DIVENDRES 11 DE JULIOL
Damon Albarn Damon Albarn és un artista, autor i productor, guanyador d'un Grammy. La seva eclèctica trajectòria l'ha convertit en un dels músics anglesos més influents i interessants. Com a membre de Blur al costat de Graham Coxon, Alex James i Dave Rowntree, Damon va publicar set albums. El 2000 Damon Albarn i Jamie Hewlett van crear la banda virtual més reeixida de tots els temps: Gorillaz. A més dels seus projectes operístics i les seves creacions al capdavant de Blur i Gorillaz, Damon Albarn ha publicat Mali Music, gravat amb músics del país africà; The Good, The Bad and The Queen amb Paul Simonon, Tony Allen i Simon Tong; Kinshasa One Two al costat de músics congolesos i Rocket Juice and The Moon amb Tony Allen i Flea de Red Hot Chili Peppers; a més de Dr Dee el disc d'homenatge a John Dee que va produir i va compondre el propi Albarn. Altres projectes de l'anglès inclouen Àfrica Express, el col·lectiu de músics occidentals i africans fundat per Albarn i Baaba Maal. El nou disc de Damon Albarn, el primer en solitari de la seva carrera i de nom "Everyday Robots", va veure la llum el passat 28 d'abril i compta amb col·laboracions com la de Brian Eno i Natasha Khan (Bat For Lashes).
Band of Horses Des del seu primer àlbum, “Everything All the Time” (Sub Pop, 2006), va quedar clar que aquest grup format per antics membres de Carissa's Wierd inspirava confiança, gràcies al seu domini del llenguatge del
rock indie i de l'americana.
L'encreuament d'aquests gèneres suposava una via per mantenir viu i fresc el llegat d'una manera propera i honesta d'entendre la música, teixint preciosos arabescos de guitarra que sonen com una cascada nocturna. Amb “Cease to Begin” (Sub Pop, 2007) i, especialment, “Infinite Arms” (Fat Possum-Columbia, 2010), aquest grup de cavalls va deixar de ser una promesa i es consolidà com una formació imprescindible, dotada d'un extraordinari talent per
activar
els
ressorts
de
l'emoció
del
públic
d'arreu
del
món.
Després de la triomfal gira de presentació de “Mirage Rock” (Columbia, 2012), el grup acaba de publicar un treball, “Acoustic at the Ryman” (2014), que els captura en format íntim i en l'entorn on millor brillen les seves virtuts: el directe.
Vetusta Morla Vetusta Morla… ja són molt pocs els que a dia d'avui no coneixen a Vetusta Morla. Sextet de rock originat a finals dels 90 i que ha aconseguit anar més enllà dels estereotips del gènere. Primerament, en un sentit estètic i, en segon lloc, per saber transitar fora del convencional quant a la manera en què la banda es presenta al públic i gestiona la seva creació. Els dos àlbums que Vetusta Morla havia publicat fins aquest any, Un día en el Mundo (2008) i Mapas (2011) han estat editats per un segell que ells mateixos van crear per oferir-se una carretera secundària, al marge de les lleres habituals de la indústria discogràfica. El seu cas, un viatge de l'anonimat més absolut fins a ser una de les formacions més reconegudes del panorama independent a Espanya, constitueix una inspiradora anomalia en el sistema del negoci musical. La banda realitzarà un concert especial a on es podrà gaudir dels millors temes de la seva carrera musical a més dels millors temes del seu fenomenal nou disc La Deriva (2014). Gran oportunitat per tornar a gaudir d’algunes de les millors cançons del pop-rock nacional com “Los días raros”, “Copenhague” o “Valiente”.
Calle 13 Aquesta banda de Puerto Rico encapçalada per René, àlies Resident i Eduardo Cabra, àlies Visitant, encapçalen sens dubte la nova fornada de música que ve des de fa uns anys des de Llatinoamèrica. Ells, com ningú, barregen rap, rock, merengue, reggaeton, cumbia i qualsevol gènere que puguin utilitzar per explicar una història. I és aquesta diversitat el que fa possibles identificar-los dins del panorama musical actual. En les seves lletres satíriques s'amaguen les grans veritats dels problemes socials i polítics de l'actualitat. Calle 13 presentarà el que és el seu cinquè disc després de quatre anys de gires. El single “Multi Viral” ha comptat amb la participació de Julian Assange, reconegut activista fundador de Wikileaks i “hacker” acusat per filtrar informació classificada. A més inclou a Tom Morello, guitarrista de Rage Against The Machine, catalogat per la revista Rolling Stone entre els millors guitarristes de tots els temps, i a la cantant, compositora i músic palestina, Kamilya Jubrá. Ritme atronador i lírica afinada en un dels millors directes que es poden veure ara mateix.
Violadores del verso Kase.O, Líric, Sho-hai i Rderumba faran un petit parèntesi en tots els seus projectes individuals, abans de continuar amb els seus tours en solitari o preparant pròxims treballs, per tornar a actuar a Espanya sota el teló de Violadores del Verso. Després de 2 anys sense pujar a un escenari a la Península i després de passar en diferents gires per Xile, Argentina, Uruguai, Mèxic o Perú i per alguns dels festivals més grans de música llatinoamericana com Vive Latino o Maquinaria, el 2014 es realitzaran alguns shows molt especials celebrant també el 15è aniversari que l'any passat va complir el grup. Arquitectes del verb i el ritme, edificant els fonaments pels quals creix i s'expandeix el Hip Hop nacional. Convertint rimes en mecanismes de mil·limetrada precisió. Fent que els ritmes funcionin com el motor d'un Rolls Royce.
Angus & Julia Stone Diuen que la millor música és aquella que es transmet oralment, en la intimitat. Els germans Angus i Julia Stone van heretar l'amor per les melodies dels seus pares, que havien format un duo folk en la seva joventut i, després van començar a adquirir experiències per separat, viatjant fora de la seva Austràlia natal. Reunits de nou a mitjans de la passada dècada, van decidir que la seva responsabilitat era mantenir viu el llegat de la família, i van començar a fer cançons plegats. El primer resultat de la seva col·laboració va ser els EPs “Chocolate & Cigarretes” (EMI, 2006) i “Heart Full of Wine” (EMI, 2007), que ja deixaven veure les característiques i virtuts resultants de la sintonia entre els dos germans: un folk alimentat de carícies pop, d'ànims relaxats i vocació etèria, on la veu d'Angus i la de Julia s'alternen en un contrast deliciós. Els seus dos àlbums “A Book Like This” (EMI, 2007), “Down the Way” (Nettwerk, 2010) els van consolidar com un dels grans talents dels sons arrelats en la tradició, i després de debutar en solitari -Julia amb “The Memory Machine” (Emi, 2010) i “By the Horns” (EMI, 2012), i Angus amb “Broken Brights” (EMI, 2012)-, ara tornen a girar plegats per seguir embadalint-nos amb els seus encants.
Txarango L'any 2006, Alguer Miquel, Marçal Lázara Tito i Sergi Carbonell Hipi compartien pis a Barcelona. Durant aquella època, els tres joves van prendre el costum de participar en concerts improvisats al carrer, on en Marcel tocava el charango, un instrument de corda que es fa servir als Andes, i que va acabar donant nom al projecte musical del trio: Txarango. La seva és una proposta innovadora, que fusiona reggae amb el dub i el pop, farcint-lo d'un imaginari positiu i vitalista que té com a eix principal l'univers del circ. Aquests són els codis que identifiquen el seu debut “Benvinguts al llarg viatge” (DiscMedi, 2012), disc que van penjar gratuïtament al seu web, aconseguint 5.000 descàrregues en les primeres 24 hores. A partir d'aquest moment, Txarango es converteix en un fenomen a les nostres terres, captant l'atenció d'un públic molt divers i omplint sales arreu del país. Aquest 2014, el grup ha publicat el seu segon treball, “Som Riu” (DiscMedi), confirmació del seu talent festiu i innovador.
Sara Pi Néta d'un cantant d'òpera i filla d'un tresero cubà, no hi ha dubte de què la biografia de Sara Pi estava predestinada a ser sorprenent i eclèctica, com també ho és la seva música. Els seus inicis es troben al JazzSí Club del Taller de Músics de Barcelona, on als 13 anys va començar a cantar estàndards de jazz. Un dia, però, va posar les veus a un tema de Erykah Badu que estava interpretant el músic, productor i compositor brasiler Erico Moreira, que es va adonar de la inclinació innata que la jove tenia pel soul. Aquesta va ser l'espurna que va iniciar la col·laboració entre els dos músics, que donaria peu a una de les propostes més fresques i engrescadores que ha conegut el gènere en els darrers anys. La veu de Sara Pi filtra les lliçons de referents ineludibles com ara D'Angelo, Lauryn Hill i la mateixa Badu amb unes harmonies que s'acosten a la música brasilera. La combinació no és estranya, i encaixa com un guant en la tessitura d'una intèrpret jove però molt experimentada, que al seu debut multinacional, “Wake Up” (Sony, 2013), confirma i supera totes les expectatives que prometia el seu talent.
DISSABTE 12 JULIOL
Macklemore & Ryan Lewis Ben Haggerty, més conegut com a Macklemore, no havia aconseguit cridar l'atenció entre els cercles d'aficionats al hip hop, fins que la trobada virtual amb el DJ, productor i fotògraf Ryan Lewis a través de Myspace va canviar la seva sort. Els dos es van fer amics ben aviat, i Lewis va començar a treballar en la promoció de Macklemore, per després fer música junts i forjar una aliança artística que els va dur a publicar diversos Eps i mixtapes. Entre 2009 i 2012, la parella va treballar en les cançons que acabarien formant l'àlbum “The Heist”, que inclou els singles “Can't Hold Us” i “Same Love”, un manifest de suport al matrimoni homosexual que ataca els tòpics homòfobs que solen envoltar la música negra. El dia de la seva publicació, “The Heist” va arribar a la primera posició de la llista de vendes de iTunes, confirmant el meteòric ascens de Macklemore & Ryan Lewis. Reconeguts amb quatre premis Grammy (entre ells, millor disc de hip hop i millor grup debutant), la seva fanfàrria hip hop, festiva i imaginativa, causa sensació allà on va, i ara arriba al Cruïlla en el seu esperat debut al nostre país.
Jack Johnson Com si fos una ona amable, la música de Jack Johnson ens condueix suaument a una platja assolellada. Nascut a la hawaiana costa d'Oahu l'any 1975, la seva primera passió va ser el surf. No podia ser d'una altra manera, tractant-se del fill del cèlebre surfista Jeff Johnson. Un accident el va apartar de la competició esportiva, però això li va permetre centrar-se en el seu desenvolupament com artista, introduint-se en el món del cinema (ha aparegut com a actor en algunes pel·lícules, i també ha dirigit dos documentals) i, sobretot, iniciant una carrera com a músic. El seu primer disc, “Brushfire Fairytales” (Everloving, 2001) descobria a un compositor sensible, que apostava per la senzillesa i per un so immediat, que va anar polint fins a arribar a “In Between Dreams” (Brushfire,
2005),
àlbum
que
el
va
consagrar
com
a
estrella
mundial.
Jack Johnson torna al Cruïlla (on va oferir un memorable i emocionant concert l'any 2011) per presentar-nos el seu darrer treball, “From Here to Now to You” (Brushfire, 2013).
Imelda May Nascuda a Dublín, Imelda May té aquest rar talent i glamour atemporal que il·lumina l'escenari. Ja sigui la seva peculiar mescla de rockabilly, blues i jazz, el seu extensiu repertori propi, les seves actuacions d'inspiració burlesca o la seva distintiva interpretació;
el
seu
atractiu
és
seductor
i
innegable.
A l'hivern de 2007 va sortir el seu segon disc en solitari, Love Tatoo. Després va col·laborar amb Lou Reed i més tard va estar de gira amb Jools Holland culminant el seu debut en el Royal Albert Hall. Més tard publicaria Mayhem. Inspirada pels grans noms del Jazz com Billy Holiday, Dinah Washington i la indiscutible reina del rockabilly, Wanda Jackson, Imelda ha forjat un so contemporani propi basat en el passat. L'artista estarà presentant el seu nou disc.
Emir Kusturica & The No Smoking Orchestra Nascut a Sarajevo l'any 1954, Emir Kusturica és, sens dubte, un dels directors més prestigiosos del cinema contemporani. No en va, és un dels pocs autors que pot presumir d'haver guanyat la prestigiosa Palma d'Or del Festival de Canes en dues ocasions: per “Papá está de viaje de negocios” (1985) i també per “Undeground” (1995). El seu primer film, “¿Te acuerdas de Dolly Bell?” (1981), ja feia evident un estil personalíssim i exuberant, amant dels personatges estrafolaris i de les situacions absurdes, i sempre amb un fort comentari polític en el rerefons del relat. Però aquest artista serbi no només és un mestre darrere la càmera, sinó que també posseeix una reeixida trajectòria musical, que començà a mitjans de la dècada dels vuitanta tocant el baix amb el grup de garage rock Zabranjeno Pušenje (“no fumar” en bosnià). La formació es va escindir a principis dels noranta, i alguns dels seus membres van adoptar el nom de The No Smoking Orchestra, amb Kusturica al capdavant. El seu estil frenètic, que rellegeix la tradició del folk balcànic amb un esperit i una energia propera al punk, ha fet d'ells un sinònim de festa imparable que arriba al Cruïlla amb ganes de rebentar l'escenari.
The Selecter A vegades, només cal remuntar-se a un petit detall per calibrar la importància d'un grup. El primer, i homònim, single de The Selecter ocupava la cara b de la referència inaugural del segell 2 Tone Records, compartint vinil amb el “Gangsters” de The Specials. Només per aquest fet, The Selecter ja tindrien assegurat un lloc destacat a la història del ska, però els seus mèrits van molt més enllà: el seu disc de debut, “Too Much Pressure” (2 Tone, 1980), és una de les peces mestres del gènere, farcida de cançons clàssiques com ara “Three Minutes Hero”, “James Bond”, “My Collie (Not a Dog)”, “Out On the Streets” i “Missing Words”, que destaquen per la rotunda veu de la vocalista Pauline Black i per un so ric i matisat, vigoritzat per l'òrgan Hammond. Després d'un segon disc, “Celebrate the Bullet” (Chrysalis, 1981), que s'arriscava a experimentar amb registres més espaiosos i downtempo, la banda va donar per finalitzada la seva aventura. Un punt final trencat en diverses ocasions, i que ens ha permès retrobar-nos amb uns The Selecter definitivament comandats per Black, que ha mantingut viva la flama del grup amb diverses gires i discs com el recent “String Theory” (Vocaphone, 2013), que aquest estiu presentaran al Cruïlla.
Berri Txarrak La banda de Lekunberri està celebrant el seu 20 aniversari i per això ha organitzat una petita i exclusiva gira que els porta fins al Cruïlla Barcelona. Protagonistes indiscutibles de l'escena rock basca mantenen la seva actitud com el primer dia. Gorka Urbizu (veu i guitarra), Aitor Goikoetxea (bateria), Mikel Lopez "Rubio" (baix i Aitor Oreja (guitarra) van completar la formació des dels inicis de la banda fins a 2003. En aquest període van publicar les seves quatre primeres referències, totes elles sota el segell independent GOR: Berri Txarrak (1997), Ikasten (1999), Eskuak / Ukabilak (2001) i Lliure © (2003). Al 2004 l’Aitor Oreja decideix abandonar el grup i Berri Txarrak s'aventura a seguir com a trio, centrant-se en compondre el que es convertiria en la seva referència clau dins de la seva àmplia carrera: Jaio.Musika.Hil (GOR, 2005). Amb aquest treball Berri Txarrak va explotar el filó internacional obert anys enrere i es va introduir de ple en una macrogira que duraria gairebé tres anys amb més de 200 concerts per tot el món. Al 2011 van gravar el seu 7è treball, de títol Haria (trad: “El fil”).
Joan Dausà Ha arribat el moment del segon disc per a Dausà i els seus. Després de l’exit inesperat del ”jo mai mai”, que els va portar a fer una gira de més de 80 concerts que va culminar el passat 15 de novembre en un Palau de la Música ple de gom a gom, Joan Dausà s’ha tancat durant els primers mesos de 2014 a Blind Records per enregistrar aquest nou disc que portarà per nom: On seràs demà? A partir de l’abril ja podrem començar a sentir cançons en alguns dels concerts que obriran la nova gira. Concerts que comptaran amb un repertori més extens: temes inclosos al seu primer disc, d’altres que podem trobar a la BSO de Barcelona nit d’estiu composada pel mateix Dausà, recent guanyadora d’un Premi Gaudí i, evidentment, els temes inclosos en aquest segon treball.
Maria Rodés Les primeres referències de Maria Rodés van arribar amb Oníric, un projecte compartit amb Andy Poole que va donar peu a un sol disc, “Sin técnica” (Cydonia, 2009). Poc després, la cantant barcelonina iniciava la seva carrera en solitari amb “Una forma de hablar” (Bcore, 2010), debut que ens descobria una veu única i silvestre, que s'acostava al pop i al folk amb grans dosis d'imaginació. “Sueño triangular” (Bcore, 2012) va depurar el seu discurs musical, introduint-lo en territoris més experimentals i inclassificables. Poc després, l'àlbum “Convergència i Unió” (Bcore, 2013) va mostrar noves facetes de la seva personalitat, ampliades a “Maria canta copla” (Chesapik, 2014), col·lecció de versions que inclou lectures de clàssics del gènere com ara “Tres puñales” i “Pena, penita, pena”.
Za! En qüestió d'una dècada, Za! han passat de ser una brillant cèl·lula de l'agitat underground barceloní a esdevenir un dels referents musicals més venerats a tot l'estat, fins al punt de què el seu darrer treball, “Wanananai” (Gandula, 2013) ha estat escollit com a millor disc nacional a la revista especialitzada Rockdelux. Spazzfrica Ehd i Papa duPau són els pares d'aquesta criatura bicèfala, un monstre que devora tots els estils que es creuen en el seu camí, creant així un cicló on el noise rock s'emborratxa de free jazz, el heavy metal és seduït pels ritmes africans i els aires d'orient li fan agafar una febrada al krautrock.
DIUMENGE 13 JULIOL
ZAZ Zaz no té direcció, ni espai ni temps. L'estrella francesa realitza la seva primera i exclusiva actuació per al públic a Espanya. Isabelle Geffroy, més coneguda com Zaz, neix a Indre-et-Loire i comença les seves primeres passes al conservatori de música de Bordeus. La seva participació en múltiples formacions ha fet que s'hagi vist immersa tant en l'univers del jazz com en el del rock, blues o la música llatina. La fama li va arribar el 2010 amb el seu primer àlbum homònim que va arribar a ser disc doble platí. Des de llavors ha recorregut mig món: Canadà, Alemanya, Turquia, Bèlgica, Sèrbia, Rússia, Japó... I és que Zaz és un moviment perpetu, una línia en ziga-zaga amb el cor. Per a ella, el món és reversible. En un segon àlbum Recto Verso la seva veu reflecteix l'alegria de ser-hi, intensament viva. El primer single, 'On ira ', es converteix en supervendes des del seu llançament. Zaz és la petita fada de veu ronca i gruixuda que ens convida a viatjar per un colorit, bell i lliure, com un llenç de Gauguin.
Blaumut El que defineix Blaumut són lletres plenes d’imatges, els arranjaments d’instruments clàssics de corda, i el so de diverses andròmines formen l’atmosfera de les seves cançons. La banda neix al 2009 i és a l’any 2012 quan publiquen el seu primer àlbum que porta per títol El turista. Aquest projecte és un disc en català, amb
lletres
que
descriuen
imatges, paisatges i
sensacions. Cançons d’autor, arranjades amb instruments clàssics de corda, bases electròniques i diversitat de melodies i estils que dibuixen l’ambient dels temes escrits per Xavi de la Iglesia. Des de la publicació del seu primer àlbum i fins al moment, la formació experimenta un creixent continu gràcies al seu primer gran èxit ”Pa amb oli i sal” conegut per ambientar les mitges parts dels partits del FC Barcelona o bé per la seva aparició regular en la totalitat de les emissores de radiofórmula catalanes.
M茅s informaci贸 a: - Web: http://www.cruillabarcelona.com/ - Facebook: https://www.facebook.com/festivalcruillabcn - Twitter: https://twitter.com/cruillabcn - Google +: https://plus.google.com/+cruillabarcelona/posts - Blog: http://www.cruillabarcelona.com/blog/ - Dailymotion: http://www.dailymotion.com/cruillabarcelona