Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles
Dia Internacional contra la Violència de Gènere
25 de novembre
T'estimes prou? El maltractador menysprea i desvalora la seva parella. Amb el temps, moltes dones acaben per acceptar la imatge d'elles mateixes que els dicta el maltractador. D'aquesta manera comencen a sentir-se culpables de les agressions patides.
En aquest procés la dona perd l'autoestima i arriba a justificar el que li diu l'agressor: és cert, sóc tonta, no sé cuinar, sóc desendreçada i no sé fer l'amor. I tu? ja t'estimes prou?
Ell m'estima Per què em fa això, si diu que m'estima? Moltes dones maltractades pensen que si el seu company les maltracta és perquè elles estan fent alguna cosa malament.
Se senten culpables i es perden en un laberint buscant una resposta, una raó. Finalment, han d'admetre: no m'estima, mai no m'ha estimat.
T'ha tocat ser dona Hi ha gent que confon que et toqui ser una dona, amb el fet que, a més, també et toqui fregar, rentar plats, tenir cura dels fills, cuinar, tenir cura dels familiars grans i servir el teu marit.
Per desgràcia, encara hi ha gent que veu més la dona com una serventa fidel que no pas com una companya per compartir la vida.
Tu calla! Ser víctima de la violència fa vergonya. Avergonyeix a qui la pateix i avergonyeix tota la societat. Per això costa tant de parlar-ne. Encara continua havent-hi una certa llei del silenci. "Que si t'alcen la veu, siga sempre per animar-te. Que si t'alcen la mà, siga sempre per saludar-te"
Parlem-ne. No amaguem el problema. No fem veure que no passa res. Només podem combatre el problema si el reconeixem.
La gota que fa vessar el got En relació a la violència de gènere, el got és sempre ple. Per això parlem de tolerància zero. Perquè no hi ha un nivell de violència admissible, ni casos concrets justificables, ni episodis esporàdics que ja no es repetiran. El 1980 Nacions Unides va definir: la violència contra les dones és el crim encobert més freqüent del món.
No tornarà a passar Una de les estratègies dels maltractadors consisteix a penedir-se després de l'agressió i prometre que no tornarà a passar. Aquest fenòmen rep el nom de "lluna de mel" i té com a objectiu confondre la dona i aconseguir que pensi que l'agressió ha estat resultat d'una pèrdua de control transitòria de la seva parella. D'aquesta manera, ella li donarà una segona oportunitat. Però la violència es tornarà a repetir.
Fins que la mort ens separi Els maltractaments comencen amb l'anomenada violència psicològica, l'objectiu de la qual és aconseguir sotmetre la dona amb amenaces, insults, menyspreu i control.
Aquesta és la forma més estesa de maltractament i massa sovint es viu com un problema privat del qual ningú no sap res.
Ni una més Les xifres són esgarrifoses. Sobretot, si tenim en compte que les dones assassinades per les seves parelles només són la punta d'una piràmide de base molt més gran: els milers d'agressions denunciades i els milers d'agressions que, per moltes raons, encara resten amagades. Entre un 20 i 25% de les dones europees han patit violència d'algun tipus.