ESTIL I INTENCIÓ El 1925, Villalonga descobrí l'obra de Marcel Proust, que fou d'importància cabdal dins la seva novel·lística. La seva primera novel·la Mort de Dama va causar un gran escàndol social a Palma, ja que retrata amb sarcasme i humor la decadent societat burgesa mallorquina de l'època, alhora que repassa la història i la cultura de l'illa. Mort de Dama és una comèdia àcida i satírica que serveix de mirall en alguns aspectes de la nostra societat actual encara que retrata la societat mallorquina de fa més de 80 any. Per aquestes raons és una obra que té més d'un punt de contacte amb l'esperpent “valleinclanesc”.
Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert Mort de dama Llorenç de Villalonga Data: 1 febrer 2017 Hora: 19 h Conductora: Maite Casado
AUTOR
L’OBRA Mort de dama és una novel·la que retrata la societat burgesa mallorquina dels
Llorenç Villalonga (Palma de Mallorca, 1987-1980), escriptor i metge psiquiatre. Novel·lista mallorquí . Va néixer a Ciutat de Mallorca al si d'una família aristocràtica. Va cursar estudis de Medicina en diverses universitats espanyoles, especialitzant-se en psiquiatria a París. Els seus inicis en literatura van ser en castellà, encara que la idea de satiritzar els conservadors cercles literaris illencs i la seva pròpia classe social, el va portar a utilitzar el català en la seva primera novel·la, Mort de dama (1931), relat sobre la decadència de l'aristocràcia mallorquina . Després de La novel·la de Palmira (1956), va escriure Bearn (en castellà-1956; català-1961) elegia sobre aquells personatges
anys 20 i que en lloava la crítica al conservadorisme local. Va causar un gran escàndol social. Dona Obdúlia Montcada, una dama de l'alta aristocràcia mallorquina, està a punt de morir. Estructurada en escenes que van succeintse al voltant del llit de mort de Dona Obdúlia de Moncada, l'obra presenta l'evocació d'un passat pretesament esplendorós, que ella representa i que amb ella desapareix, mentre al seu voltant es va movent un petit món d'intrigues i d'interessos. Darrere la seva agonia s'amaguen alguns personatges que es disputen la seva herència. Al mateix temps Villalonga elabora l'acta notarial de l'enfonsament d'una Mallorca que mor amb ella, mitjançant uns personatges exemplars, veritables models i de gran universalitat en aquesta època.
i formes de vida destinats a desaparèixer. Després apareix L'àngel rebel (1961), que l'autor refondria sota el títol de Flo la Vigne (1971), novel·les com La gran batuda (1968), La Lulú (1972) i Un estiu a Mallorca (1975), entre altres. Unes divertides memòries, Falses memòries (1967), ofereixen interessants claus sobre la seva obra. Llorenç Villalonga va escriure quinze novel·les, cinc llibres de relats, cinc obres de teatre i més de 5.000 articles periodístics. Va morir el 28 de gener de 1980.
PERSONATGES El personatge principal correspon a Dona Obdúlia Montcada, que pertany a la primera família de tot Mallorca, és una dona que es troba en els últims moments de la seva vida però que va ser ordinària, de gust dolent, grollera, luxuriosa i vulgar. Dona Maria Antonia, la baronessa de Bearn, és discreta, elegant, gran exemple d'una vella cultura. Fou una de les opcions més segures d'obtenir la desitjada herència. També sorgeixen, al voltant de l'agonia de Dona Obdúlia, altres personatges típics del món illenc : Aina Cohen, la poetessa xueta i reprimida en la qual l'autor volgué satiritzar l'Escola Mallorquina i els poetes noucentistes de l'illa; el marquès de Collera, Josep Collera, representa totes les incompetències d'un polític mallorquí de la Restauració, i potser de totes les èpoques.