2014-2015
Convoy Sam Pekinpah, 1978
Dimarts, 2 de desembre,19h SINOPSI “Un grup de camioners formen una llarga caravana per protestar contra un despòtic i arbitrari xèrif que ha arrestat a un dels seus”. (FILMAFFINITY) LA CRÍTICA OPINA " A partir d'un tema molt comú al cinema i la televisió de l'època, el enfrontament entre un camioner i un xèrif irascible i corrupte, Peckinpah va realitzar un dels seus majors èxits comercials, que va fer oblidar els seus anteriors fracassos econòmics. La història es va plantejar com si d'un western es tractés, substituint els cavalls per camions. Realitzada amb notable sentit del ritme i la imatge” (Fotogramas) LA FIGURA: David Samuel "Sam" Peckinpah (Fresno, 1925 - Inglewood, 1984) Director de cinema estatunidenc. La seva obra es caracteritza, especialment en els westerns, per la construcció de personatges desarrelats i víctimes d'un progrés social que els rebutja. La seva mirada sobre el gènere va aportar, a més d'una renovació formal, un aprofundiment discursiu hereu dels plantejaments de John Ford. Peckinpah ens mostra amb descontentament l'aniquilació d'un passat que, tot i les seves contradiccions, incorporava uns valors positius menystinguts en el present. El 1962 va dirigir la seva següent pel·lícula, Duel a les terres altes (1962). La crítica francesa la va qualificar molt positivament . Està incorporada a l'arxiu National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. Amb aquesta pel·lícula va inaugurar un dels seus temes fetitxe: el western crepuscular. La pel·lícula que va inaugurar la fama sanguinària del seu cinema va ser Grup salvatge (1969), continuant amb el gènere del western crepuscular. Quan la reputació del director estava marcada pel sobrenom de Bloody Sam (Sam el sanguinari) que li van encunyar els crítics nord-americans, va dirigir al Regne Unit, Straw Dogs (1971). El 1972 va treballar amb Steve McQueen en un dels seus més famosos papers: La fugida. El 1973 va dirigir Pat Garrett i Billy el Nen, amb Bob Dylan i Kris Kristofferson. L'any següent va realitzar Vull el cap d'Alfredo García. Seguiren el thriller Els aristòcrates del crim (1975) i la bèl·lica La creu de ferro (1977). Orson Welles es va posar en contacte amb Peckinpah per dir-li que La creu de ferro era la millor pel·lícula antibèl·lica que havia vist. Tanmateix, va ser un fracàs de crítica i públic als Estats Units. Filmografia