Dormo molt. Il·lustracions de Maria Manonelles

Exposicions L’AVENTURA DE CONÈIXER

Del 8 al 20 de maig, i del 18 de juny al 31 d’octubre de 2019 Biblioteca Clarà (Dr. Carulla, 22-24)

Dormo molt Il·lustracions de Maria Manonelles

Dormo amcionos ldetMaria Manonelles Il ·lustr

Em poso guapa i passo un any genial durant el qual m’adono que no tinc ni idea de dibuix.

Per sort, em diuen que «il·lustrar no és di­ bui­­­­xar, il·lustrar és pensar!». Amén! Apa, penso tant que entro en una depressió tan fumuda que m’ingressen al psiquiàtric men­ tre preparava el projecte final. Aquest treball ha­via de ser una animació sobre els meus som­nis recurrents, que volia titular «Dor­ mo molt»; estava fent-hi cent dibuixos a mà al dia per arribar a la data. Definitivament, no es­tava ani­mada. Ni tan sols dormia. Jo soc una dona de paraula, però, sobretot, de gargots.

DORMO MOLT, de Maria Manonelles Vaig néixer el 1996. A partir d’aquell any, començo a devorar la vida de forma estra­ nya. Per exemple: guanyant el meu primer i únic concurs de dibuix als tres anys, en la categoria infantil de les festes del meu po­ ble; menjant grapats de sorra edulcorada fugaçment amb el pot de sucre robat des de la cuina fins al munt on pixaven els gats de casa, o deixant les classes de karate sen­ se dir-ne res, malgrat ser una de les alum­ nes prometedores dels últims tres anys, per por al kumite (la modalitat de combat cos a cos, vaja).

Així que aquí em teniu, presentant el que em va sortir de la punta del llapis, enrabia­ da, endormiscada, empipada i sota els efec­ tes de la medicació; tancada a la vuitena planta de l’Hospital del Mar. Tancada al psi­ quiàtric. Un mes.

Això del karate no havia estat pas per atzar.

Jo volia ser com en Goku. Però em vaig adonar que se’m donava millor dibuixar-lo que no pas ser-ho. Amb cinc anys ho tenia ben clar: el meu futur era marxar a Barce­ lona a ser dibuixant. A Eivissa no tenia fu­ tur (he, he, he!, a Eivissa…, pobre il·lusa…).

Després del psiquiàtric us podeu imaginar un precipici enorme de Dormo Massa, que dura un any, en què em podria anomenar la Lletja Dorment, ja que no em vaig dutxar durant tota l’etapa i, al final de la vall, una Santa Pastilla de la Salvació per flipar, amb una catapulta al Japó, on me’n vaig anar a treballar de minyona, a canvi d’allotjament, quatre mesos (durant els quals s’adonen que dibuixo millor que no netejo i acabo fent les postals turístiques oficials de l’illa d’Ojika, Nagasaki). Des d’allà, m’arriba que l’autoedi­ ció que havia deixat a quatre botigues clan­ destines del barri del Raval sobre la meva experiència al psiquiàtric resulta ser un èxit!

Em truquen per Skype, contesto entrevistes per correu i, quan torno, una editorial de veritat em vol publicar…

Tornem al tema. El futur, el tenia clar. Ara, vi­via un present molt fotut. És clar que, com que no n’havia viscut cap altre, a mi em sem­ blava el més normal. I tiro endavant, llegei­ xo Harry Potter, trobo que li falten dibuixos, però m’agrada (al saló del còmic hi trobo Harry Potra, un fanzín que encara m’agra­ da més); faig un test que em diu que sóc de la casa dels estudiosos i dic «uf!», i m’entra una angoixa tremenda, perquè jo, com a molt, treia sisos coma vuit, i acabo traient una senyora matrícula d’honor a l’Escola d’Arts i Oficis, de manera que no m’ho penso dos cops: foto el camp i, sense fer ni proves ni res, entro de cap a l’Escola Massana, en aquell hospital on morí Gaudí, abandonat als passadissos per vestir com un moc.

Amb tots vosaltres: «Dormo molt». Ara sí, de veritat.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES Dijous 3 d’octubre, 18.30 h Dormo molt: el dibuix com a eina per a superar una crisi. Col·loqui amb Maria Manonelles, autora de l’exposició, i Gusti i Elenio Pico, il·lustradors i coordinadors del cicle d’exposicions «L’esperit de l’il·lustrador».

Lloc: sala d’actes Isadora Duncan, Biblioteca Clarà. Entrada gratuïta. Cabuda limitada.

Bibliografia BALIUS, Fernando; PELLEJER, Mario Desmesura: una historia cotidiana de la locura en la ciudad Barcelona: Bellaterra, cop. 2017 BATALLA, Montse Manicomio: una historia real Barcelona: La Cúpula, 2019

MANDEL, Lisa Crazy seventies Bilbao: Astiberri, 2014 MANDEL, Lisa El frenopático Bilbao: Astiberri, 2011

Còmics: ¡Fundació CPB Salut Mental!

Edició d’America Sanchez i Albert Planas.

Barcelona: La Cúpula, 2010

MANONELLES RIBES, Maria Dormo molt Cabrera de mar: Fragile Movement, 2018

FORNEY, ELLEN Majareta: manía, depresión, Miguel Ángel y yo Barcelona: La Cúpula, 2014

RUIZ GARZÓN, Ricard; BORÉS, Alfredo Las voces y el laberinto Barcelona: Sapristi, 2018

LUBIE, LOU Cara o cruz: conviviendo con un trastorno mental Barcelona: Norma, 2018

SANZ, ARNAU Albert contra Albert Alicante: Edicions de Ponent, 2013

Dormo amcionos ldetMaria Manonelles Il ·lustr

Em poso guapa i passo un any genial durant el qual m’adono que no tinc ni idea de dibuix.

Per sort, em diuen que «il·lustrar no és di­ bui­­­­xar, il·lustrar és pensar!». Amén! Apa, penso tant que entro en una depressió tan fumuda que m’ingressen al psiquiàtric men­ tre preparava el projecte final. Aquest treball ha­via de ser una animació sobre els meus som­nis recurrents, que volia titular «Dor­ mo molt»; estava fent-hi cent dibuixos a mà al dia per arribar a la data. Definitivament, no es­tava ani­mada. Ni tan sols dormia. Jo soc una dona de paraula, però, sobretot, de gargots.

DORMO MOLT, de Maria Manonelles Vaig néixer el 1996. A partir d’aquell any, començo a devorar la vida de forma estra­ nya. Per exemple: guanyant el meu primer i únic concurs de dibuix als tres anys, en la categoria infantil de les festes del meu po­ ble; menjant grapats de sorra edulcorada fugaçment amb el pot de sucre robat des de la cuina fins al munt on pixaven els gats de casa, o deixant les classes de karate sen­ se dir-ne res, malgrat ser una de les alum­ nes prometedores dels últims tres anys, per por al kumite (la modalitat de combat cos a cos, vaja).

Així que aquí em teniu, presentant el que em va sortir de la punta del llapis, enrabia­ da, endormiscada, empipada i sota els efec­ tes de la medicació; tancada a la vuitena planta de l’Hospital del Mar. Tancada al psi­ quiàtric. Un mes.

Això del karate no havia estat pas per atzar.

Jo volia ser com en Goku. Però em vaig adonar que se’m donava millor dibuixar-lo que no pas ser-ho. Amb cinc anys ho tenia ben clar: el meu futur era marxar a Barce­ lona a ser dibuixant. A Eivissa no tenia fu­ tur (he, he, he!, a Eivissa…, pobre il·lusa…).

Després del psiquiàtric us podeu imaginar un precipici enorme de Dormo Massa, que dura un any, en què em podria anomenar la Lletja Dorment, ja que no em vaig dutxar durant tota l’etapa i, al final de la vall, una Santa Pastilla de la Salvació per flipar, amb una catapulta al Japó, on me’n vaig anar a treballar de minyona, a canvi d’allotjament, quatre mesos (durant els quals s’adonen que dibuixo millor que no netejo i acabo fent les postals turístiques oficials de l’illa d’Ojika, Nagasaki). Des d’allà, m’arriba que l’autoedi­ ció que havia deixat a quatre botigues clan­ destines del barri del Raval sobre la meva experiència al psiquiàtric resulta ser un èxit!

Em truquen per Skype, contesto entrevistes per correu i, quan torno, una editorial de veritat em vol publicar…

Tornem al tema. El futur, el tenia clar. Ara, vi­via un present molt fotut. És clar que, com que no n’havia viscut cap altre, a mi em sem­ blava el més normal. I tiro endavant, llegei­ xo Harry Potter, trobo que li falten dibuixos, però m’agrada (al saló del còmic hi trobo Harry Potra, un fanzín que encara m’agra­ da més); faig un test que em diu que sóc de la casa dels estudiosos i dic «uf!», i m’entra una angoixa tremenda, perquè jo, com a molt, treia sisos coma vuit, i acabo traient una senyora matrícula d’honor a l’Escola d’Arts i Oficis, de manera que no m’ho penso dos cops: foto el camp i, sense fer ni proves ni res, entro de cap a l’Escola Massana, en aquell hospital on morí Gaudí, abandonat als passadissos per vestir com un moc.

Amb tots vosaltres: «Dormo molt». Ara sí, de veritat.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES Dijous 3 d’octubre, 18.30 h Dormo molt: el dibuix com a eina per a superar una crisi. Col·loqui amb Maria Manonelles, autora de l’exposició, i Gusti i Elenio Pico, il·lustradors i coordinadors del cicle d’exposicions «L’esperit de l’il·lustrador».

Lloc: sala d’actes Isadora Duncan, Biblioteca Clarà. Entrada gratuïta. Cabuda limitada.

Bibliografia BALIUS, Fernando; PELLEJER, Mario Desmesura: una historia cotidiana de la locura en la ciudad Barcelona: Bellaterra, cop. 2017 BATALLA, Montse Manicomio: una historia real Barcelona: La Cúpula, 2019

MANDEL, Lisa Crazy seventies Bilbao: Astiberri, 2014 MANDEL, Lisa El frenopático Bilbao: Astiberri, 2011

Còmics: ¡Fundació CPB Salut Mental!

Edició d’America Sanchez i Albert Planas.

Barcelona: La Cúpula, 2010

MANONELLES RIBES, Maria Dormo molt Cabrera de mar: Fragile Movement, 2018

FORNEY, ELLEN Majareta: manía, depresión, Miguel Ángel y yo Barcelona: La Cúpula, 2014

RUIZ GARZÓN, Ricard; BORÉS, Alfredo Las voces y el laberinto Barcelona: Sapristi, 2018

LUBIE, LOU Cara o cruz: conviviendo con un trastorno mental Barcelona: Norma, 2018

SANZ, ARNAU Albert contra Albert Alicante: Edicions de Ponent, 2013

Si vols saber més coses de totes les activitats i novetats de Biblioteques de Barcelona, entra a www.barcelona.cat/biblioteques o descarrega’t l’app mòbil BibliosBCN.

Maquetació: ADDENDA Imprès en paper reciclat D.L.: B 14281-2019

Si tens el carnet de Biblioteques de Barcelona i vols rebre informació de les activitats de la teva biblioteca, dona’t d’alta al butlletí electrònic a www.mesbiblioteques.cat.