2015-2016
El Maquinista de la general Buster Keaton, Clyde Bruckman, 1926
Dimarts, 3 Novembre, 19h SINOPSI “Johnny Gray (Buster Keaton) és maquinista en un estat del Sud dels EUA i té dos grans amors: una noia (Anabelle Lee) i una locomotora (La General). El 1861, en esclatar la Guerra de Secessió, Johnny intenta allistar-se, però l'exèrcit considera que serà més útil treballant a la rereguarda. No obstant això, Anabelle creu que és un covard i el rebutja. El maquinista només podrà demostrar el seu autèntic valor quan un comando nordista infiltrat en les línies confederades li robi La General i rapti Anabelle. Johnny no dubtarà ni un segon a apujar-se a una altra locomotora i perseguir els ianquis per recuperar els seus dos amors”. (FILMAFFINITY) LA CRÍTICA OPINA "Un dels grans dilemes als quals sempre s'han enfrontat historiadors i crítics és qui era millor: Chaplin o Keaton. Aquí ens decantem pel segon. Aquesta pel·lícula és el cim de la seva filmografia, una comèdia delirant en el context de la Guerra de Secessió sobre un pobre home que faria qualsevol cosa per conquistar la noia dels seus somnis i que, sense voler-ho, acaba convertint-se en un heroi confederat. Sense un instant de pausa, el film provoca riallades irreprimibles, a més de ser tota una lliçó magistral de planificació i de muntatge. I Keaton està en la seva salsa enfrontant-se a tota classe de reptes físics que acabarà per superar. Per descomptat, sense perdre en cap moment les bones formes hieràtiques que el caracteritzen” (Alberto Luchini: El Mundo) LA FIGURA: Buster Keaton Joseph Francis Keaton, conegut artísticament com a Buster Keaton (Picqua, Kansas, 4 d'octubre de 1895 - Woodland Hills, Los Angeles, Califòrnia, 1 de febrer de 1966) fou un gran actor, guionista i director estatunidenc de cinema mut còmic. Es va caracteritzar principalment per la seva mímica corporal mentre mantenia en tot moment un rostre inexpressiu. Com els seus contemporanis, Keaton venia del món del vodevil. Entre 1920 i 1923 va realitzar dinou curtmetratges, que actualment són considerats autèntiques obres mestres del gènere. Com a director va desenvolupar un estil espontani però mesurat amb un perfeccionisme gairebé matemàtic, clàssic i avantguardista a la vegada. El 1923 començà a dirigir i a protagonitzar una sèrie de nou llargmetratges, alguns dels quals de màxima qualitat, modernitat i elegància. Inicià el cicle amb Les tres edats (1923), film a partir del qual anà polint el seu estil, alhora que tractava de no perdre la seva inquietud per una constant recerca de l’espontaneïtat més pura. Tres anys més tard estrenà la que potser seria la seva obra més popular: El maquinista de la General (1926). Mentre que en l'actualitat és considerada una de les indiscutibles obres mestres de l'art cinematogràfic, a l’època no fou ben rebuda ni pel públic ni per la crítica. L’arribada del cinema sonor i greus problemes personals van fer que la seva carrera entrés en crisi fins a la dècada dels 40. El 1959 va ser premiat amb l’Oscar honorífic a la seva carrera. Filmografia