La Bella Dorment és un conte popular europeu nascut de la tradició oral. Les seves dues versions més conegudes són les de Charles Perrault i els Germans Grimm però la més antiga és del napolità Biambatista Basile a l’any 1634 i formava part d’una col•lecció de contes: Pentemerone, sota el títol de Sol, Luna i Talía. A les primeres versions, no es el petó d’un enamorat príncep el que desperta a la Bella dorment... són els cops de colze dels seus fills bessons... i és que quan la princesa cau en un profund somni, un príncep la viola i la deixa embarassada de bessons (Sol i Luna)
Il·lustració de Fondacci y Puybaret
Hi ha interpretacions psicoanalítiques de la història original de Basile: la sang que surt del dit de la princesa és la menstruació/pèrdua de la virginitat i el somni és l’embaràs, el repòs... fins que desperta per convertir-se en mare.
BIBLIOTEQUES DE L’H CLICA I CONEIX LA HISTÒRIA SENCERA