10 LA VANGUARDIA
INT ERN ACION AL
DIMARTS, 12 NOVEMBRE 2019
HISTÒRIES DEL MÓN
De les bombes a l’òpera
Figurants. Rosa Feola (Ilia),
ANNA BUJ Roma. Corresponsal
E
ntre els passadissos del teatre, Maya Zahida ho té molt clar. “Mai, mai, no m’ho podria haver imaginat quan estava a Síria. Ens van dir que faríem una obra de teatre, però quan vaig veure que era el Teatre de l’Òpera no m’ho podia creure”. Zahida, de divuit anys, va arribar a Roma quan no havia fetelssetze.Elseugermàeraundelsrefugiats que el papa Francesc va portar al Vaticà des de Lampedusa, però ella llavors seguia a Alep amb la resta de la família. “En aquell moment hi havia bombardejos, però després la situa ció ja es va tornar insuportable, hi havia bom bes cada dia. Així que no vam tenir més remei que marxar. I ara estic fent teatre aquí”, repe teix emocionada. Zahida és una de les més joves del grup de 31 refugiats i sol∙licitants d’asil d’entre 18 i 40 anys de la Comunitat de Sant Egidi que estan participant en una experiència única: ser actors en un dels escenaris més prestigiosos del món. El Teatre de l’Òpera de Roma va estrenar divendres passat Idomeneu, rei de Creta, una òpera coproduïda amb el Teatro
davant els refugiats. A baix, Charles Workman (Idomeneo) i Miah Persson (Elettra), entre armilles salvavides
ElTeatrede l’ÒperadeRoma estrenaun ‘Idomeneu’enel qualactuenper primeravegada 31refugiats
confessa que va tenir aques ta idea mentre l’ultradretà Matteo Salvini estava al cap davant del Ministeri de l’In terior i feia una croada con tra les oenagés que duen a terme rescats a la Mediter rània central. Malgrat que no canten i només actuen com a figu rants en cinc escenes dife rents, els 31 refugiats i sol∙li citants d’asil són els verita bles protagonistes d’aquesta òpera, que seguirà a Roma fins al proper 16 de novem bre. Alguns d’ells, com Zahi da, van arribar a Itàlia a tra vés dels corredors humani taris que organitza cada cert temps la Comunitat de Sant Egidi,mentrequed’altresho van fer travessant el mar en pastera. Per exemple, el so mali Abdul Razzac, de 28 anys, recorda perfectament el dia de la seva arribada, el 17 de juliol del 2017, després de ser rescatat per Metges sense Fronteres. “Jo vaig creuar el mar i vaig escapar de la guerra del meu país, ai xí que més o menys està ex TEATRO DELL’OPERA DI ROMA plicant la meva història”, explica el sol∙licitant d’asil, Real de Madrid, entre altres, que està estudiant per treu amb música de Mozart i lli El director re’s el títol escolar. “L’espec bret de Giambattista Vares tacle té un missatge molt co. L’òpera original, que el converteix el mite fort, que estem tots cansats compositor va escriure quan grec en una metàfora de la guerra, el racisme, l’odi, tenia només 25 anys, relata i per això ho estic fent”, ex elretorndelreideCretades sobre el drama plica. Mentre escolta, la res prés de la guerra de Troia, a la Mediterrània ponsable de Sant Egidi que però el director, el canadenc els acompanya celebra que Robert Carsen, ha decidit “el teatre és una gran expe convertir el mite grec sobre els pròfugs riència de vida, de superació de traumes”, i troians en una poderosa metàfora que aborda que per aquesta via donen dignitat a gent que el drama dels que avui creuen el mateix mar pensa que són els últims que compten. per buscar un futur millor a Europa. Amb la Mediterrània com eix principal, el “La idea ve del director, que volia posar el director ha aprofitat els efectes visuals i una mar Mediterrani en el centre, i volia 150 per potent il∙luminació per enviar aquest missat sones en escena. Jo vaig pensar que a Roma ge polític actual omplint l’escenari d’armilles podríem tenir migrants de veritat, que ha salvavides, col∙locant imatges de ciutats siria gués estat bonic”, explica el superintendent nes bombardejades o vestint els actors de sol del teatre, Carlo Fuortes. L’Idomeneu ja s’ha dats. Això no va agradar gens a l’Ahmed, un posatenescenaaMadrididesprésaniràaCo jove d’Alep de 24 anys, que va arribar a Itàlia penhaguen, però Roma és l’únic lloc on ac fa un mes després de passar alguns anys al Lí tuen refugiats. “El teatre és un subjecte social ban. “Vaig escapar de Síria perquè m’obliga important en una ciutat. És obvi que fem po venaentraral’exèrcit,iaraemtocavestirme lítica cultural, però en realitat està tot en desoldat”,protesta,resignat.Capaltrenoise l’òperadeMozart,queacabaamblapauentre leccionat no es va veure amb forces de sortir a els troians i els cretencs després de la guerra l’escenari perquè li revivia l’horror del viatge més famosa del món”, afegeix Fuortes, que al mar. “Per sort, només és teatre”, rebla.