Dalí

“L’única diferència entre un home boig i jo, és que jo no estic boig”

Cronologia

1904: 1908: 1919: 1921:

Neix a Figueres, l'11 de maig.

Neix la seva germana Anna Maria.

Primera exposició col·lectiva a Figueres.

Mor la seva mare. Entra a l'acadèmia d'art de Madrid.

Coneix Garcia Lorca i Buñuel.

1925: Primera exposició individual a Barcelona.

1926: L'expulsen de l'acadèmia per criticar els professors. Viatja a París i coneix Picasso.

1929: Escriu el guió cinematogràfic juntament amb Buñuel d’Un chien andalou.

Coneix Miró i també Gala, que serà la seva companya. Comença la seva etapa surrealista.

1930: Compra una cabana de pescadors a Port Lligat.

1938: Participa en l'exposició internacional dels surrealistes. Coneix Freud.

1940: S'estableix als Estats Units.

1941: Exposa en el Museu d'art modern de Nova York juntament amb Miró.

1942: Publica La vida secreta de Salvador Dalí.

1945: La bomba atòmica d'Hiroshima i Nagasaki influeixen en la seva obra i s'orienta cap a temes religiosos.

1946: Treballa per a Hitchcock i també per a Walt Disney.

1949: Torna a Europa.

1950-60: Projecta escenografies, escriu i realitza exposicions arreu. Comença a pintar grans teles místiques.

Dalí publica El mite tràgic de "l'Angelus" de Millet.

1963: 1964: Publica Diari d'un geni. A Tòkio s'organitza una gran exposició retrospectiva de l’autor.

Dalí compra el Castell de Púbol per a Gala.

1970: Inauguració del Teatre-Museu Dalí a Figueres.

1974: 1975: Mor Picasso.

1978: Dalí es converteix en membre de l'acadèmia de belles arts de París. Exposició al Guggenheim de Nova York.

1979: Exposició retrospectiva de la seva obra a París i Londres.

1982: Mor Gala. Dalí es converteix en Marquès de Púbol.

1983: Pateix cremades a causa de l'incendi que es declara al seu dormitori del castell de Púbol.

1989: Mor el 23 de gener.

Dalí als quatre anys Dalí i Lorca l’any 1927

Dalí i la seva germana Anna Maria

Gala i Dalí el dia del seu casament (8 d’agost de 1958)

Ajuntament de Canovelles

biblioteca

FREDERICA MONTSENY

“L’única diferència entre un home boig i jo, és que jo no estic boig” "Hi ha dies que em sembla que em moriré d'una dosi de satisfacció.”

"Tots els psiquiatres són gais i si vostè no ho és ja s'hi tornarà" (a un psiquiatre)

Frases cèlebres

"La meva total ambició en el dogma de pintar és materialitzar les imatges en la seva concreta irracionalitat i amb la precisió més imperialista.”

"No tinc por de la perfecció; no l'aconsegueixes mai.”

Presentador: "Dalí, per què porta bigoti?" Dalí: "Per passar desapercebut.”

"Cada matí quan em llevo experimento una exquisita alegria, l'alegria de ser Salvador Dalíi em pregunto extasiat, quines coses meravelloses farà avui aquest Salvador Dalí?”

"No et preocupis per ser modern. Desgraciadament és una cosa que, facis el que facis, no la podràs evitar.”

"La diferència entre les falses memòries i les de veritat és el mateix que passa amb les joies: són les falses les que semblen reals, les més brillants.”

"l’única cosa en el món de la qual no en tindré mai prou és l'exageració.”

Periodista: "Dalí, què és el surrealisme?" Dalí: "El surrealisme sóc jo.” "És una de les dues, o fàcil o impossible.”

"El món m'admirarà. Potser seré despreciat i mal interpretat, però seré un geni fantàstic. Certament ho sóc.”

"Jo no prenc drogues: jo sóc les drogues!"

Ajuntament de Canovelles

biblioteca

FREDERICA MONTSENY

Primera etapa (1904-1925)

“L’única diferència entre un home boig i jo, és que jo no estic boig”

PAISATGES I RETRATS

En els seus inicis, Anna Maria sempre va ser la seva model.

Li agradava pintar-la d'esquena, però quan coneix Gala els seus lligams es trenquen. Molt més tard Dalí pintarà el quadre "Joven virgen autosodomizada por los cuernos de su propia castidad", que és una venjança contra la seva germana que acaba de publicar un diari amb algunes indiscrecions de la seva vida.

Els anys 20 són anys prolífics. Aquests anys Dalí va pintar paisatges de colors brillants a la manera dels impressionistes.

Experimenta amb tot tipus de materials i textures. La mort prematura de la seva mare és un cop molt dur per a Dalí.

Ingressa a l'Acadèmia de San Fernando a Madrid i s'apassiona pel cubisme i la metafísica.

Segueix experimentant totes les tècniques i estils. També l'atreu Velázquez i Zurbarán i és en aquest moment que apareixen les seves primeres obres realistes i de tècniques molt elaborades.

El paisatge sempre va ser una constant en el seu art.

Representava el pretext per experimentar diferents tècniques: jocs amb la llum i les pinzellades lleugeres de l’impressionisme.

Aquesta obra està considerada una de les seves obres mestres.

El joc de volums, ombres i transparències confirmen la recerca de l’artista cap al realisme sutil.

Noia a la finestra (1925)

Paisatge (1919-1920)

OBSESSIÓ PEL MENJAR La sensualitat i l'erotisme estan molt lligats al menjar, a les olors, a records d'infància.

En tota la seva trajectòria anirà apareixent aquesta característica: ous ferrats, rellotges tous que recorden formatge fos, la magrana, el telèfon, la llagosta i també natures mortes.

Magrana color rubí (1919)

DALÍ CUBISTA El 1926 l'expulsen de l'Acadèmia San Fernando de Madrid.

El seu pare el deixa anar a París per tal que segueixi la seva carrera artística.

Allà coneix Picasso i pinta les seves primeres obres neocubistes.

Una vegada més barreja tots els seus coneixements i els resultats tornen a ser sorprenents i novedosos.

Aquestes pintures mostren una clara influència de l’obra de Picasso amb una acuradíssima tècnica pictòrica.

El cubisme abandona la visió tridimensional de la realitat per crear figures planes i bidimensionals.

Natura morta purista (1924)

Venus i un mariner (1925) Ajuntament de Canovelles

biblioteca

FREDERICA MONTSENY

Surrealime (1926-1939)

“L’única diferència entre un home boig i jo, és que jo no estic boig”

A París Dalí coneix un seguit d'artistes que, com ell, busquen la fama amb la seva creativitat. Són èpoques de moltes trobades i noves experiències.

Allà coneix dos personatges que canviaran definitivament la seva vida: el poeta Paul Éluard i la seva dona, Gala.

Ambigüitat, màgia i misteri són els elements bàsics d'altres autors que atrauen Dalí.

Cada vegada més trobem en les seves obres: formigues, mosques o llagostes. La forma humana i l'animal es deformen i es fonen de manera grotesca. És en aquest moment que juntament amb Buñuel escriuen el guió del film "Un chien andalou"; l'argument i els personatges no tenen cap importància, només les imatges han de ser prou surrealistes com per quedar gravades en la ment dels espectadors.

El somni (1927)

Imatges obsessives d’éssers recolzats amb crosses, símbol d’una societat fràgil i necessitada de recolzament.

El gran masturbador (1929)

Dalí sentia una fòbia incontrolable per les llagostes, que es van convertir en figures recurrents en totes les seves pintures.

L’enigma del desig (1929)

La cara de l’artista assaltat per les formigues, símbol de les seves obsessions.

Dalí evoca la figura de la seva mare, present al llarg de tota la seva vida.

Acabat l'estiu de 1929, quan Gala, el seu marit i altres amics marxen després de passar uns dies a Cadaqués a casa del pintor, Dalí pinta "El gran masturbador".

L'obra és una barreja de l'obsessió i la por al sexe alhora que suggereix les estructures del paisatge rocós que envolta Cadaquéso a l'arquitectura d'Antoni Gaudí. Dalí aprofita el surrealisme per plasmar en la seva obra el que li diu el pensament sense cap control sobre la raó.

L'artista ho anomenarà mètode paranoic-crític. El resultat són obres amb efectes il.lusionistes, amb tocs del renaixement italià i elements de l'Empordà.

Viatja als Estats Units i trenca la seva vinculació amb el grup surrealista per problemes polítics.

Esclata la guerra civil espanyola i Dalí comparteix les idees franquistes.

Aquest és un dels seus quadres més famosos.

És una reflexió sobre la joventut i el pas del temps.

Malgrat el conflicte amb el grup surrealista Dalí segueix exposant amb ells i cap al 1938 coneix Freud. La diferència entre Freud i els surrealistes és que ell tractava els somnis com a instrument per a poder endinsar-se en la psicologia de les persones i les seves angoixes i els surrealistes els utilitzen com a via d'escapament cap a la llibertat absoluta.

Però Freud va quedar sorprès amb la seva obra i li diu: "No és el subconscient el que veig en les seves pintures, és el conscient".

La persistència de la memòria (1931)

Ajuntament de Canovelles

biblioteca

FREDERICA MONTSENY

Misticisme màgic (1940-1976)

“L’única diferència entre un home boig i jo, és que jo no estic boig”

Amb la segona guerra mundial Dalí i altres surrealistes es traslladen als Estats Units. Els artistes americans reben aires i tendències renovades.

Dalí s'estableix entre els burgesos americans, es converteix en un ídol i fa una gran fortuna.

El dia 6 d'agost l'Enola Gay llença sobre Hiroshima la bomba atòmica. Dalí queda trastornat per la tragèdia, la destrucció i la mort.

Les seves obres deriven cap a formes més místiques i religioses i redescobreix el renaixement italià. Aquí acaba la seva trajectòria surrealista.

Comença una etapa d'obres monumentals i complexes.

Destaquem obres com "El Crist de Sant Joan de la Creu", "La temptació de Sant Antoni" o "La Verge de Port Lligat" que fan referència a l'art clàssic i religiós, a la mitologia, al renaixement italià alhora que simbolitzen les explosions atòmiques esdevingudes.

El rostre de la guerra (1940-41)

Les temptacions de Sant Antoni (1946)

Aquesta obra fou l’inici de les meditacions de Dalí sobre el misticisme.

Mostra del seu nou interès pels temes religiosos.

La Madonna de Portlligat (1950)

Aquest quadre representa un homenatge de Dalí al Renaixement italià.

El 1945, Hitchcock li demana que realitzi les imatges que representen somnis de la seva pel·lícula "Recuerda".

François Truffaut comenta a Hitchcock que l'escena del somni il·lustrada per Dalí fa que sigui un film únic.

El 1946 coneix Walt Disney i decideixen treballar plegats per fer la continuació de "Destino", però a causa de la precària situació econòmica de la Disney el projecte no va veure la llum fins uns anys més tard.

Crist de Sant Joan de la Creu (1951)

Es tracta d’una de les pintures religioses més famoses de l’artista.

Destaquem les col·laboracions de Dalí en el món del teatre i del ballet; dissenyava escenografies, vestuaris i fins i tot llibrets de les obres representades.

Aquesta nova forma d'art li permetia posar en pràctica el seu mètode paranòic-crític tot i la dificultat que això suposava.

Ajuntament de Canovelles

biblioteca

FREDERICA MONTSENY

Últims anys (1977-1989)

“L’única diferència entre un home boig i jo, és que jo no estic boig”

La mort de Gala el 1982 deixa Dalí desesperat. Gala, a més de ser la seva dona, era la seva companya, musa i model.

Les restes de Gala reposen al soterrani del Castell de Púbol, respetant la seva voluntat. Poc després de l’enterrament, Dalí va prendre la decisió d’instal·lar-se al castell. La Casa de Portlligat li resultava dolorosa perquè contenia massa records. Mai més no va ser capaç de tornar-hi.

Malgrat la seva precària salut, l'artista viurà la tragèdia creant una gran quantitat d'obres d'art, totes elles de molta qualitat: escriu poemes, crea objectes, pinta quadres, però en tots ells es constaten les poques ganes de viure de Dalí.

Pinta obres tan fascinants com "L'harmonia de les esferes", on per primera vegada reuneix en una sola tela una imatge per a l'ull dret i una altra per a l'ull esquerre. Una vegada més, l'autor s'avança a les noves formes d'art.

Cua d’oreneta (1983)

Es tracta de l’última i més lírica pintura de Dalí, realitzada el 1983.

Tota la seva llarga vida d’artista, les seves innumerables experiències, les provocacions, les ruptures, les passions, les obsessions es van arreplegar en el silenci d’unes poques línies geomètriques i essencials.

Dalí, doncs, influirà en el pop art i també en l'hiperralisme, on objectes i personatges són representats amb tècniques pictòriques tan perfectes que semblen reals.

Aquests nous estils busquen un art que lligui el fet polític, eròtic i místic.

Aquests són aspectes sempre destacats en les obres de Dalí.

L’harmonia de les esferes (1978)

Salvador Dalí va morir el 23 de gener de 1989 a la Torre Galatea de Figueres. Va ser enterrat a la cripta que hi ha sota la cúpula de vidre del Teatre-Museu Dalí de Figueres.

L’Estació de Perpinyà (1965)

Aquesta obra que representa l’estació de Perpinyà és segons Dalí el lloc que li va inspirar les idees més genials durant la seva vida.

Ajuntament de Canovelles

biblioteca

FREDERICA MONTSENY

El triangle de l’Empordà

“L’única diferència entre un home boig i jo, és que jo no estic boig”

TEATRE-MUSEU DALÍ DE FIGUERES El museu va ser inaugurat el 1974 i recull una espectacular col·lecció d’obres dalinianes i excel·lents treballs que pertanyen a la col·lecció particular de Gala i Salvador Dalí.

L’artista va viure-hi durant els últims anys de la seva vida.

Les restes de Dalí reposen a la cripta del Teatre-Museu de Figueres.

Alguns detalls del Teatre-Museu Dalí de Figueres

Casa de Dalí i Gala a Portlligat

CASTELL DE PÚBOL Aquesta casa era la residència on Dalí i Gala passaven els estius.

Originalment era una sèrie de barraques de pescadors que van ser transformades per convertir-se en una edificació amb molta personalitat.

Un castell per a Gala.

El Castell de Púbol va ser un regal de Dalí a la seva musa el 1970.

Tot s’havia de fer al seu gust i les portes només s’obrien per a qui ella volia. Segons la llegenda, difosa pel mateix Dalí, aquesta ordre era vàlida fins i tot per al pintor.

Ajuntament de Canovelles

biblioteca

FREDERICA MONTSENY