta a temes actuals, gens futuristes, com la memòria, la identitat i la por a la mort. Es tracta d'un thriller on quasi que el que menys importa és el desenllaç de la història, la trama i la successió de les intrigues. L’interès real no se centra en arribar a descobrir qui ha fet què sinó més aviat en anar capturant tots els matisos, els girs i les complexitats internes i externes de Bruna Husky i de tots els personatges que l’envolten. És una novel·la d’aventures i fantasia en què la ciència ficció és utilitzada com a metàfora dels problemes de l’ésser humà i de la societat, una metàfora sobre el pes de la vida i l'obscuritat de la mort. Podríem dir que “El peso del corazón” és una novel·la de personatge i de personatges. La Bruna és aquest tigre blanc, diferent, singular i únic que lluita per una supervivència que, com la vida mateixa, li juga a la contra, tot i que en el seu cas, a data marcada. Tres anys, deu mesos, catorze dies... i que dóna voltes en una gàbia, esperant que no se li escapi l’instant decisiu, aquell que l’ha de salvar, que l’ha de redimir o, qui sap, que només l’ha de condemnar. Aquest Madrid futurista i peculiar és la millor excusa per enfrontar-se a la societat contemporània, fer crítica social i sortir-ne airosa. La ciència ficció de Montero té molt de realitat i la seva intel·ligència i habilitat literària li permeten traçar línies paral·leles que es troben quan li convé i que es converteixen en una eina bàsica i eficaç a l’hora d’explicar aquells misteris vitals que li provoquen preocupacions i neguits, els temes universals o particulars que la neguitegen i que projecta en Bruna i els seus amics/enemics per demostrar-nos que es pot ser amè i profund a la vegada, que entretenir i fer pensar no són universos incompatibles.